7/30/2019 SD Maig 2013 Tria

1/3

72 / 424Lectures | maig / 13

Assumpci Cantalozella

El confdent dels reis

Proa, Barcelona, 2012.

Capacitat de persuasi, percia narra-tiva, unes quantes idees fermes sobrela manera com es transmet la Hist-ria, sensibilitat... Sovint em preguntoquines sn aquelles caracterstiquesque defineixen un bon novellistahistric, i sempre acabo pensant queno es diferencien gens de les que dis-

tingirien un bon novellista. Aquest sel cas dAssumpci Cantalozella, que,desprs de novelles molt preuadespel pblic i la crtica, continua esfor-ant-se per ficcionar la nostra histriaamb un ofici i una sinceritat que enshaurien de portar a laplaudiment.

Cantalozella se sent cmoda aledat mitjana, com si fos un territorique trepitja cada dia i tingus moltclares les rutes i sensacions que msens la poden acostar. En aquesta nova

novella sintrodueix en la pell mai

ms ben dit del conseller reial deJaume I el Conqueridor, Guillem deCervera, que funciona com a cronistadexcepci duna poca fonamentalde la nostra histria. La credibilitatdaquesta veu que va relatant elsfets cabdals, per que no nestalviadaltres que poden moure la curiosi-tat del lector o lectora, converteix Elconfident dels reis en un llibre quesallunya de la xerrameca amb qusomplen moltes novelles histriques.

La percia de lautora a lhora decercar lessencial, no sols dels fetshistrics, tamb de la vida, dna un ni-vell especial a aquesta novella. Hi havoluntat destil, hi ha capacitat per atransmetre emocions, i tot plegat ens

fa aprofundir el segle XIII sense deixarde banda les pulsions ms profundesde lsser hum. Cantalozella encertael to, el personatge, aquest Guillemque ens servir de confident, ms finsi tot a nosaltres que als reis.

Desprs de novelles com Corpus desang o Lamor secret del rei En Jaume,entre daltres, lautora no ha perdutla illusi per a aprofundir el seu ofici.Ms aviat, comprovem que en cadanou llibre la seva experincia com a

narradora es transforma en saviesa, idna pas a una veu que haurem des-coltar si ens estimem tant el pas compregonem. Un pas s la seva gent,per tamb la seva histria. La vera-citat i la profunditat que la ficci enspot atorgar per interpretar-la tenenuna enorme fortalesa en les novellesdAssumpci Cantalozella.

Sebasti Bennssar

El pas dels crepuscles

Al Revs, Barcelona, 2013.

Sebasti Bennssar sha distingit perles seves mltiples cares literries,per les seves activitats en favor de laliteratura, com ara la recent SetmanaNegra de Tiana, una interessant des-centralitzaci de la cita amb el gnereque cada any t lloc a la ciutat de Bar-celona. Lautor ens ha sorprs ambunes quantes novelles que desgranenlactualitat ms punyent i amb algunsassaigs que resultaven escandalosa-

ment necessaris.

La novella El pas dels crepuscless un pas endavant en la seva obra,i en un gnere sens dubte difcil, enel qual, per molt que les editorialsde vegades shi entestin, no shi val apublicar qualsevol cosa. En els darrerstemps potser han vist la llum massanovelles en aquesta lnia, sovint no-ms perqu a la coberta figurava unnom escandinau.

Quan analitzem una narraci sem-pre hi ha motius ms o menys objec-

tius i daltres que formen part de lanostra intuci personal, del bagatgeque anem acumulant com a lectors. El

pas dels crepuscles t mltiples co-mentaris possibles des de totes duespostures.

Es tracta duna novella negra quepassa lluny de lentorn urb habitual,

circumstncia que sovint sha vistcom una rmora. Per la novella deBennssar no t res de ruralista, talcom els nostres territoris de mun-tanya han anat perdent tamb bonacosa de lolor de naftalina que des-prenien. S, la trama t lloc a la vall deBo, ens parla dHistria, dArt, de lan-tic tarann dels seus habitants, per

aix no lallunya duna visi realista iactual. Lautor fa servir la vall, la sevacultura i les seves llegendes per dotar

lobra amb una evident fora tellrica

L E C T U R E S

Tria personal

per Xulio Ricardo Trigo

7/30/2019 SD Maig 2013 Tria

2/3

73 / 425 Lectures | maig / 13

que simpregna de les fites histri-ques que configuren el territori. Laqualitat de la proposta es deixa veurequan anem descobrint que lespailimitat de la vall s a la fi un petit uni-vers on conviuen les mateixes erradesi els mateixos encerts que a la restadel mn: avarcia, corrupci, bogeria,per tamb amistat, humanisme, so-lidaritat.

Una bona trama, personatges bentraats, un escenari atractiu i propiciper a un misteri colpidor, a ms duncorrent de fons que el lector va re-gistrant, una lnia invisible que trans-cendeix les normes del gnere per aabastar una necessria reflexi sobrela societat actual, sobre la possibilitat

que germinin extrems aparentmentrebutjats com a fruit duna altrapoca.

A moments propera a les obres deJean-Claude Izzo no oblidem les se-ves novelles, si us plau, El pas delscrepuscles ens parla dun territorio, elPirineu, on, malgrat el grau de moder-nitat assolit, encara s possible trobarla petjada daltres maneres de fer.

Dolores Redondo

El guardi invisibleTraducci de Laia Font i Nria Garcia

Columna, Barcelona, 2013.

Tradici, antropologia, llegenda...Tot aix barrejat amb modernitat iuna enorme capacitat narrativa. Lanovella negra cada cop deixa msenrere els tpics del gnere per aendinsar-se en lesperit de la nostrapoca, plena de possibilitats a lhorade perseguir noves perspectives. Alcapdavall, aquest tipus de novella

hauria de tenir com a finalitat dissec-cionar lsser hum contemporani, ino s possible acostar-shi sense unaimmersi profunda en les seves partsms fosques, sense oblidar les queprovenen dels somnis, encara ms co-munes en moments dincertesa.

Ignoro si un dels referents de Do-lores Redondo, que broda de maneramagistral la primera novella de laseva Trilogia de Batzan, s la granescriptora francesa Fred Vargas, per

no he pogut evitar tenir-la present al

llarg de la lectura. Potser per lafeccide totes dues a endinsar-se en monsque sovint romanen ocults i que notenen el costum daflorar en un g-nere que algun dia es va voler realistades duna concepci ben limitadora.

El recorregut de la inspectora Sa-lazar per aquest immens i inexploratmn del Batzan, malgrat que sigui unpetit punt en el mapa, lacosta tamba alguns autors escandinaus despaisreduts geogrficament, per la ri-quesa que desplega lautora basca smolt ms suggeridora. Les implicaci-ons familiars que suposa lespai pera la protagonista afegeixen tensi auna trama que, si b es pot considerarclssica la desaparici i el posterior

assassinat dadolescents, no ho sen absolut en el tractament.

La presncia de la mitologia basca,les magnfiques descripcions del bosci una gran subtilesa de Redondo, totplegat ens fa conviure amb un passatque no queda tan lluny, quan consi-derar la presncia daltres criaturesno humanes esdevenia, fins i tot,alliberador. Per no voldria donar lasensaci que Redondo no s fidel a lanostra poca. El guardi invisible no

deixa enrere cap de les possibilitatsque li atorga haver estat escrita al se-gle XXI. I els lectors agrairan aquestaconjunci duniversos.

Lautora anuncia una trilogia, fins

i tot hi ha la paraula continuar alfinal de la novella, tot i que laventuradAmaia Salazar conclou amb un bonfinal en aquest volum. Per el mnque va proporcionar les idees i les-cenari daquest llibre ja s ben viu alnostre imaginari i, com a lectors, de-sitgem que no passi gaire temps per apoder gaudir-ne de nou.

Matsuo Bash

Lestret cam de linterior

Edicions de 1984, Barcelona, 2012.

Possiblement alguna vegada heu ex-perimentat la sensaci de nuesa quea moments ens trasmet la cultura ori-ental. s una sensaci que pot passardel sentit difan de les coses a la bui-dor ms absoluta, de vegades voreja

una mena de significaci universal,senzilla, entenedora; daltres, la sevasimplicitat la colloca al nivell dels en-vasos rebutjables.

Si aprofundim la literatura japonesatrobem sovint aquesta caracterstica.Textos que potser rebutjarem enuna primera lectura sens presentencom una gran obra i aix ens obliga amirar-los duna altra manera, a des-confiar de les primeres impresions, aburxar el cor de les paraules. Aquesta

sensaci ens assalta sovint llegint els

7/30/2019 SD Maig 2013 Tria

3/3

74 / 426Lectures | maig / 13

clssics, com ara Matsuo Bash, undels autors que es poden arribar aconvertir en un vici privat.

En veure que Edicions de 1984havia publicat Lestret cam de lin-terior, de seguida em va assaltar lanecessitat incontenible de posseir-lo.Havia llegit els haikus de lautor ambadmiraci creixent, s clar, per ambels diaris no havia connectat i, sovint,em semblaven massa simples. Unaedici en la nostra llengua era, doncs,un esdeveniment.

Ara que Lestret cam de linteriorha passat a ser un dels quatre o cincllibres que ocupen la meva tauletade nit i que shi quedar durant molt

de temps, puc explicar sensacionsdiferents, algunes ja intudes o prego-nades, per mai amb un exemple tanadient.

Els diaris de Bash ens parlen desde la senzillesa, s ben cert, per lasimplicitat no hi t lloc en cap mo-ment. Tot i que resultar difcil pera les nostres ments occidentals, siaprofundim les seves paraules, si hidediquem un temps net i obert, ani-rem comprovant com ens va atrapantdins la seva mirada per transmetrensun sentit diferent, ms proper a algunlloc de la nostra experincia on lescoses tenien significats primigenis iera possible deixar-se envair pel fons

teraputic que alberga tot llenguatge.Bash s capa descriure sobre

aspectes molt complexos de lsserhum i, si no hi estem atents, de fer-nos creure que no tenen importncia.Per depn de nosaltres, fins a quinpunt ens hagi assaltat loblit dall quepaga la pena. I tot aix ho aconse-gueix amb un llenguatge tan treballatque ms aviat ens far lefecte queescriu a rajaploma.

Si fa temps que no us compreu unllibre perqu duri, us podeu fer ungran regal. La traducci de Jordi MasLpez s a laltura necessria perquLestret cam de linterior esdevinguiinoblidable i ja per sempre necessari.

Tal bacari adjut

Pagaet ab targeta de crdit: Data de caducitat ......... / .........

Diciliaci bacria: Bac/Caixa ............................................................................................

BUTLLETA DE SUBSCRIPC I

SUBSCRIPCI PER A Un Any (11 nmERoS)

n i cgs ........................................................................ adrea ...........................................................................

...................................... cdi pstal ........................ pblaci .......................................................................................

tel ................................ nIF ................................... crreu electric ......................................................................

Se subscriu a SERRA DoR a partir del es de ........................ de la ............... ab la quta aual de 59, Eurpa:

79 ,* resta del : 125 $, que pagar per:

Les dades persals idicades e aquesta butlleta siclura e u ftxer de dades persals de subscripcis de Publicacis de lAbadia de mtserrat, S.A. (PAmSA)i sera utilitzades per a gestiar la vstra subscripci i ateir-vs irat de les activitats de PAmSA per a erir-vs accis cercials relaciades ab ledicide revistes, llibres i altres publicacis de la stra editrial. E qualsevl et pdreu exercir els drets daccs, rectifcaci, cacellaci dpsici prevists a la Lleiorgica de Prtecci de Dades Persals 15/1999 de 13 de desebre, itjaat escrit a ladrea de PAmSA, Ausis marc 92-98, 08013 Barcela, per crreu electrica ladrea pasa@pasa.cat.

Etitat ofcia DC Cpte Sigatura

*saplicar lIVA als pass de la CEE

Tab us hi pdeu subscriure al webwww.pasa.cat

mailto:pamsa@pamsa.cathttp://www.pamsa.cat/mailto:pamsa@pamsa.cathttp://www.pamsa.cat/