Nº 4 - segona època - novembre 1997

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Hi ha cosesque nos'oblidenmaiNo hi ha ningú

Tot un sector de la població,això de les frases fetes no sapquè és, no les sent ni les utilit-za. Llàstima!

L’avi sí que en sap de dites. Per això, quanen Joaquim, el seu nét, entremaliat i ambpoca traça, se li acosta, se'l mira embada-lit i, conscientment, vol traspassar-li totallò que ha de saber. Però, no pot córrer.Ell, amb els anys que té, sap que s’aprèn apoc a poc. -Com ho fas això, avi? I l’avi,amb els ulls brillants d’orgull i de tendre-sa li ensenya, pacient, a agafar bé l’eina, afer un difícil castell de cartes, a... -I el pare,en sap tant com tu? -I tant! Quan era comtu, jo també li ho ensenyava i el seu avitambé! -Caram! i jo... que en sabré? -I tant!i ho ensenyaràs als teus fills i néts perquè

també ho puguin continuar ensenyant...-Ah!, ja ho entenc! És una cadena. -Bencert. Acabes d’entendre que tu ets moltimportant. Si tu falles, es trenca la cade-na. -No pateixis, avi, ensenya-m’ho bé quedemà ho faré a l’escola i així, tots ho po-drem aprendre i anar-ho ensenyant als nos-tres fills i néts... (L'avi –per la seva ban-da– aprèn que la il·lusió i la ingenuïtat nos'haurien de perdre mai).-Ei? Què feu? -diu l’Annaque surt enfarinada de lacuina d’un pastís que faamb la mare--Vine! -li demana en Joa-quim- T’ensenyaré unacosa que has d’ensenyarals teus fills. -Apa! quanen tingui ja me n’hauréoblidat!En Joaquim i l’Anna mi-ren interrogants l’avi queels observa somrient i diu:Hi ha coses que no s’obli-den mai!

Celebrar, recordar,commemorar...

400 anys d�Escola Pia,deu voler dir això?

v L'entrevista ambl'Ignasi Fernández.(pàg. 2)

v Una escola per atots. (pàg. 3)

v Una tertúlialiterària. (pàg. 4)

v Sant Josep deCalassanç a l'escola.(pàgs. 5-8)

v La innovació, unaactitud. (pàg. 9)

parlem de:parlem de:

2

entrevista Una històriade 400 anysParlem amb l'Ignasi Fernández

dividual, val a dirque, a l’època, la se-va espiritualitat erainseparable de latransgressió delsconvencionalismesreligiosos i de lesinjustícies socials.De fet, tots ells,també Calassanç,van tenir proble-mes amb la Inqui-sició o amb d’altresinstàncies de poder.

Hi ha paral·lelisme entre l’entorn sòcio-político-religiós de Calassanç i el nostre?Podem establir-ne diversos. Per exemple,el que sembla que passa avui amb el con-cili Vaticà II, 30 anys després de la sevaclo-enda, s’entén millor si estudiem la for-ma d’aplicar el concili de Trento entre laseva fi (1563) i l’arribada de Calassanç aRo-ma (1592). El Papat imposà autoritària-ment una interpretació única dels textosconciliars que coartava moltes iniciativesde renovació.Un altre exemple: l’escolarització de nensde famílies pobres, obsessió de Calassanç,és una conquesta social consolidada al’Europa Occidental; però per la seva te-nacitat i la de gent com ell, als segles pos-teriors hem pogut assolir-la. Encara més,la situació d’aquests nens era una plasma-ció d’una estructura social injusta. I quipot dir, avui, que les discriminacions i elsdesequilibris socials, inclosos els que afec-ten als infants, hagin desaparegut?

Una cita de sant Josep de Calassanç«El nostre ministeri –l'educació– és en ve-ritat molt digne, molt noble, de molt granmèrit, molt benèfic, molt útil, molt neces-sari, molt natural, molt raonable, moltagradable, molt atractiu, molt gloriós...».M'agradaria recordar, també, la bella ex-pressió d'un contemporani de Calassanç:«Al banquet de la saviesa, les Escoles Piesconviden tothom, sobretot els pobres».

400 anys d’història són molts. ¿Quinaimportància pot tenir refer la història?Conèixer el passat ajuda a comprendre mi-llor el present i, alhora, ens permet repen-sar el nostre itinerari personal i col·lectiu,analitzar millor les opcions que se’ns pre-senten, intentar definir un projecte cons-cient de futur. Sempre és bo establir quinsvalors del passat considerem encara es-sencials i quins prescindibles, malgrat quepuguin semblar molt arrelats. Per un his-toriador, refer avui la història d’un santsignifica ressaltar l’home real que potserens ha estat amagat per certes concepcio-ns ja superades de la santedat. Contextua-lit-zant la vida d’una persona o d’una ins-ti-tució en el seu temps, podem descobrirels seus dubtes i els seus reptes, les cir-cums-tàncies de la seva evolució, les op-cions entre les quals havia de triar... Aixípodem comprendre millor el sentit de lesseves decisions i afirmar, des del nostrepresent, allò que continua essent essencial.

Sant Josep de Calassanç és un model.¿N’hi ha d’altres en el mateix moment?Una època com el segle XVI, de forta re-novació en tots els terrenys, és fecunda enreferents. En l’aspecte religiós, àdhuc per-sonal, recordem que van viure en aquestaèpoca sants com Ignasi de Loiola, Joan deDéu, Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Fe-lip Neri o Camillo de Lellis. Tot i que laimatge d’aquestes persones ha estat sovintreduïda als aspectes d’interiorització in-

Ignasi Fernández Terricabras (Bar-celona, 1966). És Llicenciat en Histò-ria Moderna per la Universitat deBarcelona i professor d’EnsenyamentSecundari. Ha estat membre d’equipsde recerca de les universitats de Tolo-sa i Roma. Està a punt d’acabar unatesi doctoral sobre «La política ecle-siàstica de Felip II (1556-98) i la in-troducció de la Contrareforma» a laUniversitat de Toulouse-Le Mirail.

3

400 anys400 anysd'una escola per a tots

Una proposta clara i lliure

Cercar la qualitat dels nostrescentres fa que ens impliquemcada vegada més en la nostraprofessió.

L’historiador Ignasi Fernández Terrica-bras, després de recórrer les condicionssocials que van fer possible la iniciativade Calassanç, ens sorprenia afirmant quecelebràvem la seva implicació en una pe-tita escola parroquial ja existent. I confes-sava la seva admiració per l’Escola Pia pelfet que recordem més aquesta implicacióprimera que la memòria de la constitucióde l’Orde de religiosos ensenyants, méstardana.Sens dubte, continuem estant implicats enel món educatiu. Ho hem provat a basta-ment.Realitzant les polítiques d’aquestsdarrers anys: reforma, formació professio-nal i ocupacional, ens hem sentit molt aprop dels començaments. Hem treballat pera un ensenyament útil per a la vida i per aun ensenyament més pràctic a fi que, benaviat, la joventut pugui guanyar-se el pa.

EN COMPTES DE SATISFER-NOSDE L�OBRA REALITZADA,

ENS CONVÉ MIRAR ENDAVANT.Però, en comptes de satisfer-nos de l’obrarealitzada, ens convé mirar endavant i des-cobrir les noves responsabilitats que ensimplicaran més i més en la feina d’educar.A la darrera Assemblea de les nostres Ins-titucions ja va aparèixer com a preocu-pació col·lectiva la qualitat del nostre en-senyament. Avui la qualitat està de modaen el món empresarial: gràcies a la quali-tat, els productes es mantenen en el mer-cat, la seva rendibilitat és millor i la satis-facció és més gran per a tots els qui estanimpli-cats en el projecte.Tanmateix el nostre horitzó no és el del’empresa industrial, ni solament el d’em-presa de serveis. En els projectes que afec-ten les persones (el projecte sanitari, el pro-jecte educatiu) donem qualitat quan les per-sones són capaces de ser els actors, d’a-conseguir allò que desitgen. Si això és d’a-

questa manera, en quina mesura les nos-tres escoles, el nostre ensenyament, tenenqua-litat? Per quins processos els nostresalum-nes es fan càrrec d’ells mateixos?Quina és la nostra forma, pràctica, senzi-lla, di-recta?

LA QUALITAT ES MOSTRAPER LES COMPETÈNCIES

ASSOLIDES.La qualitat es mostra per les competènciesassolides. Quins recursos acaba posseintl'alumne? Té competències tècniques: co-neixements, destreses, aptituds? i metodo-lògiques: procediments fiables, flexibles?i té competències socials: formes de com-portament habituals, cíviques? i, encara,participatives: capacitat d’organització,per exemple? Tenim ben detallats els ni-vells d’alarma, de precaució, d’impuls, desatisfacció de l’acció educativa?Ho sabem: cal entendre sempre les com-petències en el marc de la diversitat; calassolir les fites a partir de l’alumne. El te-ma de la diversitat va lligat amb la culturade grup, amb el diferent ritme d’aprenen-tatge, i amb la proximitat entre l’educadori l’educand: en una paraula, ensenyar encontext tutorial.Després de 400 anys hi ha reptes nous.Implicats?

SÍ, IMPLICATSPERSONALMENT I EN EQUIP.

Sí, cada cop més personalment. Però tambéimplicats en equip: una millor informaciósobre les aportacions de cadascun dels pro-fessionals i una capacitat creixent d’ava-luació comuna ja que, en últim terme, elcentre educatiu el construïm entre tots; elseu procés i resultats depenen de tots.I si algú pregunta per la dimensió religio-sa, cristiana, del nostre treball, li mostra-rem dues coses: la preocupació perquè elnostre sigui un servei de qualitat, atent ala persona que s’ha de cons-truir, i la proposta senzilla, cla-ra i lliure de la font on pouemla paciència i caritat de la nos-tra dedicació.Carles Mascaró - Secretari General

4

pregària

experiènciesbreus

Tempsde reflexióSí que ve d'un!

– Digues-me el pes d’un borralló de neu,va preguntar un ocellet negre a un colomde bosc.– Res, gens ni mica, -va ser la resposta-.– Si és així, he de contar-te una històriameravellosa, -va dir l’ocellet negre-.Un dia vaig asseure’m a la branca d’unavet, a prop del tronc, i va començar a ne-var (no densament ni de manera rabiosa,no), només com en un somni, sense capferida ni violència. Com que no tenia res afer, vaig anar comptant els flocs mentrequeien damunt els branquillons de la me-va branca. El nombre fou exactament

3.741.952. Quan va caure a la branca elsegüent (gens de pes, gens ni mica de pes-com tu dius-) la branca va trencar-se.Així que va acabar de dir això, l’ocelletnegre es posà a volar.El colom, una autoritat en l’afer des deltemps més remots, es va posar a refle-xio-nar i uns minuts després es va dir: «Potsernomés cal la col.laboració d’una personamés perquè la solidaritat s’obri camí en elmón».Kurt Kauter

(Text llegit a l'inici de la «Caminada per a

l'eradicació de la pobresa», l'any 1996)

TertúliesliteràriesQui diu què de la joventut actual?

Sapiguem estar atents irecollir les iniciatives dels nos-tres alumnes.Mirem quina experiència!

Els alumnes també fem reunions. Ens aple-guem l’últim divendres de cada mes perconversar sobre el contingut d’un llibre.Al final de cada trobada s’anuncia el pro-per llibre i... així, fins a final de curs. Elsnostres secretaris han elaborat un extractede tot el que, durant el curs passat, va sermés significatiu.Llibres amb molt bona qualificació:• Tot et serà pres – Hernández• Per què no m’ho deies? – Nel.lo• Joc brut – Pedrolo;• He tornat per ensenyar-te que podia

volar – Klein.

Algunes reflexions que hem fet: Ens calcórrer riscos per trobar la felicitat. Abansque res, la vida, però de qualitat, encaraque sigui curta. Els embolics no ho sóntant si de bon principi s’eviten. Quans’estima, un és capaç de tot. El preu de lamentida és molt alt. Quan els pares no s’en-tenen, quan no diuen la veritat i quan sónde diferents costums, diferents països... laconvivència esdevé molt difícil. Aquell hallegit “diferent” del que he llegit jo.Allò que no ha anat prou bé: Alguns delsllibres escollits, per ex. “Zero a l’esquerra”de l’Andreu Martin; el dia que no hem res-pectat el dret a parlar; la falta d’assistència:qui falta dues vegades és baixa del grup.Un desig: Que poguéssim trobar i com-partir les millors novetats literàries.Grup lector d'Olot. ESO - Escola Pia d'Olot

5

entrevistesSant Josep de Calassança l'escola

Cadascú a la seva manera

UN NÚMERO: EL 400UNA CAPSA: UN SÍMBOLAntoni Burgaya - Escola Pia de Terrassa

Els terrassencs, en fem festa!La celebració de Sant Josep de Calassançes converteix en un centre d’interès per al’escola presentant dues activitats. La pri-mera ha estat el dia 3 d’octubre, momentque s’aprofita per fer el llançament de lacampanya «400 anys, més enllà» quecentrarà i motivarà l’acció tutorial d’aquestcurs. El protagonista principal és elnúmero 400 i es converteix en el centred’atenció d’un joc: 400 globus enlairatsen un mateix instant simbolitzaran lanostra alegria de quatre-cents anys detradició escolàpia i amb 400 caixes -fol-rades amb els colors de les bates dels noisi noies de l’escola- es farà una construc-ció per simbolitzar l’obra de l’escola pia:construir escoles per a tothom, construirpietat i lletres, construir pau, construirveritat, construir... Una capsa a cada aularecordarà, tot el curs, el sentit de la cam-panya.La segona, la portarem a terme el diven-dres 21 de novembre, dia en què celebra-rem la festa del nostre fundador. S’apro-fitarà aquest moment perquè els alumnesde batxillerat facin l’explicació d’un frag-ment de la història de St. Josep de Calas-sanç als alumnes d’infantil i de primària.Aquesta activitat, tot i fer present Sant Jo-sep de Calassanç a l’escola, afavoreix l’in-tercanvi entre tots els alumnes. Els mésgrans, els de batxillerat, en grups de dos otres, prèvia preparació o documentacióexpliquen als més petits històries de la vidade Sant Josep de Calassanç i els més pe-tits, que els escolten embadalits, els obse-quien amb un petit recordatori que hanpreparat. La compensació és mútua i fagoig de veure la joia que es respira perambdues bandes: els petits admiren elsgrans i aquests redescobreixen l’escolaalhora que gaudeixen per la col.laboraciói protago-nisme que els dóna aquesta ex-periència. Realment, val la pena!

És així com garantim, amb èxit, la inten-ció de l’activitat: fomentar la relació en-tre tots els nois i noies de l’escola, des del

més gran fins al més petit, fer conèixer lafigura de Sant Josep de Calassanç i gaudird’una estona més lúdica.

SANT JOSEP DE CALASSANÇ:UNA PROPOSTAINTERDISCIPLINAREnric Benavent - Escola Pia Ntra. Sra.

De fa temps que a l’escola es vol treballarSant Josep de Calassanç d’una maneraatractiva per als alumnes i també per alsprofessors. Des del projecte de pastoral,participació i tutoria s’intenta fer avançaruna idea de treball conjunt que aglutini total’escola i es configuri un centre d’interèsque motivi la recerca i l’estudi des de lesdiferents àrees i àmbits d’escola. La ideaés ambiciosa. De moment és una propos-ta.

Els objectius:– Conèixer aspectes diversos de la figura

i l’entorn de Sant Josep de Calassanç.– Donar ambientació a l’escola a l’entorn

de la figura de St. Calassanç.

400 anys

6

400 anys – Participar en una activitat global de total’escola.

La metodologia:Es proposa un treball per grups, que po-drien coincidir amb grups classe si es volfer a nivell de tota l’escola o bé amb grupsmés reduïts si l’activitat es planteja en uncicle o en un nivell. Els grups treballen te-mes diferents que poden relacionar-se ambles diferents àrees curriculars. Una altraopció es podria plantejar agafant com acentre d’interès de cada grup un personat-ge (real o imaginat) contemporani de Ca-lassanç.El resultat final és una exposició de pòs-ters o murals d'aspectes diversos de l’èpocaen què es va fundar l’Escola Pia.Si l’activitat dels grups es vol desenvolu-par en horari lectiu, el professorat enca-rregat de dinamitzar cada grup haurà d’ha-ver preparat l’activitat prèviament amb lafinalitat d’evitar la dispersió pròpia delstreballs en grup. També es pot pensar l’ac-tivitat com un espai de recerca -guiada ipautada- que els grups desenvolupin forade l’espai escolar. El resultat final del tre-ball sempre s’haurà d’expressar en formade mural o pòster, del qual es poden pro-posar mides o característiques comunes(un mateix logo, un dibuix que els unifi-qui, un lema comú…). En qualsevol casés im-portant preveure aquesta activitat perrealitzar-la la setmana anterior al 27 de no-vembre.El conjunt de tots els treballs es penjaranen un lloc central de l’escola i poden ser-vir com a eina didàctica per a totes les clas-ses durant la setmana de celebració de SantCalassanç.

RELACIÓ DE POSSIBLES ACTIVITATS

RELACIONADES AMB LES ÀREES CURRICULARS:

1.- Recollir quadres i dibuixos de St Ca-lassanç, dels que hi ha per l’escola,per fer una mini-exposició.Activitat: El grup, a partir d’una lectu-ra breu de la vida del Sant, o d’unaexplicació del professor ha d’escriureo bé un comentari o bé un peu de foto,o bé una referència històrica a cada undels quadres.

2.- Auca o tira de còmic.Activitat: a partir d’una lectura breude la vida del Sant, especialment de la

seva activitat a Roma, es convida elsalumnes a fer, per parelles, una tirabreu de còmic o bé una auca de 3 o 4dibuixos i els rodolins corresponents.Es fa una tria dels més interessants, omés ben acabats, o més enginyosos...per formar part del mural d’aquestgrup.

3.- Sant Calassanç va ser sensible a lesnecessitats del nens pobres de Roma.Activitat: Analitzar i comentar en grupun informe o un article o un video so-bre la pobresa al nostre entorn.a) Fer-ne una síntesi i presentar-la de

forma gràfica.b) Preguntar-se quines serien les prio-

ritats que Sant Josep de Calassançtindria si avui visités alguns barrisde la nostra ciutat. Faria una esco-la? Presentar les conclusions de for-ma gràfica.

4.- Què fa l’Escola Pia? Què fan les ins-titucions de l’església?Activitat: Descobrir quins són els àm-bits d’acció actuals de l’Escola Pia ode l’església de Catalunya o en el món.Presentar-ho gràficament.

5.- L’art contemporani a sant Calas-sanç. Pintura i escultura, arquitec-tura, música.Activitat: Descobrir alguns dels artis-tes principals de l’entorn de Calassanç,seleccionar-ne alguna obra i presen-tar-la en forma de mural.

6.- Literatura contemporània a Calas-sanç a Catalunya, a Espanya, al món.Activitat: Presentar els escriptors mésdestacats contemporanis de Calassanç.Llegir alguns fragments, seleccionaralgun tros representatiu i presentar-logràficament. (Text ampliat amb la re-ferència a l’autor, amb un dibuix ofotografia, la relació d’altres escrip-tors)

7.- Descobriments científics, avençostècnics.Activitat: Presentar l’activitat cientí-fica de l’època. Centrar-se en algundels descobriments més destacats.Quins canvis en la visió de l’home idel món va provocar? Com va canviar

7experiència

400 anysla vida de les persones amb aquellavenç tècnic?... Presentar-ho de formasintètica i visual en forma de mural.

.8.- Filosofia:

Activitat: Centrar l’atenció en algunpensador contemporani de Calassanç.Presentar el seu pensament a partird’alguna frase amb la il·lustració.

9.- Fets i/o personatges històrics a Eu-ropa, a Catalunya, a Espanya.Activitat: Fixar l’atenció en algun feto personatge que Calassanç va viure.Buscar informació gràfica i presentar-lo. Confeccionar un fris cronològic dela vida de Calassanç.

10.- Església: fets, personatges destacatsActivitat: Descobrir algun fet o per-sonatge destacat de la vida de l’esglé-sia de l’època. Fer-ne una síntesi moltvisual.

QUÈ VOLS SERQUAN SIGUIS GRAN?Grup d'alumnes - Escola Pia de Balmes

El pas per l’escola n’és la resposta.L’escola, ja hi era quan vaig arribar. I se-guirà endavant quan me’n vagi. Però el quepersonalment puc dir és que m’ha acollitdurant tota aquesta difícil etapa de forma-ció. I és potser gràcies a això, als coneixe-ments adquirits i a les amistats trobades,que em veig amb cor d’enfrontar-me a lavida amb un esperit crític i constructiu.Passar la major part de la teva vida a l’es-cola és enriquidor, tant en l’aspecte cultu-ral com en el social.Vaig arribar a l’escola fa onze anys i, alsinicis, m’ensenyaven a estudiar i a con-viure amb gent diferent. Més tard, he com-provat que l’aprenentatge és el fruit del’escola i que cadascú el va adquirint finsa perfilar la pròpia identitat. Aquest és elfonament més important per construir lavida: intentar arribar a ser persona.Aviat començarà per a nosaltres, els mésgrans, el viatge cap a la vida. Can Colapiens ha brindat a tots la preparació neces-sària per emprendre’l. Ara estic a punt de

partir i recordo, amb enyorança, les mol-tes persones que he conegut entre aques-tes parets. Gràcies a aquest contacte humàhe descobert la vertadera amistat, l’amor,la convivència entre la gent. Ha estat unllarg període de fortes emocions, de co-neixença de la realitat, que, ara, em per-met, de forma conscient, de triar el rumbque seguirà el meu viatge.Quatre-cents anys d’història d’escoles comla nostra han contribuït a edificar el nostrepaís. Les escoles formen la gent, la cultu-ralitzen i també són un centre de relacióhumana, d’amistat. Cal pensar-hi: a bandadels èxits o desastres acadèmics, l’escolaens dóna allò pel que vivim i que a vega-des tan poc apreciem: l’amistat.

“Què vols ser quan siguis gran?” Una pre-gunta tan normal com aquesta no seriapossible avui si fa 400 anys algú no ha-gués tingut la idea de crear aquesta graninsti-tució, l’escola, on som nosaltres.És cert, tenim molta sort: abans, el futur,gent com nosaltres no el decidia. Ara, és ales nostres mans.

L'ÚLTIMA SETMANADE NOVEMBRE, A SITGESManuel Alquézar - Escola Pia de Sitges

A la nostra escola, la tasca d’apropamenta la figura i a l’obra de Sant Josep deCalassanç se centra l’última setmana denovembre que és quan se celebra la festadel Sant. Les activitats es programen des

8

400 anys

* El proper número anirà dedicat a «L'avaluació».

A IGUALADA CELEBREMELS 400 ANYS!Sílvia Soteras - Escola Pia d'Igualada

El motiu d’aquestes línies és compartir elseguit d’activitats que farem el dia de StJosep de Calassanç a ESO i durant el se-gon trimestre, a batxillerat.El primer cicle d’ESO farà una activitatconjunta que es titularà “400 anys fent ca-mí”. Consistirà en fer un gran mural -sím-bol del camí- que ocuparà tot el passadís.Cada alumne dibuixarà un nen caracte-ri-tzat amb el vestit de l’època. Cadascú en-ganxarà el nen que ha fet sobre un fris cro-nològic on hi haurà les dates més impor-tants de l’Escola Pia: l’inici, l’any 1597;la primera fundació catalana, Moià; la fun-dació a Igualada; l’arribada de l’Escola Piaa l’Amèrica Llatina; l’arribada de l’EscolaPia a l’Àfrica i l’Escola Pia durant el se-gle XX. A cada moment històric hi col·lo-carem un escolapi vestit segons l’època itambé algun instrument identifi-cador delmoment històric.Els alumnes de 3r d’ESO escriuran unacarta a totes les Escoles Pies d'arreu delmón, per poder compartir conjuntament lacelebració dels 400 anys i, alhora, expe-riències lúdico-educatives.Els tutors de 4t d’ESO han preparat unaactivitat per descobrir l'evolució de l’esco-la amb el pas dels anys des del punt devista de l’educació i/o formació que s’hidóna. Per això, els alumnes faran una en-trevista a tres generacions diferents: avis,pares i alumnes actuals. Es posarà en comúa l’hora de tutoria grupal.Els batxillerats iniciaran el seu treball ambuna xerrada per donar una visió històricadel moment del naixement de l’Escola Piai, durant el segon trimestre, prepararan unaexposició al claustre de l’escola sobre lavida quotidiana dels escolapis i també del’aspecte religiós, acadèmic... elaborant unopuscle de la vida dels escolapis per con-cloure el treball.Com deia Sant Calassanç: “L’educaciódels joves és, en veritat, una feina moltdigna, molt noble, de molt gran mèrit...”Ens ho creiem, després de 400 anys? Laresposta ha de ser SÍ.

del departament de pastoral i es duen aterme amb la col.laboració directa delstutors i dels professors de religió i amb laparticipació de la resta de professorat.A l’etapa d’infantil i primària les activitatsconsisteixen en dibuixar, retallar, pintar,confegir murals, realització d’auques sobrela figura del Sant. Tot això acompanyatde xerrades sobre la seva vida i obra, sem-pre d’acord amb l’edat dels alumnes.Aquestes xerrades pels alumnes més petitsestan preparades pels mateixos tutorsmentre que pels més grans de l’etapa esrecorre a una persona especialitzada. Calrecordar que durant molts anys va ser el P.Albert Singla qui es va encarregar, molteficaçment, d’aquesta tasca.A l’etapa d’ESO s'aprofundeix en la figu-ra històrica del Sant encara que, segonsl’edat, es van introduint altres aspectes quefan referència a la seva obra i a la sevasignificació. Es continua treballant enca-ra, sobretot als primers cursos de l’etapa,en la confecció de murals i d’auques refe-rents a diversos aspectes de la vida de SantJosep de Calassanç. Als dos últims cur-sos, les activitats són de tipus més literari,com composicions escrites, contestar unqües-tionari de preguntes que l’alumne hade buscar... Durant la setmana es progra-ma, quasi bé sempre, una xerrada per unespecialista.Al batxillerat, les activitats se centren prin-cipalment en donar a conèixer als alum-nes les activitats que porta a terme l’EscolaPia en el món d’avui i la pervivència, en-cara que de manera diferent a altres èpo-ques, del missatge de Sant Josep de Ca-lassanç. I així es parla de la tasca ambels marginats a Catalunya i a l’AmèricaLlatina, de les missions al Senegal. Gene-ralment acostumem a comptar amb lacol.laboració de persones que han viscutde prop aquestes experiències. També al-guns anys i depenent de la possibilitatd’aconseguir un conferenciant s’aprofitenaquestes dates per parlar del món de l’e-ducació en general, dels drets dels infants,del dret a l’educació, fent notar, sobretot,que Sant Josep de Calassanç va ser el pri-mer que va posar en pràctica aquests drets,fundant una escola popular i gratuïta.

9

estudiemper millorarLa innovació,

una actitudTindrem valor?

Així com en una bossa demalla, si bellugues una noutotes varien de posició, elsensenyants cerquem quinessón les claus que ens podenpermetre un gir copernicà enla nostra tasca.

Si em permeteu, m’agradaria afegir-hi unareflexió: d’entrada ens cal dissenyar unmètode didàctic que inclogui un temps onels mestres, en lloc de donar “la veritat”,facilitem la descoberta amb l’ajut de ma-terials de creació pròpia i dediquem el nos-tre temps a observar els procediments em-prats pels alumnes. Tots els mestres tenimen el record moments memorables on elllibre i l’actitud magistrocèntrica han dei-xat pas a la recerca guiada.En segon lloc, cal mirar endavant. Els pa-pers “crien” i és molt fàcil quedar atrapaten el passat, en un parany de controls percorregir. Cal mecanitzar tant com sigui pos-sible la correcció escrita perquè si es triga,es perd tot el valor de reforç. Bona partdel temps que dediquem a corregir l'hau-ríem de destinar a dissenyar activitats.En tercer lloc, no costa gaire transformarels treballs de l’alumne en material didàc-tic. L’alumne dedicarà les mateixes ener-gies a lliurar un treball en forma de dos-sier que en forma d’un valuós material di-dàctic utilitzable ara i en el futur.En quart lloc, convé aclarir que tractar ladiversitat no depèn tant del nombre d’a-lumnes a l’aula, com del mètode didàctici l’actitud del professor. Hem vist agru-pacions flexibles on el temps es dedica al’explicació unidireccional del mestre, elqual es queixa que només el segueixen unsquants i demana un grup encara més petit.Però també hem vist grups grans on elmestre no explica tant i es belluga entreles taules, facilitant l’aprenentatge segonsla diversitat.En cinquè lloc, crec que el mestre ha d’és-ser un comunicador significatiu. Ha decrear un espai on l’alumne creixi en auto-estima, autocontrol, empatia vers els al-

tres, perseverança i capacitat de motivarels companys. Ha d’afavorir l’aparició delíders positius i entendre que quan el mes-tre interacciona, pregunta i encarrega tas-ques de confiança als alumnes conflictius,aquests es desactiven.En sisè lloc, el mestre no necessita una“caixa d’eines”, un recull de receptes queli permetin adaptar-se a nous problemesamb eines velles. Les velles inèrcies es-talvien pensar en problemes nous, però unafórmula és un mal substitut del pensament.És un error cercar un receptari que ajudi ainnovar. El que realment necessitem és unaactitud de revisió permanent del “com”hem fet una activitat concreta durant el dar-rer curs, abans de programar la d’enguany.

En setè lloc, el que és urgent no pot condi-cionar el que és important. Hem d’elimi-nar tots els processos que no afegeixinvalor pedagògic. Hem de saber delegar enalumnes responsables aquelles tasques bu-rocràtiques que ens distreuen de la tascacreativa (lliurar fulls, recollir butlletes...).Tot plegat ens ajudarà a entendre que siestem en una societat del coneixement, onel valor d’una escola es calcula, cada copmés, per la seva capacitat d’innovació, elnostre valor com a mestres estàlligat a la nostra capacitat d’«a-portar valor» al projecte curri-cular del nostre centre... tin-drem aquest valor?Jordi Grau - Escola Pia Granollers

10

Noticiari breuactualitat

central en la xarxa de simulació. Paral.lelament,a l’edifici de la Llotja s’hi van desenvoluparunes jornades tècniques sobre el mercat detreball.

L�EQUIP DE GESTIÓI LA GESTIÓ DEL TEMPS

l’Equip de Gestió, responent a l’objectiu ge-neral de formació, segueix un curs sobre la Ges-tió del Temps, concentrat en tres sessions detreball, de tot el matí de durada, dirigides pelprof. d’EADA, Josep Pujol Lloveras.La finalitat és aconseguir més competència encadascun dels seus àmbits de treball i oferir,cada vegada més, un millor servei a les esco-les.

FORMACIÓPROGRAMES D�AVALUACIÓ

Els dies 7 i 14 d’octubre es van realitzar lessessions de formació sobre l’ús del programad’avaluació. Aquestes sessions són unacontinuació de les que es van realitzar a finalsdel curs passat amb l’objectiu d’aprofundir enel coneixement del programa.

FORMACIÓ BASE DE DADESDE PERSONAL

El dia 16 d’octubre es va realitzar la segonapart del curs de formació en Access per tal queels directors i administradors de les escolespuguin treure profit de la Base de Dades dePersonal. Aquesta base de dades contéinformació referent al personal de l’escola(dades personals, dades acadèmiques, dadesprofessionals...). I esperem que sigui uninstrument útil de planificació i presa dedecisions.

PROJECTE NORMALITZACIÓD�ARXIUS

Fa dos cursos es va iniciar un projecte ambl’objectiu de normalitzar i optimitzar els arxiusadministratius i acadèmics de les escoles.Per dur-lo a terme es va encarregar un estudi iun pla d’implantació a una empresa especialit-zada. L’estudi es va realitzar a finals del curs95-96 i la implantació s’ha anat fent durant totel curs passat.

EL VOLUNTARIAT A LES ESCOLESSet responsables de voluntariat de diferentsescoles es van reunir el dia 8 d’octubre alSecretariat des de les 4 fins a les 6 de la tarda,amb l’objectiu de coordinar les diferentsaccions de voluntariat que cada escola va fenti reflexionar sobre el tema del voluntariat al’escoles. La propera reunió de seguiment id’aprofundiment serà l’11 de març.

IGUALADA

UN MUNTATGE ÀUDIO-VISUALEls alumnes de 3r d’ESO, des de fa 2 anys, fanuna muntatge audiovisual com a activitat delcrèdit “El fet religiós”.Les diapositives són fetes pels mateixos alum-nes i busquen textos a diferents fonts bibliogrà-fiques per il.lustrar les imatges i així intentenfer un lligam entre la vida de Sant Josep deCalassanç i la persona de Jesucrist. És una bonaactivitat que va molt bé i la intenció és la d’a-nar-la repetint.

MATARÓ

PROJECTE D�ORIENTACIÓ PROFES-SIONAL

Aquest curs a l’Escola Pia de Mataró s’hadissenyat un projecte en el qual hi participendocents de totes les etapes educatives de l’es-cola que té per objecte l’establiment d’un plad’orientació professional. Els treballs d’aquestsprimers mesos s’han centrat en l’etapa del Bat-xillerat i concretament en el treball a realitzardes de les tutories. A partir d’aquí caldrà exten-dre la reflexió cap a la resta d’etapes i tambécap a totes les àrees.

IGUALADA

UNA WEB DE SANT JOSEPUn alumne de 4rt d’ESO de l’escola Pia d’I-gualada està elaborant una pàgina Web de-dicada a Sant Josep de Calassanç i als 400 anys.Si tot va bé, es podrà visitar des de la Web del’Escola Pia.

BORSA DE TREBALLA finals d’octubre continuarem amb la for-mació de responsables de formació ocupacio-nal i de reciclatge així com també de la borsade treball de les nostres escoles. Aquesta for-mació continuem fent-la en el marc del convenide col·laboració que mantenim amb Foment delTreball. Per aquest curs els temes a treballaren les tres sessions previstes són la formació adistància, l’elaboració de plans de formació pera empreses i l’avaluació de les accions forma-tives ocupacionals i de reciclatge.

INTEROCUPACIÓ 97Els passats 16, 17, 18 i 19 d’octubre va tenirlloc la fira INTEROCUPACIÓ, que organitzacada any el Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya. Aquest any, els standsde centres col·laboradors, d’empreses de treballtemporal i d’altres organitzacions relacionadesamb l’ocupació es van instal·lar al Moll de laBarcelona de Port Vell. Els nostres alumnesde Simulació d’empreses van ser presents al’stand d’INFORM, entitat que actua com a

11

Noticiari breu actualitat

NOUS CONSELLS ESCOLARSA totes les escoles, des de l’inici de curs s’hatreballat en la preparació del procés deconstitució del nous Consells Escolars. Laprimera gran feina ha estat l’elaboració delReglament de Règim Interior, adaptat a lesnoves normatives legals. A partir d’aquí, hihaurà la convocatòria de les eleccions a latotalitat del Consell Escolar, en un procés quedurarà fins a inicis de desembre; a partir del’any que ve, les renovacions del Consell esfaran per meitats. Com a novetat destacada, apartir d’ara el Consell Escolar serà únic en cadaescola i hi podran participar docents i pares denivells no concertats. Igualment, des del puntde vista de l’Administració, el centre tindrà unúnic director que, alhora, serà el president delConsell Escolar, tasca que assumirà un delsdirectors de l’escola.És, doncs, un bon moment per cridar a laparticipació en la vida de l’escola a travésd’aquest organisme legal que ja fa molts anysque funciona a les nostres escoles.

VISITES D�ESTUDICom el curs passat, dos grups de coordinadorsde les nostres escoles -un d’infantil/primària iun altre de secundària- prenen part en unaactivitat formativa fonamentada en la visita acinc de les nostres escoles, per tal de conèixerels criteris fonamentals del seu funcionament iels principals aspectes en què treballen. En cadacas són acollits -amb una amabilitat i trans-parència que són de molt agrair- pels directorsi altres responsables de l’escola, en un climad’intercanvi i de formació mútua. En cada visitaes procura, també, poder veure algun aspectedel treball docent o alguna activitat amb l’a-lumnat.

REUNIONS DE COORDINADORSCom cada any, s’ha començat les reunions delscoordinadors dels diferents cicles de totes lesescoles amb una persona de l’Equip de Gestió.Són sessions formatives, informatives, d’estudii de debat, on es pot compartir experiències ineguits i on es debat la millor manera de fer lafeina de cada dia. Els qui hi participen tambéajuden a conèixer millor el col·lectiu i facilitencontactes i col·laboracions entre escoles pertemes d’interès mutu.

LES ÀREES D�E.S.O. A DEBATAmb aquest títol es convoca docents d’unamateixa àrea de les escoles per tractar sobre elcurrículum de l’àrea, a partir d’una exposicióglobal que realitza un docent. Per part del’Equip de Gestió s’aporta material per a l’a-nàlisi de materials curriculars.

Aquestes sessions van començar el 14 d’oc-tubre, amb l’àrea de Ciències Socials, i lapresentació la féu la Laura Julian, de SantAntoni. La sessió del 28 d’octubre ha estatdedicada a les Ciències experimentals, amb laintervenció d’en Vicenç Sebastià, de Terrassa.Hi ha prevista una reunió per a cada una de lesàrees.

EL SECRETARI GENERALVISITA LES ESCOLES

Un curs més, el Secretari General es fa presenten la vida de les escoles; enguany, amb alum-nes, participa en actes que giren entorn dels400 anys de l’Escola Pia i la figura de Josepde Calassanç, visita els equips de pastoral i lesassociacions de pares, té diversos contactesamb docents i, juntament amb altres membresde l’Equip de Gestió, manté una reunió ambl’equip directiu de l’escola per analitzar elstemes més importants de l’escola per als pro-pers anys.

CURSOS«FUNDACIÓN SANTA MARÍA»

Docents o directius de les escoles Granollers,Igualada, Mataró, Nostra Senyora, Sarrià, Tàr-rega, Terrassa i Vilanova han participat enpropostes de formació promogudes per la«Fundación Santa María», entorn de les mate-màtiques, la llengua, la música o la direcció decentres. L’Equip de Gestió coordina aquestaoferta formativa que enriqueix les possibilitatsde què disposa el nostre col·lectiu, alhora quepermet als participants entrar en contacte ambdocents d’altres escoles de tot l’estat, en unesestades d’una setmana de durada.

TXECS I CATALANSDel 27 de setembre a l'11 d'octubre, 19 alumnestxecs acompanyats de dos professors han fetl'intercanvi que, com cada any, es fa a casanostra. Han estat acollits per famílies de lesnostres escoles amb la finalitat de fer unapropament cultural a través del coneixementde la llengua, de l'art, dels costums i de lestradicions. L'experiència ha estat molt positiva.

12

contrapunt Propostes per a unacelebració alternativaNo vull veure el teu clatell.

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Enguany, l’Escola Pia celebra que fa 400anys que Josep de Calassanç començà aimplicar-se en una escola, al costat d’unaparròquia romana.Ens ho han dit tantes vegades que, això deser originals...!De fet, no es commemora una fita consti-tutiva de l’orde religiós o haver posat laprimera pedra d’un col.legi. Celebrem queJosep de Calassanç anà per feina –ja eraun tret dels catalans, fa 400 anys?–. I, ce-lebrem, sobretot, que ens sentim satisfetsperquè aquesta feina –que és la nostra–encara perdura després de tant de temps.Per tant, potser que deixem els discursos,els pòsters de tons ennegrits i els soparsde commemoració. Posem-nos de nou a lafeina! Podríem situar –de manera peren-ne– tots els pupitres de les aules en formacircular per tal que l’alumne ja no veiésprioritàriament el clatell del de davant?

Quin repte això de facilitar la interaccióentre iguals!I per què els docents no anem a classe?Que els companys ens expliquin què ense-nyen i què pretenen que aprenguin els seusalumnes?I que els alumnes ens donin pistes per sa-ber quan aprenen i quan no!I fer una croada per canviar tots els rètolsen desús? –En queden gaires en castellà?–I buidar les cartelleres d’informacions ca-ducades? O, per què no dedicar un dia a lasetmana a visitar botigues, tallers, indús-tries, obradors, bancs... del nostre entorn idemanar-los que ens ensenyin el que sa-ben i com aprenen coses noves cada dia?I, convidar a una xocolatada festiva totsels nois i noies de les altres escoles de laciutat o del barri, per compartir amb no-saltres la festa? Quan ho farem?Zum-zum

• 22 Trobada jove 1r i 2n d’ESO.

• 24 Reunió coordinadors d’informàtica de 2/4de 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

• 27 Sant Josep de Calassanç.

DESEMBRE

• 2 Reunió PAI 4t, de les 10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 4 Formació d'administradors: informàtica, de2/4 de 10 a la 1 del migdia.

• 9 Àrees ESO, de les 4 a les 6 de la tarda. Ma-temàtiques.

• 11 Reunió coordinadors FP, de les 4 a 2/4 de 7de la tarda.

• 20 Trobada presidents APAs amb el SecretariGeneral.

• 25/26/28 Pessebre vivent a Tàrrega, de les 6 ales 9 del vespre.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran alslocals de l'Equip de Gestió.

NOVEMBRE

• 3 Reunió coordinadors infantil de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

CEP-2. Presentació de materials de 2/4 de 4a les 6 de la tarda.

• 4 Formació Access usuaris programa d’ava-luació 2n any. de les 10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 6 Formació d'administradors: informàtica de2/4 de 10 a la 1 del migdia.

• 7 Formació Access usuaris programa d’ava-luació 2n any de les 10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 8 Trobada jove secundària.

• 11 Reunió PAI 2n de 10 a 2/4 de 2 del migdia.

Àrees ESO. De 4 a 6. Llengua catalana.

• 13 Formació d'administradors: informàtica de2/4 de 10 a la 1 del migdia.

Reunió coordinadors borsa de treball i for-mació ocupacional de 4 a 6 de la tarda.

• 18 Reunió PAI 3r de 10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 20 Formació d'administradors: informàtica de2/4 de 10 a la 1 del migdia.

Formació Batxillerats de les 4 a 2/4 de 7 dela tarda.

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

agendaagenda