Sector del Mar

Han pasado casi 7 años desde que la actual ejecutiva del Sector asumió la dirección del mismo,

esto ha sido así debido a que el final del mandato coincidía con el año electoral y posteriormente

entramos en el proceso de fusión de nuestra federación con la Fsap, motivo por el que la

dirección de la FCT decidió que pospusiéramos nuestra Conferencia hasta que dicho proceso de

fusión finalizara.

Tras un periodo de adaptación de la nueva dirección del Sector, como muchos recordareis en

la anterior Conferencia se eligió a un nuevo Secretario General y se constituyó una nueva

ejecutiva, que se vio reflejado en los resultados electorales (2003) donde los estos aún siendo

buenos podían haber sido mucho mejores.

Tras ese periodo de adaptación el Sector ha ido fortaleciendo su estructura y aumentado sus

recursos humanos, reforzando su organización lo que le permitió llegar al siguiente año electoral

(2007) con un plan de trabajo y un equipo humano estable que nos ha permitido desarrollarlo en

todos los subsectores, dedicándole una especial atención a la pesca, ello nos ha llevado a

obtener unos resultados electorales excelentes como veréis en los cuadros que se incluyen mas

adelante.

Por lo que respecta a la afiliación aún habiendo presentado un ligero crecimiento este sigue

siendo a nuestro juicio insuficiente teniendo en cuenta el trabajo que se ha venido desarrollando

en el Sector desde su constitución, es por ello que hemos realizado un plan de trabajo para los

años 2009 y 2010 enfocado básicamente a incrementar nuestra afiliación.

Durante nuestro mandato hemos procurado atender al máximo todas las necesidades de

nuestros delegados y afiliados derivando a las distintas áreas de la FCT únicamente aquellos

casos en que nos era imposible dar con una solución satisfactoria.

También hemos participado en la negociación de convenios y acuerdos tanto de subsectores

como de empresa, siendo en este apartado de agradecer la colaboración prestada por el área de

Acción Sindical.

Creemos que llegamos a esta 3ª Conferencia con un Sector cohesionado y estructurado en

condiciones de afrontar los principales retos que nos proponemos para el próximo mandato y

como criterios generales nos fijamos:

- Aumentar la afiliación.

- Mantener los resultados en las elecciones sindicales.

- Regulación de las condiciones sociales de los trabajadores de la pesca.

- Elaboración de un plan de formación especifico para el Sector.

ACCIÓN SINDICAL Puertos

En el periodo transcurrido desde la anterior Conferencia del Sector del Mar de Cataluña, la

Sección Sindical de la Autoridad Portuaria de Barcelona ha tenido que enfrentarse a una serie

de retos que intentaremos sintetizar al máximo con el fin de elaborar un informe coherente con lo

acontecido pero fácil en su lectura.

Con la victoria en las urnas de los partidos de progreso en las elecciones autonómicas se formó

el primer gobierno tripartito y esto supuso el cambio de presidente en el puerto de Barcelona.

Joaquín Tosas fue sustituido por Joaquín Coello, con este nombramiento se cambió el perfil del

presidente de esta Autoridad Portuaria y pasamos de un “político” a un “técnico”.

La llegada de Coello supuso para los trabajadores/as del puerto de Barcelona la gestión más

nefasta en términos sociales y como se demostró con el paso del tiempo, también fue

tremendamente nefasta en valores que todo el mundo le suponía, menos CCOO, como eran los

“técnicos”.

El intento de Coello de privatizar servicios, especialmente en la Policía Portuaria, externalizar

logros sociales como el de nuestros servicios médicos, llevó a nuestra organización a los

enfrentamientos mas duros de los últimos años con la dirección de la A.P.B.

Desde la presidencia Coello con la connivencia especialmente de UGT, intentó minar la

credibilidad de CCOO en el puerto y utilizaron todos los medios a su alcance para conseguir que

dejáramos de ser el sindicato mayoritario y de referencia en el colectivo de la A.P.B. Para frenar

esos objetivos la Sección Sindical de CCOO supo cohesionarse y darle respuesta adecuada en

una huelga de 48 horas que supuso un éxito tremendo para el movimiento sindical en el puerto.

A partir de esa movilización la actitud de Coello empezó a cambiar y comenzó a vislumbrarse la

posibilidad de que abandonase la presidencia, eso si, antes de irse nos dejó “lo mejor” de su

nefasta gestión, las obras del Muelle Prat adelantadas dos años sobre el tiempo previsto, claro

que lo que no explicó ni antes ni ahora es como va a asumir el desastre económico que ha

supuesto para el puerto de Barcelona el hundimiento de parte de esta obra Prat con un

sobrecoste de 77 millones de euros y que muchos pensamos que la responsabilidad es

totalmente suya por adelantar las obras y correr demasiado.

Durante estos años hemos atendido a nuestra afiliación en todos aquellos aspectos que se nos

ha demandado y fruto de ello es el mantenimiento de afiliación en unos buenos índices, teniendo

en cuenta las salidas incentivadas que se producen y la dificultad que supone que los jóvenes

que se incorporan se involucren en temas sindicales y que se afilien.

También hemos participado en la negociación del Acuerdo de Empresa que emana del Convenio

Marco de Puertos y desde la mayoría que ostentamos en el comité de empresa sacamos

adelante un acuerdo que ha supuesto importantes avances tanto sociales como económicos

para el conjunto de los trabajadores/as de la A.P.B.

Temas como la importante mejora en el precio de los festivos, quitar la incompatibilidad entre

determinados pluses, el cobro de objetivos o la ampliación de los días de vacaciones son

algunos de los avances que contiene dicho acuerdo.

También es destacable en este periodo la renovación de los miembros de la Comisión de

Control del Plan de pensiones donde obtuvimos la totalidad de los miembros elegidos (8).

Por lo que respecta a las elecciones sindicales en el puerto obtuvimos una nueva mayoría

absoluta con 10 de 17 delegados que vino a refrendar el buen trabajo realizado a pesar del

desgaste y de la permanente guerra abierta con Coello y UGT.

Con la salida de Coello de la presidencia y el nombramiento de Jordi Valls las relaciones

laborales en el puerto están en un período de recuperación de la normalidad, a pesar del

deterioro que habían sufrido, y de los “tics” que habían dejado en algunos directivos a los que les

encantaba que a CCOO se le diera “caña”.

La nueva mayoría que obtuvimos en el último proceso electoral supuso un cambio de

responsabilidades en el seno del comité de empresa, cambios que entendemos que son sanos

para la renovación de ideas, todo ello inspirado y compartido por la sección sindical.

Por último queremos poner acento en 2 temas que consideramos importante:

• El acuerdo alcanzado con el nuevo presidente acerca del cambio de sede corporativa.

Queremos destacar que pese a no tener derecho a ningún tipo de compensación legal ya

que el traslado no incurría en ninguno de los supuestos contemplados en la legislación

vigente, nuestros representantes en el comité de empresa supieron negociar importantes

avances para todo el colectivo como el pago por parte de la empresa del transporte publico

desde el lugar de residencia hasta el puesto de trabajo para aquellos que optaron por esta

opción o el que se doblara la aportación empresarial en la ayuda a la comida diaria en

cheques restaurante para todos/as los/as trabajadores/as entre otras importantes mejoras.

• No queremos terminar sin hacer mención a la difícil situación que atraviesan los puertos

por la importante caída de los tráficos debido a la crisis económica. Si bien es cierto que no

se ha presentado ningún ERE en las autoridades portuarias debemos estar vigilantes en

este aspecto ya que la tentación de tirar por el camino mas fácil en aras de sanear los

números de alguna AA PP es muy fuerte por lo que debemos estar encima de ello, siendo

mas necesario que nunca que fortalezcamos el papel del sindicato en nuestro entorno,

desde nuestra empresa hasta todo el recinto portuario, es decir, hasta el mar.

En la Autoridad Portuaria de Tarragona en lo que se refiere a elecciones sindicales no hemos

tenido buenos resultados, hemos disminuido nuestra presencia en el Comité de Empresa de

forma notable, pasando de tener cinco delegados, a tres en la actualidad, varias fueron las

causas de tal significativo descenso, y que después de analizarlos, llegamos a la conclusión, que

la aplicación de la Gestión Personal por Competencias del II convenio Colectivo de Puertos del

Estado y Autoridades Portuarias, hicieron mella entre los trabajadores de la APT, posiblemente,

o no supimos explicar bien el contenido, y los procedimientos de aplicación de la Gestión por

Competencias, ó realmente, la aplicación del sistema no ha sido lo satisfactorio y bondadoso

que cabía esperar para todo el colectivo de trabajadores que hubiese sido deseable. Por lo que

respecta a la afiliación estamos en fase de crecimiento lo que nos hace ser moderadamente

optimistas cara a las elecciones sindicales del 2010.

Desde el punto de vista de la Seguridad y Salud hemos avanzado notablemente, se ha

constituido el servicio mancomunado de prevención de riesgos laborales de la comunidad

portuaria cuyos impulsores ha sido los delegados de prevención de CCOO en la Autoridad

Portuaria de Tarragona, y que hoy por hoy, es pionero y referente a nivel confederal, tanto es

así, que ha sido recientemente referente para analizar un estudio confederal y la empresa

LAOBUR sobre la implantación y gestión de la coordinación empresarial en el ámbito portuario.

MARINA MERCANTE

En marina mercante nuestra principal actividad ha estado centrada en Acciona-

Trasmediterránea donde se han celebrado las elecciones sindicales enero-marzo 2009, con

resultados favorables para Comisiones Obreras, hemos conseguido 17 delegados, siendo 15

los necesarios para mantener las condiciones de liberación que tenían nuestros delegados, el

proceso electoral anterior (demandas pendientes) finalizó al verse obligado a pactar con la

empresa el STMM, las condiciones en que se celebrarían las mismas, después de renunciar de

la promoción que realizó en agosto de 2008 y que fue impugnada ante los tribunales por CCOO.

Este proceso electoral ha retrasado hasta el año que viene (previo pacto) la negociación del

convenio colectivo del cual debía haberse negociado este año. Esta empresa en la actualidad

está reorganizando sus líneas de negocio así como restringiendo al máximo la navegación de

las embarcaciones de alta velocidad debido al costo de combustible, no obstante realizan la

consignación de Grimaldi con el puerto de Barcelona y con el norte de África transportando la

carga que por ferrocarril ha estado realizando Acciona desde el puerto de Algeciras. En el mes

de diciembre el temporal de levante y en el puerto de Palamós el buque que debía iniciar el

tráfico desde Tánger a Barcelona fue arrastrado fuera del puerto, causando un grave incidente

marítimo con necesidad de salvamento quedando dicho buque en Tarragona para su reparación

durante varios meses. Esta empresa mejorará este próximo verano las líneas de pasaje con

Barcelona, recuperando para las mismas al buque Fortuny que venía realizando la línea de

Canarias.

Balearia es una empresa que para nosotros en Barcelona representa la antítesis de Acciona, en

esta empresa tienen un convenio colectivo que firmó UGT con una duración de seis años,

totalmente desfasado y que mantiene condiciones muy por debajo de la media en el sector, los

acuerdos empresa sindicatos los negocia desde las últimas elecciones con CCOO que consiguió

la mayoría del comité de empresa, esta empresa mantiene buques con tripulaciones extranjeras

en las líneas de cabotaje nacional, actual mente está promocionando aumentar la presencia en

Barcelona debido a su competencia con Trasmediterránea.

Boluda e Iscomar que realizan el mismo tráfico en las líneas de cabotaje que las anteriores,

mantiene unas condiciones laborales al margen de la negociación colectiva con los sindicatos,

realizando contratos-convenio en condiciones de mínimo legal o abusivas, los afiliados a CCOO

que de forma puntual contratan con estas empresas acuden a nosotros en Barcelona en busca

de la interpretación o de la indefensión producida por las condiciones que los capitanes se ven

obligados a imponer por orden de sus direcciones.

En Sasemar como empresa con un centro-torre en Barcelona pero gestionada desde Madrid

renovamos el mandato del delegado y como hecho destacable esta el conflicto que mantenemos

con la Dirección de la empresa por temas que afectan a salud laboral e incumplimientos de

convenio, lo que nos llevó a presentar a finales del 2008 un preaviso de huelga. Actualmente el

conflicto está en vías de solución.

TRÁFICO EXTERIOR

Durante el último mandato en el subsector de Tráfico Exterior del Sector del Mar de Cataluña,

nuestra finalidad fue y es porque aún no se ha conseguido, el estructurar y organizar este sector

que tiene una mayor importancia de la que se le había dado hasta ahora. Contamos con un

número de unos 4000 trabajadores aproximadamente de un total de 11000 a nivel estatal

abarcando la suma de los consignatarios, transitarios y agencias de aduanas.

Teniendo en cuenta que el mayor número de empresas, las más importantes, se encuentran

situadas en Barcelona y que éstas son las centrales en el territorio estatal, nos ha permitido

coordinar una labor de expansión, junto con los Comités de Empresa, con el fin de conseguir

representatividad sindical en las mismas.

Esto es lo que hemos estado haciendo en la empresa Rhenus, una de las transitarías más

importantes no solamente a nivel español, sino también a escala europea y mundial.

Desde que en el año 2005 conseguimos entrar en la sede de Barcelona con un resultado que

rebasó todas nuestras expectativas (13 Delegados de CCOO y Comité de Empresa con única

representación sindical), y con la vital colaboración de este Comité, al cual queremos agradecer

todas las facilidades dadas, así como a su presidente Miquel Ruiz, hemos conseguido

implantarnos en Valencia (9 delegados de CCOO y Comité con única representación), en

Madrid hemos pasado de un resultado de 4 delegados de UGT y 1 CCOO a 2 delegados

CCOO, 2 delegados UGT y 1 independiente, aunque las elecciones las ganamos nosotros

siendo la candidatura más votada.

También estamos intentando implantarnos en la empresa ABX-DSV que al igual que Rhenus es

una de las mayores transitarias a nivel mundial lo que se consolida tras la fusión con la empresa

DSV. Para ello contamos con la colaboración dentro del sector de la compañera

Trinidad Corulla, Presidenta del Comité de Empresa y recientemente liberada, cuyo Comité

está formado por 9 delegados de CCOO. Hemos conseguido 3 delegados en la sucursal de

Madrid y estamos trabajando para contar en breve con representación en los centros de

Valencia, Zaragoza y Sevilla.

En cuanto al primer convenio de transitarios de Barcelona, tenemos bastantes dificultades,

motivado por ser una negociación compleja y estar sentados con una patronal que nunca hasta

la fecha, se había dignado a sentarse y negociar a fondo un convenio colectivo para el sector.

Es la primera vez en treinta años que ATEIA Barcelona hace una apuesta por la negociación,

aunque la misma la hemos tenido que forzar desde CCOO con la petición en el año 2004 de una

extensión, la cual ha sido la que ha posibilitado la apertura forzada del diálogo. Extensión a la

que Fomento del Trabajo y Colegio de Agentes de Aduanas de Barcelona interpuso recurso

contencioso administrativo y que con fecha 12/03/09 el TSJC ha fallado en desestimarlo.

Después de cumplirse cuatro años desde que se iniciaron las negociaciones para la plasmación

del que debería de ser el primer convenio colectivo de empresas transitarías/aduaneras de la

provincia de Barcelona, la situación actual es la de parálisis de la mesa negociadora, aunque

hubo un acercamiento de la patronal el pasado mes de abril en el que, como siempre, vinieron

con una propuesta totalmente inaceptable por nuestra parte, debido entre otras cosas a que la

única voluntad empresarial es la de conseguir un convenio colectivo que degrade las

condiciones laborales en las que se encuentra todo el sector en la actualidad, y por lo tanto

empeorando los dos marcos normativos que sirven de referencia y aplicación en la mayoría de

las empresas, como son el convenio de Mercancías y el de Consignatarias de Buques.

Así que mientras los empresarios sigan negando la realidad de nuestro sector e intentando

subirse al carro de la crisis con propuestas cada vez más empobrecidas nos va a resultar

imposible poder firmar el convenio.

Hay que recordar que esta patronal se sentó por primera vez a negociar un convenio para el

sector forzada por habérsele aplicado la extensión del convenio de consignatarias, motivado por

su intento fraudulento de dejar a una parte muy importante de los trabajadores/as sin regulación.

Además la situación de división interna entre los mismos empresarios queda patente tras la

apertura de un expediente sancionador por la Comisión Nacional de la Competencia, a algunas

de las empresas más significativas del sector, demostrando lo difícil que es negociar con este

tipo de patronal en la cual no existen criterios unificados, y los acuerdos alcanzados hoy ya no

tiene ningún sentido para ellos al cabo de seis meses.

Desde nuestro sector tenemos muy claro que es imposible seguir negociando sin la intervención

y tutela de un mediador que de luz y taquígrafos y que se erija en notario de lo que está

sucediendo, además de aportar soluciones coherentes y lógicas. Por lo tanto no vamos a seguir

negociando sino es con esta premisa, la cual ya la propusimos el primer día en que empezaron

las negociaciones, y fue rechazada por la parte patronal sin dar motivo alguno.

Debido a la crisis económica que vivimos nos estamos encontrando con muchos expedientes de

regulación de empleo en el subsector, algunos derivados de una mala situación de la empresa y

otros de empresas que intentan aprovechar la crisis para aligerar plantillas, en los primeros

estamos logrando negociar buenos acuerdos y por el momento estamos logrando parar los

segundos. Como ejemplo sirva el de la empresa TIBA INTERNACIONA SA donde los

delegados, de CCOO, firmaron un ERE con una indemnización de 20 días sin consultar a nadie,

ni trabajadores/as ni sindicato. Fruto de nuestra labor logramos que la Inspección denegara el

acuerdo y lo remitiera a los tribunales al apreciar dolo y la mala fe en la elaboración del mismo,

con lo cual empresa se vio obligada a retirarlo, readmitir parte de los afectados y despedir al

resto, encontrándose con una demanda por nuestra parte en defensa de los legítimos derechos

de los trabajadores/as despedidos. También logramos que el resto de la plantilla revocara a los

delegados y ahora estamos a la espera de las nuevas elecciones sindicales. Es de destacar la

actuación lamentable de UGT en este caso apoyando a los delegados revocados e intentando

que se presenten a las elecciones con sus siglas.

Tenemos que destacar también el gran protagonismo que cada vez más están teniendo las

mujeres en este Sector del Tráfico Exterior, cada vez son más las que se presentan por las listas

de CCOO y una gran parte de ellas asumen un protagonismo mayor, siendo Presidentas del

Comité de Empresa, lo cual según mi punto de vista es muy positivo porque pasamos de la

teoría de la igualdad, a una cada vez mayor igualdad práctica en el terreno sindical, además de

revitalizar el sector y darle nuevos y vigorosos impulsos.

Todo lo hecho es poco y hay que seguir perseverando, y desde luego algo muy importante, es

vital hacer equipo para poder expandirnos más y que esta expansión no se vuelva en contra

nuestra. A los delegados/as y comités de empresa debemos de asesorarlos y acudir cuando se

nos necesite, no podemos hacer como hacen otros sindicatos que solamente aparecen en las

elecciones sindicales para desaparecer posteriormente. Nosotros siempre nos hemos

caracterizado por hacer nuestro trabajo durante los cuatro años de mandato y precisamente por

este trabajo es por lo que cosechamos buenos resultados.

En lo que se refiere a Tarragona, mantenemos el mismo nivel de delegados y afiliación, siendo

uno de los objetivos del subsector efectuar visitas periódicas a las empresas con el fin de

mejorar nuestros resultados.

TRÁFICO INTERIOR (Amarradores, remolcadores)

En este subsector hemos reforzado nuestra presencia en amarradotes donde Cemesa en la

actualidad se mantiene como única empresa de amarres en Barcelona, tras la adquisición de

acciones mayoritarias de la empresa Lanchas y Amarres quienes con 16 trabajadores les hacían

la competencia, habiendo celebrado elecciones sindicales en ambas empresas mantenemos el

delegado de la empresa adquirida y en Cemesa debido a la reorganización de la plantilla

habiendo superado los 50 trabajadores, hemos conseguido para CCOO los 5 miembros del

comité de empresa y en fechas próximas reiniciaremos la negociación colectiva.

Es de destacar que mantenemos un alto índice de afiliación en estas empresas y estamos en

vías de constituir la Sección Sindical de Amarradores lo que nos ayudara a fortalecer nuestra

presencia.

En Prácticos de Barcelona recientemente ha sido publicado el convenio colectivo que con

asesoramiento de CCOO se ha llevado a cabo, siendo el mismo de una duración de cuatro años

con incrementos salariales 2,9% para 2009, 2,8% para 2010 y 2,7% para 2011, después de una

larga negociación, siendo la representación de los delegados dos de CCOO y uno de la UGT.

Remolcadores en el puerto de Barcelona es otra de nuestras asignatura pendiente del Sector ya

que aun que mantenemos una pequeña afiliación en las dos empresas no somos capaces de

montar candidaturas en las elecciones sindicales.

PESCA Se trata de un sector donde las empresas son pymes lo que hace que nuestra acción sindical

sea más pegada al terreno dada la importancia que tiene para el sindicato el número de

delegados que este sector proporciona.

Por lo que hace referencia a la pesca nos encontramos con un subsector totalmente desreglado,

sin convenio, sin un salario mínimo garantizado, sin pagas extras, sin vacaciones, etc.

Sus retribuciones son reguladas por un sistema arcaico como es el de la parte y para lo demás

se amparan en los usos y costumbres, siendo a veces incluso complicado que se respecte el

Estatuto de los Trabajadores.

Nos encontramos con situaciones tan aberrantes como las que se dan con motivo de los paros

biológicos (veda), donde los trabajadores han de consumir sus prestaciones de desempleo

durante los meses de paro. Ello esta dando lugar a situaciones como la de trabajadores que por

distintos motivos, ya sea despido, venta del barco, cambio de puerto base, etc se quedan en

situación de desempleo no pudiendo acogerse a las prestaciones del paro por haberlas

consumido en las paradas biológicas, ello da lugar también a la perdida de coeficientes

reductores y para mas INRI les obliga a efectuar la declaración de renta por haber recibido

retribuciones de dos pagadores distintos.

En estos momentos estamos intentando lograr que al igual que ocurre en otras comunidades

autónomas este paro sea subvencionado con fondos procedentes de la comunidad europea,

actualmente esos fondos en Cataluña se están dando únicamente a los armadores y nuestra

meta es que se repartan también a los trabajadores. Desde la Dirección General de Pesca existe

la voluntad de que ello sea así, pero nos encontramos con la oposición de las Federaciones de

Cofradías, que aún siendo asociaciones en las que los trabajadores son participes de las

mismas únicamente defienden los intereses de la patronal. De persistir esta situación es posible

que en los próximos meses nos veamos abocados a movilizaciones en el subsector dado que la

bajada del volumen de capturas y el precio del gasoleo esta llevando a los trabajadores de la

pesca a una situación insostenible.

En estos momentos se esta elaborando una nueva Ley de Pesca de Cataluña, desde el Sector

hemos presentado varias enmiendas, siendo la principal de ellas la relativa a la inclusión de un

apartado que recoja que el reparto de las ayudas llegue a los trabajadores. Para ellos hemos

realizado varias visitas al Parlament de Catalunya para exponer el tema a los distintos partidos

políticos, realizando incluso una comparencia ante la Comisión de Portavoces donde expusimos

con detalle la situación en que se encuentra la pesca en Cataluña, siendo de destacar la buena

acogida que tuvieron nuestras propuestas y que nos hace ser moderadamente optimistas sobre

el redactado final de esta nueva ley.

La negociación colectiva sigue siendo la asignatura pendiente en la pesca, la falta de

organizaciones patronales pesqueras hace que este sector sea disgregado, a lo que hay que

añadir el agravante permanente de los usos y costumbres, muy arraigados tanto en la patronal

como en los trabajadores, como son los sistemas de ‘la parte’ que dificultan cualquier avance en

las relaciones laborales.

ESTIBA

Por lo que hace referencia a la estiba seguimos sin contar con ninguna representación, ello es

debido como muchos ya sabéis a la presencia de un sindicato corporativo que no da píe a que

los sindicatos de clase puedan introducirse, de hecho en Tarragona con el pase de los

manipulantes de grúas a ESTARRACO hace ya varios años esperábamos poder montar una

sección sindical, ya que la mayoría de ellos eran afiliados de CCOO, pero ello no ha sido

posible ya que las presiones corporativas son muy fuertes rayando incluso lo ilegal.

FORMACIÓN

La formación en este último periodo en el sector ha sido básicamente los planes de formación

continua que ponía la FCT a disposición de los afiliados, destacándose la APB con la realización

de varios cursos. En la pesca realizamos un curso de reparación de redes dado que es un oficio

que actualmente se esta perdiendo.

Esperamos para el año 2010 y siguientes poder elaborar un plan de formación especifico para el

Sector y ser capaces de llevarlo a cabo.

ELECCIONES SINDICALES

Durante el mandato de la actual ejecutiva hemos afrontado dos periodos electorales. En el año

2003 obtuvimos unos aceptables resultados ya que aunque ganamos las elecciones sindicales

en el total del Sector tuvimos subsectores como la pesca en los que fuimos superados por UGT.

En el siguiente periodo electoral que finalizó el 31.12.2007, con la nueva dirección del sector

debidamente estructurada y por medio de un plan de trabajo para las elecciones sindicales,

nuestros resultados reflejaron un avance excelente tal y como podéis ver en los cuadros de

resultados. Como resultados mas destacables tenemos el subsector de Trafico Exterior donde a

pesar de que ya gozábamos de una amplia mayoría hemos sido capaces de aumentarla, en la

pesca logramos no solo ganar las elecciones sino que hemos tenido un gran avance sobre todo

en puertos como Barcelona y Vilanova con el 100% de los delegados, en Tarragona durante el

año 2008 y los primeros meses del 2009 gracias al buen trabajo de los compañeros de la Unió

Intercormacal hemos recuperado la totalidad de los delegados de las barcas de pesca de cerco.

Por lo que hace referencia a la pesca en Girona hemos logrado mejorar con creces nuestros

resultados y tenemos mayoría en lo que al cerco se refiere, siendo nuestra asignatura pendiente

la representación en las cofradías, donde no hemos sido capaces de romper el dominio de UGT,

siendo ello debido básicamente a que muchas de ellas están politizadas y apoyan otras

alternativas que la de CCOO, de todas formas 3 de las principales cofradías de Cataluña como

son Barcelona, Tarragona y Vilanova cuentan con delegados de CCOO. Siendo también

destacable el hecho de la Cofradía de Barcelona por primera vez en su larga historia tiene como

Patrón Mayor a un marinero siendo este afiliado CCOO y delegado en su barca.

También es significativo el resultado obtenido en las empresas de amarres en el Puerto de

Barcelona donde hemos obtenido el 100% de los delegados.

AFILIACIÓN

Durante los últimos 7 años hemos incrementado muestra afiliación en torno a un 12%, ello

creemos que sigue siendo insuficiente en relación a la actividad sindical que hemos llevado a

cabo, especialmente en Trafico Exterior y Pesca, ello nos ha llevado a elaborar el plan de trabajo

para los años 2009/10 enfocado básicamente a subir la afiliación.

Tenemos en estos dos subsectores más de la mitad de nuestros delegados sin afiliar, muchos

de ellos en empresas de tráfico exterior de más de 100 trabajadores/as donde la afiliación es

mínima.

SALUD LABORAL

Todos sabemos de la dificultad de desarrollar la Ley de Prevención de Riesgos Laborales en las

empresas por la escasa cultura de éstas en invertir en seguridad y salud y por otro lado

debemos de ser conscientes de que la salud laboral es un fin en sí y debemos de evitar utilizar la

salud laboral como moneda de cambio para conseguir, a través de pluses, mejoras económicas

que no hemos conquistado en otros aspectos de los convenios.

Hemos de procurar que los responsables sindicales estén formados en salud laboral, apoyar a

los delegados de prevención de la pequeña y mediana empresa como es el caso de nuestro

sector porque sus dificultades son mayores. No es fácil constituir los planes de prevención en

empresas pequeñas a no ser que sean sectoriales lo cual dificulta mucho la labor de instituciona-

lizar y racionalizar todo lo que se desprende de la Ley pero si hacemos tomar conciencia a los

delegados sobre este asunto con el importante apoyo que ofrecen los servicios, en materia de

salud laboral, de la Federación habremos conseguido que la maquinaria de acción sindical en

este terreno tenga un funcionamiento adecuado. Máxime cuando a nivel comunitario somos uno

de los países con más accidentalidad.

Han passat gairebé 7 anys des de que la actual executiva del Sector va assumir la direcció

d'aquest, això ha estat degut a que el final del mandat coincidia amb l'any electoral i

posteriorment vàrem entrar en el procés de fusió de la nostra federació amb la FSAP, motiu pel

qual la direcció de la FCT va decidir posposar la nostra Conferència fins que finalitzés l'esmentat

procés de fusió.

Desprès d'un període d'adaptació de la nova direcció del Sector, com molts recordareu a

l'anterior Conferència es va escollir un nou Secretari General i es va constituir una nova

executiva, que es va veure reflectit en els resultats electorals (2003) on aquests tot i haver estat

bons podien haver estat molt millors.

Transcorregut aquest període de adaptació el Sector ha anat enfortint la seva estructura i

augmentat els seus recursos humans, reforçant la seva organització la qual cosa li va permetre

l'any següent electoral (2007), amb un pla de treball i un equip humà estable, desenvolupar-lo en

tots els subsectors, dedicant-li una especial atenció a la pesca, això ens ha portat a obtenir uns

resultats electorals excel·lents, com veureu en els quadres que s'inclouen més endavant.

Pel que fa a l'afiliació tot i haver presentat un lleuger creixement aquest segueix sent, al nostre

parer, insuficient tenint en compte la feina que se ha desenvolupat en el Sector des de la seva

constitució, és per això que hem realitzat un pla de treball per als anys 2009 i 2010 enfocat

bàsicament a incrementar la nostra afiliació.

Durant nostre mandat hem procurat atendre al màxim totes les necessitats dels nostres delegats

i afiliats derivant a les distintes àrees de la FCT únicament aquells casos en que ens era

impossible trobar una solució satisfactòria.

També hem participat en la negociació de convenis i acords tant de subsectors com d'empresa,

sent en aquest apartat de agrair la col·laboració prestada per l’àrea d’Acció Sindical.

Creiem que arribem a aquesta 3ª Conferència amb un Sector cohesionat i estructurat en

condicions d'afrontar els principals reptes que ens proposem per al pròxim mandat i com criteris

generals ens fixem:

- Augmentar l’afiliació.

- Mantenir els resultats en les eleccions sindicals.

- Regulació de les condicions socials dels treballadors de la pesca.

- Elaboració d'un pla de formació específic per al Sector.

ACCIÓ SINDICAL

PORTS En el període transcorregut des de l'anterior Conferència del Sector del Mar de Catalunya, la

Secció Sindical de l'Autoritat Portuària de Barcelona ha hagut d'enfrontar-se a una sèrie de

reptes que intentarem sintetitzar al màxim amb el propòsit d'elaborar un informe coherent amb

allò que succeït però fàcil en la seva lectura.

Amb la victòria a les urnes de los partits de progrés en las eleccions autonòmiques se formó el

primer govern tripartit i això va suposar el canvi de president en el port de Barcelona. Joaquim

Tosas va ser substituït per Joaquim Coello, amb aquest nomenament es va canviar el perfil del

president d'aquesta Autoritat Portuària, passant d'un “polític” a un “tècnic”.

La arribada de Coello va suposar per als treballadors i treballadores del port de Barcelona la

gestió més nefasta en termes socials o com es va demostrar amb el pas del temps, també va ser

tremendament nefasta en valors que tothom li suposava, excepte CCOO, com eren els “tècnics”.

L'intent de Coello de privatitzar serveis, especialment en la Policia Portuària, externalitzar

conquistes socials com el dels nostres serveis mèdics, va dur la nostra organització als

enfrontaments més durs dels últims anys amb la direcció de l'APB.

Des de la presidència Coello amb la connivència especialment d'UGT, va intentar minar la

credibilitat de CCOO en el port i van utilitzar tots els mitjans al seu abast per aconseguir que

deixéssim de ser el sindicat majoritari i de referència en el col·lectiu de l'A.P.B. Per tal de frenar

aquests objectius la Secció Sindical de CCOO va saber cohesionar-se i donar-li resposta

adequada en una vaga de 48 hores que va suposar un èxit trement per al moviment sindical en

el port.

A partir d'aquesta mobilització l’actitud de Coello va començar a canviar i va començar a

albirar-se la possibilitat de que abandonés la presidència, això sí, abans d'anar-se ens va deixar

“el millor” de la seva nefasta gestió, les obres del Moll Prat avançades dos anys sobre el temps

previst, tot i què el que nova explicar, ni abans ni ara, és com va a assumir el desastre econòmic

que ha suposat per al port de Barcelona l'esfondrament de part de aquesta obra Prat amb un

sobrecost de 77 milions d'euros i que molts pensem que la responsabilitat és totalment seva per

l'avançament de les obres i córrer massa.

Durant aquests anys hem atès la nostra afiliació en tots aquells aspectes que se’ns ha demanat,

fruit d'això és manteniment de l'afiliació en uns bons índexs, tenint en compte les sortides

incentivades que es produeixen i la dificultat que suposa que els joves que s'incorporen

s'involucrin en temes sindicals i que s’afiliïn.

També hem participat en la negociació de l’Acord d'Empresa que emana del Conveni Marc de

Ports i des de la majoria que ostentem en el comitè d'empresa vàrem treure endavant un acord

que ha suposat importants avanços tant socials com econòmics per al conjunt dels treballadors i

treballadores de l'A.P.B.

Temes com la important millora en el preu dels festius, treure la incompatibilitat entre

determinats plusos, el cobrament d'objectius o la ampliació dels dies de vacances són alguns

dels avanços que conté l'esmentat acord.

També és destacable en aquest període la renovació dels membres de la Comissió de Control

del Pla de pensions on vam obtenir la totalitat dels membres elegits (8).

Pel que fa a les eleccions sindicals en el port vam obtenir una nova majoria absoluta amb 10 de

17 delegats que va confirmar la bona feina realitzada a pesar del desgast i de la permanent

guerra oberta amb Coello i UGT.

Amb la sortida de Coello de la presidència i el nomenament de Jordi Valls les relacions laborals

en el port estan en un període de recuperació de la normalitat, malgrat la deterioració que havia

patit, i dels “tics” que havien deixat en alguns directius als quals les encantava que a CCOO se li

donés “canya”.

La nova majoria que vam obtenir en el últim procés electoral va suposar un canvi de

responsabilitats al si del comitè d’empresa, canvis que entenem que són sans per a la renovació

de idees, tot inspirat i compartit per la secció sindical.

Per últim volem posar l’accent en dos temes que considerem important:

L'acord assolit amb el nou president sobre el canvi de seu corporativa.

Volem destacar que malgrat no tenir dret a cap tipus de compensació legal ja que el trasllat no

incorria en cap dels supòsits contemplats en la legislació vigent, els nostres representants al

comitè d'empresa van saber negociar importants avenços per tot el col•lectiu com el pagament

per part de l'empresa del transport públic des del lloc de residència fins al lloc de treball per a

aquells que van optar per aquesta opció o el que es doblés l'aportació empresarial en l'ajuda a

l’àpat diari en xecs restaurant per a tots els treballadors i treballadores entre d'altres importants

millores.

No volem acabar sense fer esment a la difícil situació que travessen els ports per la important caiguda dels tràfics degut a la crisi econòmica. Si bé és cert que no s'ha presentat

cap ERO en les autoritats portuàries hem d'estar vigilants en aquest aspecte ja que la temptació

de tirar pel camí més fàcil en nom de sanejar els números d'alguna AP és molt fort, pel que hem

d'estar a sobre d'això, sent més necessari que mai que enfortim el paper del sindicat en el nostre

entorn, des de la nostra empresa fins a tot el recinte portuari, és a dir, fins al mar.

A l'Autoritat Portuària de Tarragona en allò que fa referència a eleccions sindicals no hem tingut

bons resultats, hem disminuït la nostra presència al comitè d'empresa de manera notable,

passant de tenir cinc delegats, a tres en l'actualitat. Diverses van ser les causes de tal significatiu

descens, i que després d'analitzar-les, arribem a la conclusió, que l'aplicació de la Gestió

Personal per Competències del II conveni Col·lectiu de Ports de l'Estat i Autoritats Portuàries,

van fer efecte entre els treballadors de l'APT, possiblement, o no vam saber explicar bé el

contingut, i els procediments d'aplicació de la Gestió per Competències, o realment, l'aplicació

del sistema no ha estat el satisfactori i bondadós que cabia esperar per a tot el col·lectiu de

treballadors que hagués estat desitjable. Pel que fa a l'afiliació estem en fase de creixement el

que ens fa ser moderadament optimistes cara a les eleccions sindicals del 2010.

Des del punt de vista de la Seguretat i Salut hem avançat notablement, s'ha constituït el servei

mancomunat de prevenció de riscos laborals de la comunitat portuària impulsors del qual han

estat els delegats de prevenció de CCOO en l'Autoritat Portuària de Tarragona, i que ara per ara,

és pioner i referent a nivell confederal, tant és així, que ha estat recentment referent per analitzar

un estudi confederal i l'empresa LAOBUR sobre la implantació i gestió de la coordinació

empresarial en l'àmbit portuari.

MARINA MERCANT

En marina mercant la nostra principal activitat ha estat centrada en Acciona-Trasmediterránea on

s'han celebrat les eleccions sindicals gener-març 2009, amb resultats favorables per a

Comissions Obreres, hem aconseguit 17 delegats, sent 15 els necessaris per mantenir les

condicions d'alliberament que tenien els nostres delegats, el procés electoral anterior (demandes

pendents) va finalitzar al veure's obligat a pactar amb l'empresa el STMM, les condicions en que

se celebrarien aquestes, després de renunciar de la promoció que va realitzar l'agost de 2008 i

que va ser impugnada davant els tribunals per CCOO. Aquest procés electoral ha endarrerit fins

a l'any que ve (previ pacte) la negociació del conveni col·lectiu del qual devia haver-se negociat

enguany. Aquesta empresa en l'actualitat està reorganitzant les seves línies de negoci així com

restringint al màxim la navegació de les embarcacions d'alta velocitat degut al cost de

combustible, no obstant això realitzen la consignació de Grimaldi amb el port de Barcelona i amb

el nord d'Àfrica transportant la càrrega que per ferrocarril ha estat realitzant Acciona des del port

d’Algeciras. En el mes de desembre el temporal de Llevant i en el port de Palamós el vaixell que

havia d'iniciar el trànsit des de Tànger a Barcelona va ser arrossegat fora del port, causant un

greu incident marítim amb necessitat de salvament, quedant l'esmentat vaixell a Tarragona per a

la seva reparació durant diversos mesos. Aquesta empresa millorarà l’estiu vinent les línies de

passatge amb Barcelona, recuperant per a aquestes el vaixell Fortuny que venia realitzant la

línia de les Canàries.

Balearia és una empresa que per a nosaltres a Barcelona representa l'antítesi d'Acciona, en

aquesta empresa tenen un conveni col·lectiu que va signar UGT amb una durada de sis anys,

totalment desfasat i que manté condicions molt per sota de la mitjana en el sector. Els acords

empresa-sindicats els negocia des de les últimes eleccions amb CCOO, que va aconseguir la

majoria del comitè d'empresa, aquesta empresa manté vaixells amb tripulacions estrangeres en

les línies de cabotatge nacional, i actualment està promocionant augmentar la presència a

Barcelona a causa de la seva competència amb Trasmediterránea.

Boluda i Iscomar que realitzen el mateix trànsit en les línies de cabotatge que les anteriors,

manté unes condicions laborals al marge de la negociació col·lectiva amb els sindicats, realitzant

contractes-conveni en condicions de mínim legal o abusives. Els afiliats a CCOO que de manera

puntual contracten amb aquestes empreses acudeixen a nosaltres en Barcelona a la cerca de la

interpretació o de la indefensió produïda per les condicions que els capitans es veuen obligats a

imposar per ordre de les seves direccions.

En Sasemar com empresa amb un centre-torre a Barcelona però gestionada des de Madrid vam

renovar el mandat del delegat i com fet destacable és el conflicte que mantenim amb la Direcció

de l'empresa per temes que afecten salut laboral i incompliments de conveni, el que ens va

portar a presentar a finals del 2008 un preavís de vaga. Actualment el conflicte està en vies de

solució.

TRÀFIC EXTERIOR

Durant l'últim mandat, en el subsector de Trànsit Exterior del Sector del Mar de Catalunya, la

nostra finalitat va ser i és perquè encara no s'ha aconseguit, estructurar i organitzar aquest

sector que té una major importància de la que se li havia donat fins ara. Comptem amb un

nombre d'uns 4000 treballadors aproximadament d'un total de 11000 a nivell estatal, abastant la

suma dels consignataris, transitaris i agències de duanes.

Tenint en compte que el major nombre d'empreses, les més importants, es troben situades a

Barcelona i que aquestes són les centrals en el territori estatal, ens ha permès coordinar una

labor d'expansió, juntament amb els Comitès d'Empresa, amb la finalitat d'aconseguir

representativitat sindical en les mateixes.

Això és el que hem estat fent en l'empresa Rhenus, una de les transitàries més importants no

només a nivell espanyol, sinó també a escala europea i mundial.

Des que en l'any 2005 aconseguim entrar a la seu de Barcelona amb un resultat que va excedir

totes les nostres expectatives (13 Delegats de CCOO i Comitè d'Empresa amb única

representació sindical), i amb la vital col·laboració d'aquest Comitè, al qual volem agrair totes les

facilitats donades, així com el seu president Miquel Ruiz, hem aconseguit implantar-nos a

València (9 delegats de CCOO i Comitè amb única representació), a Madrid hem passat d'un

resultat de 4 delegats d'UGT i 1 CCOO a 2 delegats CCOO, 2 delegats UGT i 1 independent, tot

i que les eleccions les guanyem nosaltres sent la candidatura més votada.

També estem intentant implantar-nos en l'empresa ABX-DSV que de la mateixa manera que

Rhenus és una de les majors transitàries a nivell mundial el que es consolida després de la fusió

amb l'empresa DSV. Per a això comptem amb la col·laboració dins del sector de la companya

Trinitat Corulla, Presidenta del Comitè d'Empresa i recentment alliberada, el Comitè de la qual

està format per 9 delegats de CCOO. Hem aconseguit 3 delegats en la sucursal de Madrid i

estem treballant per comptar aviat amb representació en els centres de València, Saragossa i

Sevilla.

Quant al primer conveni de transitaris de Barcelona, tenim bastants dificultats, motivat per ser

una negociació complexa i estar asseguts amb una patronal que mai fins avui, s'havia dignat a

seure i negociar a fons un conveni col·lectiu per al sector.

És la primera vegada en trenta anys que ATEIA Barcelona fa una aposta per la negociació,

encara que aquesta l'hem hagut de forçar des de CCOO amb la petició en l'any 2004 d'una

extensió, la qual ha estat la que ha possibilitat l'obertura forçada del diàleg. Extensió a la qual

Foment del Treball i Col·legi d'Agents de Duanes de Barcelona va interposar recurs contenciós

administratiu i que amb data 12/03/09 el TSJC ha fallat en desestimar-ho.

Després de complir-se quatre anys des que es van iniciar les negociacions per a la plasmació

del qual deuria ser el primer conveni col·lectiu d'empreses transitàries/duaneres de la província

de Barcelona, la situació actual és la de paràlisis de la taula negociadora, encara que va haver

un acostament de la patronal el mes d'abril passat en el qual, com sempre, van venir amb una

proposta totalment inacceptable per a la nostra part, degut entre d'altres coses que l'única

voluntat empresarial és la d'aconseguir un conveni col·lectiu que degradi les condicions laborals

en les que es troba tot el sector en l'actualitat, i per tant empitjorant els dos marcs normatius que

serveixen de referència i aplicació en la majoria de les empreses, com són el conveni de

Mercaderies i el de Consignatàries de Vaixells.

Així que mentre els empresaris segueixin negant la realitat del nostre sector i intentant pujar al

carro de la crisi amb propostes cada vegada més empobrides ens va a resultar impossible poder

signar el conveni.

Cal recordar que aquesta patronal es va asseure per primera vegada a negociar un conveni per

al sector forçada per haver-se-li aplicat l'extensió del conveni de consignatàries, motivat pel seu

intent fraudulent de deixar a una part molt important dels treballadors/as sense regulació.

A més a més la situació de divisió interna entre els mateixos empresaris queda patent després

de l'obertura d'un expedient sancionador per la Comissió Nacional de la Competència, a algunes

de les empreses més significatives del sector, demostrant com és de difícil negociar amb aquest

tipus de patronal en la qual no existeixen criteris unificats, i els acords assolits avui ja no té cap

sentit per a ells al cap de sis mesos.

Des del nostre sector tenim molt clar que és impossible seguir negociant sense la intervenció i

tutela d'un mediador que de llum i taquígrafs i que s'erigeixi en notari del que està succeint, a

més d'aportar solucions coherents i lògiques. Per tant no anem a seguir negociant sinó és amb

aquesta premissa, la qual ja la vam proposar el primer dia que van començar les negociacions, i

va ser rebutjada per la part patronal sense donar cap motiu.

Degut a la crisi econòmica que vivim ens estem trobant amb molts expedients de regulació

d'ocupació en el subsector, alguns derivats d'una situació dolenta de l'empresa i altres

d'empreses que intenten aprofitar la crisi per alleugerir plantilles, en els primers estem

aconseguint negociar bons acords i de moment estem aconseguint parar els segons. Com a

exemple serveixi el de l'empresa TIBA INTERNACIONAL on els delegats, de CCOO, van signar

un ERO amb una indemnització de 20 dies sense consultar a ningú, ni treballadors/es ni sindicat.

Fruit de la nostra labor vam aconseguir que la Inspecció denegués l'acord i ho remetés als

tribunals a l'apreciar dol i la mala fe en l'elaboració del mateix, amb la qual cosa empresa es va

veure obligada a retirar-lo, readmetre part dels afectats i acomiadar a la resta, trobant-se amb

una demanda per la nostra part en defensa dels legítims drets dels treballadors/es acomiadats.

També vam aconseguir que la resta de la plantilla revoqués als delegats i ara estem a l'espera

de les noves eleccions sindicals. És de destacar l'actuació lamentable d'UGT en aquest cas

recolzant als delegats revocats i intentant que es presentin a les eleccions amb les seves sigles.

Hem de destacar també el gran protagonisme que cada vegada més estan tenint les dones en

aquest sector del Tràfic Exterior, cada vegada són més les que es presenten per les llistes de

CCOO i una gran part d'elles assumeixen un protagonisme més gran, sent Presidenta del

Comitè d'Empresa, la qual cosa segons el meu punt de vista és molt positiu perquè passem de la

teoria de la igualtat, a una cada cop més gran igualtat pràctica en el terreny sindical, a més de

revitalitzar el sector i donar-li nous i vigorosos impulsos.

Tot allò fet és poc i cal seguir perseverant, i per descomptat alguna cosa molt important, és vital

fer equip per poder expandir-nos més i que aquesta expansió no es torni en contra nostra. Als

delegats/des i comitès d'empresa hem d'assessorar-los i acudir quan se'ns necessiti, no podem

fer com fan altres sindicats que només apareixen a les eleccions sindicals per desaparèixer pos-

teriorment. Nosaltres sempre ens hem caracteritzat per fer la nostra feina durant els quatre anys

de mandat i precisament per aquesta feina és per la qual cosa recollir bons resultats.

En el que es refereix a Tarragona, mantenim el mateix nivell de delegats i afiliació, sent un dels

objectius del subsector efectuar visites periòdiques a les empreses amb la finalitat de millorar els

nostres resultats.

TRÀFIC INTERIOR (Amarradors, remolcadors)

En aquest subsector hem reforçat la nostra presència en amarradors on Cemesa en l'actualitat

es manté com a única empresa d'amarratges a Barcelona, després de l'adquisició d'accions

majoritàries de l'empresa Lanchas y Amarres els qui amb 16 treballadors els feien la

competència, havent celebrat eleccions sindicals en les dues empreses mantenim el delegat de

l'empresa adquirida i en Cemesa degut a la reorganització de la plantilla havent superat els 50

treballadors, hem aconseguit per a CCOO els 5 membres del comitè d'empresa i en dates

pròximes reiniciarem la negociació col·lectiva.

És de destacar que mantenim un alt índex d'afiliació en aquestes empreses i estem en vies de

constituir la Secció Sindical de Amarradores el que ens ajudés a enfortir la nostra presència.

En Pràctics de Barcelona recentment ha estat publicat el conveni col·lectiu que amb

assessorament de CCOO s'ha portat a terme, sent el mateix d'una durada de quatre anys amb

increments salarials 2,9% per a 2009, 2,8% per a 2010 i 2,7% per a 2011, després d'una llarga

negociació, sent la representació dels delegats dos de CCOO i un de la UGT.

Remolcadors en el port de Barcelona és una altra de les nostres assignatura pendent del Sector

ja que fins i tot que mantenim una petita afiliació en les dues empreses no som capaços de

muntar candidatures a les eleccions sindicals.

PESCA

Es tracta d'un sector on les empreses són PIME el que fa que la nostra acció sindical sigui més

enganxada al terreny donada la importància que té per al sindicat el nombre de delegats que

aquest sector proporciona.

Pel que fa referència a la pesca ens trobem amb un subsector totalment desregulat, sense

conveni, sense un salari mínim garantit, sense pagues extres, sense vacances, etc.

Les seves retribucions són regulades per un sistema arcaic com és el de “a la part “ i per als

altres s'emparen en els “usos i costums”, sent a vegades fins i tot complicat que es respecti

l'Estatut dels Treballadors.

Ens trobem amb situacions tan aberrants com les que es troben motiu de les aturades

biològiques (veda), on els treballadors han de consumir les seves prestacions de desocupació

durant els mesos d'atur. Això està donant lloc a situacions com la de treballadors que per

diferents motius, ja sigui acomiadament, venda del vaixell, canvi de port base, etc. es queden en

situació de desocupació no podent acollir-se a les prestacions de l'atur per haver-les consumit en

les parades més INRI els obliga a efectuar la declaració de renda per haver rebut retribucions de

dos pagadors diferents.

En aquests moments estem intentant aconseguir que de la mateixa manera que ocorre en altres

comunitats autònomes aquest atur sigui subvencionat amb fons procedents de la comunitat

europea, actualment aquests fons a Catalunya s'estan donant únicament als armadors i la nostra

fita és que es reparteixin també als treballadors. Des de la Direcció General de Pesca existeix la

voluntat que això sigui així, però ens trobem amb l'oposició de les Federacions de Confraries,

que tot i sent associacions en les quals els treballadors són participis de les mateixes únicament

defensen els interessos de la patronal. De persistir aquesta situació és possible que en els

pròxims mesos ens vegem abocats a mobilitzacions en el subsector atès que la baixada del

volum de captures i el preu del gasoil està portant als treballadors de la pesca a una situació

insostenible.

En aquests moments s’està elaborant una nova Llei de Pesca de Catalunya, des del Sector hem

presentat diverses esmenes, sent la principal d'elles la relativa a la inclusió d'un apartat que

reculli que el repartiment de les ajudes arribi als treballadors. Per a ells hem realitzat diverses

visites al Parlament de Catalunya per exposar el tema als diferents partits polítics, realitzant fins i

tot una comparencència davant la Comissió de Portaveus on vam exposar amb detall la situació

que es troba la pesca a Catalunya, sent de destacar la bona acollida que van tenir les nostres

propostes i que ens fa ser moderadament optimistes sobre la redacció final d'aquesta nova llei.

La negociació col·lectiva segueix sent l'assignatura pendent en la pesca, la falta d'organitzacions

patronals pesqueres fa que aquest sector sigui disgregat, al que cal afegir l'agreujant permanent

dels usos i costums, molt arrelats tant en la patronal com en els treballadors, com són els

sistemes de ‘la part' que dificulten qualsevol avanç en les relacions laborals.

ESTIBA

Pel que fa referència a l'estiba seguim sense comptar amb cap representació, això és degut com

molts ja sabeu a la presència d'un sindicat corporatiu que no dóna peu que els sindicats de

classe puguin introduir-se, de fet a Tarragona amb el passi dels manipuladors de grues a

ESTARRACO fa ja diversos anys esperàvem poder muntar una secció sindical, ja que la majoria

d'ells eren afiliats de CCOO, però això no ha estat possible ja que les pressions corporatives són

molt forts ratllant fins i tot la il·legalitat.

FORMACIÓ

La formació en aquest últim període en el sector ha estat bàsicament els plans de formació

contínua que posava la FCT a disposició dels afiliats, destacant-se l'APB amb la realització de

diversos cursos. En la pesca realitzem un curs de reparació de xarxes atès que és un ofici que

actualment s'està perdent.

Esperem per a l'any 2010 i següents poder elaborar un pla de formació específic per al Sector i

ser capaços de portar-ho a terme.

SALUT LABORAL

Tots sabem de la dificultat de desenvolupar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en les

empreses per l'escassa cultura d'aquestes a invertir en seguretat i salut i d'altra banda devem

ser conscients que la salut laboral és un fi en si i devem evitar utilitzar la salut laboral com a

moneda de canvi per aconseguir, a través de plusos, millores econòmiques que no hem

conquistat en altres aspectes dels convenis.

Hem de procurar que els responsables sindicals estiguin formats en salut laboral, recolzar als

delegats de prevenció de la petita i mitjana empresa com és el cas del nostre sector perquè les

seves dificultats són majors. No és fàcil constituir els plans de prevenció en empreses petites a

menys que siguin sectorials la qual cosa dificulta molt la labor d'institucionalitzar i racionalitzar tot

el que es desprèn de la Llei però si fem prendre consciència als delegats sobre aquest assumpte

amb l'important suport que ofereixen els serveis, en matèria de salut laboral, de la Federació

haurem aconseguit que la maquinària d'acció sindical en aquest terreny tingui un funcionament

adequat. Més quan a nivell comunitari som un dels països amb més accidentalitat.

ELECCIONS SINDICALS

Durant el mandat de l'actual executiva hem afrontat dos períodes electorals. En l'any 2003 vam

obtenir uns acceptables resultats ja que encara que guanyem les eleccions sindicals en el total

del Sector vam tenir subsectors com la pesca en els quals vam ser superats per UGT. En el

següent període electoral que va finalitzar el 31.12.2007, amb la nova direcció del sector

degudament estructurada i per mitjà d'un pla de treball per a les eleccions sindicals, els nostres

resultats van reflectir un avanç excel·lent tal com podeu veure en els quadres de resultats. Com

a resultats però destacables tenim el subsector de Tràfic Exterior on malgrat que ja gaudíem

d'una àmplia majoria hem estat capaços d'augmentar-la, en la pesca hem aconseguit no només

guanyar les eleccions sinó que hem tingut un gran avanç sobretot en ports com Barcelona i

Vilanova amb el 100% dels delegats, a Tarragona durant l'any 2008 i els primers mesos del 2009

gràcies al bon treball dels companys de la Unió Intercomarcal hem recuperat la totalitat dels

delegats de les barques de pesca d’encerlament. Pel que fa referència a la pesca a Girona hem

aconseguit millorar de sobres els nostres resultats i tenim majoria en el que a l’encerclament es

refereix, sent la nostra assignatura pendent la representació en les confraries, on no hem estat

capaços de trencar el domini d'UGT, sent això degut bàsicament que moltes d'elles estan

polititzades i recolzen altres alternatives que la de CCOO, de tota manera 3 de les principals

confraries de Catalunya com són Barcelona, Tarragona i Vilanova compten amb delegats de

CCOO. Sent també destacable el fet de la Confraria de Barcelona per primera vegada en la seva

llarga història té com Patró Major a un mariner sent aquest afiliat CCOO i delegat en la seva

barca.

També és significatiu el resultat obtingut en les empreses d'amarratges en el Port de Barcelona

on hem obtingut el 100% dels delegats.

AFILIACIÓ

Durant els últims 7 anys hem incrementat mostra afiliació entorn d'un 12%, això creiem que

segueix sent insuficient en relació amb l'activitat sindical que hem portat a terme, especialment

en Tràfic Exterior i Pesca, això ens ha portat a elaborar el pla de treball per als anys 2009/10

enfocat bàsicament a pujar l'afiliació.

Tenim en aquests dos subsectors més de la meitat dels nostres delegats sense afiliar, molts

d’ells en empreses de tràfic exterior de més de 100 treballadors i treballadores on l'afiliació és

mínima.

Sector del Mar