La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

El Tractat de Versalles va reduir de manera considerable els territoris dels Alemanya. Gran desig de venjana dels pasos que havien perdut territoris en la Primera Guerra Mundial.Ambici imperialista dAlemanya, Itlia i Jap.

Causes de PolniaLa causa principal es l'atac d'Alemanya a Polnia amb el pretext d'anexionnar Danzig, que separa Alemanya de Prssia Oriental i que va ser perdut per Alemanya amb el tractat de Versalles

El Pacte d'AcerDegut a les semblances entre el feixisme i el nazisme, Hitler vol tindre a Mussolini com a aliat. Per aix el 22 de maig de 1939 firmen un pacte: Cont les bases dun suport mutu en cas de guerra.

Aix sinicia leix Berln-Roma al qual si afegir Jap ms tard.

El pacte Germanosovitic

El 25 dagost de 1939 Alemanya firma un pacte de no agressi amb la URSS amb lobjectiu devitar que aquesta cre una aliana amb Gran Bretanya i Frana.Aquest pacte tractava sobretot la invasi i repartiment de Polnia.

La invasi de PolniaL1 de setembre a les 4.45 hores 53 divisions de lexrcit alemany creuen la frontera polaca.Mitjanant novedosa i efica estratgia datac blitzkrieg (guerra llampec) la Wehrmacht derrota rpidament a un confiat exrcit polac. El 27 de setembre la capital, Varsvia, capitula.

BlitzkriegUna tctica que consistia en un atac rpid, comenant amb un bombardeig a la retaguardia enemiga.Seguit per un aven massiu de blindats que eren coberts per tropes dinfanteria.

WehrmachtSon les unitats terrestres del III ReichEs dividien en DivisionsPodien ser unitats a peu, motoritzades o oruga.

LuftwaffeEren els exercits de laire: Cazas, bombarders, transports aeris, dirigibles,etc.Es dividien en escuadrons.

KriegsmarineEra la flota marina del III Reich.Va ser depreciada per Hitler, que va afavorir al Luftwaffe.Components importants van ser: Creuers, cuirassats i el submarins U-Boot(la unitat ms activa de la Kriegsmarine).

WunderwaffenVan ser molt ocultat pel III Reich.Eren els mssils llanats pels alemanysUn dels seus cientfics va ser Heisenberg.Van estudiar projectes ultra secrets (bombes nuclears,avions propulsats, entre altres).Mssils importants van ser el V-1 i el V-2.

Objectiu NoruegaNoruega era un til punt estratgic dabastiment de ferro per als alemanysLatac alemany va ser fcil. Van utilitzar transport martim i aeri.Van tindre complicacions a la ciutat de Narvic, per desprs del seu atac a Frana els aliats es van retirar.

Lannexi dHolanda i BlgicaAlemanya va continuar la blitzkrieg a Holanda i Blgica.Holanda va caure en pocs dies.Blgica oposar una gran resistncia al fort Eben Emael. Desprs de la caiguda daquest Blgica va caure en pocs dies.Els aliats van quedar aillats a Dunkerque per van ser alliberats en loperaci britnica Dinamo.

Invasi de FranaAlemanya va sobrepassar les fronteres de Frana evitant la lnea Maginot efectuant una ofensiva a travs de les Ardenes.Desprs dunes batalles a la frontera Frana va caure en tan sols un mes.Creaci de la Frana de Vichy.

La Lnea Maginot

La Lnea Maginot

Operaci Seelwe (Lle Mar)Es va descartar el desembarcament de tropes a Anglaterra a causa de la superioritat naval daquests.Per aix es va optar desembarcar despres de que la luftwaffe destruis a la RAF totalmentAixi va comenar la batalla dAnglaterra

Operaci Da de lguila(La Batalla DAnglaterra)Va comenar el 15 de agost de 1940. La Luftwaffe contava amb superioritat numrica.Desprs dels xits inicials la defensa britnica va millorar augmentant les baixes de la Luftwaffe.Desprs de mesos de combats, linvasi de la URSS va fer pasar la batalla a un segon pla.Els atacs per les bandes (alemanys i anglesos) van continuar durant tota la guerra.

LAFRIKAKORPS(1941-1943)Els alemanys van tenir que actuar a Afric davant els fracassos militars italians.Es va anomenar a Erwin Rommel com a dirigent daquesta fora.A pesar de ser molt inferiors als britnics van recuperar Lbia gracies a l'astcia de RommelAix es va guanyar el sobrenom de la Guineu del Desert

Invasi dels Balcans (octubre 1940- maig 1941)La majoria dels pasos balcnics donen cops destat per imposar governs nazis.Excepte Iugoslvia i GrciaMussolini les ataca, per els italians fracassen.Hitler declara la guerra a aquests pasos.En poc mes dun any son derrotades.

Guerra al MediterraniEls combats entre italians i britanics igualats.Fins a la derrota italiana al cap Matapan i al port de Tarento.Alemanya talla la ruta dels convoys britanics bombardejant Malta durant tota la guerra.No poden atacar Gibraltar ja que Espanya no vol cooperar a la guerra.

MaltaGibraltarAlexandriaCanal de SuezFora HFlota dAlexandriaTarentoSud de FranaSicilia

Batalla del AtlnticAl principi alemanya nomes va imposar petites unitats de submarins.Desprs de linvasi de Frana va augmentar el nombre daquestos.Van arribar a destruir gran quantitat de vaixells.Per els americans i els anglesos van acabar per vencels amb lajuda del radar.

Carta de l'Atlntic (14 de agost de 1941)

Reuni entre dirigents anglesos i dels EEUU.No va ser una aliana per va posar els ciments de la futura ONU.

Guerra al Pacfic (7 desembre 1941- 2 setembre 1945) Comena amb la declaraci de guerra de Jap als EEUU i l atac a Pearl Harbour.La flota dels EEUU tocada no pot reaccionar.En pocs mesos Jap arravata a EEUU, Anglaterra, Holanda i Xina importants territoris com: Hong-Kong, Singapur, Indonsia,Filipines i tota la Indoxina.Jap nomes habia pedut 15.000 homes, 380 avions i 4 destructors

Cop a lexpansi de Jap(abril 1942-agost1942)En quatre mesos EEUU es recupera de les prdues a Pearl Harbour.Frena lexpansi Japonesa en les batalles del Mar del Coral, Midway i Guadalcanal.En aquest moment sestabilitza el front del Pacfic.

Operaci Barbarroja (1941-1942)Operaci Barbarroja va ser el nom en clau donat per Hitler al pla d'invasi de la URSS per part de l'Eix. Va comenar al 22 de juny de 1941.

Preparatius alemanys3,5 milions de soldats alemanys625.000 cavalls600.000 vehicles7.184 canons 3.350 tancs2.000 avions1 mili de soldats de pasos aliats dAlemanya (Romania, Eslovquia...).

Preparatius sovitics5 milions dhomes disponibles, entre tot el territori rus.Aviaci, vehicles blindats i artilleria molt superiors en nombre respecte a Alemanya i els seus aliats.

Una sorpresa per a StalinTot i que el anglesos i els serveis d'intelligncia comunicaven als mxims dirigents del pas latac imminent dAlemanya a la URSS, Stalin no els va escoltar, per qu?No volia ni podia crureu.El pacte germanosovitic seguia vigent.Creia que Hitler no obriria un altre front sense haver tancat langls.

**

Alemanya avana El dia 22 de juny de 1941 Alemanya creua la frontera sovitica.El primer prenen Bielorssia i el Bltic.A loctubre Alemanya avana cap a Moscou fins a arribar a Smolensk on van ser detinguts durant un temps per una forta resistncia sovitica.

Alemanya avana

Abans dagost de 1941 ja havien arribat a Leningrad, per el sovitics la tenien fortament protegida i seria massa difcil capturar-la, aix que es decideix fer el que sanomenaria Sitio de Leningrado* que seria mantingut fins al 1944.Al desembre de 1941 arriben a Moscou, per el fred intens i larribada de tropes sovitiques de Sibria fan retrocedir a lexrcit alemany.Al no poder prendre la ciutat de Moscou, Hitler, decideix arribar als pous petrolfers del Cucas, per abans haur de prendre Stalingrad.

Sitio de LeningradoEls alemanys envolten la periferia de la ciutat.Tallen laigua i lenergia.Sotmeten a la poblaci a bombardejos.Planegen deixar morir a la poblaci de fred i de fam.A dins la ciutat es crea un estricte racionament dels aliments.Per sort dels sovitics, sobre un corredor a travs del llac Ladoga, per on arriben queviures a la ciutat.Al 1944 els alemanys sn expulsats de la perifria de la ciutat.Al final van morir 1.250.000 de civils.

StalingradAmb l'objectiu d'arribar als camps petrolfers del Caspi per privar als russos de combustible, Hitler, ordena es prengui Stalingrad. **

Batalla d'Stalingrad

La batalla d'Stalingrad es considerada la batalla ms acarnissada de la histria de la humanitat. Es tractava d'una guerra urbana, carrer per carrer i casa per casa, un tipus de guerra per a la qual la Wehrmacht no estava preparada. Aquest tipus de guerra es va anomenar rattenkrieg (guerra de rates).Desprs de setmanes d'enfrenaments, els russos van decidir envoltar-los.Lexrcit de Von Paulus, comandant de les tropes dStalingrad, s encerclat pels sovitics.250.000 soldats alemanys queden atrapats dins de lanell sovitic, molts moren de fam, altres de fred fins a quedar-ne 90.000.Von Paulus es rendeix.

**

ltima ofensiva alemanyaLa ltima batalla dimportncia en aquesta operaci, va ser lliurada a Kursk el 5 juliol de 1943Va ser la batalla terrestre ms gran de la histria, ja que hi van intervenir 2 milions de soldats i 3000 tancs.Va suposar el fi de les operacions alemanyes a la URSS.

Retirada dels alemanysPoc temps desprs de derrota a la batalla de Kursk els alemanys reculen cap a Polnia i els territoris dAlemanya per a tal de defendrels dels aliats als quals ara si ha unit la URSS.**

Derrota Alemanya a loperaci BarbarrojaCauses de la derrota AlemanyaLes tropes no rebien suministres suficients.Els tancs no funcionaven b amb el fred de lhivern, es congelaven. L'arribada de l'hivern va ser prematura i aquest va ser extremadament fred amb temperatures de -50C. Els alemanys no duien equipament dhivern.Malalties com ara la disenteria, el tifus i la paratifoidea es comencen a manifestar en els soldats alemanys.Mal comandament de Hitler, va destituir del crrec grans generals, i a ms, va prendre decisions de carcter estratgic sense se un oficial professional.

**

El final de LAfrikakorps (23 doctubre 3 novembre 1942)Desprs duns curts atacs britnics, Rommel decideix contraatacar i envair Egipte.Arriba fins a El Alamein on troba una dura resistncia Aliada, molt superior numrica i tcnicament, amb Montgomery al cap.LAfrikakorps desgastat y molt inferior va resistir per finalment va tenir que retirar-se fins a Tunis.

Conferencia de Teheran (28 de novembre 1 de decembre de 1943) Tractava en la cooperaci entre els nous aliats (EEUU i la URSS).Es la conferencia mes important de la guerra del aliats.

Operaci Antorcha (novembre de 1942-mar 1943) Va ser una operaci conjunta de els Britnics els EEUU.Va consistir en el desembarco i alliberaci de el Marroc i Argelia.Alemanya va respondre atacant i annexionat Tunsia i la Frana de Vichy.

Desembarc a Siclia i alliberament d'Itlia (9 juliol 1943 a 6 de maig 1945)Els Britanics i els EEUU desembarquen a Siclia en un intent dobrir un nou front.Mussolini es deposat en un cop destat.El 4 de juliol es recupera Roma.Desprs duna gran resistncia a la lnea gtica, el 6 de quasi tota itali a estat recuperada

Lofensiva soviticaA ltims de desembre de 1944 el sovitics avancen posicions cap a Polnia.La ofensiva es disposa el 12 de gener de 1945.

Prenen Varsvia el 17 de gener.

Continuen la seva marxa fins a arribar a 60 km de Berln.

El Grup dExrcit del Vstula, liderat per Himmler, ataca a un lateral de lexrcit sovitic, per fracasa.

Lofensiva soviticaEls sovitics es reorganitzen i acaben amb la presncia alemanya a Pomerania i Silesia.

El 30 de mar entren a ustria i capturen Viena el 13 dabril.

El 16 dabril el sovitics ja han planificat lassalt a Berln.

Els sovitics es queden encallats a Seelow on shi oposa una gran resistncia Alemanya.

Lofensiva soviticaDesprs de 3 dies de combat i 33.000 unitats perdudes pels russos, aquests penetren a les ltimes defenses de Berln.

El 26 dabril els sovitics ja han envoltat als exrcits encarregats de protegir Berln

Utilitzant les tcniques que havien aprs a Stalingrad, els sovitics van avanar rpidament cap a linterior de Berln, per van trobar una fortssima resistncia de les forces alemanyes.

El 30 dabril de 1945 Hitler es sucida i els sovitics prenen el Reichstag (parlament)

Fi de la guerra a EuropaDesprs de la mort de Hitler, Karl Dnitz va prendre el poder. Per lnica opci que li va quedar va ser la rendici.El 7 de maig de 1945, Dnitz firma la rendici incondicional de totes les Forces Armades Alemanyes al quarter general dEisenhower.Uns dies ms tard el russos van trobar-se amb els aliats al riu Elba.

Dia D: Desembarc a NormandiaEl da 6 de Juny de s'inicia l'obertura d'un nou front a Frana.Els exercits aliats son introduts a Frana amb xit.Els desenbarcs son dirigits per Churchill, Roosevelt, Eisenhower Montgomery i altres generals aliats.

La recuperaci de FranaDesprs del dia D i nombrosos combats els aliats arriben prop de Paris.El 25 dAgost de 1944 els aliats alliberen Pars amb layuda del general Charles de Gaulle.Destrucci del govern de Vichy

A la frontera germanaEl 8 de setembre de 1944 Brusselles es alliberada.Desprs de el fracs de l'operaci Market Garden, les tropes aliades es llancen en massa cap ala frontera germana.Troben resistncia a Aquisgrn, Bastogne i a la lnea Sigifrido.

Lultima ofensiva de la Wehrmacht (16 Decembre 1945)La Wehrmacht, obligada per Hitler, va fer un atac desesperat per les Ardenes per guanyar temps per a la defensa.Va ser dirigida per el general Von Rundstedt.Va agafar desprovets als aliats produint moltes baixes.Finalment aquesta ofensiva va ser eliminada el mat de Nadal pels exercits aliats.

Creuant el Rhin i el Elba (24 mar 1945 - 25 abril 1945) El 24 de mar els exercits aliats creuen el Rhin.Prenen moltes ciutats alemanyes. Colnia, Frankfurt, Munich...Els aliats permeten als russos tomar ells sols Berln.Finalment tots dos exercits es trobaran al riu Elba el 25 dAbril de 1945.

El principi del fiAl mar de 1945 Birmnia es alliberada pels aliats.Els exercits de Jap sensorren en les batalles de Saipan, les Filipines i Leyte.Els EEUU es troben davant Jap desprs de les dures batalles de Iwo Jima i Okinawa.

Les Bombes AtmiquesLagost de 1945 els EEUU van atacar les ciutats dHiroshima i Nagasaki amb dues bombes atmiques.En total van morir 170.000 persones.

La rendici de JapJap va firmar la seva rendici el dia 2 de septembre de 1945.Fi de la Segona Guerra Mundial.

LholocaustVa ser lextermini de 5,8 milions de persones de tnies o grups minoritaris (en especial jueus) que eren considerats inferiors i un perill per a la raa ariaVan ser obligats a treballar a fabriques en pessimes condicions o assassinats.**

Els judicis de Nuremberg (1945-1949)Van ser uns judicis contra els dirigents nazis per castigar-los desprs de la guerra.La majoria de acusats van ser sentenciats a mort i els altres a cadena perpetua

NumerosEn total van morir 61.820.315 de persones.Va ser la unica guerra en que van morir ms civils que militars

Mapa d'Europa