SEMINARI ELEMENTS ECONÒMICS I FINANCERS - info.euncet.es · APUNTS ELEMENTS ECONÒMICS I FINANCERS...

SEMINARI ELEMENTS

ECONOgraveMICS I FINANCERS

Professor Ferran Fontaneacute

Terrassa setembre 2018

SEMINARI ELEMENTS ECONOgraveMICS I FINANCERS-2018

APUNTS ELEMENTS ECONOgraveMICS I FINANCERS 2

IacuteNDEX

La informacioacute econogravemica i financera a lrsquoempresa pagraveg3

La comptabilitat concepte i objectius

El patrimoni empresarial concepte masses patrimonials drsquoactiu i de passiu

La partida doble i la normativa comptable

El cicle comptable Concepte i fases

Concepte i objectius de lrsquoanagravelisi drsquoestats financers Confeccioacute dels comptes anuals

Classificacioacute del Balanccedil de Situacioacute en masses patrimonials

Estructura del compte de Pegraverdues i Guanys

Concepte cagravelcul i interpretacioacute de fons de maniobra

El cicle drsquoexplotacioacute Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode mitjagrave de maduracioacute (econogravemic

i financer)

Anagravelisi financera cagravelcul i interpretacioacute de les ragravetios de disponibilitat tresoreria

liquiditat solvegravencia (o garantia) endeutament i estructura del deute

Anagravelisi econogravemica cagravelcul i interpretacioacute de la rendibilitat econogravemica la rendibilitat

financera la rendibilitat de les vendes

Viabilitat econogravemica concepte i cagravelcul del punt mort o llindar de benefici

Viabilitat financera anagravelisi de la inversioacute Pla drsquoinversions i financcedilament

Gestioacute financera pagraveg16

Estructura econogravemica i financera de lrsquoempresa i classificacioacute de les principals fonts de

financcedilament

o Fonts de financcedilament propi capital reserves i amortitzacions

o Fonts de financcedilament aliegrave preacutestecs empregravestits liacutesing pogravelissa de cregravedit

cregravedit comercial o de proveiumldors descompte drsquoefectes facturatge i renting

Concepte i tipologies drsquoinversioacute

Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions estagravetics Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode de

recuperacioacute (payback)

Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions dinagravemics Cagravelcul i interpretacioacute del VAN (Valor Actual

Net) i interpretacioacute de la TIR (Taxa Interna de Rendibilitat)

Fonts bibliogragravefiques pagraveg24

Exercicis pagraveg25



La informacioacute econogravemica i financera a lrsquoempresa


La comptabilitat eacutes la ciegravencia econogravemica que estudia el patrimoni empresarial tant de

manera estagravetica com dinagravemica Per tant srsquoestudia el patrimoni en un moment determinat

(estagravetica) com les variacions que es produeixen (dinagravemica) que ens permet obtenir el

resultat econogravemic de lrsquoempresa

Els objectius bagravesics de la comptabilitat eacutes proporcionar informacioacute econogravemica que permet

prendre decisions de manera meacutes encertada a diferents nivells de lrsquoempresa

- A la direccioacute (prendre decisions i poder planificar el futur de lrsquoempresa)

- Als propietaris o accionista (poder comprovar els seus interessos)

- Als treballadors (poder comprovar la continuiumltat de lrsquoempresa i del seu lloc de treball)

- Als creditors de lrsquoempresa (poder comprovar si ofereix prou garanties per cobrar els seus cregravedits)

-


El patrimoni empresarial eacutes el conjunt de beacutens drets i obligacions que teacute una empresa

degudament valorats

Entenent per beacutens allograve susceptible de ser apreciat o valorat per les persones a qui serveix

per drets les sumes o quantitats de diners pendents de cobrament de les empreses i les

obligacions soacuten el conjunt de deutes exigibles que teacute lrsquoempresa

Si sumem tots els beacutens i els drets de cobrament (anomenat actiu) i li restem les obligacions

(anomenat passiu) obtenim el patrimoni net

Patrimoni net = Beacutens + Drets ndash Obligacions

Elements patrimonials Soacuten els diferents iacutetems o partides que integren el patrimoni drsquouna

empresa aixiacute podran ser beacutens drets i obligacions que soacuten els que formen el patrimoni

empresarial

El Compte Els elements patrimonials descrits (beacutens drets i obligacions) srsquoagrupen en uns

conceptes abstractes anomenats comptes Per tant seragrave una representacioacute i mesura dels

elements que componen el patrimoni i que serviragrave per reflexar la situacioacute inicial i les

variacions posteriors Els comptes poden ser de balanccedil (balanccedil de situacioacute) o de gestioacute

(compte de resultats)

Els beacutens i drets de cobrament (en quant a lrsquoactiu) i les obligacions de pagament (en quant a

passiu) es reagrupen en conceptes meacutes amplis i amb caracteriacutestiques homogegravenies

anomenades masses patrimonials



Cada massa patrimonial agrupa una segraverie de comptes amb la mateixa funcionalitat Les

masses patrimonials drsquoactiu seran Immobilitzat Existegravencies Realitzable i Disponible Les

masses patrimonials de passiu seran Patrimoni net (no exigible) Exigible a llt i Exigible a

ct

Lrsquoagrupacioacute dels elements patrimonials de la mateixa espegravecie formen un compte i una

agrupacioacute de comptes amb la mateixa funcionalitat econogravemica o financera formaragrave una

massa patrimonial

Per exemple els elements patrimonials com prestatges cadires taulesformaran part drsquoun

compte anomenat ldquomobiliarirdquo i aquest amb elements de transport terrenys construccions

formaran una massa patrimonial anomenada ldquoactiu no correntrdquo que agrupa comptes amb

una funcionalitat econogravemica a llarg termini en lrsquoempresa

Masses patrimonials drsquoactiu

Actiu no corrent

- immobilitzat intangible

- immobilitzat material

- inversions financeres a llarg termini

- inversions immobiliagraveries

Actiu corrent

- existegravencies

- realitzable

- disponible

Masses patrimonials de patrimoni net i passiu

- patrimoni net

- passiu no corrent

- passiu corrent




Principi de la partida doble El megravetode de partida doble consisteix en anotar simultagraveniament

en dos comptes com a miacutenim la variacioacute que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet

comptable La suma de les quantitats anotades en el deure eacutes igual a la suma de les quantitats

anotades en lrsquohaver

DEURE (carregar) HAVER (abonar)

AUGMENT ACTIU DISMINUCIOacute ACTIU

DISMINUCIOacute DE PN O PASSIU AUGMENT DE PN O PASSIU

DESPESES INGRESSOS

De vegades la identificacioacute del fet comptable i la seva valoracioacute poden presentar components

subjectius Aixograve fa indispensable la regulacioacute legal tant de criteris de comptabilitzacioacute com de

difusioacute de documents comptables i la promulgacioacute de normes que en garanteixen la fiabilitat

Normativa comptable El Pla General Comptable estableix quin eacutes el marc tegravecnic bagravesic de la

normalitzacioacute comptable

Parts del PLA GENERAL COMPTABLE

Aquestes soacuten les seguumlents

Primera part MARC CONCEPTUAL

Relaciona els principis comptables i altres conceptes bagravesics i fonamentals per a emmarcar

la comptabilitat Soacuten els pilars sobre els quals srsquoassenten la resta de continguts del Pla

General de Comptabilitat Aquesta part del PGC eacutes drsquoaplicacioacute obligatograveria

Segona part NORMES DE REGISTRE I VALORACIOacute

Es tracta drsquoun conjunt de normes que desenvolupen els principis comptables i altres

disposicions contingudes en el Marc Conceptual Aquesta part del PGC eacutes drsquoaplicacioacute

obligatograveria



Tercera part COMPTES ANUALS

Aquesta part tambeacute eacutes drsquoaplicacioacute obligatograveria

Els comptes anuals soacuten

- El balanccedil que representa la situacioacute econogravemico-financera de lrsquoempresa

- El compte de pegraverdues i guanys que informa del benefici o pegraverdua degut a

ingressos i despeses realitzats durant lrsquoexercici econogravemic

- Lrsquoestat de canvis en el patrimoni net (ECPN) inclou les despeses i ingressos

registrades al compte de pegraverdues i guanys aixiacute com drsquoaltres modificacions

patrimonials (retirada o ampliacioacute de capital dels socis)

- Lrsquoestat de fluxos drsquoefectiu (EFE) informa sobre lrsquoorigen i la utilitzacioacute del diner

efectiu i altres elements monetaris equivalents per tant eacutes un resum dels diners que

han entrat a lrsquoempresa i el seu posterior uacutes

- La memograveria completa amplia i comenta la informacioacute dels altres comptes anuals

Quarta part QUADRE DE COMPTES

Conteacute els grups subgrups i comptes necessaris degudament codificats en forma decimal

i amb un tiacutetol expressiu del seu contingut Aquesta part del PGC no eacutes drsquoaplicacioacute

obligatograveria

Cinquena part DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES

Descripcioacute de cadascun dels conceptes que apareixen en el quadre de comptes i la

mecagravenica comptable meacutes habitual drsquoaquests eacutes a dir els motius de cagraverrec i abonament

meacutes usuals Aquesta part del PGC no eacutes drsquoaplicacioacute obligatograveria

Per altra banda caldragrave tenir en compte

- Legislacioacute mercantil

o El codi de comerccedil

o Els llibres de comptabilitat (llibre diari llibre drsquoinventaris i comptes anuals)

o El llibres drsquoactes

- Legislacioacute fiscal Formada bagravesicament per la Llei general tributagraveria que estableix el marc general per al desenvolupament dels diferents tributs (taxes contribucions especials i impostos)

o En quan als impostos podem classificar-los en

Impostos directes (IRPFISIAE)

Impostos indirectes (ITP IVA Impostos especials)




Conjunt drsquooperacions realitzades per una empresa durant un exercici econogravemic

Lrsquoordre del cicle comptable de lrsquoempresa eacutes el seguumlent

1 Balanccedil de situacioacute inicial 2 Assentament drsquoobertura 3 Registre de les operacions de lrsquoexercici 4 Balanccedil de comprovacioacute i inventari de final drsquoexercici 5 Correccions de final de lrsquoexercici en el llibre diari 6 Balanccedil de comprovacioacute final 7 Regularitzacioacute de comptes i obtencioacute del resultat de lrsquoexercici 8 Balanccedil situacioacute final 9 Tancament de comptes

1Balanccedil situacioacute inicial Inventari

Lrsquoarticle 28 del codi de comerccedil diu que ldquoel llibre drsquoInventaris i Comptes anuals srsquoobriragrave

amb el balanccedil inicial detallat de lrsquoempresardquo per tant caldragrave tenir lrsquoinventari (informacioacute

detallada de tots els beacutens drets i obligacions) per poder comenccedilar a obrir els comptes

que representen el patrimoni empresarial

2Assentament drsquoobertura

Lrsquoassentament drsquoobertura es realitza el primer dia del periacuteode comptable i es limita a

recollir el balanccedil de situacioacute final del periacuteode comptable anterior de manera que quedi

reflexat com a inici de lrsquoexercici comptable la situacioacute patrimonial final de lrsquoexercici

anterior Per tant srsquoapuntaran al deure del llibre diari tots els comptes drsquoactiu i a lrsquohaver

tots els comptes de patrimoni net i passiu Tambeacute es passaran al llibre Major

3 Registre drsquooperacions econogravemiques i financeres

Segons lrsquoarticle 29 del Codi de Comerccedil diu que ldquoel llibre Diari registraragrave dia a dia totes

les operacions relatives a lrsquoactivitat de lrsquoempresardquo En el llibre diari de lrsquoempresa srsquoanoten

els assentaments operatius que recullen per ordre cronologravegic les operacions de

lrsquoempresa al llarg drsquoun exercici Aquesta eacutes lrsquoetapa meacutes extensa del cicle comptable ja

que registraragrave tots els documents a operacions de compres vendes preacutestecs

pagaments i cobraments entre drsquoaltres i es traspassaragrave la informacioacute al llibre Major

4Balanccedil de comprovacioacute i inventari de final drsquoexercici

Segons lrsquoarticle 28 del Codi de Comerccedil diu que ldquocom a miacutenim trimestralment es

transcriuran amb sumes i saldos els balanccedilos de comprovacioacuterdquo amb la intencioacute de

comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels

assentaments del llibre diari srsquohagin passat correctament Encara que

lrsquoobligatorietat eacutes trimestralment es solen redactar mensualment amb la finalitat drsquoobtenir

informacioacute sobre la situacioacute patrimonial en periacuteodes meacutes curts

5Correccions de final de lrsquoexercici en el llibre diari

Srsquohan de realitzar correccions al final de lrsquoexercici per entre drsquoaltres comprovar el valor

final de les existegravencies realitzant la corresponent variacioacute o beacute realitzant les

amortitzacions per calcular el valor real de lrsquoimmobilitzat

6Balanccedil de comprovacioacute final



Es realitza un altre balanccedil en el que srsquoincorporen les correccions realitzades en lrsquoapartat

anterior

7Regularitzacioacute de comptes i obtencioacute del resultat de lrsquoexercici

Assentaments de regularitzacioacute Liquidar tots els comptes dels grups 6 i 7 en el compte

de Resultat de lrsquoexercici 129

8Balanccedil situacioacute final

Presentacioacute de la situacioacute patrimonial final formada pel conjunt de beacutens drets

obligacions i net patrimonial que presentat lrsquoempresa al final de lrsquoexercici econogravemic

9Tancament de comptes

Al finalitzar lrsquoexercici es tanquen tots els comptes que tinguin saldo (els comptes de

Balanccedil) La tegravecnica consisteix en apuntar en lrsquohaver els comptes drsquoactiu i en el deure els

de patrimoni net i passiu (Vigileu no apuntar cap en negatiu)


















Concepte cagravelcul i interpretacioacute de fons de maniobra actiu corrent passiu corrent actiu no corrent i recursos permanents

Fons de maniobra (FM) Part del no exigible i exigible a llarg termini que estagrave financcedilant

inversions (actiu) drsquoactiu corrent

FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC



El cicle drsquoexplotacioacute Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode mitjagrave de maduracioacute (econogravemic i financer)

middotPERIacuteODE MITJAgrave DE MADURACIOacute Eacutes la durada mitjana del cicle drsquoexplotacioacute drsquouna empresa Eacutes el temps mitjagrave que passa

des de que les existegravencies entren al magatzem fins que es cobren dels clients la qual

cosa implica haver-les emmagatzemat haver-les consumit en el proceacutes productiu

haver-les venut i haver-les cobrat

PME = PMa + PMf + PMv + PMc sent PMa el periacuteode mitjagrave drsquoaprovisionament PMf el

periacuteode mitjagrave de fabricacioacute PMv el periacuteode mitjagrave de venda i PMC el periacuteode mitjagrave de

cobrament

-El periacuteode de maduracioacute financer o periacuteode mitjagrave de maduracioacute eacutes el temps que generalment lrsquoempresa tarda a recuperar els diners que ha invertit en la compra de materials per a la produccioacute Eacutes el nombre de dies que ha de financcedilar totalment lrsquoempresa Eacutes el temps que es triga a recuperar cada unitat monetagraveria invertida en el cicle

drsquoexplotacioacute Quan lrsquoempresa no paga les factures al comptat lrsquoempresa disposa drsquoun

periacuteode de financcedilament addicional Per tant eacutes el temps que passa en mitjagrave des de

que es paga als proveiumldors fins que es fa el cobrament als clients



PMF = PME ndash PMp (periacuteode mitjagrave de pagament) sent PME el periacuteode de maduracioacute

econogravemic

Periacuteode mitjagrave de maduracioacute en una empresa comercial - Periacuteode drsquoaprovisionament o emmagatzemament (PMa) temps q tarda fins q es venen - Periacuteode de cobrament (PMc) temps q tarda a cobrar factures o lletres als clients - Periacuteode de pagament (PMp) temps q tarda a pagar els proveiumldors

middotSUBPERIODES QUE FORMEN EL PERIODE MITJAgrave DE MADURACIOacute El periacuteode mitjagrave de maduracioacute ve determinat pel nombre de dies que hi ha entre la data de pagament per a lrsquoadquisicioacute de les primeres mategraveries mercaderies i el moment de la seva recuperacioacute per mitjagrave de la venda de les mercaderies o productes acabats i el corresponent cobrament posterior El periacuteode mitjagrave de maduracioacute estagrave format per components o subperiacuteodes

Periacuteode mitjagrave drsquoaprovisionament (PMa) nombre de dies que de mitjana les existegravencies romanen al magatzem abans de ser usades

Periacuteode mitjagrave de fabricacioacute (PMf) nombre de dies que de mitjana passen des de la incorporacioacute de la primera mategraveria fins a lrsquoobtencioacute del producte

Periacuteode mitjagrave de venda (PMv) termini drsquoemmagatzematge de mercaderies io productes acabats temps que passa des de lrsquoelaboracioacute del producte fins a la seva venda

Periacuteode mitjagrave de cobrament (PMc) nombre de dies que de mitjana es triga a cobrar dels clients

Periacuteode mitjagrave de pagament (PMp) expressa el financcedilament aconseguit per lrsquoempresa dels seus proveiumldors Nombre de dies que de mitjana es triga a pagar als proveiumldors

PME = PMa + PMf + PMv + PMc PMF = PMa+PMf+PMv+PMc-PMp = PME-PMp



Anagravelisi financera cagravelcul i interpretacioacute de les ragravetios de disponibilitat tresoreria liquiditat solvegravencia (o garantia) endeutament i estructura del deute



Anagravelisi econogravemica cagravelcul i interpretacioacute de la rendibilitat econogravemica la rendibilitat financera la rendibilitat de les vendes

BAII = BAI ndash Despeses financeres

BN= Resultat de lexercici


La viabilitat econogravemica del projecte empresarial implica comprovar si lrsquoactivitat de

lrsquoempresa generaragrave beneficis o no Per a aixograve srsquoha de tenir una idea clara de lrsquoestructura de

costos i ingressos de lrsquoempresa Cal determinar una estimacioacute dels elements seguumlents

Costos fixos Aquells que no varien amb el volum de produccioacute (lloguer del local

amortitzacioacute de la maquinagraveria o magrave drsquoobra)

Costos variables Aquells que soacuten proporcionals al volum de produccioacute (consum de

primeres mategraveries magrave drsquoobra directa o consum drsquoenergia)

Preu de venda del producte Objecte de lrsquoactivitat de lrsquoempresa que inclou el marge de

beneficis en funcioacute de la demanda i de la competegravencia




Viabilitat financera cal valorar lrsquoequivalegravencia entre les inversions de lrsquoempresa i les fonts

de financcedilament Per aixograve eacutes interessant preparar un pla drsquoinversions i un pla de

financcedilament que estiguin relacionats entre siacute

Les necessitats del pla drsquoinversions que srsquoinclou en el projecte empresarial estan

determinades per una part per la xifra de vendes o nivell drsquoactivitat que es preveu i per

altra per la tecnologia disponible per als equips productius Un cop determinat el nivell

drsquoactivitat i elegida la tecnologia que srsquoutilitzaragrave el pla drsquoinversions detallaragrave element a

element els components de lrsquoestructura de lrsquoactiu (corrent i no corrent) amb la

quantificacioacute monetagraveria corresponent i amb la indicacioacute del moment de la seva adquisicioacute

En el cas dels elements de lrsquoactiu corrent srsquoha de tenir en compte que les exigegravencies

financeres de lrsquoexistegravencia drsquoun determinat periacuteode mitjagrave de maduracioacute obligaran la

constitucioacute del fons de maniobra inicial



Gestioacute financera

Estructura econogravemica i financera de lrsquoempresa i classificacioacute de les principals fonts de financcedilament

Lestructura econogravemica de lrsquoempresa representada per lactiu del seu balanccedil precisa duna

estructura financera representada pel patrimoni net i passiu que indiqui lorigen de les

diferents fonts financeres utilitzades en cada moment La correspondegravencia entre les

inversions i el seu financcedilament eacutes inseparable

Srsquoenteacuten per fons de financcedilament els recursos liacutequids o els mitjans de pagament de

lrsquoempresa per fer front a les seves necessitats dineragraveries

Es poden classificar segons

- Termini de devolucioacute de la font de financcedilament curt i llarg termini

- Procedegravencia de la font de financcedilament intern i extern

- Pertinenccedila de les fonts de financcedilament

Fonts de financcedilament progravepies capital reserves i amortitzacions

Fonts de financcedilament alienes preacutestecs empregravestits liacutesing pogravelissa de cregravedit cregravedit

comercial o de proveiumldors descompte drsquoefectes facturatge i renting



Fonts de financcedilament propi capital reserves i amortitzacions

Fonts de financcedilament propi

El financcedilament intern o autofinanccedilament estagrave constituiumlt per aquelles fonts que han estat

generades per la progravepia activitat de lrsquoempresa i que es destinen a lrsquoampliacioacute o al

manteniment de la seva activitat

Dins de lrsquoautofinanccedilament es distingeixen dos tipus

1048707 Lrsquoautofinanccedilament drsquoenriquiment eacutes aquella part del resultat de lrsquoexercici que no es

distribueix entre els accionistes i passa a formar part de les reserves de lrsquoempresa

1048707 Lrsquoautofinanccedilament de manteniment es deriva de lrsquoamortitzacioacute i serviragrave per substituir

lrsquoimmobilitzat en el futur Aquests recursos es destinen a mantenir la capacitat productiva

de lrsquoempresa

Capital (extern) i Reserves i Amortitzacions (intern o autofinanccedilament)

1 Capital (extern) estagrave format per les aportacions del socis en formar-se la societat i

a meacutes per les ampliacions successives de capital que es puguin produir Les accions

soacuten parts aliacutequotes del capital social de lrsquoempresa i en general dels recursos propis En

ocasions pot ser convenient el procedir a una ampliacioacute de capital per mitjagrave de lemissioacute

de noves accions Per evitar la dissolucioacute del control els accionistes antics poden exercir

el seu dret preferent de subscripcioacute (dret que te l accionista a mantenir la participacioacute

en lrsquoempresa)

El capital estagrave format per les aportacions dels socis en formar-se la societat o per

ampliacions de capital que es puguin produir i pot estar representat en accions (SA) o

participacions (SL) Aquestes aportacions poden procedir de persones individuals

drsquoempreses o de grups drsquoempreses

Autofinanccedilament o Fonts de Financcedilament Intern (reserves i amortitzacions)

Fonts o recursos financers generats en linterior de lrsquoempresa i que no provenen

daportacions exteriors Medis de financcedilament que no procedeixen de noves aportacions

dels socis ni de lrsquoaugment de endeutament sinoacute que lrsquoempresa genera

2 Reserves (intern) provenen dels beneficis no distribuiumlts per lrsquoempresa i formen part

del seu autofinanccedilament intern

Les reserves soacuten un instrument de financcedilament intern i propi de lrsquoempresa derivat de la

reinversioacute en lrsquoempresa dels beneficis obtinguts i no distribuiumlts als accionistes o socis



3 Amortitzacions (intern) Expressioacute comptable del repartiment (periodificacioacute) del

cost drsquoadquisicioacute de lrsquoimmobilitzat en exercicis successius que reflexa la pegraverdua de valor

del beacute Quan srsquoacaba un exercici econogravemic es calcula la pegraverdua de valor que srsquoha produiumlt

en els actius de lrsquoempresa i srsquoincorpora al valor del producte com un cost meacutes que es

recuperaragrave en el moment en quegrave es cobri lrsquoimport de la venda Al final de la vida

econogravemica drsquoaquests actius lrsquoempresa podragrave substituir-los fent uacutes dels diners acumulats

en aquest fons (el fons no eacutes real estaragrave repartit en el actiu)

Una vegada acaba el cicle comptable es fa el repartiment del Benefici Una part serveix per pagar els impostos una altra part no es reparteix ( Reserves) i la resta es reparteix als accionistes (Dividend) La amortitzacioacute del immobilitzat (despesa) fa que el benefici sigui inferior i per tant surtin menys diners pels dividends repartits als accionistes Lrsquoamortitzacioacute pot ser contemplada com la recuperacioacute parcial dels bens de immobilitzat per la seva posterior reposicioacute

Fonts de financcedilament aliegrave preacutestecs empregravestits liacutesing pogravelissa de cregravedit cregravedit comercial o de proveiumldors descompte drsquoefectes facturatge i renting

Fonts de financcedilament aliegrave

1Preacutestecs Un preacutestec eacutes aquell en el qual lrsquoentitat financera lliura al client una quantitat de diners obligant a aquest uacuteltim al cap drsquoun termini establert a restituir aquesta quantitat meacutes els interessos corresponents 2 Empregravestits Un empregravestit consisteix en lrsquoobtencioacute de financcedilament mitjanccedilant lrsquoemissioacute per part de lrsquoempresa de tiacutetols de renda fixa (obligacions bons pagareacutes) en els mercats de valors Aquests tiacutetols reconeixen al seu posseiumldor (que ha hagut de pagar lrsquoimport del tiacutetol a lrsquoempresa emissora) el dret de cobrament futur drsquouns fluxos drsquoefectiu preestablerts i coneguts fins al venciment dels tiacutetols i per tant aquest posseiumldor teacute la qualitat de creditor de lrsquoempresa 3 Liacutesing Eacutes una forma de financcedilament per a lrsquoadquisicioacute de beacutens de produccioacute o equipament Lrsquoempresa de liacutesing adquireix el beacute en quumlestioacute i pacta amb lrsquoempresa un pla drsquoamortitzacioacute (lloguer) pel qual aquesta paga una renda durant un periacuteode concret i al final del qual pagant un import anomenat opcioacute de compra lrsquoempresa pot quedar-se el beacute en propietat Tot i que la propietat del beacute eacutes de lrsquoempresa de liacutesing lrsquoempresa que lrsquoestagrave pagant lrsquoutilitza i eacutes lrsquoencarregada del seu manteniment i bon uacutes 4 Pogravelissa de cregravedit Megravetode de financcedilament pel qual lrsquoempresa signa un contracte amb el banc que posa a la seva disposicioacute un compte de cregravedit amb un liacutemit Lrsquoempresa utilitza aquest megravetode quan no sap exactament quan ni quant necessitaragrave aquests diners Lrsquoempresa paga pels imports disposats els interessos i una comissioacute per la quantitat que no hagi utilitzat 5 Cregravedit comercial o de proveiumldors Financcedilament que srsquoaconsegueix per fer pagaments a cregravedits eacutes a dir posteriorment a la data de la realitzacioacute de la operacioacute Lrsquoempresa disposa del que ha comprat per tant ho pot incorporar al seu proceacutes productiu sense haver-ho pagat pel que disposa de financcedilament durant aquest periacuteode de temps



6 Descompte drsquoefectes El descompte drsquoefectes consisteix en portar al descompte al

banc els efectes del que disposa lrsquoempresa Lrsquoempresa obteacute la quantitat que estableix

lrsquoefecte abans de que arribi el seu venciment a canvi del pagament drsquouns interessos i

possibles comissions A la data del venciment el banc els presenta als obligats a pagar

per tal que els facin efectius En cas drsquoimpagat es retornen als seus clients (cedents)

carregant-los-hi en compte juntament amb totes les despeses que srsquohagin produiumlt

7 Facturatge El facturatge o factoring eacutes la transferegravencia de tots els drets de cregravedit

sobre clients (factures i lletres) a una empresa denominada factor la qual proporciona

a lrsquoempresa una liquiditat immediata i li evita problemes drsquoimpagats i morosos Eacutes a dir

es transfereix tambeacute el risc drsquoinsolvegravencia dels clients i deutors El principal inconvenient

eacutes el seu elevat cost

8 Renting Eacutes una modalitat que consisteix en el lloguer de beacutens mobles a mitjagrave i llarg

termini En el contracte de regraventing lrsquoarrendatari es compromet a pagar un lloguer mensual

durant un termini concret i lrsquoempres de regraventing es compromet a mantenir el beacute en quumlestioacute

en condicions de funcionament A diferegravencia del liacutesing aquest contracte no teacute opcioacute de

compra al seu venciment Eacutes pot substituir els equips o renovar el contracte

9 Fonts espontagravenies de financcedilament Soacuten aquelles que no requereixen una

negociacioacute pregravevia com per exemple les quantitats que lrsquoempresa deu a Hisenda Puacuteblica

(IVA IRPF) o a la Seguretat Social

Cagravelcul genegraveric del cost del financcedilament

Si eacutes una font a llarg termini podrem periodificar per anys i fer el cagravelcul com la TRI es a dir en el cas drsquoinversioacute parlem de rendibilitat i en el cas de financcedilament de cost perograve ho calculem de la mateixa manera Si tenim una font a curt termini calculem el cost efectiu periodificat (mensual trimestral) i despregraves calculem la TAE = (1+ik)k - 1




Concepte Aplicacioacute de mitjans financers a la compra renovacioacute o millora drsquoelements de

lrsquoimmobilitzat que teacute com a objectiu la millora de la capacitat productiva de lrsquoempresa

Classificacioacute de les inversions

Segons el suport de la inversioacute (fiacutesiques immaterials i financeres)

1 Inversioacute fiacutesica adquisicioacute drsquoun actiu material (maquinagraveria terrenys construccions) 2 Inversioacute immaterial adquisicioacute drsquoun actiu intangible o immaterial (investigacioacute desenvolupament propietat industrial aplicacions informagravetiques) 3 Inversioacute financera adquisicioacute drsquoun actiu financer (obligacions accions dipogravesits bancaris) Finalitza quan els tiacutetols soacuten venuts

Segons el periacuteode de temps (llarg termini gt 1 any i curt termini )

1 Inversioacute a llarg termini aquelles que tenen lloc durant un periacuteode de temps superior a un exercici econogravemic normalment un any 2 Inversioacute a curt termini aquelles que tenen lloc durant un periacuteode de temps inferior o igual a un exercici econogravemic normalment un any

Segons la relacioacute de la inversioacute amb altres inversions

1 Inversioacute substitutiva Inversioacute que limita la realitzacioacute drsquoaltres Cal tenir en compte que no es confongui amb la de reposicioacute o renovacioacute que es aquella que substitueix un actiu vell per un altre de nou 2 Inversioacute complementagraveria Inversioacute que quan es realitza facilita drsquoalguna manera lrsquoacompliment drsquouna altra 3 Inversioacute independent Inversioacute que quan es realitza no afecta ni positiva ni negativament la realitzacioacute drsquouna altra

Segons la seva finalitat

1 Inversions de renovacioacute o de reposicioacute tenen com a objectiu substituir aquells actius que estan envellits per uns de nous 2 Inversions drsquoexpansioacute (o expansives) tenen com a objectiu ampliar la capacitat i dimensioacute de lrsquoempresa per atendre una demanda creixent i augmentar les vendes 3 Inversions de modernitzacioacute o drsquoinnovacioacute es fan per mantenir i millorar el producte o el proceacutes productiu per augmentar la produccioacute i millorar la situacioacute de lrsquoempresa en el mercat 4 Inversions estrategravegiques Inversions de modernitzacioacute que tenen per objectiu lrsquoadaptacioacute de lrsquoempresa a canvis tecnologravegics i lrsquoincrement de la seva competitivitat



Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions Els diferents elements financers que srsquoutilitzen en el cagravelcul dels criteris de seleccioacute de les inversions

Desemborsament inicial Eacutes el cost que es paga al adquirir lrsquoelement drsquoactiu

Durada de la inversioacute Eacutes el temps en que es produeixen entrades i sortides de diner

Fluxos nets de caixa Eacutes la diferegravencia entre cobraments i pagaments

Valor residual Eacutes el valor de lrsquoactiu al final de la vida de la inversioacute

Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions estagravetics Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode de recuperacioacute (pay back) Amb el raonament estagravetic es treballa com si els diners que es cobren i paguen en diferents moments tinguessin el mateix valor el fluxos tenen el mateix valor encara que es produeixen en diferent moments

Els megravetodes estagravetics no tenen en compte el diferent valor que pren el diner en el temps En

aquests megravetodes se suposa que per exemple eacutes el mateix 100 ara que drsquoaquiacute a dos

anys En canvi els megravetodes dinagravemics tenen en compte que el diner en el temps acumula

interessos i per tant el seu valor eacutes diferent en cada moment

Els megravetodes estagravetics es basen en el fet que el valor dels diners eacutes constant al llarg del

temps Per tant es considera que dos fluxos de caixa iguals perograve referits a diferents

moments de temps tenen el mateix valor

En canvi els megravetodes dinagravemics siacute tenen en compte el diferent valor dels diners segons el

moment en quegrave es produeix el flux de caixa (ja siguin pagaments o cobraments) Suposen

un plantejament molt meacutes realista que els megravetodes anteriors

Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode de recuperacioacute (payback)

El megravetode del termini de recuperacioacute o payback consisteix a establir el termini de

recuperacioacute del desemborsament inicial Eacutes un criteri molt adequat per a aquelles

inversions en les que interessa recuperar la inversioacute el meacutes aviat possible

Representa el nombre drsquoanys que es triga a recuperar el desemborsament inicial (D0) Si els fluxos (F) son constants el termini es igual a D0F Desemborsament inicial dividit per

el flux constant

En el cas que siguin diferents el termini srsquoobtindragrave de lrsquoacumulacioacute dels diferents fluxos de

caixa fins a arribar al desemborsament inicial Si no dona exacte es considera que el flux

es constant



Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions dinagravemics Cagravelcul i interpretacioacute del VAN (Valor Actual Net) i interpretacioacute de la TIR (Taxa Interna de Rendibilitat)

Amb el raonament dinagravemic es teacute en compte el diferent valor dels diners segons el moment en quegrave es produeix el flux de caixa tenen en compte el moment concret en quegrave es produeix lrsquoentrada o la sortida de les quantitats monetagraveries Caracteriacutestiques drsquouna inversioacute desemborsament inicial durada temporal fluxos nets de

caixa (cobraments menys pagaments) i valor residual

VAN El VAN drsquouna inversioacute eacutes la diferegravencia que hi ha entre el valor actualitzat de les entrades

netes que genera i el desemborsament inicial Consisteix a actualitzar tots els fluxos nets

de caixa al moment actual i obtenir el valor capital en aquest moment Les quantitats

srsquohauran de sumar o restar segons que representen entrades o sortides monetagraveries

provocades per la inversioacute

VAN = - Do + F1 (1+ i) ^1+ F2 (1+ i) ^2+ F3 (1+ i) ^3 + Fn (1+i1) ^n )

Si el VAN gt 0 el projecte drsquoinversioacute eacutes aconsellable Si el VAN lt 0 el projecte drsquoinversioacute es refusaragrave Si el VAN = 0 el projecte drsquoinversioacute eacutes indiferent

El criteri per seleccionar una inversioacute segons el VAN eacutes el drsquoescollir drsquoentre les que tenen

un valor positiu aquella inversioacute que el tingui meacutes alt

Si el resultat del VAN eacutes negatiu vol dir que la suma total de les sortides que provoca el

projecte drsquoinversioacute eacutes superior a la suma de les entrades valorades en un mateix instant

en aquest cas el moment inicial Per tant la inversioacute no eacutes recomanable

VAN valor actualitzat de tots els cobraments menys valor actualitzat de tots els pagaments VANgt0 Eacutes preferible fer la inversioacute a invertir la quantitat inicial al tipus dinteregraves del mercat (taxa de actualitzacioacute) Si el VAN es meacutes gran que zero vol dir que aquesta inversioacute teacute una rendibilitat meacutes alta que invertir el desemborsament inicial a la taxa drsquoactualitzacioacute durant el termini que dura la inversioacute per tant eacutes millor alternativa



TIR Eacutes la taxa dactualitzacioacute que fa que el valor actual net duna inversioacute sigui igual a zero Ens dona la rendibilitat de la inversioacute El VAN quantifica el benefici absolut i la TIR informa del percentatge de rendibilitat (relatiu) La TIR eacutes la taxa drsquoactualitzacioacute o descompte que fa que el VAN (Valor Actual Net) sigui

igual a zero El seu valor (expressat en percentatge) proporciona una mesura de la

rendibilitat de la inversioacute Per seleccionat una inversioacute cal comparar aquesta taxa de

rendibilitat amb el tipus drsquoactualitzacioacute o descompte del mercat

Aixiacute si la TIR eacutes superior al tipus drsquoactualitzacioacute del mercat (la rendibilitat del projecte eacutes

superior a la del mercat) el VAN seria positiu i lrsquoempresa obtindria uns guanys de la seva

inversioacute Per tant el projecte drsquoinversioacute seria aconsellable

Si la TIR eacutes inferior al tipus drsquoactualitzacioacute del mercat la rendibilitat del projecte eacutes inferior

a la del mercat el VAN seria negatiu i la inversioacute no seria aconsellable

Finalment si la TIR eacutes igual al tipus drsquoactualitzacioacute del mercat el VAN seria igual a zero i

el fet de realitzar o no la inversioacute seria indiferent

Per tant la TIR ens indica que cal escollir aquell projecte que proporciona una TIR meacutes

elevada i superior a la taxa de cost del capital

La Taxa Interna de Rendibilitat o TIR seria el magravexim cost del passiu que pot suportar la

inversioacute En altres paraules i seria la rendibilitat de lactiu

La TIR es un paragravemetre meacutes fagravecil de visualitzar que el Valor Capital El fet destar expressat

en percentatge proporciona una mesura relativa de la rendibilitat drsquoun projecte meacutes

expressiva que la rendibilitat total

La taxa interna de rendibilitat eacutes el valor de r que fa que el valor del VAN (Valor Actual Net)

sigui zero

La TIR seria el magravexim cost del passiu que pot suportar la inversioacute En altres paraules i

seria la rendibilitat de lrsquoactiu

El fet drsquoestar expressat en percentatge proporciona una mesura relativa de la rendibilitat

drsquoun projecte permetent aixiacute comparar diferents projectes i indicant que hauriacuteem drsquoelegir

aquell que proporcioneacutes una TIR meacutes elevada i superior a la taxa de cost del capital

Si nomeacutes tenim un projecte lrsquohaurem drsquoexecutar si la TIR eacutes gt taxa de cost del capital



Fonts bibliogragravefiques

Concrecions i exercicis publicats pel Departament dEconomia i Coneixement

dUniversitats i Recerca

Economia de lEmpresa de lEditorial Mc Graw Hill

data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1

Balanccedil de situacioacute Definir calcular i interpretar el fons de maniobra Enumereu les situacions patrimonials i digueu la principal caracteriacutestica Determineu i argumenteu la situacioacute patrimonial en aquest cas concret Calculeu les ratios financeres i analitzeu els resultats de les dues amb pitjor resultat

segons els seus intervals Proposta de solucioacute de les ratios de lrsquoapartat anterior Compte de pegraverdues i guanys Cagravelcul de la rendibilitat econogravemica financera i de les vendes



EXERCICI 2

Amb la seguumlent informacioacute realitzeu


segons els seus intervals Proposta de solucioacute de les ratios de lrsquoapartat anterior (1 punt)



EXERCICI 3

Cagravelcul de la rendibilitat econogravemica financera i de les vendes dels dos anys i analitzeu

la seva evolucioacute Enumereu els comptes anuals i les parts del pla general comptable Expliqueu el concepte de periacuteode mitjagrave de maduracioacute econogravemic (PME) i financer (PMF)

drsquouna empresa industrial i comercial Enumereu els subperiacuteodes que conteacute i digueu com podria millorar el PME i el PMF si tingueacutes un nombre de dies molt elevat en el periacuteode de cobrament

EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6

1 Triar i ordenar entre les diferents inversions segons els megravetodes de seleccioacute estagravetics i dinagravemics

INVERSIOacute Do F1 F2 F3 F4 F5

A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000

Les inversions A i B no tenen valor residual i la C teacute un valor residual del 10 del desemborsament inicial El tipus drsquointeregraves (taxa drsquoactualitzacioacute o cost de capital) eacutes del 8 Srsquohauragrave de fer el cagravelcul valorar i ordenar les decisions drsquoinversioacute interpretant el resultat obtingut per cadascun dels criteris

11 Estagravetics 111 Explicar el criteri de seleccioacute del megravetode termini de recuperacioacute o Pay ndashBack i

quan srsquoaccepten o rebutgen les inversions per aquest megravetode 112 Cagravelcul del termini de recuperacioacute de totes les inversions

12 Dinagravemics 121 Explicar el criteri de seleccioacute del megravetode VAN i quan srsquoaccepten o rebutgen les

inversions per aquest megravetode 122 Cagravelcul del valor actual net de totes les inversions 123 Explicar el criteri de seleccioacute del megravetode TIR i quan srsquoaccepten o rebutgen les

inversions per aquest megravetode 124 Cagravelcul del tipus de rendibilitat interna o taxa interna de retorn

a) Plantejar les equacions de les tres inversions b) Calcular la TIR de A c) Explicar per sobre o per sota de quin valor seragrave la TIR de B d) Realitzar una aproximacioacute a la representacioacute gragravefica de les tres inversions sabent que la TIR de B eacutes 106 i la de C eacutes 2395

13 Ordenar les inversions pels criteris anteriors (Pay-Back VAN TIR) 14 Explicar la diferegravencia entre els megravetodes estagravetics i dinagravemics



EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23

Coneixem la informacioacute seguumlent sobre un pla drsquoempresa de tres joves emprenedors mdash Inversioacute inicial necessagraveria 25000 euro mdash Capital inicial dels emprenedors 9000 euro mdash Capacitat de produccioacute 20000 unitats mdash Volum de produccioacute i venda a partir del qual srsquoobtenen beneficis 15000 unitats mdash Demanda potencial 80000 unitats mdash Estimacions de vendes anuals 14000 unitats el primer any i 17000 el segon Possibilitat drsquoincrementar un 10 la produccioacute al cap drsquoun any mdash Per a poder obtenir financcedilament aliegrave els bancs els exigeixen un capital miacutenim del 30 de la inversioacute necessagraveria per a tirar endavant el negoci A partir drsquoaquesta informacioacute responeu a les quumlestions seguumlents a) Justifiqueu raonadament la viabilitat del projecte des del punt de vista legal quin tipus de forma juriacutedica eacutes la meacutes adient per a lrsquoempresa que volen crear b) Justifiqueu raonadament la viabilitat del projecte des del punt de vista financer (05 punts) c) Eacutes possible que aquesta empresa obtingui beneficis el primer any I el segon Justifiqueu la resposta



EXERCICI 24

52 La Laia estagrave elaborant un pla drsquoempresa per al seu projecte de negoci una botiga de productes a un preu fix Per analitzar la viabilitat econogravemica de lrsquoempresa vol saber amb quina quantitat de vendes pot cobrir-ne els costos totals i comenccedilar a obtenir beneficis Si teacute la intencioacute drsquoestablir el preu de venda unitari durant el primer any en 24euro el doble del preu drsquoadquisicioacute dels seus productes i estima que els costos fixos soacuten de 36000euro anuals a) Quin eacutes el punt mort (o llindar de rendibilitat) de lrsquoempresa per al primer any drsquoactivitat Interpreteu-ne el resultat b) Quin resultat obtindria lrsquoempresa amb unes vendes de 4000 unitats fiacutesiques Raoneu el resultat i interpreteu-lo gragraveficament EXERCICI 25 La Negra SL eacutes una nova empresa que es vol dedicar a lrsquoedicioacute de llibres de noveŀla negra Ha estimat uns costos fixos anuals per a aquest negoci de 15000euro uns costos variables unitaris de produccioacute de 15euro per llibre editat i uns costos variables unitaris de comercialitzacioacute de 2euro per llibre Lrsquoempresa teacute la intencioacute de vendre els llibres a un preu unitari de 22euro a) Calculeu i interpreteu el punt mort (o llindar de rendibilitat) de lrsquoempresa La Negra SL b) Si lrsquoestimacioacute de les vendes anuals eacutes de 5000 llibres quins beneficis obtindragrave lrsquoempresa c) Si lrsquoempresa fa una campanya publicitagraveria amb un cost de 2000euro com afectaragrave el punt mort de lrsquoempresa Interpreteu el resultat d) Com afectaria una empresa el fet de tenir un volum de produccioacute i venda per sota del punt mort



IacuteNDEX

La informacioacute econogravemica i financera a lrsquoempresa pagraveg3








Concepte cagravelcul i interpretacioacute de fons de maniobra

El cicle drsquoexplotacioacute Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode mitjagrave de maduracioacute (econogravemic

i financer)

Anagravelisi financera cagravelcul i interpretacioacute de les ragravetios de disponibilitat tresoreria

liquiditat solvegravencia (o garantia) endeutament i estructura del deute

Anagravelisi econogravemica cagravelcul i interpretacioacute de la rendibilitat econogravemica la rendibilitat

financera la rendibilitat de les vendes



Gestioacute financera pagraveg16

Estructura econogravemica i financera de lrsquoempresa i classificacioacute de les principals fonts de

financcedilament

o Fonts de financcedilament propi capital reserves i amortitzacions

o Fonts de financcedilament aliegrave preacutestecs empregravestits liacutesing pogravelissa de cregravedit

cregravedit comercial o de proveiumldors descompte drsquoefectes facturatge i renting


Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions estagravetics Cagravelcul i interpretacioacute del periacuteode de

recuperacioacute (payback)

Megravetodes de seleccioacute drsquoinversions dinagravemics Cagravelcul i interpretacioacute del VAN (Valor Actual

Net) i interpretacioacute de la TIR (Taxa Interna de Rendibilitat)

Fonts bibliogragravefiques pagraveg24

Exercicis pagraveg25















-



degudament valorats









empresarial














ct



massa patrimonial






Actiu no corrent





Actiu corrent

- existegravencies

- realitzable

- disponible


- patrimoni net

- passiu no corrent

- passiu corrent











DESPESES INGRESSOS















obligatograveria



















obligatograveria





















































anterior































FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24
















-



degudament valorats









empresarial














ct



massa patrimonial






Actiu no corrent





Actiu corrent

- existegravencies

- realitzable

- disponible


- patrimoni net

- passiu no corrent

- passiu corrent











DESPESES INGRESSOS















obligatograveria



















obligatograveria





















































anterior































FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24







ct



massa patrimonial






Actiu no corrent





Actiu corrent

- existegravencies

- realitzable

- disponible


- patrimoni net

- passiu no corrent

- passiu corrent











DESPESES INGRESSOS















obligatograveria



















obligatograveria





















































anterior































FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24












DESPESES INGRESSOS















obligatograveria



















obligatograveria





















































anterior































FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




















obligatograveria





















































anterior































FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24









































anterior































FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24











FM = (PN+PNC) - ANC

FM = AC - PC










cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24











cobrament








econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24





econogravemic







































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24
































































de lrsquoempresa








en lrsquoempresa)






















































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24











































































el flux constant



es constant








































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24









































sigui zero













data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24








data informe



EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICIS

EXERCICI 1





EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 2






EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 3




EXERCICI 4





EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 5





EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 6



A -500000 350000 300000

B -800000 160000 330000 220000 110000

C -1100000 450000 400000 350000 300000 375000











EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 7



EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 8

EXERCICI 9



EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 10

EXERCICI 11



EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 12



EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 13



EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 14

EXERCICI 15



EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 16



EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 17

EXERCICI 18



EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 19



EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 20



EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 21



EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 22

EXERCICI 23




EXERCICI 24




EXERCICI 24


SEMINARI ELEMENTS ECONÒMICS I FINANCERS - info.euncet.es · APUNTS ELEMENTS ECONÒMICS I FINANCERS...

Documents

Transcript of SEMINARI ELEMENTS ECONÒMICS I FINANCERS - info.euncet.es · APUNTS ELEMENTS ECONÒMICS I FINANCERS...