Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2...

20
Estat de la vegetació, pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis, pàgina 3 Ger (RELL) 11/08/12 Vilopriu (REG) 11/11/13 Articles, pàgina 11 Resum ponència “Peculiaridades de las termopatías en los Bomberos y su prevención” Novetats i esdeveniments, pàgina 19 - Modificacions de la Llei 5/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals. - Bombers participa al projecte europeu FIREfficient (2014-2015). - Tots els exemplars de Lo Forestalillo (2002-2013) disponibles a la xarxa. ÍNDEX Número 158 Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis d’hivern, la campanya contínua Figura 1: Tasques d’extinció a l’incendi de Vilopriu 2013. Font: Jordi Ribort / Iconna.

Transcript of Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2...

Page 1: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera

Informes d’incendis , pàgina 3 Ger (RELL) 11/08/12 Vilopriu (REG) 11/11/13

Articles , pàgina 11 Resum ponència “Peculiaridades de las termopatías en los Bomberos y su prevención”

Novetats i esdeveniments , pàgina 19 - Modificacions de la Llei 5/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals. - Bombers participa al projecte europeu FIREfficient (2014-2015). - Tots els exemplars de Lo Forestalillo (2002-2013) disponibles a la xarxa.

ÍN

DE

X

Número 158

Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis d’hivern, la campanya contínua

Figura 1: Tasques d’extinció a l’incendi de Vilopriu 2013. Font: Jordi Ribort / Iconna.

Page 2: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ESTAT DE LA VEGETACIÓ

Bombers. Generalitat de Catalunya For158 2

Disponibilitat dels combustibles forestals i agrícoles

Evolució de la sequera acumulada

Figura 4: Índex de sequera Drought Code del 16/03/14Font: DAAM.

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0

Figures 2 i 3: Imatges de com cremen els matollars de muntanya (cremes al Ma-tagalls) i l’estat de consumició del bosc del litoral de Giro-na (incendi Vall-llobrega 16/03/2014) respectiva-ment. Font: Bombers.

A l’hivern mediterrani hi ha moltes espècies que aturen la seva activitat vegetativa, això vol dir que es deshidraten i són, per tant, més fàcilment inflamables. Algunes ho fan per suportar les baixes temperatures i gelades (matollars i boscos de muntanya), altres ho fan de manera natural pel seu cicle fenològic com el garric (Quercus coccifera). Això fa que durant determinats moments de l’hivern tinguem una alta disponibilitat de la vegetació per cremar. Si a aquest escenari normal en la vegetació s’hi suma una alta càrrega de combustible mort i l’efecte del vent fort (dessecant i propagador de flames), fàcilment podem tenir incendis que superin la capacitat d’extinció.

Figura 5: Variació de la pluviometria respecta l’any durant l’hivern 2013.14. Font: DAAM.

L’hivern 2013-2104 s’ha caracteritzat per mantenir unes bosses de sequera acumulada als extrems del país, al litoral de Girona i a les serres prelitorals del terres de L’Ebre. Ni molt menys com els hiverns del 1994 o 2005 que es van tenir molts incendis d’hivern arreu del país, això sí, caldrà seguir la sequera aquesta primavera, que no ens passi com al 2001, 2006 o 2009 que comencem l’estiu ja amb alta activitat. No és casualitat doncs que els incendis que hem tingut hagin estat en aquests llocs, Vilopriu (novembre13), Freginals (febrer14) i Vall-llobrega (març14). En el cas de Freginals el front de pluja (i al humitat que aportava) va fer que l’herba seca deixés de cremar, aturant la propagació del cap i flancs i facilitant les tasques de Bombers per evitar la pujada del foc al Montsià. En el cas dels incendis a la zona de Girona, cal destacar que s’han produït sobre boscos que acumulen restes de les nevades del març del 2010 i que han estat exposats aquest hivern a poca pluja i diverses ventades.

Page 3: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 3

INFORME D’INCENDI FORESTAL de Ger (Cerdanya) de l’11/08/2012, de 287,3 ha Resum de l’informe tècnic sobre l’anàlisi, el comportament i l’estratègia en l’incendi

Dades generals: 287,3 ha cremades 13,1 km de perímetre. Superfície cremada a la primera hora: >100 ha Avís d’incendi: 14.32 h (12/08), controlat: 19.03 h

Incendi de disseny: Te1: Incendi amb tem-pesta propera

VEGETACIÓ: Pastura amb matollar i arbrat adult de pi negre Espècies principals: Gramínies, bàlec i pi negre

INTENSITAT: Alta intensitat i passiu de capçades

Situació sinòptica: Inestabilitat

Estrat de propagació

Longitud flama

Velocitat propagació

Distància FS (focus secun-daris)

Potencial: 2.370 ha

Capçades passiu

30-45 m de cap

1500 m/h 150 m

Figura 6: Índex de sequera Drought Code de mitjans d’agost. Font: DAAM. Aspectes a destacar

• Foc dominat per tempesta amb patró de movi-ment canviant en intervals de temps curts, con-dicionat per vents erràtics i intensos.

• Desplegament tàctic condicionat pel comporta-ment erràtic del foc, fonamental iniciar manio-bres amb ancoratges segurs.

• Orografia caracteritzada per forts pendents i barrancs profunds amb més de 400 m de desni-vell.

• Accessos fàcils a cua, part mitjana i alta de flanc dret i cap. Parts baixes de flanc dret i tot el flanc esquerre sense accés. No poder tancar les parts baixes de forma ràpida permet al foc obrir-se i desmantellar les maniobres fetes a les parts altes.

• Rematada de zones de difícil accés per línies d’aigua amb equips d’eines manuals.

• Comportament de capçades passiu en masses de pi negre que donen idea de la disponibilitat del combustible en una campanya poc habitual com la del 2012 al Pirineu fins i tot a l’estiu.

Figura 7: Seqüència de fotos que mostren les múltiples projec-cions de la columna en diferents direccions i que donen una idea de la complexitat de moviments de l’incendi. Foto: Oriol Domènech.

Figura 8: Capçades de pi negre molt disponibles i facilitat per mante-nir foc de capçades. Foto: Eduard Paredes.

Page 4: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 4

Disponibilitat de combustibles i comportament del f oc Després d’un hivern i primavera secs per a la Cerdanya, l’estiu no canvia la tònica i es mantenen absents les tempes-tes habituals del juliol i agost: el resultat és una sequera marcada per tot l’estrat de vegetació subalpina. A la disponibi-litat de combustibles de 100 i 1.000 hores s’ha d’afegir una vegetació viva amb uns nivells d’humitat bastant més bai-xos del normal (cas del pi negre) i una vegetació herbàcia que domina la part baixa del foc totalment agostada. Els forts pendents i els intensos vents (encara que puntuals) afavoreixen propagacions molt ràpides i intenses en tots els estrats afectats (herbaci, matollar i arbrat).

Potencial El potencial de l’incendi està determinat per la topografia i les oportunitats que tingui el foc d’arribar a les parts baixes de nous bar-rancs, que li afavoriran l’expansió a noves conques hidrogràfiques. En aquests incendis la topografia mana i els vents condicionen quin flanc podrà tenir més iniciativa, per això és tan important tancar bé la cua i les parts més baixes dels flancs. En-cara que el vent sigui canviant i estigui arros-segant el cap i els flancs en diverses direcci-ons, la clau passa per tenir ben ancorades les parts més baixes i limitar en la major me-sura possible l’accés a nous punts crítics com són els fons de barrancs.

Objectius • Assegurar que el perímetre del poble de

Guils és segur i no implicarà problemes si el foc s’acaba projectant en aquella direcció (dintre de potencial).

• Assegurar que les persones alienes al sistema d’extinció que transita per l’esta-ció d'esquí nòrdic de Guils té zones se-gures i els accessos estan lliures.

Limitar al màxim la propagació del foc per evitar sobretot que no afecti les àrees ar-brades de gran valor protector dels aqüífers de la zona, les àrees de pastura són sego-na prioritat.

Figura 9: Imatge del perímetre de l’incendi de Ger (vermell) i el seu potencial associat (fúcsia) sobre el model digital d’elevacions de la zo-na. Font: Bombers.

Estratègia • Tancar la cua i el FE per limitar l’accés al

nus del barranc de Coforn amb més po-tencial d’afectació a masses arbrades sensibles.

• Tancar el FD per escurçar carreres topo-gràfiques i limitar la projecció cap a Guils i la carretera d’accés a l’estació d'esquí nòrdic.

• Estabilitzar el cap a les discontinuïtats de combustible de les parts altes.

Figura 10: Imatge del perímetre de l’incendi de Ger (vermell) i els eixos de confinament (negre) sobre la cartografia operativa de Bombers. Font: Bombers.

Page 5: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 5

Finestres d’actuació • FE s’ha de tancar abans no arribi al primer barranc; si arriba al nus (punt crític), el límit de control 1 es basa en la

pista carenera i les discontinuïtats de les parts altes. • FD no presenta ancoratges ferms ben disposats, cal estabilitzar el foc en el llarg descendent de la solana evitant

que arribi a fons de barranc al peu de Guils (punt crític). Límit de control 2. • El cap presenta pistes en zones arbrades fora d’alineació i corriols i discontinuïtats de combustible en les zones de

pastura. Límit de control 3. Punt crític al nord que pot afectar la carretera d’accés a l’estació d’esquí nòrdic.

Figura 11: Imatge del cap-flanc dret arribant a la part alta. Font: Eduard Plana.

Figura 12: Imatge de la cua-flanc esquerra, en un descen-dent sense ancoratges clars. Font: Nerea Rodríguez.

Tàctica i maniobres • Entre les 15 i les 18 hores la inestabilitat atmosfèrica associada a l’evolució de passos de tempesta genera múltiples

moviments del vent en diverses direccions a grans trets; oest-est, est-oest, sud-nord i nord-sud. • En tot cas, les carreres principals es donen amb topografia a favor des de les parts baixes. • El fet que el combustible principal implicat siguin herbàcies molt seques afavoreix una ràpida propagació; per contra,

quan perd alineació és relativament fàcil d’ancorar en petites discontinuïtats o amb descàrregues de MAER, element clau a les parts baixes del FD.

• Fins que no acaben els canvis de vents, el desplegament de maniobres és molt limitat i es concentra pràcticament en la cua; la resta de mitjans no troben emplaçaments clars per iniciar maniobres.

• Una vegada estabilitzat el vent, els flancs estan fora d’alineació en descendents amb foc de superfície de mitjana i baixa intensitat, igual com el cap, que ha afectat les masses arbrades de dalt i que, una vegada baixa de les capçades, es comporta pel matollar com de su-perfície de mitjana intensitat.

• Es despleguen instal·lacions d’aigua amb eines ma-nuals a prop dels barrancs al FE i la major part del FD s’estabilitza per extinció natural a la part baixa.

• Per a la rematada es fan servir dos buldòzers, un treballa la part baixa del FE i l’altre els combustibles pesants de la zona arbrada del cap. Equips d’eines manuals de les ADF treballen tot el FE.

Figura 13: Imatge de la part alta de l’incendi de Ger rematada amb buldòzer obrint pas entre el negre i el verd. Font: Bombers.

Page 6: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 6

Figura 14: Imatge del perímetre de l’incendi (vermell) amb les carreres principals, punts d’emplaçament de vehicles, els punts crítics i les manio-bres més destacades al llarg del perímetre sobre la cartografia operativa de Bombers. Font: Bombers.

Figura 15: Imatge amb la vista general del perímetre on s’aprecia el mosaic de combustibles; pastures i ma-tollars a les parts baixes i arbrat a les altes. Foto: Bom-bers.

Page 7: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 7

INFORME D’INCENDI FORESTAL de Vilopriu (Baix Empordà) de l’11/11/2013, de 953 ha Resum de l’informe tècnic sobre l’anàlisi, el comportament i l’estratègia en l’incendi

Figura 16: Índex de sequera Drought Code de l’11/11/13. Font: DAAM.

Dades generals: 953 ha cremades. 100 ha durant la 1 a hora Avís d’incendi 18.27 h (11/11/2013), estabilitzat: 18.40 h (12/11), controlat: 09.45 h (13/11) i incendi extingit: 21.08 h (16/11/2013)

Incendi de disseny: Incendi conduït per vent de nord

VEGETACIÓ dominant: Vegetació forestal i marges de rieres i camps Espècies principals: Pins, alzines, matoll d’alzinar, herbàcies de marges i rieres, vegetació de ribera i restes de vegetació agrícola (fulles de blat de moro)

INTENSITAT: Foc passiu de capçades en carreres a plena alineació (vent-pendent), foc d’alta-mitjana in-tensitat a flancs i cua amb superfície de baixa intensi-tat

Situació sinòptica: Episodi de vent de nord, amb tramuntana de cops de fins a 90 km/h i humi-tat relativa de fins a l’11%.

Estrat de propagació Matollar sota arbrat i capçades passiu

Longitud flama En capça-des pas-siu de 25 m

Velocitat propagació 1a hora de 3,7 km/h, fins a Foixà de 2,1 km/h

Distància focus se-cundaris 200-300 m

Elements a destacar • Incendi que propaga i s’eixampla per marges de camps, regs, rieres i la vegetació de ribera del Ter, el mosaic de

camps i bosc permet disposar d’oportunitats per confinar el cap i afavorir el flanqueig de l’incendi. • La velocitat de propagació inicial, entre l'inici i Vilopriu, arriba quasi als 4 km/h, involucrant 100 ha en 1 hora. La

propagació al sud del Ter i fins a Foixà ja es situa a l’entorn dels 1,2 km/h. La velocitat mitjana de l’incendi, fins a les 22 h, és d’uns 2 km/h.

• La necessitat de protegir nuclis situats a la trajectòria del cap (Vilopriu, Colomers, Foixà...) implicava haver de resituar recursos constantment, creant i movent els punts d’emplaçament de vehicles (PEV) fins que el cap va arribar a Foixà.

• L’ús de la maquinària agrícola a la zona dels camps de la Sala va ser molt eficaç per tallar la progressió dels focus secundaris i l’obertura del foc per marges i recs.

Figura 17: Carrera de cap a plena alineació que va sal-tar la carretera de Sant Llorenç de les Arenes cap a la mitjanit tot i els intents d’evitar-ho. Font: Jordi Ribort / Iconna.

Figura 18: Vegetació de ribera cremant i propagant l’in-cendi tant de cap com de flanc. L’incendi va saltar el Ter en tres ocasions: pels Molinots, pel Molí de Jafre i per la Presa de Colomers. Font: Jordi Ribort / Iconna.

Page 8: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 8

Figura 21: Percentils de l’índex de sequera Drought Code de l’estació de Cassà de la Selva (Gironès). Font: Servei de Pre-venció d’Incendis Forestals del DAAM.

Finestra meteorològica Incendi que s’inicia al final d’un episodi de vent de nord, amb velocitats del vent de 50-60 km/h i ratxes de fins a 90 km/h. La màxima, de 93,3 km/h a les 18.30 registrada a la zona (www.meteoverges.cat). La humitat relativa en aquest epi-sodi cau per sota del 10%. Període més crític des de mig matí del dia 11 fins a la matinada del dia 12 (figures 19 i 20).

Disponibilitat de la vegetació A la zona de l’incendi, feia més de 40 dies que no hi plovia significativament i, a més a més, els valors de l’índex de sequera estaven molt per sobre de la nor-malitat (figura 21). Aquesta alta disponibilitat de la vegetació viva va generar les altes intensitats i el pas del foc de su-perfície a capçades. Cal destacar les fulles i restes de panotxes de blat de moro, que un cop ja collit romanien als camps i que, empeses pel vent, generaven una pluja de fo-cus secundaris a llarga distància. La vegetació de ribera del Ter també va fer de gran propagador del foc, així com els marges de camps i rieres de la zona, destacant la zona de Colomers, Jafre i el salt del Ter.

Figures 19 i 20: Gràfiques de temperatu-ra (ºC) i humitat relativa (%) de Monells i de velocitat (m/s) i direcció (º) del vent de la Tallada els dies 11 i 12/11/13. Font: Servei meteorològic de Catalunya.

Comportament del foc En les carreres a plena alineació, amb vent i pendent a favor, l’incendi generava carreres de foc de capçades passiu, amb velocitats de propagació de 3-4 km/h. El vent i l’alta intensitat de foc, alimentada pel matollar i restes mortes de les nevades del 2010 amb l’estrat d’alzines dominat per sota de l’estrat de pins, va generar flames de més de 25 m i llança-ment de focus secundaris a més de 200 m.

Figures 22 i 23: Imatges del comportament del foc sobre les restes agrícoles del blat de moro, amb una màquina llau-rant per apagar els focus secundaris encesos, i uns punts encesos al flanc dret. Font: Jordi Ribort / Iconna.

A destacar les oscil·lacions de la direcció del vent de nord, sostingut de nord-oest les primeres hores, però amb cops de direcció nord-est a la superfície que van afavorir l’obertura del flanc dret a la zona sud del Ter (Sant-Romans i Masos de Foixà).

Page 9: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 9

Estratègia Es tracta d’un incendi conduït per vent que manifesta de seguida un comportament i una velocitat de propagació molt alts: foc de capçades passiu i velocitat de propagació de gairebé 4 km/h. Aquest comportament supera ja des de l’inici la capacitat del sistema d’extinció de flanquejar de manera contínua el perímetre de foc generat. S’estableix la protec-ció de persones i nuclis vulnerables com a prioritat.

El dimensionament inicial de la resposta a l’incendi va establir el riu Ter com a primer eix de confinament. Un cop con-firmat el salt del Ter i l’obertura per la vegetació de ribera, s'estableix el nou eix entre Foixà, els Masos de Foixà i els camps de la Sala. Es va valorar la carretera C-66 a la zona de la Pera-Púbol com a següent eix per si saltava aquest.

Figura 24: Imatge amb l’esquema de les principals carreres, zones de caiguda massiva de focus secundaris i els punts crítics i les oportunitats més significatives. Font: Bombers.

El primer grup de vehicles, que arri-ba juntament amb el cap d’interven-ció, s'emplacen a la cua-flanc es-querre a les 18.45 h i s’inicia el flan-queig del foc.

De seguida, però, van entrar alarmes per protegir pobla-ció i habitatges, que van obligar a resituar recursos constantment per garantir la protec-ció dels afectats.

Per aquest motiu, també es va de-manar el confina-ment de la pobla-ció dels pobles afectats per afavo-rir les tasques de protecció.

Page 10: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Informe d’incendi

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 10

Maniobres En un incendi on el cap genera flancs tan llargs tan ràpidament cal potenciar el flanqueig mitjançant l'establiment de PEV consecutius, els quals han d’estabilitzar el seu perímetre cap al cap i cap a la cua per anar lligant el perímetre.

Les oportunitats de treball per frenar el cap o confinar-lo a les discontinuïtats necessita d’anticipar-s’hi per moure els recursos necessaris i plantejar les maniobres amb temps; per això, les tasques de rastreig (zona masos, zona carretera Sant Llorenç, camps de la Sala) i la confirmació d'informació (salt del riu) són variables clau en la presa de decisions.

Figura 25: Imatge de les principals manio-bres, perímetre i organització de l’incendi de Vilopriu. Font: Bombers.

El 90% dels vehicles destinats a l’incendi es van haver de destinar a protegir els diversos nuclis habitats, i molts es van haver d’em-plaçar i moure diverses vegades d’acord amb les necessitats de protecció que ana-ven arribant als responsables de l’operatiu.

Un gran part del perímetre de l’incendi va quedar estabilitzat sol a camps i discontinuï-tats, la resta es va treballar sobretot amb línia d’aigua, eines manuals, maquinària i cremes i, de manera molt destacada i relle-vant, amb maquinària agrícola de veïns de la zona.

Cal destacar el treball combinat al FD durant el dia 12, amb línia d’aigua, unitat GRAF i la maquinària pesant present obrint traça i fi-xant perímetre o generant discontinuïtats (rendiment total de 1,2km en 4 h). Aquest treball conjunt va permetre aturar una repre-sa al migdia fins que van poder entrar els mitjans aeris a baixar intensitat.

Cal destacar també la presència d’ADF veï-nes, a més a més de les de la zona, així com el personal de Forestal Catalana.

L’incendi viscut a Colomers

A Colomers, hi arriba l’incendi 3 vegades, la 1a carrera a la zona del cantó de Jafre, quan salta la carretera tot i els vehicles empla-çats per evitar-ho; la 2a pel reg del costat de la carretera a Colo-mers, i la 3a a la nit, cap a les 23.40 h, quan crema el turó de sobre el poble i genera focus se-cundaris que també cremaran la zona de la Presa.

Page 11: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 11

ARTICLE: Peculiaridades de las termopatías en los Bomberos y su prevención Antonio Benavides Monje. Metge adjunt del Grup d’Emergèncias Mèdiques (GEM) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya Comunicació a les XXIII Jornadas Nacionales de Sanitarios de Bomberos que es van fer a Madrid els dies 19 i 20 de setembre del 2013, organitzades per l’Associación de Sanitarios de Bomberos de España (ASBE).

LAS TERMOPATÍAS: GENERALIDADES Las termopatías son cuadros clínicos que tienen como protagonistas a la temperatura y la humedad ambientales eleva-das. Generalmente se inician con procesos leves en los que el organismo aun es capaz de mantener la regulación nor-mal de la temperatura corporal, pero que no debemos infravalorar. Si estos procesos no se previenen o detienen una vez iniciados, evolucionarán a situaciones de auténtica emergencia médica vital. Los síntomas aparecen como reacción de los mecanismos fisiológicos corporales para “enfriar” el progresivo calenta-miento del organismo, o bien para compensar la agresión térmica inicial. Las patologías más leves son: • el agotamiento, • los calambres y • el síncope por calor. Son incidentes típicos en actividades de esfuerzo realizadas en entornos térmicamente agresivos (canícula estival, de-terminados tipos de actividades laborales, deportes, etc.) y en personas que no han hecho una buena prevención. El cuadro más grave es el golpe de calor. Agotamiento por calor La exposición a una temperatura ambiental extremadamente elevada puede provocar una excesiva respuesta cardio-vascular, que se traduce en una pérdida considerable de líquido (agua y electrolitos), que derivará en ocasiones en un cansancio progresivo, que es lo que constituye el agotamiento por calor. Síntomas: Los más frecuentes son debilidad, cansancio extremo, cefalea, palidez y sudoración fría, aumento de la fre-cuencia cardíaca, hipotensión leve, que pueden acompañarse de náuseas y/o vómitos. A diferencia del golpe de calor, en el agotamiento se conserva la función mental y la temperatura corporal no supera los 39-40 ºC.

Calambres por calor Instaurado el agotamiento, si persisten las condiciones ambientales y el esfuerzo físico, se producirán contracturas do-lorosas de la musculatura esquelética, localizadas básicamente en extremidades inferiores y hombros. Estas contractu-ras son secundarias al desequilibrio hidroelectrolítico desencadenado por la excesiva sudoración y la consiguiente pér-dida de agua y sales minerales. Síntomas: Lo más característico es la aparición de calambres musculares muy dolorosos, acompañados por debilidad, cefalea, náuseas y en general los mismos síntomas que hemos referido para el agotamiento. Síncope por calor Es una respuesta brusca del sistema cardiovascular. Síntomas: Se puede presentar bien con una pérdida de conciencia inmediata, sin que el aumento de la temperatura corporal supere los 39 ºC, o bien con los pródromos característicos de todo síncope: sensación de mareo, taquicardia, sensación de debilidad, visión borrosa, náuseas, etc.

Page 12: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 12

GOLPE DE CALOR RELACIONADO CON EL ESFUERZO Es una EMERGENCIA VITAL y si no se detiene el proceso, la evolución es hacia un fallo multiorgánico y el fallecimien-to del paciente. En este caso el exceso de calor tiene dos orígenes: • Origen endógeno: El calor está provocado por un trabajo o esfuerzo físico duro y prolongado, que es capaz de

generar en una hora entre 300 y 900 kilocalorías, de las cuales el 25% se libera como energía en forma de traba-jo y el 75% restante se libera como energía calórica.

• Origen exógeno: Es el calor que proviene de las condiciones medioambientales, como son temperaturas ambien-te superiores a 35 ºC acompañadas o no de humedades relativas superiores al 60%.

Se puede presentar en dos tipos de pacientes: • Personas que no consiguen perder suficiente calor cuando la temperatura ambiental es alta. Es el golpe de calor

que afecta a ancianos o enfermos con enfermedades debilitantes. • Personas que generan más calor del que su organismo puede eliminar al exterior. Son personas, generalmente

jóvenes y sanas, que realizan un trabajo o ejercicio físico intenso y de larga duración. Si a esto se suman situa-ciones de temperatura y humedad ambiental elevadas, el organismo puede, como se ha comentado anteriormen-te, llegar a generar entre 300-900 Kcal./hora, de las cuales solo el 25% se va a liberar en forma de trabajo/ejercicio, el 75% restante debe liberarla en forma de energía calórica el propio organismo. Ante esta agresión, se desborda o incluso se llega a anular la capacidad de respuesta de los mecanismos termorreguladores. Este sería el denominado golpe de calor por sobreesfuerzo o estrés térmico por ejercicio.

Cuando la temperatura del cuerpo aumenta, aumenta el flujo sanguíneo cutáneo, se produce una vasoconstricción a nivel de tubo digestivo, pulmones, corazón, hígado, páncreas, bazo y muscular (a excepción de los músculos que inter-vienen en el ejercicio) y la persona empieza a sudar. Si la pérdida de sudor no es compensada, se producirá una situa-ción de hipovolemia. Cuando esto sucede la termólisis se hace insuficiente y la temperatura corporal central aumenta. Los mecanismos por los cuales la termólisis es insuficiente son: • Como consecuencia de la hipovolemia, disminuye el flujo sanguíneo cutáneo y, por tanto, se pierde menos calor

por radiación y sudoración (evaporación); esto ocurre porque la vasoconstricción interna se detiene y se produce una redistribución del flujo sanguíneo y la cantidad de flujo que llega a la piel es menor.

• Al aumentar la temperatura corporal central, se altera la funcionalidad del hipotálamo, se daña el cerebro y otros órganos.

Síntomas Las manifestaciones clínicas del golpe de calor son las siguientes: 1. HIPERTERMIA. Temperatura corporal central igual o superior a 40 ºC. Temperaturas superiores a 42 ºC provocan disfunción enzimática celular, cese de la actividad mitocondrial, desnaturalización proteica e inestabilidad de la mem-brana celular. Las células más sensibles son los hepatocitos, el endotelio vascular y el tejido nervioso. 2. ENCEFALOPATÍA. Se puede manifestar de diferentes formas:

• Síndrome confusional agudo: desorientación, agresividad, alucinaciones. • Cuadro de disfunción cerebelosa: alteración del equilibrio, de la marcha, descoordinación, alteración del lenguaje. • Disminución del nivel de conciencia: en todos sus grados (obnubilación, estupor o coma). • Las convulsiones son muy frecuentes.

1. HIPOTENSIÓN ARTERIAL, que se traduce como un colapso cardiocirculatorio y es debida a la hipovolemia y vaso-dilatación cutánea. Estos tres síntomas forman la denominada tríada clásica del golpe de calor . Otras manifestaciones clínicas que podemos detectar y valorar in situ son: • Estado de la piel: Siempre estará caliente y de aspecto a veces sudoroso y a veces seco. La ausencia de sudor

implica una mayor gravedad del cuadro. Se produce bien por la denominada fatiga de las glándulas sudoríparas o bien por una obstrucción mecánica de las mismas cuando la humedad ambiental es excesivamente alta, y es lo que se denomina hidromeiosis.

• Hemorragias, en cualquier localización y debidas a alteraciones en la coagulación. • Diarrea, provocada por una pancreatitis o alteraciones en el tubo digestivo.

Page 13: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 13

Podemos hablar en términos generales de dos fases: 1ª Fase de inicio:

• Cefalea y/o síndrome confusional • Calambres musculares • Taquicardia • Piel caliente y con sudoración profusa (diferencia del golpe de calor clásico en que la piel está caliente y se-

ca) • Hiperventilación

2ª Fase de instauración: • Aparece la hipertermia (temperatura corporal superior a los 40 ºC) • Aparecen trastornos del comportamiento: desorientación, irritación, agresividad, etc. y alteraciones importan-

tes del nivel de conciencia • Signos de afectación cerebral (parálisis de extremidades) • Taquicardia • Hipotensión • Arritmias, isquemia miocárdica, edema pulmonar no cardiogénico, trastornos en el ECG (de la conducción,

del segmento ST y de la onda T) • Hidromeiosis • Petequias en la piel • Dolores musculares • Nauseas, vómitos y diarrea • Delirio, convulsiones y pérdida de la conciencia

En resumen, se presenta un cuadro de: • Estrés térmico • Estrés físico • Estrés psíquico

A este cuadro de debacle orgánica total, donde se produce tanto estrés, en algunos entornos se lo conoce de forma coloquial como escuatro térmico, término acuñado por el Dr. Sebastián Cartón de los Bomberos de la Comunidad Autó-noma de Madrid. Atención in situ al golpe de calor El trabajo y la atención que presta el sanitario de Bomberos como primer interviniente lo obliga a ser práctico y efectivo. Pasos a seguir: 1. Valoración inicial del paciente según protocolos consensuados de soporte vital avanzado. 2. De forma inmediata, ubicaremos al paciente a resguardo del sol y en una zona donde haya corriente de aire. 3. Control de constantes vitales (si no se ha hecho antes): presión arterial, frecuencia cardíaca, frecuencia respiratoria, características del pulso, temperatura corporal (lo aconsejable es la rectal o esofágica, en su defecto, timpánica o axi-lar), ECG y pulsioximetría. 4. Retirar el equipo de protección: si al salir de un incendio el traje está humeando e intentamos “enfriarlo” con agua, es posible que provoquemos quemaduras, ya que el agua se va a transformar en vapor y va a interrumpir el proceso de emanación hacia el exterior del calor y, por tanto, la humedad que hay en la capa termal del equipo se transformará en calor. Cómo actuar correctamente: No aplicar agua sobre el bombero hasta que no se le haya retirado el equipo, no hay que apretar el traje sobre la piel, no hay que rociarlo con agua y hay que retirarlo con el máximo cuidado completamente.

Page 14: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 14

5. Lo desnudaremos (respetando la intimidad, alejado de miradas) e iniciaremos rápidamente el enfriamiento, hasta llegar a los 39 ºC (momento en que se ha de detener el enfriamiento). Hay diferentes técnicas y métodos. En el entorno de la emergencia extrahospitalaria, el de elección sería la vaporización de agua, me-diante un envase con spray (25-30 ºC), creando circulación de aire alrededor con los ventiladores incorporados en las unidades que se utilizan para la evacuación de humos. Si no disponemos de ellos, también es de utilidad in situ, y mientras estamos aten-diendo al paciente en la calle y a la sombra, que alguien colabore creando una corriente de aire con el chaquetón, por ejemplo.

Otro método eficaz para el enfriamiento, aunque más molesto para el paciente, es aplicar bolsas heladas o compresas empapadas en agua lo más fría posible sin que esté helada (gasas grandes, sábanas, toallas, etc.). Las colocaremos en axilas, cuello y zona inguinal. Es conveniente aplicar un masaje muscular que evitará la vasoconstricción secundaria que se puede provocar por el enfriamiento periférico.

Existen utensilios que permiten sumergir los antebrazos en agua fría.

La utilización de hielo NO es más práctica ni eficaz que el agua, ya que la evaporación de 1 g de agua consume 7 ve-ces más calor que la fusión de 1 g de hielo. 6. Las convulsiones debidas al descenso demasiado rápido de la temperatura se pueden tratar con benzodiacepinas (diazepam 5 mg/i.v, midazolam 15 mg/i.v) o clorpromazina 25-50 mg/i.v.). 7. Se debe iniciar la rehidratación y la reposición hidroelectrolítica. • En fases iniciales de la termopatía y si el nivel de conciencia de la persona lo permite, será suficiente hacerlo por

vía oral con agua y electrolitos. Son de utilidad algún tipo de bebida, comprimidos o sobres isotónicos de los que existen en el mercado. La ingesta debe ser en pequeñas cantidades y valorando la tolerancia del paciente, para evitar vómitos, que empeorarían el cuadro.

• Ante un nivel de conciencia dudoso o que sospechemos que puede empeorar, NO iniciaremos la hidratación por vía oral y administraremos sueroterapia. La pauta a prefundir más recomendada en diferentes protocolos es ini-ciar una perfusión de 500 ml de Ringer Lactato a pasar en 20 minutos y, en función de la respuesta fisiológica, continuar con 1.000-2.000 ml en 1-2 horas. Otra pauta recomendada es iniciar con 1.500 ml de suero fisiológico solo o acompañado de glucosado al 5%.

Page 15: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 15

8. Aplicaremos oxígeno en mascarilla al 50% en este caso con un doble efecto: mejorar la saturación y ayudar a elimi-nar calor gracias a la temperatura del oxígeno inspirado (entre 17-20 ºC). Sin embargo, la presencia o aparición de ta-quipnea, nos obligará a no aplicar o suspenderla si se ha iniciado. 9. En estas situaciones los antitérmicos como: aspirina, ibuprofeno, paracetamol, NO están indicados ya que su acción es frente a sustancias tóxicas que inducen un aumento de la temperatura corporal y no es este el caso. 10. El traslado del paciente hacia el centro sanitario, se hará con las ventanas abiertas para permitir la creación de una corriente de aire. Si se dispone de aire acondicionado en el habitáculo, se debe seleccionar la posición con renovación de aire. Es conveniente y aconsejable que la ambulancia de bomberos lleve un mínimo stock de botellas de agua pota-ble y comprimidos/sobres solubles isotónicos. 11. Una recomendación para el verano y mientras estemos en espera es tener la ambulancia aparcada siempre a la sombra y con las ventanas abiertas. PECULIARIDADES DE LAS TERMOPATÍAS EN BOMBEROS Como se ha comentado anteriormente, las termopatías son cuadros clínicos que tienen a la temperatura y la humedad ambientales elevadas como protagonistas, y este suele ser un entorno de trabajo habitual en los bomberos. Se ha estimado que durante los primeros 20 minutos de las maniobras de extinción de un incendio, la temperatura am-biental puede llegar a niveles entre los 200-600 ºC y el volumen plasmático se puede reducir por esta causa entre un 10-20%. En un siniestro la humedad relativa por efecto de la acumulación del vapor de la extinción supera en mucho el 60%. A esto debemos añadir que una parte de las lesiones que padecen los bomberos en los siniestros corresponden a quemaduras, la gran mayoría provocadas por la alta concentración de vapor a nivel de la piel. Fisiología, especificidades y contexto El sistema termo-regulador, con sede en el hipotálamo, es el encargado en el organismo de mantener en equilibrio constante la temperatura del cuerpo, en relación con tres parámetros: • el calor generado, • el calor evacuado y • las condiciones ambientales. Todo ello lo consigue mediante los siguientes mecanismos: • La radiación. Es el mecanismo más importante, por este sistema pueden producirse pérdidas de hasta un 60%

de las calorías generadas, siempre y cuando la temperatura ambiente sea inferior a la temperatura corporal. El equipo de intervención completo impide que las radiaciones de un incendio quemen la piel y nos protege del en-torno, pero durante un trabajo físico intenso también limita la radiación del calor generado por el organismo y se genera un AMBIENTE DE CALOR SECUNDARIO, entre la piel y el equipo de intervención, que puede dar como resultado una reducción importante del volumen plasmático.

• La convección. Supone unas pérdidas de hasta el 16% del calor generado por el organismo. Tiene lugar por la circulación de aire alrededor del cuerpo. Este mecanismo queda anulado con el equipo de intervención.

• La conducción. Es la perdida de calor que se produce por el contacto con un cuerpo frío y representa entre el 2-4% de pérdida. En el caso de los incendios, se traduce en un incremento del calor.

El sudor y su evaporación. Es una de las principales defensas y supone una pérdida calórica de hasta el 20%, pero se deben tener en cuenta los siguientes conceptos: • El sudor elimina calor cuando se evapora sobre la piel; si lo hace sobre la ropa, la pérdida es menos ventajosa. • El sudor que gotea o es secado no se evapora sobre la piel y no elimina calor. • El sudor se evapora más fácilmente si corre un poco de viento. • La evaporación del sudor depende de la humedad del aire que está en contacto con la piel. Este grado de evapo-

ración disminuye a medida que aumenta la humedad ambiental. • El equipo de intervención permite absorber el sudor, pero dicha característica es limitada y puede llegar a la satu-

ración, por lo que el sudor no se elimina y permanece en contacto con la piel.

Page 16: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 16

La respiración. Mediante la respiración se pierde calor ya que se emite aire caliente y húmedo por evaporación del agua en las vías respiratorias. En condiciones normales, este mecanismo supone una pérdida entre 3-6%. Durante las intervenciones en las que se trabaja con equipo de respiración autónoma (ERA), este es el único sistema fisiológico que no se altera, incluso se ve mejorado y facilitado por la inhalación del aire de la botella a una temperatura entre 17-20 ºC. Por lo tanto, cuando nos ponemos un equipo de intervención completo, incluido el ERA, de estos cinco mecanismos, solo uno conserva su máxima eficacia.

Es imprescindible equipar a los bomberos con elemen-tos que garanticen un alto nivel de protección, aunque algunos de estos elementos sean poco cómodos y fun-cionales. Esta protección necesaria tiene en entornos extremos o muy agresivos unas repercusiones fisiológi-cas que debemos conocer, tener en cuenta y prevenir.

HÁBITOS, ASPECTOS, ACTITUDES Y MECANISMOS PARA MEJO RAR LA PREVENCIÓN Y POTENCIAR LA AUTOPROTECCIÓN Entrenamiento y condición física Como sanitarios de bomberos nos compete concienciar al personal que debe mantener una buena condición física y controlar el exceso de peso. El entrenamiento mejora la capacidad de adaptación y aclimatación a determinadas si-tuaciones extremas y también ayuda a disminuir el estrés. Un buen entrenamiento NO implica una mayor tolerancia al calor, pero SÍ permite que nos adaptemos mejor a deter-minadas situaciones extremas de calor y humedad. El sudor es un mecanismo de eliminación de calor y aparece antes en una persona entrenada y aclimatada que en la no entrenada ni aclimatada. La edad también influye; en general, las personas menores de 30 años y las mayores de 50 años son más suscepti-bles a los efectos adversos derivados de ambientes con elevadas temperaturas (>21 ºC), de ahí la importancia del entrenamiento.

La formación Es uno de los factores que más influye para potenciar la seguridad en las intervenciones. Es importante entre otros as-pectos: • Conocer los riesgos a los que estamos expuestos • Dominar las técnicas de intervención necesarias en cada momento • Conocer el comportamiento de los materiales • Saber adaptarnos al entorno La confianza, el desarrollo y la experiencia de la propia habilidad se consigue mediante la repetición de acciones y de técnicas y la utilización de los medios propios de la tarea que se realiza. Todo ello se consigue incorporando un entre-namiento profesional, individual y en equipo, realizado de forma regular y programada, preferiblemente con el equipo de protección y en situaciones similares a las que posteriormente nos encontraremos en los siniestros (calor, vapor, ruido, humo, oscuridad, etc.).

Page 17: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 17

Los procedimientos operativos Nos sirven para establecer sistemáticas de intervención que permitan una correcta distribución del trabajo y una clara definición de las responsabilidades entre los componentes del equipo. Como parte de los procedimientos operativos, uno de los factores a tener en cuenta es el tiempo de intervención per-sonal. Durante las intervenciones es necesario tener controlado este parámetro, intentando evitar dentro de lo posible la situación de ESFUERZO MÁXIMO, para evitar las acumulaciones de ácido láctico (signo de agotamiento físico pre-coz). Un valor de referencia es la frecuencia cardíaca máxima teórica (FCMaxT=220-edad); sobrepasar el 75% de ese va-lor durante la intervención en un siniestro con temperaturas y/o humedades elevadas debe servir para indicarnos la necesidad del relevo. Los procedimientos operativos deben contemplar los relevos del personal de forma que permitan mantenerlo en las mejores condiciones físico-psíquicas, durante el máximo tiempo posible, con la mayor eficacia posible y el menor ries-go posible. Equipos y material de protección personal A partir de 200 ºC, el hierro ve alterada su estructura, a partir de 500 ºC pierde ¾ partes de su resistencia y a los 700 ºC es casi totalmente elástico. Si el hierro sufre transformaciones a estas temperaturas, ¿qué margen queda a los bomberos? Esta comparación, salvando las distancias, nos debe recordar lo vulnerables que somos. En este terreno es preciso hacer una reflexión y no aumentar el nivel de protección creando más capas que aíslen al organismo del entorno, que permitan que se superen los mecanismos de compensación fisiológica y sometan al cuer-po a situaciones externas extremas. Se debe avanzar en el estudio y mejora de las técnicas de extinción, ventilación de espacios cerrados, control del va-por generado mediante la extinción y uso correcto del agua, unas técnicas que permitan disminuir la agresión del en-torno, con lo cual protegeremos mejor al bombero, conseguiremos que disminuya el tiempo de extinción y permitan alargar el tiempo de actuación, conceptos que pueden compaginarse y lograr una buena gestión del siniestro. Hay que encontrar el equilibrio entre la protección y la alarma fisiológica, para no sobrepasar estos limites y al mismo tiempo tener unos equipos que permitan realizar un escape de emergencia y toleren esas temperaturas.

Aporte de líquidos, deshidratación, sed, prehidrata ción (stock hídrico) e hidratación El aporte de líquidos, carbohidratos, electrolitos y sales minerales, en volumen, contenido y frecuencia adecuados, va a tener como resultado una aparición tardía de la fatiga y el agotamiento, y permite mantener los niveles de alerta en es-tado óptimo. Un aporte inadecuado de líquidos da como resultado un aumento prematuro de la fatiga y la aparición más inmediata del agotamiento, que tendrán como consecuencia una disminución de los niveles de reacción y una dificultad para el desarrollo de la destreza manipulativa y visual, con el riesgo que ello comporta. La deshidratación, además de los efectos ya conocidos sobre los niveles de líquido, electrolitos, etc., afecta la motilidad gastrointestinal y retrasa la absorción de los líquidos ingeridos. La sed no es un buen indicador, ya que es una sensación que aparece cuando los mecanismos de compensación del organismo han sido superados y ya se han perdido entre 1-2 litros de sudor. La prehidratación como concepto preventivo en bomberos nace de la escuela francesa, que plantea la hidratación pre-coz, basada en la creación fisiológica de un stock hídrico ante situaciones de actividad física de esfuerzo y exposición a temperatura ambiental elevada. La composición deben ser agua, carbohidratos, electrolitos y sales minerales. El stock hídrico consiste en ingerir, antes de iniciar la actividad, entre 400-500 ml de líquido, esto va a permitir incre-mentar las reservas hídricas.

Page 18: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

ASPECTES A DESTACAR: Article

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 18

La hidratación durante la actividad se hará bebiendo un volumen de 350 ml aproximadamente (para una persona de 70 kg) cada 20-30 minutos. Es importante no aumentar estos volúmenes ya que de lo contrario se enlentece el vacia-do gástrico y se dificulta la absorción del líquido ingerido. Estudios recientes respecto al vaciado gástrico aconsejan que el líquido ingerido para evitar el efecto del enlentecimiento sea aproximadamente y de forma genérica: Composición: 5-10% carbohidratos y 0,5 g/l de sodio. Temperatura ideal: entre 8-12 ºC y sería aceptable una tempe-ratura de 15-21 ºC. Un indicador sencillo de buena hidratación es que la orina sea clara y transparente. Hábitos Durante las guardias y especialmente en verano, la ingesta de alimentos debe ser pobre en grasas y rica en hidratos de carbono. Las grasas secuestran líquido dentro del organismo y aumentan las necesidades hídricas.

Y en todo esto, ¿qué pintamos los sanitarios de bom beros? La presencia preventiva en los siniestros es una de las primeras funciones a realizar por nuestro colectivo, ya que como hemos visto cuando aparecen las alteraciones y el organismo se ha descompensado, la refrigeración y trata-miento se han de aplicar precozmente y por personal sanitario. Tener conocimiento del entorno es mucho más que poder estar y movernos en la zona caliente. Significa saber y co-nocer las necesidades y riesgos de nuestros compañeros en todo momento, evaluando la evolución del siniestro y el entorno como por ejemplo, que los primeros intervinientes van a ser los que tengan más riesgo de sufrir esta pato-logía; así pues debemos asesorar al mando respecto a la cadencia de los relevos, zona de descanso, previsión de las necesidades de hidratación del personal, etc. Nuestra presencia debe ser obligada en los entrenamientos en situaciones de riesgo, así como en ejercicios, simula-cros, etc. En el terreno de la salud laboral debemos recomendar los reconocimientos médicos periódicos y obligatorios a todo el personal operativo, para valorar la operatividad psicofísica, reconocimientos que deberían incluir en lo posible la valoración del punto de esfuerzo o umbral anaeróbico (momento en que el organismo pasa a realizar la actividad de forma aeróbica a la anaeróbica, aparición del ácido láctico) para intentar mejorarlo. Cada siniestro deja huellas en el recuerdo del bombero, a veces incluso en su organismo. La autoprotección es vi-tal.

Autor Antonio Benavides Monje, médico adjunto del Grupo de Emergencias Médicas (GEM), Bombers de la Generalitat de Catalunya. Ilustración Anna Duran Bibliografía ∗ “Preventing Fire Fighter Fatalitis Due to Heart Attacks and Oher Sudden Cardiovascular Event”. Revista NIOSH

ALERT del National Institute for Occupational Safety and Health. ∗ Proyecto CREIF: “Factores Condicionantes del Rendimiento del Personal Especialista en Extinción de Incen-

dios Forestales (PEEIF)”. 5º Congreso Forestal Español. Ávila, del 21 al 25 de septiembre de 2009. ∗ Proyecto CREIF: “Sobreesfuerzo en personal especialista en extinción de incendios forestales (PEEIF.” Publi-

cado en www.fraternidad.com ∗ Proyecto CREIF: “Principales conclusiones obtenidas y extrapolación a otros ámbitos forestales”. 6º Congreso

Forestal Español. Vitoria-Gasteiz, del 10 al 14 de junio de 2013. Publicado en www.congresoforestal.es

Page 19: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

NOVETATS I ESDEVENIMENTS

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 19

Modificacions de la Llei 5/2003 de mesures de preve nció dels incendis forestals a les urba-nitzacions, els nuclis de població, les edificacion s i les instal·lacions situats en terrenys fo-restals

La Llei 2/2014 d’acompanyament de pressupostos de 2014 (de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic) ha modificat la Llei 5/2003, la coneguda fins ara com la de les urbanitzacions, concretament la Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Aquesta Llei era desenvolupada pel Decret 123/2005. Com a canvis significatius, pel que fa a la tasca assignada a Bombers de protecció de persones i béns , podem des-tacar els següents: • Fins ara només s'aplicava a urbanitzacions aïllades de la trama urbana; ara les inclou totes. • Fins ara s'excloïen edificacions i instal·lacions d'explotacions agrícoles i ramaderes, així com les "cases de pagès" vinculades a l'explotació; ara s'hi inclouen totes les edificacions i instal�lacions d’aquest sector.

El projecte FIREfficient: Operational tools for improving efficiency in wildfire risk reduction in EU landscapes s’ubica conceptualment dins una de les propostes de treball de la protecció civil a Europa: identificar els perills i modelitzar el risc de GIF en el context d’un canvi climàtic. Els europeus del nord tenen clar que aviat començaran a patir incendis de 4a generació i volen saber com ens hi enfrontem-adaptem els països del sud per anar-se preparant. Per això l’objectiu general és dotar els planificadors de la prevenció i extinció d’incendis i els planificadors del territori de les eines correctes i adequades per prendre decisions i reduir el risc de GIF als diferents escenaris d’Europa. El pro-jecte el lidera el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i hi participem Bombers, l’European Forest Institute (EFI), la Fundació Pau Costa (PCF) i el King’s College London. Ha començat el gener del 2014 i acabarà el desembre del 2015 (dos anys). Bombers liderem un dels blocs, en el qual treballarem sobre les eines actuals d’anàlisi i modelització dels perills de GIF, és a dir incendis tipus, escenaris de GIF i anàlisi operativa en l’extinció, i de reducció de la vulnerabilitat del territo-ri, és a dir autoprotecció i disseny de punts estratègics de gestió aplicats a les figures de planificació. I, sobretot, l’apli-cació d’aquestes eines i metodologies als diferents escenaris europeus. Podeu obtenir més informació d’aquest projecte a: http://firefficient.ctfc.cat/

Bombers participa al projecte europeu FIREfficient (2014-2015)

• La franja perimetral de protecció fins ara era de 25 m; ara ha de ser "d'almenys" 25 m. • Les parcel·les no edificades a l'interior d'urbanitzacions s’havien de mantenir com a franja; ara s’amplia a totes les parcel·les i zones verdes interiors. • L'ajuntament ha d'actualitzar el plànol de delimitació d'aquesta franja de protecció perimetral amb els nous ele-ments vulnerables inclosos. Podeu consultar aquests i la resta de canvis directament a l’article 179 de la Llei 2/2014: http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/lleis

Figura 26: Imatge del perímetre de l’incendi de Girona del 14/11/2004 que va afectar cases en diversos punts de la ciutat, com a exemple d’elements vulnerables que l’incendi forestal posa en risc. Font: Lo Forestalillo, 56. Bombers.

Page 20: Sequera + ventades + bosc no gestionat = incendis …...Estat de la vegetació , pàgina 2 Disponibilitat dels combustibles Evolució de la sequera Informes d’incendis , pàgina

NOVETATS I ESDEVENIMENTS

Bombers. Generalitat de Catalunya This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 For158 20

Lo Forestalillo Autor, edició, disseny i maquetació: Àrea Forestal de Bombers de la Generalitat de Catalunya Data de publicació d’aquest número: 20 de març de 2014 Contacte: [email protected] Dipòsit legal: B. 11356-2013. ISSN: 2339-5788. Lo Forestalillo no es fa responsable del contingut dels materials o dels articles d’opinió cedits per tercers i que, explícitament, ja van signats pels seus autors.

Tots els exemplars de Lo Forestalillo (2002-2013) disponibles a la xarxa

Podeu trobar tots els exemplars en PDF de la revista de Bombers Lo Forestalillo, des del 2002 fins al 2013, penjats al web del Departament d’Interior www.gencat.cat/interior, a l’apartat Publicacions - Emergències i protecció civil. Teniu els exemplars agrupats per anys per facilitar-ne la descàrrega i un arxiu Excel que servei d’índex de tots els con-tinguts publicats i que podeu fer servir com a cercador de paraules clau.

Els darrers exemplars de Lo Forestalillo, així com les novetats, els podeu seguir consultant igualment al bloc Lo Forestalillo (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/loforestalillo/).