Reflexions secundària

setmana 26-11-2018

GA

BRI

ELISTE

S

WITHIN me: El molinet mental Explicar abans de l'activitat: Un dels més prestigiosos psicòlegs, Mihály Csikszentmihély va desenvolupar el concepte d'estat flow (o estat fluir) com aquell que submergeix la persona en un estat de gaudi en la realització d'una activitat concreta. En aquesta experiència de connexió profunda el temps vola i els pensaments se succeeixen encadenats sense esforç ni dificultat. Això comporta l'adquisició d'un grau de concentració absolut i de gran satisfacció. Aquest grau de felicitat es transforma en una experiència molt profunda que elimina la por i reforça la seguretat. És un deixar-se anar que la tardor ens recorda amb molta nitidesa i que permet acompanyar el que va esdevenint sense forçar res. És un aprenentatge que reforça la vida interior, perquè d'ella mateixa és d'on brolla l'energia necessària per desenvolupar el fluir en tots. El molinet mental En la dinàmica del dia d'avui aprendrem el que ens flueix en el pensament. L'activitat consisteix en que cada un ha de repetir internament un pensament positiu que li agradi, i ha de comprovar que en tornar a pensar, una i altra vegada, en ell el capacita en el fluir. Tot aquest procés el portem a terme en silenci, en una posició relaxada, asseguts i amb els ulls tancats. Finalitzarem la dinàmica escrivint aquest pensament positiu en un espai personal. B.I. Josean Manzanos

PREGArock La Puerta Violeta. Rozalen Una niña triste en el espejo me mira prudente y no quiere hablar Hay un monstruo gris en la cocina Que lo rompe todo Que no para de gritar Tengo una mano en el cuello Que con sutileza me impide respirar Una venda me tapa los ojos Puedo oler el miedo y se acerca Tengo un nudo en las cuerdas que ensucia mi voz al cantar Tengo una culpa que me aprieta Se posa en mis hombros y me cuesta andar Pero dibujé una puerta violeta en la pared Y al entrar me liberé Como se despliega la vela de un barco Desperté en un prado verde muy lejos de aquí Corrí, grité, reí Sé lo que no quiero Ahora estoy a salvo Una flor que se marchita Un árbol que no crece porque no es su lugar Un castigo que se me impone Un verso que me tacha y me anula Tengo todo el cuerpo encadenado Las manos agrietadas

Mil arrugas en la piel Las fantasmas hablan en la nuca Se reabre la herida y me sangra Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás Así que dibujé una puerta violeta en la pared... El passat 25 de novembre es va celebrar EL DIA INTERNACIONAL DE LA ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA. No hi ha submissió que valgui. No hi ha justificació per a la violència exercida per raó de gènere. No n’hi ha. Jesucrist, en la seva època, en la seva cultura, en un context en el que les dones eren tant com res, es va apropar a elles, les va cuidar i va acusar als qui les acusaven de forma hipòcrita. Els va tornar la seva dignitat, la de ser dones; ara ens toca a nosaltres continuar en aquest camí.

Dilluns 26 de novembre

1naxdia

Un cor autèntic fa que les mans s’expressin (expressar-se)

Dimarts 27 de novembre

https://youtu.be/gYyKuLV8A_c

CITES: “La veu d'un mai ha de escanyar els pensaments propis ni espantar els aliens.”. Elizabeth de Austria (1837-1898) Comenteu la cita. Relacioneu-la amb el valor del mes (expressar-se). Que creieu que ens vol dir?

RELATS: La faula dels cecs. Hermann Hesse. (1929) Durant els primers anys de l'hospital de cecs tots els interns posseïen els mateixos drets i les seves petites qüestions es resolien per majoria simple, posant-les a votació. Amb el sentit del tacte sabien distingir les monedes de coure i les de plata, i mai es va donar el cas que cap d'ells confongués el vi de Mosel·la amb el de Borgonya. Tenien l'olfacte molt més sensible que el dels seus veïns vidents. Sobre els quatre sentits van aconseguir establir brillants raonaments, és a dir que sabien d'ells quant cal saber, i d'aquesta manera vivien tranquils i feliços en la mesura que tal cosa sigui possible per a uns cecs. Per desgràcia va succeir llavors que un dels seus mestres va manifestar la pretensió de saber alguna cosa concreta sobre el sentit de la vista. Va pronunciar discursos, va agitar tant com va poder, va guanyar seguidors i, finalment, va aconseguir fer-se nomenar president del gremi dels cecs. Donava lliçons sobre el món dels colors, i des d’aleshores tot va començar a sortir malament. Aquest primer dictador dels cecs va començar per crear un cercle restringit de consellers, mitjançant la qual cosa es va apoderar de totes les almoines. A partir d’aquell moment ningú va poder oposar-s’hi, i va sentenciar que la indumentària de tots els cecs era blanca. Ells s’ho van creure i parlaven molt de les seves precioses robes blanques, encara que cap d'ells les portava de tal color. De manera que el món es burlava d'ells, de manera que es van queixar al dictador. Aquest els va rebre de molt mala lluna, els va tractar d'innovadors, de llibertins i de rebels que adoptaven les nècies opinions de la gent que tenien vista. Eren rebels perquè, cas inaudit, s'atrevien a dubtar de la infal·libilitat del seu cap. Aquesta qüestió va suscitar l'aparició de dos partits. Per assossegar els ànims, el gran príncep dels cecs va llançar un nou edicte, que declarava que la vestimenta dels cecs era vermella. Però això tampoc va resultar cert; cap cec portava peces de color vermell. Les mofes van refermar i la comunitat dels cecs estava cada vegada més queixosa. El cap va muntar en còlera, i els altres també. La batalla va durar molt de temps i no hi va haver pau fins que els cecs van prendre la decisió de suspendre provisionalment tot judici sobre els colors. Un sord que va llegir aquest conte va admetre que l'error dels cecs havia consistit en atrevir-se a opinar sobre colors. Per la seva banda, però, va seguir fermament convençut que els sords eren les úniques persones autoritzades a pensar en matèria de música.

Divendres 30 de novembre

Reflexions secundària

setmana 26-11-2018

GA

BRI

ELISTE

S

1naxdia

VEURE: Zero. Christopher Kezelos y Christine Kezelos Aquest curtmetratge, gravat en stop-motion i uns protagonistes fets d'estam, narra una història situada en un món en què els éssers humans neixen amb un nombre al pit; aquest número defineix el seu destí, sent els 8 i 9 els més respectats i destinats als millors treballs, 5, 6 i 7 la classe mitjana amb treballs mediocres, 1, 2, 3 i 4 els menys respectats però que encara tenen un paper dins de la societat, i finalment el 0. Les persones que neixen amb aquest últim, estan destinades a ser marginades, sense possibilitat d'aconseguir una feina, de ser part de la societat i sense dret a tenir fills. Els zeros en aquesta societat pràcticament no tenen dret a viure i aporten 0 als altres. Hi ha alguna persona que no pugui aportar absolutament res a la resta? No, tots tenim capacitat per tenir un lloc en la societat i contribuir d'alguna manera i mai ningú pot fer creure que aquestes opcions per a cadascú no existeixen. L’especial que siguem per a algunes persones, el que signifiquen aquestes persones per a nosaltres i com actuem amb elles és i serà el nostre millor llegat.

Un cor autèntic fa que les mans s’expressin (expressar-se)

Dijous 29 de novembre

Dimecres 28 de novembre

El curt té una durada de 12 minuts https://youtu.be/mBfjNRdY4dI. Podeu visualitzar els primers 5 minuts i convidar als vostres alumnes a que l’acabin de veure’l pel seu compte.

"La faula dels cecs" expressa la mentida en què vivien els cecs per compte del dictador que opinava sobre coses que no coneixia i que els altres cecs acataven, donant-li credibilitat a situacions que no podien comprendre donada la seva limitació del sentit de la visió. El conte té per moralitat que qui opina sense conèixer una situació, s'equivoca i pot ser qüestionat o objecte de burla per part dels que saben sobre el tema.