Reflexions secundària

setmana 8-10-2018

GA

BRI

ELISTE

S

RELATS Com és que sempre rius? Per fi, un dia et vaig fer la pregunta: “i com és que sempre rius? Immediatament, i per primer cop, la teva cara va agafar una serietat desconeguda. Havia fet diana. “Vols dir? Sempre ric?” Com aquells dies d’estiu que, tot d’una, es posa a ploure a bots i barrals, els teus ulls van explotar. “Perdona”. I vas girar la cara mentre t’eixugaves les llàgrimes. Resulta que rius per no plorar. Resulta que rius sempre quan ets amb els altres, mai en soledat. Resulta que si no rius et sembla que és més fosca la nit. Resulta que tens 99 motius per a la tristesa i 1 per a la joia, i prefereixes aquest a tots els altres. T’agafes al motiu i controles als 99. Resulta que penses que ja n’hi ha prou de problemes al món com per afegir-hi els teus. “Diguem, si us plau, i quin és aquest motiu tan important, que té prioritat en front dels altres 99 ?” “Vols saber-ho? Doncs, és ARA. No ho entens? Vull viure ara. Ni l’abans intocable, i a cops molt injust,... ni el després incert... ara, aquí.. amb tu... amb vosaltres... amb els amics. Necessito tan a la gent, no t’ho imagines. Per això ric quan trenco l’aïllament”. Com sempre va esclatar aquell somriure tan normal, tan teu, i tan suggestiu. La tempesta havia fugit... al menys de moment. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó. poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal.; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. ( Carta als Romans 12, 15-18 ).

preguem.blogspot.com

PREGArock Sentir. Beret Ya sé que mi mejor vestido es mi piel, saldré por la noche y hoy me lo pondré. Si nunca quise ganar cómo voy a perder, a veces alejarse te acerca también. Mi tren yo sé que solo pasó una vez y sé que no tengo ganas de correr. El mejor recuerdo que recordaremos todavía no lo tenemos, solo espera que yo llegaré. Que si quiero ser el viento es para saber de dónde vengo , pero para mí es saber dónde terminaré. Ya no pienso preocuparme, todos somos un problema, así que quítame la pena y resuélveme. Yo no voy a mirar el tiempo, quiero que él me mire a mí. Si alguna vez te preguntas, yo me cansé. Si el amor lo para todo, por favor, párame el mundo, que creo que me bajaré. Yo sé que todos los días me digo que yo voy a cambiar mañana, pero esa frase me la dije ayer así que hoy imagina mis ganas. Yo sé que muchas veces yo me aparto, me juzgo y digo que soy nada. Pero es que hasta siendo nada también somos algo

así que, mente, calla. Yo sé que sí voy a vivir y algo tengo que ser aquí, yo voy a ser antes feliz, antes que ser más nada. Yo aprendí qué era vivir cuando en el camino cogí la piedra en que yo caí y aprendí cómo usarla. Te aseguro que yo ya voy a aprender a valorar aquello que sí tengo y que nunca más lo que me falta. Tenemos dos vidas y la segunda comienza cuando sabes que solamente hay una y esa se acaba. Que no quiero vivir pa saber, prefiero improvisar sin saber vivir. Sé que el mejor momento es el ahora y el mejor sitio es aquí. Cuando no piensas qué dices es cuando dices lo que piensas. En fin... pa' quedarme por sentado... Sí, quiero sentir.

Dilluns 8 d’octubre

1naxdia

Un cor autèntic fa que les mans s'emocionin (emocionar-se)

Dimarts 9 d’octubre

https://youtu.be/O5Dy8Nq7e_s

Conrear el present i romandre-hi. La manera per situar-nos-hi és tornar sobre els sentits. Déu no només parla als pensaments, també ho fa en els sentits i el nostre cos. Cal cuidar la capacitat de sentir, de ser conscient de tot el que passa dins i fora d'un mateix, buscar aquest silenci que està habitat, aquestes formes, llums i colors que ens obren a un món viu i ple de possibilitats. @pastoralsj.org

WITHIN me Noves respostes A la dinàmica d’avui durem a terme una activitat que ens portarà a mantenir el pensament despert. Per això, cadascun de nosaltres haurà de prendre consciència respecte de les formes personals que té a l'hora de respondre: girs, paraules, tons ... Ho compartirem, de manera voluntària, amb el grup classe i el grup aportarà idees per desautomatitzar aquestes formes de respondre. Una vegada exposades aquestes noves formes de procedir, intentarem portar-les a la pràctica. Adap. BI. Josean Manzanos

AVUI és... La Mare de Déu del Pilar La Mare de Déu del Pilar és una advocació mariana de l’Església Catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa, a la qual dóna nom. Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jerusalem, l'any 40 es va aparèixer a Saragossa a l'apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seva predicació; s'aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l'església que s'aixecà en honor de la Mare de Déu.

Divendres 12 d’octubre

Reflexions secundària

setmana 8-10-2018

GA

BRI

ELISTE

S

1naxdia

Un cor autèntic fa que les mans s'emocionin (emocionar-se)

Dijous 11 d’octubre

PENSEM-HI Viure en un món desconegut Em sorprenen els joves i adults que semblen no estar assabentats que hi ha un món interior que els habita. És a dir, no saben que el motor dels seus actes, el que els mou, està dins d'ells i són els seus sentiments, pensaments, sensacions i emocions. Has de saber que dins nostre flueixen pensaments i sentiments sense el nostre consentiment, sense que siguem del tot conscients de vegades. No apareixen perquè els cridem i no se’n van simplement perquè els diguem que se’n vagin. Simplement apareixen sense demanar-nos permís. Si els acceptem, sense avergonyir-nos, podrem examinar-los i conèixer-los per després prendre alguna determinació sobre què fer amb ells. Quan coneixem el nostre propi món interior adquirim un millor coneixement de les nostres capacitats i limitacions. I quan això passa, aconseguim més capacitat per triar què fer i com procedir en un determinat moment. Molts joves, sobretot, temen conèixer el seu món interior i per això no arriben a ser lliures interiorment per triar bé. Viuen i actuen guiats per sentiments que no coneixen, per pensaments que no examinen i a mercè d'un món interior desconegut que els domina. Coneix-te a tu mateix!. 1) Comença per acceptar el que estàs sentint; 2) Busca una paraula per identificar el que estàs experimentant, per exemple, gelosia, enveja, por, tristesa ...; 3) Pregunta't: cap a on em condueixen? Si pots conèixer el que estàs experimentant interiorment deixaràs d'actuar per impulsos, que et porten a triar i procedir malament. Si realment aprenem a conèixer els nostres propis sentiments i pensaments sense negar-los o reprimir-los, som interiorment lliures per triar i procedir bé. La pau interior que desitgem i la plenitud que enyorem, comencen quan prenem seriosament el nostre món interior i vigilem les portes dels nostres sentits. Javier Rojas, sj. @pastoralsj.org

Dimecres 10 d’octubre