2

La Santa Sede ha hecho público hoy, 6 de febrero de 2018,el Mensaje del Papa para la Cuaresma 2018 . Comocada año, el Santo Padre desea con su escrito “ayudar a todala Iglesia a vivir con gozo y con verdad este tiempo degracia”. Este año lo hace “inspirándome en una expresiónde Jesús en el Evangelio de Mateo:

«Al crecer la maldad, se enfriará el amor en la mayoría»(Mt 24,12)

Queridos hermanos y hermanas:Una vez más nos sale al encuentro la Pascua del Señor.

Para prepararnos a recibirla, la Providencia de Dios nosofrece cada año la Cuaresma, «signo sacramental de nuestraconversión», que anuncia y realiza la posibilidad de volveral Señor con todo el corazón y con toda la vida.

Como todos los años, con este mensaje deseo ayudar atoda la Iglesia a vivir con gozo y con verdad este tiempo degracia; y lo hago inspirándome en una expresión de Jesúsen el Evangelio de Mateo: «Al crecer la maldad, se enfriaráel amor en la mayoría» (24,12).

Esta frase se encuentra en el discurso que habla del finde los tiempos y que está ambientado en Jerusalén, en elMonte de los Olivos, precisamente allí donde tendrá comienzola pasión del Señor. Jesús, respondiendo a una pregunta desus discípulos, anuncia una gran tribulación y describe lasituación en la que podría encontrarse la comunidad de losfieles: frente a acontecimientos dolorosos, algunos falsosprofetas engañarán a mucha gente hasta amenazar con apagarla caridad en los corazones, que es el centro de todo elEvangelio.

Los falsos profetasEscuchemos este pasaje y preguntémonos: ¿qué formas

asumen los falsos profetas?Son como «encantadores de serpientes», o sea, se

aprovechan de las emociones humanas para esclavizar a laspersonas y llevarlas adonde ellos quieren. Cuántos hijos deDios se dejan fascinar por las lisonjas de un placermomentáneo, al que se le confunde con la felicidad. Cuántoshombres y mujeres viven como encantados por la ilusión

MENSAJE DEL PAPA FRANCISCOPARA LA CUARESMA 2018

del dinero, que los hace en realidad esclavos del lucro o deintereses mezquinos. Cuántos viven pensando que se bastana sí mismos y caen presa de la soledad.

Otros falsos profetas son esos «charlatanes» que ofrecensoluciones sencillas e inmediatas para los sufrimientos,remedios que sin embargo resultan ser completamenteinútiles: cuántos son los jóvenes a los que se les ofrece elfalso remedio de la droga, de unas relaciones de «usar y tirar»,de ganancias fáciles pero deshonestas. Cuántos se dejancautivar por una vida completamente virtual, en que lasrelaciones parecen más sencillas y rápidas pero que despuésresultan dramáticamente sin sentido. Estos estafadores nosólo ofrecen cosas sin valor sino que quitan lo más valioso,como la dignidad, la libertad y la capacidad de amar. Es elengaño de la vanidad, que nos lleva a pavonearnos…haciéndonos caer en el ridículo; y el ridículo no tiene vueltaatrás. No es una sorpresa: desde siempre el demonio, quees «mentiroso y padre de la mentira» ( Jn 8,44), presenta elmal como bien y lo falso como verdadero, para confundirel corazón del hombre. Cada uno de nosotros, por tanto,está llamado a discernir y a examinar en su corazón si sesiente amenazado por las mentiras de estos falsos profetas.Tenemos que aprender a no quedarnos en un nivel inmediato,superficial, sino a reconocer qué cosas son las que dejan ennuestro interior una huella buena y más duradera, porquevienen de Dios y ciertamente sirven para nuestro bien.

Un corazón fríoDante Alighieri, en su descripción del infierno, se imagina

al diablo sentado en un trono de hielo; su morada es el hielodel amor extinguido. Preguntémonos entonces: ¿cómo seenfría en nosotros la caridad? ¿Cuáles son las señales que nosindican que el amor corre el riesgo de apagarse en nosotros?

Lo que apaga la caridad es ante todo la avidez por eldinero, «raíz de todos los males» (1 Tm 6,10); a esta le sigueel rechazo de Dios y, por tanto, el no querer buscar consueloen él, prefiriendo quedarnos con nuestra desolación antesque sentirnos confortados por su Palabra y susSacramentos. Todo esto se transforma en violencia que sedirige contra aquellos que consideramos una amenaza para

3

nuestras «certezas»: el niño por nacer, el anciano enfermo,el huésped de paso, el extranjero, así como el prójimo queno corresponde a nuestras expectativas.

También la creación es un testigo silencioso de esteenfriamiento de la caridad: la tierra está envenenada a causade los desechos arrojados por negligencia e interés; los mares,también contaminados, tienen que recubrir por desgracialos restos de tantos náufragos de las migraciones forzadas;los cielos —que en el designio de Dios cantan su gloria—se ven surcados por máquinas que hacenllover instrumentos de muerte.

El amor se enfría también en nuestrascomunidades: en la Exhortación apostólicaEvangelii gaudium traté de describir lasseñales más evidentes de esta falta de amor.estas son: la acedia egoísta, el pesimismoestéril, la tentación de aislarse y de entablarcontinuas guerras fratricidas, la mentalidadmundana que induce a ocuparse sólo delo aparente, disminuyendo de este modoel entusiasmo misionero.

¿Qué podemos hacer?Si vemos dentro de nosotros y a nuestro alrededor los

signos que antes he descrito, la Iglesia, nuestra madre ymaestra, además de la medicina a veces amarga de la verdad,nos ofrece en este tiempo de Cuaresma el dulce remedio dela oración, la limosna y el ayuno.

El hecho de dedicar más tiempo a la oración hace quenuestro corazón descubra las mentiras secretas con las cualesnos engañamos a nosotros mismos, para buscar finalmenteel consuelo en Dios. Él es nuestro Padre y desea para nosotrosla vida.

El ejercicio de la limosna nos libera de la avidez y nosayuda a descubrir que el otro es mi hermano: nunca lo quetengo es sólo mío. Cuánto desearía que la limosna seconvirtiera para todos en un auténtico estilo de vida. Aligual que, como cristianos, me gustaría que siguiésemos elejemplo de los Apóstoles y viésemos en la posibilidad decompartir nuestros bienes con los demás un testimonioconcreto de la comunión que vivimos en la Iglesia. A estepropósito hago mía la exhortación de san Pablo, cuandoinvitaba a los corintios a participar en la colecta para lacomunidad de Jerusalén: «Os conviene» (2 Co 8,10). Estovale especialmente en Cuaresma, un tiempo en el quemuchos organismos realizan colectas en favor de iglesias ypoblaciones que pasan por dificultades. Y cuánto querríaque también en nuestras relaciones cotidianas, ante cadahermano que nos pide ayuda, pensáramos que se trata deuna llamada de la divina Providencia: cada limosna es unaocasión para participar en la Providencia de Dios hacia sushijos; y si él hoy se sirve de mí para ayudar a un hermano,¿no va a proveer también mañana a mis necesidades, él, queno se deja ganar por nadie en generosidad?

El ayuno, por último, debilita nuestra violencia, nosdesarma, y constituye una importante ocasión para crecer.Por una parte, nos permite experimentar lo que sientenaquellos que carecen de lo indispensable y conocen el aguijóndel hambre; por otra, expresa la condición de nuestro espíritu,hambriento de bondad y sediento de la vida de Dios. Elayuno nos despierta, nos hace estar más atentos a Dios y alprójimo, inflama nuestra voluntad de obedecer a Dios, quees el único que sacia nuestra hambre.

Querría que mi voz traspasara lasfronteras de la Iglesia Católica, para quellegara a todos ustedes, hombres y mujeresde buena voluntad, dispuestos a escuchara Dios. Si se sienten afligidos comonosotros, porque en el mundo se extiendela iniquidad, si les preocupa la frialdad queparaliza el corazón y las obras, si ven quese debilita el sentido de una mismahumanidad, únanse a nosotros para invocarjuntos a Dios, para ayunar juntos y entregarjuntos lo que podamos como ayuda paranuestros hermanos.

El fuego de la PascuaInvito especialmente a los miembros de la Iglesia a

emprender con celo el camino de la Cuaresma, sostenidospor la limosna, el ayuno y la oración. Si en muchos corazonesa veces da la impresión de que la caridad se ha apagado, enel corazón de Dios no se apaga. Él siempre nos da una nuevaoportunidad para que podamos empezar a amar de nuevo.

Una ocasión propicia será la iniciativa «24 horas para elSeñor», que este año nos invita nuevamente a celebrar elSacramento de la Reconciliación en un contexto de adoracióneucarística. En el 2018 tendrá lugar el viernes 9 y el sábado10 de marzo, inspirándose en las palabras del Salmo 130,4:«De ti procede el perdón». En cada diócesis, al menos unaiglesia permanecerá abierta durante 24 horas seguidas, parapermitir la oración de adoración y la confesión sacramental.

En la noche de Pascua reviviremos el sugestivo rito deencender el cirio pascual: la luz que proviene del «fuegonuevo» poco a poco disipará la oscuridad e iluminará laasamblea litúrgica. «Que la luz de Cristo, resucitado y glorioso,disipe las tinieblas de nuestro corazón y de nuestro espíritu»,para que todos podamos vivir la misma experiencia de losdiscípulos de Emaús: después de escuchar la Palabra delSeñor y de alimentarnos con el Pan eucarístico nuestrocorazón volverá a arder de fe, esperanza y caridad.

Los bendigo de todo corazón y rezo por ustedes. No seolviden de rezar por mí.

Vaticano, 1 de noviembre de 2017Solemnidad de Todos los Santos

Francisco

4

Celebrar la Semana Santa para un cristiano, es celebrarel núcleo central de su fe.

La fe cristiana se apoya en la muerte y resurrecciónde Jesucristo. No sólo en su muerte, y una muerte decruz, sino también en su resurrección. Pues como dijosan Pablo: “Si Cristo no ha resucitado vana es nuestrafe”.1 Cor. 15,14.

Por eso, el hecho de revivir los acontecimientosúltimos de la vida de Cristo, es para un cristiano unaocasión renovada de profundizar en el misterio de amorque ellos encierran. Pues, contemplamos a un Diosque, sin dejar de serlo, por amor a nosotros los hombres,y por nuestra salvación, se entrega en manos de losmismos hombres para sufrir el escarnio y la injusticiade los poderosos.

Misterio de amor que no encuentra explicación, sino es desde el mismo amor desbordante de Dios. Puescon su muerte en la cruz, Cristo nos habla de suidentificación con la condición humana, haciendo suyacada muerte y cada injusticia que sufre el hombre.

Por eso, desde la muerte y resurrección de Cristo,el cristiano, y también todo hombre o mujer que seabra al misterio, pueden sentirse amado y acompañadoen todas las situaciones de su vida, por difíciles ydolorosas que sean. Y puede saberse unido al mismodestino de Cristo.

Pues, con su resurrección, el mismo Cristo nosanuncia que ni la muerte, ni la injusticia humana tienenla última palabra. Ésta palabra es siempre de Dios, y esuna palabra de gloria.

Reavivemos y actualicemos litúrgicamente en cadacelebración de esta Semana Santa, los acontecimientossalvíficos que dan sentido a nuestras vidas y son elfundamento de nuestra fe cristiana.

Feliz Pascua de Resurrección.

Francisco Tomás AlmiñanaRector Consiliari

RECTOR CONSILIARI

5

Tinc de noul’honor i el plaerd’adreçar unes lí-nies a tota la co-munitat de con-frares que feupossible la SetmanaSanta de l’Alcúdia,un dels esdeveni-ments més popu-lars del calendarifestiu del nostrepoble.

Enguany a cavall entre març i abril, Setmana Santai la Pasqua convidaran a gaudir dels nostres carrers anombrosos veïns, veïnes i visitants d’altres pobles, totsatrets per la vistositat de trasllats i processons, mentreque xiquetes i xiquets esperen ansiosos rebre moltscaramels. Seran nits en què l’Alcúdia lluirà especialmentperquè estic convençut que tots i cadascun des veïns iveïnes, dels confrares i dels visitants posarem de la nostrapart perquè els carrers estiguen bonics i la festa lluïscacom cal.

Recordava l’any passat, des d’aquest espai que emcedeix la Junta Central de Confraries, l’esforç querepresenta la logística d’aquests dies per als serveismunicipals, un esforç que també vull tindre presentenguany perquè no està de més recordar detalls que,per rutinaris, passen desapercebuts tot i que suposen unelevat volum de treball i d’incidents associats.

El millor exemple és el fet que, a diferència d’altrespobles del nostre entorn, a l’Alcúdia no n’hi ha cap

SALUTACIÓ DE L ’ALCALDE

vehicle estacionat alscarrers que recorrenles processons. Aixòés fruït de la coor-dinació de la PoliciaLocal amb la JuntaCentral i de l’esforçdels agents persenyalitzar correctai legalment tots elsitineraris amb lescorresponents 48hores d’antelació.

Tot això, tractant d’evitar, sempre i quan siga possible,tindre que retirar els cotxes amb la grua... fet que generauna despesa econòmica i el lògic malestar als propietaris.

És només un detall, però cal deixar constància perquètots tenim la nostra responsabilitat a l’hora de fer lluirla Setmana Santa com cal.

He de fer, també, una crida al respecte per part dela gent que gaudeix de la festa envers les persones queprefereixen descansar i, per descomptat, en vers lespersones que escullen viure la vessant religiosa. Cal fercompatible els interessos de tots i totes i l’Alcúdia haestat sempre exemplar en quant a tolerància. Continuem,per tant, avançant en eixe camí.

Ens vegem aviat al carrer.

Andreu SalomAlcalde de l’Alcúdia

6

Benvolguts confrades i alcudians:

Arribada la primavera i al compàs del temps litúrgic,ens trovem en el periode quaresmal que ens preparaper a la celebració de la manifestació d’amor per exce-lència a la humanitat, l’entrega del fill de Déu per a lasalvació de l’home.

Aquesta realitat, que s’endinsa en la nostra històriai el nostre esser com a poble, tradició i cultura cristiana,no pot oblidar-se.

Conforme ens diu el Sr. Cardenal Arquebisbe, D.Antonio Cañizares, en la recent Carta Pastoral a lesConfraries i Germandats de Setmana Santa, “…No somde ninguna manera un fet cultural, ni un elementsimplement social i popular, o una penya d’amics,…ni un element per al lluiment de ningú, ni per a genialitatso protagonismes de ningú, ni estem al servei de ningúninterés particular.”

Pel contrari, som “…un fet cristià i eclesial. Aixíha sigut l’origen de les confraries, eixa es la seua tradició,eixa ha sigut la seua vida i així deu continuar, sota penade pedre el sentit…”.

Si al compàs de la història del nostre poble tenimque veure quins són els fets més significatius, de segurque ningú pot oblidar, negar o anul·lar la realitat tanviva com la present, com el d’ésser confrare per amanifestar el nostre sentit cristià de la vida i fer d’ell elmodel de vida que l’Església hui, ens convida a seguir. Cadascú de nosaltres deu de saber que el fet d’ésserconfrare implica una pertinença a mantindre la nostrahistòria i les nostres tradicions com a poble, com apoble cristià. I aquesta invitació és la meua personal ihumil proposta que com a confrare vos faig.

Al voltant de la Parròquia, en el Calvari, en cadacantó dels carrers, en la Plaça del poble i en cada momentque conmemorem ens trobem. Que cada encontre sigauna verdadera manifestació d’oració, unió, reflexió igratitut a un Déu que ens demana que obrim els nostrescors per a contemplar la meravella que significa sentir-se volgut fins a l’extrem, fins a la mort. Mort que ésvida per la seua Resurrecció.

Vicent Cerdà CutandaPresident de la Junta Central de Confraries

JUNTA CENTRALDE CONFRARIES

7

REGIDORA DE FESTESI TRADICIONS

Benvolguts veïns i

veïnes,

Com cada any,

en acostar-se la

primera lluna de la

primavera, donem la

benvinguda a la

nos t r a Se tmana

Santa, un temps en

què tant els qui som i ens sentim profundament confrares

com els qui a més celebrem les tradicions que ens fan

ser poble, tenim l’oportunitat de reunir-nos amb la

nostra gent, amb la nostra història i amb els nostres

arrels.

La foscor humida de l’hivern sembla ja tancada per

enguany i els dies de Pasqua anticipen la vinguda del

bon temps que ens traurà de nou a viure el carrer. Les

vestes, caperutxos i cordons trenats ixen de la seua

letargia als armaris i arcons, i revifen les darreres receptes

a base de peix per a concloure el temps de Quaresma.

Els racons de l’Alcúdia s’enllesteixen per a rebre,

en arribar la nit, cadascun dels trasllats que faran retronar

el poble amb el so contundent dels tambors i el silenci

solemne al pas callat de les imatges, quan la lluna plena

convida a la reflexió i al retrobament amb un mateix.

És temps de joia, per als qui tenen els ulls posats en

la festa i en l’explosió de goig de la Pasqua, però és

també temps de

meditació i pausa en

el tràfec de les

p r e o c u p a c i o n s

quotidianes per a

renovar els valors i

els compromisos

humans en un món

que viu massa de

pressa i que necessita mirar-se endins i tornar a la seua

essència més íntima i espiritual.

És per tant, temps de respecte i de convivència en

què cal no oblidar quins són els espais de solemnitat i

replegament i quins són els espais de festejament

col·lectiu, per tal que la nostra Setmana Santa continue

gaudint de la dignitat que mereix cada acte i també de

l’elevada i creixent participació d’un poble que la viu

com un dels principals esdeveniments de l’any.

Des del Divendres de Dolors, fins al Diumenge de

Pasqua, passant per tota la setmana de Passió, us

convidem, confrares i no confrares, roscans tots, a

participar en cadascun dels actes programats, i a viure

amb intensitat la nostra Setmana Santa, que constitueix

un dels eixos vertebradors més ferms en la nostra identitat

com a poble.

Oreto Trescolí BordesRegidora de Festes i Tradicions

ESTÉTICAPRÓTESISORTODONCIAENDODONCIAPERIODONCIAIMPLANTOLOGÍAODONTOPEDIATRÍA

8

Senyor Rector de la Parròquia de Sant Andreu Apòstol del’Alcúdia en Francesc Tomàs i Almiñana, Senyor Alcalde del’Alcúdia N’Andreu Salom i Porta, membres de la CorporacióMunicipal, Senyor President de la Junta Central de ConfrariesEn Vicent Cerdà i Cutanda, membres de la Junta Central deConfraries, Germans i Germanes Majors, Germans honorarisi Germanes honoraries, família confrare de l’Alcúdia, veïns iveïnes, amics, amigues, estimada família. Bona nit a tots i totes.

Primerament vull agrair a la Junta Central de Confrariesla confiança depositada en mi, donant-me l’oportunitat depregonar la Setmana Santa del meu poble, un honor i unaresponsabilitat d’una magnitud atordidora.

Anunciar la commemoració dels esdeveniments sobre elsque es sustenta la nostra religió: la passió, mort i resurrecció deJesucrist, a la comunitat cristiana de l’Alcúdia, és un gran repteper a tot pregoner o pregonera, i jo em presente ací davantd’aquells que em coneixen i els que no, com un fill de Déu,un pecador, que s’estima al seu poble i la seua Setmana Santai per a qui l’elaboració d’aquest pregó, ha suposat un repte quem’ha portat a realitzar un viatge interior on he reflexionat moltsobre la meua fe, la meua forma de viure la religió, de viurela Setmana Santa, inclús he reflexionat sobre la meua vida i lameua relació amb les persones que formen part d’ella i pucafirmar que he eixit reforçat d’aquesta experiència.

Una volta immers en aquest viatge interior de reflexions,em vaig trobar bloquejat, no era capaç de plasmar en el papertot el que m’inspirava la setmana santa, la religió, el meupoble,… Però vaig recordar una conversació que fa uns anysvaig mantindre amb una bona amiga, una jove confrare d’unaltre poble, on també es viu la Setmana Santa de forma activa,en aquella conversació, la meua amiga em va transmetre ambpassió, com ella vivia cadascun dels actes que tenien lloc a laseua Setmana Santa: com dies abans de diumenge de Rams, jano podia dormir per l’emoció de retrobar-se amb Crist, comella sempre es sentia acompanyada per ell i com el divendressant, en acabar la processó, esperava l’arribada de la seua imatge,per emocionada, acomiadar-se, pregant-li poder retrobar-lol’any vinent. En aquell moment la vaig mirar als ulls i en ellsvaig trobar a Crist.

En el record d’aquella conversació, vaig trobar el punt departida per a expressar tot el que volia dir al meu pregó, perquèallò que em va mostrar aquella xica, és el que dia a dia es viua la nostra Setmana Santa, amb els moments íntims que vivim

els confrares i no confrares al pas d’una de les nostres imatges,participant en els actes que organitzen les diferents confrarieso en les relacions amb amics i familiars durant aquests dies. LaSetmana Santa és una barreja de sentiments, fe, devoció, tradiciói art on Crist és fa present.

Sentiments com els que transmeten uns pares als seus fillsmenuts, quan enfilen amb il·lusió el camí cap a l’ermita ol’església, per a processonar tots junts amb la seua confraria;sentiments que es manifesten en eixe avi que ja dubtava si eixiro no a la processó; i sols pel fet de poder traure al braç al seunét o néta, renova la il·lusió amb la seua confraria, pensant entransmetre-li l’estima a Crist que ell sent; és sentiment el quedesprén un fill, quan s’aproxima en la processo a on sempre laveien passar els seus pares, buscant-los amb la mirada i amb unnus a la gola, al temps que recorda que ja no estan, ja fa anysque no estan, però se sent alleujat, perquè han partit al seuencontre amb Déu, no han marxat del tot; també hi ha fortssentiments en eixa mare, que preparant les capes i les vestes de

PREGÓ SETMANA SANTA 2017

9

tota la família, amb cura i estima, es troba amb la vesta del’absent, sense poder evitar abraçar-la, un pensament la pertorba:encara fa la seua olor, i el seu cap es trasllada a altres momentsen els que eixa vesta processonava pel nostre poble, momentsque ja no tornaran.

La nostra Setmana Santa també és Fe i Devoció, que esmanifesta amb els precs d’un malalt o d’un familiar, demanatper la salut perduda, fent promesa de fe per una recuperacióanhelada, també trobem fe i devoció als nostres majors, que alpas de les nostres confraries, no poden evitar sentir que tal voltaserà l’última ocasió que les podran veure, i preguen per poderestar el pròxim any i en el cas contrari, poder estar al costat deCrist al paradís, un adéu amb sabor a despedida; devoció i feés el que veiem en les mirades expressives, d’aquells que alveure passar la seua imatge, li fan precs, confidències o simplementla miren, mirades captivadores com les que dirigeix el poblede l’Alcúdia a la nostra Patrona la Mare de Déu de l’Oreto totsels 8 de Setembre.

La tradició és la que fa que la commemoració de la passió,mort i resurrecció de Crist, continue viva als carrers de l’Alcúdiai no siga viscuda de forma íntima a casa, són les confraries i laparròquia amb els seus trasllats i les processons, les que fan queel poble prenga el carrer,per acompanyar a Jesús al seu calvario per a intentar reconfortar a Maria, la seua mare, en unsmoments de dolor absolut, pel sofriment del seu fill. És tradicióla Música que la nostra Filharmònica Alcudiana ens ofereix,acompanyant les nostres confraries, marxes processonals universalscom Mater Mea, Solemnidad o Nuestro Padre Jesús,... peròtambé ho són les marxes locals, que van lligades encara més ala nostra Setmana Santa, com pot ser la “Marxa al Calvari” oles més recents “Jesús el Natzarè” i “El Sant Sepulcre”. Tradiciórecent, són les nostres bandes de tambors, autèntiques famílies,que mantenen viu l’esperit de la Setmana Santa durant quasitot l’any i que naixen al si de les nostres confraries a finals delsegle passat, reivindicant-se com a una part important de laSetmana Santa de l’Alcúdia. Tradició, són eixos actes tan íntimsi especials, com la benedicció de les palmes al calvari; l’eucaristiadel sopar del senyor de dijous sant; l’adoració del Crist Jacentel divendres sant després del Sant Soterrar, un acte en el quepreguem per Crist i per tots els que ja no es troben entrenosaltres; els via crucis, que es celebren tots els divendres dequaresma al calvari, amb el colofó final que té lloc el divendresde dolors, amb la participació de la imatge del Crist de la Fe.Tradició és el que trobem a la solemne Vigília Pasqual dedissabte de gloria, com també la trobem al via crucis que télloc la matinada de Divendres Sant, amb les imatges del Natzaréi la Dolorosa i l’escolta dels llandats. Tradició són els versosque dos xiquetes en edat de combregar reciten el Diumengede Pasqua al Jesuset i a la Verge de la Soledat, i tradició ésaquest pregó que tots els anys obri la Setmana Santa.

Però la nostra Setmana Santa també és art, art en les nostresimatges, que captiven per la seua bellesa i la acurada tècnica

dels seus escultors, és art per les portades dels programes deSetmana Santa, que cada any representen a una de les nostresconfraries i és art pels pergamins, que reben els Germans Majorsi Honoraris, realitzades pels nostres artistes locals.

Jo, he tingut l’oportunitat de viure part del que vivim enl’Alcúdia, a la Setmana Santa de ciutats com Sevilla o Cartagena,però sempre de forma precipitada i intentant perdrem el mínimd’actes de la nostra Setmana Santa, perquè és en la SetmanaSanta de l’Alcúdia, on a banda de veure’s reconfortada la meuafe, perquè la puc viure amb la meua gent, bé siga amb la meuafamília, amb els meus amics o amb la meua confraria; és al meupoble, on tinc els meus primers records d’infància, on eixir aveure els trasllats i les processons era una festa per a tots elsxiquets, que no enteníem, el perquè del sofriment d’aquellhome, al que feia uns pocs mesos abans havíem rebut ambalegria, en el seu naixement, però que després de les pertinentsexplicacions i una volta teníem capacitat d’entendre, ens fèiemcàrrec, que Crist era el fill de Déu, que havia vingut a la Terraper a salvar-nos, mitjançant la seua pròpia mort, amb la quepurgava els pecats de la humanitat i que ens traslladava unmissatge d’esperança, amb la seua resurrecció. Amb el pas delanys, anàrem aprenent més coses sobre Crist, la profunditatdel seu missatge, amb el que no és possible estar en desacord,un missatge que es resumeix en el manament que va deixar alsseus deixebles:

“Estimeu-se els uns als altres. Així com jo vos he estimat,estimeu-se també els uns als altres”.

Però Crist no ens acompanya sols en Setmana Santa, ellesta sempre present, com diu el Sant Pare Francesc:

“Jesús és l’amic fidel que mai ens abandona, perquè inclúsquan pequem, espera pacientment que tornem a ell i amb aquestaespera, manifesta la seua voluntat de perdonar”.

Paraules que recorden a les que va pronunciar el Sant PareBenet XVI:

“Jesucrist és l’amic que no traeix, fidel fins l’entrega de laseua vida en la Creu. Rendiu-vos al seu amor!”.

10

Moltes voltes em pregunte si cala o no eixe missatge en lagent d’avui en dia, la nostra societat s’ha individualitzat tantque s’ha immunitzat al dolor que no és el dolor propi? I emvenen a la ment les imatges dels refugiats intentant fugir de laguerra, sobretot la fotografia d’Aylan, aquell xiquet de tres anys,que va aparèixer mort a una platja de Turquia, també me venenal cap, eixos immigrants, que intenten arribar a Espanya enpasteres i acaben deixant-se la vida i l’esperança d’una vidamillor a la mar. Com no, pense en els d’ací, en les personesque ho han perdut tot o que mai han tingut res, que implorencomprensió i ajuda per a traure una família endavant i quedesconfien de tot. I em torne a preguntar: davant de tot açòque podem fer? I si ens estem deshumanitzant mirant cap aaltre lloc, per no veure a aquell que està patint? Però recapacite,la realitat no es eixa, les persones, si reaccionem davant lesadversitats d’aquells que estan sofrint. Un dels primers quepredica amb l’exemple, és el Sant Pare i les seues paraules donentestimoni, demanant que quan s’ajuda a un pobre, sempre esdeu anar més enllà de la simple solidaritat:

“Quan nosaltres ajudem als pobres, no fem cristianamentobres de beneficència. Això esta bé, és humà –– les obres debeneficència són coses bones i humanes–. Però aquesta no és lapobresa cristiana que vol Pau, que predica Pau”.

“La pobresa cristiana és que jo done de lo meu i no delsuperflu, fins i tot del necessari al pobre, perquè sé que ellm'enriqueix. I perquè m'enriqueix el pobre? Perquè Jesús ha ditque ell mateix està en el pobre”.

“Quan em desprenc d'alguna cosa, però no solament delsuperflu, per donar a un pobre, a una comunitat pobra, això

m'enriqueix, Jesús actua en mi quanfaig això i Jesús obra en ell per enri-quir-me quan faig això”.

“Aquesta és la teologia de lapobresa; per això la pobresa està alcentre de l'evangeli; no és una ideo-logia. És precisament aquest misteri,el misteri de Crist que ha baixat, s'hahumiliat, s'ha empobrit per enriquir-nos”.

I em sent reconfortat, perquè amés, ho veig en el meu dia a dia, enles persones que m’envolten, personesamb vocació d’ajudar i que renunciena moltes coses, per oferir la seua màa aquelles persones que ho necessiten,encara que sols comporte un alleu-geriment per a la persona a la queestan ajudant i no puguen resoldre-li els seus problemes, amb la impo-tència que això provoca en aquellsque estan prestant la seua ajuda des-interessada.

Però el dia a dia, avui, amb el meu pregó, dona pas a unasetmana d’una gran intensitat: Amparo, José Antonio, Vicenta,Pepe, José Vicente, Aurelio, Irene i Silveri, enguany, sou elsGermans Majors de les vostres confraries, ostenteu l’honor mésimportant per a un confrare, però sobretot sou exemple itestimoni de vida cristiana per a tota la família confrare del’Alcúdia. Gaudiu de la Setmana Santa acompanyant a Crist enla seua passió, mort i resurrecció, a través dels passos de lesnostres confraries:

Entrada de Jesús a Jerusalem

Crist a llom d’una burreta, farà la seua entrada triomfal aJerusalem, envoltat de palmes i rames d’olivera, amb el so delscàntics que l’aclamen:

“Beneit el rei, el qui ve en nom del Senyor!Pau en el cel i glória en les altures!”

Aquell que va cridar a Llàtzer del sepulcre i l’havia fetressuscitar d’entre els morts, era aclamat pel poble i la gent eixiaal seu encontre.

Com també el poble de l’Alcúdia ix cada diumenge deRams a l’Encontre de la Confraria de l’Entrada de Jesús aJerusalem, rebem a Crist amb alegria, com a un familiar al queestimem i necessitem prop i que fa temps està lluny, encaraque ell mai s’allunya de nosaltres, per això, el diumenge deRams, és un dia de festa gran al nostre poble, un dia, on elsxiquets i les xiquetes tenen una especial rellevància, ells son elsque eixe dia, senten més prop la crida de Crist:

“Deixeu que els infants vinguen a mi, no els ho impediu,perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro:

11

qui no acollisca el Regne de Déucom l’acull un infant, no hientrarà”.

I els carrers del nostre poble,es plenaran com tots els anys dexiquets i xiquetes amb palmetes irames d’olivera, per a molts d’ellsserà la primera volta que acudisquenal seu reclam, i ho faran amb il·lusiói alegria.

Oració a l’Hort-Sant Silenci

Crist, després de reunir-se ambels deixebles al cenacle i instaurarla eucaristia, tingué una immensanecessitat d’orar, va anar com erala seua costum a un paratge ano-menat Getsemaní i es va separardels seus deixebles, es prosterna ambel front a terra i començà a pregar:

“Pare meu, si és possible, queaquest calze s’allunye de mi, peròque no es faça com jo vull, sinó comtu vols”.

La confraria del Sant Silenci vetllarà i no s’apartara de Cristdurant les seues pregaries, no el deixarà sols en aquest durmoment, on Jesús ens mostrarà la seua cara méshumana. Finsara l’havíem vist pregar varies voltes, però ara és diferent, araprega per ell mateix, es presenta pregant a Deu com un homei no com el seu Fill que és; li demana al seu Pare que allunyel’hora de la seua mort, però accepta el seu destí, accepta ambhumilitat i respecte, que es complisca la voluntat del seu Pare,que no és altra, que la de redimir al gènere humà per mitjàde la mort del seu Fill, ell és conscient de que per a aconseguirla salvació de totes les ànimes, ha de complir amb el seusacrifici.

És impossible contemplar aquest pas i no empatitzar ambJesús i sentir compassió per ell, la por que sent davant el queli sobrevindrà, és la por que pot sentir qualsevol de nosaltres,davant un destí incert, eixos moments d’amargura, de tensiói de soledat absoluta, ens mostren al Jesús més vulnerable.

Flagel·lació del Senyor

Crist és apressat al mateix paratge de Getsemaní on haviaanat a pregar, es consuma la traïció de Judes i és dirigit a casade Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres dela Llei i els notables, on prenen l’acord de condemnar a Jesúsa mort i l’entreguen a Pilat, el governador, qui el va qüestionar:

“Eres tu el rei dels jueus? Tu ho dius. Jesús li respongué”.Pilat que no va trobar cap delicte en Jesús que justificara

una condemna a mort, va manar flagel·lar-lo.Al sofriment de l’esperit, la tristor, agonia i soledat de

Getsemaní, li va seguir el dolor corporal i físic de la flagel·lació,en un context saturat de tota classe de vexacions i menyspreus.

Com diu Sant Pau:“Es va reduir a res, prenent la condició d’esclau. El que

postil.la Sant Bernat amb aquestes paraules: “Va voler ser elnostre redemptor, que és el senyor de tot, no només rebaixar-se a la condició d’esclau, sinó també de mal esclau, per a sercastigat com a malfactor, satisfent d’aquesta manera per lesnostres culpes”.

Seguirem tots i totes a la confraria de la Flagel·lació delSenyor, sentint cada colp de flagell que rep Jesús en la nostrapròpia carn, cada gota de sang que brolla del seu cos és sangnostra que es vessa, el seu dolor és el nostre dolor.

Ecce Homo - Sant SepulcreUna volta flagel·lat, els soldats romans trenaren una corona

d’espines, li la ficaren al cap, i el vestiren amb un mantellpúrpura, Pilat va eixir fora on s’arremolinava la multitud i elsva dir:

“Mireu que vos el trac per a què sapigueu que no trobe enell cap culpa”

I Jesús va eixir fora, Pilat es va dirigir a la multitud:“Ací teniu l’home!”Crist va anar de Herodes a Pilat i va acabar convertit en

desfet humà, varó de dolors, com havia escrit el profeta Isaïes:“No tenia ni aparença ni presència, el veiérem i no tenia

aspecte que poguérem estimar. Menyspreable i desfet d’homes,varó de dolors i sabedor de dolències, com u davant qui s’ocultael rostre, menyspreable, i no ho tinguérem en compte”.

12

Jesús carrega amb la Creu - Jesús el Natzaré

Pilat, va entregar Jesús als jueus per a que el crucificaren,i com els altres dos condemnats, que van a sofrir la mateixapena, va carregar amb la Creu i es va dirigir cap al lloc anomenat“la calavera”, en hebreu “Gòlgota”.

El seguia molta gent del poble i dones que es pegaven colpsde pit i es lamentaven per ell. Jesús es va tornar cap a elles i elsva dir:

“Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltresi pels vostres fills, perquè venen dies en els que es dirà: Joiosesles estèrils, els ventres que no han donat a llum i els pits que nohan alletat. Llavors començaran a dir a les muntanyes: caieusobre nosaltres, i als tossals: Sepulteu-nos; perquè si açò fan altronc verd, que no faran al sec?”

Tot i sofrir gran dolor i humiliació personal, la preocupacióde Jesús no era per ell mateix, sinó per les vides i les ànimes,d’aquells que enfrontaven el perill de la condemnació eterna,pel pecat a les seues vides.

Crist, rep en l’Alcúdia l’ajuda de la Confraria Jesús elNatzarè, per a fer méslleugera la carrega de la pesada Creu queporta a l’esquena, no li faltaran al Senyor de l’Alcúdia mans,que li facen més lleuger el camí per la via dolorosa, camí dela crucifixió, però és ell, el que realment, amb la seua infinitacompassió i la seua mirada misericordiosa, qui ens ajuda anosaltres a dur en dignitat la Creu metafòrica, que portemdurant la nostra vida.

La Verònica - Jesús el Natzaré

Una de les dones, commoguda al veure el rostre del Senyorple de sang, sorteja de forma valenta als soldats i va arribar finsa Ell. Es va llevar el mocador i li va netejar la cara suaument.Un soldat la va apartar amb violència del costat de Jesús, peròal mirar el mocador, va veure que duia plasmat el rostreensangonat i sofridor de Crist. El drap amb el rostre de Cristplasmat, evoca al de tants homes i tantes dones que han sigutdesfigurats i privats de la seua dignitat.

La Dolorosa - Sant Silenci

A penes s’alça Jesús de la seua primera caiguda, quan estroba a la seua Mare, junt al camí per on Ell passa. Amb immensamor mira Maria a Jesús i Jesús mira a la seua Mare, els seusulls es troben, i cada cor, vessa en l’altre el seu propi dolor.L’Ànima de Maria queda inundada en amargura, en la amargurade Crist.

S’ha complit la profecia de Simeon: “Una espasa traspassaràla teua ànima”.

Crucifixió - Crist de la Fe

El crucificaren i es sortejaren la seua roba, a vore ques’emportaria cadascú. Eren les nou del matí quan el Crucificaren.

La inscripció amb la causa de la seua condemna deia: “El reidels jueus”.

De les set vegades que Crist va parlar en la seua agonia, entres ens torna a demostrar la seua immensa misericòrdia:

“Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan” La dimensióde Crist es veu reflexada amb la petició del perdó per a aquellsque l’han crucificat, una frase que tots i totes, deuríem saberfer nostra aprenent a perdonar.

“De veritat et dic que avui estaràs en mi al paradís”. Davantel penediment de Dimas, el bon lladre, Crist és magnànim i liofereix la salvació.

“Dona, ací tens el teu fill... fill ací tens la teua mare”. Cristper mitja del seu deixeble Joan, l’únic que el va acompanyarfins la Creu, ens fa el regal mésgran que podia fer una Mare,la seua Mare.

Cap al migdia les tenebres cobriren tota la terra fins les tresde la vesprada. El sol s’eclipsa i la cortina del temple es vaesgarrar. Jesús amb veu forta, va dir: “Pare, confie el meu aléa les teues mans”.

La confraria del Crist de la Fe no deixarà sols en capmoment a Crist en la seua agonia, fent costat a aquell que araderrotat, tornarà de la mort triomfant, complint amb la Missióque el seu Pare li havia encomanat.

Maria al Peu de la Creu

Després de la mort en la Creu de Jesús, Josp d’Arimateava demanar a Pilat el cos de Jesús. Aquest, va preparar eldavallament del cos de Crist de la Creu.

Durant el davallament, estaven presents, entre altres, Mariai Maria Magdalena, a més de Nicodem i Josep, pujaren unsllenços a la Creu, per ajudar-se a baixar el cos.

Havent davallat tot el cos, l’envoltaren des dels genolls finsla cintura i li l’entregaren a sa mare.

Quin terrible episodi, una mare que veu morir el seu fill,que el veu morir d’eixa forma, en eixes circumstàncies...

Mai podrem, ni remotament, sospitar el que va significarel dolor per al seu cor de Mare, al contemplar, en silenci, lapassió i mort del seu Fill.

Jesús mort en els braços de la seua Mare, que plora la seuamort, Jesús que era el Fill de Déu, el Salvador d’Israel, ha morttorturat i crucificat, què dura prova per a la Fe de Maria!

Els confrares del Peu de la Creu junt a Joan i MariaMagdalena no abandonaran a Maria en el tràngol més difícilde la seua vida, rebre el cos sense vida del seu Fill, el fill queun dia Deu li va entregar i ara li arrabassa.

Sepulcre

Josep de Arimatea, que era deixeble de Jesús, encara queho tenia en secret per por als jueus, i Nicodem s’emportarenel cos de Crist i l’embolicaren amb llenços amb aromes, comacostumaven els jueus a sepultar. En el lloc on l’havien crucificat

FRANJEN, S.L.C/ Llevant, 16 - Pol. Ind. Carlet46240 CARLET (Valencia)

Tel. 96 241 33 51 - Móvil 666 645 875

autofranjen@hotmail.com

C/ Santiago de Les, 1 · 46250 L’ALCÚDIA (Valencia)

Fax 96 254 04 54 · E-mail: depial@depial.es · www.depial.es

Vicente Murillo: Tel. 606 124 063 · Daniel Mínguez: Tel. 687 905 797

13

hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou, en el que ningúhavia sigut sepultat.

Com el sepulcre estava prop i tenien que preparar la festadel dia següent, deixaren allí el cos de Jesús.

Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea, elseguiren de prop i varen veure el sepulcre i com va ser col·locatel seu cos.

Després s’en tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums,i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.

La confraria del Sant Sepulcre, acompanyarà el cos de Jesúsper donar-li sepultura, i junt als llandats custodiaran el sepulcre,esperant la bona nova: la Resurrecció de Crist! I poder aixídonar testimoni del triomf de Crist sobre la mort.

Soledat

Lope de Vega ens transmet la seua compassió cap a laSoledat de la Verge amb aquestes paraules que ara faig meues:

Sin esposo, porque estabaJosé de la muerte preso;Sin padre, porque se esconde;Sin hijo, porque está muerto;

Sin luz, porque llora el sol;Sin voz, porque muere el verbo;Sin alma, ausente la suya;Sin cuerpo, enterrado el cuerpo;

Sin tierra, que todo es sangre;Sin aire, que todo es fuego;Sin fuego, que todo es agua;Sin agua, que todo es hielo.

Con la mayor soledadQué humanos pechos se vieronPechos que hubiesen criado,Aunque virginales pechos.

A la cruz, de quien pendíaUn rojo y sangriento lienzo,Con que bajo de sus brazosCristo sin alma, y Dios muerto.

La sola del sol difuntoDice con divino esfuerzo,Estas quejas lastimosasY estos piadosos requiebros.

Oh teatro victoriosa!Donde el capitán eterno,Por dar a los hombres VidaVenció la muerte muriendo.

Dos cents cinquanta anys celebra enguany la Confraria dela Soledat, dos cents cinquanta anys acompanyant a Maria enel seu dolor, el dolor per un fill perdut, per un fill que va patir

i va ser crucificat, mort i sepultat; dos cents cinquanta anysintentant donant-li consol a qui consol no té, perquè res potconsolar a qui perd el que més estima, la mirada de la Vergede la Soledat ens transmet una tristor immensa pel dolor queli produeix la pèrdua del seu estimat fill, però també una granserenitat perquè Crist ha complit amb el seu destí.

Però les tenebres al tercer dia escampen, la pedra que tapala porta del sepulcre no esta al seu lloc, dins sols troben elllençol d’amortallar i el sudari,el cos de Crist no està al sepulcre.

“Perquè busqueu entre els morts a qui viu? No està ací.Ha ressuscitat”.

La Resurrecció és el pilar sobre el que es sustenta lanostraReligió. Significa la victòria de Jesús sobre el pecat i laredempció per al pecador.

El nostre poble espera ja amb il·lusió que es torne a sentirla següent expressió:

“En el nom del pare, del fill, de l’Esperit Sant, amen Jesús”i rebre la gran notícia: la resurrecció de Crist, a través delsversos dedicats al Jesuset i a la Verge de la Soledat, que enguanyens recitaran Anna i Inés, elles amb les seues paraules faran quel’Alcúdia esclate en una festa i s’ompliga de goig i alegria. Elsal·leluies sobrevolant el cel de l’Alcúdia posaran punt i final ala commemoració de la passió, mort i resurrecció de Crist,concloent la nostra Setmana Santa.

Arribat aquest punt, vull animar-vos a tots i totes a participarals diferents actes que organitzen tant la Junta Central deConfraries com les juntes de les vuit confraries del nostre poble.Omplim els carrers en els trasllats, als via crucis o a les processons.Acudim i participem als actes litúrgics, fem que la nostra Esglésiaes quede xicoteta.

Quedeu tots i totes convocats per a commemorar la passió,mort i resurrecció de Jesús. Eixiu a buscar a Crist, ell eixirà alvostre encontre.

Bona nit.

Rafael Herrera Clavero

14

SANT ANDREU

15

ART EN LA SETMANA SANTA

DOSSER FLAGEL·LACIÓ DEL SENYOR: C/ Pintor Vergara,

81. Del 16 al 25 de març (excepte el 24). De 19:00 a 22:00 h.

DOSSER SANT SEPULCRE: Avgda. Cooperativa Verge de

l’Oreto, 30. Dies 25, 26, 27 i 28 de març. De 18:30 a 21:30 h.

DOSSER SANT SILENCI: C/ Germanies, 6. Del 17 al 26 de

març. De 19:00 a 21:00 h.

DOSSERS

16

ACTES JUNTA CENTRALDE CONFRARIES

25 d’abril de 2017- Lectura Acta sessió anterior i aprovació, si es el cas.

- Contestació President de la Junta Central de Confraries

a l’escrit de l’Alcalde.

- Precs i qüestions.

5 d’octubre de 2017- Lectura Acta sessió anterior i aprovació, si es el cas.

- Juntes Diocesanes celebrades fins al dia de hui.

Informació.

- Festa Sant Andreu 2018.

- Inici procés elecció Xiquetes Vers 2018.

- Pregoner Setmana Santa 2018.

- Material confraries Llibre Setmana Santa 2018.

- Exposició i Processó Diocesana Gandia 2018.

- Distribució tasques confraries Setmana Santa 2018.

- Precs i qüestions.

21 de novembre de 2017- Lectura Acta sessió anterior i aprovació, si es el cas.- Aportacions confraries programa Setmana Santa 2018.- Festa Sant Andreu 2017.- Clausura seu Alboraia 2017.- Exposició i Processó Diocesana Gandia 2018.- Elecció xiquetes vers 2018.- Inici procés i procediment elecció Pregoner 2018.- Precs i qüestions.

Gener 2018- Reunió de la Junta Central amb l’Alcalde i la Regidora

de Festes i Tradicions.

Febrer 2018- Aprovació Balanç Econòmic 2017 i Pressupost 2018.- Organització Exposició Diocesana Gandia 2018.- Repàs de treballs de Setmana Santa 2018.- Aprovació d’entrega de la Insignia d’or de la Junta

Central de Confraries i Pergamí commemoratiu alPregoner, En Vicente Boix Climent.

17

Alboraia - 10 de juny de 2017- Informe En Luis Gamón delegat territorial UMAS.- Lectura i aprovació si procedeix de l’acta anterior.- Informe dels actes realitzats en Alboraia, Seu 2017.- Informe Gandia. Seu 2018.- Informe traball realitzat per la Comissió de Protocol.- Informe Tresoreria.- Informe President.- Informe Consiliari.- Propostes dels assistents- Precs i qüestions.

Alboraia - 21 d’octubre de 2017- Lectura i aprovació si procedeix de l’acta anterior.- Aprovació modificacions Reglament de Protocol i

Distincions.- Admisió noves poblacions: Carlet, Fortaleny i Car-

caixent.- Nomenament Seu Diocesana 2020: Torrent.- Informe Comissions.- Informe Gandia. Seu 2018.o 13/01/2018 Acte Confraternitat: Visita a la ciutat i

dinar.o 17/02/2018 – Muntatge Expossició.o 18/02/2018 – Inaguració Expossició.o 19/02/2018 – 23/02/2018 – Setmana cultural.o 24/02/2018 – Processó Diocesana.- Informe President.- Informe Consiliari. Notificació del Pregoner a l’Arque-

bisbat pel Consiliari de cada Junta de Confraries decada poble membre.

- Propostes dels assistents.- Precs i qüestions.

ACTESJUNTA DIOCESANA

Alboraia - 26 de novembre de 2017- Lectura i aprovació si procedeix de l’acta anterior.- Dació de Comptes.- Informe Foro de Laics.- Informe Gandia. Seu 2018.- Informe President.- Informe Consiliari.- Propostes dels assistents.- Precs i qüestions.

Gandía - 13 de gener de 2018- Lectura i aprovació si procedeix de l’acta anterior.- Informe de Gandía, Seu 2018.- Informe d’Oliva, Seu 2019.- Informe de Comissions.- Admisió de noves poblacions.- Modificació d’Estatuts.- Explicació sobre el Pelegrinatge a Terra Santa per les

persones organitzadores.- Informe President.- Informe Consiliari.- Propostes dels assistents.- Precs i qüestions.

18

SETMANA DE PASSIÓDivendres día 23 de març. Divendres de Dolors.

A les 22:00 hores, celebrarió del VIA CRUCIS alCalvari Parroquial amb la participació de la imatgedel Santíssim Crist de la Fe.

Participarà la Coral Nova Creació encetant els actescommemoratius del desé aniversari de la seua fundació.

Dissabte dia 24 de marçDesprés de la Missa de les 20:00 hores, tindrà lloc el

PREGÓ DE SETMANA SANTA 2018 a càrrecd’EN VICENTE BOIX CLIMENT.

Diumenge dia 25 de marçA les 19:00 h, a l’església Sant Andreu Apòstol, CONCERT

SACRE: Rèquiem de Mozart, pel Cor Madrigal deBenifaió. Patrocinat per l’Ajuntament de l’Alcúdia.

SETMANA SANTADIUMENGE DE RAMS

A les 09:00 hores. Missa.A les 11:00 hores BENEDICCIÓ DE PALMES I

ACTES RELIGIOSOS

RAMS al Calvari Parroquial i processó fins al temple,on es celebrarà l’Eucaristia.

CONFESSIONS: Dilluns, dimarts i dimecres, de 6 a8 de la vesprada.

DIJOUS SANTA les 5, i a les 7 de la vesprada: EUCARISTIA DEL

SOPAR DEL SENYOR.A les 11 de la nit, SOLEMNE HORA SANTA.

DIVENDRES SANTA les 06:30 hores VIA CRUCIS al Calvari Parroquial.A les 18:00 hores, CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ

DEL SENYOR.A les 22:00 hores, PROCESSÓ DEL SANT SOTE-

RRAR DEL SENYOR.

DISSABTE SANTA les 11 de la nit, SOLEMNE VIGÍLIA PASQUAL.

DIUMENGE DE PASQUAA les 9 del matí, Missa.A les 10:30 h, PROCESSÓ DEL SANT ENCONTRE

I MISSA SOLEMNE DE PASQUA. Recitaran elsversos les xiquetes: Oreto Ituren Esteve i Sara Puig Masiá.

19

20

CONSERVEM EL PATRIMONIRELIGIÓS I ARTÍSTIC

SANT SILENCI: Restauració de l’Àngel. La imatgerealitzada per l’imaginer valencià Bayarri en 1944, haestat restaurada en 2017 per Paqui Sanchis Madramany.

Anda novadel Natzaré

21

El pasat mes d’abril el cor de la comunitat confrare de L’Alcúdia, i de

la nostra Parròquia, es constrenyia. La notícia que amb fe i esperança

demanavem al Pare que no arribara mai ens plenava d’una amargura

cruel i indescriptible, la confraria dels Serfs de Maria al Peu de la Creu

perdia un dels seus membres més joves i amb més vitalitat, Carlos. Déu

l’acollia, l’agafava al seu braç i l’acaronava després del seu particular

Calvari.

Eixa espasa que travessa el cor de Maria en el seu pas, ens atravessava

a tota la família confrare de l’Alcúdia. I cada confrare que entra en la

Casa del Pare forma part de la nostra història, del nostre cor.

Des d’aquestes línies volem expresar la nostra estima per la persona,

per la família, per un poble unit en l’oració i en la lluita, per fer un cant

a la vida com el do més preciat que Déu ens dona i regala.

Sols ens queda pregar per ell i per tots els confrares difunts, per a

què des de la Casa del Pare ens ompliguen de benediccions i de l’alegria

de sentir-se volguts per Déu Pare misericordiós.

AL NOSTRE COR, EN LA NOSTRAHISTÒRIA, EN EL NOSTRE RECORD

22

ITINERARI

A les 11:00 hores benedicció de les palmes i rames d’olivera al Calvari Parroquial. Després processó

fins l’església pels següents carrers: Calvo Acacio, Joan Baptista Osca, Major, i l’Església, on se celebrarà

l’Eucaristia amb la participació de la Comunitat Parroquial de Sant Andreu, germans majors, honoraris,

banderers i confrares.

P L A N C H A

Y P I N T U R A

Manolo Gómez

Tels. 96 254 02 14

649 892 701

Fax 96 254 31 69

romaypa@romaypa.com

Avda. Montortal, s/n

46250 L’ALCÚDIA

(Valencia)

23

DIUMENGE DE RaMS

24

ITINERARI

A les 10:00 hores, trasllat de la imatge de l’Entrada de Jesús a Jerusalem acompanyada per la seua bandera

i el grup “ACARAMULL”, pel següent itinerari: Ermita, Sant Antoni, Pelegrí de Montagut, Sant Roc,

Ramón y Cajal, Plaça la Farola, Poeta Millo, Plaça Cervantes, Nou d’Octubre, Picasso, Pintor Sorolla,

Alapont, Colom, Papa Lino, Rei en Jaume, Verge dels Dolors, Joan Bta. Osca al Calvari.

25

DIUMENGE DE RAMS

GERMANA MAJOR

ORETO MARTÍNEZ ABEL

GERMANA HONORARIA

PAULA GIMENO FRAU

GERMÀ BANDERER

JOSÉ RAMÓN CARPI CORTÉS

GERMANES FANALERES

ZULEMA ALÓS RODA

ALBA JUANES ALÓS

OLGA VENDRELL GARCÍA

ENTRADA DE JESÚS A JERUSALEM

26

ITINERARI: A les 21:30 hores, trasllat de la imatge de l’Ecce Homo per la confraria del Sant Sepulcre acompanyada

pel seu estendard i fanals. Obrirà la banda de tambors de la confraria pel següent itinerari: Doctor Fleming 21,

2 de Maig, Marià Benlliure, Germanies, Sant Vicent, General Albert, Patrici Boronat, Sant Andreu, Sant Pere,

Pintor Vergara a l’Ermita. Tancarà la banda de música la Filharmònica Alcudiana.

DOSSER: Avgda. Cooperativa Verge de l’Oreto, 30. Dies: 25, 26, 27 i 28 de març. Horari: de 18:30 a 21:30 h.

C/ Marià Benlliure, 36 · Tel. 696 369 164 · L’ALCÚDIA

PERRUQUER

des de 1983

27

DIUMENGE DE RAMS

GERMÀ MAJOR

JOSÉ VALLÉS CARDETE

GERMANES HONORÀRIES

LIDIA VALLÉS ROIG

INÉS VALLÉS ROIG

SILVIA ROIG CARRETÓN

GERMANES PORTA-ESTENDARD

MARÍA ORETO SÁNCHEZ TERUEL

ALICIA TERUEL FEBRER

SANT SEPULCRE

28

ITINERARIA les 22:00 hores, trasllat de la Confraria de la Santíssima Verge de la Soledat, acompanyant de la seua imatge,amb la seua bandera, banda de tambors i estendard pel següent itinerari: Ermita, Pintor Vergara, Avda. Verge del´Oreto, Blasco Ibáñez, Cami Vell d´Alzira, Avda. Ausias March, Aparisi i Guijarro, Santa Bárbara, Ramón i Cajal,Sant Roc, Plaça Peregrí de Montagut, Sant Antoni a Ermita. Tancarà la banda de música la Filharmònica Alcudiana.

29

DILLUNS SANT

GERMÀ BANDERER

ESTANISLAO VALLÉS CALATAYUD

GERMANS FANALERS

SERGI DAUDER LÓPEZ

ADRIÀ MARTÍNEZ PÉREZ

ESTENDARD BANDA DE TAMBORS

ANNA BALDOVÍ LÓPEZ

SANTÍSSIMA VERGE DE LA SOLEDAT

30

ITINERARI

A les 22:00 hores, trasllat de la imatge de la Confraria del Santíssim Crist de la Fe, acompanyanda pel seuestendard, pel següent itinerari: Ermita, Ausiàs March, Milagro Martí, Blasco Ibáñez, Verge de l’Oreto.Escoles, Lluís Vives, Párroco Mora, Hernán Cortés, Cardenal Cisneros, Escorxador Vell, En Joan D’Àustria,Verge de l’Oreto, Pintor Vergara a l’Ermita. L’acompanyament serà a càrrec de la Banda de Tambors dela Confraria del Santíssim Crist de la Fe i tancarà el trasllat la banda de música la Filharmònica Alcudiana.

31

DIMARTS SANT

GERMANA BANDERERA

NA MELODY ISONA BALLESTER

SANTÍSSIM CRIST DE LA FE

32

ITINERARI

A les 22:00 hores, trasllat de la imatge de la Flagel·lació del Senyor acompanyada per la banda de tambors dela confraria i estendard pel següent itinerari: Ermita, Avgda. Ausiàs March, Exèrcit Espanyol, Ramón y Cajal,Plaça la Farola, Carrer de Bonet, Plaça Cervantes, 9 d’Octubre, Alapont, Colom, Papa Lino, Major, PlaçaPaís Valencià, Sant Francesc, Pintor Vergara a Ermita. Tancarà la banda de música la Filharmònica Alcudiana.

DOSSER: Carrer Pintor Vergara, 81. Dies: del 16 al 25 de Març (excepte el 24). Des de les 19:00 a les 22:00 h.

33

DIMECRES SANT

GERMÀ MAJOR

VICENTE BOIX MARTÍNEZ

GERMANS HONORARIS

VICENTE BOIX CLIMENT

ANDREA BOIX CLIMENT

GERMANS PORTA-ESTENDARD

FERNANDO VERDÚ ORTEGA

JOAQUÍN PORTA TORRÓ

FLAGEL·LACIÓ DEL SENYOR

34

Avenida Ausias March, 38, 2º, 4ª

Apartado de Correos 135

Tel./Fax 96 254 01 38 · Móvil 629 683 504

46250 L’ALCÚDIA (Valencia)

ITINERARI

A les 23:15 h: Trasllat de les imatges de Jesús el Natzaré i la Verònica. Obrirà el trasllat la banda de tambors

i cornetes de la Confraria i la seua bandera pel següent itinerari: Ermita, Avinguda Ausiàs March, La

Florida, Menéndez y Pelayo, Santa Bàrbara, Ramón y Cajal, plaça Lope de Vega, Bonet, plaça Cervantes,

Colom, plaça País Valencià, Sant Antoni, Ermita. Tancarà la banda de música “La Filharmònica Alcudiana”.

35

DIMECRES SANT

GERMÀ MAJORPACO LÓPEZ MIGUEL

GERMANES HONORARIESSARA LÓPEZSOFIA LÓPEZ

GERMÀ BANDERERBERNAT HERVÀS MACHÍ

GERMANS FANALERSFRANCESC PÉREZ MARTÍNEZ

FRANCESC MARTÍNEZ MASANET

JESÚS EL NATZARÉ

36

ITINERARI

A les 22:00 hores, trasllat de la Confraria Serfs de MarIa al Peu de la Creu, amb les seues imatges i

bandera pel següent itinerari: Plaça Cervantes, Sant Antoni, Pintor Vergara, Verge dels Dolors, Calvo

Acacio, Joan Baptista Osca, Major, Papa Lino, Colom a la seu de la Confraria. Obrirà la processó la

banda de Tambors de la Confraria, i la tancarà la banda de música “La Filharmònica Alcudiana”.

l’avingudaTintoreria Ecològica · Centre de Llavat i Planxat

Avgda. Antonio Almela, 9046250 L’A lcúd ia - Va l è n c i a -gerència: Mª José Añó Albuixech

960650370www.tintorerialavinguda.com

Jaume Roig, 2 bajo46250 L’Alcúdia

679 770 437

facebook: Bar-Cafetería Can RellamEspecialidad en Pincho y Tapa

37

DIJOUS SANT

GERMÀ MAJOR

JAIME TAPIA ZARAGOZÁ

GERMANS HONORARIS

IRENE FRECHINA CUÑAT

JAUME TAPIA FRECHINA

ANDRÉS TAPIA FRECHINA

LIDIA TAPIA FRECHINA

GERMÀ BANDERER

DAVID FUSTER ARNANDIS

GERMANS FANALERS

JOSEP IBÀÑEZ ABEL

XAVIER ARNANDIS SEVILLA

SERFS DE MARIA AL PEU DE LA CREU

38

ITINERARI

A les 23:00 hores, trasllat de la imatge de l’Oració a l’Hort i la imatge de la Verge Dolorosa; obrirà la banda de

tambors “Ciudad de Mudéjar” de Teruel, la Seua Creu, la banda de tambors de la Confraria i els timbals pels

següent itinerari: Eixida des de l’Ermita, San Antoni, Plaça País Valencià, Major, Joan Baptista Osca, Avgda. Calvo

Acacio, Jaume Roig, Joan Fuster, Germanies, Sant Vicent, Pintor Vergara fins l’Ermita. Tancarà la banda de

música la Filharmònica Alcudiana.

39

DIJOUS SANT

GERMÀ MAJOR

EN Francisco Serra Vallés

GERMÀ MAJOR HONORARI

EN Franc SERRA GonzÁlez I Alex Serra DÍaz

N’Eva Serra GonzÁlez I Aina Mateu Serra

N’Amparo Serra GonzÁlez i Blai Gil Serra

GERMÀ CREUER

En Francesc Xavier Cebrià Marqués

SANT SILENCI

Xavier MadramanyXavier Madramany

40

41

DIVENDRES SANT

ITINERARI

A les 6:30 hores, VIA CRUCIS al Calvari Parroquial pels següents carrers: Església, Sant Francesc,

Pintor Vergara, Sant Antoni, Plaça País Valencià, Colom, Alapont, Reis Catòlics, Calvari, Calvo

Acacio fins Calvari Parroquial.

Al finalitzar tornarà a l’Església Parroquial pels carrers Joan Baptista Osca, Major i l’Església.

VIA CRUCIS

42

A les 22:00 hores començarà la processó amb el toc

Eixida de la Creu perl’itinerari següent: Eixida de l’Església

Parroquial, Plaça País Valencià, Sant Roc, Mestre Josep

García, Pintor Vergara, Sant Vicent, Calvo Acacio,

Joan Baptista Osca, Major a l’Església.

1 Obrirà la Creu Parroquial acompanyada pel la “Colla

la Rosca”.

2 Confraria de l’Entrada de Jesús a Jerusalem amb la

seua imatge. Obrirà la seua bandera i tancarà la banda

de música de Beneixida.

3 Confraria del Sant Silenci, amb les imatges de

l’Oració a l’Hort i la Verge Dolorosa, la banda de

tambors de la confraria, precedides dels timbals i la

seua creu. Tancarà la banda de música l’Armonia

de Montroi.

4 Confraria de la Flagel·lació del Senyor, amb les seues

imatges i estendard. Tancarà la banda de música la

Unión Musical Lira Realense de Real de Montroi.

5 Confraria del Sant Sepulcre amb la imatge de l’Ecce

Homo i el seu estendard.

6 Confraria de Jesús el Natzaré, amb les seues imatges

de Jesús el Natzaré i la Verònica, acompanyats per

la banda de tambors de la confraria i la seua bandera.

Tancarà la banda de música de Fontanar dels Alforins.

7 Confraria del Santissím Crist de la Fe, amb la seua

imatge i estendard acompanyats per la seua banda

de tambors i tancarà la marxa la banda de música de

Benimodo.

8 Confraria dels Serfs de Maria al Peu de la Creu,

amb les seues imatges i bandera, acompanyats per

la banda de tambors de la confraria. Tancarà la banda

PROCESSÓ DEL SANT SOTERRAR

43

de música Sociedad Protectora Musical

d’Antella.

9 Confraria del Sant Sepulcre, amb la

imatge del Crist Jacent acompananyat

per la banda de tambors de la confraria,

estendard, fanals, les clavariesses de la

Confraria i els llandats. Tancarà la marxa

la banda de música d’Alcàntera de

Xúquer.

10 Confraria de la Santíssima Verge de la

Soledat, amb la seua imatge, la banda de

tambors de la confraria i estendard. Tan-

carà la marxa la banda de música la

Filharmònica Alcudiana.

11 Clergat i representants de la Junta Central

de Confraries.

12 En arribar totes les confraries a l’Església,

acabarà la processó amb l’oració i la

veneració del Crist Jacent.

44

Jesús Hernandis

......................................C/ Major, 1146250 L’AlcúdiaT. 96 254 12 45

45

A les 23:00 hores, solemne Vigília Pasqual.

En finalitzar la celebració, GRAN TAMBORADA pels diversos carrers de l’Alcúdia a càrrec de les bandes de

tambors de les Confraries i conclouran totes a la Plaça del País Valencià, on es dispararà un castell de focs aèris.

DISSABTE DE GLÒRIA

46

48

A les 17:00 hores, al Parc del Patinatge, GRAN FESTA PASQÜERA.

L’alegria i diversió d’uns no tenen perquè perjudicar als altres, pel que demanem convivència i respecte a tots.

MARÍA VIDAL HERVÁS - Tel. 659 684 011 - Email: maplan@hotmail.esC/ Mariano Madramany, 17 - 46250 L’ALCÚDIA (València)

FESTA PASQÜERA

entitat patrocinada per