Significats nous i maneres noves d'aprendre. Jordi Jubany.

L'article reflexiona sobre com canvia la manera de llegir i escriure en la societatactual. Són dues accions que realitzem cada vegada més en pantalles de tipusdiferents, on text, imatge i llenguatge audiovisual conviuen constantment.Hem d'aprendre a llegir (entendre) aquests missatges que utilitzen els mitjansde comunicació i a escriure (expressar-nos) mitjançant les noves tecnologies.La didàctica de la llengua pot aprofitar les potencialitats de la tecnologia benusada per generar aprenentatges significatius i funcionals, obrint les portes aidees innovadores i al treball col·laboratiu.

Paraules clau: lectura, escriptura, text, imatge, tecnologia, audiovisual, comu-nicació.

New meanings and new ways of learning to read and writeThis article considers the changes in reading and writing in modern-day so-ciety. Increasingly these two actions are being carried out on different screenson which text, images and audiovisual language permanently coexist. We haveto learn both how to read (interpret) these messages used in means of commu-nication and how to write (express ourselves) using them. Language teachingcan make the most of these technological opportunities if properly followed tocreate meaningful, functional learning and open the doors to innovative ideasand collaborative work.

Keywords: reading, writing, text, image, technology, audiovisual, communication.

(...) l'escola ha d'ensenyar de llegir i d'escriure no només el codi escrit, si-nó tots els codis que influeixen en els nens. I dic «llegir» i «escriure». És adir: ha d'ensenyar de llegir la televisió i d'escriure televisió... perquè si noatenem el nen d'avui... Comprens? (...)1

Actualment, no en tenim prou d'alfabetitzar en el sentit estricte i clàssicdel terme. Els alumnes han de dominar diferents tipus de llenguatges (elmatemàtic, el musical, el plàstic, el corporal...). Intentem de no fragmen-tar els llenguatges i els coneixements que són presents a la societat. Hande saber llegir i escriure també amb imatges i en el llenguatge audiovi-sual. El sol fet de ser consumidors de mitjans, no vol dir que tinguin ad-quirides les competències comunicatives bàsiques necessàries, caleducar-les aprofitant els mitjans tecnològics que hi ha a l'abast.

A més a més, ens trobem en una situació de contextos plurilin-gües. A l'escola i a l'institut, hi són presents diverses llengües en cadas-

86 | Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • P. 86-94 • gener 2008

Significats nous i maneres noves d'aprendre a llegir i escriure

Jordi JubanyCEIP Pere Vila. Barcelona

MonografiaXarxes per aprendrellengua

Llengües i llenguatges

cuna de les matèries. Ens cal conèixer la biografia lingüística de l'alum-nat, així podem aprofitar les oportunitats per aprendre característiquesde llengües diferents, l'alfabet, els costums; podem fer entrevistes ambpersones de diversos països... Per tal de garantir la competència lingüís-tica de l'alumnat, cal desenvolupar també les seves competències so-ciolingüístiques, discursives i estratègiques, perquè comunicar va mésenllà de parlar i utilitzar el llenguatge verbal.

La necessitat d'escriure i de llegir continua essent present, tot ique, cada vegada més, es fa a través de pantalles. Neixen gèneresnous, com ara el correu electrònic, el bloc o el xat, que permeten crearuna identitat electrònica, un jo virtual. Es basen en l'escriptura i lalectura, encara que en canviïn algunes característiques. Els usuaris ca-da vegada desenvolupem més la multilectura, per exemple: quanobrim els correus electrònics escrits en diferents idiomes i mirem elsarxius adjunts en diferents formats. Això no treu que moltes vegadescontinuem pensant en paper, la qual cosa ens fa més còmoda l'escrip-tura o la lectura.

La nova generació d'alumnes es mou en un context d'estímuls cons-tants, està acostumada a realitzar accions diferents simultàniament i acanviar d'activitats cada poc temps. De manera semblant al zàping quefem quan mirem la televisió, els estudiants estan habituats a navegar, arealitzar associacions de tipus arbre amb la informació de manera no li-neal, hipertextual, hipermedial i intertextos. També desenvolupen habi-litats perceptives i mentals diferenciades. Cal millorar la comunicació,acostar-nos més a ells perquè ens entenguin.

La lectura de text i imatge és compatible i sovint complementà-ria, com els peus de foto o les sobreimpressions que veiem en un noti-ciari televisiu. Hem de prendre consciència del poder que té la imatgei de com aquesta és una representació de la realitat, no la realitat ensi, i té un caràcter polisèmic. La imatge ens permet transmetre idees,conceptes, relacions..., indueix a l'atenció, al descobriment, amb inte-rès i comprensió.

Saber llegir les imatges ens ajuda a aprofitar tota la informa-ció que ens arriba mitjançant els llibres, les enciclopèdies, les dia-positives, els dossiers, les fotos, els murals, els rètols, els vídeos, elsgràfics, els mapes conceptuals, els documents d'escola... Així, laimatge esdevé objecte d'estudi i eina d'aprenentatge al mateixtemps. Però és bo no oblidar que tot el que és parla no es pot passara imatge, mentre que el text pot desvetllar imatges mentals senselímits.

Xarxes per aprendre llengua

87 | Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm. 44 • gener 2008

La imatge i el text



Llegir i escriure són construccions socials, culturals i temporals. No hiha cap manera natural de fer-ho. Cada text és llegit a partir de l'expe-riència acumulada en la lectura de textos anteriors. Hem d'ensenyar quellegir és més semblant a mirar, que és selectiu, que no pas a veure, que ésindiscriminat. I cal lluitar contra l'analfabetització funcional, que sig-nifica el fet de descodificar sense entendre aplicat a la funcionalitat dela vida diària.

D'un text, n'hauríem de saber el món de l'autor, el propòsit quepersegueix, l'idiolecte, el posicionament ocult, la ubicació socioculturali la subjectivitat. Hem de dominar el gènere discursiu del text, descriu-re'l, conèixer-ne els contrincants, les veus, els noms, la solidesa, elsmots disfressats, la jerarquia... El poder actua a través del discurs. Endesenvolupar les interpretacions, també és rellevant el lector; s'hand'esbrinar els seus propòsits, les seves reaccions, els acords i desacords.El significat d'un escrit s'ubica en la ment. Hem d'interpretar, però tam-bé ser conscients que no ho podem comprendre tot.

A l'escola, els treballs per projectes contribueixen a donar sentit ales activitats de lectura i escriptura i a aconseguir l'alfabetització desit-jada. Són treballs que giren a l'entorn d'un tema concret que surt de la de-manda feta per l'alumnat. Cal plantejar-se per què escollim un temadeterminat, què en sabem i què en volem saber, fixant-nos uns objec-tius que revisarem i avaluarem. Aquest mètode ens ajuda a desenvolu-par diferents estratègies d'aprenentatge, permet l'autoregulació i lareflexió del procés seguit.

Per tal d'elaborar la informació, primer la recollim de forma directa(enquesta, entrevista, observacions...) o indirecta (mediateca, Internet,llibres...). Cal comparar aquestes dades, analitzar-les, interpretar-les iorganitzar-les. Llavors, ja podem expressar i comunicar aquesta infor-mació. És un treball que hauria d'implicar les famílies i tota la comunitateducativa.

Fa uns sis mil anys que escrivim, mentre que fa uns cent mil anys queparlem alguna de les sis mil llengües que hi ha al món i les que ja n'handesaparegut. Els nens ja saben parlar quan entren a l'escola, però aixòno vol dir que ja estigui tot fet. Hem de donar un model de qualitat,amb lèxic variat i ampli, ajudar-los a reformular el llenguatge que japosseeixen, ampliar-lo, dotar-lo de recursos per a cada situació i per acada situació d'intercanvi comunicatiu. A l'escola, la llengua oral conti-nua essent un pilar bàsic indispensable.

Hem de propiciar situacions on l'ús de la llengua oral sigui impres-cindible, i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ens

Les aplicacionsTIC i l'oralitat

Llegir i escriureper aprendre

poden ajudar a reflexionar sobre aquest ús a través d'enregistraments.Per exemple: podem gravar activitats orals com ara assemblees, debats,entrevistes, explicació de relats, d'experiències importants, de contes, dejocs com ara endevinar objectes amagats, recitar textos de memòriacom ara poemes, endevinalles, cançons, rodolins...

El treball amb una simple gravadora de veu, un micròfon connec-tat a l'ordinador, la càmera de vídeo o la ràdio escolar ens permet fer-nos conscients de com ens expressem davant dels altres.

Podem enregistrar converses significatives lliures o dirigides perveure com es dóna l'ordre i es respecten els torns de paraula, per apren-dre a formular preguntes, per conèixer els diferents gèneres dels mit-jans de comunicació, com a eina d'avaluació... Millorarem l'escoltaactiva, la comprensió, la consciència d'un mateix, l'expressió amb la veui els elements cinètics del nostre cos.

La càmera de vídeo ens permet gravar models correctes que ensserveixen d'exemple, enregistrar l'evolució dels alumnes en el temps itambé ens pot ser útil per autoavaluar l'activitat del mestre, per apren-dre què en pot millorar. Podem seguir l'esquema següent: primer, l'ela-boració d'idees, el guió i la planificació; segon, la gravació i el muntatge;tercer, el visionat, l'edició i la postproducció, i, per acabar, l'anàlisi, lacòpia i la distribució del muntatge.

Són bones pràctiques i és interessant de fer-ne un bon recull, pe-rò no és indispensable que tot quedi enregistrat. Podem utilitzar uncircuit de televisió tancat, que permet veure'ns en temps real per latelevisió o el projector mentre realitzem alguna de les activitats es-mentades. Ens adonarem de com l'atenció i la motivació milloren ràpi-dament.

Com a resultat del treball de la llengua oral, estem en disposició de ferla tasca per ser escrita, per elaborar-ne o enregistrar-ne aquelles partsque ens n'interessen més. Combinem activitats obertes, espontànies imotivadores amb unes altres de feina sistemàtica amb programesd'aspectes específics concrets. Aprendre a conèixer i fer servir el teclatesdevé un element indispensable per utilitzar un programa de processa-ment de textos amb tipus abundants de fonts, un bon corrector, unprograma de presentacions, un editor de webs...

Hem d'aprofitar les eines, també telemàtiques, com ara diferentstipus d'enciclopèdies, diccionaris, traductors, cercadors, blocs, xats, jocs icontes. Internet també el fem nosaltres amb projectes i treballs delsalumnes, en webs docents, de centre o educatius. A través dels por-tals educatius, podem realitzar diferents activitats de reescriptura de



Les aplicacionsTIC i els textosescrits



textos, com ara omplir buits de frases, confeccionar paraules, adquirirvelocitat lectora...

En tot cas, els ordinadors han de ser presents a la vida de l'aula, i elsalumnes sempre han de tenir un editor de textos a l'abast. Les primerespasses han de ser bastant pautades, amb referents al seu entorn imme-diat, començant per buscar lletres al teclat, escriure-les, escriure parau-les, com ara el seu nom propi, el dels companys de taula, el dels companysde classe per passar llista... I ho podem anar complicant amb el vocabulariespecífic de les parts del cos, dels perifèrics de l'ordinador... I, progressi-vament, fer pràctiques com ara copiar paraules i frases, escriure la cartaals Reis o fer redaccions amb una presentació ben acurada.

Hem d'ajudar a veure la imatge com una font d'informació valuo-sa i incorporar-la al costat del text en forma de dibuix o de fotos. Perexemple, podem confeccionar l'horari de classe amb imatges. En lespresentacions, també podem combinar paraules i imatges. Ens podenservir per treballar les sortides escolars, el vocabulari d'un tema estu-diat, per elaborar una recepta de cuina amb els ingredients i el procésseguit... A més, poden elaborar presentacions sobre ells mateixos, perexemple, amb fotos seves en diferents moments de la seva vida.

Amb el programa Storybook Weaver («El petit escriptor»), paraules iimatges interactuen creant un ambient màgic. El programa té una ofer-ta gràfica àmplia i diversa, amb un cert paral·lelisme amb els dibuixos

Un exempleconcret

Figura 1

animats i altres referents que tenen els nens. És una nova manera de ferels processos escrits i dóna uns resultats nous.

El maneig del programa és bastant fàcil i intuïtiu. La primera ve-gada que l'utilitzen, és bo deixar un marge de temps perquè els usuarisexplorin i experimentin lliurement les diferents possibilitats que ofe-reix. Sobretot en els diferents apartats gràfics, que és el que més els encrida l'atenció.

Podem potenciar el treball col·laboratiu agrupant els estudiants perparelles o grups petits. Podem utilitzar-lo amb diferents tipologies textuals.Al començament, ens serveix per consolidar el domini del teclat, el coneixe-ment de vocabulari específic, i per fer descripcions senzilles. A les figures 1 i2, hi veiem exemples de text descriptiu elaborats a l'educació infantil.

El programa, però, està dissenyat per desenvolupar el text narra-tiu del conte. Va molt bé per treballar les tres parts tradicionals: pre-sentació, nus i desenllaç, cadascuna de les quals coincideix amb unapàgina i el conjunt de totes va precedit d'una portada amb el títol i els

autors. Veiem un exemple de cada part a lesfigures 3, 4, 5 i 6, elaborada a primer de pri-mària.

Quan presentem una activitat per tal d'e-laborar un text narratiu, n'expliquem i en ne-gociem els objectius, en planifiquem in'orientem els passos i n'explicitem els criterisd'avaluació. En el procés de redacció, comen-cem amb una pluja d'idees, el motiu, la planifi-cació, per passar després a organitzar latextualització que adaptarem al nivell del grupi també a l'individual. Podem utilitzar esbo-rranys i esquemes per ajudar-nos-hi.



Figura 2

Figura 3



Figura 4

Figura 5

Figura 6

Hem de valorar la continuïtat i la coherència entre textos i imat-ges. Un dels errors més comuns és descuidar-se una part del dibuix o deltext o, en cas contrari, passar-se en les dimensions del dibuix o del text.En les diverses pàgines, sobretot si es treballen en dies diferents, tambéhi podem trobar manca de concordança d'espai, de temps, de personat-ges, de cohesió textual. En la revisió, l'anàlisi i l'avaluació, ens fixaremtambé en l'estructura, les paraules, la puntuació, l'interès, el ritme, lapresentació, l'ortografia, la gramàtica... Durant el procés i al final d'a-quest, poden compartir el seu treball amb tothom i rebre aportacionscrítiques i felicitacions dels companys.

En la mesura que dominen el mitjà, poden passar de reproduir iimitar contes clàssics a tenir més llibertat de moviments. Veurem quemoltes vegades s'identifiquen i s'expressen a través dels personatges,



Figura 7

Figura 8

com en els exemples anteriors. En altres casos, apliquen el programa auns altres contextos, com el que han après l'hora abans, l'última pel·lí-cula que han vist (vegeu l'exemple de la figura 7) o els ídols que admiren(vegeu l'exemple de la figura 8, de cicle mitjà).

En definitiva, les noves tecnologies dins les aules ens aporten unventall de camins nous diferents per arribar a un objectiu. Cadascú pottrobar el seu i la manera de fruir-ne i de treure'n profit. Caminem?

1. De «Marta Mata a Salvador Cardús» en Avaluació de l’ús social del català en-tre l’alumnat de secundària en relació a la dinàmica sociocultural dels centres.Consultat a <www.xtec.es/sgfp/llicencies/200102/resums/ariera-html>.

CASSANY, D. (2006): Rere les línies: sobre la lectura contemporània. Barcelona.Empúries. NOGUEROL, A. (2004): «Ensenyar llengua en una societat multilingüe». Perspec-tiva Escolar, núm. 290. Barcelona.PALOU, J.; BOSCH, C. (2005): La llengua oral a l'escola. 10 experiències didàcti-ques. Barcelona. Graó. PRAT, A.; VILA, N. (2000): «Las habilidades de lectura y escritura: un antes y undespués». Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, núm. 24, p. 47-57.TUSÓN, J. (2001): Una imatge no val més que mil paraules (contra els tòpics).Barcelona. Empúries. VILA, N. (2004): Una aproximació a la informàtica educativa. La construcciódel relat. Tesi doctoral. Barcelona. VILCHES, L. (1984): La lectura de la imagen. Prensa, cine, televisión. Barcelona.Paidós Comunicación.

Jordi Jubany i VilaMestre i formador. Àrea TIC del Departament d'Educació. CEIP Pere Vila. [email protected]ínia de recerca: nous recursos per treballar la comunicació, la relació entretext, imatge, lectura, escriptura i tecnologia.



Referències bibliogràfiques

Nota

Referències de l'autor

Significats nous i maneres noves d'aprendre. Jordi Jubany.

Documents

Transcript of Significats nous i maneres noves d'aprendre. Jordi Jubany.