Compartir idees L'any 1983, se celebra un simpbsium sobre grans parcs en &ees metropolltanes, organitzat per la Corporació Metropolitana de Barcelona Els debats d'aleshores varen servir per establir les bases de construcció del gran projecte que ha estat el Parc Metropolita de Collserola.

I 1 El pas dels anys no ha fet mes que 1 incrementar el valor estrategic dels espais

naturals o semmaturals enclavats en I &rees densament urbanitzades Alxo es degut, d'una banda, a la poss~bil~tat que

, tenen els ciutadans de les Brees urbanes I de gaudir de la natura, la qual cosa I representa una millor qualitat de vida, I I d'una altra, al paper reequilibrador del

territori que aquests espals ocupen Per aquest motlu, la nostra experienc~a reeixida desvetlla un interes tant en

I I'ambit espanyol com internacional. Així I mates la dificultat amb que,

habitualment, s'han hagut de desenvolupar projectes d'aquesta mena, per manca de referencies de contrast, fa

I necessari I desitjable I'mtercanvi ' d'experi&ncies I conerxements entre 1 professionals de diferents contrades. I

Per les raons esmentades, Barcelona, I'any 1995, prefen esdevenir un punt de referencia I de trobada a I'entorn del medi ambient I de la proteccd de la natura Aquest Simposium s'adre~a, per tant, a polítics, tecntcs, professionals, representants d'entitats, etc , vmculats a l medi ambient, a I'urbanisme, al paisatgisme, a la gestió d'espais naturals,

or públic com privat.

II Simposium sobre espais naturals

en arees metropolitanes I periurbanes

Es preveg %nalitz$r amb--la redacci6 - d'W&Ca;arta de-Principis s%ie Espais, . . , N a t u r a l ~ ~ n .Ares Mefr~pofitanes' i-.'

El parc a la televisió Durant el mes de maig, heu pogut veure per TV2 dos programes del magazine Giravolt que tractaven temes dels quals Collserola n'era protagonista. El parc interessa realment. Collserola es una de les poques mostres de gestió d'espais naturals en zones periurbanes, és a dir, un gran espai verd, amb interessants valors naturalíst~cs compartit per nombrosos municipis, nou en el nostre cas, i que conte al seu interior zones urbanitzades.

Coincidint amb I'emlssló dels dos programes esmentats, l'un ressaltant el disposit~u de prevenció I deteccló d'incendis forestals del parc, i l'altre la restauració de les fonts d'en Rlbes I del Casino, s'ha pogut veure, en el mateix canal, l'espot de la

campanya publicitaris del Programa de Patrocini: amb I'emblematic picot-verd, el qual ha afegit, en aquesta edició, noves empreses patrocinadores I col.laboradores dels projectes de conservaci6 del parc.

Cal esmentar tambe la freqüent presencia del parc, tambe, en els mitjans de comunicació escrits. Cada vegada mes sovint podem llegir als diaris noticies que fan referencia a Collserola, i, sobretot, a les activitats que els ciutadans hi poden dur a terme. Collserola ha esdevingut un conegut de la ciutat. Segurament, a hores d'ara, queda poca gent que situ'i el nom de la serra a les Guilleries o be cregui que 15s un poble proper, dades que es desprenen d'una enquesta de I'any 1983.

Intercanvis Al Butlletí número 24, de juny de 1994, us informavem de la visita d'una delegació de persones pertanyents a 7 municipis de la Costa Blava. La trobada va ser un exit per I'intercanvi tecnic que va suposar i, com a resultat, al mes de novembre, una delegació dels nostres tecnics es va traslladar alla, per tal de coneixer les seves actuacions practiques en la política de gestió forestal i de prevenció i lluita contra els incendis. D'acord amb el compromis pres pel Patronat, els dies 29 i 30 de marc, una delegació del nostre Consell d'Administració encapcalada pel nostre Pres~dent, Sr. Antoni Perez I Garzón, va fer- hi una visita de caire polític I tecnlc. El conjunt d'intercanvls establerts amb aquests municipis francesos ens ha permes engegar noves actuacions en la gestio de I'espai forestal, adre~at a la prevenció d'incendis, que actualment són en fase experimental. En el proper butlletí, on ja tindrem mes dades, us ho explicarem. Així mateix, ens facilita la participació en la FECOF (Federation Europeenne des Communes Forestieres).

Membres de la comissió experimentant amb foc

Objectors de consciencia col.laboren en la prevenció d'incendis al Parc L'Ajuntament de Barcelona, conscrent que el seu terme municipal es el que sofreix mes ~ncend~s forestals (44 sinistres durant I'any 19943 de tots els que pertanyen a I'area metropolitana de Barcelona, va iniciar converses durant I'hivern passat clmb el Patronat de Collserola per tdl de trobar un possible carni de millora de la prevenció mitjancant la ~ncorporac~ó d'objectors de consciencia qile comple~xin la prestació social substitutoria.

D'aquesta col.laboracró va sorgir un projecte per a la incorporació d'objectors de consciencia al dispositiu de vigilancia existent, amb la idea que puguin exercir tres funcions bhques.

1. Hgilancia dissuasii/a. 2 . Detecció precoc. Les patrulles poden detectar el foc abans que la columna de fum comenci a fer-se v~sible. A mes del temps guanyat, sovint petit, pero moltes vegades important, poden encarregar-se de localitzar exactament I'inici del foc, la q~ la l cosa pot fer moli més eficac el sistema d'extinció previst. 3. Informació ciutadana. L'objectiu es anar creant habiis i actituds respecte al medi natural, especialment amb els nens

La zona on actuaran es el sector del Parc de Collserola que pertany al municipi de Barcelona. S'han determinai 20 demarcac~ons de vigilanc~a amb 20 ~tineraris fixos: 4 al districte de Nou Barris, 7 al dnHo:ta-Guinardó, 4 a Sarria-Sant Gervasi i 5 mes als barris de Mas Saur6, Mas Guimbau i el Rectoret.

Aquests recorreguts es faran a peu, amb torns de 4 hores els dies feiners i 6 hores els caps de setmana. Sempre h~ haura, simultaniament, 20 patrulles, des de les 9 del mati fms a les 9 del vespre, feiners i festius des del 22 de maig fins al 15 d'octubre.

250 objectors vigilaran la serra

Signatura del conveni entre I'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d'lnterior i Justicia, el passat 8 de maig a /'Hivernacle del Parc de la Ciutadella

Per tal de fer e f ~ c a ~ la tasca que desenvolupen, els objectors disposen d ' u ~ ~d

radio ~or ta t i l connectada tant a les bases de comun~cac~ó de gu3rd1a urbana de cada distr~cte. com a la centraleta del Patronat

Les patrulles elaboraran un informe diari amb informació no només relai~va als focs, sinó també sobre el t~pus de demandes aue s'han rebut. Hi haura una base de dades que permetra disposar d'una informació diaria, un informe mensual de dades ac~imulatives i una ser~e de dades que permetin, posteriorment, fer una avaluació del projecte.

La despesa que I'Ajuntament de Barcelona ha aprovat extraordinarlament destinada al projecte es de 10 md~ons de pessetes.

Parc de Collserola -

El Patronat Metropohta Parc de Collserola Ctra de I'esgles~a 92

Parc i ciutat El parc es present en diverses manifestacions culturals de la ciutat. El passat mes d 'abr~ l es va poder veure a Barcelona I'expos~c~o "La c ~ u t a t de la gent", al ivlaremagnum, el nou espal c~utada sltuat al Port Vell E l patronat h~ va col laborar exposant, com a projecte emblemat~c de Collserola, la creac~ó, per a Barcelona, de la Carretera Passe~g-M~rador de les Algues, des de Sant Pere Mar t~ r f ~ n s a Nou Barr~s, en total 24 km

Per altra banda, el 12 d'abril I'hivernacle del Parc de la C~utadella va ser inaugurat com a Aula d'Ecolog~a. Amb motlu d'aquest esdeven~ment, es va obrir I'exposició "Barcelona en Blau i Yerd", que fa un repas de les actuacions integrades per a la protecc~ó del m e d ~ amblent al munlclpl de Barcelona. L'itinerari de I'expos~c~ó travessava clnc grans temes, entre els quals vam poder veure-hi: "Collserola, el gran parc metropol~ta". Els altres temes foren. "Medi ambient en general", "El p a t r ~ m o n ~ verd", "La gest16 ecolog~ca", I "Els nous projectes". L'avinentesa d'aquest esdeveniment ens va permetre d'assajar un projecte innovador, com es un petlt CD-ROM sobre el parc. Aquest fet ha constitu'it una prova per a la poss~ble real~tzac~ó d'un CD-ROM complet, el qual seria un bon complement del llibre- gula.

Restaurades les fonts d'en Ribes i del Casino de I'Arrabassada Tan velles com el segle que ara acaba, aquestes dues fonts han tlngut un origen i un destí paral.lels, unides, com qualsevulla parella que es prel, per a les bones I per a les males.

La font d'en Ribes (1 909) I la del Cas~no o de I'Arrabassada (1 91 I ) , veines de fondal, devien néixer o f~c~alment a partlr del gran enrenou que per a la zona va representar la construcc~ó del Gran Hotel de I'Arrabassada, primer, i del Casino, mes tard.

Llur ub~cac~o, a frec de I'esmentat Cas~no, correspon a la capcalera del torrent de I'Arrabassada, h u m ~ t paratge no lluny de la Reserva de la Font Groga I de I 'erm~ta de Sant lvled~r Per aquestes raons, no ens costa galre d'lmag~nar la Interessant coexlstencla que es devia produll entre els assedegats jugadors de fortuna I els pletosos membres dels aplecs de la velna ermlta, gaud~nt tots plegats de la superba frondosrtat de I'lndret I bevent les curatives algues d'ambdues fonts

Passada I'epoca d'esplendor, el pas del temps, la gran hum~ta t de I'ambient I

l 'exuberanc~a de la i/egetació, juntament amb la poca cura, la manca de manteniment I el vandal~sme, han fet estralls a les dues fonts I la seva rodalla.

Per evltar la seva lmmlnent desaparic~ó, el patronat ha realitzat, amb el patrocini de Telev~s~ón Espanola, S A , la restaurac16 d'aquestes dues fonts, retornant-los, o a~xí ho esperem, les seves perdudes qualitats I

el seu ús soc~al.

Datada el 1909, la font d'en Ribes fou constrci~da en I'estil modern~sta característ~c de I'epoca, poss~blement sota la ~nf luenc~a d~recta del Parc Guell (1900-1914), obra d 'An ton~ Gaud~ La seva algua procedelx d'una mlna, I'acces a la qual es fa pel parament central que obtura completament el fondal Dues pilastres de maó emmarquen el parament a banda I banda, i, alhora, contenen els dos brolladors. Remata el conjunt un frontó amb el nom de la font I la data.

Envolten la font uns bancs de pedra artificial amb els respatllers sinuosos de trencadís. Tota la font I els bancs estan revestits amb rajola de trencadís. fons

Font d'en Ribes

- - --

I parc de Collserola. no 28. Juny 1995

blanc, decoració floral en rosa, sanefa i retols en blau, rajoles motllurades i motllures en verd.

La restauració de la forit d'en Ribes ha contemplat les següents actuacions: en primer lloc, restaurar I completar el parament central i els bancs laterals, tot reproduint artesanalment les peces de ceramica amb els colors i les formes existents; reparació de la mina i del sistema de repartiment d'aigua així com la col,locació de dos brolladors de Ilauto amb les seves corresponents piques encastades a terra; substitució de I'anterlor paviment de llicorella, col.locat possiblement als anys cinquanta, per un de fusta formant reixeta, mes subt~l I integrat al lloc; sanejament del mur de llicorella que serveix per a la formació de I'esplanada del davant de la font; reordenació i millora de I'espai annex mitjan~ant I'anivellament del terra; la col.locació de barana, taula i paperera i la formació d'un petit mur de llicorella per protegir una gran alzina que estava descal~a; arranjament deis camins d'arribada I d'acces a la font del Casino i, finalment, neteja selectiva de la vegetació dels voltants.

La font del Casino, constru'l'da cap al 191 1, presenta diferencies notables amb la font anterior. Té un disseny mes na'if i, alhora, mes enginyós. L'aigua, que no es de mina, no surt pas del fondal sinó dels laterals. Així doncs, les fonts se sltuen en un sinuós mur, a I'esquerra del fondal, fet de maó arrebossat, imitant les formes de Montserrat i Sant L loren~ del Munt.

A la base d'aquest espectacular mur hi ha un banc corregut. S'accentua la rusticitat del conjunt mitjan~ant el gravat del ciment fet "a la forquilla" -tecnrca popdar entre els paletes del comencament del segle- imitant els troncs. A la dreta del fondal, un petit fossar esglaonat conté un altre brollador.

Tant I'lndret com els paraments de la font presentaven un aspecte mes ru'inós encara que la font d'en Ribes.

Font del Casino de /'Arrabassada

En la restauració de la font del Casino s'ha considerat de gran importancia la recuperació i redefinició de I'indret. A grans trets s'han realitzat els següents treballs: consolidació i restauració del mur adossat a la muntanya, neteja dels tubs de recollida d'aigua i col.locaci6 de brocs i piques amb els desguassos corresponents; refer i completar el banc corregut i els recintes de les fonts; restauració de la font del fossar; neteja i consolidació del gran col.lector del fondal per tal de poder canalitzar I'aigua subterranlament; col.locar paviment de fusta formant relxeta al contorn de les fonts; col.locaci6 d'una gran taula de formigó amb bancs adossats a I'ombra d'un superb til.ler; col.locació de baranes,

paperera I senyalrtzac~o; I, finalment, neteja selectiva, poda i tractament fitosanitari de la vegetació dels voltants.

Després d'aquesta intervenció esperem que les dues fonts s'enfrontin als propers cent anys amb millors condicions que les que han suportat fins al present, perque noves generacions de devots de la natura en puguin gaudir intensament.

Les papallones mes espectaculars dlEuropa viuen a Collserola Pertanyent8 a I'ordre dels lepidopters, les papallones són els Insectes mes coneguts, atractius i familiars del nostre entorn.

Amb freqoencia s'identifiquen com a papallones tots els lepidopters de costums diiirnes, utilitzant altres denominacrons per a les nocturnes; en carala les anomenem borinots, en castella "polillas", i, en general, papallones nocturnes.

A tot el planeta es coneixen prop de 150.000 especies de lepidopters diferents, la majoria de les quals son nocturnes. Es, pero, entre les diürnes on es troben les mes belles combrnacions de forma i color, i es d'elles de q u ~ parlarem.

Per la seva mida, la seva coloració i per I'espectacularitat del seu vol es caracteritzen les papallones que pertanyen a la farnilla Papilionidae. A la península iberica hi viuen cinc d'aquestes especies, de les quals tres són realment difícils d'observar i no gaire abundants, són Parnassius apollo, Parnassius mnemosina i Zerynth~a rumina. Les dues especies que resten són, pero, de les mes abundants i esteses a Europa: Papilio machaon i lphiclides podalirius. Si hl afegim I'espece Charaxes jas~us -familla Argynnrdae- coneguda com la papallona diürna de major grandaria alar d'Europa, compietarem el panorama dels grans lepidopters del Parc de Collserola

Fem-ne una breu descripció:

Papilio machaon es la mes representati\/a: cartells, anagrames, pintures, contes rnfantils I, en general, qualsevol objecte que desitgi representar una papallona se servelxen.de la silueta I els colors d'aquesta especie. Es la "papallona" per excel lencia. Té una envergadura de 7.2 cm, el seu \vol es potent I espectacular., es forca faci1 de seguir-la amb la vista fins que es posa a la flor escollida, on Irbara el nectar qile li proporcionara

I'energia suficient per contrnuar volant. Les formes juvenils dels lepidopters s'anomenen erugues i tenen un aspecte extern i una biologia molt diferent de les formes adultes. L'eruga d'aquesta especie es gairebé tan elegant com la materxa papallona; de color verd clar amb línies negres I taques ataronjades, la podem trobar durant tot I'estiu alimentant-se a les seves plantes nutrícies e fonoll (Foeniculum l/ulgaris), la pastanaga (Daucus carota), I alrres umbel.liferes.

lphiclides podalirius: quasi tan comuna com I'anterior, I amb la qual sovint es pot arribar a confondre per la seva semblanca quant a formes i tonalitats, pero de la qual es distingeix clarament després de la primera ullada atenta. El tipus de vol i alimentació també n'es proper, per be que la vlda dels adults d'aquesta especle no s'allarga nies enlla del mes d'agost, mentre que els de I'especie anterror encara sobreviuen un temps més. La seva envergadura, que pot arrlbar als 7 cm, fa d'aquesta papallona la tercera d'Europa en grandaria pe¡ que fa a les especies dlürnes. L'eruga d'aquesta especie no es tan atractiva com l'anterior, pero rescabala amb escreix la seva poca vrstositat passant totalment desapercebuda quan es troba sobre la seva planta nutrícia, l'aranyoner (Prunus spinosa), del mateix color i tonalitat que I'insecte

Papilio machaon

Charaxes jasius supera en espectacuiaritat, grandaria i vol les dues especies esmentades. Assoleix els 8 cm, i, el seu potentissini i rapid vol la fa dlficil de seguir amb la mirada, adhuc pot confondre's amb un petit ocell. Es coneix comunament corn la "papallona de I'arboc", del qual s'alimenta gairebe exclusivament; per aixo és típicament mediterrania, tot I que pot trobar-se en rndrets allunyats de la costa, alia on crerxi i'arboc (Arbutus unedo). La seva eruga es un be de Deu d'imaginaci6. Les quatre "banyes" qcre llueix al cap, les dues "cues" I les dues taques pollcromes al seu dors, fan que se la te per una de les erugues rnes extravagants, encara que en materia d'erugues I'originalrtat no es una excepció i moltes presenten formes, colors, apendixs i comportaments qcre podrien ser objecte d'articles molt mes extensos que el present.

Oficralment cap de les tres especies que ens ocupen esta amenacada d'extinció enlloc de la península berica, pel- be que alguns experts oplnen que Iphichcies podal/nus esta sotmesa a fortes pressions derivades d'accions humanes. En qualsevol cas, val la pena tenir present que, tot I que de moment aquests tres lepidopters no estan en perd, la seva dependencia d'un l~rnitat conjunt de plantes rmprescindibles per a la seva reproducció I creixement condueix al punt que la degradació del seu habitat les facl desapareixer, la qual cosa ja ha succelt als afores de la clutat de Madrid, on la presencia de Charaxes lasius, es practicament nul.la.

Al parc encara poden observar-se aquestes especies a galrebe toies les Brees on creixen les seves plantes nutricles. La seva reproduccio i supervivencia depen, pero, de I'existencia d'un nombre suficient d'eixes plantes i d'una actwitat humana controlada

Josep Maria Bonet mernbre de la Societat Catalana de Lepideptorologia

~tlleti del Parc de Collserola. no 28. Juny 1995 -

El CDRE suggereix ... les papallones Descobrir els petlts habitants de la serra es facll I sorprenent. L'observació detallada obre un món de formes originals, de combinacions de colors fantasioses. L'estudi en directe de la seva biologia, mes faci1 que

Charaxes jasius

el dels vertebrats, es un bon recurs per treballar les adaptacions dels animals, els regims alimentaris, la interrelació d'animals i plantes d'un determinat ambient, etc.

Coliserola, per l'heterogene'itat del seu paisatge, oferelx la possibilitat d'observar molts tipus de comunitats d'invertebrats. Poden estudiar-se les bestioles aquatiques dels pantans de Can Borrell i de Vallvidrera, els artropodes que viuen a les flors dels amblents assolellats, les plagues que ataquen els pins i alzines dels ambients forestals, els insectes de les zones agricoles i del seu entorn, etc.

Pel que fa a I'estudi de les papallones, seguirern les indicacions que dóna I'amlc i col.laborador Cristofol Jorda en el fulletó

edltat en ocasió de I'expos~c~o "Entendre les papallones" I'estlu de 1991'

"en primer Iloc, cal saber que, per coneixer la majoria de les especies, no es necessari matar els exemplars. Podem cacar-10s amb una manega o salabret I ficar-10s dlns d'un flascó transparent, on eis observarem detingudament sense necessitat de tocar- 10s. Un cop identificada I'especie, amb I'ajuda d'una guia de camp il.lustrada, els deixarem anar.

*en segon Iloc, cal remarcar que hi ha tot un segut d'nformació que ens ofereix i'obser?iació, tant o més interessant que el nom de I'especie; es tracta de coneixer-ne la biologia: quan vola, quan fa la crisalide, que menja, etc. Un quadern de camp, molta paciencia i hores de dedicació donen uns fruits impensables a prior;, moltes satisfaccions I, fins I tot, mes aportaclons a la clencia que les pract~ques col.leccion~stes antiquades. Per introduir-se en aquest mon amb exit, es convenient posar-se en corltacte amb alguns entomólegs o, millor encara, amb assocaclons especialitzades. Amb la seva ajuda podem aprendre a crar les erugues

lphiclides podalirius

en captl\~ltat i obten~r un bon nombre de crisalides que poden tornar a la natura com a tals o un cop transformades en imago. Hi ha especles molt senzilles de criar i d'altres que necessiten d'uns mitjans i uns coneixements fora de I'abast de I'afeccionat.

A casa nostra tenim la Socletat Catalana de Lepidopterologia, amb seu al Museu de Zoologia de Barcelona, que aplega un gran nombre d'especialistes i afeccionats, que contrib~leixen amb els seus treballs al coneixement del món dels Insectes.

I per als qul les admiren pero no pretenen assolir un nlvell especialment elevat de coneixements, la fotografia constitueix una activitat tan apassionant com inofensiva. Amb tina senzilla camera reflex i uns anells o lents d'aproximació ja es poden obtenlr bons resultats.

Recordem, pero, que a I'estudi d'aquests insectes i a I'afeccio que s'hi pugui tenir, s'hi han d'anteposar, sempre, el respecte i la garantia de la seva conser\~ació.

Per saber-ne mes: -Fulletó de l'exposició temporal "Entendre les papallones" del Centre d'lnformac~ó del Parc (1991). PU~ADE, J.1 SARTO, V.. Guia dels insectes dels Paisos Catalans 1 i 2, Ed. Kapel, Barcelona, 1986. blaso, A., P ~ R E Z , J. I VALLHONRAT, F., La vida de les papallones, Ed. Ketres, Barcelona. 1985.

Els Centres d'Educació Ambiental del Parc disposen de material de suport, com les fitxes d'observació dels invertebrats del Droqrama "A~rox imac~ó a la fauna". per> mes ~nformac~ó adreceu-?/os ai CDRE (580.76.54)

Can Coll fa 500 anys Un document antic que vam localitzar al Registre de la Propietat de Cerdanyola del Valles ens ha permes determinar que I'any 1495 Can Coll pren aquest n o m Abans es deia Mas Portell i no es pot, de moment, saber la data exacta en que covenca la construcció. Enguany la casa compleix 500 anys amb aquest nom. Val a dir que aixo ens trasllada al temps cie Cristofol Colom i

ens fa volar la ~maginació.

Per tal de reconstruir com devia creixer la casa a partir de les dades disponibles, s'ha preparat un audio-\iisual que comenta alguns aspectes de les successives transformacions de I'eclifici, dels espais que I'envolten i dels seus usos.

Ben segur que, en el passat, la casa I els terrenys que I'envolten es destinaven al conreu I a I'explotació del bosc Si fem cas dels impostos que es pagaven llavors, Can Coll era una de les masies mes importants de Cerdanyola. No va ser fins a primers d'aquest segle que es van fer un seguit de modificacions que donaven un caire mes senyor I mes comode a l'ediiic~: es va

insta1 lar una cambra de bany, es van construir els murs dels jardins i es van separar les habitacions dels estables dels animals

Ara, Can Coli, convertit en centre d'educació ambiental del Parc de Collserola, acull 100 escolars cada dia perque piiguin aprendre del parc i garantir la seva futura conservació. Els diumenges, els escolars porten els pares i amics perque tambe hi coI.laborin, Els voli;ntaris del parc els atenen i els mostren I'edifici i els entorns.

Com a celebració de I'aniversari hem estat experimentant amb set escoles una nova activitat que porta per títol "Aproximació hlstor~co-etnograf~ca", Els Infants es converteixen en pagesos del segle XIX, observen i descriuen el ritme de vida actual al parc i fan propostes per tal de planificar- ne el futur.

Si voleu veure el resum de tot plegat en diapositives, acosteu-vos qualsevol festlu a Can Coll. Ja ens donareu la vostra opinió.

s. 500 anys després Can Coll és escenari de no\/es actwitats

Patrocinar el Parc El Patronat i I'empresa Promofon han signat un conveni de col.laboració per realitzar el servei d'informació telefonica del Programa de Patrocini del Parc. El telefon de contacte 484 1 O 1 O que apareix anunciat a Televisión Espanola i a El Periódico de CaLalunya te com a objectiu faalitar I'atenció a les empreses que s'lnteressen per col.laborar amb el parc

Television Española, S.A.

r ' % , l l r G 1 , , 1 1 0 * 1 '

3( Fundació "la Caixa"

L'ajut de les entitats bancaries Comenca a arr~bar al parc el suport de les principals entitats d'estalvi I financeres de Catalunya A~xi, la Fundació "La Caixa" patrocmarc! el proper mes d'octubre el li Simposium d'Espais Naturals en Arees Ivletropolitanes, organitzat pel Patronat de Collserola. La Caixa d'Estalvis de Catalunya col.labora per segon any amb el patrocini de les noves publicacions dels Centres d'EducaciÓ Ambiental del Parc. Estrenen la seva col laborac~ó amb Collserola. el Banc Central His ano amb el patrocini d'iina reforestació 8e 500

arbres que es dura a terme la tardor vinent i el Banc Bilbao Vizcaya, el qual adreca la seva aportació als programes d'educació amblental del parc.

Television Española també col.labora. E Director de Televislón Espariola S.A., Sr. Ramon Colom i el President del Consell del Patronat signaren el proppassat mes d'abrll un conveni segons el qual TVE emetria gratuitament en el seu circuit catala les campanyes d'anuncis del Parc de Collserol; Amb aquest conveni es dóna un important impuls a la presencia del parc en els mitjan de comunicació i en especial al seu programa de patrocini.

WWF Espaia ADENA i AVIACO al Parc. La campanya iniclada per Aviaco per recolli fons adrecats al Pla Nacional de RepoblaciC de boscos de ribera, ha donat el seu primel pas al Parc de Collserola. El Pla, dirigit per la World Wild Life Found i Espanya (ADENA), ha fet possible la reconstrucció d'un bosc de ribera als marges del Torrent del Rector, la font del Ferro i Can Biosca, a la zona del parc coneguda com les Fatjones. Aviaco ha posat a disposició de les persones que deslt in col.laborar en el Pla de repoblacions el 9 elefon verd: 906.300 160 Cada trucada recollida es un donatiu que anira adreqat a Collserola i altres espai, protegits a tot I'Estat.

Mesures preventives per a les activitats al parc L'experiencia assolida el darrer estiu i la previsió d'unes condicions climatologiques semblants, pel que fa al risc d'incendi forestal, per a aquest any, fan imprescind~ble d'establ~r un seguit de mesures per tal d'evitar tant com es pugui situacions de risc, tant per a les persones que ens visiten com per als valc~osos continguts naturalístlcs del prop1 parc.

Per tant es recomana de respectar les següents mesures:

* Acampada al Parc de Collserola: queden suspeses les autoritzacions d'acampada al Parc de Collserola fins al proper 15 d'octubre. Nomes s'avancara la concessió de permisos en cas d'un setembre prou plujós que garanteixi la seguretat dels usuaris.

* Actiwtats del Campus Olimpia: es mantenen les activitats previstes. En ser activitats monitorades per I'equip del Patronat ivletropolita del Parc de Collserola, els Serwis Tecnics proposaran el lloc de realització de I'activitat, en cas de risc elevat d'incendi.

* ltinerarls guiats per voluntaris als voltants del Centre d'lnformaci6: en ser act~v~tats sota el control dels Serveis Tecnics del Patronat Metropolita del Parc de Collserola, es realitzaran segons el calendari previst.

" Itineraris guiats a peu I en bicicleta: queden suspesos els corresponents al mes de juliol. (El mes d'agost no es realitza cap activitat organitzada.)

i Activitats adre~ades als esplais i casals d'estiu: se suspenen totes les actrvitats que puguin realitzar els esplais i casals d'estiu al parc, i se'ls recomanara especialment de no visitar el parc mentre duri la temporada de risc d'incendi. S'admetran únicament les activitats guiades per personal del parc I les visites

concertades i controlades ai Centre d'lnformació i voltants. E i Patronat Metropolita del Parc de Collserola es reservara el dret de suspendre-les si s'escau.

" Nits d'astronomia: Per ¡a naturalesa de I'activitat i el seu horari es mantindra I'activitat segons el calendari previst

* Arees de lleure: es prohibit d'encendre-hi qualsevol foc, adhuc a les barbacoes, fins que es consideri necessari.

Totes les act~v~tats, incloses les anteriorment esmentades, queden suspeses en cas d'alerta roja, pel decret 6411 995 article 18.3 de la Generalitat de Catalunya, i quedaran en suspens tores les autoritzacions que s'hagin atorgat.

Article 18

18.3 En aquests dies i zones (alerta roja) resta prohibit.

1. Encendre cap tipus de foc, inclosa la utilització de fogons de gas, barbacoes de qualsevol mena o similars i FUMAR.

2. Realitzar qualsevol tipus d'aprofitament forestal.

3. La circulació de persones i vehicles que no estiguin vinculats a la zona.

4. L'acampada lliure.

ltineraris guiats Una tasca que es consolida

Després de quatre anys, I'organització de voluntarls gairebe ha quadruplicat el col.lectiu i n'ha amplrat les tasques.

L'experiencia dels voluntarls de les primeres promocions que encara continuen a I'organització; I'entusrasme, I'estima per la serra i la partrcipacró solldarla de tots, ha inillorat la qualrtat de les tasques i els servels. En incorporar-se la tercera prornocró, I'oferta d'itineraris guiats -una de les dues activitats primeres dels voluntaris- ha anat creixent en nombre d'usuaris i en qualitat de servei. A mes a més dcls rtlneraris guiats des dels Centres d'lnformació, el parc oferia una excursió llarga al mes. Els recorreguts són els ciescrits a la carpeta grisa Parc de

Collserola. Itineraris a peti 1-6. Actualment, es fan dos itineraris llargs al A poc a poc, els voluntaris responsables de mes, el 50 % dels quals són dissenyats pels les excursions llargues han anat formant propis voluntaris. equips especialitzats que garanteixen una bona organització.

Inventari forestal Actualment, un 65 % dels voluntaris duen a terme les seguents tasques de gestió forestal, Inventar1 forestal Seguiment fitosanitari (plagires) Repoblacions Fotografiar el bosc

Ates que un dels drets dels voluntar~s del parc és "gaudir d'una formació adient que els capacrti per a les tasques que hauran d'exercir", el Pla de formació dels voluntaris preveu: una preparació bdsica inicial (que es dóna als voluntaris en el moment de la seva incorporació a I'organització); una altra d'especifica per acomplir amb satisfacció les tasques concretes que hauran de fer, i una ~nstruccio mes especialitzada. S'lmparteix perque puguin assolir el grau d'especialització que requereixen algunes activitats, d'un niveli tecnic superior a I'habitual.

L'inventari forestal, tascz que fu~ciona des del gener del 1994, es seguit per una trentena de voluntarls. Cada grup de 5-6 membres compta amb I'experiencla d'algun voluntari veterd o d'un voluntari amb experiencia que coordna el grup.

Tots ells han rebut per part dels servels tecnics del patronat o d'altres col laboradors la formac16 necessana (tant l'específica corn I'especralrtzada).

Així, la formac16 especifica de I'inventar~ forestal es basa en els objectius generals següents: Adquirir les nocions basiques per utilitzar els instruments de mesura i la seva destresa; ordenar i expressar les dades niltjancant els fulls d'rnventari; reconeixer les especies vegetals i saber localitzar-ne la parcel.la.

Donada la complexitat d'aquesta tasca el Pla preveu la instruccio especialitzada en dos aspectes: topografia i orientació, i claus d'identificació de la vegetac~ó.

Passejades per a gent gran La valoració dels itineraris guiats llargs, com els dels Centres d'lnformació, així corn els de bicicleta 6s clarament positiva. Diumenge 17 de setembre: * Vis~ta de a masia de Can Cata, el jardí romdntic I la reserva natirra Esmorzar a la font de Can Catci.

Lloc de trobada: estació de RENFE de Cerdanyola a les 10 del matí. Llargada de I'excursió: 7 krn per carni pla. Durada de I'excursió: 3-4 hores.

Equipaments Serveis

Plou i fa sol Dades fac~l~tades per I'observatori Fabra (432 m)

Període TMA TM T Tm Tma P PA

Febrer 1995 20,6 15,2 11,5 7,7 2,4 12,6 47,6

Febrer 1914-1991 21,O 11.3 7.9 4.7 -10.0 38.0 72.7

Marc 1995 22.8 15.1 10.8 6.5 2.0 7.2 54.8 --

Marc 1914-1991 25,O 13,6 10,l 6,6 -3,9 53,4 126.2

Abril 1995 25,O 18.1 13,8 9,4 5.2 35.4 90.2

Abril 1914-1991 26.9 16.3 12.4 8.5 0.0 50.7 176.9

Campus Olimpia al Parc

TMA Temperatura maxlma absoluta TM Temperatura maxlma mltjana T Temperatura mltjana Tm Temperatura ml Ima mltjana Tma Temperatura mlnlma absoluta 9 P Prec~p~tacio total mes (I/m ) PA Preciprtac~o acumulada des de 1'1 cie gener

Aquest estlu, per tercer any consecut~u, I'Ajuntarnent de Barcelona organitza el programa esportiu Campus O l ~ m p ~ a F~ns a aquesta ed~c~c , han estat de calre purament esport~u I es realitzaven a les lnstal laclons espo~tlves mun~cipals Enguany, pero, I'Area d'Esports de I'Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Patronat lvletropol~ta del Parc de Collserola I la Federac10 d'Ent~tats Excurs~on~stes de Catalunya, organ~tzen el prlmer Campus que comb~na la lnlclaclo a la practlca de d~ferents esports amb actlvltats de descoberta de I'entorn natural~stic Enguany ciescobr~rem" el Parc de Collse~ola

Cone~xer els ocells, les plantes del nostre bosc, les tecnlques adequades per observar I conelxer els an~mals que 111 vluen, son una mostra dels tallers que es proposen A mes, a la seu del Campus -Complex Esport~u Mun~c~pa l Llars ivlundet- podran ~nlclar-se en el tir amb arc, escalada (rocodrom), b~c~cleta de muntanya, pels circu~ts del parc, orlentaclo, cartografla I meteorologia

Les dades del Campus estan distr~bu~des en tres torns: del 26 al 30 de juny, del 3 al i 4 de juliol i del 17 al 28 de juliol, I'horar~ es de 9 h. a 17 h (amb menjador inclos) I el preu es de 8.500 - ptes. el 1r torn, i 16.000 - ptes. la resta. Ah! esta adrecat a nens i nenes de 10 a 14 anys.

SI des~tgeu mes informac~ó podeu adre~ar- vos a la Federac~ó d'Entitats Excurs~onistes de Catalunya. Rambla, 61, tel 412.07.77, de 19 h. a 21 h . La inscripc~ó es oberta des del proppassat 8 de maig

Activitats d'estiu

serra de la ma d'un expert guia na el recorregut en autocar amb 1 de juliol es a peu. Cal portaresmorzar i

-. --. Nits d'astronomia Divendres: Pet~tes sessions d'rniciacio a I'astronomia, observació d'estels i altres cossos celests. A carrec 7 de juliol, a Mas Pins .. -

.- de personal especialitzat del Parc. 8 de setembre Horari: de 10 a 12 de la nit aproximadament. Preu per persona 350.-ptes Places limitades 28 de juliol, al Centre d'lnformació

29 de setembre

Excursions guiades a peu de la ma dels voluntaris. Sortides: a les 9,3G h. Places limitades Gratu'it.

A causa del possible risc elevat d'incendi forestal durant els mesos d'estiu se suspen aquesta activitat fins I'octubre.

Diumenges:

1 d'octubre, *Itinerari de les fonts. Lloc de trobada:estació FFCC. Baixador de Vallv~drera. Lloc d'arribada: Tramvia Blau. Durada 4h.

*Tot Collserola. lt~nerari 6 . Lloc de trobada. Velodrom d'Horta (porta principal a la Ronda de Dalt). Lloc d'arribada: Sant Cugat (estació dels FFCC). Durada: 5 h

Excursions guiades en bicicleta feu els itineraris senyalitzats pera bicicleta guiats per voluntaris i amb el suport tecnic de "La Tenda " . Sortides: a les 10 h Places lhm~tades. Preu: 250.-ptes. Co-organitza "La Tenda " .

Diumenges: A causa del poss~ble elevat rics d'rncendi forestal durant els mesos d'estiu se suspen aquesta activitat durant el mes de juliol

17 de setembre, Itinerari 4. Sortida I arribada. Brea de lleure del Torrent de Can Coll.

Passejades guiades als voltants dels Centres del Parc També els diumenges i fest~us, al centre d'lnformació i a Can Coll trobareu un servei d'itineraris guiats per voluntaris. Gratu'it.

Diumenges i festius

A partlr de les 10,45, a tots els centres.

Cal inscripc~o previa per a totes les actiwtats, durants la setmana en que es fa I'activitat. També es po t concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu a l Centre d'lnformació: 280.35.52. Per inscripc~ons de les sortides en bicicleta truqueu a "La Tenda ": 488.33.60