TEMA 3. ELS ESTATS DEL MON

1. ESTAT: DEFINICIO I COMPONENTS:

L’Estat és un àrea geogràfica delimita i políticament independent amb un govern propi. Es la unitat política i administrativa que regeix un territori i a l’autoritat del qual estan sotmesos els seus habitants.No confondre amb NACIO: que es refereix a un conjunt de persones que tenen una identitat, una cultura, unes costums i un sentiment de pertinença a un territori.

Components:1. TERRITORI: És l’espai que te cada estat, i sobre el qual exerceix el seu poder. Està delimitat per fronteres.2. POBLACIO: persones que viuen en el territori d'un estat i són governades pel mateix poder.3. HA DE TENIR PODER per:

DICTAR LLEIS, han de ser obeïdes. Crear institucions, per fer efectives les funcions dels estat (policia, exercit, cos de funcionaris,etc)

2. DIVERSITAT DELS ESTATS:El mon esta format actualment per 200 estats. Uns son recents i altres tenen una llarga historia. Uns son molt grans i altres diminuts. No tots son igual de poderosos. Els Estats Units son la primera potencia mundial.

3. LES FUNCIONS DELS ESTATS: Mantenir l’ordre públic. Defensar el territori i els ciutadans. Establir relacions internacionals. Elaborar lleis pel be funcionament Proporcionar serveis. Regular l’economia i les relacions laborals.

4. L’ESTAT DEL BENESTAR:L’estat ha de aconseguir que tots els ciutadans tenguin un nivel de vida digne i es reduiexen les desigualtats socials. Estableixen serveis de salut i educacio gratuits. Concedeixen subsidis (ajuda economica) als aturats, pensions als jubilats i fixen un salari minim. Actualment nomes existei als països desenvolupats I es mes fort als països europeus.

5. ELS ESTATS DEMOCRATICS:

Democracia: unio de dues paraule gregas: demos (po ble) I cratos (govern); vol dir gobern del poble. S’han de complir tres caracteristiques:1. Participacio dels ciutadans: elegeixen uns representants que gobernen per ells. Han de complir uns reguisits:

Tots els ciutadans majors d’edat poden votar. Tots els partits democratics es poden presentar a les eleccions. Llibertat del programa electoral. Les eleccions s’han de convocar periòdicament. S’ha de garantir la netedat dels resultats.

2. Separacio de poders: repartir el poder per evitar que una persona o un grup controli tot, i garantir la proteccio dels ciutadans dels possibles abusos d’autoritat: PODER LEGISLATIU: El te el Parlament. Se encarrega d’aprovar lleis i controla l’accio del govern. PODER EXECUTIU: El te el Govern. Aplica les lleis i administra el pais. PODER JUDICIAL: El tenen els judges. Vetlan per el compliment de les lleis.

3. L’estat de dret: Les lleis ha de ser respectades per tothom. Hi ha una llei máxima: LA CONSTITUCIO on es defineixen els deures i drets dels ciutadans i posa limit

al poder de les institucions.

6. LES DICTADURES: Persona o grup que concentra tots els poders. Arriba al poder de forma violenta (cop d’estat, grup pren el poder; o una revolucio, alçament popular). Els ciutadans no participen en el govern ni es reconeixen els drets humans. La major part dels països son dictadures o falses democràcies.

7. ESTATS LAICS, CONFESSIONALS O TEOCRÀTICS: Segons els lloc que ocupi la religio poden ser:o LAICS:

Separacio total entre estat i religio. Les lleis no estan basades en cap lloctrina religiosa. Llibertat religiosa dels ciutadans.

o CONFESIONALS: Hi ha religio oficial que gaudeix de privilegis sobre els altres. Quan l’estat es una dictadura hi esta prohibida la practica d’altres religiions.

o TEOCRÀCIES: Hi ha una unica religio. Llibres sagrats son les lleis. Influencia politica dels religiosos. Les altres religions estan prohibides.

8. MONARQUIES I REPUBLIQUES: Segons qui ocupi el cap de l’estat poden ser:

o MONARQUIES: Rei es el cap de l’estat, per dret de naixement i es transmet als fills.

o REPUBLIQUES: Cap d’estat es un president. A les repúbliques democratiques es elegit pels ciutadans.

9. L’ORGANITZACIO TERRITORIAL DE L’ESTAT:

S’Organitzen en unitats territorials menors: municipis, provincies, comunitats autonomes….El poder es reparteix. Hi ha dues classes d’intitucions de govern: Institucions d’ambit estatal: les decisions afecten a tot el territori. Institucions d’ambit local o regional: les decisions afecten nomes al municipi o regio.

ESTATS CENTRALIZATS: Institucions locals i regionals depenen de les institucions centrals. Els funcionaris son elegits per l’administracio central.

ESTATS DESCENTRALIZATS: Regions tenen institucions propies que afecten nomes al seu territori. Els ciutadans elegeixen el govern central i el regional.

10. LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS: Relacions pacifiques (intercanvis, moviments de poblacio, ajuda i cooperacio) Conflictes: economics (xoquen interessos economics o politics de dos o mes països); o militars (en casos

greus poden derivar en guerres).

11. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS:Son associacions que ajuden a resoldre o evitar els conflictes entre estats. N’hi ha que son a nivel mudial (ONU) i altres que nomes agrupen una zona determinada (UE). N’hi ha que tenen objectius variats (ONU) o nomes tracten una sola tematica (OTAN, militar). ONU: va ser fundada a l’any 1945 despres de la segona Guerra Mundial. Actualment 192 països formen part

d’aquesta organitzacio. Te tres objectius:o Defensar el drets humans: tots els membres de l’ONU s’han de respectar.o Mantenir la pau: hi ha resolucions de obligat compliment per als paisos involucrats en un conflicte.o Cooperacio internacional: compta amb organismes especialitzats en materies concrets: FAO

(agricultura i alimentacio), UNESCO (educacio i cultura) OMS (organitzacio mundial de la salut) OIT (relacions laborals i treball), BANC MUNDIAL (assitencia financera) i UNICEF (infancia).

o Punts debils: 5 països poden vetar les decisions (EEUU, Russia, Regne Unit i França). No te finançament ni exercit, depen de les aportacions dels estats.

TEMA 4. L’ORGANITZACIO POLITICA D’EUROPA, ESPANYA I LES ILLES BALEARS.

1. ELS ACTUALS ESTATS D’EUROPA:

Es divideix en 49 estats independents alguns molt recents: Nou, procedents de l’antiga URSS i es separen: Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Bielorùssia, Estònia, Letònia,

Lituània, Moldàvia i Ucraïna). Set, en que es va dividir l’antiga iugoslàvia: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia, Sèrbia,

Montenegro i Kosovo).Desigualtats entre els estats europeus: Segons l’extensio: el mes gran del mon es Rússia, i els mes petits: Andorra, Malta, Liechtenstein, San Marino,

Mònaco i el Vaticà. Segons la poblacio: el mes poblat es Rússia i el menys poblat el Vaticà. Segons la riquesa: el mes potent es Alemanya i els mes baixos son Moldàvia i Geòrgia.Tres regions d’Europa: Europa Occidental: es la mes desenvolupada (Europa atlàntica, nòrdica, alpina i mediterrània). Europa Oriental: es la regio ex-sovietica (Russia, països bàltics, Bielorúsia, Ucrïna, Moldavia i els estats del

Caucàs). Europa centreoriental: entre les anteriors (Pòlonia, Republica Txeca, Hongria….)

2. ORIGEN I HISTORIA DE LA UNIO EUROPEA

ORIGEN: Despres de la devastadora segona Guerra Mundial (1939-1945) es va crear la idea de formar una organitzacio per fomentar la cooperacio entre els estats europeus amb dos proposits:

1. Consolidar la pau i evitar noves guerres2. Competir contra les grans superpotencies.

A l’any 1951 Belgica, R.F. Alemana, França, Itàlia, Luxemburg I els Països Baixos, varen crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’hacer (CECA). A l’any 1957 varen signar els tractats de Roma, i es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb els següents fins: Impulsar el progres economic i social. Cooperacio per a la pauPer aconseguir aquests objectius es varen possar en marxa nombroses mesures com:1. Desenvolupar l’activitat economica, i fer lleis comunes.2. Llibertat de circulacio de bens, serveis, treballadors i capitals.

DE LA CEE A LA UE: en 1993 despres del tractat de Maastricht es va establir que: La CEE passa a anomenar-se Unio Europea (UE) Es va decidir la unio económica i politica amb l’entrada de la moneda unida :L’euro al 2002. Es va reconeixer la ciutadania europea, establint nous drets pels ciutadans i bases de politica exterior

i de seguretat comunes. Creacio de politiques de solidaritat amb les regions menys desenvolupades. Es va donar mes impuls a les politiques socials i ambiental.

A l’any 2004 va fracassar un intent d’aprovar una Constitucio europea, que a l’any 2009 va entrar en vigor amb el Tractat de Lisboa:

1. Augmenta les competencies del Parlament Europeu.2. Restringeix les decisions que s’han de prendre per unanimitat dels estats.3. Estableix una carta de drets fonamentals comuna per tots.4. Es crean nous carrecs de representacio politica: el president de la UE i l’alt representant pels Afers

Exteriors i Politica de Seguretat.

3. LES INSTITUCIONS DE LA UE.EL CONSELL DE LA UE: Es el principal organ decisori. Format pels Caps d’Estat i de govern dels països membres. Te la funcio de: Legislar I aprovar els pressuposts juntament amb el parlament; signa acords internacionals; desnvolupa la politica exterior I de seguretat comuna I coordina la cooperacio en materia penal.El tractat de Lisboa (2009) crea dues institucions:

Un president del Consell europeu (mandat de 2 anys i mig). Un alt representant per a Afers Exteriors i Politica de Seguretat.

EL PARLAMENT EUROPEU: Format per 751 diputats elegits per sufragi universal directe cada 5 anys. Te tres seus: Estrasbrug, Brussel.les i Luxemburg). Desenvolupa les decisions del Consell Europeu.

LA COMISIO EUROPEA: Es l’organ executiu de la UE i diregeix durant 5 anys. Aplica els acords presos pel Consell Europeu i el Parlament Europeu. Es compon d’un comissari de cada estat membre amb seu a Brussel.les.

ALTRES INSTITUCIONS IMPORTANTS: BCE (banc centra europeu): controla l’euro i la politica monetaria. TJ (tribunal de justicia). S’encarrega de la funcio judicial, es troba a Estrasburg. TC (tribunal de comptes): controla els ingressos i les despeses. CDR (comité de les regions): representa els governs locals i regionals.

4. ELS REPTES DE LA UE.L’AMPLIACIO: Va passar de 6 membres (1957) a 27 membres (2007) en set ampliacions. Espanya va ingresar a la UE a l’any 1986 i va experimentar un rapid proces de modernitzacio economica i social. Per poder ser membre s’han de complir els tres criteris de Copenhaguen:

1. Incloure i aplicar les lleis de la UE:2. Tenir institucions estables per garantir la democracia i l’esta de dret.3. Posseir una economia lliure de mercat viable.

UN PRESSUPOST ESCÀS: la UE compte amb un pressupost anual escas. I la major part es destina a millorar el nivell de vida i el progrés dels ciutadans.

ELS GRANS CONTRASTS INTERNS: Hi ha gran contrats de riquesa entre el països membres, per tant, la finalitat de la politica regional es aproximar el nivell de vida i desenvolupament de les regions mes pobres al de les mes riques. Els objectius actuals son:

1. Objectiu de convergencia: fomentar el creixement i l’ocupacio de les regions menys desenvolupades.2. Objectiu de competitivitat: ajudar a les regions mes riques per la seva modernitzacio economica.3. Objectiu de cooperacio territorial: promoure solucions comunes entre el països membres.

ACONSEGUIR MES PES POLITIC: La UE, encara que representa 2/3 parts de la poblacio i el 30% de la riquesa mundial, no te molt pes politic internacional. Un dels motius es que no es possen d’acord: uns poponen una unio d’estats i altres no.

5. L’ESTAT ESPANYOL.SISTEMA POLITIC: Segons la constitucio de 1978 es un estat social (interve en la vida publica per fer-la mes justa), democratic (els ciutadans participen) i de dret (es reconeixen drets als ciutadans). Les principals institucions son:

LA CORONA: Es una monarquia parlamentaria, el rei es el cap de l’estat , nomes te poder simbòlic. LES CORTS GENERALS o PARLAMENT: estan formades per dues cambres (cogres dels Diputats i

Senat), Exerceixen el poder legislatiu. EL GOVERN: compost pel president i els ministres, exerceix el poder ejecutiu. ELS TRIBUALS I JUTJATS: tenen el poder judicial, encarregat de fer complir les lleis.

L’ORGANITZACIO TERRITORIAL: S’organitza en: MUNICIPIS: hi ha mes de 8.100 municipis governats per un ajuntament (batle i els regidors). PROVINCIES: els municipis s’agrupen en 50 provincies, governades per les diputacions provincials

(Cabildos o Consells per a les illes). COMUNITATS AUTONOMES: formen 17 CCAA i 2 ciutats autonomes (Ceuta i Melilla). Cada una te el

seu estatut d’autonomia a on es recullen les seves competencies. L’administracio central conserva algunes mitjançant el delegat de govern, qui coordina les relacions entre les administracions del govern central i del govern autonomic.

6. ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS A ESPANYA. Hi ha diferencies: D’extensio: Castella i Lleo es la mes extensa (20%) i les illes Balears es la mes petita (1%). De poblacio: Les zones mes poblades es troben a la costa i Madrid, i l’interior es troba mes despoblat. De riquesa: les CCAA mes riques son el Pais Basc, Madrid, Navarra i Catalunya; les mes pobres son

Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Murcia.

7. LES ILLES BALEARS: ORGANITZACIO:L’antic Regne de Mallorca fou creat pel rei Jaume I despres de la conquesta i victoria sobre els musulmans a l’any 1229. Les institucions de govern creades fins despres de la guerra de Successio pel rei Felipe V pel decret de Nova Planta de 1716 (que imposava les lleis, institucions i llengua de Castella).A l’any 1983 s’aprova l’estatur d’autonomia de les Illes Balears (reformat el 2007) que defineix les institucions de govern i les seves competencies. Institucions:

Parlament: compost per 59 diputats, exerceix la funcio legislativa.El President de les Illes Balears: elegit pel parlament i anomenat pel rei.El Govern de les Illes Balears: exerceix les funcions executives i administratives. Son elegits pel president.Els Consells Insulars: Son les institucions de govern de cada una de les illes.

Senyes d’identitat: La llengua propia (català), les banderes, l’organitzacio territorial, etc.

8. L’ORGANITZACIO TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS: Esta dividit en 4 illes amb consell insular: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Cada consell esta format

per uns consellers i el president del Consell Insular, elegits pels ciutadans de cada illa per a 4 anys. El territori de cada illa esta dividit en 67 municipis regits per un ajuntament (batle i els regidors), que se

encarregan de donar serveis als veïns. El territori de Mallorca i Menorca tambe es divideixen en comarques (conjunt de municipis). Les comarques de Mallorca son: Palma, Tramuntana, Raiguer, Pla, Migjorn i LLevant.

TEMA 5. L’ACTIVITAT ECONÒMICA

1. QUE ES L’ACTIVITAT ECONÒMICA?

Es qualsevol proces del qual s’obtenen i s’intercanvien bens i serveis per cobrir les necesitats de les persones. Tenen 3 fases:1. PRODUCCIO: generacio de bens i serveis.2. DISTRIBUCIO: repartiment de bens i serveis.3. CONSUM: adquisicio de bens i serveis.

L’economia es la ciencia que estudia tots aquets aspectes i analitza el comportament dels consumidors.

2. ELS SECTORS ECONOMICS:

SECTOR PRIMARI: activitats que obtenen elements i materies primeres directament de la natura (agricultura, ramaderia i pesca, explotacio forestal). Es un sector productiu.

SECTOR SECUNDARI: actividats que transformen les materies primeres en productes elaborats (industria, construccio, mineria, explotacio de fonts d’energia). Es un sector productiu.

SECTOR TERCIARI: activitats que no produeixen bens materials. Presten serveis a la societat (transport, comerç, sanitat, educacio...). Es un sector de serveis.

Com mes avançada es l’economia mes pes te el sector terciari i menys el primari.

ECONOMIA SUGMERGIDA: engloba les activitats economiques no declarades oficialment, es ilegal i poden originar situacions d’explotacio laboral.DISCRIMINACIO DE LA DONA: a mes de que han de compaginar la vida laboral con la familiar, reben salaris inferiors i tenen mes dificil accedir als llocs de direccio.EXPLOTACIO INFANTIL: es quan un menor de 12 anys treballa.

3. QUI INTERVE EN L’ACTIVIDAD ECONOMICA?

LES PERSONES: participen en la produccio aportant el seu treball i el seu capital, i consumeixen els bens com els serveis.

LES EMPRESES: produeixen els bens i serveis per obtenir un benefici economic. Tipus:o Segons la propietat poden ser públiques (propietat de l’estat) i privades (propietat de particulars).o Segons la grandaria: microempreses (menys de 10 treballadors), empresa petita (menys de 50

treballadors), empresa mitjana (fins a 250 treballadors) i gran empresa (mes de 250 treballadors).o Hi ha empreses individuals (1 sola persona) o que tenen diversos propietaris (societats, limitades o

anonimes). L’ESTAT: te 5 funcions economiques:

o Elabora normes que regulen l’activitat economica.o Dona subvencions perque creixen les empreses privades.o Crea empresas de sectors estrategics (energia, defensa) o amb dificultats (agricultura, mineria).o Presta serveis publics.o Genera llocs de feina (els funcionaris que presten els serveis publics).

Per finançar tot aixo cobra impostos (pagaments que les persones i empreses ha de pagar a l’estat). Son basics per a l’economia. Hi ha dos tipus d’impostos:

DIRECTES: graven directament la riquesa (salaris, rendes). L’IRPF. INDIRECTES: graven el consum, es paguen quan adquireisen bens i serveis. L’IVA.