SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
description
Transcript of SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Àngels Pons
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 5 d’Octubre de 2012
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES
DIGITALS I EDUCACIÓ
En aquest article, Manuel Area analitza alguns dels problemes i reptes educatius més
destacats en relació al nou context social, econòmic i cultural representat per la
societat de la informació.
Actualment existeixen certs problemes educatius vinculats amb l’alt desenvolupament
de les noves tecnologies de la informació i comunicació; i degut en aquests canvis
tecnològics apareix la necessitat de repensar i reestructurar els models formatius que
s’havien utilitzat fins el moment.
Segons Area,existeixen diferents discursos que defineixen la societat informacional:
- “Tercera revolució industrial”; anomenada així per el canvi radical que ha
sofert l’entorn social, econòmic i cultural en els darrers anys degut a l’aparició
de les noves tecnologies.
- La digitalització de la informació basada en la utilització de tecnologia
informàtica és la gran revolució tècnico-cultural del present. L’ús generalitzat
de les noves tecnologies de la comunicació i informació és un fet evident i
imparable.
- La globalització és un terme en aquests moments, polèmic per la seva forta
càrrega ideològica i política; però el que es cert és que és un procés que ha
vingut gestant-se molt abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i
comunicació, i per tant, les tecnologies no són la causa del fenomen de
globalització.
Tot això, em fa pensar que per aquest autor, les noves tecnologies són el centre de tot,
tant de l’educació, de la cultura com de l’economia; i amb això discrepo, ja que penso
que les noves tecnologies són importants avui per avui, però que fins fa pocs anys no
existien, i el món també funcionava.
J. Echevarría (1999) identifica diferents perspectives i posicions sobre el paper de les
noves tecnologies, i l’autor d’aquesta lectura, Manuel Area inspirant-se en aquests,
però renombrant i redefinint les seves categories, n’identifica quatre grans discursos
sobre les mateixes:
- Mercantilista: Divulgat per el conjunt de sectors industrials vinculats amb el
sector de la nova economia. Per aquest discurs, la societat de la informació es
com un soc comercial en el que es participa a través de les xarxes de
comunicació digitals. Des d’aquesta visió el desenvolupament de la societat de
la informació suposarà un major benestar material, i en conseqüència, més
“felicitat” per els individus.
22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Àngels Pons
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 5 d’Octubre de 2012
Penso que en aquest discurs, no es veu a la persona com a tal, sinó simplement
consumidors.
- Crítico-polític: Les tecnologies digitals han d’estar al servei del
desenvolupament social i humà, i no controlat pels interessos de les grans
corporacions industrials del món capitalista. Defensa els drets cívics i
democràtics per la llibertat d’expressió en l’ús d’Internet.
- Tecnocentrista: Manté que les tecnologies digitals en general, i Internet, en
particular són l’eix d’un procés de revolució no sol tecnològica, sinó també de la
civilització humana. Les noves tecnologies es converteixen en el centre del
canvi social i cultural. En el seu discurs, es creu que la tecnologia digital ens
portarà cap a una societat més avançada i perfecta que l’actual.
- Apocalíptic: En el que les tecnologies de la informació i comunicació
representen la fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de
societat. Qüestiona el present denunciant la invasió de tecnologies digitals
sobre la nostra civilització occidental.
Estic d’acord amb Manuel Area, quant als avantatges i els inconvenients de les
tecnologies digitals. Quan he arribat a aquest punt, me n’he adonat que Area, defensa
les noves tecnologies com a motor per a seguir progressant, però que també és
conscient que no tot és positiu, sinó que també té una part negativa si se’n fa un mal
ús.
AVANTATGES DE LES TECNOLOGIES DIGITALS
- Permeten i faciliten una major comunicació entre les persones
independentment de la seva situació geogràfica o temporal.
- Rompen barreres espaciotemporals, facilitant la interacció entre persones
mitjançant formes orals, escrites o audiovisuals.
- La comunicació pot ser sincrònica (al mateix moment), o asincrònica (període
de temps posterior a l’emès).
- Permeten l’accés de forma permanent a gran quantitat d’informació.
- Els ciutadans poden saber el que succeeix més enllà del seu àmbit.
- Des de casa i a través de les xarxes telemàtiques es pot accedir a biblioteques,
centre, institucions i associacions de qualsevol tipus.
- Milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis.
- Possibiliten noves formes d’activitat productiva
- Proporcionen noves formes de participació social més enllà dels límits
territorials locals.
- Permeten experimentar noves maneres d’organització i participació ciutadana.
22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Àngels Pons
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 5 d’Octubre de 2012
DESAVANTATGES O INCONVENTIENTS DE LES TECNOLOGIES DIGITALS
- Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic i d’equilibri en
la distribució de la riquesa material, així com cap a un model de societat menys
agressiu amb la diversitat cultural i mediambiental.
- El progrés tecnològic no significa automàticament una millora del benestar.
- Destroça mediambiental del planeta com a conseqüència del creixement
industrial.
- L’avanç científico-teconològic és una amenaça per el conjunt de l’espècie
humana i de la vida en el planeta.
- La ciència i tecnologia, sense un projecte polític i social darrere, no ens
conduirien cap a un món de major benestar.
- L’expansió desmesurada dels artefactes tecnològics por provocar la pèrdua del
sentit i significat de l’existència, de les senyals d’identitat culturals, de molts
individus i col·lectius socials.
Alguns d’aquests desavantatges són deguts a que encara no hem tingut temps per
adaptar-nos als nous temps degut a l’evolució accelerada de les tecnologies; o del
mal ús de les mateixes.
Si analitzem tot això des d’una perspectiva ideològica que entén l’educació com
una estratègia necessària per el progrés no tan sols material, sinó moral i humà de
la nostra civilització, ens trobarem amb diferents efectes perniciosos del temps
digital:
- Civilització dependent de la tecnologia
- Procés de globalització: estan augmentant les desigualtats culturals i
econòmiques entre uns països i uns altres.
- Pèrdua de privacitat i l’augment del control sobre els individus i grups socials.
Estic totalment d’acord amb l’autor, quan a aquests efectes perniciosos del temps
digital, ja que avui per avui la gent s’està tornant massa dependent, des del meu punt
de vista, de les noves tecnologies, i sobretot dels mòbils. Fins ara havíem pogut estar
sense Internet al mòbil, ara, qui no en té és el “raro”. Penso que aquesta “obsessió”
pel mòbil és perjudicial, ja que afecta a les relacions socials; quantes vegades ens hem
trobat amb la situació de quedar amb un amic/conegut, i que estigui més pendent del
mòbil que de nosaltres? Penso que això anul·la a les persones com a tal i ens fa tornar
“dependents”. A mes també estic totalment d’acord amb el que diu Area que les noves
tecnologies augmenten les desigualtats, ja que no tothom hi pot accedir, i aquestes
persones queden una mica excloses.
22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Àngels Pons
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 5 d’Octubre de 2012
PROBLEMES EDUCATIUS GENERATS PER L’OMNIPRESÈNCIA TECNOLÒGICA
Coincideixo plenament amb el que diu Area, que el procés de canvi general per
l’aparició de les tecnologies digitals s’està produint en un termini temporal molt curt i
a una velocitat accelerada; i que en conseqüència, obliga a realitzar un enorme esforç
formatiu de l’ús de les tecnologies digitals a totes aquelles persones que no han nascut
dins l’era tecnològica. No fer-ho, significarà entrar en la nòmina dels nous analfabets;
per tant l’alfabetització tecnològica es necessària perquè es pugui accedir i conduir-se
de manera intel·ligent a través de la cultura i tecnologia digital.
Estic molt d’acord també amb l’existència de l’anomenada bretxa digital que existeix
avui per avui, ja que la generació dels adolescents i joves, nascuts ja en el context de la
societat de la informació, entenen els nous codis de comunicació i saben utilitzar les
tecnologies de la informació de manera assídua; mentre un gran percentatge de la
població adulta no posseeix aquestes habilitats i estratègies de comunicació, de
manera que queden al marge, o han d’iniciar processos formatius.
Nou repte educatiu: Formar i qualificar als subjectes com usuaris
intel·ligents de la informació que els permeti distingir allò rellevant d’allò
superflu; així com també trobar eines de pensament que permetin a
l’alumne contrastar i situar la informació i el coneixement acumulat,
reconèixer els codis i llenguatges i aprendre a utilitzar-los.
Per altra banda, comparteixo el que afirma Area sobre l’educació; dient que les
institucions educatives es caracteritzen per la lenta introducció dels canvis dins e les
seves estructures i que la xarxa escolar encara no disposa de la tecnologia necessària i
es segueix desenvolupament un model de transmissió cultural tradicional. Penso que
això és totalment normal i lògic, ja que gran part dels professors no han nascut dins
l’era digital, i per tant, no tenen tanta facilitat per utilitzar totes aquestes eines que
tenim ara a l’abast, i per això encara opten per el model tradicional. Amb això no vull
dir que no s’hagin d’implantar les noves tecnologies a les aules, però penso que hem
de donar una mica de temps a aquestes persones, perquè es vagin formant i
conscienciant de la importància de les noves tecnologies dins les aules.
Davant aquesta situació, Area, planteja uns reptes de l’educació davant les tecnologies
digitals:
- Integrar les noves tecnologies en el sistema i la cultura escolar. Estic d’acord
amb que s’han d’integrar les noves tecnologies en el sistema escolar, però
penso que s’ha de fer de manera gradual, ja que suposa un canvi de
metodologia, i sobretot una despesa econòmica important, i que avui per avui
no totes les escoles poden assumir.
- Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyament. Nous rols per docents i
alumnes. Això suposarà replantejar la manera d’actuar tant dels docents, es a
22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Àngels Pons
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 5 d’Octubre de 2012
dir, la manera d’ensenyar. En aquest apartat, Area, planteja quatre metes
educatives que m’han semblat molt interessants i amb les quals hi estic
totalment d’acord:
o Que els alumnes dominin el maneig tècnic de cada tecnologia
o Que posseeixin coneixements i habilitats específiques
o Que desenvolupin un cúmul de valors i actituds cap a la tecnologia.
Aquest és un dels que m’ha semblat més importants, ja que penso que
els infants han de conèixer tant els avantatges com els inconvenients de
les noves tecnologies, i està a les nostres mans que en facin un bon ús.
o Que utilitzin els mitjans i la tecnologia en la seva vida quotidiana, no
només com a recursos d’oci i consum.
- Estendre la formació a través de les xarxes d’ordenadors: la teleformació
Penso que això és molt positiu, ja que no tothom pot accedir a allò que li
agrada, moltes vegades per qüestions de distància, i amb la teleformació el que
s’està fent és crear un espai d’ensenyança sense limitacions, i per tant penso
que és un avanç.
- Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències
sociolaborals impulsades per les noves tecnologies.
- Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica per el
desenvolupament social i comunitari.
Per acabar, m’agradaria fer-ho amb aquesta frase amb la que Manuel Area també
conclou aquest article: