SOLUCIONARI NORMATIVA BÀSICA DE LA LLENGUA còpia · sisè), globus (sing. globus) ... calor de...

MORFOLOGIA NOMINAL

I. El nom o substantiu

ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS

1. Col·loca, precedits d’article, els sintagmes nominals següents en la casella

que els correspongui. Per evitar les interferències de gènere amb la llengua

castellana, pots consultar un diccionari.

suor constant, llum de peu, llum del sol, aroma penetrant, anàlisi de sang, orde

dels franciscans, herba fresca, ordre establert, ordre fulminant, dent de llet,

avantatge notable, anell d’or, corrent d’aire, pebre picant, calor insuportable,

pols de guix, costum habitual, estratagema espectacular, ombra llarga, dubte

persistent

Femenins Masculins

Porten la Porten l’ Porten el Porten l’

la suor constant l’aroma penetrant el llum de peu l’orde dels

franciscans

la llum del sol l’anàlisi de sang el corrent d’aire l’ordre establert

la dent de llet l’herba fresca el pebre picant l’avantatge

notable

la calor

insuportable

l’ordre fulminant el costum

habitual

l’anell d’or

la pols de guix l’ombra llarga el dubte

persistent

l’estratagema

espectacular

2. En passar al plural, una paraula de cada parella dobla la essa i l’altra no.

Construeix, en cada cas, una frase que les contingui totes dues en plural, com

en l’exemple.

pas, avís

tros, matís

envàs, nas

cotxàs, permís Aquests cotxassos necessiten uns

permisos especials.

abús, fracàs

rus, gas

pis, traspàs

Solució parcialment orientativa:

pas, avís A més de les marques de passos de

vianants, hi ha altres avisos també

per als vianants.

tros, matís Aquests trossos de terra seran

vostres, però amb matisos.

envàs, nas D’aquests envasos, n’estic fins als

nassos.

cotxàs, permís Aquests cotxassos necessiten uns

permisos especials.

abús, fracàs Vigila que aquests abusos que

comets no se’t converteixin en

fracassos.

rus, gas Aquests motors russos desprenen

uns gasos molt contaminants.

pis, traspàs Aquests dos pisos estan pendents

dels corresponents traspassos.

3. Completa, sempre amb dues lletres, les paraules marcades de les frases

(estan totes en plural). En acabat, passa-les a part al singular, com en

l’exemple.

Aquests tip… de pedaç… als pantalons gairebé no es noten. → Aquests tipus

(sing.: tipus) de pedaços (sing.: pedaç) als pantalons gairebé no es noten.

Hem estat els sise… en la competició de glob… aerostàtics.

En aquests men… econòmics no acostumen a entrar-hi els caf…

Aquests robi… tenen uns reflex… espectaculars.

Un dels seus principals desitj… era viure una nit de llamps i tro… a la

intempèrie.

Va carregar vuit test… de fang a pes de braç…

El dossier conté trenta pàgines, dos índe… alfabètics i tres annex…

A l’estiu hi ha grans flux… de cotxes marroqui… travessant la península

Ibèrica.

Sisens (sing. sisè), globus (sing. globus)

Menús (sing. menú), cafès (sing. cafè)

Robins (sing. robí), reflexos (sing. reflex)

Desitjos (sing. desig), trons (sing. tro)

Testos (sing. test), braços (sing. braç)

Índexs (sing. índex), annexos (sing. annex)

Fluxos (sing. flux), marroquins (sing. marroquí)

La morfologia

4. BBCompleta aquests enunciats amb les paraules variables o invariables.

a) Els noms (gos, pissarra, tristesa), els adjectius (llarg, dur, tranquil) i els

determinants (aquest, meu, algun) solen ser mots … perquè presenten flexió de

gènere i nombre.

b) Els adverbis (ràpidament, més, aviat), les preposicions (amb, sense, entre) i les

conjuncions (sinó, doncs, perquè) són mots … perquè no presenten flexió de cap

mena.

c) Els verbs (plantar, regar, reflexionar) són mots … perquè presenten flexió de

temps, persona i nombre.

d) Els pronoms (ell, ella, ells) són mots … perquè presenten flexió de gènere,

nombre i persona.

a) variables

b) invariables

c) variables

d) variables

La flexió del nom

El gènere dels noms

5. B Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) segons el gènere

d’aquests noms:

a) He obert un compte corrent al banc.

b) En el primer partit hem aconseguit un avantatge de 10 punts.

c) El lleixiu només el faig servir per rentar la roba blanca.

d) La xocolata desfeta s’ha de prendre ben calenta.

e) Molts pobles encara conserven uns costums ancestrals.

f) És l’hora de servir les postres.

g) Si les anàlisis donen positiu, ser un mal senyal.

h) La suor li regalima (per) pel front.

i) La sal i el pebre són condiments imprescindibles.

j) Té les dents i els queixals en perfecte estat.

6. B Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) davant d’aquests

noms:

… corrent de l’aigua … dubte important

… allau de neu … calor de l’estiu

… resta de coses … pendent de la muntanya

… afores de la ciutat … olor molt intensa

… verdor dels prats … resplendor de les estrelles

el corrent un dubte

l’allau la calor

la resta el pendent

els afores una olor

la verdor la resplendor

7. A Consulta el diccionari per esbrinar el gènere d’aquests noms i escriu-hi

una frase adequada.

dot

fel

síndrome

escafandre

remor

estratagema

Solució orientativa:

dot: m Ex.: En casar-se, la muller va aportar un bon dot.

fel: m (i f) Ex.: La bufeta del fel o de la bilis.

síndrome: f Ex. La síndrome d’Asperger és una expressió bastant equivalent a autisme.

escafandre: m Ex.: Antigament, els utilitzaven uns escafandres molt vistosos.

remor: f Ex.: Des de l’habitació se sent la remor de les ones del mar.

estratagema: m Ex.: S’ha pensat un estratagema per enganyar el seu enemic.

8. B Completa aquests sintagmes compostos pels dos gèneres (masculí i

femení).

l’alcald… i l’alcald…

el jutge i la …

l’advocat i l’advocad…

el ministr… i la …

el conseller i la …

l’actor i l’act…

el traumat.leg i la …

el fisioterapeut… i la …

l’administratiu i l’ …

l’empresari i l’ …

l’alcalde i l’alcaldessa

la jutgessa

l’advocada

el ministre i la ministra

la consellera

l’actriu

la traumatòloga

el fisioterapeuta i la fisioterapeuta

l’administrativa

l’empresària

9. B Canvia el gènere dels noms següents:

un heroi / una heroïna

un arquitecte / una arquitecta

un pediatre / una pediatra

un inspector / una inspectora

un terapeuta / una terapeuta

un escombriaire / una escombriaire

un enginyer / una enginyera

un poeta / una poetessa

10. B Torna a escriure les frases següents canviant el gènere dels noms

destacats en cursiva.

a) L’hereu s’ha convertit en l’amo de la masia.

b) La tia ha regalat un cavall al meu padrastre.

c) El sogre no s’avé gaire amb el gendre.

d) Al corral hi ha un parell de porcs i una cabra.

a) L’hereva s’ha convertit en la mestressa de la masia.

b) L’oncle ha regalat una egua/euga a la meva madrastra.

c) La sogra no s’avé gaire amb la jove/nora.

d) Al corral hi ha un parell de truges i un boc.

11. A Completa aquests sintagmes compostos pels dos gèneres (masculí i

femení).

els ànecs i les …

els cavalls i les …

els elefants i les …

els porcs i les …

els ases i les …

els toros i les …

els marrans i les …

els bocs i les …

les ànegues

les egües/eugues

elefantes

truges

someres

vaques

ovelles

cabres

12. AA Tria l’opció més adequada d’acord amb el context.

a) un gerro / una gerra: posar les flors en … / servir l’aigua a taula en …

b) un ganivet / una ganiveta: llescar el pa amb … / una forquilla i …

c) un plat / una plata: posar a taula … d’enciam / menjar-se … d’arròs

d) un crit / una crida: fer … a la població per mitjà d’un pregoner / fer …

d’espant

e) un bram / la brama: fan córrer … que és un espieta / l’ase fa …

f) un cistell / una cistella: … de cireres / … de bàsquet

a) un gerro / una gerra

b) una ganiveta / un ganivet

c) una plata / un plat

d) una crida / un crit

e) la brama / un bram

f) un cistell / una cistella

13. B Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) davant d’aquests

noms.

a) apaga … llum / se n’ha anat … llum / la velocitat de … llum / … llum de

posició dels cotxes / la factura de … llum

b) prendre … pols a algú / treu … pols dels mobles / tremolar-li a alg. … pols

c) … terra de conreu / frega … terra amb una baieta / els fruits de … terra

d) … canal de la teulada / … canal d’Urgell

e) el principi i … fi / … fi justifica els mitjans?

f) perdre … salut / negar a alg. … salut

g) tenir … son lleuger / resistir a … son / perdre … son / ser ven.ut per … son

h) … editorial de prestigi / … editorial de contingut polèmic

i) respectar … pudor de la gent / … pudor de les quadres de bestiar

a) apaga el llum / se n’ha anat la llum / la velocitat de la llum / el llum de

posició dels cotxes / la factura de la llum

b) prendre el pols a algú / treu la pols dels mobles / tremolar-li a algú el

pols

c) la terra de conreu / frega el terra amb una baieta / els fruits de la terra

d) la canal de la teulada / el canal d’Urgell

e) el principi i la fi / el fi justifica els mitjans?

f) perdre la salut / negar a algú el salut

g) tenir el son lleuger / resistir la son / perdre el son / ser vençut per la

son

h) una editorial de prestigi / un editorial de contingut polèmic

i) respectar el pudor de la gent / la pudor de les quadres de bestiar

El nombre dels noms

14. B Escriu el plural dels noms següents:

a) la branca del llorer

b) una raça de gos

c) l’arruga de la faldilla

d) la barnilla del paraigua

e) una esponja per a la neteja

f) l’euga i el pollí

g) l’adreça del fuster

h) una barca i una piragua

a) les branques dels llorers

b) unes races de gossos

c) les arrugues de les faldilles

d) les barnilles dels paraigües

e) unes esponges per a les neteges

f) les eugues i els pollins

g) les adreces dels fusters

h) unes barques i unes piragües

15. B Escriu el plural de les paraules següents i classifica-les segons que

tinguin una essa o dues esses entre vocals. Després, llegeix-les en veu alta

diferenciant el so de la essa sonora i el de la essa sorda.

envàs, matalàs, pagès, traspàs, mes, capgròs, passadís, avís, embús, país, pastís, gas, tros,

nus, tornavís, fracàs

Essa sonora -s- Essa sorda -

Essa sonora -s- Essa sorda -ss-

envàs / envasos matalàs/matalassos

pagès/pagesos traspàs/traspassos

mes/mesos capgròs/capgrossos

avís/avisos passadís/passadissos

país/països embús/embussos

gas/gasos pastís/pastissos

nus/nusos tros/trossos

tornavís/tornavisos fracàs/fracassos

16. B Escriu el plural dels noms següents tenint en compte que en la meitat

dels casos es recupera una n al final del radical.

balancí, sofà, jardí, iglú, cafè, escorpí, ximpanzé, violí, horitzó, esquí, tro, menú

balancins, sofàs, jardins, iglús, cafès, escorpins, ximpanzés, violins,

horitzons, esquís, trons, menús.

17. A Escriu les dues possibilitats del plural dels noms següents:

raig, passeig, mareig, desig, trepig, disc, risc, arrest, contrast, context

al –s

Singular Plural -os Plural -s

raig rajos raigs

passeig passejos passeigs

mareig marejos mareigs

desig desitjos desigs

trepig trepitjos trepigs

disc discos discs

risc riscos riscs

arrest arrestos arrests

contrast contrastos contrasts

context contextos contexts

18. A Escriu el plural dels noms següents:

el globus / els globus el llapis / els llapis

el virus / els virus el paraigua / els paraigües

el croquis / els croquis el comptagotes / els comptagotes

el dilluns / els dilluns el gratacel / els gratacels

el vèrtex / els vèrtexs l’índex / els índexs

ACTIVITATS FINALS

19. En cada frase hi falten dos articles (un, una, uns, unes; el, la, l’, els, les).

Reescriu les frases senceres.

a) Se sent olor molt gratificant que prové de l’aparador de postres.

b) Si visites afores de la ciutat, potser se t’embrutarà el cotxe amb pols del

camí.

c) Avui ha saldat deute que tenia des que es va endur llum de peu sense pagar.

d) Han trobat restes del cotxe accidentat en un lloc on corrent del riu és molt

important.

e) Fixa’t com es grata front quan no sap respondre dubtes que li plantegem.

f) Fregar terra amb aquest producte té avantatge indubtable: queda molt més

brillant.

a) Se sent una olor molt gratificant que prové de l’aparador de les

postres.

b) Si visites els afores de la ciutat, potser se t’embrutarà el cotxe amb la

pols del camí.

c) Avui ha saldat el deute que tenia des que es va endur el llum de peu

sense pagar.

d) Han trobat les restes del cotxe accidentat en un lloc on el corrent del

riu és molt important.

e) Fixa’t com es grata el front quan no sap respondre els dubtes que li

plantegem.

f) Fregar el terra amb aquest producte té un avantatge indubtable: queda

molt més brillant.

20. Col·loca un total de setze lletres s en les expressions següents per deixar-les

completes. (Pots fer servir l’escaleta de baix.)

La crisi del petroli. Tres llapis verds. La diabetis crònica.

Despatxos per llogar. Països fronterers. Cinc apèndixs del

llibre.

Un virus mortal. El gratacel més alt. Els vèrtexs dels

triangles.

21. Reescriu cada frase canviant l’element destacat per un element de la llista de valor semblant, convenientment adaptat morfològicament. Fixa’t en l’exemple. mestre, alcalde, sofà, paraigües, psiquiatra, aigua, hereus, calaix, mes, raça, tortuga, amo, tia M’han presentat el seu cunyat. (tia) ! M’han presentat el seu oncle. Canonada per a líquids residuals.

Haurem de parlar amb la propietària.

Posarem unes butaques al vestíbul.

Ha arribat una professora nova.

Unes espècies de gos molt rares.

Falten quatre setmanes per a la final.

Remenaven els armaris de la classe.

Ha dimitit la regidora.

És l’organització successora de l’original.

Recolzeu-vos en el bastó.

Ha decidit consultar un metge.

Un terrari amb serps de tota mena.

Canonada per a aigües residuals.

Haurem de parlar amb l’amo.

Posarem uns sofàs al vestíbul.

Ha arribat una mestra nova.

Unes races de gos molt rares.

Falta quatre mesos per a la final.

Remenaven els calaixos de la classe.

Ha dimitit l’alcaldessa.

És l’organització hereva de l’original.

Recolzeu-vos en el paraigua.

Ha decidit consultar un psiquiatre.

Un terrari amb tortugues de tota mena.

2. Morfologia de l’adjectiu


1. Classifica els adjectius següents en la taula, seguint l’exemple:

blaves, veloços, greu, ample, eficaces, pobres, feliç, potents, lletja, dignes, cec,

grans.

Quatre formes

diferents

Tres formes

(dues en

singular i una en

plural comuna)

Tres formes

(una en singular

comuna i dues

en plural)

Dues formes

diferents només

(plural i

singular)

digne, digna,

dignes

Quatre formes diferents

Tres formes (dues en singular i una en plural comuna)

Tres formes (una en singular comuna i dues en plural)

Dues formes diferents només (plural i singular)

blau, blava, blaus,

blaves

digne, digna,

dignes

veloç, veloços,

veloces

greu, greus

lleig, lletja,

lletjos, lletges

ample, ampla,

amples

eficaç, eficaços,

eficaces

potent, potents

cec, cega, cecs,

cegues

pobre, pobra,

pobres

feliç, feliços,

felices

gran, grans

2. Pensa noms per acompanyar els següents adjectius de color i completa el quadre. Fixa’t en l’exemple. roig, groc, blau, verd, gris, negre, rosa, blanc

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

Paper blanc Pell blanca Ous blancs Taques blanques


Masculí singular

Femení singular

Masculí plural Femení plural

Paper blanc Pell blanca Ous blancs Taques blanques

Pèl roig Barba roja Llavis roigs Galtes roges

Jersei groc Camisa groga Pantalons grocs Faldilles grogues

Cinturó blau Bata blava Mitjons blaus Americanes blaves

Llibre verd Llibreta verda Vestits verds Tovalles verdes

Estoig gris Estora grisa Mobles grisos Pantalles grises

Llibre negre Llibreta negra Botons negres Sabates negres

3. Dels deu adjectius de la llista, cinc tenen en singular una sola terminació i cinc no. Aparella’ls amb els noms del quadre, un cop en la forma masculina i l’altre en la femenina. elegant, violent, calent, important, exigent, fraudulent, corpulent, vibrant, indolent, atent.

4. B Copia el text següent i canvia la forma dels adjectius donats entre

parèntesis per tal que concordin en gènere i nombre amb els noms que

complementen.

Eren … (autèntic) papús, de talla (atlètic)…, homes de … (bell) raça, amb el

front … (ampla) i … (alta), el nas … (grossa) però no … (aixafada), les dents

… (blanc). La seva cabellera … (llanós), … (tenyit) de vermell, destacava

Vestit ... Espectacle ... Acció ... Jugador ... Moment ...

Cambrer ... Jaqueta ... Cambrera ... Joc ... Música ...

Negoci ... Alumne ... Te ... Jugadora ... Operació ...

Alumna ... Aigua ... Supervisora ...

Decisió ... Directiu ...

Vestit elegant

Espectacle vibrant

Acció violenta

Jugador corpulent

Moment important

Cambrer indolent

Jaqueta elegant

Cambrera indolent

Joc violent Música vibrant

Negoci fradudulent

Alumne atent

Te calent Jugadora corpulenta

Operació fraudulenta

Alumna atenta

Aigua calenta

Supervisora exigent

Decisió important

Directiu exigent

sobre els seus cossos … (negre) i … (llustrós), com els dels negres de Núbia.

Del lòbul de l’orella … (retallades), penjaven enfilalls d’ossos.

JULES VERNE: Vint mil llegües de viatge submarí,

La Magrana.

autèntics, atlètica, bella, ample i alt, gros, aixafat, blanques, llanosa,

tenyida, negres, llustrosos, retallada.

5. B Tria l’opció correcta donada entre parèntesis.

a) És una autopista amb àrees de descans i àrees

de serveis … (adequats / adequades).

b) És una autopista amb accessos i sortides … (adequats / adequades).

c) És un aparell d’invenció i fabricació … (alemanys / alemanyes).

d) És un aparell de disseny i fabricació … (alemanys / alemanyes).

a) adequades

b) adequats

c) alemanyes

d) alemanys

La flexió de l’adjectiu

6. B Completa les sèries següents amb els adjectius que les encapçalen.

a) un nen valent / una nena … / uns nens … / unes nenes …

b) un impost just / una mesura … / uns impostos … / unes mesures …

c) l’alumne apte / l’alumna … / els alumnes … / les alumnes …

d) un estel fugaç / una estrella … / uns estels … / unes estrelles …

e) un vestit elegant / una cort … / uns vestits … / unes corts …

a) valenta / valents / valentes

b) justa / justos / justes

c) apta / aptes / aptes

d) fugaç / fugaços / fugaces

e) elegant / elegants / elegants

7. B Escriu el paradigma flexiu dels adjectius de la dreta i classifica’ls d’acord

amb els models de flexió de la pàgina anterior.

agre, calent, increïble, tranquil, elegant, capaç, gris, culte, cortès, orfe, europeu, digne,

potent, oblic, nul, negre, feliç, dòcil, lliure, comú, incolor, violent, ambigu,

anàleg, suau, complex, mixt, eficaç

Masculí

singular

Femení

singular

Masculí

plural

Femení

plural

Model

paral·lel paral·lela paral·lels paral·leles Model I

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural Model

Masculí

singular

Femení

singular

Masculí

plural

Femení

plural

Model

paral·lel paral·lela paral·lels paral·leles Model I

agre agra agres agres Model III

calent calenta calents calentes Model I

increïble increïble increïbles increïbles Model V

tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les Model I

elegant elegant elegants elegants Model V

capaç capaç capaços capaces Model IV

gris grisa grisos grises Model I

culte culta cultes cultes Model III

cortès cortesa cortesos corteses Model II

orfe òrfena orfes òrfenes Model I

europeu europea europeus europees Model I

digne digna dignes dignes Model III

potent potent potents potents Model V

oblic obliqua oblics obliqües Model I

nul nul·la nuls nul·les Model I

negre negra negres negres Model III

feliç feliç feliços felices Model IV

dòcil dòcil dòcils dòcils Model V

lliure lliure lliures lliures Model V

comú comuna comuns comunes Model I

incolor incolora incolors incolores Model I

violent violenta violents violentes Model I

ambigu ambigua ambigus ambigües Model I

anàleg anàloga anàlegs anàlogues Model I

suau suau suaus suaus Model V

complex complexa complexos complexes Model II

mixt mixta mixtos mixtes Model II

eficaç eficaç eficaços eficaces Model IV

8. B Escriu el paradigma flexiu dels adjectius següents aplicant en cada cas les

normes d’accentuació i de la dièresi pertinents. Tingues en compte que, en els

acabats en i, en cap cas aquesta i no es converteix en e. Per exemple: momentani,

momentània, momentanis, momentànies.

aeri, coetani, simultani, heterogeni, instantani; assidu, ingenu, perpetu; ambigu, contigu

aeri, aèria, aeris, aèries

coetani, coetània, coetanis, coetànies

simultani, simultània, simultanis, simultànies

heterogeni, heterogènia, heterogenis, heterogènies

instantani, instantània, instantanis, instantànies

assidu, assídua, assidus, assídues

ingenu, ingènua, ingenus, ingènues

perpetu, perpètua, perpetus, perpètues

ambigu, ambigua, ambigus, ambigües

contigu, contigua, contigus, contigües

9. B Aplica les normes ortogràfiques dels sons oclusius finals (pàgina 330 del

llibre de l’alumne) en els casos següents de flexió dels adjectius:

a) una paret humida / un ambient … / uns locals…

b) una fruita àcida / un fruit …/ uns gelats …

c) una proposta absurda / un projecte … / uns objectius …

d) una lletra menuda / un cos … / uns dits …

e) una ampolla buida / un pis … / uns locals …

f) una dona covarda / un home … / uns nois …

g) aigua freda / vent … / països …

h) una tasca feixuga / un treball … / uns mobles…

i) una ametlla amarga / un gust … / uns caramels…

j) una euga poruga / un cavall … / uns gossos …

a) humit / humits

b) àcid / àcids

c) absurd / absurds

d) menut / menuts

e) buit / buits

f) covard / covards

g) fred / freds

h) feixuc / feixucs

i) amarg / amargs

j) paruc / porucs

10. BBEn cada frase falten dues lletres, que poden anar juntes o separades.

Anaven descalces per sobre de les brases enceses.

Una bèstia violenta i verinosa.

Una noia elegant i enamoradissa.

En Marc és un adepte de la cuina dita pobra.

11. B Tria els cinc adjectius que dupliquen la essa i els cinc que no la

dupliquen. Fes els dos grups escrivint la forma adequada en l’enunciat

corresponent.

gris, espès, gros, precís, gelós, escàs, massís, verinós, avariciós, ros

Dupliquen la essa No dupliquen la essa

duia uns pantalons

grisos

eren serps verinoses

estava gelosa de la seva

germana

és una persona molt

avariciosa

era una informació molt

precisa

una tassa de xocolata

molt espessa

tenia els cabells rossos

ha durat dues hores

escasses

una porta massissa

una pedra molt grossa

12. B Tria els cinc adjectius variables i els cinc invariables, i utilitza’ls en les

expressions adequades.

elegant, coherent, calent, opulent, ignorant, violent, innocent,

resplendent, valent, fraudulent

Adjectius variables Adjectius invariables

aigua molt …

és gent … (molt rica)

una operació comercial …

era una situaci. …

va mostrar una actitud …

una persona … (no sap

res)

una criatura …

una noia molt …

una explicaci. …

una estrella …

Adjectius variables Adjectius invariables

aigua molt calenta

és gent opulenta (molt

rica)

una operació comercial

fraudulenta

era una situació violenta

va mostrar una actitud

valenta

una persona ignorant (no

sap res)

una criatura innocent

una noia molt elegant

una explicació coherent

una estrella resplendent

13. B En les expressions següents hi ha adjectius variables (acaben en -e o en -

a, segons el gènere del nom) i n’hi ha d’invariables (acaben en -e,

independentment del gènere del nom). Escriu la forma correcta de cada un.

a) un comportament rud…

b) una lluita rud…

c) una dona addict… a l’estudi

d) un home addict… al treball

e) una nena molt golafr…

f) un nen molt golafr…

g) un fruit aspr… al tacte

h) una fruita aspr… al paladar

i) cobrar la paga íntegr…

j) cobrar el sou integr…

k) una planta de fulla perenn…

l) un arbre de fullatge perenn…

m) una butaca molt còmod…

n) un sofà molt còmod…

o) una decisió unànim…

p) un clam unànim…

q) un treball pulcr…

r) una persona pulcr…

a) rude

b) rude

c) addicta

d) addicte

e) golafre

f) golafre

g) aspre

h) aspra

i) íntegra

j) íntegre

k) perenne

l) perenne

m) còmoda

n) còmode

o) unànime

p) unànime

q) pulcre

r) pulcra

14. A Els adjectius següents són tots invariables (n’hi ha sis que acaben en -a i

sis que acaben en -e): entusiast…, terrestr…, fúnebr…, indígen…, tènu…,

nòmad…, indemn…, agrícol…, homicid…, hipòcrit…, equànim…, insign…

Complementa els noms de les expressions següents amb aquests adjectius,

d’acord amb el significat. Per exemple: un admirador entusiasta / una

participació entusiasta.

a) una cerimònia … / un himne …

b) l’esfera … / el magnetisme …

c) un costum … / la població …

d) un poble … / una tribu …

e) una llum … / un senyal molt …

f) El jutge sortí … de l’atemptat / la jutgessa també

en sortí …

g) una decisió … / un dictamen …

h) una actitud … / un polític …

i) un científic … / una … dama

j) l’arma … d’un crim / un boig …

k) un terreny … / una indústria …

a) fúnebre / fúnebre

b) terrestre / terrestre

c) indígena/ indígena

d) nòmada / nòmada

e) tènue /tènue

f) indemne /indemne

g) equànime / equànime

h) hipòcrita / hipòcrita

i) insigne / insigne

j) homicida / homicida

k) agrícola / agrícola

15. A Fes la flexió dels adjectius següents:

efectiu, europeu, suau, oblic, comú, infraroig, dolç, paral·lel, tenaç

efectiu, efectiva, efectius, efectives

europeu, europea, europeus, europees

suau, suau, suaus, suaus

oblic, obliqua, oblics, obliqües

comú, comuna, comuns, comunes

infraroig, infraroja, infraroigs, infraroges

dolç, dolça, dolços, dolces

paral·lel, paral·lela, paral·lels, paral·leles

tenaç, tenaç, tenaços, tenaces

ACTIVITATS FINALS

16. En cada un d’aquests titulars de premsa esportiva hi falta algun dels

adjectius que tens a continuació, degudament flexionats. Pensa on va cada un i

reescriu les frases.

ferm, escàs, descalç, mixt, violent, verd, gris, veloç, tranquil, ample, blau, fort

– La davantera va rebre dues entrades molt abans del descans.

– Les afeccions més no haurien d’entrar als estadis.

– El club ja ha pres una decisió sobre el traspàs del pivot.

– La nova pista tindrà una zona més per a les banquetes.

– Actuació i decebedora dels locals ahir a la tarda.

– Abebe Bikila va córrer la marató de Roma totalment.

– Les motos més han estat les japoneses.

– L’Atlètic Esportiu esgota avui les esperances de guanyar el títol!

– Els partits de tennis són els que han generat més expectació.

– L’equip local lluirà la indumentària dels temps passats.

– La gespa de la final no serà òptima, malgrat es vegi tan

– Les declaracions de l’entrenador van ser malgrat el malestar regnant.

– La davantera va rebre dues entrades molt fortes abans del descans.

– Les afeccions més violentes no haurien d’entrar als estadis.

– El club ja ha pres una decisió ferma sobre el traspàs del pivot.

– La nova pista tindrà una zona més ampla per a les banquetes.

– Actuació grisa i decebedora dels locals ahir a la tarda.

– Abebe Bikila va córrer la marató de Roma totalment descalç.

– Les motos més veloces han estat les japoneses.

– L’Atlètic Esportiu esgota avui les escasses esperances de guanyar el títol!

– Els partits de tennis mixtos són els que han generat més expectació.

– L’equip local lluirà la indumentària blava dels temps passats.

– La gespa de la final no serà òptima, malgrat es vegi tan verda.

– Les declaracions de l’entrenador van ser tranquil·les malgrat el malestar

regnant.

17. Associa cada adjectiu a un comportament morfològic i a un significat, com

en l’exemple.

Forma en el diccionari Comportament

morfològic

Significat

Tenaç

Una forma en singular i

dues en plural

Resistent, ferm

Tranquil

Quatre formes, amb

canvi de la consonant

final

Sense inquietud

Obscè Quatre formes, només

una amb accent

Que ofèn el pudor

Fúnebre

Dues formes només Relacionat amb la mort

Espès

Quatre formes, tres

doblant la essa i sense

accent

De molta densitat

Fogós Quatre formes sense

doblar la essa

Ple de passió

Assidu

Quatre formes, dues

amb accent però sense

altre canvi ortogràfic

Constant, molt present

Forma en el diccionari Comportament morfològic Significa

18. Reescriu completament les frases següents canviant-ne el nom assenyalat

i, si escau, l’adjectiu i l’article que l’acompanyen.

- Enguany tothom ha lluitat generosament per l’objectiu (la causa) comú.

- Encara en desconeixem el motiu (les raons) precís.

- Aquestes dades són més pròpies d’un país (una societat) opulent.

- El gerro té un disseny (una forma) pulcre com cap altra.

- No ha parat de cometre accions (comportaments) iniqües.

- No suporto cap xarop (les begudes) massa dolç.

- Ens va atabalar amb expressions (una frase) ambigües.

- Participaré en la competició (el torneig) mixta.

- per la causa comuna

- les raons precises

- una societat opulenta

- una forma pulcra

- comportaments inics

- les begudes massa dolces

- una frase ambigua

- el torneig mixt

ACTIVITATS DE SÍNTESI

19. Corregeix els errors dels cartells i anuncis següents. En cada cas, justifica

morfològicament el canvi que has operat, com en l’exemple.

Tres messos de demora. ! Tres mesos de demora (mes no dobla la essa en formar el

plural i els derivats).

L’anàlisis de sang.

Plaçes de pàrquing lliures.

Pagueu la compte a caixa.

Trobat un paraigües plegable.

Petició de permissos.

Pujada al gratacels, cada mitja hora.

Targeta gris i targeta rosa del bus.

Llapissos i bolígrafs d’oferta.

Acte suspès a causa del calor.

Disposem d’un psiquiatra de guàrdia.

L’anàlisi de sang.

Places de pàrquing lliures.

Pagueu el compte a caixa.

Trobat un paraigua plegable.

Petició de permisos.

Llapis i bolígrafs d’oferta.

Disposem d’un psiquiatre de guàrdia.

Pujada al gratacel, cada mitja hora.

Targeta grisa i targeta rosa del bus.

Acte suspès a causa de la calor.

20. Aprofitant les entrades de diccionari següents, localitza i corregeix vuit

errors en les expressions de baix. Justifica en cada cas la teva decisió.

suor f. Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell que

té funcions termoreguladores i excretores.

oblic -iqua adj. Que no és perpendicular ni paral·lel a un pla ni a una

recta.

resplendor f. Llum que emet un cos que resplendeix.

nul nul·la adj. Que no té cap validesa o força legal.

olor f. Sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte.

cortès -esa adj. Que té una urbanitat extrema.

anàleg -àloga adj. Que té analogia amb una altra cosa.

pobre -a adj. Escàs, insuficient, ineficient, etc.

hebreu -ea m. i f. Jueu.

agrest -a adj. Inculte, mig salvatge.

orfe òrfena adj. i m. i f. Que és menor d’edat i ha perdut el pare i la mare

o algun dels dos.

pudor m. Aversió de l’ànim envers allò que pot ofendre la decència,

la modèstia, la castedat.

fi f. L’última part d’una cosa.

a) Suor fred.

b) Viure pobrement.

c) El pudor el té garratibat.

d) El fi del món.

e) Els resplendors dels astres.

f) Nulitat absoluta.

g) Tradicions hebrees.

h) Un olor insuportable.

i) Actitud cortès.

j) Anàlogament al primer cas.

k) Dues noies orfes.

l) Una comarca molt agresta.

m) Línia obliqüa.

n) Respondre cortesament.

a) Suor freda: paraula femenina.

b) Viure pobrament: adjectiu variable.

d) La fi del món: paraula femenina.

e) Les resplendors dels astres: paraula femenina.

f) Nul·litat absoluta: manteniment de la grafia l·l

h) Una olor insuportable: paraula femenina.

i) Actitud cortesa: adjectiu variable.

k) Dues noies òrfenes: adjectiu variable.

m) Línia obliqua: grafia impossible.

3. L’article


1. En tres d’aquestes frases, hi falta un article. Localitza-les i reescriu la

frase sencera.

a) El meu oncle va tenir la sort de conèixer Salvador Espriu en persona.

b) S’ha produït un increment de la venda de pisos a Hospitalet de

Llobregat.

c) Jo no em veig capaç de fer-ho, però Martí, sí.

d) No em molesta que vinguis cada dia a dinar a casa.

e) Va residir a Osona durant tres anys de la seva joventut.

f) No heu ponderat prou que bé que canta aquesta alumna.

g) Els caps de setmana faig ciclisme i dilluns jugo a pàdel.

b) S’ha produït un increment de la venda de pisos a l’Hospitalet de

Llobregat.

c) Jo no em veig capaç de fer-ho, però en Martí sí.

g) Els caps de setmana faig ciclisme i el dilluns jugo a pàdel.

2. Fixa’t en aquestes paraules. En cada cas n’hi ha una que no

s’apostrofa. Localitza-la. Després escriu un text d’un màxim de cent

paraules que contingui les paraules subratllades.

a) hisenda / aroma / humus

b) imant / iogurt / herbari

c) Ester / oli / imaginació

d) Isabel / única / humor

e) infant / infantesa / informe

f) ús / utilitat / ou

g) ungla / història / úter

Solució parcialment oberta.

a) la hisenda

b) el iogurt

c) la imaginació

d) la Isabel

e) la infantesa

f) la utilitat

g) la història

3. Construeix frases amb sentit unint una peça de cada columna (Vigila

amb les regles de l’apostrofació i la contracció!). Fixa’t en l’exemple: Un

especialista dels costums locals.

A causa... a la ...costums locals

Una olla... de els ...calor ambiental

Els efectes... per la ...important riuada

Passava sovint... per a els ...hora punta

Un especialista... de la ...espinacs

Lavabos només... de el ...alumnat

Embussos de trànsit... de els ...pont de pedra

Les queixes... per a el ...clients

A causa... de la ...calor ambiental

Una olla... per als ...espinacs

Els efectes... de la ...important riuada

Passava sovint... pel ...pont de pedra

Un especialista... dels ...costums locals

Lavabos només... per als ...clients

Embussos de

trànsit...

a l’ ...hora punta

Les queixes... de l’ ...alumnat

4. B Identifica els articles que apareixen en les frases següents i indica’n la

classe.

a) En Francesc els va proposar de fer un viatge a l’Argentina i visitar la

Patagònia.

b) El que més ens va molestar de la intervenció d’en Jesús és que acusés un

company de ser un bocamoll sense tenir-ne cap prova.

a) En (article personal) Francesc els va proposar de fer un (article indefinit)

viatge a l’(article definit) Argentina i visitar la (article definit) Patagònia.

b) El (article neutre) que més ens va molestar de la (article definit)

intervenció d’en (article personal) Jesús és que acusés un (article indefinit)

company de ser un (article indefinit) bocamoll sense tenir-ne cap prova.

5. B Utilitza l’article indefinit i el definit segons correspongui en les frases

següents.

a) A la sala d’estar hi havia … rellotge de pèndol molt antic; … rellotge

marcava les dotze en punt.

b) A la primera estació, va pujar al tren … home amb cara de pocs amics; quan

el tren va arrencar, … home va començar a cridar i a donar cops

desesperadament.

c) La immobiliària tenia … cases arran de mar; … cases eren de la gamma més

alta.

d) Mira, m’he comprat … bicicleta; no és … bicicleta que volia, però…

a) A la sala d’estar hi havia un rellotge de pèndol molt antic; el rellotge

marcava les dotze en punt.

b) A la primera estació, va pujar al tren un home amb cara de pocs amics; quan

el tren va arrencar, l’home va començar a cridar i a donar cops

desesperadament.

c) La immobiliària tenia unes cases arran de mar; les cases eren de la gamma

més alta.

d) Mira, m’he comprat una bicicleta; no és la bicicleta que volia, però…

6 B Escriu en singular aquests sintagmes:

els abrics les humitats

les eines els obstacles

les habilitats les oficines

les herències les olles

els estris les opinions

les il·legalitats les orenetes

les illes els ous

els imperis els ullals

les impressions les ungles

els informes els universos

els híbrids les unions

les hisendes els usos

les hostesses les utilitats

els horitzons els indis

l’abric la humitat

l’eina l’obstacle

l’habilitat l’oficina

l’herència l’olla

l’estri l’opinió

la il·legalitat l’oreneta

l’illa l’ou

l’imperi l’ullal

la impressió l’ungla

l’informe l’univers

l’híbrid la unió

la hisenda l’ús

l’hostessa la utilitat

l’horitzó l’indi

7 B En alguns casos, l’article és l’única marca del gènere del nom que

acompanya. Escriu la forma de l’article adequada davant els noms següents.

… pebre per moldre

… suor de … front …

… dubte de … existència

… dents d’una serra

… queixal de … seny

… postres de músic

… afores de … ciutat

…sabates de xarol

…llums de peu

…pols sota l’estora

… costums de … indígenes

… anàlisis de sang

… senyal de … creu

… espinacs i … llegums

… calors d’estiu

… resplendor de … incendi

tinc …son!

…deute pendent

el pebre per moldre

la suor del front

el dubte de l’existència

les dents d’una serra

el queixal del seny

les postres de músic

els afores de la ciutat

les sabates de xarol

els llums de peu

la pols sota l’estora

els costums dels indígenes

les anàlisis de sang

el senyal de la creu

els espinacs i els llegums

les calors de l’estiu

la resplendor de l’incendi

tinc una son!

el deute pendent

8 B Aplica la forma contracta o la forma apostrofada de l’article davant els

noms següents.

a) (al / a l’): cap … nord / cap … oest / fins … estadi / fins … castell / per …

avi / per … padrí.

b) (del / de l’): … hort / … camp / des … abril / des … maig / després … triomf

/ després … èxit.

c) (pel / per l’): … avinguda / … passeig / … illa / … bosc / … agost / …

desembre.

d) (cal / ca l’): a … Agnès / a … veí / a … Andreu / a … metge / un mullader

de … ample.

e) (per al / per a l’): regal … pare / sucre … iogurt / temps …oci / sorpresa …

Ernest.

a) cap al nord / cap a l’oest / fins a l’estadi / fins al castell / per a l’avi / per al

padrí.

b) de l’hort / del camp / des de l’abril / des del maig / després del triomf /

després de l’èxit.

c) per l’avinguda / pel passeig / per l’illa / pel bosc / per l’agost / pel

desembre.

d) a ca l’Agnès / a cal veí / a ca l’Andreu / a cal metge / un mullader de ca

l’ample.

e) (per al / per a l’): regal per al pare / sucre per al iogurt / temps per a l’oci /

sorpresa per a l’Ernest.

9. A Hi ha algunes expressions en què el nom sol anar sense article. Escriu-les

relacionant els elements adequats. Per exemple: parar taula.

parar escola

anar a taula

caure a ciutat

viure a guàrdia

fer terra

jugar a taula

tornar a terra

seure a cartes

anar a casa

desparar mercat

Parar taula, anar a escola, caure a terra, viure a ciutat, fer guàrdia, jugar a

cartes, tornar a casa, seure a terra, anar a mercat, desparar taula.

10. B Escriu els topònims que han d’anar precedits per un article. Entre

parèntesis se n’indica el nombre.

a) Poblacions: Alacant, Perpinyà, Alguer, Ciutat de Mallorca, Hospitalet de Llobregat,

Maó, Borges Blanques (3).

b) Comarques: Garrotxa, Osona, Empordà, Priorat, Horta de València, Pla de Mallorca

(5).

c) Estats o països: Canadà, Egipte, Índia, França, Xina, Estats Units, Aràbia Saudita,

Suïssa, Brasil (6).

d) Regions geogràfiques: Balears, Catalunya del Nord, Irlanda del Nord, Lapònia,

Tibet, Canàries, Armènia, Europa central (5).

a) L’Alguer, l’Hospitalet de Llobregat, les Borges Blanques.

b) La Garrotxa, l’Empordà, el Priorat, l’Horta de València, el Pla de

Mallorca.

c) El Canadà, l’Índia, la Xina, els Estats Units, l’Aràbia Saudita, el Brasil.

d) Les Balears, la Catalunya del Nord, el Tibet, les Canàries, l’Europa

central.

11. A Identifica els articles d’aquest fragment d’una cançó del grup mallorquí

Antònia Font i substitueix-los per les formes estàndard.

Ses estrelles des cel

I amb sa mateixa aigua clara

que es homes se renten sa cara

recuperam sa puresa

des dies de crisi

que mos arruïnaren.

I amb sa mateixa mirada

que es homes se miren sa Lluna,

noltros miram sa farola

pes vidres que sonen

a gotes de pluja.

Ses estrelles des cel Les, del

I amb sa mateixa aigua clara la

que es homes se renten sa cara els, la

recuperam sa puresa la

des dies de crisi dels

que mos arruïnaren.

I amb sa mateixa mirada la

que es homes se miren sa Lluna, els, la

noltros miram sa farola la

pes vidres que sonen pels

a gotes de pluja.

L’article personal

12. B No sempre convé posar article davant dels noms de persona. Tria la

forma més adient a cada context i justifica l’opció seleccionada.

a) He rebut una carta … (de / d’en) Marc.

b) He visitat una exposició de pintures … (de / d’en) Joan Miró.

c) He llegit tres novel·les … (de / de la) Mercè Rodoreda.

d) He estudiat amb els apunts … (de / de la) Rosa Vinyals.

a) He rebut una carta d’en Marc: ús de l’article davant els noms de persona: to

de familiaritat.

b) He visitat una exposició de pintures de Joan Miró: resulta impropi usar

l’article davant els noms de persona històrics o cèlebres.

c) He llegit tres novel·les de Mercè Rodoreda: resulta impropi usar l’article

davant els noms de persona històrics o cèlebres.

d) He estudiat amb els apunts de la Rosa Vinyals: ús de l’article davant els

noms de persona: to de familiaritat.

13. A Escriu una preposició (a, de) i l’article personal en en els espais buits de

les expressions següents.

a) els apunts … Sergi

b) dóna-ho … Jaume

c) això és … Xavier

d) aquest regal és … Carles

a) els apunts d’en Sergi

b) dóna-ho a en Jaume

c) això és d’en Xavier

d) aquest regal és d’en Carles

L’article neutre

14. B En la parla informal sol ser habitual l’ús de la forma lo amb sentit

abstracte o intensiu. Corregeix les expressions destacades d’acord amb les

normes anteriors. Per exemple:

Era més fàcil de lo que semblava. → Era més fàcil del que semblava (que no semblava).

a) En aquells moments, lo difícil era contenir les llàgrimes.

b) Lo que van viure aquells infants era esfereïdor.

c) Lo acordat per la comissió d’experts no vincula el govern.

d) En aquesta situació, lo més honest és abandonar el càrrec.

e) Lo millor per a tots dos és fer les paus i oblidar-vos-en.

f) Lo més simpàtic de l’acte de jubilació va ser l’actuació dels néts.

g) La situació els va afectar molt més de lo que aparentaven.

h) Digues-li que ens deu lo de l’altre dia.

i) No et pots imaginar lo bé que representa el seu personatge!

j) Recorda lo terrible que va ser aquell estiu sense aigua!

k) Aquest plat és de lo més exquisit que pots trobar en aquest restaurant!

l) Lo tranquil que deu estar!

m) I lo que t’arriba a estimar…!

n) Vine lo més aviat possible.


a) En aquells moments, el difícil era contenir les llàgrimes.

b) El que van viure aquells infants era esfereïdor.

c) El que ha estat acordat per la comissió d’experts no vincula el govern.

d) En aquesta situació, el més honest és abandonar el càrrec.

e) El millor per a tots dos és fer les paus i oblidar-vos-en.

f) Allò més simpàtic de l’acte de jubilació va ser l’actuació dels néts.

g) La situació els va afectar molt més del que aparentaven.

h) Digues-li que ens deu allò de l’altre dia.

i) No et pots imaginar com de bé representa el seu personatge!

j) Recorda que terrible que va ser aquell estiu sense aigua!

k) Aquest plat és la cosa més exquisida que pots trobar en aquest restaurant!

l) Que en deu estar de tranquil!

m) I com t’arriba a estimar…!

n) Vine tan aviat com puguis.

15. A Tradueix les expressions següents del castellà al català:

a) Por lo menos que nos devuelvan el dinero.

b) En lo sucesivo habrá menos tolerancia.

c) Por lo visto no era obligatorio.

d) A lo mejor nos dan permiso.

e) Modifica el proyecto; de lo contrario, no te lo van a aceptar.

f) Por lo demás todo sigue igual.

g) Tú no tienes que preocuparte lo más mínimo.

h) Lo mismo da que le riñas: no te hará caso.

i) Eso es lo de menos.

j) Por lo tanto, nada cambiará.

k) ¡Lo que son las cosas!


a) Almenys que ens tornin els diners.

b) D’ara endavant hi haurà menys tolerància.

c) Pel que es veu no era obligatori.

d) A la millor ens donen permís.

e) Modifica el projecte; altrament, no te l’acceptaran.

f) Per la resta tot continua igual.

g) Tu no has de preocupar-te gens ni mica.

h) Tant se val que el renyis: no et farà cas.

i) Això rai!

j) Per tant, no canviarà res.

k) Ves per on!

ACTIVITATS FINALS

16. Escriu ordenadament les frases següents, prestant atenció a les regles

d’apostrofació i de contracció.

- arbre / La / alta / de / branca / més / el

- sorda / la / El / essa/ de / so

- el / a/ ensurt / per / gran / Un / president

- col·lectiva / la / Un / imaginació / producte / de

- el / sabíem / import / sortir / Ens /va / que /

- de / Els / iogurt / beneficis / el

- ca / la / àvia / a / Tenim / fuster/ el / butaca / de / la

La branca més alta de l’arbre.

El so de la essa sorda.

Un gran ensurt per al president.

Un producte la imaginació col·lectiva.

Ens va sortir per l’import que sabíem.

Els beneficis del iogurt.

Tenim la butaca de l’àvia a cal fuster.

17. En aquest quadre hi falta tres cops l’article el, tres cops l’article la, tres cops

l’article els i tres cops l’article les.

la dent les postres la fi els senyals

els deutes les anàlisis el dubte les allaus

el costum la calor els comptes el front

18. Construeix lliurement frases breus que continguin els elements següents:

a) La combinació de l’ davant pronom femení.

b) L’article el davant un nom començat per i.

c) La contracció pel.

d) La combinació a la davant un nom començat per vocal.

e) La combinació per a l’ davant un nom femení.


a) M’agrada el color de l’àliga.

b) L’esquimal construeix l’iglú.

c) M’agrada passejar-me pel parc.

d) Hi ha més noies que nois a la universitat.

e) He comprat olives per a l’amanida.

19. En cada frase, corregeix un ús incorrecte:

a) Sortir del armari.

b) La capital històrica de Brasil és Rio de Janeiro.

c) Lavabos només per els clients.

d) La casa on va viure en Picasso quan era jove.

e) Encara no he pogut saldar la deute de l’avi.

f) L’indústria metal·lúrgica alemanya és molt potent.

a) Sortir de l’armari.

b) La capital històrica del Brasil és Rio de Janeiro.

c) Lavabos només per als clients.

d) La casa on va viure Picasso quan era jove.

e) Encara no he pogut saldar el deute de l’avi.

f) La indústria metal·lúrgica alemanya és molt potent.

20. Respon les qüestions gramaticals següents de manera justificada.

a) ¿Podem posar el possessiu seva abans de mà en la frase “Duia un tall profund

a la mà esquerra”?

b) ¿Posaries al o a la, davant de mar, en la frase “El problema de la sortida …

mar de Bolívia l’enfronta amb el Perú.”?

c) ¿S’ha usat la millor solució possible, per evitar l’ús del lo neutre, en la frase

“El bo del cas és que ella encara no ha pagat.”?

d) Hi ha algun cas en què puguem posar amb majúscula l’article del topònim

l’Hospitalet de Llobregat?

e) Hi falta o hi sobra algun article en la frase “En Narcís va conèixer Salvador

Espriu en persona”?

f) Quina forma és millor: “del Pere” o “d’en Pere”?

a) No és correcte, en contrast amb el que fan altres llengües, com el

francès, l’anglès i l’alemany.

b) Normativament, s’admeten tots dos gèneres (el mar i la mar). En textos informatius, s’usa normalment en masculí (el mar).

c) No; seria millor dir “El que té de bo el cas…”.

d) Sí, sempre que es trobi en posició inicial absoluta o després d’un punt.

e) No hi sobra ni hi falta cap article: en el cas de Narcís, l’article personal

hi aporta un to de familiaritat; en el cas de Salvador Espriu, personatge

cèlebre, resulta impropi l’article personal.

f) En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article

definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per

consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria, la Isabel,

l'Antònia, l'Antoni); en canvi, es fa servir l'article personal o el definit amb

els noms masculins començats per consonant (en/el Pere).

4. Els demostratius, els possessius i l’interrogatiu quin


1. Cada frase necessita un element per poder tenir ple sentit. Afegeix-l’hi i

digues si t’ha calgut recórrer a un demostratiu o a un possessiu.

- Vaig néixer l’any 1991, any que va nevar tant en ple mes de març.

- T’ho ben mereixes! Ens prendrem el gelat a salut.

- No siguis tan crític amb creences, perquè elles no s’han pas ficat amb tu.

- El nostre corredor s’ha passat a Honda, marca japonesa que tantes

satisfaccions ha donat als seus rivals.

- Diuen els experts que temporada es portarà el groc.

- Em sap greu! Per culpa no heu pogut sentir bé el concert.

- Es va ficar amb el nivell cultural dels meus pares i no ho puc suportar.

- Vaig néixer l’any 1991, aquell any que va nevar tant en ple mes de març

(demostratiu).

- T’ho ben mereixes! Ens prendrem el gelat a la teva salut (possessiu).

- No siguis tan crític amb les seves creences, perquè elles no s’han pas

ficat amb tu (possessiu).

- El nostre corredor s’ha passat a Honda, aquesta marca japonesa que

tantes satisfaccions ha donat als seus rivals (demostratiu).

- Diuen els experts que aquesta temporada es portarà el groc

(demostratiu).

- Em sap greu! Per culpa meva no heu pogut sentir bé el concert

(possessiu).

- Es va ficar amb el nivell cultural dels meus pares i això no ho puc

suportar (demostratiu).

2. Relaciona cada pronom interrogatiu amb la part final de la pregunta. En

acabat, explica amb paraules teves quin és l’únic interrogatiu accentuat i quan

s’usa.

Quin… …cara faries si la trobessis?

Com… …avantatges veus en aquesta opció?

Quina… …faries si fossis de mi?

Qui… …heu posat les claus?

Què … dubte us queda per resoldre?

Quins… …es diu el teu cunyat?

On … és el principal sospitós del robatori?

Quin… dubte us queda per resoldre?

Com… …es diu el teu cunyat?

Quina… …cara faries si la trobessis?

Qui… és el principal sospitós del robatori?

Què … …faries si fossis de mi?

Quins… …avantatges veus en aquesta opció?

On …heu posat les claus?

L’únic interrogatiu accentuat és què i s’usa quan es refereix a ‘quina cosa’.

Els demostratius

3. B Tria l’opció adequada en cada cas d’acord amb el context.

a) (Aquest / Aquell) … diccionari que tens és un pèl antic.

b) (Aquest / Aquell) … diccionari que tenies era un pèl antic.

c) (Aquests / Aquells) … quadres d’aquí són de Picasso.

d) (Aquests / Aquells) … quadres d’allà són de Joan Miró.

e) (Això / Allò) … que ens han donat té un valor sentimental extraordinari.

f) (Això / Allò) … que ens van donar tenia un valor sentimental extraordinari.

g) (Això / Allò) … que dius no és del tot cert.

h) (Això / Allò) … que deien no era del tot cert.

a) Aquest diccionari que tens és un pèl antic.

b) Aquell diccionari que tenies era un pèl antic.

c) Aquests quadres d’aquí són de Picasso.

d) Aquells quadres d’allà són de Joan Miró.

e) Això que ens han donat té un valor sentimental extraordinari.

f) Allò que ens van donar tenia un valor sentimental extraordinari.

g) Això que dius no és del tot cert.

h) Allò que deien no era del tot cert.

4. BBTenint en compte el temps verbal, relaciona cada un dels predicats amb

un dels pronoms demostratius.

Això és molt interessant.

Allò era molt interessant.

Allò va ser molt interessant.

Això serà molt interessant.

5. A Tenint en compte que els demostratius també poden referir-se a elements

apareguts en enunciats anteriors, substitueix els sintagmes destacats pel

demostratiu de proximitat o de llunyania segons correspongui.

a) Els cartaginesos s’enfrontaren amb els romans vora l’Ebre; aquests

anaven armats fins a les dents, però aquells duien una colla d’elefants que

feia feredat.

b) La psicologia i la psiquiatria són ciències diferenciades: aquella estudia

la conducta i la vida mental de les persones; aquesta, en canvi, té com a

objectiu tractar els desordres i les malalties mentals.

c) Les novel·les cavalleresques del segle xv són molt diferents de les

novel·les artúriques; mentre que les aquestes són molt fantasioses, les

aquelles expliquen històries més creïbles.

Els verbs anar i venir

6. A Utilitza el verb anar o el verb venir en les frases següents d’acord amb el

context. Fixa’t en els adverbis demostratius i en la persona gramatical

dels pronoms febles i dels possessius.

a) Ramon, … aquí, que ens faran una foto. / Ramon, … allà, que et faran una

foto.

b) Vols … a casa meva? / M’agradaria … a casa teva. / Jo no vull … a casa seva.

c) Els avis són a la Costa Brava; demà … a veure’ls. / Els avis demà … a

veure’ns.

d) Si un dia vas a Andorra, avisa’m: … amb tu. / Demà … a Andorra amb

l’autocar.

a) vine / vés

b) venir / venir / anar

c) anirem / vindran

d) vindré / aniré

Els possesius

7. B Utilitza l’article i el possessiu adequats en cadascuna d’aquestes expressions: Persona Un sol p Persona wPereso

Un sol posseïdor

Més d’un posseïdor

1a persona: 2a persona: 3a persona: 1a persona: 2a persona: 3a persona:

… disfressa … sabatilles … plat … veïns … expedient … aficions

… disfressa … sabatilles … plat … veïns … expedient … aficions

Posseïdor Persona Un sol posseïdor Més d’un posseïdor

1a persona: 2a persona: 3a persona: 1a persona: 2a persona: 3a persona:

la meva disfressa les teves sabatilles el seu plat els meus veïns el teu expedient les seves aficions

la nostra disfressa les vostres sabatilles el seu plat els nostres veïns el vostre expedient les seves aficions

Els possessius tònics La forma llur 8. B Digues quins possessius de les oracions següents poden ser substituïts per

les formes llur/llurs.

a) El rei va entrar a palau amb el seu seguici.

b) Els reis van entrar a palau amb el seu seguici.

c) El president estava reunit amb els seus consellers.

d) Els consellers estaven reunits amb els seus secretaris.

b) Els reis van entrar a palau amb llur seguici.

d) Els consellers estaven reunits amb llurs secretaris.

9. A Digues si els possessius de les frases següents es refereixen a un posseïdor

o a diversos posseïdors. Després determina quin és el seu antecedent.

a) El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’univers els

astrònoms antics i llurs arguments a favor del geocentrisme. / El conferenciant

va exposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i els seus

arguments a favor del geocentrisme.

b) Copèrnic s’oposà als geocentristes i a llurs teories. / Copèrnic s’oposà als

geocentristes i defensà públicament la seva visió heliocèntrica.

a) A diversos posseïdors (els astrònoms). / A un posseïdor (el

conferenciant).

b) A diversos posseïdors (els geocentristes). / A un posseïdor (Copèrnic).

La col·locació dels possessius tònics

10. B Col·loca els possessius davant o darrere els noms subratllats segons

correspongui. Utilitza l’article quan calgui.

a) vostre/vostra: actitud pels estudis és molt positiva; en canvi, interès per la

lectura és escàs.

b) nostre/nostra: els entrepans van a càrrec; però de les begudes no ens en fem

càrrec: no és cosa.

c) seus/seves: era una cosa sorprenent: gestos contradeien paraules.

d) teu/teva: presència els va cohibir; ningú no es va atrevir a parlar davant.

a) la vostra actitud; el vostre interès

b) càrrec nostre; cosa nostra

c) els seus gestos; les seves paraules

d) la teva presència; davant teu

11. A Tradueix del castellà al català aquestes expressions:

a) intereses a nuestro favor

b) a mi parecer es un disparate

c) recuerdos de su parte

d) una fiesta en vuestro honor

e) un documento en su poder

f) trabajar en su beneficio

g) la inspección está a tu cargo

h) mucha gente a su alrededor

i) irse lejos de él

j) ponerse cerca de mí.

k) vive en mi casa

l) va delante de nosotros

m) por mi culpa

n) muy a pesar mío

a) interessos a favor nostre

b) segons el meu parer, és un disbarat

c) records de part seva

d) una festa en honor vostre

e) un document en poder seu

f) treballar en benefici propi

g) la inspecció està a càrrec teu

h) molta gent al seu voltant

i) allunyar-se d’ell

j) posar-se a prop meu

k) viu a casa meva

l) va davant nostre

m) per culpa meva

n) a desgrat (o a pesar) meu

L’omissió dels possessius

12. A Suprimeix els possessius i substitueix-los pels pronoms febles li o en.

a) Un esquitx d’oli ha tacat els seus papers. → Un esquitx d’oli … ha tacat els

papers.

b) El parc d’atraccions era tancat; el guarda va obrir les seves portes. → El parc

d’atraccions era tancat; el guarda va obrir… les portes.

c) Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui és el seu autor. →

Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui ….s l’autor.

d) La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot han caigut els seus

cabells. → La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot … han caigut els

cabells.

a) Un esquitx d’oli li ha tacat els papers.

b) El parc d’atraccions era tancat; el guarda va obrir-ne les portes.

c) Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui n’és l’autor.

d) La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot li han caigut els

cabells.

L’intrerrogatiu quin

13. A Substitueix els possessius següents per les formes àtones. Per exemple:

el meu pare → mon pare.

a) Les meves germanes ja són grans.

b) Vés, que et crida la teva mare.

c) Avui fa els anys la meva cosina.

d) Aquí guarda les bicicletes del seu nebot i de la seva neboda.

e) El meu pare i el teu oncle es coneixen de fa temps.

f) S’estarà uns quants dies amb els seus avis.

g) En la seva vida no havia vist una cosa semblant.

h) En tota la meva vida no havia xalat tant.

a) Mes germanes

b) ta mare

c) ma cosina

d) son nebot i sa neboda

e) Mon pare i ton oncle

f) sos avis

g) sa vida

h) ma vida

L’interrogatiu quin

14. B Completa les frases següents amb la forma adequada de l’interrogatiu.

a) D’aquests llibres, … has llegit amb autèntica fruïció?

b) El marmitó pregunta al cap de cuina amb … ganivet ha de tallar el rap.

c) … de vosaltres tres és la més agosarada?

d) … de les teves amigues ha superat la prova?

e) No recorden per … carrers han passat.

a) D’aquests llibres, quin has llegit amb autèntica fruïció?

b) El marmitó pregunta al cap de cuina amb quin ganivet ha de tallar el

rap.

c) Quina de vosaltres tres és la més agosarada?

d) Quina de les teves amigues ha superat la prova?

e) No recorden per quins carrers han passat.

15. B Tria la forma correcta en les frases següents:

a) Hem de saber amb … (quin/qui) podem comptar.

b) No t’imagines pas … (quin/qui) noi més simpàtic

he conegut!

c) Ara ja sé a … (que/quina) hora se’n va.

d) … (que/quines) figures més ben treballades!

e) … (que/quins) atrevits que són!

f) … (que/quina) pregunta més impertinent!

g) … (quin/qui) ho havia de dir!

a) Hem de saber amb qui podem comptar.

b) No t’imagines pas quin noi més simpàtic he conegut!

c) Ara ja sé a quina hora se’n va.

d) Quines figures més ben treballades!

e) Que atrevits que són!

f) Quina pregunta més impertinent!

g) Qui ho havia de dir!

ACTIVITATS FINALS

16. Escriu preguntes possibles per a les respostes següents, sense repetir cap

partícula interrogativa.

a) A la part central de la sala.

b) Amb un martell de goma.

c) Demà a la tarda o demà passat.

d) Una safata de bombons.

e) La de sobre de tot.

f) Els que siguin més elegants.

g) El dependent de la carnisseria.


a) On és el menjador?

b) Amb què juga el nen?

c) Quan hi anireu, a Manresa?

d) Què us van portar a la tarda?

e) Quina poma vols?

f) Quins pantalons escolliràs?

g) Qui vas trobar a la festa?

17. Reescriu cada frase afegint-hi la paraula de la llista que hi falta, sense

repetir-ne cap. En acabat, digues de quin tipus de paraula es tracta (article,

demostratiu, pronom feble, adverbi, possessiu, interrogatiu).

nostre, en, seva, que, el, aquest, quin, ∅ què

a) No saps grans que s’han fet els fills de la Marta!

b) No dubtis mai que nostre compromís és ferm.

c) Podem fer el sopar a casa, si no us va bé a vosaltres.

d) Tothom té la seva motivació per enfrontar-se a la vida.

e) Encara no se sap de van parlar els compromissaris.

f) Tenia un cotxe blau i un de blanc. Va ser amb darrer que va tenir l’accident.

g) Ja em direu tren haig d’agafar per arribar a temps a la reunió.

h) La discussió es va produir just davant, sense cap pudor.

i) S’ha produït una aturada del servei, però no sabem la causa.

a) No saps que (adverbi) que s’han fet els fills de la Marta!

b) No dubtis mai que el (article) nostre compromís és ferm.

c) Podem fer el sopar a casa seva (possessiu), si no us va bé a vosaltres

d) Tothom té la seva motivació per enfrontar-se a la vida. ∅

e) Encara no se sap de què (interrogatiu) van parlar els compromissaris.

f) Tenia un cotxe blau i un de blanc. Va ser amb aquest (demostratiu) darrer

que va tenir l’accident.

g) Ja em direu quin (interrogatiu) tren haig d’agafar per arribar a temps a la

reunió.

h) La discussió es va produir just davant nostre (possessiu), sense cap pudor.

i) S’ha produït una aturada del servei, però no en (pronom feble) sabem la

causa.

18. En quines de les següents frases el possessiu és sobrer o no és prou

adequat? Reescriu-les.

a) Ens han entrat a casa per culpa vostra.

b) Duia un ram a la seva mà.

c) Han augmentat els atracaments. Quina és la seva causa?

d) Vaig buscar el carnet a totes les carteres i al final el vaig trobar a la meva.

e) Sempre duc el mòbil a la meva cartera.

f) L’arbre va perdre els seus fruits per culpa del vent.

g) No us refieu del que diuen: pels seus fruits els coneixereu.

b) Duia un ram a la mà.

c) Han augmentat els atracaments. Quina n’és la causa?

e) Sempre duc el mòbil a la cartera.

f) L’arbre va perdre els fruits per culpa del vent.

5. Els quantificadors


1. Escriu amb lletres les xifres següents: a) 522

b) 3.467

c) 33.991

d) 1.006

e) 3.250.000

f) 154

g) 22a

h) 1012

i) 85ns

a) Cinc-cents vint-i-dos

b) Tres mil quatre-cents seixanta-set

c) Trenta-tres mil nou-cents noranta-un

d) Mil sis

e) Tres milions dos-cents cinquanta mil

f) Cent cinquanta-quatre

g) vint-i-dosena

h) un bilió

i) vuitanta-cinquens

2. Inventa preguntes que puguin tenir com a respostes les següents: a) Res de res

b) No gaire

c) Massa i tot!

d) Cap ni una

e) Cadascuna

f) Qualssevol

g) Gens ni mica

h) L’altra


a) En saps res de l’avi?

b) Tens molta feina?

c) Porteu prou roba?

d) Tens monedes?

e) Quina de les solucions s’ha de justificar?

f) Quines persones escolliríeu?

g) T’agrada la nata?

h) Vols aquesta o l’altra?

3. Completa cada frase amb un numeral dels de la llista. diverses, dècim, terceres, terços, un, centèsima, unes quantes, miler, u, centenar, desè, primera

a) S’ha presentat a l’examen de conduir per desena vegada.

b) Han quedat terceres al torneig.

c) Al final del concert, unes quantes persones van anar a saludar el

director.

d) La sala es va omplir fins als dos terços de l’aforament.

e) La corredora africana només portava una centèsima d’avantatge.

f) Va sortir amb diverses excuses, cap ni una de creïble.

g) Des del casament que té un altre aspecte.

h) Tothom admet que és el número u en cirurgia plàstica.

i) A Catalunya hi ha gairebé un miler de municipis.

j) La concentració va aplegar només un centenar de persones.

k) L’any que ve se celebrarà el milè aniversari de la fundació de la vila.

l) Només havia comprat un dècim del número de loteria premiat amb la grossa.

4. B Identifica els quantificadors de les frases següents i digues, en cada cas, si

es tracta d’un especificador d’un nom, d’un pronom, d’un adverbi o d’un nom.

a) Encara ningú no s’ha assabentat de la notícia.

b) La setmana passada va nevar molt.

c) A la manifestació hi havia un miler de persones.

d) L’inspector se’ns pot presentar qualsevol dia.

e) No tens res a perdre, però pots guanyar-hi molt.

f) He aprovat a la tercera convocatòria.

a) Encara ningú no s’ha assabentat de la noticia: pronom

b) La setmana passada va nevar molt: adverbi.

c) A la manifestació hi havia un miler de persones: nom.

d) L’inspector se’ns pot presentar qualsevol dia: especificador d’un nom.

e) No tens res a perdre, però pots guanyar-hi molt: pronom.

f) He aprovat a la tercera convocatoria: especificador d’un nom.

Els numerals

5. B Classifica aquests numerals en cardinals, ordinals, partitius, col·lectius i

multiplicatius.

a) milers de persones

b) vint-i-vuit pàgines

c) un terç del total

d) doble distància

e) un centenar de metres

f) la cinquena avinguda

g) l’onzè classificat

h) el triple d’anys

a) col·lectius

b) cardinals

c) partitius

d) multiplicatius

e) col·lectius

f) ordinals

g) ordinals

h) multipicatius

6. B En els xecs bancaris s’han d’escriure les quantitats amb xifres i amb

lletres. Escriu amb lletres les quantitats següents:

502, 28.236, 8.140.098, 506.927, 121.030.005

cinc-cents dos; vint-i-vuit mil dos-cents trenta-sis; vuit milions cent

quaranta mil noranta-vuit; cinc-cents sis mil nou-cents vint-i-set; cent

vint-i-un milions trenta-mil cinc.

7. BBEscriu amb lletres els numerals que apareixen en les expressions

següents:

a) 82 pàgines f) el capítol 51

b) 22 hores g) la pàgina 131

c) 31 unitats h) la pàgina 302

d) 21 etapes i) el quilòmetre 1

e) la unitat 2 j) el quilòmetre 29

a) vuitanta-dues pàgines f) el capítol cinquanta-u

b) vint-i-dues hores g) la pàgina cent trenta-u

c) trenta-una unitats h) la pàgina tres-cents dos

d) vint-i-una etapes i) el quilòmetre u

e) la unitat dos j) el quilòmetre vint-i-nou

8. A Llegeix en veu alta aquestes operacions i escriu-les (utilitza el verb fer per

expressar el signe igual):

a) 221 + 735 = 956

b) 572 x 204 = 116.688

c) 861 – 193 = 668

d) 36.744 : 32 = 1.148,25

a) Dos-cents vint-i-un més set-cents trenta-cinc fan nou-cents cinquanta-

sis

b) Cinc-cents setanta-dos per dos-cents quatre fan cent setze mil sis-

cents vuitanta-vuit

c) Vuit-cents seixanta-un menys cent noranta-tres fan sis-cents seixanta-

vuit

d) Trenta-sis mil set-cents quaranta-quatre dividit entre trenta-dos fan

mil cent quaranta-vuit amb vint-i-cinc

9. A Escriu amb xifres aràbigues aquestes quantitats escrites amb xifres

romanes.

IX XIV XXVII XL XLIV

LXIX XCI CD MCDLIII

9 14 27 40 44

69 91 400 1.453

Els ordinals

10. B Llegeix en veu alta aquests numerals i escriu-los amb lletres:

a) el 3r pis, el 5è dia, el 8è aniversari, el 10è classificat, el 15è volum, el 19è

festival, el 25è aniversari, el 43è conveni;

b) la 4a etapa, la 6a hora, la 12a ocasió, la 14a promoció, la 28a edició, la 89a

derrota;

c) l’1 de maig, el segle IX, el segle XII, el segle XXII, el segle IV aC, Felip V, Lluís

XIV.

a) el tercer pis, el cinquè dia, el vuitè aniversari, el desè classificat, el

quinzè volum, el dinovè festival, el vint-i-cinquè aniversari, el quaranta-

tresè conveni;

b) la quarta etapa, la sisena hora, la dotzena ocasió, la catorzena

promoció, la vint-i-vuitena edició, la vuitanta-novena derrota;

c) l’u de maig, el segle nou, el segle dotze, el segle vint-i-dos aC, el segle

quart aC, Felip cinquè, Lluís catorze.

11. B Escriu el paradigma flexiu d’aquests ordinals: tercer, sisè, novè, desè,

divuitè, vint-i-dosè, setanta-sisè.

Tercer, tercera, tercers, terceres.

Sisè, sisena, sisens, sisenes.

Novè, novena, novens, novenes.

Desè, desena, desens, desenes.

Divuitè, divuitena, divuitens, divuitenes.

Vint-i-dosè, vint-i-dosena, vint-i-dosens, vint-i-dosenes.

Setanta-sisè, setanta-sisena, setanta-sisens, setanta-sisenes.

12. A Escriu amb les xifres i les abreviatures corresponents els numerals

següents:

a) C. Pau Casals, vint-i-cinc, quart, tercera

b) C. Ausiàs March, cent dotze, sisè, quarta

c) C. Àngel Guimerà, vuitanta-vuit, tercer, primera

d) C. Josep Pla, dos-cents quatre, segon, segona

a) C. Pau Casals, 25, 4t 3a

b) C. Ausiàs March, 112, 6è 4a

c) C. Àngel Guimerà, 88, 3r 1a

d) C. Josep Pla, 204, 2n 2a

13. A Escriu-ho amb xifres romanes: segle dinou, segle catorze, segle vuitè

abans de Crist, Alfons desè, Joan vint-i-tres, Enric vuitè, Carles tercer, Pau sisè.

Segle XIX, segle XIV, segle VIII aC, Alfons X, Joan XXIII, Enric VIII,

Carles III, Pau VI.

Els partitius

14. B Completa les expressions següents amb la forma dels partitius

corresponents:

a) Si són tres, toca una tercera part a cada un.

b) Si són quatre, toca una quarta part a cada un.

c) Si són cinc, toca una cinquena part a cada un.

d) Si són sis, toca una sisena part a cada un.

e) Si són deu, toca una dècima part a cada un.

f) Si són cent, toca una centèsima part a cada un.

g) Si són mil, toca una mil·lèsima part a cada un.

15. B Escriu amb lletres les expressions següents:

a) 1/4 de pollastre

b) 2/3 de la població

c) 4/10 de febre

d) 5/100 de segon

e) 1/10 de loteria

f) 1/1.000

a) un quart

b) dos terços

c) quatre dècimes

d) cinc centèsimes

e) un dècim

f) un mil·lèsim

16. A Escriu les hores amb lletres utilitzant les fraccions dels quarts i dels

mitjos quarts.

a) 01h 15m, 08h 30m, 12h 45m, 16h 30m, 18h 15m, 21h 45m

b) 04h 07m 30s, 10h 22m 30s, 15h 37m 30s, 20h 52m 30s

a) un quart de dues, dos quarts de nou, tres quarts d’una, dos quarts de

cinc, un quart de set, tres quarts de deu

b) mig quart de cinc, un quart i mig d’onze, dos quarts i mig de quatre,

tres quarts i mig de nou

Els col·lectius

17. B Utilitza els col·lectius adequats per expressar aquests conjunts:

a) dotze ous

b) cent persones

c) trenta alumnes

d) mil persones

e) dos intèrprets de música

f) tres cartes iguals

g) una estrofa de vuit versos

h) una estrofa de quatre versos.

a) una dotzena

b) un centenar

c) una trentena

d) un miler

e) un duo o un duet

f) un trio

g) una octava

h) un quartet o una quarteta

Els multiplicatius

18. B Completa cada expressió amb el multiplicatiu adequat:

a) seixanta-sis és el … de trenta-tres

b) cent trenta-dos és el … de quaranta-quatre

c) vuitanta-quatre és el … de vint-i-u

d) cent vint-i-cinc és el … de vint-i-cinc.

a) doble

b) triple

c) quàdruple

d) quíntuple

Els quantitatius

19. B Completa les frases del quadre en el teu quadern (recorda que massa i

força són invariables):

Quantitat excessiva (massa) Quantitat excessiva (massa) Fa … fred. Té … diners. Hi ha … neu. Compra … coses. Fa massa fred. Te massa diners. Hi ha massa neu. Compra massa coses. Quantitat considerable (força / b

Quantitat considerable (força/bastant) Quantitat considerableastant)

Fa … fred. / Fa … fred. Hi ha … neu. / Hi ha … neu. Té … diners. / Té … diners. Compra … coses. / Compra … coses. Fa força fred. / Fa bastant fred. Hi ha força neu. / Hi ha bastanta neu. Té força diners. / Té bastants diners. Compra força coses / Compra bastantes coses. Quantitat petita (poc) Fa … fred. Té … diners. Hi ha … neu. Compra …

Fa poc fred. Té pocs diners. Hi ha poca neu. Compra poc. 20. B Tenint en compte la diferència entre gens de (matèria no comptable) i cap

(objectes comptables), completa aquesta sèrie (recorda que prou és invariable):

No hi ha prou oli.

No té prou feina.

No té prou recursos.

No ha tingut prou oportunitats.

No hi ha gaire oli.

No té gaire feina.

No ha tingut gaires oportunitats.

No hi ha gens d’oli.

No té gens de feina.

No té cap recurs.

No ha tingut cap oportunitat.

21. B Converteix les frases següents en enunciats negatius utilitzant, en cada

cas, els quantificadors gaire i gens. Per exemple:

Treballa poc. → No treballa gaire. / No treballa gens.

a) És poc amable amb la gent.

b) Els exercicis que ens ha posat la professora són poc fàcils.

c) La decisió final ens beneficiarà molt poc.

d) El castell de Torroella de Montgrí queda poc lluny d’aquí.

e) Les empreses estan poc coordinades.

a) No és gaire amable amb la gent / No és gens amable amb la gent.

b) Els exercicis que ens ha posat la professora no són gaire fàcils. / Els

exercicis que ens ha posat la professora no són gens fàcils.

c) La decisió final no ens beneficiarà gaire. / La decisió final no ens beneficiarà

gens.

d) El castell de Torroella de Montgrí no queda gaire lluny d’aquí. / El castell de

Torroella de Montgrí no queda gens lluny d’aquí.

e) Les empreses no estan gaire coordinades. / Les empreses no estan gens

coordinades.

22. A Els quantificadors gaire, gens de i cap s’utilitzen tant en oracions negatives

com en oracions d’incertesa (preguntes, condicions o dubtes). Utilitza el

quantificador adequat en les frases següents i digues la modalitat de cadascuna.

a) Fa … estona que t’esperes? / Si m’he d’esperar … estona, me’n vaig. /

Dubto que t’hagis d’esperar … estona. / Avui no t’hauràs d’esperar …

estona.

b) Aquest any no hi ha … perdiu enlloc. / Has vist … perdiu aquest any? / Si

no hi ha … perdiu, no té sentit sortir a caçar. / Dubto que cacis … perdiu,

aquest any!

c) El termòmetre marca 18°: no fa … fred. / Si fes … fred, ens posaríem el

jersei. / No crec pas que passis … fred, amb aquest nòrdic de plomes. / Has

passat … fred, aquesta nit?

a) gaire / gaire/ gaire / gaire

b) cap / cap / cap / cap

c) gens de / gaire / gens de / gaire

23. A El quantitatiu quant es pronuncia de manera igual o semblant a l’adverbi

o conjunció temporal quan (en quin moment, el moment en què). Utilitza

la forma adequada en les expressions següents:

a) El gall canta … surt el sol.

b) … temps fa que no has anat a veure’ls?

c) … acabis els deures, vine, que et vull dir una cosa.

d) … vindràs?

e) A … puja, tot plegat?

a) quan

b) Quant

c) Quan

d) Quan

e) quant

Els quantitatius exclamatius

24. B Converteix les frases següents en oracions exclamatives utilitzant, en

cada cas, un dels quantitatius exclamatius anteriors.

a) Aquesta casa que t’has comprat és molt gran.

b) Aquest any hi ha molta neu.

c) Aquest pastís és molt bo.

d) El dia se m’ha fet molt llarg.

e) Hi havia moltes màquines.

a) Que gran que és aquesta casa que t’has comprat! / Quina casa tan gran que

t’has comprat!

b) Quanta neu que hi ha aquest any!

c) Que bo que és aquest pastís!/ Quin pastís més bo!

d) Que llarg que se m’ha fet el dia! / Quin dia més llarg que se m’ha fet!

e) Quantes màquines hi havia!

Els quantitatius adverbials

25. B Utilitza un adverbi quantificador (massa, molt, força, prou, gaire, poc, gens,

més, menys) per indicar el grau dels adjectius següents:

a) està confiat (en excés)

b) no està content (en una petita mesura)

c) no se sent valorat (en una mesura ínfima, nul·la)

d) és una persona important (en una mesura relativament alta)

e) està satisfet! (quantitat superior a una altra)

f) no és llarg (quantitat suficient)

g) ara és agressiu (en una mesura inferior a una altra)

h) és afectuós (en una mesura petita)

i) és fosc (quantitat gran)

a) està massa confiat

b) no està gaire content

c) no se sent gens valorat

d) força important

e) està més satisfet!

f) no és prou llarg

g) ara és menys agressiu

h) poc afectuós

i) molt fosc

26. B Utilitza la forma tant (de) o la forma tan en aquestes frases (recorda que

el quantificador tant perd la t final quan va davant d’un adjectiu o d’un altre

adverbi o sintagma equivalent).

a) Saps per què hi té … interès?

b) No és … simpàtic com el seu germà.

c) No corre … com sembla.

d) Fes-ho … de pressa com puguis.

e) No et belluguis … Si et bellugues, la foto no sortir. … bé.

f) No he conegut mai ning. … despistat com la Mireia!

g) Avui no fa … vent com ahir.

a) Saps per què hi té tant (d’) interès?

b) No és tan simpàtic com el seu germà.

c) No corre tant com sembla.

d) Fes-ho tan de pressa com puguis.

e) No et belluguis tant. Si et bellugues, la foto no sortirà tan bé.

f) No he conegut mai ningú tan despistat com la Mireia!

g) Avui no fa tant (de) vent com ahir.

Els indefinits

27. B Completa les sèries següents amb la flexió adequada dels indefinits:

a) un altre: … dia, … vegada, … camins, … rutes

b) cadascun: … dels participants, … de les assistents

c) cada un: … dels països, … de les ciutats

d) qualsevol: … dia, … circumstàncies

e) ambdós: … germans, … germanes

a) un altre dia, una altra vegada, uns altres camins, unes altres rutes

b) cadascun dels participants, cadascuna de les assistents

c) cada un dels països, cada una de les ciutats

d) qualsevol dia, qualssevol circumstàncies

e) ambdós germans, ambdues germanes

28. B Completa les frases que tens a continuació amb l’indefinit adequat

(mateix, cert, sengles, tal, ambdós, cada).

a) Jo no he dit … cosa, ni he utilitzat … arguments per defensar la meva

opinió.

b) Es van presentar al concurs dos treballs i … van obtenir el reconeixement

del jurat. Les autores eren dues noies de Taradell, i … van ser enaltides

pel president.

c) El menjar és molt poc variat: … dia hi ha arròs. Per tant, en menjo set cops

… setmana.

d) La Clara i la Carla es van casar el … dia i a la … hora. A la boda, però, no hi

van assistir pas els … convidats.

e) Els dos motoristes es van presentar amb … motos i amb … cascos.

a) tal cosa, tals arguments

b) ambdós, ambdues

c) cada dia, cada setmana

d) mateix dia, mateixa hora, mateixos convidats

e) sengles motos, sengles cascos

29. A Copia i completa cadascuna d’aquestes frases amb l’opció correcta:

a) M’agradaria emprovar-me (un altre / altre) … vestit.

b) Ha tingut (vàries / diverses) … oportunitats, però no les ha aprofitat.

c) M’han recomanat (varis / uns quants) … llibres molt interessants.

d) Sobre aquesta qüestió, hi ha opinions … (vàries / unes quantes)

e) Ja li ho he dit (vàries / unes quantes) … vegades.

f) Hem visitat (tot / tota) … Florència.

g) Pots trobar el detall dels requisits en la (pròpia/ mateixa) … norma.

h) Li han fet un trasplantament de la seva (pròpia/ mateixa) … musculatura.

Pronoms indefinits Comentaris i exemples

a) un altre

b) diverses

c) uns quants

d) vàries

e) unes quantes

f) tot

g) mateixa

h) pròpia

Els pronoms indefinits

30. B Tria la forma adequada en cada enunciat tenint en compte el context.

Després digues quins indefinits especifiquen un nom i quins són pronoms.

a) algú / algun:

Crec que hi ha … que truca a la porta. / Digues a … company que t’ajudi.

b) ningú / cap:

No té … familiar que li pugui donar un cop de mà? / No pot comptar amb …

c) cadascú / cadascun:

El presentador va saludar … dels concursants. / En aquest ofici, … s’ha

d’espavilar per tirar endavant.

d) tothom / tots:

Si l’epidèmia s’estén, s’haurà de vacunar … / … els malalts han estat ingressats

en un hospital.

e) res / cap:

… no ens farà canviar d’opinió. / No volem escoltar … dels vostres consells.

a) algú / algun Pronom / Especifica un nom

b) cap / ningú Especifica un nom / Pronom

c) cadascun / cadascú Especifica un nom / Pronom

d) tothom / Tots Pronom / Especifica un nom

e) Res / cap Pronom / Especifica un nom

31. B Tenint en compte que la paraula res és un pronom que vol dir ’cap cosa’,

tria l’opció adequada en cadascun dels enunciats següents.

a) Aquest mes no ha plogut … (cap / gens / res).

b) En aquesta capsa no hi ha … (cap / gens / res).

c) Hi havia cinquanta talls de carn i no n’ha sobrat … (cap / gens / res).

d) Si t’assabentes de … (cap / gens / res), truca’m al mòbil.

e) Aquest aparell no va … (cap / gens / res) bé.

f) Mira si hi ha … (cap / gens / res) iogurt a la nevera.

a) gens

b) res

c) cap

d) res

e) gens

f) cap

32. A Corregeix les incorreccions escrites entre cometes d’aquestes frases.

a) «Els demés» companys arribaran més tard. Pensa una mica en «els demés».

b) Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n «altre».

c) Aquella parella són «tal para cual». Si «un» té son, «altre» també en té.

d) Com que no li agradava treballar «per altres», va muntar la seva pròpia

empresa.

e) «Tot el món» creu que l’empresa pot fer fallida.

f) Hi ha «algo» que no acaba de funcionar prou bé.

g) N’hi ha «altres» que no pensen igual que tu.

h) Estic tip de sentir que «fulano» i «mengano» tenen un cotxe més nou.

i) No feu cas que «tal i qual» ho diguin. Espereu-ne la confirmació oficial.

j) Alguns volen fer un viatge a Mallorca, «altres» s’estimen més anar a esquiar.

k) Els «propis» organitzadors han reconegut pèrdues «vint-i-dos» vegades.

l) Els reactors tenen dos motors «cada u».

a) Els altres companys arribaran més tard. Pensa una mica en els altres.

b) Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n un altre.

c) Aquella parella són l’un per l’altre. Si l’un té son, l’altre també en té.

d) Com que no li agradava treballar per altri, va muntar la seva pròpia

empresa.

e) Tothom» creu que l’empresa pot fer fallida.

f) Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar prou bé.

g) N’hi ha d’altres que no pensen igual que tu.

h) Estic tip de sentir que en tal i en tal altre tenen un cotxe més nou.

i) No feu cas que en tal o en tal altre ho diguin. Espereu-ne la confirmació

oficial.

j) Alguns volen fer un viatge a Mallorca, d’altres s’estimen més anar a esquiar.

k) Els mateixos organitzadors han reconegut pèrdues vint-i-dues vegades.

l) Els reactors tenen dos motors cada un.

ACTIVITATS FINALS

33. Digues si, en els llocs marcats de cada frase, la preposició de és impossible,

opcional o obligatòria.

– No queda gens … llet a la nevera.

– Al final cap … mestra no ha volgut acceptar l’encàrrec.

– Potser necessitareu algun … llibre més per fer aquest treball.

– Es nota que heu posat massa … sal a la massa de la pizza.

– No m’imaginava que ens costarien tants … diners, les obres.

– L’any 1991 va fer molt … fred, al mes de març.

– S’han rebut força … suggeriments per a la reforma del passeig.

– No em van fer gaire … cas quan vaig presentar la queixa.

– No ha quedat gens … pastís.

– Almenys, mostra bastant … interès.

– No queda gens de llet a la nevera (obligatòria).

– Al final cap mestra no ha volgut acceptar l’encàrrec (imposible).

– Potser necessitareu algun llibre més per fer aquest treball (imposible).

– Es nota que heu posat massa sal a la massa de la pizza (imposible).

– No m’imaginava que ens costarien tants de diners, les obres (opcional).

– L’any 1991 va fer molt (de) fred, al mes de març (opcional).

– S’han rebut força suggeriments per a la reforma del passeig (imposible).

– No em van fer gaire cas quan vaig presentar la queixa (imposible).

– No ha quedat gens de pastís (obligatòria).

– Almenys, mostra bastant (d’)interès (opcional).

34. Escriu les expressions numerals de les frases següents amb una abreviatura

o amb xifres romanes, segons el cas.

a) Tercera divisió d’handbol.

b) Pius dotze, papa.

c) Art popular del segle setze.

d) Segones jornades de Bioquímica Aplicada.

e) Vint-i-tresens premis comarcals de poesia.

f) Felip cinquè, el rei d’origen francès.

g) Sisè de Primària.

h) Viu al quart segona.

a) 3a divisió d’handbol

b) Pius XII, papa

c) Art popular del segle XVI

d) II jornades de Bioquímica Aplicada

e) XXIII premis comarcals de poesia

f) Felip V, el rei d’origen francès

g) 6è de Primària

h) Viu al 4t 2a

35. Distribueix els indefinits del quadre, sense repetir-ne cap, en les frases de

sota:

un altre, una altra, l’altre, l’altra, els altres, d’altres, altri, altra, altres

a) La primera dent li va caure, però l’altra la hi van arrencar.

b) Encara hi veig un altre avantatge: el preu.

c) Uns quants van demanar la dimissió del president, però molts d’altres

només van presentar una queixa.

d) No fa altra cosa que dormir, des que s’ha quedat sense feina.

e) L’altre costum que no suporto d’ell és això de menjar amb la boca oberta.

f) Espero que em proporcionin una altra oportunitat.

g) No m’agrada treballar per altri, francament.

h) Tenir en compte els altres és una mostra de respecte i educació.

i) Tinc altres habilitats, a més de ballar i cantar.

Activitats de síntesi 36. Corregeix els errors que hi ha en cada un dels rètols i anuncis següents. A

continuació, digues:

a) per què has fet la correcció; b) en quin context podries trobar aquest

enunciat. Fixa’t en l’exemple.

Preu del alumini. → Preu de l’alumini. (L’apostrofació s’imposa a la contracció. /

En una ferreteria.)

– Aquestes dos portes estan fora de servei.

– Què fàcil que és col·locar la roda de recanvi!

– En ningun cas no s’accepten devolucions.

– Decidir-se per un matalàs no és res fàcil.

– Guanyadors: butlletes acabades en vint-i-un.

– Lavabos només per els clients.

– El millor pel client.

– Botifarra de l’Osona artesana.

– C/ Major 55, 3º.

– Típics a Estats Units.

– Les millors rutes del Empordà.

– Obres completes d’en Ramon Llull.

– Torrons de crema, nostra especialitat.

– Les seves deutes ja no són cap problema.

– Portin a la seva mà la documentació.

– Dècim premi de carrers guarnits.

– Verb cantar (1ª conjugació).

– Els abonats entren per la porta 3; els demés, per

la 5. Solució orientativa: – Aquestes dues portes estan fora de servei. (El femení de dos és dues. /

En un establiment públic.)

– Que fàcil que és col·locar la roda de recanvi! (Què és un pronom

interrogatiu o bé un pronom relatiu. Aquí que és un adverbi i ha d’anar

sense accentuar. / En una àrea de descans d’una autopista.)

– En cap cas no s’accepten devolucions. (Ningun és castellà; en català és

cap./ En una botiga.)

– Decidir-se per un matalàs no és gens fàcil. (Res és un pronom, no un

adverbi. Aquí fa la funció d’adverbi i, per tant, cal posar gens. / En una

botiga de matalassos.)

– Guanyadors: butlletes acabades en vint-i-u. (Aquí té sentit ordinal i ha

de ser vint-i-u. / En una administració de loteria)

– Lavabos només per als clients. (Aquí té clarament sentit de destinatari

(per a, no per). / En un bar.)

– El millor per al client. (Aquí té clarament sentit de destinatari (per a, no

per). / En una sabateria.)

– Botifarra d’Osona artesana. (Osona és l’única comarca que no porta

article al davant. / En una xarcuteria de Santa Eulàlia de Riuprimer.)

– C/ Major 55, 3r. (L’abreviatura en català d’aquest número es representa

d’aquesta manera. / En un sobre postal)

– Típics als Estats Units. (El noms dels països compostos han de dur

article / En una botiga d’arbres de Nadal.)

– Les millors rutes de l’Empordà. (L’apostrofació s’imposa a la contracció.

/ En una agència de viatges.)

– Obres completes de Ramon Llull. (Resulta impropi usar l’article

personal davant els noms de persona històrics o cèlebres. / En una

biblioteca.)

– Torrons de crema, la nostra especialitat. (El possessiu nostra, quan va

davant del nom, exigeix l’article. / En una pastisseria.)

– Els seus deutes ja no són cap problema. (La paraula deute és masculina.

/ En un diari, parlant d’algú que estava endeutat i ara li ha tocat la

loteria.)

– Portin a la seva mà la documentació. (En català només posem el

possessiu quan el context no deixa clara la relació entre l’element posseït

i el posseïdor. / A l’ajuntament.)

– Desè premi de carrers guarnits. (Dècim és la variant secundària de desè,

habitualment reservat a partitiu. / En un diploma de carrers guarnits.)

– Verb cantar (1a conjugació). (L’abreviatura de primera en català és 1ª. /

En un llibre de text.)

– Els abonats entren per la porta 3; els altres, per la 5. (demés és un

castellanisme. / En un camp de futbol.)

36. Tradueix del castellà al català les frases següents, vigilant de no caure en el

que s’anomena un “fals amic”, és a dir, una traducció massa literal.

a) Varios fueron al cine y los demás, al parque.

b) Se han detectado varios casos de sarampión.

c) No me gusta nada su aspecto.

d) No obtuvo suficientes ayudas entre sus compañeros.

e) Te has equivocado por mi culpa.

f) Estaban algo nerviosas.

g) El propio alumno es quien debe reclamar la calificación.

h) ¿Qué plato de pescado prefieres?

i) Puedes repetir el examen otro día.

j) No han trabajado mucho más que nosotros.

k) Por octava vez te lo recuerdo.

l) Piensa lo que quieras, pero no tienes ninguna razón.

ll) Se cayó al suelo de manera inesperada.

m) Te lo explicaré el lunes, porque hoy estoy muy ocupada.


a) Els uns van anar al cine i els altres, al parc.

b) S’han detectat diversos casos de xarampió.

c) No m’agrada gens el seu aspecte.

d) No va obtenir prou ajuts entre els seus companys.

e) T’has equivocat per culpa meva.

f) Estaven una mica nervioses.

g) El mateix alumne és qui ha de reclamar la qualificació.

h) Quin plat de peix prefereixes?

i) Pots repetir l’examen un altre dia.

j) No han treballat gaire més que nosaltres.

k) Per vuitena vegada t’ho recordo.

l) Pensa el que vulguis, però no tens cap raó.

m) Va caure a terra de manera inesperada.

n) T’ho explicaré dilluns, perquè avui estic molt ocupada.

SOLUCIONARI NORMATIVA BÀSICA DE LA LLENGUA còpia · sisè), globus (sing. globus) ... calor de...

Documents

Transcript of SOLUCIONARI NORMATIVA BÀSICA DE LA LLENGUA còpia · sisè), globus (sing. globus) ... calor de...