SOMIES EN OPTIMISTA?elpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Novembre 2013...impu l sor d eabSí .E...

TITULACIONS

INFERMERIA · FISIOTERÀPIA · PODOLOGIA · LOGOPÈDIA GESTIÓ D’EMPRESES · EDUCACIÓ INFANTIL

SOMIES EN UN FUTUR MÉS OPTIMISTA?

3EL POU · NOVEMBRE 2013

Fer punta al llapiseditorial

i, com s’ha començat a dir, és veritatque hi ha símptomes que apunten a larecuperació econòmica, a Manresa ientre les fonts consultades per elaborarel tema central, la dinàmica comercial,de moment, indica tot el contrari. Larecessió ha fet tant de forat que ha aca-bat capgirant com un mitjó els hàbits

de consum dels ciutadans. Aquesta és una primeragran constatació que traspua de les històries que rela-tem aquest mes. Queden al marge les activitats econò-miques de venda de productes i, especialment, elsnegocis que presten serveis de gamma alta. Aquetsegment de mercat ha patit una crisi relativa, ja que elpúblic objectiu al qual es dirigeix ha mantingut i con-tinua mantenint el poder adquisitiu per molt compli-cat que esdevingui el context econòmic que vivim. Percontra, l’assot més dur causat per la crisi s’ha centraten negocis dirigits a la castigadíssima classe mit-jana. L’ase de tots els cops que segueixsuportant la màxima pressió impositivai, en conseqüència, s’ho pensa dues,tres i fins a quatre vegades abansde fer una despesa. Per això elpanorama comercial és desola-dor. Han mort i continuenmorint un dia sí i l’altre tambéaquells comerços que vénencoses que, en els temps quevivim, són perfectamentprescindibles.

L’única activitat comercialnova és la que ha generat elmateix capitalisme entre lal’estupor i la misèria. Així, moltsnegocis tenen com a destinacióles economies més precàries i elssectors més desafavorits: botiguesd’intercanvi i de segona mà icomerços regentats per xinesoso altres estrangers que donensortida a queviures, fruites i ver-dures sortides de segons i tercersmercats. L’altra gran conclusió sorti-da del tema central posa de relleu una

sorprenent contradicció. El fre del consum, com espodria pensar, no porta associat un augment de lareparació i el manteniment de, per exemple, electro-domèstics i automòbils amb l’objectiu d’allargar-ne lavida útil. Al contrari, es repara el mínim i els serveis tèc-nics i els tallers mecànics en general treballen un cin-quanta per cent menys i molts han hagut d’abaixarportes. Si, amb la crisi planant sobre l’economiadomèstica, els individus i les famílies busquen, compa-ren, demanen pressupostos i s’informen al màximabans de fer una despesa considerable adquirint unproducte nou, el mateix passa a l’hora de fer arreglar lacaldera o el cotxe. I és que quan no n’hi ha ni cinc o esrenuncia a certes comoditats i capricis o, inevitable-ment, cal fer punta (molta punta) al llapis.

S

4 EL POU · NOVEMBRE 2013

notícies del pou

Debat sobre els arxiusparticulars al CasinoEl dia 2 d’octubre es va fer una taula rodona, dins delcicle Temes del Pou, a la Sala d’Actes del Centre Culturaldel Casino (a la foto superior), sobre el tema: El futurincert dels arxius particulars, que va comptar amb la pre-sència de Glòria Ballús, Xavier Jovés, JaumePons, Francesc Villegas i el director de l’Arxiu Comarcaldel Bages, Marc Torras. S’hi va debatre especialment ladestinació futura de diverses col·leccions particularsmanresanes que es recollien en el tema del mes, pro-pietat dels presents al debat i també de Joan Vila-Massana i Portabella, que a més de documentació detemàtica manresana és qui més postals conserva de laciutat, i Josep Guardiola i Noguera, especialista en l’o-bra de Josep M. Subirachs.

Joan Vilamala col·laboraen el musical ‘Onze noucatorze (1714)’El nostre aucaire de referència, Joan Vilamala, és l’autorde les cançons del musical Onze nou catorze (1714), unviatge en el temps que ens transporta fins a l’11 desetembre de 1714, dirigit per Pere Planella, amb unrepartiment encapçalat per Feliu Fomosa (Premid’Honor de les Lletres Catalanes) i Marc Balaguer (Tonia la sèrie Polseres Vermelles), i que es va estrenar el dia19 d’octubre a la sala Moragues del flamant CentreCultural del Born, de Barcelona. Cal dir que la resta deltext de l’obra és de Víctor Alexandre i que la música ésde Toni Xuclà, també vinculat a Manresa.

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Associació cultural El Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi SardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc GarcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles Claret,Ramon Fontdevila, Lluís Matamala,Josep R. Mora, Joan Segon, Teresa Torra iJoan Vilamala

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991Coordinador: Jordi SardansCap de redacció: Carles Claret

Redacció: Ramon Aran, Sílvia Berengueras,Núria Closas, Pep Corral, Jordi Estrada,Xavi López, JosepM. Oliva, Joan Piqué,Anna Pujol, Ferran Sardans, Joan Torras.

Disseny: Domènec ÒrritMaquetació: Joan PiquéPortada: Francesc Rubí(a la foto, reparació d’un vehicle en un tallerdeManresa)

Fotografia: Jordi Alavedra, Francesc RubíCol·laboradors: Isaac Bosch, Lluís Calderer,Maria Camp, Aida Cantero, Llorenç Capdevila,Ignasi Cebrian, Cercle Artístic deManresa,Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila,Ramon Fontdevila, JoanManel Gabarró,El Galliner, Jaume Gubianas, Dani Hernández,Robert Martí, EduardMerly, Anna Navarro,Enric Oller, Maria Picassó, Alba Piqué,Guillem Puig, Laia Puig, Quaderns deTaller,David Torras, Ignasi Torras, LauraVidal,Joan Vilamala, Lluís Virós.

Administració:Sílvia BerenguerasExpansió publicitària:Publicitat ClarenaC/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86Impressió:INOM, SA. Era de l’Huguet, 7.Tel. 93 878 41 20Distribució:Sobrerroca Centre SL.Tel. 93 873 92 34Dipòsit Legal:B-13.528-1987ISSN: 2253-6647

Amb la col·laboració de:

Les col·laboracions que apareixensignades a la revista no representen,necessàriament, l’opiniód’El Pou de la gallina

D’esquerra a dreta, Xavier Jovés, Francesc Villegas, Carles Claret (moderador), Jaume Pons, Marc Torras i Glòria Ballús, durant la taula rodona al Casino


De mes a mes 6

D’aquí i d’allàDes d’Indonèsia. Berta Torras 8

Vides separadesJosep M. Oliva / J. Sardans 9

TEMA DEL MES:La crisi fa caure les vendes deproducte nou i de segona màC. Claret / N. Closas / X. López 10

EmprenedorsGlòria & RosaNúria Closas 17

Natura urbanaIgnasi Cebrian 18

Del tros a la senallaUrpina: Vins amb històriaAlba Piqué / Laia Puig 19

Vins del BagesChristian Carné 20

De la senalla al platMarrameu torra castanyes!E. Merly / G. Puig / C. Fíguls 21

Tastets de motorEnric Oller i Carbó 23

L’EntrevistaLídia Rosell SanjustJordi Sardans 24

Quadern obert. Joan Segon 29

Fila CulturalAmat-Piniella: amat o ignorat?Sara Serrano Valenzuela 30

Patrimoni ciutadàL’església de la SeuLluís Virós / Francesc Rubí 32

PropostesArt, cinema, música i teatre 33

Fa 25 anys... Jaume Puig 34

Crònica social. Ignasi Torras 35

Fanal de cuaL. Capdevila / L. Calderer 36

el Cul del Pou 37

Número 292 - Novembre 2013

l’opiniódel lectorManresa deMarSi Manresa tingués mar les coses ensanirien millor. L’avorrida grisor que ensacompanya malgrat les propostes urba-nístiques acolorides –com el mural del’accés a la passera de les Escodines, perposar un exemple– perdria intensitatamb la força de les onades. La blavor i lasalabror desvetllaria les ànimes mésensopides que gambadegen mirantmés el terra que no pas el cel. La ciutates diria Manresa de Mar i potser noméspel nom ja atrauria més visitants que nopas ara, tot i els plans turístics fallits delssuccessius governs municipals. Ni laimponent Seu de Manresa ni el pasmiraculós de sant Ignasi per la capitalbagenca han aconseguit culminar, finsara, les expectatives.

M’agrada imaginar-meunaManresadife-rent perquè imaginar és de franc i de leselucubracions més estrambòtiques apa-reixen, a voltes, lesmillors idees. Potser elque em passa, senzillament, és que esticacostumada a associar el mar a la diver-sió, a l’oci, a les bones estones. Una amigaque té la sort de viure des de fa pocs anysen unpoblemarítim emdeia que «treba-llar vora el mar és com viure sempre devacances». Quan plegues, pots relaxar lamirada i la ment mirant l’horitzó. Quinaenvejeta em feia sentir-la parlar!

La nit del 28 de setembre, tot passejantper la Shopping Night, degustant ungelat de menta i xocolata, vaig traslla-

dar-me a la imaginària Manresa de Mar.Feia una nit calorosa, de ple estiu tot i sera l’arrencada de la tardor, la músicasonava per tot arreu i a l’aire es respiravaambient de festa. Vaig passejar sobre elciment dels carrers reservats al trànsitrodat. Quin plaer saltar-se els límits deles voreres, veure com els vianants s’a-poderaven de l’espai públic que esdeve-nia el lloc de trobada i d’intercanvi quehauria de ser sempre.

La iniciativa potser no va equilibrar elbalançd’ingressos i despeses dels comer-ços participants i estic segura que cal unareflexió profunda de l’organització perrevisar les activitats paral·leles. Però, almarge dels canvis que calguin introduir,seria un encert que la Shopping Nights’incorporés al calendari manresà. Elsbotiguers la necessiten per vendre –perdescomptat– però també la ciutat per ali-mentar un intangible: l’estat d’ànim.

L’endemàa la tarda, undelsglobusblancsenormes que encara engalanaven el car-rer de santMiquel es va despenjar empèspel vent i va voleiar Plana avall. El meu fillde 5 anys va córrer a empaitar-lo i el va ferrodar i rodarunabonaestonapelBorn i elcarrer Nou. Va ser un regal inesperat, lite-ralment caigut del cel, que va perllongarun dia més el somni de la Manresa deMar. No feu massa soroll, sisplau, a veuresi dura l’encanteri.

AnnaVilajosana (article publicat a la sec-ció d’Opinió dewww.elpou.cat)


de mes a mesSant Joan de Déuestrena espais4 d’octubre. El vestíbul principal, la nova cafeteria i duesplantes d’hospitalització, amb un total de 76 llits, comen-cen a funcionar a Sant Joan deDéu. Durant elmateixmes,s’obren també noves dependències com ara la sala d’ac-tes, a la planta quarta.

S’estrena ‘Olor de Colònia’4 d’octubre. Promoguda per l’Associació Fecinema,Regió7, ACEC Bages Centre, Diagonal TV i TV3, la preestre-na de la minisèrie Olor de Colònia aplega 500 persones alBages Centre, amb l’assistència del director, Lluís M. Güell,diversos actors i l’autora de la novel·la, Sílvia Alcántara.

Cap de setmana de fires6 d’octubre. Manresa acull la primera edició de la fira d’a-nimals de companyia Animanresa, al primer tram del pas-seig de Pere III i el pati del Casino, amb demostracions,desfilades, tallers i xerrades. El mateix cap de setmana, laFira d’Antiguitats i Brocanters torna al Palau Firal i rep propde tres mil visitants.

La música té nous espais6 d’octubre. La sala El Vermell enceta el cicle MigdiesVermells amb el Brossa Quartet de Corda i la jove cantantJudit Nedermann. D’altra banda, el dia 26 obre a la place-ta de Sant Ignasi Malalt el Trasteret de la Música, quetambé oferirà música en directe.

Forcades ompleel Conservatori7 d’octubre. El Procés Constituent i una de les seves duespotes fundacionals, lamonja benedictinaTeresa Forcades,fan petit el teatre Conservatori, en la presentació del pro-jecte davant la ciutat. Platea i galliner ple i gent dempeussegueixen l’argumentari de la crítica ètica al capitalismeque desgrana la religiosa, metgessa i escriptora.

Moren Núria Flotats,Josep Saló i Joan Ballús8 d’octubre. Núria Flotats, directora de Transversal GestióCultural i dels serveis educatius de Món Sant Benet, mor

sobtadament a l’edat de 47 anys. El dia 25, mor als 100anys el doctor Josep Saló, que havia estatmetge i amic delpoeta Màrius Torres al sanatori de Puig d’Olena i un delsimpulsors de la llibreria manresana Símbol. El dia 28 ensdeixa, als 63 anys, el director coral Joan Ballús, expresidentde l’Agrupació Cultural del Bages.

Manresa recordaCompanys15 d’octubre. Josep Camprubí i Casas és l’encarregat deglossar la figura de Lluís Companys, en l’acte organitzatper la Fundació Independència i Progrésper commemorarel 73è aniversari de l’afusellament del president màrtir.

Valentí Oviedo fitxaper l’Auditori18 d’octubre. Després d’una etapa de sis anys al capda-vant del teatre Kursaal, el gerent de Manresanad’Equipaments Escènics, Valentí Oviedo, anuncia quedeixa el càrrec per dirigir l’Auditori de Barcelona.

Barcelona tambéhomenatja Amat24 d’octubre. El saló de cent de l’Ajuntament deBarcelona acull l’homenatge a Joaquim Amat-Piniella, en un acte presidit pel tinent d’alcalde deCultura, Jaume Ciurana; l’alcalde de Manresa,Valentí Junyent, i el coordinador de la comissió delcentenari, Josep Alert, en presència de la família del’escriptor. Prèviament, el dia 15, el conseller deCultura, Ferran Mascarell, havia inaugurat l’exposi-ció Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci,al Museu d’Història de Catalunya.

Ajuntament de Manresa


La biomassaprotagonitza Ecoviure20 d’octubre. Prop de 12.000 visitants passen per la firaEcoviure, al Palau Firal, en una quinzena edició on desta-quen l’oferta de biomassa i els productes relacionats ambl’alimentació.

S’inaugura el parcRamon Estrada22 d’octubre. L’alcalde Valentí Junyent i el delegatd’Infraestructures de laDiputació,Marca Castells, presidei-xen la inauguració del parc Ramon Estrada, a lesEscodines, en presència de la vídua i els fills de l‘activistaveïnal i impulsor de la biblioteca del barri.

Mil atletes als 10 kmurbans28 d’octubre. Sota l’organització de l’Avinent CAManresa,prop d’unmiler d’atletes participen en la cursa dels 10 kmurbans, que guanya el navarclí Pol Guillén en categoriamasculina i la vallenca Marta Galimany en la categoriafemenina.

El Tocats de Lletraomple el Kursaal25 d’octubre.Unes 600 persones assisteixen al recitalVenimdel nord, venimdel sud, a la sala Gran del Kursaal,amb la participació de Teresa Colom, Francesc GarrigaBarata, Teresa Pascual i Biel Mesquida, acompanyats alpianoperManel Camp, en la cloenda de la setena edi-ció del festival literari Tocats de Lletra, que haviacomençat amb un recital sobre Rosa Leveroni a la salaPetita del mateix teatre. Al voltant del concepte resis-tents, recitals poètics, xerrades, exposicions, activitatsper a infants i espectacles diversos omplen la ciutatdurant tot el mes.

Sussi Garcia

Una de freda...

...I una de calenta

a Cambra de Comerç i el Bàsquet Manresa handonat suport al projecte d’Iberpotash desprésde la sentència que declara il·legal el runam salídel Cogulló. És obvi que a la institució li interes-sa el projecte empresarial al preuque sigui i l’en-

titat esportiva necessita la multinacional israeliana perconsolidar el seu projecte de basquetbol. Han hagut depassar cinc anys per reconèixer una evidència: l’activitatminera de Sallent-Balsareny ha provocat el runam delCogulló durant dècades i ha comptat amb l’aquiescèn-cia dels diversos governsde laGeneralitat, undels qualsfins i tot va atorgar autorització ambiental per a l’activi-tat extractiva de l’empresa minera. Per sort, no tothomha justificat aquest esperpent ni s’ha quedat de braçosplegats. L’associació de veïns Sant Antoni del barri de laRampinya de Sallent, directament afectada perquèl’empresa continués abocant al Cogulló, va presentartres demandes. La darrera sentència ha donat clara-ment la raó als veïns i malgrat els danys irreparablesmediambientals a l’entorn, és evident que a partir d’arai a la pràctica, el nou projecte Phoenix d’expansió quel’empresa vol dur a terme a Súria haurà de resoldre perimperatiu legal la problemàtica del runam que generasens dubte l’explotació. És una llàstima que els proces-sos legals contra les gransmultinacionals triguin tant.

esprés d’haver estat un any aturades lesobres de l’edifici del Vell Congost, per lesexcepcionals circumstàncies d’una crisi eco-nòmica que ha paralitzat les institucions delpaís, l’Ajuntament deManresa, amb l’alcalde

Valentí Junyent al capdavant, fa uns mesos va intensi-ficar les gestions amb la Generalitat de Catalunya, queés qui les finança majoritàriament, per tirar endavantd’una manera definitiva la remodelació del pavelló.D’aquí apoc la ciutat gaudiràplenamentd’un complexesportiu que ajuntarà els dos edificis, el Nou i el VellCongost en un de sol. Des de fa temps, dos centresesportius esperen poder-hi traslladar les activitats: eljudo del Centre de Tecnificació del Bages i la gimnàsti-cadel clubEgiba, que fins ara realitza els entrenamentsa lamésquemalmesaPistaCastell.Tot i les circumstàn-cies econòmiques adverses que encara continuen,seria un bonmoment per ensorrar aquell pavelló, queva viure els seus millors anys de glòria amb les actua-cions de bàsquet del CB Manresa i en algunes actua-cions musicals, i fer una nova via d’accés, gran i espa-iosa, cap al parc de Puigterrà, el més cèntric de la ciu-tat, que actualment continuamolt desaprofitat i aban-donat, i on la figura Homenatge als nens, de RamonOms, fa trenta anys que exhibeix la seva solitud.

L

D


Des d’Indonèsiad’aquíid’allà

s fa difícil parlar d’Indonèsia, tenint en comp-te que aquest país el conformen unes 17.000illes i que cada una d’aquestes, les que estanpoblades, contenen infinitat de cultures, tra-dicions, llengües i paisatges. Estic treballantde professora d’anglès a l’illa més poblada,Java. Concretament, a la ciutat de Bogor.

Java concentra la principal activitat política, econòmica icultural del país. L’illa, però, és undesconcert constant. Uncontrast rere l’altre. És fascinant veure enprimera personacom combina naturalesa, art i tradició, i seriosos proble-mes mediambientals i de trànsit. La riquesa i la pobresamés extremes conviuen arreu, però aquesta diferèncias’accentua a la caòtica, estressant i alliçonadora capital,Jakarta.

L’economia d’Indonèsia no para de créixer, però el país haperdut el control d’aquest creixement: les infraestructurespel transport, així com la destrucció incessant del mediambient, són només dos dels grans problemes que s’hanescapat de les mans dels governants. Les ciutats estanconstruïdes al voltant de caòtiques carreteres que unei-xen grans centres comercials amb els negocis familiarsmés humils que hi pugui haver. En deixar enrere la deixa-desa de les ciutats, però, la bellesa i l’autenticitat d’aquestpaís únic es fan presents. Les escapades a la infinitat deparadisos naturals que conformen l’illa omplen els pul-monsd’aire i et recordenqueets a undels raconsmés fas-cinants del planeta: arrossars, volcans, selva tropical, saba-na... Temples, cultura, paisatge i vides molt senzilles for-men el dia a dia dels javanesos.

La religió principal a Java és la musulmana. Tothom resacinc cops al dia. Quan les nombroses mesquites criden ala pregària, tot javanès deixa de fer el que estava fent i esposa a pregar. Aquí els bules (estrangers occidentals i depell blanca) fascinen i criden l’atenció de tothom vagis aon vagis. A Jakarta hi estan més acostumats, però a lesciutatsmitjanes i les zonesmés rurals ser bule significa notenir ni un sol instant de tranquil·litat.T’has deprendre lescoses amb calma...

A Indonèsia la corrupció es fa notar enmolts aspectes deldia a dia i en coses tan importants com ara l’educació.Aquí un home de negocis pot ser, també, el president

d’una cadena d’escoles privades. I és així com l’educacióesdevé un negoci. Un exemplemés de comes fanmoltescoses en aquest país. L’experiència de treballar de mestraen un lloc així, però, està resultant realment fascinant.Prima la formalitat, i el respecte envers el mestre és abso-lut (en saludar-te pels passadissos i en finalitzar les classestots els alumnes t’agafen lamà dreta i se l’enduen al frontcom a senyal de respecte). Sovint, però, aquesta formali-tat impedeix una relació fluïda entre mestre i alumne, nodeixant gaire espai per a la reflexió conjunta i un ambientrelaxat a les aules.

Fer estades a fora et fa adonar de la riquesa cultural queconforma aquest món en què vivim. Però també et faadonarqueelmónésmolt petit i que tots ens assemblemmés del que ens pensem. No puc evitar obviar el podertransformador i educatiu que les estades a l’estrangertenen sobre les nostres vides. Considero del tot necessarique la gent jovedel nostre país faci voluntariats i períodesd’estudi a fora, que coneguin, que es nodreixin de la dife-rència i que es facin grans. En tots els sentits. Com eraaquella frase? Ah, sí: «viatjar és l’única cosa que paguem ique ens fa més rics».

EBerta Torras

Berta Torras fa de professora d’anglès a l’illa de Java (Indonèsia)

Amb una nena de l’escola on faig classes d’anglès, a Java


vides separades

El ‘Fitness Day’olts cops em demano què deuen pensartots aquells homes i dones d’aquest paísque van lluitar per tenir una societat millorquan veuen la passivitat de tanta gentdavant de tantes injustícies i de tants

abusos. Cada cop que es parla de les altíssimes xifres del’atur a Espanya, algú fa una reflexió basada en el sentitcomú i diu que si les dades fossin reals la gent ja hauriasortit al carrer. Però llevat de comptades i lloablesexcepcions -com ara el moviment del 15 M- la gent no hisurt, al carrer. O sí que hi surt, però nopas per reclamar elsdrets que han estat arrabassats a tantes persones, sinóper les bestieses més peregrines que un es puguiimaginar. Un diumenge d’aquests, una marea de més decinc mil persones vestides amb una samarreta de colorverd fluorescent van omplir el Passeig de Gràcia deBarcelona per celebrar el Fitness Day i assistir a unamasterclass al mig del carrer. A l’acte, organitzat perl’Ajuntament, hi va ser fins i tot el president Mas. Algúdevia pensar que això d’anomenar en anglès el dia de lagimnàstica o dirmasterclass al que vindria a ser una classemagistral feia més internacional i era un gran reclam perals babaus. Pel que fa a la segona part, ho va encertar deple. Com en aquella escena de Casablanca on HumphreyBogart, lluny del front de batalla de la Segona GuerraMundial, diu a Ingrid Bergman: «el món s’enfonsa inosaltres ens enamorem», jo veia tots aquells esportistesdominicals i tenia un pensament semblant: «el paíss’enfonsa i ells salten». No sé si més d’un i més de dostambé es van creure que estaven fent història. Perquè,fins ara, fer història era protagonitzar la revoluciófrancesa, colonitzar l’oest americà o desembarcar aNormandia. Però ara fer història és fàcil i és a l’abast detothom. Fer història, participar de qualsevol cosa que ensfa creure importants, és cada cop més senzill i és sempreen diumenge. Generalment consisteix a ser milers depersones portant la mateixa samarreta i creient que elmón es canvia fent una botifarrada. Els bancs d’alimentsno donen l’abast, diàriament es desnona desenes defamílies de casa seva, l’atur creix i els que treballen cadacop ho fan més en precari, els corruptes se sentenintocables... I mentrestant ells salten. És el Fitness Day. Ungran èxit, una passada.

MUnpou no és una font

onvertir l’actual Pou de la Gallina del carrer deSobrerroca en una font és senzillament una aber-ració cultural que atempta històricament contra laimatgeria de la ciutat. Lahistòria ens recorda l’exis-tènciad’unpoumedieval i la llegendaensparlade

miraclesper aqui li faci gràcia. Anosaltres ens arribaaques-ta tradició i és ben clar que no calen suposats experts persaber la diferència entre un pou i una font. Ja emperdona-reu, però només a una colla de ximples se’ls pot ocórrersemblant animalada. Si volemmantenir la història del poude Sant Ignasi fem-ho ambunmínimdedignitat, unamicade criteri i sobretot una bona dosi de sentit comú. La res-ponsabilitat a l’hora de prendre decisions és sempre delspolítics. Els tècnics assessoren, però són els polítics els quehan de fer i desfer. És de covards escudar-se en els tècnics,perquè la principal obligació dels polítics –insisteixo– ésprendre decisions, encertades o no, i saber justificar lesseves accions. A 9 anys que es compleixin els 500 de l’arri-badadeSant Ignasi deLoiola aManresa, benaprop,doncs,de rebre força pelegrins d’arreu del món interessats en laruta ignasiana, què deuran pensar quan vegin el monu-ment que recorda l’antic pou convertit en una modernafont amb forma d’escopidora d’un dentista? Senzillament,al·lucinant! Als seus autors, amb el regidor d’UrbanismeRamonBacardit al capdavant, cal considerar-los uns verita-bles il·luminats.

Si volen seguir en aquesta línia tenen força recorregut, perexemple, posar bombetes de colors a la Creu del Tort.Ironies a part, es pot mantenir la tradició sense fer malbél’essència –ja sabem que no és el pou original de l’època–delsmonuments. Els actuals responsablesmunicipals hau-rien de saber escoltar i aprendre de les seves errades, con-siderables en els canvis de circulació de la ciutat i en altresaspectes força significatius, malgrat que les limitacionspressupostàries els permeten fer ben poques coses. Espodien haver evitat la polèmica veïnal si haguessin entèsbé el missatge d’alguns veïns que a títol particular havienmanifestat que estaria bé col·locar algun punt d’aigua dinsdel pou de la gallina, ja que aquesta és precisament la raóde serdels pous, peròno imposar-hi una fontqueel desvir-tua. Deixant de banda d’altres consideracions, el fet és evi-dent: la font no agrada a pràcticament ningú.

C

Josep M. Oliva Jordi Sardans


La crisi fa caure les vendes deproducte nou i de segona mà

Carles ClaretNúria ClosasXavi López Closa

es dades de l’Institutd’Estadística de Ca-talunya (IDESCAT) nopoden ser més con-tundents. A Cata-lunya hi ha tan solsun 46,83% d’ocupa-ció i un 23,86% d’a-tur en front del

58,43% i el 6,07% en el mateix períodede l’any 2007. És evident, per tant, queel poder adquisitiu de les famílies res-pecte del moment en què s’estableixl’inici del retrocés econòmic ha min-vat. Menys poder adquisitiu comportamenys consum i la conseqüent reduc-ció de l’activitat econòmica. Ras i curt,es compra menys. Però, a diferenciadel que es podria pensar, «no es repa-ra més que fa un anys, és un mite fals.Podem dir que les reparacions s’hanreduït aproximadament un 50%», ensdiu Josep Rovira, responsable deCopelectro, el servei tècnic oficial dela marca d’electrodomèstics Fagor,una firma històrica amb seu al PaísBasc que, per cert, en els últims diess’ha sabut que ha fet fallida.

Certament, a l’hora de reparar, la gents’ho pensa dues vegades: «Els hàbitshan canviat, hi ha molts clients quefan la reparació quan disposen delsdiners suficients perquè han cobrat lanòmina o l’atur», explica JuanZanichelli Soler, amb més de 20 anysd’experiència en vendes i reparacionsde calderes i aires condicionats.Tristament, també hi ha clients que«s’esperen uns mesos a reparar la cal-dera i poden estar setmanes senseaigua calenta o calefacció. Es dutxen acasa d’algun familiar o al gimnàs i a

casa es tapen amb mantes o més robaper contrarestar la manca d’escalfor».

Toni Guerrero, que el desembre farà36 anys i porta mitja vida treballant altaller mecànic familiar, regenta unnegoci propi des de principi d’any a lacarretera del Pont de Vilomara, al barride la Sagrada Família. «La gent –expli-

ca amb franquesa– sap que cada copque entra al taller, fàcilment, es gasta-rà entre 100 i 150 euros. Si en cobra900 cada més, ja m’explicareu si tégaires ganes de reparar el vehicle». Elmecànic treballa en una zona de laciutat amb clientela de classe treballa-dora i reconeix que sovint «els clientstenen molts problemes per pagar. En

ALa desacceleració econòmica ha frenat en sec les compres i elconsum en general. Però aquesta dinàmica no ha propiciat unaugment significatiu de les reparacions ni ha disparat en excés elmercat de segona mà. Una passejada per diversos comerços dela ciutat ens revela que, tot i les ofertes i els preus ajustats, lesvendes de productes nous i de segona mà són escasses, i dereparacions i arranjaments de peces de roba, electrodomèstics ivehicles, es fan els imprescindibles.

temadelmes

Un tècnic de Remsa reparant una fotocopiadora. Fotos: X. López / N. Closas / C. Claret


el meu cas, prefereixo ajustar-me almàxim en el preu final i donar facili-tats perquè sóc conscient de les difi-cultats». Sense cap rubor, Guerrerodiu que, en els temps que corren, pre-fereix «guanyar menys i que el clientquedi satisfet i torni que no pas enga-nyar ningú». I és que les reparacionssón tan escasses que molts serveistècnics i tallers de reparacions no hansuperat la crisi i han hagut de tancar.

Reparar el mínimEn la decisió de reparar o no hi hamoltes variables. I és que les interven-cions en les màquines difereixen molten els preus. «Reparar una vàlvula d’ai-gua és molt més econòmic que l’inter-canviador» posa com a exemple JuanZanichelli fent referència a les dife-rents parts d’una caldera. «Gairebé300 euros de diferència! Dues pecesamb funcions diferents, però que, sino funcionen, fan que no es disposid’aigua calenta». Així doncs, continuaZanichelli, «la gent s’ho pensa méscom més cara és la reparació».

Tanmateix, la nevera, la cuina i elmicroones són màquines prioritàriesper davant de la rentadora, la mateixacaldera, el rentaplats, el forn elèctric ol’aire condicionat. Productes que no fagaires anys es consideraven necessa-ris, ara poden arribar a ser gairebéprescindibles. No sense dificultat d’a-daptació. «Veiem que la gent fa esfor-ços per no renunciar a certes comodi-tats i que els és difícil resignar-se a nofer servir l’aire condicionat quan n’hangaudit abans en els calorosos estiusde la ciutat. I, a l’hivern, sense poderescalfar el pis amb la calefacció o, finsi tot, la llet amb el microones», relataJosep Rovira. «Acaben sent nous luxescoses que abans eres essencials», con-clou Zanichelli.

La dinàmica és semblant en el món del’automòbil. Jordi Casas, gerentd’Autotransversal, el concessionari ofi-cial de Reanult i Dacia a Manresa, Vic iBerga, explica que «els mecànicsdetecten avaries, però la gent no lesrepara. Hi ha molta cautela». Circulantpotser hi ha tants o més vehicles ambalgun component per reparar «però elnostre taller treballa entre un 30 i 40per cent menys. Es fan les reparacions

mínimes i, en components com elspneumàtics, s’acaben muntant sego-nes i terceres marques o s’aprofitenles ofertes puntuals». Toni Guerrerocomenta que es guanya la vida, princi-palment, «fent el manteniment i lesrevisions periòdiques dels vehicles iarranjant les avaries que puguin anarsorgint». I constata que «la gent s’himira moltíssim. Els millors clients sónels jubilats. Tenen paraula, paguenràpid i no s’ho pensen a l’hora d’arre-glar les coses. La gent més jove no tétanta cura en el manteniment i li ésigual portar un para-xocs mig pen-jant».

Casas també reconeix que, de lamateixa manera que les grans mar-ques de pneumàtics han hagut d’a-daptar-se al mercat o Renault ha des-envolupat tot una família de models através de Dacia, «els concessionaris

ens hem hagut d’ajustar. Abans éremmassa cars en comparació a altrestallers i, especialment, a les multina-cionals que fan manteniments i sub-stitucions ràpides de components». Iconclou que aquest ajust, d’algunamanera, també els beneficia.Igualment, Toni Guerrero admet que«la ITV és beneficiosa per als tallersmecànics, ja que garanteix unes míni-mes condicions dels vehicles quenomés s’aconsegueixen fent una bonaposada a punt amb un professional».

Segona màDes de fa poc, si la roba que agrada téuns preus massa elevats per a les but-xaques, una alternativa és visitar boti-gues de segona mà. A Manresa, l’ofer-ta és creixent. Cada vegada més,aquest tipus de comerços són unabona sortida per a clients que volenaconseguir roba de qualitat barata,

Toni Guerrero regenta un taller mecànic propi des de principi d’any, però ha estat mecànic tota la vida


però no els fa res que sigui reciclada;altres persones que volen fer espai al’armari, i botiguers que s’han quedata l’atur i han trobat una manera de fernegoci a partir d’aquest tipus d’esta-bliments. «La gent té menys calés,però ens hem de vestir igual... I, és clar,hem de gastar menys en roba», sen-tencia Rosa M. Lliuret, que, després detancar una negoci amb 20 anys d’anti-guitat i quedar-se a l’atur, va decidirobrir L’Armari, una botiga de roba desegona mà a la carretera de Vic.

És el mateix cas del Juan Sol, propieta-ri de Sol Moda, al barri de la SagradaFamília des de fa dos anys, i de l’ÀngelBernet, propietari d’OporTWOnitats,al Poble Nou. «Em costava molt trobarfeina, cosa que mai m’havia passat, ivaig decidir muntar el meu negoci»,diu l’Àngel. A diferència de la Rosa M.i el Juan, que tenen roba per a totesles edats i també complements, l’Àn-gel va decidir especialitzar-se en pro-ductes per a nadons, principalmentcotxets, perquè «és un material quecosta molts diners, ocupa molt espai ila gent no sap on guardar-lo. A més,els cotxets normalment queden nousperquè els nadons no els fan malbé».Afegeix que, si cal, s’encarrega de ferreparacions: «de vegades, els clientsdubten si és de segona mà o nou! Iaixò, a mi, m’encanta», acaba dientl’Àngel.

Les botigues de roba de segona màtambé són una font d’ingressos per a

aquells que volen fer espai a casa o,fins i tot, fer negoci amb articles delsquals no saben què fer-ne i volen ven-dre. Les normes imprescindibles peranar a vendre un producte són, bàsi-cament, que estigui en bon estat i net.Rosa M. Lliuret assegura que té unallista de 400 persones interessades avendre-li roba i complements, i l’únicque fa és «anar trucant als proveïdorsen funció de la demanda que hi ha».L’Àngel afirma que «cada casa és unmón» i depèn de cadascú arribar a unacord per acabar comprant els articlesque la gent porta. Tot i això, asseguraque el que es troba més és «gent quevol buidar golfes». Explica que el preude compra és un acord entre el parti-cular i ell. En cas que portin un cistellamb «vint coses bones i netes i set noes puguin vendre, igualment ens lesquedem».

El Juan, en canvi, combina els particu-lars amb la compra de roba a empre-ses de Barcelona, Alemanya i Holanda.Pel que fa als particulars, valora elsarticles a pes, però sempre procura serflexible a l’hora de posar un preu decompra. El mateix que fa quan elsposa a la venda. «Col·laborem amb ellso abaixem el preu de venda segons laquantitat de productes que com-pren», explica.

Caiguda de vendesLa crisi ha modificat les pautes de con-sum de la societat i ha obligat les peti-tes i mitjanes empreses de Manresa a

adaptar-s’hi per sobreviure. «Fa cinc imés anys es comprava i venia demanera constant», assegura David D.de MercaXollo. L’establiment, ubicat alpolígon de Sant Isidre, de Sant Fruitós,ja fa anys que treballa en la compra-venda de mobiliari i maquinària i hapassat de tenir un moviment constantd’estocs a reduir molt la dinàmicad’entrada i sortida de productes. Delmateix parer és Josep Rovira, deCopelectro: «Les vendes i els serveishan disminuït considerablement».Des del sector de l’automòbil, JordiCasas certifica aquesta dinàmica i elmateix interval de caiguda d’activitat.I afegeix que «en els 32 anys que faque faig aquesta feina he viscut dife-rents cicles i crisis, per exemple la desetembre de 1993, però totes fan riurecomprades amb l’actual. En el 93 hi vahaver un descens del 30% de les ven-des i al cap d’un any i mig vam tornara remuntar».

Casas explica que el sector de l’auto-mòbil a l’estat sempre havia tingutunes expectatives de venda massaagosarades, concretament d’1,5milions de vehicles anuals. «No hi vamarribar ni en les millors èpoques.Sempre quedàvem molt per sota d’al-tres països europeus de referència itambé fabricants de vehicles comAlemanya, França o Itàlia», explica eltambé president del Grup d’Automo-ció de Manresa, que agrupa els con-cessionaris oficials de cotxes de la ciu-tat. Casas és clar a l’hora d’exposar la

Negoci SegonaMàManresa. A l’esquerra, Josep Rovira amb una caldera. A la dreta, la Cristina a la botiga. Cada cop es venenmés electrodomèstics de segonamà


caiguda de les vendes. «El sector té elmal costum de comparar sempre eldescens de venda establint la davalla-da del mercat respecte de l’any ante-rior. La realitat és que venem un 72%menys que l’any 2008. I ens hi hemadaptat malament. Fins fa un any,volíem pensar que la crisi tindria unfinal. Després de cinc anys de pèrduesi de fer pegats, assumeixes que lavenda de fa set o vuit anys era artifi-cial i, per això, la caiguda ha estatduríssima».

ClientelaEls tècnics, operaris i comerciantscoincideixen a diferenciar tres tipusde clients segons l’economia familiar.Un primer grup el formen les personeso famílies sense problemes econò-mics ni d’atur, que quan se’ls espatllauna màquina demanen un pressu-post, l’analitzen i reparen o canvien lamàquina segons els anys de funciona-ment. Un segon gran grup el formenels afectats per la crisi que encara dis-posen de crèdit tot i ser reduït.Aquests, quan han de fer una despesaconsiderable, aprofiten els contractesde manteniment per allargar la vidaútil de les màquines i les ajudes definançament a mesos vista enlloc depagar al comptat una reparació. El ter-cer grup de persones, directament norepara i, si pot, prescindeix de l’elec-trodomèstic, el vehicle o la màquinaen qüestió. Així, cada cop hi ha mésfamílies que es dutxen o renten laroba en un punt alternatiu.

Jordi Camps, de Remsa, empresaespecialitzada en maquinària dereprografia, apunta que actualmenttambé «s’estudien alternatives a lacompra. Hi ha clients que miren derenovar el contracte de mantenimentde la màquina fins que aquesta durienlloc de canviar-la per una de nova.Quan aquesta deixa de funcionarobren la porta a màquines restaura-des o de segona mà». El mecànic ToniGuerrero comenta una idea molt sem-blant en el seu àmbit de treball. «Finsfa pocs anys, en reparacions superiorsa 1.500 euros, en funció de l’estat delcotxe, el client es plantejava no repa-rar-lo i comprar-ne un de nou. Ara hacanviat la mentalitat i s’intenta fer unareparació total o parcial per anartirant». En aquest sentit, des deSegona Mà Manresa, una botiga situa-da a la carretera del Pont de Vilomaraa relativament poca distància deltaller de Toni Guerrero, Cristina M.,explica que, certament, hi ha un inter-ès creixent pels productes que hiexposa i la botiga «és força plena declients. El que més venem són electro-domèstics com neveres, rentadores itelevisors. També tenen molta sortidaels mòbils i, de cara a l’hivern, les estu-fes i els escalfadors».

I és que és evident que el panoramaeconòmic ha propiciat l’eclosió decomerços tant d’articles de segonamàcom de recanvis, arranjaments i com-ponents econòmics. Per tant, no ésestrany que entre els comerços de

nova planta predominin des de boti-gues de bricolatge i recanvis a comer-ços dedicats únicament a la venda deconsumibles de tinta passant per unabona colla de tallers de costura iarranjaments de peces de roba. Però,malgrat tot, tampoc no queda clarque aquest tipus d’iniciatives siguinuna garantia d’èxit, ja que el poderadquisitiu de la gent disminueix cons-tantment. Ho corrobora Juan Sol, queté força bagatge en botigues de robade segona mà, i assegura que el nego-ci ha baixat, entre altres coses perquèaquest tipus d’establiments s’estanposant de moda. «Gràcies a aquestesbotigues allarguem la vida als produc-tes, un hàbit que de mica en mica esva consolidant a casa nostra i va diver-sificant el tipus de clients», afirmal’Àngel Bernet.

Preus ajustatsEn el mercat de segona mà i de pro-ducte reciclat encara cal sumar-hi unaltre fet influent, «la competència i ladesigualtat de condicions que tenimdavant de les grans empreses o multi-nacionals», assenyala David G. deMercaXollo. «Per als negocis locals–puntualitza– és difícil competir ambsuperfícies com Ikea o MediaMarkt. Laguerra de preus és dura i el consumi-dor, tocat per la crisi, va a buscar elproducte on millor preu li ofereixen».A MercaXollo, com en d’altres botigu-es de segonamà, es troben que «ara elparticular exigeix més diners pel pro-ducte. Abans ens trobàvem que els

Juan Sol (esquerra) té força experiència en botigues de segonamà. A la dreta, Àngel Bernet, propietari d’una botiga d’articles de nadons, sobretot cotxets, de segonamà

dipositaris es conformaven que pas-séssim a buscar els mobles o produc-tes grans i ara en volen diners a l’actei, sobretot, en metàl·lic. Això sacrifi-cant bona part del que poden rebre adipòsit». Si abans la botiga servia demediadora entre compradors ambindependència d’obtenir-ne dinersmés o menys ràpid, ara es prioritzaobtenir un guany ben immediat.

Aquests canvis d’hàbits també afec-ten les empreses que subministrenproductes tecnològics a d’altresempreses. A Remsa, que centra la sevaactivitat principalment en la venda imanteniment de fotocopiadores,impressores i solucions de software,assenyalen que des del 2008 noten,com argumenta Jordi Camps, «unadisminució de les vendes de produc-tes nous, mentre que els de segonamà augmenten, així com la pròrrogadels contractes de manteniment». Enla gestió del software aquesta dinàmi-ca no es nota tant, ja que «més quereparacions, el que necessita el clientsón actualitzacions perquè els pro-ductes estan en constant moviment iés més senzill estar al dia que haver defer una inversió al cap d’un temps peradquirir un producte nou».

En el camp de l’automòbil, és evidentque «hi ha més mercat de segona màque fa uns anys. El que no hi ha pervendre són cotxes que costin de 3.000a 5.000 euros. El mercat existeix, peròno hi ha estocs. A més, plans de sub-

stitució com el PIVE permeten que lagent, en general, es desprengui devehicles més vells de deu anys»,comenta Jordi Casas. Des dels gransconcessionaris, un segment que hacrescut molt és el de l’anomenat vehi-cle seminou, que engloba, com des-criu el gerent de la Renault, «cotxesd’un a tres anys d’antiguitat que por-ten menys de 30.000 quilòmetres. Sónels coneguts com a quilòmetre zero ocotxes de gerència». Casas reconeixque les empreses de venda de vehi-cles ja procuren tenir una bona ofertade vehicles d’aquest tipus perquè vanforça buscats per part d’uns consumi-dors cada cop més informats i acostu-mats a contrastar preus.

La venda de productes de segona màs’ha estès, però, com quan parlàvemde les reparacions d’electrodomèsticsi vehicles, els arranjaments de robahan disminuït, segons expressa laMarisa, que treballa a la botigaArreglos de Ropa de la carretera deVic, des de fa cinc anys. «Tenim menysfeina que abans, la crisi afecta a tot»,diu. I continua: «Si no compres, noarregles i el que vas arreglar l’any pas-sat ja no necessites que t’ho tornin aarreglar». Tant les botigues que arre-glen roba com les de segona mà,també van lligades a un canvi d’hàbitsen la vestimenta: comprar menys ireciclar més.

Economia submergidaDavant les dificultats per pagar les

factures de serveis tècnics i tallers,sorgeix la picaresca, les reparacionsdomèstiques i els negocis il·legals.Josep Rovira exposa, en aquest sentit,que ha augmentat «la venda de pecesa particulars que es dediquen a fer elsarranjaments. Solen ser reparacions afamiliars, amics o veïns de l’escala. Totplegat, economia submergida». Tot iaixí, «hi ha reparacions que poden sercomplicades i arriscades», adverteixJuan Zanichelli, de manera que«molta gent es convenç a través d’in-ternet de fer el pas i uns dies desprésde comprar la peça tornen al tallerperquè no se n’han sortit».

Zanichelli creu que cal conèixer bé lamàquina i els seus components, per-què un mateix símptoma, «que l’airecondicionat no refreda, que no surtaigua calenta o que la caldera té fui-tes d’aigua, pot tenir causes moltdiverses i manipular la màquina senseser tècnic ni conèixer-ne el funciona-ment pot acabar d’espatllar-la». I això,lamentablement, pot acabar provo-cant un augment excessiu del cost dereparació o haver de substituir l’apa-rell per un de nou.

A finals del més passat, el ServeiCatalà de Trànsit va enviar 500.000cartes a propietaris de vehicles queconstava que no tenien la ITV enregla. Es van enviar aquest mig milióde comunicacions, però es calculaque el nombre de cotxes sense la ins-pecció passada ronda el milió. Aquest


A l’esquerra, L’Armari, una botiga de roba de segona mà a la carretera de Vic. A la dreta, l’establiment Arreglos de Ropa

és un signe inequívoc de la picarescadels conductors a l’hora de passar perla inspecció obligatòria en què esrevisen els elements bàsics de segure-tat i circulació (llums, vidres i rodes),així com les emissions de residus delsvehicles. El mateix organisme de laGeneralitat feia pública, paral·lela-ment, una dada força significativa: el60% dels accidents d’aquest 2013 hantingut implicat un vehicle de més dedeu anys d’antiguitat. L’estat té previstrenovar el pla PIVE, que incentiva, mit-jançant una compensació econòmica,el canvi d’aquest tipus de vehicles peraltres de nous.

Continuant en el sector de l’automo-ció i la picaresca a escala local, Regió7i Manresainfo revelaven en una infor-mació del primer d’octubre la inter-venció de la policia local en onzetallers de vehicles il·legals. Els respon-sables dels locals van ser imputatspenalment en no disposar d’assegu-rança obligatòria. Per al gerentd’Autotransversal, Jordi Casas, «elstallers clandestins han existit sempre,de la mateixa manera que hi haviagent que anava a canviar l’oli del cotxea la riera i llençava els residus al riu.Quan hi ha una intervenció penses ‘jaera hora!’. Els tallers paguem forçadiners per processar els residus per-

què en generem de tòxics molt peri-llosos. Aquests costos també elsrepercutim, en part, als nostres clients.A mi, personalment, em preocupa elmedi ambient». Per a Casas, més enllàd’altres sancions fiscals, el principalproblema d’aquestes activitats és que«no tenen els mitjans i els permisosper processar residus».

Recuperació?Jordi Casas és optimista, però esreafirma en la idea que el volum devendes de fa una dècada ja no torna-rà: «Crec que està acabant el períodemés dur de la crisi, però hem de serprudents. Si, actualment, estemvenent uns 50 cotxes al mes, potseren vendrem 75 o 80. No podem aspi-rar a recuperar les dinàmiques d’a-bans de la crisi i això ens obliga aadaptar les estructures de l’empresa».Per la seva banda, Àngel Bernet hiestà d’acord: «La gent no tornarà alshàbits d’abans. No cal estrenar-ho tot,comprar les primeres marques ni gas-tar-se 1.000 euros en un cotxet per ala canalla». Per la seva part, el comer-ciant de roba Juan Sol es mostra mésindecís a l’hora de parlar de futur: «Nosé què passarà. De moment, ho estemfent bé, però també he de dir que lavenda ha baixat respecte dels dosanys anteriors».

Una gran conclusió postcrisi queextreu Jordi Casas és que «tant elsvenedors com els compradors hemaprès a confluir al mercat amb moltainformació i això no és dolent.Actualment els clients saben exacta-ment el que volen i saben de quinsaccessoris poden prescindir. El com-prador ve ben informat, sap quinmodel vol, busca oportunitats i com-para preus entre diferents concessio-naris». Això porta a «racionalitzar moltles compres».

Seguint en el camp de l’automòbil,Toni Guerrero corrobora la idea que elclient ara està molt més informat detot, però, de vagades, això és unaarma de doble fulla. «Han fet molt malels fòrums d’internet», explica «allà escomenten massa a la babalà les cosesi de seguida algú diu que l’han estafaten una reparació. Això és molt peri-llós». De tota manera, un mecànic detota la vida com ell és conscient que elseu principal valor és el tracte proper.«Tinc una instal·lació petita i sóc cons-cient del que puc abastar. Intento fer-ho tot jo i informar al client de cadapas. Si els cotxes són nous i estan engarantia de la marca, els recomanoque l’aprofitin i passat aquest períodejo ja podré fer-los el que sigui neces-sari».


Jordi Casas, gerent d’Autotransversal, el concessionari oficial de Reanult i Dacia a Manresa, Vic i Berga

La Glòria Garcia i la Rosa Martin es van quedar sensefeina ara fa un any. Tot i l’experiència els costava trobarfeina, però tenien ganes de treballar i van decidir capita-litzar l’atur. I amb empenta i sense por van muntar unabotiga de roba per a dona jove.

e què treballàveu abans?—Rosa: En una botiga de roba de senyorade talles grans. Vam estar un any intentanttrobar feina, però per l’edat que tenim noen trobàvem i vam decidir muntar el nos-tre propi negoci.—Glòria: Hem hagut de canviar l’estil i eltipus de venda, però ens hem adaptat.

—L’edat va ser un problema a l’hora de trobar feina?—Glòria: Sí, molt. Demanen experiència, però volen joves.Quina contradicció. A un jove li demanen experiència, peròquinaexperiènciavol tenir sino lihodeixenprovar?Nosaltresal revés, tenim l’experiència però no l’edat que demanen.

—D’aquí va sortir Glòria&Rosa.—Rosa: Llavors vam decidir muntar un petit negoci.—Glòria: I vam capitalitzar l’atur. Nosaltres el que volíem eratreballar, en teníemganes. Comqueera el que volíem fer i hihavia la possibilitat, doncs és el que vam fer.

—Amb quins problemes us vau trobar al principi?—Glòria&Rosa: Uh! Problemes! Al paro,moltíssims!—Glòria: Vam començar a contracorrent i tot eren proble-mes. Ens demanaven factures del gènere, però no les podí-em tenir perquè encara no era temporada, eren rebaixes.—Rosa: Hi havia dies que pensàvemdeixar-ho estar, perquèt’atabalesmolt.

—Un cop oberta la botiga tot va sermés fàcil?—Glòria: sempre tens problemes per marcar la diferència idestacar. Cada deu dies has de tenir gènere nou, no et potsquedar una col·lecció i estar quatremesos amb elmateix.

—I en comparació amb el que es venia i com es compravaabans de la crisi?

—Glòria:No té res aveure. Es venmenys.A lanostra edat (52la Glòria i 54 la Rosa) costa més engegar un projecte, peròvam començar el negoci perquè teníem ganes de treballar.

—Perspectives de la botiga?—Glòria: Anem fent. No saps mai si un negoci durarà.Nosaltres anem lluitant. Quan veiemque un estil de roba nova bé, el canviem i intentem ser ràpides i competitives.—Rosa: De moment volem mantenir-nos. La gent no volgastar perquè té por i esperem que aquesta situació canviï.

—Quins consells donaríeu a algú que no té feina i que téganes d’emprendre un projecte?—Rosa: El més important és estar assessorat.—Glòria: Si no tens molta força, energia i empenta, millorque no engeguis res, perquè et desanimes de seguida.

—La solució ara és emprendre un negoci?—Rosa: Home, si ara ens ho tornéssim a pensar..., no sé siobriríem el negoci tal com estan les coses.. Sobretot, ara perara, no s’ha de tenir por.—Glòria: Sense por, i cal ser professional. No pots obrir unnegoci sense tenir coneixements del que estàs fent.

—Les xarxes socials us ajuden?—Glòria: Nosaltres no venema través de facebook; jo prefe-reixo més el contacte amb la gent. Però ens hem hagut deposar al dia amb el facebook i ens ajudamolt.—Rosa: Ens ajuda a donar-nos a conèixer, a ensenyar la nos-tra botiga, hi pengem fotografies del gènere...

—Es notamolt la diferència de quan vau començar a treba-llar als 17 anys al tipus de negoci que es fa ara?—Glòria: És clar, no comparis.—Rosa: Llavors, quanetquedaves sense feinaono t’agrada-va, marxaves d’allà on estiguessis, anaves a treballar a unaltre lloc i trobaves feinade seguida. Aranoespot comparar.

Glòria & Rosa: «Vam començar el negociperquè teníem ganes de treballar»em

prenedors

Núria Closas

FITXANom: Glòria&Rosa. Emprenedores: Glòria Garcia i Rosa Martin.Data d’ideació: Gener 2012. Data de creació: 8 de març 2013.Sector: Roba de senyora. Públic: Dona 35-70 anys, aprox. Xarxessocials:www.facebook.com/gloriarosa.garciamartin

D


La muntanyade Manresa

Ignasi Cebriannaturaurbana

l Collbaix és una muntanya petita i gairebéinsignificant si la comparem amb altresmuntanyes de la comarca: Sant Llorenç delMunt o Montserrat. És un turó baix compar-tit per manresans al sud; fonollosencs a lamajor part del cim, a l’oest i al vessant obac;santjoanencs a l’est, i rajadellencs el tros dePunta-sabata. És el punt més alt de

Manresa, té 543metres d’alçada. Els conformadors de talprominència sobre el pla són els cursos d’aigua que l’en-volten: el riu Cardener a l’est, la riera de Rajadell pel ves-sant sud i la riera de Fonollosa pel vessant nord.

No obstant, aquí la mida no importa, el valor no el té perla poca alçada. La muntanya és un referent, un símbolper als manresans, un entorn d’oci i caminades. Amés, ésuna excel·lent talaia, un magnífic observatori per con-templar el pla del Bages. És la muntanya dels manresansi és important pel que té i pel que ens mostra. No es potentendre el paisatge de Manresa si no hi dibuixemCollbaix, ja que forma part de l’esperit de la ciutat.

Alguns valors de la mateixa muntanya els destacava l’es-criptor i polític manresà Vicenç Prat i Brunet, quan deia:«a Collbaix, emoció insignificant i pedruscalls signifi-cats». Els pedruscalls són els blocs gegants de conglo-merats del cim que sembla que en algunmoment pugu-in caure vessant avall, al costat dels que ja ho han fet.També al cim, entre el sòl pobre i esquifit d’entremig elsblocs, hi podem trobar una raresa botànica, un narcís deflor blanca, la nadala menuda (Narcissus dubidus).

Des de dalt estant, un desnivell de 300 metres ens per-met gaudir d’un paisatge molt divers. Un immens tapíso mosaic, transformat pel temps, que ens explica la his-tòria de la societat bagenca: ens diu com érem, com somi fins i tot cap a on anem, ja que hi podem entrellucar elfutur i empenta de la ciutat i dels pobles del pla.

Observem una granmatriu agroforestal ambfragments de conreu desecà a les parts més baixesi planes. Regadiu a propdels cursos fluvials i laSèquia. Boscos als espaismés elevats i inaccessi-bles. I disperses arreu,àrees de brolles, garrigu-es, pastures, erms i zonesabandonades. Entremigd’aquesta matriu hi hapolígons industrials massa grans, alguns en desús i repe-tits de forma incoherent prop dels pobles i ciutats.També hi veiem un creixement urbà desmesurat, sovintcaòtic i desendreçat, a les vores de l’espai agroforestal. I,finalment, infraestructures viàries imprescindibles, peròconstruïdes de forma poc curosa sobre el pla. Tot plegat,un clar reflex de la transformació d’una societat agrícolaque ha esdevingut una societat industrial i insostenibleeconòmicament i ecològicament.

EA dalt, Collbaix des de la plana deles Torres. Dreta, vistes del pla delBages.

C/ Torres i Bages, 23 - Manresa - www.altecom.cat - [email protected] - 902 123 902 i 93 874 20 59

Internet de banda ampla professionalAllotjament i registre de dominisAllotjament de servidors als DatacentersServei de telefonia IP / Veu IP

18 EL POU · JULIOL - AGOST


Urpina: Vins amb històriadel pla de Bages

Alba PiquéLaia Puig

deltrosa

lasenalla

arrerament hem notat que la tardor, perfi, ja ha arribat. Però els arbres ja fa diesque hi són de ple, els colors grocs, ver-mells i ocres en són la prova. El seu ciclevital no es veu influït per aquestes calorstardanes dels darrers anys. Aprofitantaquest canvi estacional i l’època en quèens trobem, hem deixat els horts del

Poal i Viladordis i ens hem desplaçat a la finca Urpina, deSant Salvador de Guardiola.

La finca antigament estava envoltava de moltes hectàreesde vinya; com a testimoni encara en queden més de vintbarraques. Amb el pas del temps, la vinya va anar desapa-reixent, com a la resta de la comarca. Durant una èpocatambé hi van tenir vaques lleteres. Actualment hi viuen lafamília Vila-Isern, els pares i dos fills, el Salvador i el Ramon.Angoixats pel futur dels seus fills i veient que ells s’anavenfent grans, els pares van decidir cedir les terres a Ampans.Al 2010 l’entitat va inaugurar-hi una residència-llar. L’edificiestà totalment integrat dins del paisatge. La Rosa Canudas,coordinadora, ens explica que hi viuen 24 disminuïtsintel·lectuals, que gaudeixen de l’entorn i la tranquil·litat del’indret i al mateix temps participen en algunes de les tas-ques de la finca. De la part agrícola se n’encarrega el ToniBaltiérrez, juntament ambels dos fills delmas,molt acostu-mats a treballar a pagès. El Toni ens ensenya les vinyes, laque trobemal costat de la residència és lamés antiga, té 60anys i és de la varietat autòctona Sumoll. Aquesta és unavarietat rústica i molt resistent a la sequera, la qual cosa lafa ideal per a la zona, ja que estem en ple secà. També hitrobem vinyes de Merlot i en un futur s’hi vol plantarMandó, una altra varietat autòctona. A part de la vinya,també hi ha unes oliveres de la varietat local Corbella,alguns ametllers i unes 100 hectàrees de bosc. El Toni enscomenta que per millorar el manteniment de la part fores-tal i evitar incendis estan estudiant la possibilitat d’introdu-ir un ramat de cabres de llet i fer-ne un aprofitament fores-tal per generar biomassa. Ara mateix el projecte agrícolatot just comença a caminar, la finca té unmunt de possibi-

litats, des de crear una formatgeria a plantar llegums desecà i patates com amatèria primera per a la cuina del res-taurant del Canonge.

De les vinyes s’obtenen dos tipus de vins: el 3 nits d’Urpina(Merlot) i l’U d’Urpina (Cabernet Sauvignon). A l’hora de laverema es fa una gran festa, hi participen altres llars, cen-tres ocupacionals, amics, voluntaris i familiars. És una feinatotalmentmanual, per la qual cosa tothomhi ésbenvingut.L’elaboració i embotellament es fan als Cellers Abadal i alCeller del Molí, respectivament, ja que a Urpina no es dis-posa de les instal·lacions adequades per fer-ho. Del 3 nitsd’Urpina se’n produeixen unes 8.000 ampolles i de l’Ud’Urpina només unes 1.000. Aquests vins els podeu trobarentre altres punts al restaurant El Canonge de Manresa obé al Garden de Santpedor. A part dels vins, els usuaris dela residència-llar elaboren ametlles garrapinyades i altresproductes que venen en mercats artesanals, sobretotdurant les èpoques de Tot Sants i Nadal.

D

FITXAExplotació: UrpinaProductes: 3 nits d’Urpina i U d’UrpinaAdreça: Casa Urpina. Sant Salvador de GuardiolaAdreça virtual: www.ampans.cat/urpina

L’Antonio (usuari de les llars), RamonVila, Toni Baltiérrez i Rosa Canudas, enuna de les vinyes de la finca


Vins del Bages

l Pd’a (picapoll d’acàcia)neix d’una vinya cente-nària plantada amb lavarietat picapoll autòc-tona del Bages, i que,

gràcies a més de cent anys deconreu acurat, tot mimant elsseus ceps, encara ens continuadonant un fruit únic i excel·lent.Gentilment, aquest raïm ensproporciona unes petites quan-titats de most que s’han vinifi-cat en bótes de fusta d’acàcia,on ha experimentat uns canvissingulars i s’ha convertit en elprimer i únic picapoll d’acàciadel món.

Fermentat i criat durant sismesos en botes d’acàcia alceller Solergibert. Es va triaraquesta fusta perquè és mésneutra que el roure i deixa quela fruita del raïm s’expressi ambmés naturalitat.

A la vista mostra uncolor groc brillant. Ennas trobem unaaroma potent, de frui-ta madura, d’espèciesdolces, de fusta cre-mosa, d’herbes detocador, i de cítrics.En boca és gras,saborós, fresc,amb una bona aci-desa i equilibrat.

Christian CarnéResponsabled’El Petit Celler

EPd’a 2011

staccaPl. Bages, 8 - Manresa - Tel. 93 874 45 [email protected] - www.stacca.catMenú de tardor

(DE DIMARTS A DISSABTE VESPRE) I FESTIUS MIGDIA

ENTRANTS:· Amanida d’espinacs frescos amb gorgonzola,parmesà,pera,ceba cruixent ivinagreta de mel· Amanida Fantasia d´arròs basmati, xampinyons, pollastre i maionesa , cobertamb encenalls de pernil· Amanida de carpaccio de peu de porc ,tomàquet «concasse» i oli de pinyons· Coca de bolets de temporada saltats i ceba confitada· Bikini calent d’ibèric i mozzarella fresca amb oli de tòfona· Crema tèbia de carbassa amb ou cuit a 64º· Canelons de verduretes i llagostins amb una crema de marisc· Espaguetis a la bolonyesa o carbonara

PLATS PRINCIPALS:· Medalló de xai desossat amb salsa del seu rostit· Tronc de lluç fresc al forn amb llit de verdures i patates· Tallata de vedella amb poma al forn, cebeta «perla» i salsa de Porto· Hamburguesa 100% vedella amb formatge cheddar,encenalls de foie ipatata volcànica· Bacallà gratinat amb allioli suau de codony i salsa de «piquillo»· Calamars a la planxa amb la seva picada o vinagreta de tinta· Carpaccio de vedella amb parmesà ,virutes de foie i salsa tàrtara· Pizza (tomàquet,mozzarella i un ingredient a triar)

GRAN VARIETAT DE POSTRES

(DE DIMARTS A DISSABTE VESPRE) I FESTIUS MIGDIA

(DE DIMARTS A DISSABTE VESPRE) I FESTIUS MIGDIA14,90€ (IVA INCLÒS, BEGUDA A PART)

20 € (INCLOU BEGUDA , COPA DE CAVA I CAFÈ)1 AMPOLLA CADA QUATRE COMENSALS

DISSABTE, DIUMENGE MIGDIA I FESTIUS MENÚ DE 20 €

Menú migdia, de dilluns a divendres

Alfons XII, 26 - T. 93 872 51 72 - MANRESA

SETÈ CELVins i delicatessen Botiga especialitzada en

vins i tastos, i ara tambéen tapes i plats

Jaume Pont. Sommelier

Ctra. de Vic, 81- [email protected]. i fax 93 873 92 14

Marrameu torra castanyes!

de la senalla al plat

La castanya ens enganya!Dins una closa d’eriçói protegida amb noble fustas’hi amaga un tresorque no es menja, es degusta!

em passat el dia deTot Sants i la castanya-da. Tot i que aquestany no sembla quesigui ben bé així, l’arri-bada de la festa i lescastanyes ens confir-ma que l’estiu s’haacabat definitiva-

ment. El fred comença a fer-se notar,els arbres deixen caure les fulles i laterra descansa i deixa d’aportar fruitsen abundància. No és estrany, doncs,que antigament s’associés aquestaèpoca amb un moment de transició,de record vers els que ja no hi són. Lafamília es reunia i menjava castanyes ala vora del foc, tot reservant un platbuit a taula, encenent espelmes o dei-xant un llum obert a l’entrada de lacasa, en record als familiars difunts iper mostrar-los el camí per tornar, tem-poralment, amb els de casa. Els avant-passats eren considerats com a protec-tors de la família i de la llar. Ara la rela-ció de la societat amb la mort semblahaver canviat, és més fàcil banalitzar-laa través de personatges fantàstics quefan por, com aramorts vivents, esperitso fantasmes, bandejant per complet elsentit sagrat dels avantpassats. És aixícom es va introduïnt aquesta festacentreeuropea anomenadaHalloween.

Però tornant a la nostra castanyada, caldir que sembla que el castanyer va serportat pels romans de la zona delCaucas i de la Mediterrània Oriental,però no va ser fins al segle XVIII que espopularitzà a Catalunya. Es diu que, enla vigília de Tot Sants, els campanerstocaven a morts durant tota la nit i perrecuperar-se de tal esforç es nodrien

d’aquest fruit tan energètic, tot regant-ho amb un raig de moscatell o mistela.De mica en mica aquest costum es vaanar estenent per tota la gent delpoble i va arrelar aquesta tradició quefins ara encara perdura. Deixant debanda la seva història, com a aliment,què ens aporta? Doncs la castanya ésun fruit sec molt energètic, a causa delseu alt contingut en hidrats de carboni,però en canvi és dels que menys grei-xos conté. A més el seu contingut enàcid fòlic la fa molt indicada per aembarassades. A Catalunya, les princi-pals zones productores de castanyessón al nord-est: Guilleries-Montseny,Corredor-Montnegre, Empordà iGarrotxa. Però també trobarem casta-nyers a la serra de Prades. Un animema cuinar-les i a tastar-les amb aquestarecepta. I recordeu-vos sempre, a lavigília de Tot Sants, d’amagar-ne algu-nes als raconets de la casa!

Pollastre rostit amb castanyesIngredients per a 4 persones: unpollastre sencer tallat a quarts, duescebes, 24 castanyes, dos grans d’all,una cullerada de ras el hanout (barrejad’espèciesmarroquí), sal, pebre, oli d’o-liva, 100 g de sucre i 100 ml d’aigua.

Elaboració: Per al pollastre, l’untemamb la barreja de l’oli i el ras el hanout il’introduïm al forn preescalfat a 185graus, durant uns 20 minuts. Passataquest temps, hi posem la ceba durantuns 15 minuts més. Als últims 5 minutshi afegim el brou de pollastre. Les cas-tanyes les farem bullir durant 7 minutsi transcorregut el temps les escalda-rem. Un cop ben fredes, les pelem. Femun almívar tant per tant, és a dir, matei-xa quantitat de sucre que d’aigua. Uncop arrenqui el bull li posem les casta-nyes pelades i ho deixem coure uns 7minuts més. En acabat, traiem del cara-mel i emplatem.

Eduard Merly i Guillem Puig. Poema de Cèlia Fíguls

H


C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiquesObjectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

40

Ptge. Ferrer, 22-24-26 08240 MANRESA. Tel./Fax 93 873 94 72 - www.elracodelmobleusat.com - [email protected]

10% dedescompte entotes les seves

compres

CCEENNTTRREE DDEE NNOORRMMAALLIITTZZAACCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA MMOONNTTSSEERRRRAATT SLC Manresa – SCC Bages. Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - [email protected]/SLCdeManresa

Amb la voluntat d’oferir als seus usuarisun servei de difusió terminològica perma-nentment actualitzat amb obres de referèn-cia dels diferents sectors d’activitat, el TERM-CAT ha ofert al Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya (COEIC) la possibili-tat de difondre en línia el Diccionari multilin-güe de l'enginyeria, obra inèdita de laComissió Lexicogràfica del Col·legi. Contéprop de 3.500 termes en català amb equiva-lents en castellà, anglès, francès i alemany.

Es tracta d’una versió que revisa i ampliael Diccionari del taller mecànic, publicat el1990, probablement el producte terminolò-gic més significatiu de tots els elaborats perla Comissió Lexicogràfica. Amb la formaciód’aquesta Comissió, el Col·legi posava demanifest el compromís de contribuir a lanormalització de la llengua catalana.

Més informació: www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/Presentacio/

Diccionari multilingüe de l’enginyeria


Audi Q3: culturisme de luxe

Enric Oller i Carbó

tastets de

motor

ièsel d’injecció directa, canvi manual de 7velocitats, tracció a les quatre rodes i siste-ma Stop-Start d’aturada automàtica a lesretencions. El llistat d’arguments del com-pacte d’Audi convenç al primer cop d’ull.El nivell d’acabats, una posició de conduc-ció dominant i l’estampa estètica acabende reblar el clau. El preu diferenciador és el

seu principal enemic.

Presenta una estampa molt en línia a d’altres creacions dela firma i un grau de sofisticació tècnica de primer ordre. És25 cm més curt que un Q5 i reserva 80 litres menys decapacitat al maleter. A canvi, presenta un frontal molt mésatractiu gràcies al protagonisme dels trets horitzontals. Lafilera de leds de les òptiques frontals que actuen com a sis-tema d’iluminació diürna reforcen l’elegància del conjunt.També el reconeixerem per l’arc imaginari que dibuixa lalínia que va de les portes del davant fins a la cua, per lainclinació marcada del vidre posterior i per les dues barreslongitudinals que porta al sostre. Els passos de roda i elsmuntants inferiors arriben reblats en plàstic negre perprotegir millor aquesta part de la carrosseria. Munta llan-des de 17 polzades, però el client pot demanar-les tambéde 18.

S’ofereix amb quatre possibles motoritzacions de 4 cilin-dres, un TDI i dos TFSI, amb potències que van dels 140 als211 CV. Els propulsors més potents combinen la traccióintegral Quattro tradicional de la marca amb el canvi auto-màtic S-Tronic de 7 velocitats i l’Audi Drive Select, queadapta la gestió al tipus de conducció incidint en el motor,la suspensió i l’assistència de la direcció.

A l’interior, esferes i agulles personalitzades casen perfec-tament. La pell entapissa seients, volant i palanca de canvi.Els difusors de climatització creixen en mida, els comanda-ments es distribueixen ordenadament i el maneig delselements telemàtics és molt intuïtiu. Llàstima que la pan-talla del navegador, situada al bell mig, s’hagi de plegarmanualment si volem deixar-la arranada al davantal. Elvolant multifunció presenta un tacte ideal i els reglatgesper al conductor són infinits. L’habitacle pot acollir cincadults, però la persona que s’assegui al mig, al darrere, potveure compromès el confort si afrontem trajectes llargs.La forma i la mida de la porta del darrere tampoc afavoreix

l’accés de persones poc avesades al contorsionisme ogaire voluminoses.

Mecànicament, el Q3 no té secrets. L’oferta dièsel permetescollir entre el motor de 140 o 177 CV. La més potent, queés la que hem testat, resulta ideal per als que busquen unplus d’esportivitat. Rendeix envejablement a partir de les2.000 voltes, s’estira per sobre de les 3.500 rpm, depassantels 100 km/h en poc més de 8 segons. Es comercialitzaamb canvi automàtic S-Tronic de doble embragatge i 7velocitats, que també poden triar-se en mode seqüencial.En aquesta opció, pot dur lleves al volant. En teoria és elmateix canvi que munten altres models d’Audi però ambuna interessant i novedosa funció: quan aixequem el peudret de l’accelerador, l’auto avança com per inèrcia, en unamena de punt mort. Desembraga la transmissió per nohaver d’arrossegar el motor i torna a empènyer immedia-tament quan invertim la maniobra. I si frenem, l’electròni-ca interpreta que no volem guanyar velocitat i el canviengrana una marxa menys pel seu compte per afavorir laretenció i el control del vehicle. Amb el programaEfficiency el bloc treballa de forma menys immediata, lesrelacions progressen suaument, el climatitzador funcionaa baixa intensitat i el programador de velocitat resultamenys intrusiu. Així es poden aconseguir mitjanes de pocmés de 8 litres i mig en ciutat i de 6 en itineraris mixts. Latracció total Quattro d’Audi s’ocupa de garantir sempre lamotricitat i adherència.

D

FITXA TÈCNICAMotor: 1.968 cm3. 4 cilin. en línia. 177 CV, dièsel. Canvi: auto-màtic. Seqüencial 7 vel. Tracció: Total Quattro. Pes: 1.585 cc.Vel. màxima: 212 km/h. Accel. 0 a 100 km/h: 8,2 segons.Consum mitjà: 5,9 litres. Preu: 39.950 euros.


Lídia Rosell Sanjust

Jordi SardansFotos: Francesc Rubí

om va ser la seva adoles-cència a Ràdio Rosell?—Des de molt petitavaig viure intensamentel treball a la botiga imolt especialment elscanvis que s’hi anavendonant. En aquellaèpoca en què poca gent

tenia ràdio, el meu pare ja feia aparells,alguns de galena, i anava a vendre’lsper les cases. Avui dia sembla impensa-ble, però aleshores era ben real.Aquesta situació, però, va anar can-viant. De la planxa normal vam passar al’automàtica, la nevera elèctrica –enca-ra recordo l’home que passava pel car-rer amb un carro i trencava el gel a tros-sos per vendre’l–, després el minipimer,que va ser una autèntica revolució, iencara més la màquina de rentar, jaque la gent tenia la mania que estripa-va la roba –al principi potser sí– i caliaconvèncer-los que era una millora tèc-nica. Més tard va venir la televisió enblanc i negre –el meu pare en posavauna a l’aparador i els vianants s’atura-ven a contemplar-la–, després encolor..., també els discos de 45 i 33 revo-lucions... Recordo que vam fer venir aManresa els Sirex, els Mustang o el DuoDinámico a firmar discos per promocio-nar les vendes. Els canvis no tan solseren físics sinó que venien acompany-ats de noves actituds mentals. A la boti-ga veníem tota classe de material elèc-tric, piles, bombetes i diversos estris pera la fabricació de les ràdios, i tambécol·locàvem els altaveus per als enve-lats, els balls, les enramades...

—Pel que diu, va ser una etapa d’apre-nentatge vital?

—I tant! La botiga em va ensenyar molti encara ara en dono gràcies.Comportava molt contacte amb la gent.Calia atendre els clients, però tambéconvèncer-los. Per exemple, quan vanarribar les planxes calia explicar-los queles havien d’endollar al corrent elèctric.Era un canvi de mentalitat molt impor-tant. Tan fàcil que ho veiem ara i alesho-res costava molt de fer entendre. Aratambé ens passa una cosa semblantamb internet, gairebé hi hem d’entrarper obligació.

Les Oliveres—Quina és la història del mas de lesOliveres?—És una masia que té més de mil anys,que els Oliveres van anar conservant alllarg dels segles fins que la va comprar lafamília Cecchini, l’any 1940. El 1998 lapropietat va passar al meu marit.Pertany a l’antiga parròquia de SantGenís de la vall dels Horts. Encara avui hiha ruïnes d’una església.

—Hi ha restes d’una antiga fassina?—Sota la masoveria s’hi havien muntatdiversos elements de la indústria vitíco-

la o per destil·lar alcohol, però segonssembla no es va acabar de posar enmarxa. El que sí que encara es pot veureés una antiga xemeneia de l’època.Segons el meu marit, Lluís M. Cecchini,als baixos de la masoveria hi ha indicisque indiquen que s’havia previst fer-hialguna d’aquestes activitats, però el certés que no va arribar a funcionar.

—La masoveria havia servit de local perexperiències de vida comunal?—Sí. La casa era molt gran i totes lesdepen dències eren buides. Durant elsanys vuitanta, havien vingut grups denois i noies coneguts de Manresa, comara Marta Torra, Montserrat Selga oErnest Molins, a conrear la terra i cuidaranimals.

Ioga—Quan sorgeix el seu interès pel ioga?—L’any 1972. Per curiositat. Acabava detenir la meva filla i volia posar-me enforma. El ioga significa coneixement isaviesa. La paraula ioga vol dir unió entreel que hi ha dins i fora de la persona.Existeix des que l’éssser humà té cons-ciència d’ell mateix i del seu cos i la seva

CDirectora d’Aura Ioga des de la seva inauguració l’any 1982, finsal 2008. Cinc anys abans havia fundat Ioga 3, amb Palma Rosell iM. Carme Riera. Porta 36 anys en l’ensenyament del ioga a la ciu-tat i es va formar com a alumne de Carme Albisu a Barcelona.Posteriorment ha fet diverses estades a l’Índia, concretament aMunger, on hi ha la principal universitat del món especialitzadaen ioga. Des de l’any 2001 es dedica a la formació del professo-rat a la masia de les Oliveres, al terme de Sant Fruitós de Bages.També va ser cantant de l’Orfeó Manresà, va cursar estudis al’Escola de Música i va aprendre ballet clàssic a l’Institut Preopp.

l’entrevista


ment. És autoconeixement. Quan coneixque té un cos, una ment i un esperit, n’in-tenta la integració, mitjançant una granclaredat mental i la concentració quepermet el sorgiment de la meditació.

—Quins en serien els principals usuaris?—Els clients més habituals que vénen apracticar ioga són els que tenen algunproblema com el mal d’esquena, que nodormen bé, tenen migranya o per lafalta d’elasticitat. Normalment tenenalgun problema físic, però també potser de nervis o d’estrès. El que és segurés que la majoria obtenen uns resultatssatisfactoris. Alguns ho deixen, perquèja tenen el problema resolt, però unabona part continuen perquè hi trobend’altres coses. A mesura que va fentioga, la persona s’adona que la seva vidacanvia, està més tranquil·la i respiramillor. Personalment, vaig trobar cosesenmi que desconeixia i vaig fer un canvipositiu en la vida.

—A més de ser una activitat física, tépropietats terapèutiques?—Totes. És clar que si una persona estàmalalta ha d’anar al metge. Ara bé, mol-tes vegades les tensions de l’estomac, siel pacient es relaxa, poden desaparèixer,sobretot si obeeixen a un bloqueig. Iamb les d’esquena acostuma a passar elmateix. Quan la persona no pot dormir,si es relaxa té més consciència de la sevament, de la seva respiració i d’ella matei-xa, i per tant, també sap dormir més bé.Però també és cert que no es fan mira-cles, sobretot si s’està malalt.

—Què són els txakres?—Permeten veure la nostra personali-tat, són com rodes energètiques dispo-sades en diferents parts del nostre cos.Hi ha la coincidència que la medecinaha descobert no fa pas gaire anys queles glàndules endocrines estan molt aprop de cada un d’aquests centres.Influeixen en el benestar físic, en la vita-litat mental, en l’ego que s’experimentaamb la identitat de l’ésser, en la manerade percebre el món, en la ment intuïtivai intel·lectual i en el grau amb quècadascú pot accedir a la qualitat delpensament i l’ètica. En la ment superior,el grau a què es pot accedir personal-ment, i en les característiques de lesemocions i de les accions.—Com s’hauria de fer la primera classede ioga?—Per començar caldria fer uns estira-

ments per conèixer el cos. Nosaltres al’Aura Ioga fem un treball amb músicaque es coneix com a Aura ritme, per talde desbloquejar les cames, la pelvis i lapart de l’esquena, per treballar els txak-res, començant pels peus i acabant pelcap. Per mitjà del desbloqueig energètics’obté el prana, que és una energia méssubtil, que afecta la vitalitat de la perso-na, i les asanes, que són postures moltestudiades, ens aporten una gran ober-tura a la pròpia vitalitat, que és essencialper estar bé.

—Les persones amb poca agilitattambé ho poden assolir?—Sí, perquè el ioga respecta molt lapersona. Un pot tenir molta flexibilitat iun altre pot no tenir-ne gens, però potcomençar a fer les postures a partir d’ellmateix, mitjançant la ment, que està pelque està fent i la respiració que estàafluixant tensions. Cada vegada aconse-guirà fer-ho millor, encara que no arribia la perfecció. No hi ha cap competició,sinó que es tracta de trobar la millorpostura d’acord amb si mateix per fercircular l’energia. En acabar les postures,t’estires a terra i aleshores comença larelaxació, que és molt important perquèhas vingut del carrer amb presses, ten-sions i problemes. Es tracta de deixaranar el cos, que actua pel seu compte.Es nodreix de vitalitat, tot afluixant lestensions. Després d’uns quinze minuts,es fan cinc minuts de meditació en grup.

—Però abans de meditar, potser calsaber respirar bé, oi?—Sí. La classe de ioga també serveix peraprendre a respirar bé. La respiració ésvital per viure. El nen, en néixer, respirabé, però a mesura que passa la vida,amb problemes i tensions, ens anemacostumant a respirar de manera dife-rent. Quan el nen passa pors reté la res-piració, o l’accelera en el cas dels hipe-ractius. El problema es produeix per unbloqueig de la musculatura que nodeixa treballar bé el diafragma. En elioga es fan pràctiques de respiració atres nivells: abdominal diafragmàtic,toràcic i clavicular. Si el tel del diafragmaestà tens ens costa respirar. Així que enles classes de ioga ensenyem la respira-ció des de la base abdominal, toràcica iclavicular, i finalment tota la respiraciócompleta, per donar hàbits nous al nos-tre cos, que potser havíem perdut en lainfantesa, els rectifiquem per tenir unarespiració natural, que ens dóna una

millor qualitat de vida. Molts problemeslumbars i de tancament de la zona delpit són deguts al diafragma i tan solsrespirant bé podríem resoldre’ls. Lesasanes ben fetes ens comporten tambéuna millora del cor i dels pulmons.

Meditació—Quins són els requisits d’una bonameditació?—En principi tota meditació és bona sies fa d’una manera conscient. Necessitaconcentració, es treballa la relaxació i ladisciplina mental, per superar el proble-ma que la ment de l’ésser humà no haestat educada i va cap on vol. La medita-ció és un estat de pau. El swami (mestreespiritual) Anandananda Saraswati ensdeia que les ganes de menjar ens vénen,per tant, és un estat intern com ho ha deser la meditació. El ioga posa conscièn-cia del que s’està fent per poder fer lameditació. Per què ens cal la meditació?Perquè ens porta a l’estat de poder ferles coses ben fetes. Quan la persona hosap fer, no ha d’estar meditant tot el dia,sinó que amb uns moments n’hi haprou, particularment al matí, en què lament està més relaxada. Un sistema demeditació molt fàcil és asseure’t i obser-var la respiració. Inspires i expires. Si s’a-consegueix estar uns minuts conscient icentrat en aquesta posició es troba unestat molt planer i agradable que ja espot considerar un estat meditatiu.

—Quins han estat els seus darrers semi-naris més interessants?


—Els mesos de febrer, maig i juliol del2013 i durant cinc dies el swamiAnandananda Saraswati va fer un works-hop (trobada) de ioga, en tres seminaris,on vam treballar sobre els kosha (cossos),que són les aures de les persones, és a dircos físic, cos prana, cos mental, cos subtilo de sensació i el cos intern o de pau. Elsegon seminari va servir per treballar larespiració i el pranayama (modificacionsen la respiració per poder agafar mésenergia), és a dir, potenciar el prana en lapersona; i el tercer sobre la meditació. Elmestre Anandananda té un asram aItàlia. Cal explicar que l’asram és de l’es-cola Satyananda de l’Índia, un lloc on vagent per fer ioga amb pràctiques mésprofundes i per rebre els ensenyamentsd’un mestre. El 26 d’octubre, un altreswami Satyananda Saraswati, deGranollers, que va passar vint anys a l’Ín-dia. ens va fer un seminari sobre l’Om i laforça dels mantres. A final de cada curstambé fem uns seminaris sobre temesconcrets. N’he fet diversos al Port delComte, Barcelona, Saragossa, Madrid,Montserrat, Suïssa, Mallorca, Andorra,Bretanya, Anglaterra, Venècia, Montes -

cudo, Eslovènia, Índia, concretament al’asram de Rikhia i Munger Bihar. Fa 41anys que practico el ioga i des de 1998segueixo l’escola de l’Índia de Satya -nanda.

—Què és l’escola Satyananda?—Té una de les principals universitats deioga del món, la vaig conèixer fa quinzeanys, i per a mi va ser una gran descober-ta. He fet diverses estades a Bhiar Schoolof Yoga, a Munger. El seu ensenyamentés el ioga tradicional, que l’Índia no haperdut mai, i que té una història de mésde 4.000 anys. El swami Satyananda enva anar adaptant la pràctica als nostrestemps, i fent-lo entenedor per al mónoccidental. Va morir el desembre del2009 i el seu successor és swamiNiranjarananda. Un ioga conscient, ente-nedor, sense tabús i a l’abast de tots.

Formació—Què remarcaries com a més essencialde la formació?—No tan sols serveix per poder ferclasses de ioga, sinó que és un creixe-ment personal molt complet. Es treba-lla la part física, és a dir, l’anatomia, lafilosofia, el ioga tradicional, la psicolo-gia, la relaxació, la meditació i l’astangaioga, que són els vuit passos essencialsdel ioga: el yama, codi de conductasocial, és a dir, les nostres actituds versels altres, el niyama, codi de conductapersonal, les nostres actituds vers unmateix; l’asana, postura; el pranayama,control de l’energia (prana), regulacióde la respiració; el pratyahara, aïlla-ment sensorial o interiorització, estracta de poder-se aïllar dels sorollsexterns i treballar sense que ensmolestin; la dharana, concentració; ladhyana, meditació o contemplació, i lasamadhi, supraconsciència. El practi-cant ha de perfeccionar cada un d’ellsper poder arribar a l’alliberament. Itambé es treballen les guna.Actualment a l’estat espanyol el títol deprofessorat depèn de l’Asociación

Española de Practicantes de Yoga(AEPY), però des de l’agost del 2011, elBOE permet també d’altres reconeixe-ments. Així, estem a punt d’assolir l’a-creditació de la Generalitat en l’àmbitcatalà.

—Què són les guna?—Són tres estats que es manifesten en lanaturalesa i ens influencien a tots: alregne animal, vegetal i mineral.Naixement, creixement, envelliment imort. Tot té el seu cicle. Aquestes tresqualitats de la naturalesa s’anomenenguna: sattva o llum i equilibri; rajas, pas-sió i dependència, i tamas, inèrcia i pesa-desa. Aquestes tres guna varien segonsels estats de cada moment del dia, peròal mateix temps, hi ha unes característi-ques personals de caràcter on hi ha ten-dències, segons els txakres mes actius en

la nostra personalitat. Les sensacionstamàsiques ens serveixen per relaxar-nos i també per dormir; les sensacionsrajàsiques per activar-nos a l’acció; i lessensacions sattvàtiques per mantenirl’estat harmònic en qualsevol cosa quefem i aconseguir l’alliberament.

—Què és el ioga nidra?—El seu creador és el swami Satya -nanda. Ell es va dedicar a recopilar lescoses més antigues del ioga que nohavien sortit encara a la llum en favorde l’home de la nostra època, per talque se’n pugui beneficiar. Segons ell,ioga nidra vol dir una relaxació cons-cient. Es tracta d’una relaxació pelsrecorreguts mentals de tot el cos quelliga amb la seva situació dins del nos-tre cervell. És una rotació de la cons-ciència amb les parts del cos, per tre-ballar els dos hemisferis i també el san-kalpa (resolució) en estat relaxat. Enestar en ones alfa, la resolució entradins teu i permet fer canvis interns. Perexemple, si una persona és desordena-da i vol ser ordenada. De moment nopot, però amb l’ajuda del ioga nidra iamb la relaxació que li va dient que ésordenat li fa perdre la part de desordrementre creix la de l’ordre. Per al swamiSatyananda, dins nostre hi ha moltesllavors (bones, dolentes, desordre,rapidesa, ganduleria, simpatia, etc)Segons com estigui educada la perso-na, desenvoluparà més d’uns aspectesque d’uns altres. Si desenvolupem lallavor de l’ordre i ho anem repetim,arribarà un moment que ofegarem eldesordre. En aquest sentit hi ha canvisque poden arribar a ser espectaculars.

—Què s’entén per tantra ioga kundalini?—És el despertar harmònic de totes lesenergies del ser humà (els txakres). Unade les frases més cèlebres del tantra iogaés que «a la vida es pot fer tot

SOMIES EN OPTIMISTA?elpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Novembre 2013...impu l sor d eabSí .E...

Documents

Transcript of SOMIES EN OPTIMISTA?elpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Novembre 2013...impu l sor d eabSí .E...