Sonata a Salvador (desembre 2014)

Benvolgut Salvador,

Fill de casa bona i gran de València. Format durant la flor de la jovenesa allà al nord amb les refinades angloamericanes, aviat vas esdevenir arquetip de bibliotecari i, després, durant tants anys, cordó umbilical de la professió.

Viatger de ciutats que ara omplin el record, i de paisatges els més remots. Erudit de la melodia i melòman de la lletra. Poliglota del claustre. Paladí de la puntualitat, tal com aquell conillet blanc matiner que corre de pressa per no fer tard, per acompanyar Alícia al seu particular país de les meravelles.

Amb tu, Salvador, conservem viva una part de la memòria de la Biblioteca Valenciana i entonem el “Va Pensiero” per tal d’albirar amb mirada clara l'incert destí que sempre ens espera.

Nosaltres no som més que Pamines i Papagenos sotmesos a la fúria i la foscor de la Reina de la Nit.

Continua, Príncep Tamino, com t'hem conegut fins ara, humil, concís, singular,

fugaç com els astres...

Prega, Salvador, que estiguem vigilants, ‘Nessun Dorma’, fins que no trobem el nom de les coses, la paraula de futur.

Per això: No ens atrevirem a dir-te adéu,

infant de cabells blancs, no et direm adéu, Casanova de la Salutació, no, no et direm adéu, jove.

Nosaltres no poden dir-te adéu, tan sols volem desitjar-te un demà ple d’instants, una Bona Jubilació.