El suport social i psicològic en les emergències - 1er semestre 2015
Sra. Xelo Casado Montañés Psicóloga Clínica ... · Teràpia ocupacional. ABORDATGE PSICOLÒGIC...
Transcript of Sra. Xelo Casado Montañés Psicóloga Clínica ... · Teràpia ocupacional. ABORDATGE PSICOLÒGIC...
Atenció psicològica en Psicogeriatria
Sra. Xelo Casado Montañés
Psicóloga Clínica / Neuropsicòloga.
Área de Psicogeriatria
C.A.S.M Benito Menni. Sant Boi de Llobregat
TRASTORNS PSICÒTICS
ESQUIZOFRÈNIA
TR. DELIRANT
TRASTORNS DE L’ESTAT DE L’ÀNIM
TRASTORN BIPOLAR
TRASTORN DEPRESSIU
TRASTORNS COGNITIUS. DEMÈNCIA
PSICOGERIATRIA
ABORDATGE MULTIDISCIPLINAR
PSICOGERIATRIA EQUIP MULTIDISCIPLINAR
Psiquiatria
Neurologia
Psicologia clínica
Neuropsicologia
Geriatria
Infermeria/auxiliars
Fisioteràpia
Treball social
Logopedia
Teràpia ocupacional
ABORDATGE PSICOLÒGIC
Part indispensable de l’equip multidisciplinar participa en els
objectius terapèutics:
ATENCIÓ PSICOLÒGICA
AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA
ABORDATGE DELS TRASTONS DE CONDUCTA
TERÀPIES NO FARMACOLÒGIQUES
ATENCIÓ FAMILIAR. SUPORT I PSICOEDUCATIU
ATENCIÓ A PROCESOS DE DOL
INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG EN ELS PACIENTS PSICOGERIÀTRICS
PSIQUIÀTRICS
• Valoració i seguiment psicològic de persones envellides amb trastorn
mental (cònic o de debut en la gent gran)
• Participació en el diagnòstic diferencial
• Valoració neuropsicològica
• Disseny, organització, implementació i supervisió del Programa
d’Estimulació cognitiva per malalts psiquiàtrics.
• Atenció famílies
4
INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG EN ELS PACIENTS PSICOGERIÀTRICS
AMB TRASTORNS COGNITIUS I DE LA CONDUCTA
Contribuir a realitzar el diagnòstic etiològic de la demència o de deteriorament
cognitiu
• Classificar la gravetat de la demència i conèixer el seu estat evolutiu.
• Delimitar les capacitats cognitives alterades i preservades (expl. NPS)
• Anàlisi i abordatge dels trastorns de conducta.
• Dissenyar, organitzar i fer el seguiment del Programa d’estimulació
/rehabilitació cognitiva per malalts amb trastorns cognitius.
• Avaluar els canvis enregistrats després d’un tractament (farmacològic,
psicològic o estimulació cognitiva).
• Atenció a les famílies. Suport i formació
5
INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG CENTRADA EN LA FAMÍLIA
• Prevenció: Disminuir l’estrès i la sobrecàrrega, i evitar la
claudicació del Cuidador principal.
• Formació: Grups psicoeducatius
• Suport: acceptació de la malaltia, canvis de rol i
acompanyament en les pèrdues i els processos de dol.
6
DEMÈNCIA
La demència és una síndrome clínica caracteritzada per un
deteriorament cognitiu progressiu, que representa una
davallada respecte a un nivell previ i que és de suficient
magnitud com per afectar al funcionament personal i social
(Martin i col., 2011).
• SUPOSA UN GREU IMPACTE TANT PER LA PERSONA MALALTA
COM PER LA FAMÍLIA
• NO EXISTEIXEN EN L’ACTUALITAT TRACTAMENTS
FARMACOLÒGICS NO TAN SOLS CURATIUS, SINÓ QUE ATURIN LA
PROGRESSIÓ DE LA MALALTIA.
Quins son els símptomes que presenten els pacients
• Alteracions cognitives.
• Alteracions conductuals.
• Pèrdua de la independència.
• Dificultats per a relacionar-se amb el entorn.
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
COGNICIÓ
FAMÍLIA
ENTORN
CONDUCTA
Exploració neuropsicològica (assessment)
≠
Administració de tests (testing)
Neuropsicologia humana: la disciplina que investiga
les relacions entre el cervell, les activitats mentals
superiors i la conducta (Benton, 1971)
INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG: VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA
Interpretació
Neuropsicològica
Història
clínica Entrevista
Resultats de les
provess
neuropsicològiques
Observacions
durant
l’avaluació
Diagnòstic
neuropsicològic
Coll·aboració al diagnòstic mèdic-sindrómic
Valoració de l’eficàcia del tractament
farmacològic
no farmacològic (efectes de programes d’estimulació cognitiva)
Seguiment evolutiu
casos de diagnòstic complexe (aportacions al
diagnòstic mèdic)
OBJETIUS
Antecedents mèdics i psicològics
Malalties concomitans
Antecedents psiquiàtrics i/o psicològiques
Antecedents tòxics
Característiques del subjecte
VARIABLES A CONSIDERAR
Variables socio-demogràfiques
Edat
Escolaritat
Sexe
Dominància manual
Llengua materna
Tests d’screening
MMSE
Test dels 7 minuts
Memory Impairment Screen (específic de memòria)
Fluència verbal (específic de funcions ejecutives)
Test d’Alteració de Memòria (T@M)
Bateries d’exploració general
Camdex-camcog
Test Barcelona Abreviat
ADAS-cog
RBANS
Orientació, llenguatge,
memòria, funcions
ejecutives, praxi, gnosi
TEST SCREENING
MEMORY IMPAIRMENT SCREEN
ÍTEMS LECTU
RA
IDENTIFICACI
ÓN
EVOCACIÓ
N LIBRE
RECUERDO
FACILITADO
(1 minuto de
interferencia
CABRA
LIRIO
CÉNTIMO
HERMANA
PUNTUACI
ÓNBRUTA
PUNTUACI
ÓN TOTALSuma de: evocación libre X 2
+ recuerdo facilitado
PROVES ESPECÍFIQUES
Els símptomes psicològics i conductuals de la
demència (SPCD) poden apareixer en qualsevol
moment de la malaltia.
Generen patiment al pacient i al cuidador
Agreugen el deteriorament cognitiu i funcional
Precipiten la institucionalització
Olazarán-Rodríguez J, Agüera- Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R.
Síntomas psicológicos y conductuales de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol
2012; 55: 598-608.
Son sempre la expressió de un patiment.
Afecten negativament als cuidadors
Sempre s’ha de descartar una causa orgànica
o un efecte advers medicamentós.
Pot formar part dels símptomes propis de la
demència.
TIPUS DE TRASTORNS DE CONDUCTA
•Símptomes relacionats amb l’estat d’ànim
•Símptomes d’ ansietat
•Idees delirants
•Alteracions de la sensopercepció
•Agitació
•Agressivitat
•Apatia
•Desinhibició
•Alteració del ritme del son
•Reaccions catastròfiques
•Alteracions del moviment: Marxa erràtica, c. repetitives
•Alteracions de la conducta alimentaria
•Alteracions de la conducta sexual
19
• Tristesa
• Pèrdua de la il·lusió
• Alteració de la gana
• Alteració del son
• Irritabilitat
• Ansietat
• Idees de ruïna
• Sentiments de culpa
• Idees de mort o de suïcidi
• Símptomes “maníacs”
SÍMPTOMES DE L’ESTAT D’ÀNIM
SÍMPTOMES D’ANSIETAT
• Intranquil·litat
• Inquietud motora
• Ansietat Física:oOfeg
o Tremolor
oDiarrees
o Sudoració…
IDEES DELIRANTS
• El pacient te pensaments no raonables, diferents als dels
demés i està convençut de que son absolutament certs.
• Tipus:
oGelos
oDe prejudici
oDe robatori
oDe ruïna
o Somàtic
oDe enverinament
o Etc…
ALTERACIONS SENSOPERCEPTIVES
• El pacient veu, sent, o percep coses que
només son certes per a ell mateix i està
convençut de que son reals
oVisuals
oAuditives
oTàctils
oGustatives
23
AGRESIVITAT
• Física o verbal
• Crits
• Hacia él o hacia otros
• ¡¡¡¡Buscar la causa!!!! (¿dolor?)
• Se siente amenazado o
agredido
24
• És el grau màxim de l’ansietat
• Actituds com retorçar-se les mans,
tirar-se de la roba, dels cabells...
• Estrés ambiental
AGITACIÓ
TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ
• 32% atragantamients
• 25% rebutgen el menjar
• Atracons, desig de menjar dolç
• Obliden que ja han menjat
TRASTORNS DEL SON
• Insomni
• Hipersomnia diurna
• Alteració ritme son-vigilia
• Desorientació en temps
TRASTORNS SEXUALES
• El més frequent és disminució de la líbido
• També desinhibició
APATIA
• El pacient no és capaç de
prendre cap iniciativa, activitat
• És un dels trastorns més greu
però el menys referit
MARCHA ERRÀTICA
• El pacient deambula sense cap
finalitat concreta
• Pot arribar a estar en un
continu moviment, gastant
molta energia i pèrdua de pes
27
IDENTIFICACIÓ ERRÒNIA (TIE)
28
Error de identificació de la pròpia persona
Identifica incorrectament objectes, llocs o coses
Error associat a la autoreferencialitat amb la televisió
Fals reconeixement de persones del seu entorn més proper
Síndrome de Capgras. Creença de que les persones han estat substituïdes per dobles
REACCIÓ CATASTRÒFICA
El pacient no és capaç de resoldre alguna cosa i s’angoixa
progressivament fins a l’extrem de
• Cridar o plorar
• Tirar allò que té a les mans
• Agredir
• Perdre el control
CONDUCTES AUTOMÀTIQUES
• Aquests símptomes poden donar-se en fases més
avançades de la malaltia. El pacient repeteix paraules,
accions o recorreguts perquè no recorda haver-ho fet.
29
Tractament No Farmacològic en les Demències
Conjunt de mètodes i estratègies cognitives i Conductuals que
pretenen optimitzar l’eficàcia Terapèutica, i que tenen com
objectius:
Millorar, mantenir, o bé adaptar el rendiment cognitiu dels pacients
Millorar l’estat funcional
Reduir els trastorns de la conducta
Millorar la qualitat de vida del pacient i de la seva família
ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA (ACP)
1. Respectar i valorar a la PERSONA amb demència com a membre de ple dret de la
societat.
2. eliminar pràctiques discriminatòries contra les persones que pateixen aquesta malaltia
3. Atenció personalitzada que tingui en compte les necessitats canviants al llarg de la
malaltia
4. Proporcionar una PSICOLOGIA SOCIAL DE SUPORT
CONFORT (manifestar-se afectiu i proper)
IDENTITAT (qui és cada persona, la seva manera de pensar)
APEGO (vinculació afectiva, seguretat emocional )
OCUPACIÓN (sentir-se útil )
INCLUSIÓN (sentiment de pertenença. Part del grup)
Intervencions no químiques, teòricament sustentades,
focalitzades i replicables, realitzades sobre el pacient o el
cuidador i que son potencialment capaces d’obtenir
beneficis rellevants
(Olarazán 2004)
Conjunt d’intervencions emmarcades en el model
assistencial biopsicosocial, donat que es centren en la
globalitat de la persona, adaptant-se en el conjunt de les
seves necessitats.
(Brooker i Surr al 2009)
TERÀPIES NO FARMACOLÒGIQUES (TNF): CONCEPTE
Les TNF inclouen tots aquells mètodes i estratègies cognitives i
conductuals que pretenen optimitzar l’eficàcia terapèutica per tal
de millorar el rendiment cognitiu dels pacients, alleugerir els
trastorns de conducta i millorar la qualitat de vida del pacient i
dels cuidadors
(Amer i Torrealba, 2009; García-Alberca i col., 2012; Olazarán i col., 2010).
Intervencions orientades a estimular el rendiment dels processos
cognitius, millorar l'afectivitat, potenciar la independència en la
vida quotidiana i incrementar la qualitat de vida dels pacients
(V. Carballo-García i col. 2012)
OBJECTIUS BÀSICS DE LES TNF
MANTENIMENT DE CAPACITATS COGNITIVES PRESERVADES
LA MILLORA DE L’ESTAT FUNCIONAL
LA REDUCCIÓ DELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA
LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT I DE LA
FAMÍLIA
(Kitwood, 1997)
OBJETIUS TERAPÈUTICS DE LES TNF (Peña Casanovas, 1999)
• Estimular i mantenir les capacitats mentals
• Evitar la desconnexió del entorn i enfortir les relaciones socials
• Donar seguritat i incrementar l’autonomia personal del pacient
• Estimular la pròpia identitat i autoestima
• Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales
• Millorar el rendiment cognitiu
• Millorar el rendiment funcional
• Incrementar l’autonomia personal en les AVD
• Millorar l’estat i sentiment de salut
• Millorar la qualitat de vida del pacient y i dels familiars i/o
cuidadors.
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
COGNICIÓ
FAMÍLIA
ENTORN
INTERVENCIÓ COGNITIVA
SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADOR
ADAPTACIÓ DE L’ENTORN
CONDUCTA
TERÀPIA
CONDUCTUAL
TERÀPIA CONDUCTUAL
Intenta identificar les conductes
anòmales i les conseqüències
d’aquestes, establint canvis en
l’entorn per tal de reduir al
mínim els desencadenants i/o
les conseqüències.
(Pujol, Azpiazu. 2004)
Abordatge dels trastorns de conducta
El tractament ha de ser SEMPRE INDIVIDUALITZAT per
pacient, per trastorn i situació.
1. Identificació de les conductes anòmales i les
conseqüències d’aquestes
2. Identificació de la situació exacta en que es produeix
l’acció.
3. Dirigit per un professional expert
4. Valorar les possibilitats reals de portar-lo a terme
Valoració de l’entorn
Conèixer els costums previs del pacient
QUAN APAREIX EL PROBLEMA (al vespre, en el
moment dels àpats...)
ON APAREIX EL PROBLEMA (és a un lloc concret, a
qualsevol lloc...)
QUÉ PASSA ABANS DEL PROBLEMA (se l’obliga a fer
qualsevol cosa, venen familiars a casa...)
COM ES DESENVOLUPA (s’angoixa, crida, tots criden...)
CONSEQÜÈNCIES DEL PROBLEMA (reaccions de
l’entorn, cóm afecta al pacient i al cuidador...)
Anàlisi detallat de cada situació
Situacions de risc
A L’HORA DEL ÀPATS
BANY
VESTIR
PRESA DE MEDICACIÓ
PROBLEMES DE COMUNICACIÓ
LIMITACIÓ DE L’AUTONOMIA
PROBLEMES DE D’ORIENTACIÓ
CONDUCTES DE FUGIDA
ACCIDENTS DOMÈSTICS
FOSCOR, POCA IL·LUMINACIÓ
VISITES
LLOCS DESCONEGUTS…
TERÀPIA DE VALIDACIÓ (FEIL,1953)
Teràpia de comunicació basada en una actitud de
respecte i empatia cap als pacients:
4 principis bàsics:
CADA PERSONA ÉS ÚNICA I HA DE SER TRACTADA COM UN INDIVIDU
ESPECÍFIC.
DARRERA DE LES CONDUCTES DE LES PERSONES DESORIENTADES HI
HA UNA RAÓ.
EVITAR LA CONFRONTACIÓ I LA DISCUSSIÓ AMB EL PACIENT.
LA COMBINACIÓ D’INFORMACIÓ TANT VERBAL COM NO VERBAL.
TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE VALIDACIÓ(Feil,1953)
Utilitzar llenguatge no amenaçant : Evitant el preguntar el motiu dels seus
actes.
Utilitzar repeticions: Fer servir el llenguatge que ell mateix utilitza. Es tracta
de repetir allò que acaba de dir fent servir les seves mateixes paraules.
Realitzar reminiscències: Evocant el passat.
Manteniment del contacte ocular: Senten seguretat, atenció, afecte.
Utilitzar un to de veu amable, clar i suau.
Relacionar una conducta amb una necessitat no satisfeta.
Concentració : El cuidador ha d’intentar alliberar-se al màxim de totes les
frustracions i malestar i ha d’estar més obert als sentiments del dement.
ESCOLTAR AMB EMPATIA
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
CONDUCTA FAMÍLIA
ENTORN
SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADOR
ADAPTACIÓ DE L’ENTORN
TERÀPIA
CONDUCTUAL
COGNICIÓ
INTERVENCIÓ
COGNITIVA
INTERVENCIÓ COGNITIVA
Intervenció terapèutica complementària al tractament
farmacològic basada en l’aplicació d’una o diverses
tècniques d’estimulació cognitiva amb la finalitat de mantenir
les funcions cognitives que el pacient preserva, durant el
màxim temps possible i al mateix temps que això esdevingui
confort i manteniment de les ABVD i AIVD.
IMPORTANT:
1. VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA
2. PROGRAMA DE REHABILITACIÓ
INDIVIDUALITZAT
OBJECTIUS TERAPÈUTICS:
Estimulació i manteniment de les capacitats mentals
Evitar la desconnexió de l’entorn, enfortint les relacions socials
Donar seguretat i incrementar l’autonomia personal del pacient
Estimular la pròpia identitat
Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales
Millorar el rendiment cognitiu.
Millorar el rendiment funcional
Augmentar l’autonomia personal en les AVD’s
Millorar l’estat i sentiment de salut
Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o
cuidadors
(Peña Casanovas, 1999)
FITXES COGNITIVES
Azpiazu-Cuevas-2001)
ESTIMULACIÓ MITJANÇANT ORDINADOR
ORIENTACIÓ A LA REALITAT
Constitueix un mètode de tractament de la confusió i les alteracions
de l’orientació i la memòria.
L’entorn (hospitalari /domicili) s’ha de modificar amb l’objectiu
d’oferir indicacions i facilitar les activitats:
• Cartells indicatius (cuina, bany, dormitori…)
• Utilització de calendaris, pissarres amb llistes…
Es pot treballar individualment o en grup:
• Orientació temporal (dia, mes, festes…)
• Dades importants en la vida del pacient( nom i cognoms,
adreça, tasques del dia…)
REMINISCÈNCIA
És una manera d’activar el passat personal, evocant situacions
mitjançant estímuls.
L’estímul pot ser: visual, tàctil, auditiu, gustatiu.
Intervé la memòria remota.
Memòria emocional.
És important conèixer nivell sociocultural, activitat laboral i
gustos.
REMINISCÈNCIA
Fotografies de familiars
Objectes personals antics
Postals, àlbums llibres
Musiques de la seva època.
Series d’objectes de cuina, d’eines, de
pel·lícules…
La World Federation for Music Therapy (2006) defineix la
Musicoteràpia com la utilització de la música i/o els seus
elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un
musicoterapeuta professional, amb un pacient o grup, en un
procés dissenyat per a promoure i facilitar la comunicació, la
interacció, l’aprenentatge, la mobilitat, l’expressió,
l’organització i altres objectius terapèutics per a treballar les
necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives de les
persones.
MUSICOTERAPIA
• Escoltar cançons de la seva vida, cantar-les i inclús ballar-
les, son activitats que activen de forma natural l’atenció
auditiva, el llenguatge comprensiu i expressiu, la memòria,
el moviment conscient i l’afectivitat vinculada a aquestes
cançons.
• Les persones amb MA poden utilitzar la música per activar
el record d’esdeveniments importants de la seva vida.
MUSICOTERÀPIA /REMINISCÈNCIA
• REVISIONES:
• Las personas con la EA, a pesar de manifestar déficits de lenguaje y
memoria, continúan cantando canciones del pasado y danzando
con melodías antiguas (Braben, 1992).
• – La música puede ser un canal de comunicación para recordar y
repasar eventos importantes de la vida (memoria biográfica)
(Geula, 1986; McCloskey, 1990).
• – Mientras el lenguaje se va deteriorando, ciertas habilidades
musicales continúan preservándose (Swartz, Walton, Crummer,
Hantz & Frisina, 1989).
• – La Musicoterapia ofrece un sentimiento de éxito y logro, de
dinamización y estimulación, de evocar palabras, de calmar y dar
confort al enfermo y cuidador (Pomeroy, 1993; 1994; Smith, 1990;
Tappen, 1994).
• – Puede paliar algunas de las reacciones conductuales y/o
emocionales, especialmente en las etapas más avanzadas (Bonder,
1994; Bright, 1986).
• – «... Facilicta emociones y asociaciones, dando acceso a la persona
a estados anímicos y memorias, pensamientos y contextos que
aparentemente se han olvidado» (Sacks & Tomaino, 1991).
Melissa Mercadal y Patrícia Martí
Psicólogas-Musicoterapeutas. Universitat Ramon Llull.
Aplicación de la musicoterapia en las demencias.
Informaciones Psiquiátricas - Segundo trimestre 2007. Número 188
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
CONDUCTA
COGNICIÓ ENTORN
INTERVENCIÓ COGNITIVA ADAPTACIÓ DE L’ENTORN
TERÀPIA
CONDUCTUAL
FAMÍLIA
SUPORT I FORMACIÓ AL
CUIDADOR
INFORMACIÓ
Individualitzada: Pacient i família
En grup: Grups Psico-educatius, conferències divulgatives
Informació escrita: Llibres, premsa.
Associacions de malalts
www.ceafa.es
Internet:
www.promeplan.com
www.todomemoria.net
www.mariawolff.org
www.imserso.es
www.crealzheimer.es
www.fundacionreinasofia.es
www.alzheimercatalunya.org
...
Técnica d’informació, educació i suport
emocional, dirigida als familiars
(cuidadors principals no professionals)
diagnosticats de algun tipus de
demència degenerativa, des del procés
de diagnòstic fins al final de la malaltia.
La combinació de suport educatiu i
emocional, és més eficaç que la teràpia
de suport emocional sola o els grups de
formació (Rabins 1998)
GRUPS PSICOEDUCATIUS
OBJECTIUS DE LES INTERVENCIONS
PSICOEDUCATIVES
GENERALS:
• Disminuir la càrrega (estrès, malestar) que senten elscuidadors
• Millorar la qualitat de l’atenció que reben els malalts
ESPECÍFICS
• Educar sobre la malaltia
• Facilitar eines per afrontar trastorns de conducta
• Proporcionar eines per cuidar-se i cuidar millor
• Proporcionar informació sobre recursos específics
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
CONDUCTA
COGNICIÓ
FAMÍLIA
INTERVENCIÓ COGNITIVA
SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADORTERÀPIA
CONDUCTUAL
ENTORN
ADAPTACIÓ DE L’ENTORN
L’ENTORN
Per evitar problemes com la desorientació, la frustració, l’ansietat i
l’agitació és molt important mantenir l’entorn el més estable
possible.
Les modificacions de l’entorn s’han de centrar en els principis de
Seguretat ( Bany, cuina, escales, balcons…)
Prevenció ( poca il·luminació, medicaments, mobles…)
Simplificació (Sense obstacles, familiar, ordenat…)
OBJECTIU: Minimitzar els requeriments mnèsics i cognitius.
AMBIENT ESTIMULANT
Bona il·luminació
Cal evitar sorolls inútils.
Calendaris
Rellotges
Pissarres o cartells
Senyalització de les portes
Música de la seva època.
BIBLIOGRAFIA
• Alzheimer’s Disease International. World Alzheimer Report 2011.The benefits of early diagnosis and
intervention
• Olazarán-Rodríguez J, Agüera- Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R. Síntomas psicológicos y conductuales
de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol 2012; 55: 598-608
• Reyes-Figueroa JC, Rosich-Estrago M, Bordas-Buera E, Gaviria-Gomez AM, Vilella-Cuadrada E,
Labad- Alquezar A. Síntomas psicológicos y conductuales como factores de progresión a demencia
tipo Alzheimer en el deterioro cognitivo leve. Rev Neurol 2010; 50: 653-60.
• Forsell Y et al. Am J Psychiatry; 1993; 150:1199-1202
• García-Alberca JM. Las terapias de intervención cognitiva en el tratamiento de los trastornos de
conducta en la enfermedad de Alzheimer. Evidencias sobre su eficacia y correlaciones
neurobiológicas. Neurología. 2012. doi:10.1016/j.nrl.2012.10.002
• Carballo-García V, et al. Efectos de la terapia no farmacológica en el envejecimiento normal y el
deterioro cognitivo: consideraciones sobre los objetivos terapéuticos. Neurología. 2012.
doi:10.1016/j.nrl.2012.06.010
• Dementia Care Mapping. Principios y práctica. Dawn Brooker y Claire Surr. Alzheimer Catalunya
Fundación, 2009
• Reminiscence therapy for dementia (Review) Copyright © 2009 The Cochrane Collaboration.
Published by JohnWiley & Sons, Ltd.
• Music therapy for people with dementia (Review) Copyright © 2011 The Cochrane Collaboration.
Published by JohnWiley & Sons, Ltd.
• Validation therapy for dementia (Review) Copyright © 2009 The Cochrane Collaboration. Published
by JohnWiley & Sons, Ltd.
• Ayalon L, Gum AM, Feliciano L and Areán PA. Effectiveness of nonpharmacological interventions for
the management of neuropsychiatric symptoms in patients with dementia: a systematic review.
Archives of internal medicine. 2006 Nov 13; 166 (20) :2182-8
MOLTES GRÀCIES