Número 13 / Març 2010

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

Memòriade Mallorca

www.memoriadelesi l les.org

Sumari• Editorial:

Sa Feixina i lesherbes molles p.2

•Assemblea Memòriade Mallorca p.3

•Agenda d’actesde commemoraciódel 79è aniversaride la 2ª República p.3

•La querella éscontra tots! p.4

•Iniciativa popular p.4

•Democràcia“choricera”senyor President p.5

•Sa Feixina neta:taula rodonaa Can Alcover p.7

•La flor que maino va arribar p.8

•Per vós: l’amoAntoni Domínguez p.10

•Què volen aquestagent? p.11

•Mis antepasados yotros recuerdos… p.12

•Poema JacquesViau Renaud p.12

Abril, el mes de lamemòria

Commemoraciódel 79è aniversaride la proclamacióde la 2ª República

Acte d’homenatgea les víctimes

del franquisme alBosc de la Memòria

2009

Acte d’homenatgea les víctimes

del franquisme alBosc de la Memòria

2009

Abril, el mes de lamemòria

Commemoraciódel 79è aniversaride la proclamacióde la 2ª República

En relació a la controvèr-sia en torn del monu-ment de Sa Feixina,alguns diuen, en clara

referència als partits quedefensen que s’hauria d’esbu-car sense cercar més excuses demal pagador, que ara es volenfer els “durs” (supòs que volendir que segueixen insuborna-bles), perquè els hi convé, per-què hi treuen rèdit polític, per-què és el més fàcil, etc. Tanma-teix, a mi em sembla que sem-pre ha estat més bo de dur, més“convenient”, més còmode (imés miserable), fer com lesherbes molles i mirar a unaaltra banda: un exercici, percert, que, a molts de mallor-quins els hi ha produït unaconsiderable hipertròfia de cer-tes vísceres. No puc estar dedemanar-me si algú creu dedebò que és possible fer unexercici de cosmètica amb unmonument que fou erigit perretre homenatge als que esta-

ven de part d’una insurrecciómilitar, feixista, il·legal iil·legítima (i m’estalvio tot unseguit d’adjectius més escato-lògics)? Pot creure algú que, toti la “reconducció” del monu-ment (o la “contextualització”,com diuen ara criptoeufemísti-cament), els familiars delsmilers de morts i represaliatsque defensaren el govern legí-tim deixarem de veure (i deviure) aquell cigalot de pedrapudenta com el que semprefou? Podran modificar l’apa-rença física, llevar-li els sím-bols feixistes, i, si cal, pintar-lodel color del gos quan fuig,però el seu primordial sentitsimbòlic, el seu pregon sentitpsicològic, el que roman a l’a-rrel més fonda de l’entenimenti els afectes i és encara un trauobert en la memòria dels obli-dats, i dels fills dels oblidats, idels fills dels fills dels oblidats,no s’esvairà aixuixí: i no caldir que aquesta mena de “ren-

tat de cervell” que ens volenfer, em sembla un intent arterde molt dubtosa moralitat. Jan’hi ha prou d’aquest exercicipantomímic, d’aquest ball dedisfresses per tenir tothom con-tent. Una “tàctica”, pens jo,molt poc intel·ligent, perquè jase sap que qui vol ballar totesles tonades a la fi sol fotre demorros i perdre el barram. I,sinó, temps al temps: el PIB -eldret a la S que falta el va per-dre fa molta estona- està llest(com el PE a nivell estatal) i elBloc sencer, si no rectifica, vacamí d’un franc descrèdit. Justaquests partits que “ara van dedurs” romanen fidels als seusprincipis ideològics, i, la veri-tat, ho facin pel motiu que hofacin, vos assegur que hanaconseguit més que mai elmeu respecte. Confondre lajustícia de la memòria amb lacosmètica de l’oblit no just ésfrívol: és un cinisme que fregala pitjor de les pornografies.

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

EditorialSa Feixina i les herbes molles

Crèdits:Han col·laborat:Jaume Rosselló MirMª Antònia OliverLibertario GelabertBartomeu Noguera VidalJoan Espiritusanto MarquèsMiquel Fiol GarcíaJuan HernándezCoordinació,disseny i maquetació:Blas GuevaraTemps de la Memòriaés el butlletí trimestralde l’ARMHM.La publicació no es faresponsable de les opinionsdels seus col·laboradors.Per posar-se en contacteamb nosaltres:tempsdelamemoria@gmail.como al 625 45 45 00

Per Jaume Rosselló Mir, professor de la UIBEx-candidat pel Bloc al Consell i a l’Ajuntament d’Esporles

Assemblea “MEMÒRIA DE MALLORCA”

El passat dia 27 de febreres va celebrar l’Assem-blea general de la nos-tra associació, en la qual

s’informà als assistents de totesles tasques duites a terme perl’Associació durant l’any 2009,així com dels reptes i els frontsoberts per enguany. La feina haestat molta, però els resultatsmolt pocs i decebedors. De lesmés destacables han estat lacampanya de retirada delmonument al creuer“Baleares”ila batalla judicial, que va perllarg, del procés obert pel jutjeGarzón d’investigació delscrims franquistes, al qual s’hi

troben les exhumacions de lesfosses comunes del cementirisde Calvià i Porreres.

Entre les resolucions adoptadesa l’Assemblea 2010 cal resaltarel canvi de nom de l’Associació,que a partir d’ara passarà a ano-menar-se només ˝MEMÒRIADE MALLORCA” (com ja heuvist a la portada d’aquest but-lletí), ja que aquest és el nomque darrerament estava adop-tant l’Associació, i la incorpora-ció de dos nous membres més ala junta directiva; el nous vocalssón n’Antònia Mercadal Serra ien Blas Guevara Caparrós.

Agen

daab

ril’1

0ALARÓ

• Dissabte 10 d’abril, Casal Son Tugores, a les 12 del migdia, conferènciaa càrrec d’Antoni Tugores “Educació: de la segona República al franquisme”.

• Dissabte 17 d’abril, Casal Son Tugores, a les 12 del migdia, recital poèticamb Miquel López Crespí “Poemes Republicans”.

• Dissabte 24 d’abril, Teatre d’Alaró, a les 12 del migdia, conferència a càrrec deVicenç Navarro “La importància de conèixer el passat per comprendre el present”.Organitza: Alaró per la Memòria Històrica.

BUNYOLA• Diumenge 11 d’abril del 2010, cementeri municipal, a les 12 del migdia.

Homenatge als republicans assassinats a Bunyola durant el primer semestre del1936, pels colpistes que encetaren la guerra civil.Ens acompanyarà na Mª Antònia Oliver París, presidenta de l’Associació Memòria deMallorca.

LLOSETA• Divendres 16 d’abril, a Can Seda, a les 20’30 h.

Acte commemoratiu de la Proclamació de la segona República, conferència“La Repressió a Mallorca durant la guerra civil (1936-1939): Memòria de la planificació i exe-cució” a càrrec de Tomeu Garí, historiador i secretari de l’Associació Memòria deMallorca.Presenta l’acte: Joan ServeraOrganitza: Agrupació Local del PSM-EN de Lloseta.

PORRERES• Diumenge 18 d’abril, darrere l’Oratori de la Santa Creu, a les 12 h.

Acte de recordança a les víctimes que lluitaren per la II República.– Presentació a càrrec de Marta Escoda Trobat.– Parlament a càrrec (falta decidir).– Ofrena Floral i Ambientació musical.Organitza: Ajuntament de Porreres i Comissió per recordar les víctimes que lluitarenper la II República.Col·labora: Associació Memòria de Mallorca i Xirimiers de Porreres.

CALVIÀ• Diumenge 25 d’abril, al Bosc de la Memòria de Bendinat, a les 11 del matí.

Homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista.– Els assistents prenen la paraula.– Recital poètic homenatge als desapareguts i assassinats pel feixisme a càrrec de

Miquel López Crespí acompanyat per interpretacions musicals al violí a càrrec deJosep Juárez.

– Ofrena floral.– Visita guiada al Fortí d’Illetes per Manel Suárez, Vicepresident de Memòria de Mallorca.

Aquest centre fou un lloc de detenció, repressió i afusellaments durant la guerra i la dic-tadura franquista i està situat enfront del Bosc de la Memòria.

Organitza: Associació Memòria de Mallorca.

MANACOR• Dissabte 17 d’abril, a les 10 del matí, Ruta de la Vergonya per Porto Cristo i

sa Coma, a la zona on hi hagué el front de guerra després del desembarcament de lestropes del capità Bayo.

• Dissabte 18 d’abril, a Son Coletes, cementeri de Manacor, a les 12 del migdia,acte en memòria dels morts per la llibertat.Organitza: Comitè de Son Coletes.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 13 / Març 2010

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

COMMEMORACIÓ DEL 79è ANIVERSARI DE LA SEGONA REPÚBLICA

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

4

L’admissió a tràmit perpart del Tribunal Supremde la querella contraGarzón per prevaricació,

del sumari 53/2008 presentadaper sindicats ultradretans haprovocat reaccions a favor i encontra, tant d’aquesta causacom d’altres instruccions deGarzón, així com també sobrela polèmica personalitat deljutge o les enemistats que téen l’àmbit judicial. Però el ques’hauria de fer és jutjar la con-creta actuació en el sumarisobre els Crims del Franquismei no a la persona. Això està pas-sant perquè aquest procedi-ment no és només un assump-te jurídic, és sobretot un as-sumpte polític i social.

La iniciativa de les Associacionsde Memòria Històrica d’acudirals Tribunals de Justícia, leslamentables actuacions de jut-ges i fiscals aplicant a les vícti-mes lleis de punt i final, l’ad-missió a tràmit per part del Tri-bunal Suprem d’aquesta que-rella juntament amb la proba-ble condemna de l’únic jutgeque ha estat capaç de protegiri emparar a les víctimes del

franquisme, han desemmasca-rat la farsa de la reconciliació.

Ara mateix molts de nosaltresens demanam si realment l’Es-tat i els Tribunals estan aver-gonyits o no del seu passat fei-xista, si realment estan aver-gonyits o no dels crims come-sos en el seu nom, ens dema-nam si la societat actual haassumit el seu passat i es basaen el mutu respecte i la solida-ritat amb les víctimes. Assistimespantats i avergonyits a l’es-pectacle de veure com els nos-tres governats callen covard-ment davant el patiment quetot aquest procés provoca a lespersones que han patit greusviolacions contra els dretshumans i els familiars dels des-apareguts: els únics i vertadersprotagonistes de la causa quehaurien d’estar protegits perl’Estat i els Tribunals.

Com és possible que per partd’amplis sectors de la societatse’ls condemni al silenci i a lavegada, soterrada i covarda-ment, se’ls exigeixi la reconcilia-ció? Si l’Estat es nega a enterrara milers d’assassinats, i la Justí-cia a investigar crims contra la

humanitat, parlar de reconcilia-ció és, a part de injust, cruel,inhumà i vergonyós.

Si condemnen a Garzón, quinjutge s’atrevirà a escoltar lesvíctimes del franquisme i ainvestigar els crims franquis-tes? I les víctimes, podran,sense mitjans i amb moltesdificultats, continuar batallantcontra les més altes instàn-cies judicials i polítiques icontra l’ofensiva de la ultra-dreta social, política, econò-mica i eclesiàstica d’aquestpaís?

Si condemnen a Garzón, enscondemnaran al silenci defini-tiu. Per això cal aixecar la veuara més que mai i seguirdenunciant aquí i allà. Malaura-dament la societat va sempreper davant dels governs i delspolítics i malauradament hau-rem de ser nosaltres que im-pulsem projectes per assolir elsdrets de totes les persones.Per-què la querella no és tan solscontra Garzón, no és tan solscontra les víctimes, la querellaés contra l’Estat de Dret, laquerella és contra tots!

La querella és contra tots!Per Mª Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca

Distintes associacions de drets humans ide la memòria històrica, així com juris-tes de tota Espanya, impulsaren una ini-ciativa popular per a reparar la memòria

de les víctimes del franquisme independentmentque segueixi cap endavant el processament deljutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón perinvestigar els crims de la dictadura.

L’avantprojecte consta de 103 articles i es preveupugui ser presentat a la Taula del Congrés delsDiputats entre maig o juny pròxims. Abans, esfarà una campanya explicativa del projecte endiverses ciutats de tot l’Estat. La recollida de sig-natures (es necessiten 500.000) començarà previ-siblement a l’agost o setembre i podria perllon-gar-se durant un any.

Iniciativa popularPer Mª Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca

TEMPS DE LA MEMÒRIA 13 / Març 2010

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 5

El ponent del text Miguel ÁngelRodríguez Arias, professor deDret Penal Internacional i autorde diversos llibres, exposa enun document de deu punts lesraons que sustenten aquestainiciativa que podeu consultaríntegrament a la pàgina web del’Associació:www.memoriadelesilles.org.

A continuació reproduïm els 10títols de l’avantprojecte:

L’anteprojecte de Llei de“Veritat, Justícia i Reparació”

per a les víctimes delfranquisme en 10 punts.

1. L’anteprojecte com a propos-ta oberta al debat.

2. Enjudiciament penal de totsels crims del franquisme i delposterior període d’impunitat.

3. Inaplicabilitat de la Llei d’An-mistia per impedir l’enjudi-ciament dels crims del fran-quisme.

4. Reconeixement parlamentaridel genocidi franquista.

5. “Veritat, justícia i reparació”per a totes les víctimes delfranquisme, i també de laimpunitat.

6. Nulitat de les quals han estatdenominant-se “sentències”que en realitat són assessi-nats d’Estat, i també de laresta de sentències i normesrepressives del franquismecom a punt de partida de l’an-teprojecte des de l’article 1.

7. Restitució dels desaparegutsals seus familiars.

8. Veritat, justícia i reparació, degènere.

9. Restitució de graus i honorsmilitars als guerrillers, puntsde suport i demés defensorsantifascistes, i de propietats alsseus legítims propietaris, etc.

10. Llei de “veritat, justícia i repa-ració” no tan sols de “justícia ireparació”.

Democràcia “choricera”senyor President

Per Libertario Gelabert

Senyor José Luis RodríguezZapatero President d’Es-panya i aleshores presi-

dent de la Comunitat Europea:

Molt Sr. meu deixi que li desitjiun Feliç Any Nou i a la vegadaun gran èxit en les seves ges-tions amb els socis de la comu-nitat Europea, l’Aliança deCivilitzacions i el conflicte d’O-rient Mitjà, conflicte entrejueus i palestins. Els meus des-itjos són nets i de bona fe.

També li demanaria que en laseva saturada agenda no s’o-blidàs dur-se’n l’Auto delMagistrado Garzón:

— Auto —

En Madrid,a 16 d’octubre de 2008

FETSL’Auto consta d’uns setantafolis i no és la meva intencióreferir-me a ningú, nomésdeman que se faci justícia a lesvíctimes desaparegudes en elperíode estudiat (17 de juliolde 1936 a desembre de 1951)és de 1.000 persones, només ala nostra illa.

DISPÒS1. ACEPTAR LA COMPETÈN-CIA per a la tramitació de lapresent causa, que se durà aterme de les Diligències Prè-vies, pels presumtes delictespermanents de detenció ilegal,en el context de Crims contrala Humanitat. Després cita alsinculpats d’aquests crims.

Els fills, nets i familiars li que-daríem molt agraïts de quèaquestes denúncies siguin dui-tes als tribunals de DretsHumans i Crims contra la

Humanitat de la Haya, ja quea Espanya encara és un tematabú o Matèria Reservada.També als nostres tribunalsembla que no és molt agrada-ble o al manco així sembla.

Vosté, aquest mig any en lapresidència de la ComunitatEuropea no li será molt difícilaquest assumpte, recordi queentre aquests també dema-nam justícia pel seu padrí.

Tampoc s’oblidi de dur en laseva agenda el tema de laganaderia, sobretot promocio-nar els cuixots de pata negra iels “chorizos”, ja que ambtants de porcs les Comunitatsno saben on enmagatzemar-los. Des dels ajuntaments undia sí, i l’altre també, els fur-gons surten plens i sense eti-queta d’origen, tant de l’esque-rra com de la dreta, no tenendenominació d’origen. Bé Sr.Zapatero, vosté no se preocupiper Espanya perquè encaraque li diguin, aquesta no seromp, ja ho va dir aquell: totestà fermat i ben fermat.

Fermada i ben fermadaTampoc se preocupi pels tribu-nals, tots estan en bones mans,mai millor dit, Manos Lim-pias. Mentre vostè fa pàtria,nosaltres informarem als turis-tes que ens visiten, que Mallor-ca té qualque cosa més queplatges i bon sol, ja que encaraconserva un camp d’exterminiamb els seus símbols nazis i fei-xistes que encara avui insultaals vençuts, i el monarca quecada estiu ens visita mai n’haparlat, res ell a lo seu: les rega-tes i… Però vostè segueixi amblo seu, donant leccions deDemocràcia Monàrquica, o tal

6

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

vegada seria millor, “Democràcia Choricera”,perquè de la Democràcia amb lletres MAJÚS-CULES, li deixi per als fills i nets, perquè d’ells ensabem que és la Democràcia vertadera. Socialis-tes, comunistes, anarquistes i d’altres que forenassessinats per no ser monàrquics, ells noméseren republicans, aquesta és la diferència.I eren republicans perquè ho decidí el poblesoberà a les urnes. El seu president no fou elegita dit, i molt manco pel dit d’un dictador, talvegada això és el que no deixa esbucar els nos-tàlgics records, ja que aquests són històrics… I jaho crec que són “històrics”. Si ho sabré jo, queem vaig quedar un mes sense menjar per la sevainauguració.

Que des del 19 de juliol de l’any 1936 eren tretsde les seves cases per a torturar-los i assassinar-los, els Camisas Negras del Comte Rossi, els de lacamisa blava i les cinc fletxes, els requetès i elsFaldas Largas y Negras del Vaticà.

El turista no en troba ja d’alambrades per l’illaperquè aquestes no hi feien falta, pocs foren elsque pogueren fugir d’ella per la mar, els filfer-ros de pues només els empleaven per a les tor-tures. Dels més de 1.000 executats, torturats idesapareguts, ni un fou acusat d’assassinat, elseu delicte només era tenir idees solidàries iprogressistes.

Diferent als assassinsEmili Darder, el darrer batle demòcrata i republi-cà fins a la data 2010, se trobava malalt quan vaser executat per un escamot de la Falange Espan-yola el dia 24 de febrer de 1937. Després li forenexpropiades totes les seves propietats i prohibirenals seus familiars, a la seva dona i la seva fillaque l’honorassin duguent dol.

El mur de la vergonyaLa inscripció està dedicada a les víctimes. Men-tida podrida! No fores víctimes eran assassinatssense judicis, només per la República, per ellamoriren assassinats.

Aquesta merda de placa és l’únic que pretén ferhonorar als milers de persones tretes de qualse-vol manera de les seves cases de nit i de dia pera ser fusilades sense judici previ, bé d’haver estatjutjats no haguessin assassinat a ningú, ja quenomés els podien acussar de ser lleials a laRepública i a la seva Constitució.

Sí, una merda de placa perquè ni tan sols se lapot llegir sense trepitjar el bassiot de sang quebrolla de la terra demanant justícia. A EmiliDarder li hagueren de seure perquè es trobavamolt malalt, després vingueren els aplaudi-ments d’aquells que avui s’anomenen demòcra-tes, tal vegada qualcuns amb càrrecs impor-tants, perquè si no fos d’aquesta manera no elsanomenarien monuments històrics.

Monuments dedicats, un als pilots rebels, i l’al-tre als italians caiguts per l’Espanya feixista.Segons, els nostres demòcrates monàrquics, sónmonuments històrics. De la República quise’n recorda?

La polèmica placa commemorativa al cementeri de Palma

Monuments dedicats als pilots rebels i als italians feixistes quemoriren a la Guerra Civil, en el cementeri de Palma

TEMPS DE LA MEMÒRIA 13 / Març 2010

7Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

El dia 6 de març, a CanAlcover, es va fer unataula redona organitza-da per Memòria de Ma-

llorca “Memòria i Dignitat”, queforma part de l’exposició deplantejaments arquitectònics dela iniciativa“Sa Feixina neta”ambla participació de Maria AntòniaOliver (presidenta de Memòriade Mallorca), Oriol Bohigas (ar-quitecte), Catalina Cantarellas(catedràtica d’Història de l’Artde la UIB),Margalida Capellà For-nés (periodista), Rafaela TorresJiménez (coordinadora de laARMH de Málaga), Josep Cruan-yes (advocat i historiador) i Mar-çal Isern (investigador i membrede Memòria de Mallorca).

En Josep Cruanyes, a la sevaintervenció argumentà, que aAlemanya, Itàlia i França, el refe-rent de les actuals institucionssón les institucions prèvies alsrègims feixistes i els qui comba-teren aquests. A Espanya, aixòno és així i les institucionsespanyoles, especialment la“jus-tícia”, la policia, l’exèrcit… tenencom a referència no els demò-crates que romangueren fidels ala República o els que combate-ren les institucions feixistes, sinóles institucions feixistes matei-xes.Això és el que explica moltesde les seves actuacions d’avui.

L’arquitecte OriolBohigas va dema-nar la demoliciódel monument alcreuer “Baleares”de Sa Feixina,ni larecent placa con-textualitzadora,ni la retirada del’escut preconsti-tucional el varenconvèncer de noretirar-lo de la fisonomia urbanade Palma.

Bohigas va presentar cinc argu-ments amb els quals quedariajustificat l’esbucament:

(1) No té cap mena de qualitatartística. És la típica arquitecturaque va exhibir el franquismedurant 40 anys.

(2) El monument és una procla-ma històrica en favor d’un acte debarbàrie.

(3) La reutilització del monumentés inviable:“és més fàcil reutilitzarel Valle de los Caídos que el monu-ment al creuer “Baleares”.

(4) Només es pot esbucar, perquèés un insult a l’urbanisme deMallorca.

(5) La seva demolició amb proufeines causaria problemes me-diambientals.

“Sa Feixina neta” és una pro-posta de diversos arquitectes

que han participat enel concurs de trans-formar la fisonomiadel parc de Sa Feixina,amb l’objectiu d’aju-dar a retornar a la vidacomuna i a la dignitatcívica la zona, perimaginar i mostrar,una vegada desapa-regut el monument,les possibilitats de:

- Transformar el lloc, antic glacisde la murada.

- Integrar en la ciutat un àreaactualment segregada entre elbaluard de Sant Pere i la Riera, elbarri de Santa Catalina, el volumde l’edifici de l’Escola Jaume I i elPasseig Marítim.

- Desenvolupar el projecte de l’ar-quitecte Guillem Forteza, quepreveia la continuïtat de l’àreade l’Escola Jaume I fins la mar.

- Vincular les barriades de SantaCatalina i de Sant Pere.

- Pot imaginar-se igualment la re-cuperació dels carreus de l’ac-tual monument, per al seu ús enobres i equipaments en millorade la ciutat).

En total s’ha presentat en aques-ta exposició 15 propostes elabo-rades per professionals recone-guts en aquest àmbit, han dibui-xat una plaça com a eix integra-dor del puig de sant Pere i SantaCatalina i per possibilitar que elsalumnes de l’escola Jaume I tin-guin un espai de jocs que ara notenen per culpa del monument.

Com a exemple, la proposta deCarles Oliver usa el monumentcom a mobiliari urbà. Nomésnecessita 4 hores de maquinàriai té un cost ínfim de 480 euros. Elsegon, de Marco Vidotto i FerranSagarra, neteja directament elmonument.

Sa Feixina neta: taula rodona a Can Alcover

Carles Oliver Barceló usa el monument com a mobiliari urbà

Marco Vidotto i Ferran Sagarra deixenla Feixina sense el “Baleares”

8

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

La flor que mai no ha arribatPer Bartomeu Noguera Vidal

Gregori Bernabeu Escolano i DoloresDonad Vicedo s’imaginaren fa setanta-vuit anys un demà millor mar enllà.Sabien on i no dubtaren a traslladar-s’hi

amb els seus quatre infants per viure tota lacalma i les oportunitats que una illa com Mallor-ca et podia donar per aquells temps. Agafarenvaixell i bolic i deixaren enrera la Barcelona delsomni republicà per fer realitat un nou projectede vida, una nova vida que es podia resumir enla paraula Llucmajor.

Aquí Gregori sabia que trobaria feina ben aviat ales fàbriques que coneixia dels seus viatges a l’illade quan feia de comerciant de pell. De fet, el pri-mer que arribà a Llucmajor va ser ell, abans quela resta de familiars, per treballar a una petitafàbrica –ca n’Horrach–. Es tractava de començarde zero en tots els sentits.

A Llucmajor arribaren amb ganes d’encalçar lavida a cops de feina, però pocs anys després elque trobaren foren els cops de la mort. Unesmorts que marcaren sobretot a quatre persones,els seus fills Gori, Josefina, Natividad i Lluís, quedels plors per la trista mort de la seva mare pas-saren al desconcert per la desaparició del pare id’aquí a la ràbia per la notícia de la seva execu-ció en pocs mesos. En total, visqueren cinc anysseguits de dol, dos i mig per cada un dels pares.

Tots els interrogants del món degueren passarpel cap d’aquells infants i joves –tots quatremenors d’edat– quan s’enfrontaren a l’hiverndel 36 sense família, lluny del lloc de naixementi patint, com tothom, els efectes de la guerra. I elque és més cruel, marcats sense saber-ho i de pervida com els fills “del català que s’endugueren”,amb tot el que implicava en aquella època éssercatalà i ésser dels “perdedors”.

Segons recull el Diccionari Vermell de LlorençCapellà, Gregori Bernabeu –nat a Barcelona,amb família originària d’Alcoi– “morí afusellata Son Pardo (Palma) en el quilòmetre tres de lacarretera de Sóller, la nit del vint-i-sis al vint-i-setde setembre del trenta-sis. Tenia 43 anys i eravidu”. Algun dels fills conegué el dia i lloc de l’as-sassinat quan li arribà a les mans aquest llibre,editat l’any 1989. La seva dona, Dolores Donad–nascuda a Ontinyent–, havia perdut la vida dosanys abans, el 1934. La varen enterrar al cemen-tiri de Llucmajor i com que no podien pagar latomba, la sepultaren a una fossa comuna.

L’activitat de la família d’ençà que trepitjà Lluc-major es va centrar en la feina. Des del primermoment tots entraren en contacte amb el mónde les fàbriques de calçat. El tancament deltaller de n’Horrach generà un nou projecteempresarial, associant-se Gregori amb una per-sona del poble –Puig– per crear la seva pròpiafàbrica. En aquesta empresa hi treballaren elsquatre fills; un tallava soles, un entatxava, unencapsava,... mentre el seu pare dibuixava i feiaels patrons de les sabates i l’altre soci es dedica-va a sortir a vendre.

El canvi de ciutat i les ocupacions de l’empresano aturaren les inquietuds polítiques de Gregori.Dels darrers dies a Barcelona la família recorda-va perfectament la nit “en blanc” i de festa delseu pare el 14 d’abril. Una vegada arribats aLlucmajor sempre penjà a les cases on estarendos retrats dibuixats per ell: un del president dela Generalitat, Francesc Macià, i l’altre de l’es-criptor i poeta Àngel Guimerà. Encara avui hi hagent a Llucmajor que recorda haver sentit queGregori era “un espia dels catalans”.

Entre les seves amistats més properes durantaquests darrers cinc anys de vida, els descendentsciten a Maria, una dona també catalana i veïnade la família, enClar –dels auto-cars–, en Garau–que tenia unafàbrica–, i el mestreGayà. Aquestadarrera persona eraun mestre moltimplicat política-ment i militant deles Joventuts Socia-listes. Posteriormentva ser ben conegutper les seves escapa-des de diversesdetencions i perhaver sobreviscut atres afusellaments,segons explicà aJean A. Schale-kamp i es recull alllibre Mallorca, any1936. D’una illahom no en pot fugir(1982).

A la meva padrina Nati

Gregori Bernabeu Escolanoi Dolores Donad Vicedo

TEMPS DE LA MEMÒRIA 13 / Març 2010

9Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

En aquesta obra, el mestre conta que quan el 18de juliol va conèixer els fets de la rebel·lió vafugir a una casa de camp on “vàrem reunir unaplec de joves socialistes i vàrem decidir dirigir-nos de vespre al fort Es Regal”. El seu pla era ocu-par el fort i, mitjançant l’emissora, comunicar-seamb el govern de Barcelona per intentar aconse-guir un desembarcament a s’Arenal. Evident-ment, tot va fracassar i no es va arribar a inten-tar cap ocupació perquè la mateixa nit varen serdescoberts per “uns falangistes escopeters”. Enaquestes converses amb Schalekamp, Gayà diuque després d’una de les detencions va saber elscàrrecs que hi havia contra ell i afegeix: “de laxarxa d’espionatge no en sabien res”.

De la relació amb el mestre Gayà sorgeixenalguns dels episodis destacats de les darreres set-manes del cap de la família Bernabeu. Un dia elmestre estava amb el fill petit, en Lluís, i ambaixò sense haver-hi cap raó li enteplegà unagaltada d’aquestes de quan n’has feta algunade grossa. Mirà seriosament l’infant i li digué:“conta-li a ton pare, digue-li que t’he pegat”.Aquestes varen ser les paraules, però el missatgeera un altre. Res més tornaren a saber del mes-tre. Poc després els falangistes entraven a ca’nGayà, però ja no hi trobaren ningú a dins. Gira-ren i buidaren la casa de dalt a baix iferen un munt de trastos i papers alcarrer.

Quan en Gregori rebé el ‘missatge’ de lagaltada agafà el cotxe i sortí de ca seva,tornant més tard amb un maletí. Les fillesmiraren dins aquest maletí i hi trobarenuns papers que pareixien d’alguna asso-ciació, signats pel pare i segellats. Però jaera massa tard per gairebé tot. Quan unshomes anaren a cercar a Gregori Berna-beu s’acomiadà dels fills. Mai més el tor-naren a veure. Na Josefina i la veïnaMaria anaren a l’ajuntament i d’allà aCiutat, al cementiri, demanant per ell. Unsoldat els hi mostrà els munts de roba ipogueren reconèixer la de Gregori, peròno els hi tornaren res, llevat del cinturó.Com a record.

Un record per tocar amb les mans que totel que havia passat era real. No era unmalson. Una ferida tan grossa comaquesta marcà la infantesa i la vida sen-cera d’aquelles quatre persones que que-daren soles, esmicolant-se molts dels lla-ços que havien unit als germans finsaquell dia. Na Fina trià Llucmajor perviure i aquí morí fa uns anys. El germàgran, en Gori, encaminà la vida cap aFrança, i allà també passà els seus darrers

dies. El petit, en Lluís, visqué a Palma fins quetornà a Barcelona, morint a la capital catalana.L’altra filla, na Nati, té ara 88 anys, construí lavida a Palma i ara resideix a Alaró.

Han passat més de setanta anys d’aquell assas-sinat que no deixa de ser una història tràgicamés com les dels altres trenta llucmajorers a quiarrabassaren la vida, o els tres-mil mallorquinsque es calcula que foren executats per les sevesidees o per les seves conductes o per qui sap què,i que durant dècades han estat i encara són elsmorts més invisibles que tenim. Una històriaque ara voldria tornar acostar a aquesta vila,Llucmajor, com un petit homenatge a totes lesvíctimes del poble, però també a totes les famí-lies que es moriren en vida a partir d’aquellsdies, convertint-se, a més, en víctimes d’un silen-ci massa llarg.

Només un desig motiva aquestes paraules, lail·lusió que arribin a Llucmajor en forma de flor.Aquelles flors que ni els fills ni els néts ni ningúhan pogut posar mai a la tomba ni a cap làpidaque dugui el nom de Gregori Bernabeu ni deDolores Donad. Una parella que agafà vaixell ibolic i abandonà Barcelona l’any 1931 amb elnom d’un poble al cap.

El quatre fills d’en Gregori i na Dolores

Heu passat per a-quest món, traves-sant, en tota lapenúria, aquells fe-

rests anys que vos tocàviure i que també a nosal-tres, ens marcaren per sem-pre la nostra posterior exis-tència.

Quant éreu un jove, en totala plenitud del vostres 30anys, tenguèreu que patir,en tota l’amargura, presen-ciar l’empressonament delvostre pare i germà a mansd’aquells miserables des-cervellats, que com els més famèlics animals escomporten quan cerquen el seu manteniment,anaven cercant unes persones per crear les sevesvíctimes de la seva sanguinària demència, perdesprès assassinar-les i deixar-les abandonades ales cunetes de les carreteres, o dins fosses a qual-sevol lloc.

El vostre pare fou miserablement executat, a lesnou i deu minuts del matí, del dia cinc de maig, alcementeri de Ciutat. El dolor que deguéreu sentir,ben segur és el que senten tots els bons fills enperdre el seu pare, malgrat hagin tengut mo-ments de discrepàncies que en qualque momentpoden sorgir.

Vós mateix, vàreu patir l’empresonament injust,durant massa temps, dins les presons franquistes,víctima de tota l’angoixa del terrorisme imperant,ignorant sempre el futur que vos esperava, moti-vat per les llistes que cada nit condemnaven, elsqui a la matinada següent, els durien a fer el quedenominaven la passejada, que era el posteriorafusellament.

Poguéreu salvar en aquells moments, el mésimportant, que és la vostra vida, i vos dedicàreuen tota la vostra humiltat a les vostres inquietuts,lluitant dins la clandestinitat, així com al treballquotidià per la subsistència de la vostra ben esti-mada família.

Avui heu dit adéu aquest món, en un 24 de febrer,casi a la mateixa hora però 73 anys desprès que a

10

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Per vós, ben estimat:L’amo Antoni Domínguez

Per Joan Espiritusanto Marquès

Ciutat es cometia una detantes injustícies: quatrepersonatges importants,foren afusellats. Emili Dar-der, batle de Palma; ToniMateu, batle d’Inca; Alexan-dre Jaume, diputat i AntoniMaria Quès, empresari d’Al-cúdia. Injust món que enca-ra no ha sabut ni vol repa-rar, tots els danys que esvaren cometre a tantes itantes famílies republica-nes, sembrant l’odi a totarreu.

Nosaltres des d’aquí, enaquest moment d’un molt trist acomiadament ala vostra venerable persona, vos desitjam en totala força del nostre més íntim sentiment, quehagueu trobat a la fi el camí del desitjat descans ila plenitut de la pau que ben guanyada teniu.

S’ha n’anat un lluitador,digne d’aquesta terra tan estimada,llar de valents com ell,lluitador de les llibertats,estirp d’homes rojos,tu cavalcaràs cap a un món millor,el teu record quedarà entre nosaltres,no cal lamentar la mal sort,la sort ha estat tenir-te entre nosaltres.

ORACIÓ

No espereu que us demanem perdópel nostre sofriment.

No espereu que us demanem perdóper lluitar contra vosaltres.

No espereu que us demanem perdóper odiar-vos amb tanta força.

No espereu que us demanem perdóperquè us prometem venjança.

Així sia.

Del llibre, La terra encesa,del poeta Joan Alfons Marí i Torres

TEMPS DE LA MEMÒRIA 13 / Març 2010

11Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Quan vaig “xarrar” amben Marçal de poderdir-vos unes paraulesavui en aquest acte, no

pensava que em resultaria tandifícil expressar els meus senti-ments davant un paper imenys davant vosaltres, nosabia com fer-ho... i vet aquí...va ser el record d’una cançóque em va donar la clau delque ara sentireu.

«Què volen aquesta gent, quetruquen de matinada?»

L’hora... poc importa, noméstenim present aquell momentquan uns individus se’n varendur del nostre costat a les per-sones que més estimàvem:pares, fills, germans, amics... ami, el padrí.

Qualque el va veure partir, qual-que sap d’ella pel que diuen lesveïnades... altres no els hemconegut. Res va ser el mateix.

Nosaltres compartim la desgrà-cia de no saber on són; compar-tim els records de historiadorsque ens diuen el que va passar,d’homenatges amb flors i can-çons, d’una fotografia, un anell,

una camisa, un mocador tacatde sang... i un bocí de terra pen-sant que aquí podria ser queestigués enterrat.

Hem viscut fins avui amb unbuit al cor, amb la llengua fer-mada, la por aferrada a l’esque-na i a les cases... una habitacióon plorar.

Avui hi ha gent que “mos”demana:«Què volen aquesta gent…?»

Que què vull “me” deis?Vull poder parlar amb la mevallengua dels crims que vàreufer, dir els noms i llinatges delsassassins que encara defenseu.

Vull saber on és el meu padrí itots els desapareguts a les pre-sons, al costat de carreteres, alsforats dels pous, a les paretsdels cementiris...

Vull dir-vos que som molts,molta gent,que ja no tenim por,que cerquem i que seguiremlluitant i cridant ben fort finsaconseguir que la memòria dela nostra gent sigui honoradaen els llibres d’història.

Dir-vos que podeu dormirtranquils, que no som com“voltros”, que no prendremvenjança, ja haurà allà dalt algúque us jutjarà...

Que us quedi clar: que perdo-nem... però no oblidem.

Què vols ara...? em pregunto.Demanar disculpes a la mevafamília, pares i padrins, perremoure un passat callat i ama-gat, que us ha fet reviure unantic mal somni.

Demanar-vos disculpes si la veus’ha romput per l’emoció i ushagui fet plorar.

Donar gràcies a la gent de laMemòria Històrica de Mallorca,en especial en Marçal i na MariaAntònia, per ells estic coneixentla meva història.

Gràcies a na Maria del MarBonet per posar so i paraules alsmeus... els vostres sentiments.

«Adéu als qui heu escoltatla meva veu per amiga;Jo he cantat en nom vostrela vostra veu és la mia.»

Alaró, 9 de desembre de 2009

Què volen aquesta gent?Per Miquel Fiol García

NECESSITAM LA TEVA AJUDA!Necessitam persones que creguin en els principis deJustícia, Veritat i Dignitat. Per això, apreciat companyet volem convidar a fer un nou soci. Si coneixes algúque pugui estar interessat en unir-se a l’Associació pera la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

Pots trobar el full de soci a:www.memoriadelesilles.org

i enviar-lo emplenat a l’adreçatempsdelamemoria@gmail.com

També pots cridar al telèfon 625 45 45 00

Memòria de Mallorca posaa l’abast de tots el seu ser-vei de consulta psicològica.

Plaça de l’Hospital, 4Casal d’entitatsC.C. La Misericòrdia

Dimecres de 15.00 a 17.00 hDijous de 10.30 a 12.30 h

Concertar cita prèvia única-ment durant aquest horarial tel. 971 21 96 60

Assistènciapsicològica

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

NADA PERMANECE TANTOCOMO EL LLANTO (fragmento)Ya no es necesario atar al hombre para matarlo.Basta con apretar un botón y se disuelve comomontaña de sal bajo la lluvia.Ni es necesario argüir que desprecia al amo.Basta con proclamar –ceñuda la frente–que comprometía la existencia de veinte siglos.Veinte siglos, dos mil años de combatida pureza,dos mil años de sonrisas clandestinas,dos mil años de hartura para los príncipes.Ya no es necesario atar al hombre para matarlo.La noche, los rincones, no, nada de eso sirve ya.Plazoletas y anchas calles se prestan bulliciosas.No cuenta el asesinato con los pacientes,no cuenta el príncipe con los sumisos.Todos han olvidado que el hombre es aún capazde cólera.Las llamas se extinguen sin haber consumido el odio.El día irredento ha postergado la resurreccióndel hombre.Y los otros, aquellos que presencian la matanzasentenciando:“Locos, habéis tocado a la puerta de la muertey ella se quedó en vosotros!”Esos sólo saben predecir la muerte,no han aprendido a combatirla.No han aprendido a cobijar la tierra en el corazónni a ganar la patria para el hombre.Y el sumido, ¿qué hace?¿Dónde deposita su silencio?¿En qué lugar del corazón teje la venganza?Nadie lo sabe.Todos le han olvidado.Se ha dictaminado que su morada sea la sombra,que el pan deshabitado sea su alimento,que el pico le prepare el lechoy la pala le cubra el corazón.¿Qué es el hombre combatido?Nadie lo recuerda.Lo visten los trapos.Lo arrojaron en la parte trasera de la casay allí con los residuosun guiñapo se amontona.Las llamas se extinguen.Se arrinconan los hombres en una sola sombra,en un solo silencio, en un solo vocablo,en un llanto solo y cuando todo sea uno,uno el llanto y el vocablo unono habrá paz sobre la tierra.¿No habrá paz?Y aquellos que dictaminaron el destino delhombre, los que jamás contaron con los sumisos,amasarán con sangre su propia podredumbre.¡No habrá paz!¡Llanto para quebrar el llanto,muerte para matar la muerte!

POEMAJacques Viau Renaud (Puerto Príncipe,

28/07/1941 - Santo Domingo, 15/06/1965)Mis antepasadosy otros recuerdos…

Ysigue mi madre na-rrando. ”Yo tenía mu-cha afición a la lectu-ra, pues mi abuelo

paterno (que como ya sabréis,iba por los campos y aldeasenseñando), los domingos yfestivos “recalaba” en casa ycon su afán de enseñante seocupaba de su querida nieta.Más tarde, se dotó a Cañadadel Trigo de una EscuelaMixta, así que, gracias a las cla-ses “extra “de mi abuelo, pron-to fui de las más adelantadasde la clase. Más no me sentíafeliz ya que nada más salir delcolegio, tenía que coger lacarretilla,cargar con dos gran-

des cántaros y llenarlos en el pozo del pueblo; ya iba con laidea de esperar a los muleros que llegasen a sacar aguapara las bestias; ellos me subían el cubo, mientras yo, conmuchas dificultades lograba llenar los cántaros, ya que seme hicieron callos en las manos, junto a los dedos comocarne muerta al tener que soportar tanto peso debido a micorta edad.

A la salida del colegio, todas mis compañeras a jugar, mien-tras yo no podía retrasarme un minuto ya que tenía muchascebollas a pelar para la elaboración de morcillas. Acabadaesa labor, me esperaba el rascado y limpiezas de las tripasde cerdo, depositadas en un lebrillo de barro, en el suelo oencima de un cajón, sentada en una silla baja de anea; asíme pasaba horas y horas, al punto que luego me costabaponerme erguida debido a la mala postura adoptada.

Mi padre casi nunca estaba en casa, por lo que mi madreatrancaba una silla detrás de la puerta a la espera de su lle-gada;yo,que estaba medio dormida,al escuchar el arrastrede la silla, despertaba sobresaltada mientras escuchabalos llantos de mi madre. El sol ya se colaba por las rendijasy mi padre sin llegar… hasta que se lo conté a mi abuelapaterna, la cual preguntó a mi madre qué ocurría; ella noquería, hasta que finalmente se lo contó.Yo no sé lo que lediría a su hijo, pues era una mujer de mucho carácter, (mimadre, de seguir así, no hubiese vivido mucho); ademásera muy inteligente y sabía muy bien cuando tenía quehablar y cuándo tenía que callar; tenía mucha sabiduría…fallos, como todos los mortales, pero qué le diría a mipadre,que de inmediato,dejó de jugar prometiéndole quejamás miraría una carta; eso lo cumplió hasta el final de susdías (que me lo digan a mí, su nieto, que cuando jugabacon mi abuela, bien a la Brisca o al Siete y medio yo invita-ba a mi abuelo y él nunca quiso aceptar)”.

“Dios los tenga a todos en su Santa Gloria. Allí se acabóel juego; él, a su trabajo y a criar a sus hijos”.

Seguirá en la próxima entrega.

8ª entregaPer Juan Hernández Jover

Mi madre (derecha)con una amiga.