Editorial

Ecología y gestión del agua en CatalunyaNarcís Prat

Infraestructuras y recursos. ¿Necesitamos elagua del Ródano?Jesús Carrera

Fiscalidad ambiental y nueva cultura del aguaEnric Tello

El municipio y la nueva Ley catalana del aguaCarlos Padrós y Lucia Casado

Agricultura de regadío y sostenibilidadXavier Coll

Entrevista a Marta LacambraLluís Reales

Normativa ambientalIgnasi Doñate

ActualidadJohanna Cáceres

Ecología del ocioXavier Duran

Sumario

Summary

Sumari

Editorial

L’origen dels espais naturals protegitsMartí Boada i Mònica RiveraLa idea de conservació ha evolucionat amb el pas del temps fins arribar als dife-rents models de proteccionisme que existeixen avui.

Noves tendències en gestióJosep Maria MallarachLa tendència actual pel que fa a la gestió de les riqueses naturals és aplicaruna política integral que consideri el conjunt del territori que envolta els espaisque cal preservar.

Passat, present i futur del Parc del delta de l’EbreRafael BaladaEl Parc Natural del Delta de l’Ebre és un cas extremadament interessant en tantque espai molt "humanitzat".

La recerca als espais naturals protegitsJaume TerradasLes activitats de recerca científica de qualitat contribueixen a donar més sentit iprestigi als espais naturals protegits.

El model del National TrustRichard EllisEl National Trust és una organització conservacionista britànica exemplar per laseva tradició i la seva gran quantitat d’afiliats.

Entrevista a Lluís PaluzieLluís Reales

Normativa ambientalIgnasi DoñateLa gestió dels espais naturals.

Ecologia de l’ociXavier Duran· Un món nou· La guerra de la cocaïna· El gen escarlata· Comunicació i medi ambient en la societat global· Bioma· Mètode· The Ecologist

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

2

3

4

70

71

75

79

83

94

99

87

91

Editorial

Ecology and water management in CataloniaNarcís Prat

Infrastructures and resources. Do we needwater from the Rhone?Jesús Carrera

The environmental taxation system and thenew water cultureEnric Tello

Municipalities and the new Water ActCarlos Padrós & Lucia Casado

Irrigation agriculture and sustainabilityXavier Coll

Interview with Marta LacambraLluís Reales

Environmental legislationIgnasi Doñate

NewsJohanna Cáceres

Ecology of LeisureXavier Duran

102

103

107

111

114

118

121

124

129

14

22

30

38

46

54

66

Editorial

El origen de los espacios naturales protegidosMartí Boada y Mònica Rivera

Nuevas tendencias en gestiónJosep Maria Mallarach

Pasado, presente y futuro del Parque del Delta delEbroRafael Balada

La investigación en los espacios naturalesprotegidosJaume Terradas

El modelo del National TrustRichard Ellis

Entrevista a Lluís PaluzieLluís Reales

Normativa ambientalIgnasi Doñate

Ecologia del ocioXavier Duran

Editorial

The origin of protected natural areasMartí Boada and Mònica Rivera

New management trendsJosep Maria Mallarach

Past, present and future of the Ebro Delta ParkRafael Balada

Research in protected natural areasJaume Terradas

The National Trust modelRichard Ellis

Interview with Lluís PaluzieLluís Reales

Environmental regulationsIgnasi Doñate

Ecology of leisureXavier Duran

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

3

Cap a un únic modelde gestió

Era una decisió llargament esperada permolts sectors de la societatcatalana. Ara fa gairebé un any, concretament el 29 de novem-bre de 1999, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publi-cava el Decret 297/1999. Aquest suprimia la Direcció General deMedi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca iles seves funcions enmatèria de conservació de la natura s’atribuïena la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del De-partament de Medi Ambient. Finalment, la lògica es va imposar:calia un únicmodel pel que fa a la gestió dels espais naturals a Cata-lunya, siguin públics o privats. Des d’aleshores, la gestió del pa-trimoni natural es troba en un període de transició. S’està posantordre a l’espera de la creació de l’Agència Catalana de la Natura,l’organisme que haurà d’unificar i pilotar la gestió del patrimoninatural del país.En aquest context de canvi i en aquest moment d’oportunitat sesitua el número de Medi Ambient. Tecnologia i cultura que te-nen a les sevesmans. En els darrers anys, la majoria dels espais na-turals han estat maltractats, no ha existit una política única i co-herent. Ara Catalunya té una oportunitat única per adoptar lesdarreres tendències en gestió i endegar una política imaginativaper protegir i preservar no només els espais naturals, sinó tambéel conjunt del territori.Pel que fa al contingut d’aquest número, en primer lloc MartíBoada i Mònica Rivera, del Centre d’Estudis Ambientals de laUniversitat Autònoma de Barcelona, repassen l’evolució de la ideade conservació, des de les "reserves" creades a Mesopotàmia finsa mitjan anys 70, quan arriba la democràcia al nostre país. Elsautors incideixen especialment en el massís del Montseny, para-digma del proteccionisme a Catalunya.El geòleg i expert ambiental Josep Maria Mallarach analitza lesdarreres tendències en gestió on cada cop els criteris ecològics pe-sen més a l’hora de definir les polítiques de protecció.

El Parc del delta de l’Ebre és un espai natural des de sempre ca-racteritzat per la gran activitat humana que s’hi ha desenvolupat.Rafael Balada, el director del parc, explica com s’ha aconseguit queels veïns de la zona sentin i defensin el parc com un valuós pa-trimoni després d’una història plena d’entrebancs.Els espais naturals protegits són àmbits molt apropiats per a larecerca i en molts casos s’han convertit en instruments indispen-sables per a l’avenç de la ciència. Jaume Terradas, investigadordel CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona, aprofun-deix en el paper que tenen aquests espais per fomentar larecerca.Més de 2,6 milions d’afiliats i un pressupost anual de 50.160 mi-lions de pessetes converteixen el National Trust britànic en unade les organitzacions no governamentals de l’àmbit de la conser-vació més importants del món. Richard Ellis explica aquesta ex-periènciamodèlica. L’entrevista, habitual en cada número, té coma protagonista a Lluís Paluzie, president del Consell de Proteccióde la Natura i personatge de gran pes en la història de la protec-ció a Catalunya.Finalment, l’advocat Ignasi Doñate repassa la realitat legislativa so-bre el tema que presenta el vint-i-setè número de Medi Ambient.Tecnologia i Cultura.•

Lluís RealesDirector de Medi Ambient. Tecnologia i cultura

Editorial

Els autors repassen l’evolució de laidea de conservació, des de les"reserves" creades a l’antigaMesopotàmia fins als primersreferents proteccionistes endegatsal nostre país. També s’aborden elsinicis del planejament territorial aCatalunya i la revolta ambientaldels anys 60, clau de pas cap alproteccionisme actual.

L’origen dels espais naturals protegits

Martí Boada. Mònica RiveraCentre d’Estudis Ambientals. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona

Hi ha una acceptació generalitzada quela protecció i conservació d’espais naturalstal i com s’entenen avui dia, s’inicien a lasegona meitat del segle XIX amb la crea-ció del Parc Nacional de Yellowstone, alsEstats Units. A partir d’aquest esdeveniment,l’arrencada de les figures de protecció, ambtemps, intensitats i situacions geohistòri-ques diferents, no ha parat. Una fita, la crea-ció d’espais naturals protegits, que en lahistòria del conservacionisme té orígensremots i motivacions diverses. Els objectiusdels més antics erenmajoritàriament vena-toris. A Catalunya trobaríem aquest origenen els espais de cacera dels comtes reis ien els tractats de falconeria. N’és un exem-ple la primera col·lecció zoològica docu-mentada del rei Joan I el Caçador, conser-vada en un tancat d’oliveres del palau. Enun context civilitzat diferent, però no aliè,Hernan Cortés comenta en el seu diari queen la seva primera visita al Palau deMocte-zuma II a Tenochtitlan, l’impressionà larepresentació viva de diferents hàbitats ambmostres de la flora i la fauna de l’imperiasteca.La referència més antiga de creació d’unescertes "reserves" s’ha documentat a l’antiga

Mesopotàmia, bressol de tres grans civi-litzacions: sumèria, babilònica i assíria, ambuns coneixements importants sobre agri-cultura, jardineria, ramaderia i pesca. Algunsreis mesopotàmics implantaren les prime-res reserves d’animals per a la pràctica privi-legiada de la caça, segurament es tractade les primeres "figures" d’un espai territorialsotmès a una ordenació per al seu ús lúdic(Boada, 1997).Pel que fa al coneixement del medi natu-ral i al paper que juga en l’equilibri i la salutdels individus, és Hipòcrates (460-375 a. deC.) qui formula les "primeres auditoriesambientals" plantejant que per entendre lasalut dels individus i del conjunt de la socie-tat, cal estudiar la naturalesa del medi queels envolta: "Quan s’arriba a una ciutat ovila s’ha d’observar la situació del llocrespecte dels vents, també les seves aigües,si són zones pantanoses, si són toves odures, si es troba en una zona enlairadao plana, com és la flora que l’envolta".Durant la romanització, a resultes del’augment de la mobilitat i de la capacitatde transformar el medi natural, sorgeixun primer "ordenament" urbanístic i delterritori (vegeu figura).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

El geògraf i historiador Estrabó (63 a. deC. al 19 a. de C.), en la seva Geographika,probablement impressionat pel tret densi tancat dels paisatges ibèrics, ressalta elcaràcter extensivament selvàtic de la Penín-sula Ibèrica. Estrabó fa unes primeresdescripcions dels seus sistemes naturalsdient que: "Ibèria témolts cabirols i cavallssalvatges. Els d’Emporion fabriquen lli iel seu país en part és bo i en part és dolent,amb jonc vast i inútil".També són interessants les descripcionssobre el patrimoni natural ibèric recolli-des pel savi Plini el Vell, quan va ser procu-rador de la Bètica. En la sevaHistòriaNatu-ral cita un dels primers exemples de "delicteecològic", diu que a les cigonyes se’ls honoratant per la quantitat de serps que capturen,i que es dóna pena de mort a qui les mata.

Ordenament i maltractament delsboscos

Una altra aportació notòria la constitueixl’obraDe re rustica, de l’autor hispanoromàColumela, on queden recollits els conei-xements dels clàssics en matèria agrària iforestal, i s’elabora el que es pot conside-rar el primer tractat de bones pràctiquesagrícoles i forestals.L’any 800, apareix un tractat primerenc sobrela necessitat de conservar i millorar elsboscos, el Capitullare de Villis. Aquest ésunaOrdenança visigòtica per a les posses-sions reials, que manifesta la preocupa-ció per la gestió i conservació dels recur-sos forestals: "Els nostres boscos s’han decustodiar amb diligència. No es pot perme-tre que els boscos, allà on siguin neces-saris, pateixin greuges per tallades exces-sives. Ha d’afavorir-se la plantació de:ginebró, pomera, perera, prunera,moixera,nesprer, castanyer, avellaner, ametller,morera, llorer, pi, noguera i cirerer".Durant el llarg procés de feudalització, hanexistit episodis històrics en què s’hanpromulgat mesures polítiques d’impactenegatiu en el medi. No ens allargarem enaquest punt, però quedi com a exemplel’ordre promulgada pel virrei García deToledo l’any 1561, per a la crema sistemà-

tica dels boscos situats a prop dels caminsde trànsit importants i, si escau, de totsels altres boscos del Principat, ja que cons-titueixen un refugi inexpugnable de bando-lers. L’acció va ser congratulada per Felip II"por el buen sosiego y quietud que puso enel principado y el condado" (J. Reglà, 1962).L’augment demogràfic i l’impacte humà enel territori són l’origen dels primers espaissotmesos a un cert "règim de protecció". Lasobreexplotació dels boscos per la creixentdemanda social i el fort consumde produc-tes forestals en el sector domèstic, artesà,mariner i protoindustrial, expliquenl’aparició d’un document normatiu que volposar ordre als abusos, i que apuntal’organització d’una incipient "administra-ció forestal". Aquesta primera legislació pera "l’ordenació i conservació" dels boscosa Catalunya es coneix com lesOrdenacionsforestals o Llei de boscos de Solsona (1627).El document comença així: "S’han fet moltsgrans excessos en aquesta extracció, exce-dint els límits (...) Sa excel·lència (...) prohi-beix (...) que cap persona (...) no intentillevar lesmarques ni els senyals dels arbres(...) ni vulgui tallar aquests arbres senya-lats". Aquest ampli document normatiuregula la tala, el carboneig, la fabricació depegues... Penalitza els abusos: incendis id’altres pràctiques considerades abusives.

Canvis en les relacions societat -natura

Tanmateix, cal considerar que fins benavançada la Il·lustració a les darreries delsegle XVIII, la idea multisecular sobre elsrecursos naturals, era que aquests, per raonsdivines o sobrenaturals, eren inesgotables;dominava la creença que el providencia-lisme emparava i regenerava els recursosnaturals sotmesos a qualsevol formad’explotació per part de la societat, la idead’un límit era inexistent. La contínua explo-tació dels boscos i la forta regressió asso-ciada de la superfície forestal durant el segleXVIII explicaria l’aparició del documentdel marquès de l’Ensenada, signat el 31de gener de 1748. Aquest document, enforma d’ordre reial, regula l’explotació i

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

6

L’augment demogràfic

i l’impacte humà en

el territori són l’origen

dels primers espais

sotmesos a un cert

“regim de protecció”.

la conservació dels boscos. D’aquesta orde-nança per al foment, cultiu i conservaciódels boscos, en destaca l’exigència explí-cita que cada veí, a tot el país, ha de plan-tar tres arbres per cada arbre tallat a mésdel que li pertoca com a veí cada any;s’eximeix d’aquesta obligació solament lesvídues pobres i els infants. La implanta-ció d’aquesta norma farà, com hem pogutdocumentar, que algunes viles, per acordmunicipal, augmentin fins a cinc el nombred’arbres que cada ciutadà ha de plantarabans no finalitzi l’any.El decret explicita que: "Per tal que les acti-vitats de bosc es facin correctament, lesplantades, les podes i les tallades es faranambelsmètodesmés convenients, i es reco-mana que cada poble disposi d’un indretper a planter ben descobert al sud i prote-git dels vents del nord on es plantin les fagesi les aglans més grosses i sanes dels arbresmés robusts, que no s’arrenqui l’herba niel gram, perquèmantinguin la humitat i lesrosades d’estiu".Pel que fa a les tallades i les podes, s’indical’època de l’any adequada i com s’ha detallar sense deixar ferides a l’arbre. Manaque es castigui amb rigor els qui el tallino el trossegin sense permís o de maneragrollera. Caldrà sempre el permís de talladai es remarca la necessitat d’augmentar elconreu i el nombre de boscos. D’aquestdestacat document se’n deriven els primersinventaris forestals, que gestionarà la quees pot considerar la primera guarderia fores-tal i que curiosament seran els denominatsComissionats de Marina, un cos d’agentsque estarà present a través d’un represen-tant a les principals viles forestals del Prin-cipat, que són els qui efectuen els controls,els inventaris forestals i, si escau, n’autoritzenla tala.Ara bé, no serà fins a finals del segle XVIII,que es donaran les primeres propostes,mésomenys ben construïdes, orientades cap aplantejaments que es poden considerarprecursors del conservacionisme. A escalaeuropea, la revolució industrial tindrà ja enels seus primers estadis un impacte extra-ordinari sobre els boscos. Apareix uncanemàs conceptual de la natura en el

pensament occidental, que s’engloba sotatres grans visions generals (Glacken, 1967;Goudie, 1990):Visió teleològica. És a dir, la creença en unaentitat suprema que governa els ritmesde la natura i els ritmes de la societat. Coin-cideix amb el providencialisme sobrena-tural (Urteaga, 1993).Visió determinista. És a dir, la idea que lescondicions naturals són responsables del’evolució de les societats humanes. Aquestpropòsit ja fou formulat per Montesquieu.Visió antropocèntrica en el sentit que inver-tint l’ordre de la visió determinista anterior,són les societats humanes les que influen-cien i, en certamanera, governen cada copmés els ritmes ambientals, i no a l’inrevés.Aquesta visió sorgeix no tant de la refle-xió filosòfica, com podria ser el cas de lesdues anteriors, com de l’experiència pràc-tica, en observar-se els primers grans efec-tes de la desforestació.Noespotpassarper alt queHumboldtposaràde relleu en la seva obra Assaig sobre laGeografia de les Plantes i el Quadre Físicde les Plantes, algunes de les modificacionsintroduïdespelshumansenels sistemesnatu-rals. Aquesta primera obra de geografiaambiental la dedicaria al seu contemporaniGoethe, amb qui compartiria algunes deles tertúlies que aquest darrer organitzava,enquè es barrejaven artistes, poetes, escrip-tors i científics. A l’entornd’aquests cenaclesdel Romanticisme alemany, que encapçalàGoethe, Humboldt tindria una influèncianotòria en el desvetllament dels estudis perla gestió dels recursos naturals. En aquestcontext sorgeixunpersonatgeque jugaràunpaper important en l’establimentde lesbasesmés incipients de les ciències de la conser-vació formulant la necessitat d’organitzarl’explotació racional dels recursos naturals:Heinrich Cotta (Boada & Saurí, 1999).Cotta fou el fundador de l’Institutd’Ordenació de Tharandt, la primera escolaforestal, on es formaria Agustín Pascual,fundador de l’Escola de Forests a Villavi-ciosa de Odon, als inicis del segle XIX

(Gómez, 1992). Les primeres promocionsd’aquestes institucions es nodreixen d’unalt percentatge de joves procedents delmón

rural català (Boada 1996). Un cop acabadala formació, alguns d’ells —Bosch i Julià,germans Josep i Ramon Jordana, SebastiàSoler, Primitiu Artigas, Joaquim Castellar-nau— faran les primeres aportacions a lagestió de recursos forestals, repoblació decapçaleres, fixació de dunes, etc. La visitaals EUA de Josep Jordana —anys 1876 i1877— i, posteriorment, de Rafael Puig iValls—1893—, els posaria en contacte ambles primeres formulacions proteccionis-tes: la instauració de la Festa de l’Arbre al’Estat de Nebraska el 1872 i la creació elmateix any del primer parc nacional delmón: Yellowstone.

Necessitat de protegir

Als Estats Units d’Amèrica, durant la segonameitat del segle XIX, l’explotació indiscri-minada de terres i boscos motivà el sorgi-ment d’un corrent conservacionista en el side les institucions federals del país. L’objectiuprincipal era preservar certes àrees de lapressió colonitzadora, amb la idea de deixarde considerar que la natura és il·limitadai passar a concebre-la com un patrimonique cal conservar per a les generacionsposteriors (Saurí, 1993). L’espai protegit esconcebia comun santuari de la natura, into-cable per a l’home permantenir-lo "verge".Sota aquest pensament es formulà el parcnacionalmés extens i més visitat dels EstatsUnits, Yellowstone.Seguint la línia de Cotta, al nostre país lafigura de l’enginyer forestal tarragoní, RafaelPuig i Valls, jugarà un paper pioner amb lesseves aportacions a la gestació del conser-vacionisme i la conscienciació ambiental.L’any 1884, aquest tarragoní, davant la contí-nua i intensa destrucció dels boscos, vaformar part d’una comissió integrada perell i un altre membre de l’Institut AgrícolaCatalà de Sant Isidre, i dos més del’Associació Catalanista d’Excursions Cien-tífiques, per organitzar una lliga per a ladefensa del medi natural, enfront la talaabusiva de boscos, per tal que es crees-sin disposicions legals indispensables pera la protecció, conservació i recuperacióde paisatges forestals. El primer treball

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

7

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

8

d’aquesta comissió va ser la redacció d’unprojecte de repoblació de la serra de Coll-serola. Ens trobem amb el que, amb totaprobabilitat, constitueix un dels primersagrupaments conservacionistes del país.Fou ell qui va a donar a conèixer el 21 desetembre de 1898 en l’article "La Pàtria il’arbre" publicat a La Vanguardia, la Festade l’Arbre. No obstant això, la idea d’instituirla repoblació des d’una perspectiva devinculació social o popular ja l’hem esmen-tat anteriorment amb l’Ordre signada pelmarquès de l’Ensenada l’any 1748.La primera Festa de l’Arbre es va celebrarel 30 d’abril de 1899 a Barcelona. Aquesthomenatge popular a l’arbre resulta de dife-rents antecedents com el citat anteriormentdel marquès de l’Ensenada i, amb totaprobabilitat, és una conseqüència de la visitade Puig i Valls als EUA l’any 1893 arrande l’exposició universal celebrada a Xicago.Durant la llarga estada en què va recórrerdiversos estats, sembla conèixer la cele-bració delTreeDay—celebradaper primeravegada el 10 d’abril de 1872 a l’Estat deNebraska. Aquesta festa té com a finalitatdesplegar una iniciativa d’àmplia implan-tació popular destinada, d’una banda, ala recuperació de superfície forestal, i del’altra, estimular entre els ciutadans l’amora l’arbre i el símbol d’arrelament a la novapàtria (Boada, 1995).Immediatament desprès de l’endegamentde la Festa de l’Arbre, Puig i Valls va ence-tar el camí de la protecció dels espais natu-rals i va esdevenir precursor del conser-vacionisme aCatalunya i el conjunt de l’Estatespanyol, amb la proposta de creació d’unespai natural protegit. Concretament, ambdata del 6 d’abril de l’any 1902 presentà lesbases del projecte de Parc Nacional de laMuntanya de Montserrat i suggereix lanecessitat d’aplicar la mateixa figura a lesserres del Tibidabo i del Montseny; alhoraque proposa la declaració d’indret d’interèsper al cap de Creus (Boada, 1995).

Primers referents proteccionistes al’Estat espanyol

Com s’ha dit, els orígens de la política deconservació a l’Estat espanyol estan lligatsa una esfera predominantment forestal queés hereva de la tradició forestal vinculadaal procés de desamortització del segle XIX.El forestalisme troba en la defensa de laintegritat del paisatge i dels valors natu-rals un camp on desenvolupar les sevesaspiracions naturalistes, conservacionistes,patrimonialistes i educadores. La idea delsespais naturals protegits es converteix enun dels punts de convergència privilegiatsd’un coneixement forestal tant científic comcultural i divulgador (Gómez, 1992).La primera figura de protecció específicaneix el 7 de desembre de 1916, data en quès’aprova, en l’àmbit espanyol, la Llei deparcs nacionals (en vigor fins l’any 1957) 1.I el 23 de febrer de 1917 es crea, per Reialdecret, la Junta de Parcs Nacionals,l’organisme gestor. Aquesta etapa la prota-gonitzà Pedro Pidal i Bernaldo de Quirós,marquès de Villaviciosa, d’Astúries, promo-tor de la Llei i primer comissari del Serveide Parcs Nacionals d’Espanya. Pidal quesintonitza amb les idees forestalistes delsegle XIX, estableix una relació causal entrel’empobriment de la nació i la desapari-ció de les masses boscoses (Fernández,1998). No és d’estranyar que els primersparcs nacionals siguin en el seu origen reser-ves forestals, i que estiguin inspirats en certamanera pel moviment higienista i antiur-banista dels primers decenis d’aquest segle.El pare dels Parcs Nacionals espanyols sostéque "la virginitat de la natura conservadaés el que representen els parcs nacionals;contramenys se’ls toquimés verges seran".La presentació i defensa de la Llei de parcsnacionals es produeix en un context polí-tic i socioeconòmic complex, tant en l’àmbiteuropeu —rerefons de la Primera GuerraMundial, la Revolució Russa— com esta-tal —grans vagues. Pidal no pensa queels assumptes ecològics hagin d’esperardavant de qüestions més importants(Fernández, 1998). Les línies fonamentalsde la seva política proteccionista (basadaen paisatges d’altamuntanya i boscos) són:la funció turística—font de divises—, i recre-ativa –per al gaudi dels ciutadans.

Els orígens de la

política de conservació

a l’Estat espanyol estan

lligats a una esfera

predominantment

forestal.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

9

Puig i Valls i Pedro Pidal comparteixenels plantejaments regeneracionistes, ambdóscreuenque l’educació en el respecte almedi,i la recuperació delmedi natural són l’únicasortida per a un país enfonsat pel fracàscolonial del 98.

Catalunya: primeres denúnciesi respostes de la societat catalanaa les agressions al medi natural

Al marge del context forestalista de Puig iValls, la presa de consciència sobre ladestrucció dels paisatges a Catalunya trobal’escenari d’arrencada a la Renaixença,movi-ment que impulsa l’interès per les ciències,les lletres, l’art i el coneixement del país,projectant-se a través de diverses associa-cions i institucions, i demanera molt parti-cular al voltant d’una nova formad’aproximació a la natura: l’excursionisme.La fundació, l’any 1876, de l’Associació Cata-lanista d’Excursions Científiques, precur-sora d’aquest moviment i més endavant,l’any 18891, convertida en el Centre Excur-sionista deCatalunya,marca una nova etapaen el coneixement naturalista del país ipotencia un nou ús social dels paisatgesa través de l’excursionisme.La primera denúncia documentada latrobemambAntoniMassó—1879—, consi-derat un dels pioners de l’excursionisme,fundador de l’Associació Catalanistad’Excursions Científiques. Aquest advertíque al Montseny: "s’ha d’evitar la destruc-ció d’aquests magnífics boscos de faigscolossals, gegants de la vegetació, tanpoètics com útils".Aquests defensors primerencs de la natura,amb tota probabilitat, estaven assaonats perles aportacions dels "primers naturalistes"catalans, dels quals Joan Salvador i Boscàva ser el primer membre d’una nissagad’apotecaris que iniciaren els estudissistemàtics de la flora del país a comença-ments del segle XVII. Aquesta recerca conti-nua al llarg de tot el segle XVII i part del segleXVIII amb el seu fill Jaume i els seus nétsJoan i Josep. L’interès pel coneixement delmedi natural conduirà a la creació, l’any1899, de la Institució Catalana d’Història

Natural, fundada per Salvador Maluquer,JosepMas deXaxars i Antoni Novellas. Enti-tat pionera de l’estudi i defensa de la natura,afortunadament ben activa i actualmentrenovada, amb cent anys de feina conti-nuada, ha jugat el paper d’aglutinadora delsestudiosos de les diverses disciplines delconeixement del medi natural.L’any 1894, el meteoròleg Dionís Puigofereix una conferència al Centre Excur-sionista de Catalunya, que va més enllàde la simple proclama, apunta una hipò-tesi de canvi global, exposa la seva teoriade com el règim meteorològic ha canviat,manifestant-se aquest canvi global en undescens de temperatures i de les precipi-tacions com a conseqüència de la desfo-restació dels boscos. Defensa que la desfo-restació en l’àmbit local és la responsablede les inundacions a la plana de Barcelona.En aquest context, Dionís Puig va demanarque s’actués per frenar les tales abusives aquè estaven sotmesos els boscos del paísi va defensar la iniciativa de Puig i Vallsd’implantar la Festa de l’Arbre (Boada, 1996).Al tombant de segle XX es produeix un fetque constituirà un antecedent històric enla política de conservació a Catalunya, estracta d’una proposta que la Societat CívicaLa Ciutat Jardí2de Barcelona va portar al IIICongrés Excursionista Català, celebrat aTarragona l’abril de 1914, on demanava ala Diputació un Pla de Reserves Forestals ide Parcs Nacionals a Catalunya (Fernán-dez, 1998).L’any 1921 apareix en el butlletí del CentreExcursionista de Catalunya un crit d’alertasobre la venda del Bosc del Gressolet, al’Alt Berguedà. Es reivindica un parc natu-ral per tal de protegir la bellesa i riquesadel bosc davant l’amenaça de tallada,al·legant una devastació dels campsconreuats ribera avall per la no-retenció delmaterial rocós en cas de pluges torrencials.La intensa campanya de salvació que vadur a terme el CEC aconseguí amb èxit elmanteniment de la massa forestal.

El Montseny, un paradigma delproteccionisme

El massís del Montseny ha estat un exem-ple paradigmàtic de la sensibilitat popu-lar defensora d’uns valors paisatgístics singu-lars, i de les intervencions públiques enel camp de la conservació. La història de laseva conservació té el valor d’un indicadorextrapolable i no d’una anàlisi local, és peraixò, que hi posem una especial atenció,car la seva anàlisi ens mostra de manerasignificativa una fracció notòria de la histò-ria de la conservació des de la perspec-tiva dels diferents agents actuants.Les demandes socials per a la seva protec-ció estimularen la participació dels poderspúblics per aconseguir un règim legal deprotecció d’aquest espai, que en una tímidafigura, la del Patronat de Muntanya, cons-titueix a Catalunya la primera figura legalde protecció d’una fracció de territori pelsseus valors paisatgístics. A finals dels anyssetanta esdevindrà parc natural, i, quasisimultàniament (1978), a través del programaHome & Biosfera de la Unesco, passarà aformar part de la xarxa mundial de Reser-ves de la Biosfera, la primera a Catalunya.Molt abans però, a finals del XVIII, les reser-ves forestals del Montseny, integrades bàsi-cament per avets, faigs, roures, pins silves-tres, alzines i castanyers, quedaren sotmesesa la jurisdicció de l’Estat, juntament amb elsboscos de Tortosa, la Selva i l’Empordà(Aragó, 1964); seguint el corrent il·lustratiniciat per la dinastia borbònica i concre-tat en una política de protecció i foment dela Marina Reial, per mitjà de l’Ordenançade monts de l’any 1748.El primer intent seriós de dotar el Montsenyd’una figura legal de protecció, es derivade l’estudi realitzat l’any 1922 pel botànicPius Font i Quer, en què proposa que elmassís sigui declarat parc nacional, aquestaproposta es troba recollida a les CròniquesOficials de la Mancomunitat de Catalunya.Aquesta institució havia posat de mani-fest el seu interès per la creació de parcsamb motiu de la publicació de la Llei de7 de desembre de 1916 i el Decret de 23 defebrer de 1917 que definien i creaven elsparcs nacionals i llocs d’interès nacional,en l’àmbit espanyol.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

10

Pel seu compliment s’havien de donar aconèixer a laDireccióGeneral d’Agricultura,Mines i Forests, els espais mereixedorsd’especial protecció a través de l’enginyeren cap del Districte Forestal Provincial.En aquest context administratiu, diversesentitats i societats feren algunes propos-tes i fou així que el Districte proposaria lacreació de dos parcs: Montserrat i Mont-seny. LaMancomunitat encarregaria la realit-zació d’alguns estudis, que constitueixen elprimercorpusde treballs interdisciplinarispera lacreaciód’unespainaturalprotegit,pel seuinterès, veiem-ne alguns exemples:

Montseny, Parc Nacional pel botànic Dr.Pius Font i Quer:"La finalitat del Parc nacional del Montsenyés la de conservar la vegetació i fauna actualsde la muntanya, evitant que puguin serdestruïts o modificats per l’home. (...) ElMontseny, desgraciadament, ha estat moltsotmès a la intervenció de l’home; així elParc Nacional no només hauria de conser-var allò que existeix, sinó restituir tot el ques’ha destruït (...)"

Orientacions peral futurParcNacional pelzoòleg Ignasi de Segarra:"(...) AquestMontseny que és terra de carbo-ners i de ramats, de boscos densíssims iredós de relíquiesmolt preuades per a nosal-tres, val la pena que fem tot el que calguiper conservar-lo (...)". Aquest reconegutnaturalista, l’any 1927, publicarà a la revistaCiència, l’excel·lent article: "El Montseny(Glossa dels valors naturals de la contrada)"que esdevindrà un referent obligat de caraa la futura protecció del massís.

Memòria pel secretari de l’Escola de BellesArts, Llorenç i Artigues:"Montseny és la representació més ricade la terra catalana (...) La seva posiciógeogràfica li dóna un emplaçament espe-cial i únic que el fa centre de convergèn-cies (...) tots els terrenys contribueixen al’alçament representatiu del Montseny, queés la transfiguració catalaníssima del Piri-neu (...) Lamuntanya és cada diamés veïnade la ciutat. Dos factors determinen amb

rapidesa aquest acostament: lamajor exten-sió urbana del nucli ciutadà i lamajor acces-sibilitat dels mitjans de comunicació queuneixen la ciutat de Barcelona amb lamuntanya del Montseny. Barcelona no hasigut intel·ligent en la construcció dels seusparcs ni en la urbanització de les muntan-yes properes. La invasió ciutadana és pera la muntanya un perill (...) Sols un remeipot oposar-se a la disgraciosa invasió, i peraltre part, a la necessària invasió. Aquestremei és la intervenció. Cap laboratori nos’ofereix més magníficament a la vastaempresa com l’intent deportar la intervencióde la ciutat a lamuntanya del Montseny, enl’intent de convertir el Montseny en parcnacional. La fusió de totes les nostres tècni-ques en l’obra comú de civilitzarintel·ligentment tota una muntanya, potésser un gran pas, pot assenyalar una etapaventurosa en el curs del pensament catalài de la vida social de Catalunya".

Montseny, Parc Nacional per l’arquitecteSerafí Bassas:"(...) Aquest monument de la naturalesa deCatalunya, cal conservar-lo intacte i guar-dar-lo (...). Una vegada salvat, s’ha de ferd’ell una llar amable de la nostra cultura ila nostra ciència, per aquesta raó, la solu-ció més segura es la ràpida declaraciód’organització del Montseny com a parcnacional. Així s’ha convertit el nostreMont-seny en la nostramuntanya nacional; Barce-lona ha fet que fos una extensió ciutadana,el seu jardí de muntanya. L’aspecte méscomplet de lamuntanya és indubtablementel botànic. També podem dir que capaspecte perilla tant com el botànic. Delsexemplars més antics de faigs, fa poc quen’han caigut els mes bells. El magnífic avetva caient al so tràgic del cant de la destral.És una bona prova, l’haver estat impossi-ble trobar vàries de les espècies recolli-des pel botànic Costa al famós herbari dela família Salvador (...)"

CaminsdelMontsenypel diputat LluísDurani Ventosa:"(...) S’imposa fer possible i fins hi tot fàcill’accés als punts pintorescos del nostre país.

(...) Per a aquest fi, n’hi ha prou amb la cons-trucció de camins carreters, camins pels quepuguin passar els carros necessaris perals serveis dels masos i els passatgers quevulguin disfrutar de la contemplació de lesbelleses (...) No obstant això, per poc quel’acció del poder públic hi contribueixi,l’excursió al Montseny ha de poder ser unaexcursió de diumenge, fàcil per el bonciutadà barceloní (...)".

Els animals superiors que podria haver alParc Nacional del Montseny pel profes-sor de zootècnia de l’Escola Superiord’Agricultura, M. Rosell i Vila:"(...) Oh si! Al Montseny hi ha d’haveranimals. (...) Els animals superiors que hiha d’haver al Montseny han de presentar lacondició de no ser tan manyacs com elsdomèstics, ni ésser tan salvatges que abor-din les persones. (...) Els animals proposatsper habitar al Parc Nacional molts d’ellsja farien bonic des del primer dia; altres,com els domèstics, no ho serien del tot finsa la segona generació, quan lamàde l’homeno els hagués tocat. (...)"Una vegada realitzats els treballs delsexperts, el pas definitiu fou la moció, ElMontseny, Parc Nacional de Catalunya,presentada en la sessió del 8 de febrer de1922 pel diputat a la Presidència i al ConsellPermanent de la Mancomunitat de Cata-lunya, membre de la Lliga Regionalista,Jaume Bofill i Mates, conegut com a poetaamb el pseudònim de Guerau de Liost."(...) A Espanya, amb l’esforç personal delmarquès de Villaviciosa, s’ha dictat una lleide parcs nacionals i se n’han creat dos:Covadonga i Ordesa. (...) És el Montsenyel que ara sembla exigir amb preferènciauna intervenció urgent per modesta quesigui. (...) La primacia del Montseny estàacreditada amb les interessantíssimesmemò-ries fetes per Font i Quer, Ignasi de Sega-rra, Rosell i Vila, Llorenç i Artigas, SerafíBassas, Duran i Ventosa i FrancescGalí.(...)"Però, qui ho havia de dir que la propostade Bofill i Mates, hauria de cristal·litzaren una nova situació política d’involuciódurant la dictadura del general Primo deRivera, que es va apropiar d’uns documents

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

11

i d’unes propostes conservacionistes avança-des en el temps pel seu caràcter relativa-ment innovador. El dictador signarà comapresident del Consell deMinistres l’informeque serà la base del Decret reial que el 1928Alfons XIII, signarà de manera inexplica-ble a Estocolm i pel qual es va crear el Patro-nat de la Muntanya del Montseny. El docu-ment, en general, parteix de la basehipocràtica del document científic de laMancomunitat, però hi apareixen unsmati-sos amb una clara connotació reaccionària.La base hipocràtica és evident a l’inici deldecret, que diu: "La Diputació ProvincialdeBarcelona, gelosa d’acomplir el seudeureprotector, atenta a millorar la riquesa dela província i demanera especial a comple-tar les obres que més directament podencontribuir a la salut pública, així com faci-litar amb l’admiració dels esplendors dela natura, les expansions físiques, sol·licitaque se li concedeixin les facultats necessà-ries perquè la granmuntanya delMontseny,vertader pulmódeBarcelona, pugui quedarconvertida en parc natural, una part ambexclusius fins sanitaris, on es tracti, espe-cialment, i amb les formes i mitjans mésen harmonia amb els procediments cien-tífics i pràctics, d’alleujar i millorar lesnaturaleses dèbils i prevenir i enfortir la viri-litat física de la raça(...)". Comespot compro-var els valors de protecció de la natura,en aquest document, presentenunes conno-tacions ideològiques preocupants.El Patronat de la Muntanya, una vegadaconstituït, tindrà encomanades com a fina-litats principals: la funció sanitària, cons-truint centres antituberculosos, la turísticai l’esportiva; de producció forestal, de restau-ració i conservació. L’ordre o jerarquia deles funcions, com es pot veure, situa laconservació al darrera de tot. És evidentque els aspectes naturalístics pesaven poc,però encaramenys els aspectes relacionatsamb la població local.Des d’aquesta primera protecció efectiva, elMontsenyhaestatpresent sempreen totes lescatalogacions d’espais que cal protegir delsdiferents plans d’ordenació del territori.

Inicis del planejament territoriali dels ENP

L’any 1932 la Generalitat de Catalunyapublica el Pla de Distribució en Zones delTerritori Català o Regional Planning, obradels germans Rubió i Tudurí. Es tracta d’undocument de planificaciómolt avançat, queproposa la creació d’un sistema d’espaisnaturals protegits i reserves forestals:Parcs nacionals: L’Artiga de Lin, Alt Pirineu,Sant Joan de l’Erm.Parcs com a simples reserves de paisatge:Serra del Cadí i l’Alt Ter-Núria, Coma deVaca, Fresser, Ull de Ter i Carboners;muntanyes dels voltants del castell deRequesens; la Vall de Ridaura i la Colladade Santigosa aOlot; Montseny, Montnegre,Serra de Gallifa, Sant Llorenç del Munt,Montserrat, Serra de Prades; la Mussara,el Montsant, les Muntanyes del Cardó iles de Caro i Ports de Besseit. A la CostaBrava també es proposen reserves impor-tants de paisatge. Per a la ciutat de Barce-lona es proposa la reserva del massís delTibidabo (Paluzie, 1990).Malgrat que el Regional Planning nomésassolí el nivell d’avantprojecte, condicionàalguns plans territorials posteriors (Gurri,1997). Tanmateix l’involució històrica querepresenta la dictadura del general Franco,afectarà òbviament el camp de la conser-vació del patrimoni natural. No serà finsl’any 1953, que apareixerà un tímid plad’ordenament territorial: el Pla Comarcalque inclou la ciutat de Barcelona i vint-i-setmunicipis del seu voltant. El documentpreveu un gran parc natural per a Barce-lona i la seva comarca, Collserola (Palu-zie, 1990).Paral·lelament a aquest pla es formulà elPla Provincial sota el nom de Pla Generald’Ordenació de la Província de Barcelona.La normativa d’aquest s’aprovà l’any 1963i estableix un catàleg de possibles parcsnaturals: el Corredor, Montnegre, Mont-serrat, Sant Llorenç del Munt, Montseny,Guilleries, Bellmunt, Rasos de Peguera,La Quar, Catllaràs, Falgars, Serra del Cadíi el Tibidabo (Collserola).

El massís del Montseny

ha estat un exemple

paradigmàtic de la

sensibilitat popular

defensora d’uns valors

paisatgístics singulars.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

12

En aquest escenari, la Diputació de Barce-lona va desenvolupar durant els anys 70 lesprevisions del Pla Provincial mitjançantplans especials específics per a alguns delsparcs catalogats. L’any 1974 es crea el Serveide Parcs Naturals de la Diputació de Barce-lona.Per a l’àrea de Barcelona i la seva comarcas’aprovà l’any 1976 el Pla General Metro-polità d’ordenació urbana, que afectavala mateixa superfície que el Pla de 1953 ien què el sistemad’espais lliures s’estructuraen parcs urbans i parcs forestals (Paluzie,1990).La dècada dels 60 i 70 esdevé bastant prolí-fica en l’elaboració de treballs de planifi-cació territorial que incidiran en la protec-ció de la natura i que han constituït la basesobre la qual s’ha bastit una part de la legis-lació catalana conservacionista. Els paresd’aquesta "lleva" de funcionaris compro-mesos, científics, estudiosos i líders socials,varen ser un grup de científics que tingue-ren un paper decisiu en el coneixement il’estudi del territori i del medi natural delpaís: els botànics Oriol de Bolòs i CreuCasas, l’ecòleg Ramon Margalef, el geòlegSolé Sabarís, els geògrafs Llobet, Casas-ses, Puchades, Gurri, etc.Des de la Comissió d’Urbanisme de laDipu-tació s’utilitzaran els escassos recursos dela Llei sobre règim del sòl i ordenació urba-nística de 1956 i la reforma de 1975, perposar en marxa les primeres fórmules deprotecció dels espais naturals sotmesos amés pressió, fonamentalment urbanística.Són exemple d’aquests processos les apro-vacions del Pla especial de protecció delparc del Montseny (1977 Diputació deBarcelona –1978 Diputació de Girona) iel Pla especial de Sant Llorenç del Munt iserra de l’Obac l’any 1982. En aquestamateixa línia s’aproven posteriorment elsplans especials de Montesquiu, Garraf,Montnegre-Corredor i Olèrdola, promul-gats per la Diputació de Barcelona. D’igualforma s’aprovà l’any 1987 el parc de Coll-serola (Gurri, 1997).

La revolta ambiental dels anys 70,clau de pas al proteccionisme vigent

No es pot oblidar l’important paper quejugarà la societat civil, que a finals dels anys60 participa en aquesta resposta protec-cionista de diverses maneres. L’any 1975,dins del Congrés de Cultura Catalana, laCampanya de Salvaguarda del PatrimoniNatural actuarà com un element aglutina-dor, alhora que dinamitzador, de la munióde grups que arreu del país han anat aparei-xent en resposta a les fortes transforma-cions i als grans impactes al medi natural.Aquest ample moviment serà, en una frac-ciómolt gran, responsable de la salvaguardai posterior protecció definitiva d’alguns delsespais naturals protegits actualment. Elsexemples més representatius, són la zonavolcànica de la Garrotxa, els aiguamolls del’Empordà, i el delta de l’Ebre.L’any 1976 apareix un document que esde-vindrà referent obligat en la conservaciódel patrimoni natural del país: Natura úsoabús. Llibre blancde lagestióde lanaturaals Països Catalans, publicat per la Insti-tució Catalana d’Història Natural. El mateixany, en plena eclosió delmoviment conser-vacionista es constitueix la Lliga per a laDefensa del Patrimoni Natural—DEPANA,l’ONG capdavantera d’aquest moviment.També es crea el primer equipamentd’educació ambiental: l’itinerari de naturade Santiga, elaborat pel Departamentd’Ecologia de la Universitat Autònoma deBarcelona. A partir d’aquests processoss’escampa arreu del país el movimentconservacionista i proteccionista, i lesinstal·lacions d’educació ambiental (Boada,1999).Amb l’arribada de les institucions democrà-tiques l’any 1978, s’inicia un procés denormalització política i social, a partir delqual es produeix, enmatèria d’ENP, tambéuna normalització.•

La dècada dels 60 i 70

esdevé bastant prolífica

en l’elaboració de

treballs de planificació

territorial que incidiran

en la protecció de

la natura.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

13

Referències

1 Aquest primer servei de parcs nacionals va gestio-nar els cinc primers: Covadonga (juliol de 1918, 16.925Ha); Ordesa (agost de 1918, 2.046 Ha); Teide (generde 1854, 11.866 Ha); Caldera de Taburiente (octu-bre de 1954, 3.500 Ha) i Aigües Tortes i Llac deSant Maurici (novembre de 1955, 9.851 Ha) (Font& Majoral, 2000)

2 Entitat fundada l’any 1912 a Barcelona i que es preo-cupava per l’urbanisme i la qualitat de vida dels ciuta-dans, i tenia entre els seus objectius el de: "Preser-var i augmentar les reserves higièniques dels centresde les poblacions, particularment a través de la conser-vació i creació de boscos perifèrics, zones rurals osilvestres, parcs i jardins urbans i espais lliures inte-riors de tota classe". (Castelló, 1990)

Bibliografia

• ARAGÓ,ANTONIMa. "ElMontseny y su signo histó-rico" dins San Jorge, Revista trimestral de la Dipu-tación de Barcelona, núm. 55-56, 1964.

• BELLÉS, XAVIER. "I què, la biodiversitat?" dins Parcsnaturals, més enllà dels límits, Barcelona, Departa-mentde laPresidència,GeneralitatdeCatalunya,1999.

• BERTRAN, JORDI. "La ciutat i el medi natural" dinsParcs naturals, més enllà dels límits, Barcelona,Departament de la Presidència, Generalitat de Cata-lunya, 1999.

• BOADA, MARTÍ. Rafael Puig i Valls 1845-1920.Precursorde l’educacioambiental i dels espaisnatu-rals protegits, Departament deMedi Ambient, Gene-ralitat de Catalunya,1995.

• BOADA, MARTÍ. "El bosque: una historia educa-tiva" dins El Campo, núm. 134, 1996.

• BOADA,MARTÍ. "Concepció i percepció del medi.Perspectiva històrica i actual" dins AIXA, RevistaAnual del Museu Etnològic del Montseny, núm.8, 1997.

• BOADA, MARTÍ. "Dinàmica, conservació i gestiódel medi: peces clau d’un necessari futur durable"dins Parcs naturals, més enllà dels límits, Barce-lona, Departament de la Presidència, Generalitatde Catalunya, 1999.

• BOADA, MARTÍ & SAURÍ, DAVID. Canvi ambien-tal global des de la Geografia (inèdit), 1999.

• CANALS, PURI. "La Unió Europea i la protecció delsespais naturals" dins Parcs naturals, més enllàdels límits, Barcelona, Departament de la Presidèn-cia, Generalitat de Catalunya, 1999.

• CARCELLER, XAVIER. L’ordenació urbanística i elsParcs naturals. Tesi Doctoral (Volums I i II), 1992.

• CARCELLER, XAVIER. "Territori, espais naturals ibiodiversitat" dins Parcs naturals, més enllà delslímits, Barcelona, Departament de la Presidència,Generalitat de Catalunya, 1992.

• CASTELLÓ, JOAN IGNASI. "ElMontseny, parc nacio-nal de Catalunya" dins Monografies del Montseny,núm. 5, 1990.

• DIÉGUEZ, MARTÍN. El bosque en el Silvetum delMontseny, Barcelona, Diputación Provincial deBarcelona, Servicio Forestal, 1971.

• FARRERES, MIQUEL . ElMontseny. Su presente y suporvenir, Barcelona, Ed. Garrofé, 1929.

• FERNANDEZ, JOAQUIN. El hombre de Picos deEuropa.PedroPidal,marquésdeVillaviciosa: funda-dorde los parquesnacionales, Madrid, CajaMadrid,1998.

• FOLCH, RAMON (coord.)Natura, ús o abús? LlibreBlancde laGestió de laNaturaals Països Catalans,Barcelona, Ed. Barcino.

• GLACKEN, C.J. Traces of Rhodian Shore, Universityof California Press, Berkeley, 1967.

• GOMEZ, JOSEFINA.Ciencia ypolíticade losmontesespañoles (1848-1936), Madrid, ICONA.

• GOUDIE, A. Thehuman impact on thenatural envi-ronment, (3era ed.), Oxford, 1990.

• GURRI, FRANCESC. Els parcsnaturals aCatalunya,Barcelona, Generalitat de Catalunya, 19997.

• FONT, JAUME&MAJORAL, ROSER. "Espacios natu-rales de protección especial en Catalunya" dinsGeografía y Espacios Protegidos, AGE, 2000.

• LLOBET, SALVADOR . Elmedi i la vidaalMontseny,Barcelona, CSIC (Reedició 1990), 1947.

• MAGOC, CHRIS J. Yellowstone The creation andselling of an American Landscape, 1870-1903,University of New Mexico, 1999.

• MALLARACH, JOSEPMa."Els espais naturals prote-gits a Catalunya i els nous paradigmes de la conser-vació" dins Parcs naturals, més enllà dels límits,Barcelona, Departament de la Presidència, Gene-ralitat de Catalunya, 1999.

• MALUQUER, JAOQUIM. "El centenari de la Insti-tució Catalana d’Història Natural" dins Parcs natu-rals, més enllà dels límits, Barcelona, Departamentde la Presidència, Generalitat de Catalunya, 1999.

• MASJUAN, EDUARD. La Ecología humana en elanarquismo ibérico, Barcelona, Editorial Icària, 2000.

• PALUZIE, LLUÍS. Los espacios naturales protegi-bles su conservacion, regulacion legal e incidenciaen la ordenaciondel territorio, Barcelona, Edicionsde la UPC, 1990.

• PALUZIE, LLUÍS. "Els espais naturals. Evolució deles tipologies. Els parcs nacionals" dins Parcs natu-rals, més enllà dels límits, Barcelona, Departamentde la Presidència, Generalitat de Catalunya, 1999.

• PARÉS, EDUARD & BORRÀS, BARTOMEU. "Elsespais naturals protegits" dins Parcs naturals, mésenllà dels límits, Barcelona, Departament de laPresidència, Generalitat de Catalunya, 1999.

• REGLÀ, J. El bandolerisme catalàdel barroc, Barce-lona, Ed. 62, 1962.

• RODÀ, FERRAN. "Ecologia del paisatge: perspec-tives per a la conservació" dins Parcs naturals,mésenllà dels límits, Barcelona, Departament de laPresidència, Generalitat de Catalunya, 1999.

• ROS, JOANDOMÈNEC. "La biodiversitat del litoralmediterrani i les amenaces que el sotgen" dins Parcsnaturals, més enllà dels límits, Barcelona, Departa-mentde laPresidència,GeneralitatdeCatalunya,1999.

• SAURÍ, DAVID. "Els Estats Units d’Amèrica" dinsGeografia Universal, vol. 8, 1993.

• TOLEDO, VÍCTOR. "Biodiversitat i cultura" dinsParcs naturals, més enllà dels límits, Barcelona,Departament de la Presidència, Generalitat de Cata-lunya, 1999.

• URTEAGA, L. La teoria de los climas y los orígenesdel ambientalismo, Universitat de Barcelona, Facul-tat de Geografia i Història, 1993.

La protecció d'espais naturalsprotegits ha tingut un ràpiddesenvolupament durant elsdarrers decennis en molts països.S’ha entés com una estratègiaconcertada per salvar de ladestrucció i la degradació aaquelles espècies, hàbitats opaisatges que reben la consideraciósocial —i legal— del patrimoninatural i donen resposta a lesdemandes socials que hi sónassociades. Així, és un fenomenmodern que intenta contrarestar, simés no de forma local, lestendències insostenibles del tipus dedesenvolupament dominant, quecomporta, globalment, la destrucciói l'empobriment del patrimoninatural i cultural a una escalasense precedents històrics.

Noves tendències en gestió

Josep Mª MallarachGeòleg i màster en ciències ambientals. Consultor de medi ambient, professor de la Universitat de Girona.

Al llarg del segle XX, la política de protec-ció d'espais naturals ha estat caracteritzadaper tres etapes principals. La primera esbasava en la protecció d'espais naturalssingulars i emblemàtics. El seumàximexpo-nent són els "santuaris de natura" i els "parcsnacionals". Els termes "santuari" i "nacio-nal" evoquen clarament la seva significa-ció simbòlica i política. Es tractava d'espaisde propietat pública, generalment remots,que sónpromoguts i gestionats pels governscentrals. En els països de colonització recenton hi ha poc patrimoni històric artístic, elseu caràcter emblemàtic és encara mésreforçat.La segona etapa va plantejar la necessitatd'ampliar el nombre d'espais naturals prote-gits i de dotar-los de diversos nivells deprotecció i de gestió. Sorgeixen llavors unamunió de figures legals, que arriben a supe-rar el centenar als Estats Units d'Amèrica,i la seixantena als estats de la Unió Euro-pea; d'entre les quals destaquen les reser-ves integrals, les reserves naturals, les reser-ves de la biosfera, els paratges naturalsd'interès nacional, els refugis de faunasalvatge, i els paisatges protegits, alguns detitularitat pública i molts altres de titularitatprivada o mixta. En aquesta etapas'impliquen ja diverses administracionspúbliques, fins els governs locals i, en elspaïsos anglosaxons, es desenvolupen lesiniciatives concurrents del sector privat.La tercera etapa parteix del reconeixementde l'abast global de la crisi ambiental, elsprincipis fonamentals d'ecologia, i la insu-ficiència dels plantejaments precedents peraturar l'hecatombe de la diversitat biolò-gica i la continuada degradació dels paisat-ges periurbans on es concentra una propor-ció més gran de la població mundial. A

partir de plantejaments estratègics i globalssorgeix el repte d'integrar la conservaciódels espais naturals amb les polítiques secto-rials i l'ordenació territorial, és a dir, de refor-mar elmodel insostenible actual. Es proposaconservar xarxes funcionals d'espais natu-rals que permetin garantir la conservacióde la biodiversitat, amb una àmplia parti-cipació dels agents socials. Comprèn unagran proporció d'espais naturals privats, ise suporta sobre incentius fiscals i econò-mics i les fórmules de cooperació entreels sectors públics i privats.Aquesta tercera etapa es comença a insi-nuar als anys vuitanta en alguns païsoscapdavanters, però no es formula claramenten l’àmbit internacional fins a la Cimera dela Terra de 1992. A Europa, vemarcada perl'aprovació del Programa de la ComunitatEuropea sobre política i acció en relacióal medi ambient i al desenvolupamentsostenible de 1992, el Pla d'Acció dels Parcsd'Europa de 1994 i l'Estratègia Paneuropeade la diversitat biològica i paisatgística de1995. Les tendències que s'exposen totseguit són les que caracteritzen aquestadarrera etapa en els països occidentalsindustrialitzats i que, per tant, són opoden ser referents significatius per al nostrepaís.Com que allò que caracteritza els nousplantejaments és el seu caràcter compren-siu i integrador, per tenir una idea delseu abast convé examinar com afecten laidentificació, la recerca, la tipologia, laplanificació, la gestió, el finançament il'avaluació dels espais naturals protegits. I,per acabar, mostrar quines són les novestendències socials, tant pel que fa als agentscom als usuaris d'aquests mateixos espaisnaturals.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Identificació d'espais naturals quecal protegir i recerca

Atenent les recomanacions dels organis-mes internacionals més influents, la iden-tificació dels espais naturals que cal prote-gir parteix, cada vegada més, de criterisecològics, d'entre els quals sobresurten elscriteris de diversitat, raresa o singularitat,integritat, representativitat, fragilitat o vulne-rabilitat, connectivitat i dimensions. Entrealtres conseqüències, això ha permèscomparar i homologar rangs, valorar espaisnaturals quehavien estat poc apreciats abans(com ara les àrees estepàries o els paisat-ges agropecuaris de secà extensius), o aestablir espais protegits transfronterers.Els criteris ecològics es van començar a apli-car dins del marc d'unitats polítiques, peròaviat es va fer palès que només donavenresultats coherents si s'aplicaven a lesregions biogeogràfiques, les quals, a Europa,acostumen a transcendir els límits esta-tals. Aquesta tendència ha permès que laDirectiva Hàbitats, per exemple, definís lesllistes d'hàbitats i de tàxons d'interès pera cadascuna de les gran regions naturalseuropees (boreal, continental, macaronè-sica, alpina,mediterrània i atlàntica) la quancosa ha permès proposar els espais natu-rals necessaris per protegir-los, en el marcde la xarxa Natura 2000. D'altra banda,els criteris ecològics es van començar a apli-car amedis terrestres, però darrerament sen'ha estès l'aplicació als medis costaners imarins, on els dèficits de protecció sónmésgrans. A la conca mediterrània, ja ho plan-teja així el Conveni de Barcelona per a laprotecció del medi marí i del litoral de laMediterrània (1995).L'augment dels espais naturals protegits haestatmolt ràpid en els darrers quatre decen-nis. En molts països el seu creixement haestat exponencial, com ho ha estat també,per altra banda, la transformació i la frag-mentació d'hàbitats naturals. La propor-ció d'espais naturals que gaudeixen d'unnivell o altre de protecció ha assolit percen-tatges compresos entre el 25 i el 60 % delterritori enmolts estats avançats. Les novesdisciplines de la biologia de la conservació

i l'ecologia del paisatge han demostrat quequan la proporció de territori essencialmenttransformat supera el 33 %, les pèrduesde diversitat biològica esdevenen inexo-rables, per ben gestionats que estiguinaquests espais, tal com posa de manifest,entre altres, l'exemple de molts landsalemanys.L'aplicació de criteris ecològics pressuposaun nivell de coneixements considerableque ha esperonat nombroses línies derecerca. En els països capdavanters s'hapromogut l'estudi bàsic dels diferentscomponents de la diversitat ecològica:inventaris i cartografies d'ecosistemes, hàbi-tats i paisatges, catalogació d'espècies iraces, etc., la qual cosa ha permès elabo-rar "llibres vermells" per a aquells compo-nents que estan més amenaçats, i classifi-car-los segons el grau d'amenaça ivulnerabilitat. Així mateix, s'han establertplans de seguiment basats en indicadorsecològics i ambientals que permetenmesu-rar les tendències. Finalment, en aplica-ció del principi del dret a la informacióambiental, les bases de dades de biodi-versitat que en resulten s'han posat a ladisposició no sols dels investigadors, sinóde la resta de la societat civil, amb l'ajutde les noves tecnologies (sistemesd'informació geogràfica, internet, etc.).

Tipologies d'espais naturals

El ràpid desenvolupament i la poca coor-dinació de les polítiques de conservació hadonat lloc a una gran varietat d'espais prote-gits. Als Estats Units, per exemple, hi hamés de cent figures jurídiques diferents. LaUnió Internacional de Conservació de laNatura va definir l'any 1994 sis categoriesbàsiques, jerarquitzades de més a menysgrau de conservació. Els primers espaisnaturals protegits que es van crear corres-ponien a territoris poc transformats perl'acció humana, eren remots i de propie-tat pública, i corresponien a les quatreprimeres categories esmentades. En desta-caven els parcs nacionals i les reserves natu-rals, on els usos recreatius i científics estan—o haurien d'estar— subordinats a la

protecció de la natura. La proporció delterritori protegida a aquest nivell arriba aun 28 % de Dinamarca, un 12 % dels EstatsUnits d'Amèrica i un 10%dels PaïsosBaixos,però escassament a un 2 % dels estats delsud d'Europa.En els països o els territoris on el graud'humanització és més elevat, predomi-nen els espais naturals que corresponenals dos nivells inferiors de protecció. Així,a Europa el conjunt d’espais protegits arribaal 67 %, mentre que al món només repre-senten el 15 %. Es tracta d'espais naturalsprotegits en territoris de propietat privada,que poden contenir nuclis de població ique admeten activitats i usos que sóncompatibles amb la conservació dels valorsnaturals. La figura de parc natural (Natio-nal Park a Anglaterra i Gal·les, Naturparka Alemanya, Parc Naturel Régional aFrança) ha estat lamés utilitzada. La propor-ció de territori que ha estat protegida aaquest nivell arriba al 20 % a Alemanya,al 14 % al Regne Unit i Luxemburg, i al 7% a França.L'estratègia paneuropea de diversitat biolò-gica i paisatgística de 1995 demana prote-gir una mostra representativa de tots elspaisatges, seminaturals o antròpics d'interès,especialment els agropecuaris tradicionalsque conserven una notable bellesa i diver-sitat biològica i cultural associades, peròque han estat menystinguts en molts siste-mes d'espais protegits fins ara.A banda dels tipus d'espais naturals defi-nits legalment, s'ha desenvolupat un altreconjunt de tipologies que són utilitzadesper entitats privades conservacionistes, ofins i tot per particulars, que pel fet de noestar homologades, no són menys efecti-ves. En alguns països occidentals aques-tes iniciatives —genèricament conegudesamb el nom de custòdia del territori— hanassolit un extraordinari desenvolupamentdurant els darrers anys. Per exemple,l'organització privada nord-americana TheNature Conservancy, que compta ambpropd'unmilió de membres, ha creat i gestionael sistema privat de reserves naturals mésextens delmón, que comprènmés de 1.500espais naturals que sumen 3,2 milions

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

16

d'hectàrees als EUA i més de 17 milionsd'hectàrees fora dels EUA sobretot al’Amèrica Llatina, en col·laboració ambONGi governs locals.

Planificació d'espais naturalsi connectivitat ecològica

Des de l'aprovació del Conveni sobre labiodiversitat i l'Estratègia global homònima,l'any 1992, el paper dels espais naturalsprotegits s'ha emmarcat dins de les estratè-gies o els plans nacionals de conservacióde la diversitat biològica, els quals, al seutorn, formen part en els països capdavan-ters, de Plans Verds o d'Estratègies Nacio-nals de Sostenibilitat (Agendes 21). La sevatraducció en l’àmbit europeu, estimuladapels acords del Congrés Mundial de Parcsde Caracas de 1992, fou el Pla d'Acció delsespais protegits europeus, promogut perla UICN el 1994. Aquest pla, d'abastcomprensiu, defineix un conjunt compren-siu i coherent d'estratègies i prioritats, idemana un desplegament a través de Plansd'acció estatals. El pla corresponent a l'Estatespanyol, es troba en curs d'elaboració perpart d'un grup de treball d'EUROPARC-España, i és previst que s’aprovi l'any 2002.Les estratègies nacionals o internacionalsde biodiversitat plantegen plans d'acció quepermetin integrar la conservació de la diver-sitat biològica dins de les polítiques i elsprogrames públics que més directamentpodrien afectar-la. Quant als espais natu-rals protegits, les tendències contemporà-nies s'orienten a completar els sistemes exis-tents a diversos nivells administratius i,sobretot, a establir i conservar xarxesd'espais naturals físicament connectades ifuncionals. La xarxa ecològica nacional delsPaïsos Baixos (1991) concebuda com unaxarxa coherent d'ecosistemes sostenibles,en un dels països més artificialitzats delcontinent, fou el referent que va inspirar ladeclaració de la Xarxa Ecològica Europea(E.ECO.NET) de Maastricht, l'any següent.Les perspectives associades al canvi climà-tic global, fan preveure desplaçaments alti-tudinals i latitudinals dels biotes, un augmentde la probabilitat de fenòmens catastrò-

fics (climàtics, epidèmies, focs, etc.) i, pertant, un augment del risc d'extinció per amoltes espècies i comunitats. A part de limi-tar les emissions dels gasos hivernacle, iaturar la destrucció directa d'hàbitats, unade les poquesmesures que es poden adop-tar per reduir la magnitud dels problemesque es veuen venir és conservar una xarxad'espais naturals amb connexions funcio-nals que faciliti els desplaçaments natu-rals de tots els organismes que tinguin capa-citat de fer-ho.D'altra banda, la sosteniblitat social demanaque en els espais naturals protegits huma-nitzats situats en àrees rurals desfavori-des, es promoguin plans de desenvolu-pament socioeconòmic que permetinmillorar la qualitat de vida de les poblacionslocals, fixar i recuperar població rural, ipoder conservar així una diversitat paisat-gística i ecològica que d'altra forma desa-pareixeria.Individualment, es considera que cada espainatural protegit ha de disposar del seu plade gestió, i que ha d'estar dotat de recur-sos humans i econòmics adequats als seusobjectius. Elmodel de Pla de gestió promo-gut per Eurosite, constitueix el referent euro-peu de la xarxa Natura 2000. Cada vegadamés, es tendeix a plantejar la planificacióa dos nivells, l'estratègic i l’anual, i això tantper a espais naturals individuals com pera sistemes. El pla estratègic del sistemade parcs nacionals dels EUA de 1998 ésun referent internacional en aquest sentit.Tant els plans estratègics com els anualshan d'estar estretament vinculats a la gestiói comptar amb indicadors de rendiment(o performance) sobre els quals basar elseguiment i l'avaluació, tal com s'indicamésendavant.

Formes d'organització i gestiód'espais naturals

Superada l'èpocaenquèels sistemesd'espaisnaturals eren gestionats desde llunyansserveis centrals, l'aplicació del principi desubsidiarietat ha portat a la descentralit-zació dels òrgans rectors, on s'integrenrepresentants dels poders públics locals,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

17

Les tendències contem-

porànies s’orienten a

establir i conservar

xarxes d’espais naturals

físicament connectades

i funcionals.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

18

a estendre el règimd'autonomia econòmicai a crear i consolidar equips de gestorsprofessionals. Les seus administratives delsparcs naturals i nacionals i altres espais natu-rals extensos se situen dins de l'espai oen la seva immediata perifèria, per afavo-rir-ne la bona relació amb la població locali permetre una gestió sobre el terreny, mésefectiva i menys burocratitzada.Superada enmolts països l'etapa en què elsespais protegits només tenien un servei devigilància de caire policial, avui dia podendisposar d'equips amb un ample reper-tori de professionals que atenen els serveisd'informació, interpretació i educacióambiental, documentació, especialistes enús públic, biòlegs i zoòlegs, arquitectespaisatgistes, administratius, etc., que solencomptar amb el suport d'equips de volun-taris.Finalment, igual com en altres sectors, enla gestió dels espais naturals s'han implan-tat en els darrers anys processos de quali-tat regulats a partir dels estàndards inter-

nacionals que garanteixen i homologuenla qualitat dels processos de planificació igestió, com ara els de l'Organització Inter-nacional de Normalització (ISO).

Instruments fiscals i econòmics delsespais naturals

La creació i la gestió adequada dels espaisnaturals protegits comporta uns costoseconòmicsmolt variables segons els casos.Els petits espais naturals protegits privats,on la protecció de la natura és preferent ion, sovint, no hi ha un ús públic, poden sereconòmicament autosuficients, encara quehi sol haver tasques de manteniment ovigilància que normalment executen volun-taris.Per contra, els espais naturals gestionatsper l'Administració pública que solen tenirdiversos usos socials acostumen a ser econò-micament deficitaris, fins i tot en països comels EUA on són de propietat pública al100 %, tenen l'accés controlat, i es cobra

entrada imolts dels serveis que s'ofereixen.L'excepció del sistema de parcs estatalsde New Hampshire confirma la regla.Per fer front a aquests costos, s'han desen-volupat diverses polítiques i instrumentsque permeten reduir les contradiccions quetenenmoltes polítiques públiques i reconèi-xer alguns dels beneficis públics que gene-ren les propietats privades que es trobendins d'espais protegits.Per començar, s'han fomentat mesures pera la reducció o eliminació de desin-centiusa laconservaciódirectes, com sónara els ajuts a la reforestació amb espèciesexòtiques, o indirectes, comsónara els subsi-dis desproporcionats a l'aigua agrícola.Aquests darrers expliquenque en les regionsquepateixen un fort dèficit hídric apareguinuns preus de l'aigua artificiosament baixosque indueixen a una expansió dels rega-dius que amenaça la integritat de les zoneshumides vinculades als llocs d'extracció delsrecursos hídrics, i també a la conservaciódels d'hàbitats àrids o esteparis en les zonesque es transformen així.Simultàniament, s'han establert un conjuntd'incentius a la conservació, dels qualsn'hi ha tres tipus principals:• Exempcions o deduccions fiscals pera un conjunt d'accions estratègiques, talscom les vendes de sòl a entitats conserva-cionistes, la venda de servituds de conser-vació, l'establiment de convenis o acordsde protecció, els donatius en efectiu o enespècies a entitats o organismes respon-sables de conservar espais naturals, així comla transmissió patrimonial o el valor cadas-tral de les propietats que es troben dinsd'espais naturals protegits.• Subsidis agroecològics destinats alfoment de pràctiques agropecuàries exten-sives, a l’agricultura o ramaderia ecològi-ques o al foment i la recuperació i conser-vacióde races animals o vegetals autòctones.En el marc de la Unió Europea, els anome-nats "fons agroecològics" cobreixen el 50%de les despeses, la resta va a càrrec delsestats membres. Al Regne Unit, per exem-ple, s'ha establert un extens sistema d'ÀreesAmbientalment Sensibles (ESA) que reforçai expandeix el sistemad'espais naturals prote-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

19

gits. Només a Escòcia es varen protegir, peraquesta via,mésde 350.000had'espais natu-rals en el període comprès entre 1987 i 1993.• Impostossobre lesprincipalsaccionsque malmeten espais naturals (ecota-xes), com ara la compravenda de finques,la segregació de propietats rurals per a laseva edificació, o l'edificació en paisatges ohàbitats amenaçats. Aquesta darrera línia,inciada a l'estat deMaryland (EUA) als anyssetanta i estesa amolts altres estats i provín-cies nord-americans, ha estat aplicada ambbons resultats en certs països europeus comara França per mitjà del Consérvatoire duLitoral et des Rivages lacustres.

Ús públic

La tendència a concentrar cada vegadaméspoblació en entorns urbans o periurbans,unida a les facilitats de transport, ha gene-rat una gran demanda social d'espais natu-rals i un ús públic cada vegada més intensdemolts d'ells. Tant és així, que els impac-tes produïts pels visitants dels espais natu-rals protegits han esdevingut un problemadelicat a molts llocs. Amb milions de visi-tants l'any, més d’un parc ha patit la degra-dació d'alguns dels seus indrets mésemblemàtics.La Carta Europea de Turisme Sostenible enespais naturals (1999) proposa una estratè-gia clara per afrontar aquesta situació. Ésnecessari regular l'accés als espais naturalsprotegits existents, i gestionar els fluxos devisitants per evitar que superin la capaci-tat de càrrega dels llocs més fràgils. Peròaixò no és suficient, sinó que cal oferir alter-natives. Una de les que ha donat més bonsresultats és la creació de vies verdes id'anelles verdes a l’entorn de les grans ciutatsi àrees metropolitanes, integrades perconjunts de parcs municipals, comarcalso d'altra mena. Aquestes anelles verdesposen a l'abast de la majoria de ciutadansuns espais naturals resilients, ben dotats iequipats, que permeten satisfer la lògicanecessitat física i anímica de contacte ambla natura, prop de casa. Així, mentre ajudena controlar l'expansió insostenible de les

ciutats difuses, s'estalvien desplaçaments—amb llurs corresponents costos econò-mics i ambientals— i es redueix la pres-sió que reben els espais naturals de mésvalor ecològic, que, per raons diverses,sovint per les seves petites dimensions,poden ser fràgils o vulnerables.

Seguiments i auditories d'espaisnaturals

Un espai natural protegit no és cap finali-tat en si mateix, per més demanda socialque l'avali, sinó un instrument que serveixper aconseguir altres finalitats, entre lesquals destaquen la conservació del patri-moni natural i el foment d'un cert ús públic,generalment recreatiu o pedagògic. La sevaadequació a la realitat social i ecològica queha de servir no és garantida, sinó que caldemostrar-la. Mentre alguns espais natu-rals protegits han respost molt bé a lesexpectatives de la seva creació, en altrescasos no ha estat així, i per factors moltdiversos han fracassat, en unao altremesura,en la seva finalitat.Per valorar l'estat i les tendències dels espaisnaturals protegits, els països més avançatsutilitzen dues eines bàsiques: els plans deseguiment i les auditories operatives o deperformance. El seguiment es refereix a lamesura periòdica d'indicadors prèviamentseleccionats i permetdetectar canvis i tendèn-cies al llarg del temps mitjançant indica-dors ecològics, socioeconòmics, de plani-ficació i degestió. L'auditoriaoperativa, valoraels instruments, els resultats de la gestió, iels factors externs que hi incideixen.Es tendeix a aplicar aquests dos instrumentsa dos nivells diferents; el dels sistemes oxarxes d'espais naturals protegits, i el delsespais naturals protegits individuals. Enel primer cas, interessa, sobretot, conèi-xer la sostenibilitat del model o del sistemai el seu paper en la conservació de lesfuncions ecològiques fonamentals, com arala biodiversitat. Com que moltes de lestendències dominants en els països occi-dentals (creixement del consum, frag-mentació del territori, intensificació agro-pecuària, contaminació atmosfèrica, etc.)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

20

comprometen l'esdevenidor de bastantsespais naturals protegits, la protecció legaldista molt d’equivaler a la protecció efec-tiva, que, en definitiva, és la que compta.En el cas dels espais protegits individuals,l'auditoria operativa se centra en els objec-tius particulars de planificació i de gestió, iels valora en termesd'eficàcia i eficiència, deles diverses fases de la gestió i els seus resul-tats, indicant el grau en què s'han assolitels objectius i els costos que això ha supo-sat (econòmics o d'altra mena). Quan elsproblemesdegestió sónoriginats per factorsexterns a les competències dels gestors (comara insuficient coordinació administrativa),han d'identificar-les també i han de propo-sar solucions a l'autoritat corresponent.Per tal que siguin realment efectius, tantel seguiment com l'avaluació s'hand'integrarformalment en el procés de planificació igestió dels espais naturals. Encara que social-ment tinguin altresmotivacions importants,com ara promoure la transparència infor-mativa i la participació pública, des del'òptica dels responsables dels espais natu-rals aquestes dues eines permeten adap-tar els plans de gestió i la seva execució asituacions noves i assolir així els objec-tius proposats amb flexibilitat i eficàcia.Això permet que els gestors d'espais natu-rals guanyin una credibilitat i un suportsocial i institucional que d'altra forma elsseria ben difícil.

Avaluació estratègica de l'impacteambiental

Per reformar el model imperant cap a unaltre demés sostenible és indispensable quela societat pugui conèixer l'impacte ambien-tal de les polítiques, plans i programes abansd'aprovar-los, i que participi en la presade decisions. L'instrument que ho permets'anomena avaluació estratègica de l'impacteambiental.El procediment d'avaluació de l'impacteambiental fou concebut inicialment de formaholística, és a dir, com un instrument apli-cable apolítiques, normes, programes i plansque poguessin comportar afeccions greusalmedi ambient. I així fou comva introduir-

se la llei de política mediambiental fede-ral nord-americana de 1969 (National Envi-ronmental PolicyAct). Aixònoobstant, quansetze anysmés tard aquest instrument es vaintroduir a la Comunitat Europea, la sevaaplicació fou lamentablement restringidaa certs tipus de projectes. Amb el pas delsanys, diversos països europeus s'han adonatde les limitacions d'aquest plantejament, entermes d'efectivitat ambiental, ja que les polí-tiques, els programes i els plans fonamentals,és a dir aquells que defineixen el marcdels projectes i de les decisions de rang infe-rior, no solen integrar els valors ambien-tals ni garantir, conseqüentment, un nivelladequat de protecció al medi ambient. Peraixò van decidir recuperar la voluntat iniciald'aquest instrument, i estendre l'aplicacióde l'avaluació de l'impacte ambiental coma mínim als plans i programes, i en algunscasos, comara els PaïsosNòrdics i els PaïsosBaixos, també a les polítiques. En tots elscasos s'ha posat demanifest que és a nivellestratègic on l'avaluació d'impacte ambien-tal assoleix la màxima eficàcia.Els plans territorials, els plans sectorialsd'infrastructures i els plans urbanístics escompten entre els que tenen més capaci-tat de transformar, i per tant, d'afectar nega-tivament el territori, els ecosistemes i la quali-tat de vida de la societat que hi viu. No estracta sols dels impactes ambientals direc-tes que poden causar en els espais naturals,sinó sobretot dels impactes indirectes iacumulatius, que solen sermoltmés impor-tants. El fet d'ignorar-los en els principalsplans i programes d’un país causa disfun-cions ambientals greus, com ara la degra-dació o la pèrdua de biodiversitat, les qualsno poden ser resoltes a nivells inferiors.En efecte, les alternatives reals que caldriaexaminar, per escollir aquella que generaun impacte ambientalmenor, es trobenhabi-tualment per damunt del nivell dels projec-tes. Quan arriba l'hora d'avaluar l'impacteambiental d'un projecte que afecta un espainatural protegit, per exempleunanova carre-tera, les mesures correctores proposadesacaben tenint, tot sovint, un caràcter cosmè-tic. I encara no són totes les que caldrien,ni són sempre executades adequadament.

És indispensable que la

societat pugui conèixer

l’impacte ambiental de

les polítiques, plans

i programes abans

d’aprovar-los, i que

participi en la presa de

decisons.

Aquesta forma de procedir basada en polí-tiques reactives contravé els principis deldesenvolupament sostenible promogutsper la Comissió de les Comunitats Euro-pees des del seu Cinquè programa d'acció(1992), uns principis que foren refermatsi aprofundits pel Tractat d'Amsterdam(1997), que estableix una sèrie de meca-nismes per integrar les polítiques ambien-tals amb altres polítiques públiques, entreles quals en destaca l'avaluació de l'impacteambiental de plans i programes.

Participació pública

Per impulsar els plantejaments d’espaisnaturals esmentats, els organismes públicsresponsables es veuen obligats a guan-yar, mantenir o restablir la seva credibilitat.Tal com remarca l'Agenda 21, es tractad’encoratjar la confiança mútua entre lesadministracions públiques i els sectors oinstitucions més afectats. La participaciópública en la presa de decisions és unmitjàprivilegiat, perquè permet conèixer valorso preocupacions, promoure consens, itambé prevenir i reduir la conflictivitat,en certa manera inevitable en la mesuraque s'han d'incorporar punts de vista moltdispars, sovint contraposats.El públic no pot participar si prèviamentno ha estat informat. La informació pública

és un requisit indispensable de la partici-pació pública. Aquesta informació incloules auditories operatives, i quan no, exis-teixen les memòries d’activitats i els plansde seguiment dels espais naturals protegits,així com documents de més abast comara informes sobre l'estat delmedi ambient,o sobre la diversitat biològica, que no solses publiquen en versions tècniques, sinótambé en versions divulgatives que es posena l’abast del públic de diferents maneres,entre elles els formats electrònics. Desprésve l’educació, que comporta un aprofun-diment superior al de la simple informació,ja que inclou els instruments legals o d’altramena que té a l’abast el ciutadà. El tercernivell és la consulta formal, que es dóna,per exemple, a través dels organismesconsultius de caràcter representatiu, i ésaquí on comença la participació pròpia-ment dita. El quart nivell és la implicaciócívica en la presa de decisions, que es dónamitjançant els òrgans rectors o altres proce-diments participatius de les decisions queafecten més clarament els espais naturalsprotegits.Una de les tendències més interessantsde participació pública en la gestió delsespais naturals protegits és el foment deltreball voluntari, en tant que donen sortidaa la demanda social d'intervenció directai altruista i, alhora, faciliten un ampli suportpúblic a la gestió conservacionista. Llar-gament arrelades en els països del nord idel centre d'Europa, en l’àmbit estatal desta-quen les experiències del voluntariat enespais naturals protegits, espais litorals iconservació de la biodiversitat que hapromogut la Junta d’Andalusía des del 1995.En definitiva, les noves tendències que esdesenvolupen als espais naturals prote-gits en els països capdavanters volen supe-rar les contradiccions en les quals es trobenimmersos, aplicant els principis de la soste-nibilitat,mitjançant les estratègies i els instru-ments esmentats abans, per tal demillorar-ne l’eficàcia, contribuir a conservar ladiversitat biològica i cultural, alhora queesdevenen instruments clau de l'ordenacióterritorial i referents per tendir cap a undesenvolupamentmés just i sostenible.•

Bibliografia

• AA.VV. Loving them to death?: Sustainable tourismin Europe's nature and national parks. Federa-tion of Nature andNational Parks of Europe, Grafe-nau,1993, 96 p.

• AA.VV. La Carta Europea de Turisme Sostenibleen espais protegits. Text oficial. Versió catalana delDepartament deMedi Ambient de Catalunya, 1998,19 p.

• CASTRO, R. DE (coord). Voluntariado ambien-tal.ParticipaciónyconservacióndelMedioAmbiente.Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalu-cía, 1998, 205 p.

• DEVILLE, A. & R.HARDING. Applying the Precua-tionary Principle. The Federation Press, 1997.

• SADLER, B & R.VERHEEM. Strategic Environmen-talAssessment. Status,ChallengesandFutureDirec-tions. Ministry of Housing, Spatial Planning and theEnvironment of theNetherlands. International Studyof Efectiveness of Environmental Assessment, TheEIA-Commission of the Netherlands, 1996.

• COMISSIÓDE LES COMUNITATS EUROPEES.Capa un desenvolupament sostenible. Programa de laComunitat Europea sobre política i acció en rela-ció al medi ambient. Versió catalana de la Gene-ralitat de Catalunya, 1992, 102 p.

• COUNCILOFEUROPE,UNEP, EUROPEANCENTREFORNATURECONSERVATION. ThePan-EuropeanBiologicalandLandscapeDiversity Strategy.Avisionfor Europe's Natural Heritage. Amsterdam, 1996,50 p.

• ENDICOTT,E. Land Conservation throughPublic/PrivatePartnerships. Lincoln Institute of LandPolicy, Island Press,Washington, D.C., 1993, 356 p.

• EUROPEAN ENVIRONMENT AGENCY. Environ-ment in the European Union at the turn of thecentury. Environmental assessment report No.2.Copenhagen, 1999.

• INSTITUTE FOR EUROPEAN ENVIRONMENTALPOLICY. TowardsanEuropeanEcologicalNetwork:EECONET, Arhem, Països Baixos, 1991, p.41-52.

• JOHNSON,H.D.GreenPlans.Greenprint for Sustai-nability. Bison Books, University of Nebraska Press,197, 210 p.

• MALLARACH, J.M. "Els espais naturals protegits aCatalunya i els nous paradigmes de la conservació",a Parcs naturals: Més enllà dels límits, Generalitatde Catalunya, 1999, p. 74-89.

• INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL.La conservació de la diversitat biològica a Cata-lunya. Fets i reptes,2000, 8 p.

• IUCN. Parks for Life. Action for Protected Areas inEurope. IUCN, WWF, WCMC, Bird Life Internatio-nal,1994, 150 p.

• IUCN. Guidelines for Protected Area ManagementCategories. CNPPA, WCMC, 1994.

• WITBY, M. (ed) Incentives for Countryside Mana-gement. TheCase of Environmental SensitiveAreas.Cambridge: CAB International University Press,286 p.

• WRI, IUCN & UNEP. National Biodiversity Plan-ning.GuidelinesBasedonEarlyExperiencesAroundthe World. Hampden Station (Baltimore): WorldResources Institute Publications, 1995, 162 p.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

21

La informació

pública és un requisit

indispensable de

la participació pública.

L’autor aprofundeix en el passat iel present del Parc del delta del’Ebre, un espai natural des desempre caracteritzat per la granactivitat humana que s’hi hadesenvolupat. Una història plenad’entrebancs, sense gaire recursos iuna certa desconfiança per part dela població local cap al forà hanportat, finalment, a la realitat d’unparc que els veïns senten i defensencom un valuós patrimoni. Tot i queencara hi ha nombrosos reptes peral futur.

Passat, present i futurdel Parc del Delta de l’Ebre

Rafael Balada i LlasatDirector del Parc del delta de l’Ebre

Els antecedents

Les figures de protecció de la natura aEuropa, en el sentit actual, van a remolc delmoviment proteccionista dels Estats Units.En aquest pais, a la segonameitat del segleXIX, s’inicia una gran xarxa de parcs nacio-nals1, fet que, tot i tenir unes arrels enci-clopedistes, ja havia estat recollit en essèn-cia a la Declaració d’Independència delsEstats Units (1776) i, tant a conseqüènciad’això comdemolts altres factors es conver-tirà en realitat més endavant (Yellowstone1872).A principis del segle XX, es consolida laprotecció dels espais naturals: es crea TheNational Park Service (EUA 1916), espromulguen els parcs de Covadonga iOrdesa (Espanya, 1918)… La Junta deParques Nacionales, creada el 1917 i trans-formada en Comisaría de Parques Nacio-nales (1931), va publicar l’any 19332 unaproposta d’espais que calia protegir de laqual en va cridar l’atenció el fet que no hifigurés cap espai català ni cap zona humida.Aquest segon aspecte no és d’estranyar sitenimpresent que les zones humides havienestat tradicionalment àrees que calia "sane-jar", on s’incentivava la dessecació i, pertant, la seva desaparició. Aquestes accionstenen un origen antic i es basen en diver-sos motius molt interessants d’analitzar,però que s’escapen de l’objectiu d’aquestarticle.Així, les grans zones humides ibèriquesreben una protecció molt més tardana:Doñana (1969), Daimiel (1973)…3

A Catalunya, com és obvi, la planificaciói la gestió de la natura no estava dins l’abastcatalà. El III Congrés Excursionista Català,realitzat l’any 1914, va estudiar i proposar

a la Mancomunitat de Catalunya un plade reserves4 que no es va arribar a aplicarmai.L’any 1931, la Generalitat de Catalunyava encarregar un pla d’ordenació territorial(Regional Planning) que, tot i no passard’avantprojecte, va tenir força trans-cendència per al futur. Aquest pla, a l’igualde la proposta espanyola, crida l’atencióque no donés cap tipus de protecció al deltade l’Ebre, seguint la norma de consideraraquestes àrees sota uns punts de vistamoltdiferents als dels proteccionistes.L’any 1937, el Consell Municipal d’Ampostamunicipalitza les basses de l’Encanyissadai la Tancada, i els dóna caràcter públic. Altresindrets del Delta nord, Canal Vell i lesOlles,i del Delta sud, les salines de la Tancada(1937) 5, perden aquest caràcter públic perimpugnació de la propietat.Posteriorment, el govern central aprofitaaquest fet i, a través d’un acord amb unasocietat de caçadors integrada bàsicamentper personatges rellevants de Barcelona,que havien construït la Casa de Fusta al’Encanyissada i que hi practicaven la caça,va mantenir definitivament el caràcterpúblic.La dècada 1975 -1985 va ser una de lesméscomplicades al delta de l’Ebre. A princi-pis dels 70 l’arròs havia deixat de ser rendi-ble i es va passar a un conreu extensiu através del sistema "barrejat". L’expansióturística litoral i la crisi agrària propiciendues actuacions: Riumar al Delta nord iEucaliptus al Delta sud. A principis dels80 el conreu de l’arròs supera la crisi, elturisme s’estanca a la zona i es fixen nousobjectius: l’ampliació del conreu ambdesse-cació de basses i la implantació de noveszones urbanitzables a costa dels sistemes

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

litorals, sovint públics o de dubtosa propie-tat privada.A Espanya, amb la mort del general Fran-cisco Franco (1975), s’inicia un intentd’homologació amb la resta de països occi-dentals.Durant elperíode1975-1980Espanyaes troba immersaencanvis accelerats i impor-tants que impedeixenuna actuació decididade l’Administració pública.A Catalunya, l’any 1977, es nomena presi-dent Josep Terradellas, el 1979 s’aproval’Estatut d’Autonomia deCatalunya i el 1980es realitzen les primeres eleccions al Parla-ment.Ambungovern central ofegat deproblemesi un govern català provisional, i més il·lusióque experiència, la societat civil pressionàper realitzar tota unamodernització i plani-ficació que no existia. Fruit d’aquest espe-rit apareix la publicació Natura, ús o abús?I es converteix en la base de la futura plani-ficació territorial, quant a la conservacióde la natura a Catalunya6.L’any 1976 es presenta unprojecte per urba-nitzar la Punta de la Banya amb més de100.000 turistes; el projecte de sanejamentdel Delta (1970) perd empenta i les forcespolítiques d’esquerra exigeixen una plani-ficació i s’oposen a actuacions com les de laPunta de la Banya i similars (Fangar).El 30 d’abril de 1977 es presenta a Ampostael treball interdisciplinari de la InstitucióCata-lana d’Història Natural (ICHN) Els sistemesnaturals del delta de l’Ebre7.La Generalitat catalana provisional, a travésdel Conseller de Política Territorial i ObresPúbliques, Narcís Serra, pressiona el governcentral perquè actuï a la Punta de la Banyai proposa crear-hi un refugi de caça (1978).L’Ajuntament d’Amposta des de les prime-res eleccions municipals (1979) va abor-dar el tema del medi natural deltaic que licorresponia i el 30d’octubrede1979vaapro-var, amb acord de Ple, presentar un pla deprotecció de les basses de l’Encanyissada ila Tancada que contemplava convertir-lesenparcnatural administrat per l’Ajuntament8,tal compreveia la recentment aprovada Ley15/1975 de Espacios Naturales Protegidos,tot i que la major part de la superfície afec-tada pertanyia a l’Estat i calia negociar-ne

l’administració compartida o delegada.La Generalitat catalana provisional, a partde temespuntuals comels descrits a la Puntade la Banya, havia iniciat contactes urgentsamb els ajuntaments (1978) per salvaguar-dar les zones més valuoses i en perill mésimminent de desaparició. Aquestes àreescontrastaven, respecte a anteriors actuacions,pel pes que tenien les zones humides.L’aigua es converteix arreu en un bé escàsi les zones litorals de la Mediterrània adqui-reixen un gran valor turístic, cosa quecomporta la desaparició de les zones humi-des litorals. En l’àmbit legislatiu la reaccióesdevé espectacular i coincideix amb unaugment de la consciència proteccionista ila consolidació de la societat urbana: elprojecte MAR amb una llista de 200 zoneshumides europees i del nord d’Àfrica (1965)on apareixen quatre zones de categoria Aa Espanya: Daimiel, Doñana, l’Albufera deValència i el delta de l’Ebre.Arran del projecteMARes reuneix a Ramsar(Iran) una convenció internacional que esta-bleix les bases per a les zones humidesd’importància internacional, especialmentcomahàbitat d’aus aquàtiques (1975). L’Estatespanyol s’hi adhereix el 1982. LaUnióEuro-pea publica laDirectiva sobre les aus (1979)en què hi té un gran pes l’ornitologia deles zones humides, i una visió poc equili-brada de la problemàtica conservacionistaeuropeaqueno s’ha corregit fins fa poc ambla Directiva sobre conservació dels hàbi-tats naturals, i de la fauna i la flora silves-tres (1992). També en l’àmbit internacio-nal sorgeixen una sèrie de convenis quereforcen la protecció, directament o indi-recta, d’aquestes zones:Washington (1973),Berna (1979) i Bonn (1979).Davant d’aquesta situació internacional, laproposta parcial de l’Ajuntament d’Ampostarespecte a la protecció del Delta no repl’acceptació de laGeneralitat. Tenint presentque la protecció general consensuadafracassa, la proposta d’Amposta podia signi-ficar un revulsiu i no es va aprofitarl’oportunitat, possiblement per no assumiruns possibles riscos afegits a una operacióprou delicada.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

24

La dècada 1975-1985

va ser una de les més

complicades al delta

de l’Ebre.

El fet és, però, que la creació del Parc Natu-ral del Delta de l’Ebre es fa a través d’unaestratègia parcial i similar.

La creació del Parc Natural

El govern català, que amb les eleccions alParlament del març de 1980 deixa de serprovisional, impulsa decididament la crea-ció d’espais protegits: Pedraforca (1982),Cadí-Moixeró (1983), Zona Volcànica de laGarrotxa (1982) i els Aiguamolls del’Empordà (1983).En el cas del delta de l’Ebre, les negocia-cions per a la declaració de parc naturalamb laGeneralitat estan estancades des del1980. L’Ajuntament d’Amposta pren la inicia-tiva i exigeix una solució, i les grans propie-tats, en veure la bona situació de l’arròs,intenten posar en producció el màxim desuperfície de les seves finques transformantles zones naturals (erms). Després del fracàsdels projectes per urbanitzar la Punta dela Banya i el Fangar, i davant la nova estruc-tura política, els moviments ecologistes iuniversitaris resten inactius.Dins del marc d’aquestes transformacions,es construeix un canal de circumval·lacióa la bassa del Canal Vell que aïlla la super-fície d’aigua del canyar que l’envolta. Aquestcanal permet regular els nivells d’aiguade la zona conreada sense afectar la bassai es construeix demanera que es deixa lliurela connexió amb la badia del Fangar, sensehipotecar-ne la riquesa piscícola. La Socie-tat de Pescadors de Sant Pere veu bé lesactuacions, però l’Ajuntament deDeltebre,dirigit per independents en majoria abso-luta, s’hi oposa per diferentsmotius i comen-cen una sèrie de manifestacions i contac-tes, fins i tot amb laGeneralitat deCatalunya,a fi que s’aturin les obres de transforma-ció en arrossars a la perifèria. El governcatalà que veia com se li escapava de lesmans la protecció dels espais naturals deldelta de l’Ebre, proposa coma solució decla-rar parc natural la zona afectada. Les conver-ses van anarmolt ràpid, elmoviment s’iniciaa principis de 1983 i a l’estiu d’aquellmateixany surt publicat el decret de creació delParc Natural del Delta de l’Ebre. A la pràc-

tica, a la zona del Canal Vell, s’hi ha afegitla bassa de les Olles —dins el terme muni-cipal del Perelló— i l’illa deBuda—al termemunicipal de Sant Jaume d’Enveja. Bonapart del termemunicipal deDeltebre quedainclòs dins del Parc.L’any 1983 no era un bon any per crearun parc natural al Delta: l’empenta de latransformació estava al màxim, els canalsper regar estaven a punt de col·lapsar, elprojecte de sanejament havia fracassat. ASant Jaume d’Enveja, s’havien celebratassemblees multitudinàries en contrad’aquest; els sectors implicats en les desse-cacions utilitzaven la declaració de parcnatural per captar les simpaties de la genta qui "hipotecava" el futur. A favor es comp-tava que l’Ampolla no tenia ajuntamentpropi, que el Perelló hi estava a favor i quea Sant Jaume només havia afectat l’illa deBuda, una propietat privada amb unaescassa relació amb la població i que, encert sentit, no els molestava que pogués"perjudicar-ne" els propietaris. Davant d’unasituació tan greu calia prendre la iniciativa,i més tenint present que el decret l’havienrecorregut no tan sols els grans propieta-ris, sinó també elmateix govern central. Calrecordar que era l’etapa UCD de trans-ferències i susceptibilitats generalitzadespel canvi d’estructures a l’Estat. D’unabanda,aquesta iniciativa podia venir determinadaper la voluntat de fer inversions que perme-tessin mostrar que el model de proteccióque es volia era compatible amb el desen-volupament, creant infrastructures…Aquestcamí va quedar tancat abans d’obrir-se. Lestransferències no eren de recursos il’endeutament del govern català s’haviadisparat. D’altra banda, l’acció decidida-ment proteccionista per salvar els aigua-molls de l’Empordà, uns terrenys decla-rats urbanitzables, havia hipotecat lesactuacions d’envergadura a mig termini.La gent del Delta té un sentit de la coope-ració arrelat i arrossega una tradició histò-rica d’aïllament i marginació, les sevesestructures socials s’han establert moltrecentment i estan en ple procés de trans-formació i consolidació9. La presència del’Administració pública al Delta, fins i tot

en l’àmbit local, ha estat quasi nul·la i esdesconfia de la gent de fora perquè tradi-cionalment, tot i la poca riquesa existent,ha pres més que no pas ha deixat. Si aaquesta situació de desconfiança hi afegimque la presència de l’Administració tenial’objectiu de crear i administrar unparc natu-ral, en un país on les activitats primàries(agricultura, caça, pesca…) eren l’ocupacióde quasi tothom, el resultat previsible nopodia ser gaire esperançador, especialmentsi no es disposava de recursos per demos-trar quin era el camí que es volia seguir.Des del Parc es va anar consolidant unpersonal laboral format quasi totalment pergent del país, amb un gran espectre quanta les idees, però amb il·lusió per salva-guardar i millorar els sistemes naturals.Es va dissenyar un programa d’ús i gestióque permetia planificar, racionalitzar i clari-ficar els espais i que es va traduir en unaugment de la riquesa biològica del Parc.Després de tenir garantida la conservaciódels espais naturals, a través del programai la redistribució del personal de vigilància,es va procedir a emprendre una difusió delDelta en l’àmbit català i internacional. Eldelta de l’Ebre, l’aïllament social del qualera resultat de la manca de comunicacionsi infrastructures, era una zona gairebé desco-neguda fins i tot per als catalans. Lacampanya va resultar espectacular, mésencara perquè els mateixos habitants delDelta no comprenien què venien a veuretanta gent de fora. La gent del Delta, acos-tumats a viure en aquell món no compre-nia que aquell microcosmos era insòlit,absolutament diferent a la resta del país: ungran riu en un país de barrancs, un entornpla i sense pedres posat en un paísmuntan-yenc i rocallós, un centenar de quilòmetresde platja verge on la costa és una escorçade formigó.Tot i lamanca de recursos, entre 1983 -1986es va practicar elmodel de parc natural quees desitjava i ara ja no es parlaria més desupòsits d’acció, sinó de realitats. La gentdel Delta havia après a desconfiar de lesparaules i ara tenia realitats. D’altra banda,el fet de tenir unes oficines administrativespermetia mantenir contactes i pactar

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

25

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

26

l’ampliació del Parc a la resta del Delta, ifer-ho amb contactes multilaterals i multi-sectorials, preparar el futur d’aquest sensepresses, serenament i amb voluntat de reco-llir tots els problemes i punts de vista perencabir-los i mirar que en el futur es dispo-sés d’instruments adequats per solucionar-los.L’any 1986 els tribunals van anul·lar, perdefectes de forma, el decret de creaciódel Parc. Almateix temps, fruit de les nego-ciacions, que fins i tot incloïen els sectorsque havien impugnat el Parc el 1983, esva realitzar una assemblea al saló de plensde l’Ajuntament d’Amposta entre repre-sentants de la Generalitat de Catalunya, elsajuntaments i els representants socioe-conòmics delDelta, i es va pactar l’ampliaciódel Parc a l’hemidelta dret: delimitació del’espai, redacció del decret… El resultatva ser la publicació del Decret 332/1986 de23 d’octubre (DOGC 17/12/86) de recre-ació del Parc: el que semblava la mort del’espai protegit havia estat una metamor-fosi que li havia permès despendre’s delsvells vestits, l’emergència d’un nou Parcque comprenia gairebé totes les zones natu-rals del Delta sense que pràcticament ningúho impugnés. S’acostava una etapa difí-cil: administrar el Parc, essent mereixedorsde la confiança i la responsabilitat ques’hi havia donat i assolir l’objectiu de vetllarper la riquesa biològica dels espais quel’integraven, compatibilitzant-ho amb lesactivitats tradicionals que es desenvolu-paven al Delta.

El desenvolupament del ParcNatural

Una gran part dels Parcs Naturals de Cata-lunya va néixer durant la primera legisla-tura del govern de la Generalitat, sorgidadesprés de les primeres eleccions al Parla-ment el 1980. Aquest fet indica, d’una banda,l’interès del govern català per preservarel seu territori, ja que anteriorment a Cata-lunya només existien el Parc Nacionald’Aigüestortes, l’estany de SantMaurici creataccidentalment l’any 1955 i l’anella de parcsperiurbans de la Diputació de Barcelona,

nascuts amb una clara vocació proteccio-nista, tot i que en un marc de planificacióurbanística; i, de l’altra, que les vicissitudsi aprenentatges dels espais protegits serienparal·lels als del nostre govern.Tot i que l’ICHN 6 havia previst tres parcsnacionals a Catalunya, el ja existent al Piri-neu, un altre al Massís dels Ports i un altreal delta de l’Ebre, aquesta figura no s’adeiamassa amb la realitat d’una natura forta-ment condicionada a l’activitat humana.Així, la fórmula del parc natural resultavala més adient, sense que això signifiquésrebaixar el grau de protecció dels espaismés vulnerables o valuosos.En el procés de creació del Parc, la inicia-tiva la va portar la DireccióGeneral de Polí-tica Territorial del Departament de Polí-tica Territorial i Obres Públiques (DPTOP),tot i que la gestió es va compartir amb elDepartament d’Agricultura, Ramaderia iPesca (DARP). L’anul·lació del decret decreació del Parc (1986) i la iniciativa nego-ciadora del DARP en la seva ampliació a

l’hemidelta dret van invertir la situació inicial,i amb el nou decret (1986), en vigència finsavui, la iniciativa va correspondre al DARPfins el 1999. El DPTOP es va concentraren els espais que administrava que, bàsi-cament, es reduïen al Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa. Durantaquests anys es va donar una increïble dispa-ritat de criteris i recursos en la gestió delsespais protegits depenent del Departamentque l’administrava: mentre el Parc de laGarrotxa tenia unes condicions materialsi humanes equiparables a les dels parcseuropeus, els parcs del DARP tenien unsrecursos molt escassos que, d’altra banda,estaven en consonància amb el conjunt delDepartament. Per contra, les competènciesde gestió corresponien al DARP i es donavala paradoxa que les zones amb greus icomplexes problemes de gestió, com elDelta, tenien uns recursos molt migrats,però una gran capacitat de gestió. Aquestsdesequilibris van propiciar la iniciativa,proposada per l’administració del Parc iamb el vistiplau del DARP, que el DPTOP,parcialment integrat al nou DepartamentdeMedi Ambient (DMA), adquirís lameitatde l’illa de Buda i la gestionés directament,i van complicar encara més la gestió d’unespai ja prou complex. Afortunadament,l’any 1999 es van unificar les competènciesdels dos departaments dins la DireccióGeneral del Patrimoni Natural i del MediFísic (DGPNMF) del Departament deMediAmbient, amb la qual cosa, i molt espe-cialment al delta de l’Ebre, s’ha simplifi-cat i racionalitzat la gestió, i millorat elsrecursos.L’evolució de l’encaix del Parc, durant elsquinze anys que va estar al DARP, va seguiruna línia estable pel que fa als quadres tecni-coadministratius, però l’estructura depar-tamental va patir molts canvis: DireccióGeneral delMedi Rural, DGPatrimoni Fores-tal, DG del Medi Natural, però més quela denominació, els canvis van afectar elsdirectors generals que hi havia al front, bàsi-cament: el vessant tecnicoadministratiu(MartínArnaiz), prevenció i solució depuntsconflictius (R.Graupera), eficiència (J. Santa-

L’any 1986 els tribunals

van anul·lar el decret de

creació del Parc.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

27

cana), autofinançament (J. Peix), respon-sabilitat (A. Solé)…Al DARP, l’autèntic drama d’aquesta etapadel Parc va ser l’escassetat de recursos perassolir els objectius i el que, en justícia,s’esperava del Parc. Les opcionsd’esponsorització o de tendir al’autofinançament no van ser la solució,ja que haurien acabat conduint al’Administració pública a una situació caòticai oposada a la seva essència i raó de ser. Enaquesta situació, va ser providencial l’ajutque la Comissió de Salut i Medi Ambientde la Diputació de Tarragona va oferir alParc, i que va permetre la realitzaciód’importants fites: redefinir els límits del’espai amb l’adquisició de finques, comple-tar infrastructures… Cal destacar queaquesta línia no ha estat mai qüestionadaper cap dels Presidents de la Diputació nide la Comissió, independentment de la sevaadscripció política. Ja s’ha comentat ante-riorment que la gran onada de creació deparcs a Catalunya coincideix amb la conso-lidació de l’autogovern a Catalunya i elreforçament legislatiu internacional de leslínies conservacionistes. En aquest mateixsentit, la Generalitat va aprovar el Plad’Espais d’Interès Natural (DOGC 1714, del’1 demarç de 1993) on s’incloïa el 20% del territori de Catalunya; al delta del’Ebre, a més del Parc s’hi van afegir 3.000ha. Les àrees protegides van passar del25 al 35 % del Delta. Aquest fet, molts elvan considerar un incompliment del pactede creació del parc natural i diverses enti-tats el van impugnar. Amb tot, la línia delParc és la que s’ha utilitzat per definir elslímits dels terrenys inclosos al Convenide Ramsar i a la Directiva de protecció deles aus (DOCE 103, de 25 d’abril de 1979).Per contra, els límits proposats per a la novaDirectiva hàbitats (DOCE 1206, de 22 dejuliol de 1992) ha estat la línia del PEIN.Aquest fet i el que no s’hagi consultat alsajuntaments ha creat nous recels i males-tar. Creiem que caldria seguir unamateixalínia, objectiva i consensuada a tots elsnivells. Fer el contrari pot acabar resul-tant caòtic per a la mateixa Administraciópública i crear un malestar innecessari.

La Unió Europea (UE), sota la pressió delsgrups conservacionistes que desitgen quetot el Delta estigui protegit, pretén ampliarles àrees protegides, a causa de la no-coor-dinació de superfícies proposades perl’Administració catalana. Ampliació que,tenint en compte que els instruments decontrol urbanístic, fitosanitaris… ja exis-teixen, en aquestsmoments només compor-taria complicacions i cap benefici.Una línia molt més interessant han estatles mesures agroambientals cofinançadesper la UE, el govern central i el català, quepermet potenciar les línies de conservaciótot ajudant i col·laborant amb la pagesia.Un aspecte important de la gestió del Parcha estat l’establiment d’una delimitaciófuncional d’aquest, que, en molts casos,el decret de 1986 establia de manera pocclara o adequada. Aquesta redefinició escontemplarà oficialment en el futur. Ésmoltimportant tenir present que, per les sevescaracterístiques físiques i històriques, elsespais litorals deltaics presentaven greusproblemes per esbrinar-ne la propietat il’estat. Aquesta conflictivitat era entre propie-taris particulars, entre aquests il’Administració pública, i interns al’Administració. La Llei de costes i el mateixParc han contribuït a clarificar la situació,després de nombrosíssims conflictes, algunsdels quals encara no estan definitivamentresolts, però que és imprescindible solu-cionar, per poder dur una gestió adequada.Això ens porta a un altre tema important:un parc natural situat en bona part a la zonade domini públicmarítimoterrestre i adscrita la Direcció General de Costes del governcentral, cosa que demana un alt grau decoordinació per fer possible una gestiócorrecta. Aquesta coordinació ha existitsempre i es pot qualificar demodèlica, finsel punt que ha permès i permetresoldre molts problemes mutus senseelmés petit afany de protagonisme omargi-nació per part de cap de les dues admi-nistra- cions.Altres aspectes importants són la planifi-cació general del Delta i la millora de laprotecció i la gestió de les zones naturals.Quant a la planificació general, s’ha confec-

Una línia molt

interessant han estat

les mesures

agroambientals

cofinançades per la UE.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

28

cionat el pla director del delta de l’Ebre, delqual demoment se n’aplica el vessant restric-tiu, i cal esperar que també es farà amb larealització de les previsions d’infrastructuresplanificades.Quant a la protecció i la conservació delsespais inclosos al Parc, s’han declarat reser-ves i refugis de fauna salvatge (Fangar, CanalVell, Garxal, illa de Buda, la Tancada) ques’han sumat als existents (Punta de la Banyai illa de Sapinya). Altres vegades tot i incor-porar-se a reserves o àrees de caça contro-lades, actuen de zones de refugi de lamateixa zona cinegètica (Zona XII). Preci-sament,per a les activitats cinegètiques, amés de tenir una planificació territorial quemai no havia existit, i d’haver-se creat unaxarxa de refugis on no es pot caçar queinclou més de la meitat del Parc, s’ha esta-blert un sistemadecontingents queha contri-buït a la recuperació de diverses espècies.Quant a la planificació territorial, el Parc harealitzat una important tasca de gestió delsseus sistemes naturals. El problema mésgreu plantejat ha estat la degradació del’Encanyissada, la bassa més gran de Cata-lunya amb unes 1.200 ha, on havien desa-paregut la vegetació aquàtica i els animalsassociats. La col·laboració amb la Comu-nitat de Regants i els caçadors va propi-ciar una sèrie d’actuacions que han supo-sat una de les regeneracions ambientalsmés importants que s’ha fet a Europa en lesdarreres dècades. Les fotges, per exemple,que feia 20 anys que havien desaparegutde la zona han arribat a 30.000 exemplars(hivern 1999/2000), gairebé 10 vegades lesexistents a tot el Delta en crear-se el Parc;o la capacitat d’acollida de desenes demilersd’ànecs que vénen apartir de l’agost a conse-qüència de la dessecació dels seus hàbitatsaDoñana i Daimiel. En el cas del Canal Vell,la gestió hidrològica ha estat tradicional-ment sota la responsabilitat de la Comu-nitat de Regants i la Societat de Caçadorsde Sant Miquel amb resultats que semprehan estat bons.Els problemes actuals se centren en petitesbasses com la de les Olles, els problemesde la qual tenen una fàcil solució tècnica,

però costosa (dragatge i trasllat de l’estacióde bombament).Sovint, quanpensemen l’administració d’unparc natural veiem quasi exclusivamentla tasca dels tècnics i els científics relacio-nats amb la natura; però l’aparell admi-nistratiu és la base sobre la qual es desen-volupa aquesta activitat i que es realitza enbase a les esperances que, com a ciutadans,tenimposades en l’Administració. Una altrafunció bàsica, complexa i delicada és elservei de vigilància. El Servei d’Agents Ruralsha destinat una patrulla al Parc que ha resul-tat fonamental per assolir els objectiusmarcats pel decret de creació del Parc. Abanda dels agents rurals integrats als serveisdel Parc, tot i estar adscrits a diferents serveis,estan els guardes de reserves de fauna quedepenen del Servei de Protecció i Gestióde la Fauna, alguns procedents dels anticsserveis cinegètics de l’Estat, anteriors a lamateixa Generalitat, d’altres, més joves,porten responsabilitats tant importants comel control de la Punta de la Banya.Temporalment es contracten vigilants persalvaguardar les àreesmés importants durantla nidificació i, puntualment, els voluntarisrealitzen tasques complementàries. En elnostre cas, no podíem demanar ni mésabnegació ni responsabilitat i, aquesta acti-tud, fa que fins i tot els guardes queja no estan al Parc els recordem ambafecte i alta consideració humana i profes-sional.Per les característiques de l’espai, s’hanpotenciat les infrastructures per a tasquesornitològiques (Centre de Recuperació deFauna Salvatge del Canal Vell) i ictiològi-ques (centre piscícola del Poblenou delDelta) que donen suport als treballs de recu-peració de diferents espècies, sovint endè-miques i enperill d’extinció. Aquestes infras-tructures acullen estudiants d’arreud’Europa, especialment biòlegs i veteri-naris, que adquireixen coneixements pràc-tics de gestió i contribueixen al bon funcio-nament dels centres.El Parc ha estat la base per a la creació d’ungrup de voluntaris, dues cooperatives deserveis d’educació i informació ambiental,una escola taller; s’han editat diversesmono-

El problema més greu

plantejat ha estat

la degradació de

l’Encanyissada,

la bassa més gran

de Catalunya amb

unes 1.200 ha.

grafies de la zona, d’ocells, de peixos,d’arbres, de vegetació aquàtica; dues revis-tes, una de trimestral amb informació sobreles activitats, i una altra sense periodicitatfixa de caràcter científic; amés demoltmate-rial de divulgació i pedagògic. I un centrede documentació que recull la diversitatd’estudis i publicacions naturalístics espe-cialment del Delta.Pel que fa a les infrastructures, s’han cons-truït un carril bici que travessa el Deltasud seguint les basses de l’Encanyissada ila Tancada, dotze observatoris, itinerarisnaturalístics, dos grans centres d’informació,l'Ecomuseu, un centre d’educació ambien-tal, la Casa de Fusta i s’hi ha instal·lat unaexposició monogràfica sobre les basses iuna altra sobre el Delta a l’Ecomuseu, onhi ha també una exposició ictiològica deles espècies deltaiques, i infrastructuresoperatives: garatges, magatzems, cases perals guardes i personal de recerca.

Perspectives

• Cal finalitzar els treballs hidrològics deregeneració de molts hàbitats (Encanyis-sada, Tancada, Les Olles…).• Cal millorar la situació d’algunes espè-cies, que no s’ha aconseguit fins ara (bitó,reproducció de l’arpella…).• Cal continuar clarificant la propietatd’algunes zones del Parc i adquirir-les oarribar a acords satisfactoris com ha estatel cas del Canal Vell (salines de la Trini-tat, ullals de l’Arispe…).•Cal resoldre temes d’àrees no compresesdins del Parc, però que no es poden obli-dar, i en aquest cas, deixar la responsabi-litat a mans d’ONG, ja que tot i que sovintacaben amb la conflictivitat, no solen resol-dre els problemes fonamentals de conser-vació, fins i tot poden quedar pitjor ("NiñoPerdido", ullals de Panxa i Carrova…).• Cal trobar una solució al problema dela regressió deltaica i moderar la despesainacabable d’estudis que semblen mostrarmés incapacitat de decisió que desig deconeixement.

• Caldria establir una xarxa de carrils bicique permetés recórrer el Delta amb bici-cleta sense riscos, com passa actualment.•Caldria realitzar un pla d’eliminació de laxarxa elèctrica a l’interior dels espais natu-rals, com s’ha fet a la zona pública de l’illade Buda.•Cal regular la navegació fluvial per l’Ebre(velocitats, àrees i distàncies de seguretatde les zones protegides…).•Cal complementar les àrees de circulacióde bicicletes i les infrastructures públiquesdel Parc (miradors, centres d’informació…)amb àrees de descans i lleure distribuï-des estratègicament.• Cal continuar la línia de mesures agro-ambientals, ampliar-les a noves activitatsagràries i a nous sectors (pesquers i maris-quers…).Hi ha molts altres temes, alguns dels qualsno s’han exposat perquè estan en vies deresolució, però, en qualsevol cas, les solu-cions sovint resulten interdepartamentals iaquestes són, precisament, les més difí-cils de trobar. Com diu lamítica publicacióde la Institució Catalana d’Història Natu-ral 6, a les dues edicions publicades: "Capde les zones tractades específicament enaquesta obra (es refereix a l’àrea dels PaïsosCatalans) presenta una tan notable acumu-lació de motius d’interès i de controvèr-sia com el delta de l’Ebre". Malgrat això, elssistemes naturals delDelta tenen una conso-lidada protecció i els seus habitants l’hanassumit com una tasca pròpia. Avui, és certque a Europa el temps va a favor d’aquestaprotecció, les activitats primàries de produc-ció cada dia van més lligades a la conser-vació i això permet no tan sols la super-vivència del medi rural, sinó també la delmedi natural i s’arriba al punt de retroba-ment i complementarietat que al Delta maino s’ha perdut. L’existència de l’espai prote-git ha propiciat el reforçament d’una acti-vitat d’oci que complementa i diversifical’activitat socioeconòmica tradicional, peròcal fer-ho ben fet. Si el Delta ha de ser elque és, una gran àrea natural, ho ha deser dins delmarc i les característiques euro-pees, no s’hi val a posar restriccions sense

oferir alternatives, ni a parlar de futur senseresoldre el present. És impresentable queno es pugui passejar en condicions ambbicicleta pel Delta, o que les línies elèctri-ques acompanyin a totes les zones i infras-tructures naturals, o que les carreteres peron circulenmilions de visitants vagin a càrrecdels pagesos, com al segle passat quanaquests eren els únics que les utilitzaveni construïen…En qualsevol cas, els reptes,al nostre país, sempre han estat un estí-mul i, mirant enrera, es veu que el camírecorregut és llarg i el futur clar. Si s’ha arri-bat fins aquí en unes condicions tan precà-ries, el futur esperançador, que ja hacomençat, permet ser del tot optimista pelque fa al patrimoni humà i natural quealberga el delta de l’Ebre.•

Referències

1 F. Tilden.The National Parks. 6a. edició. A. Knopf.New York, 1978.

2 E. Hernandez-Pacheco. La Comisaria de ParquesNacionales y la Protección a la Naturaleza en España.Ministerio de Agricultura. Madrid, 1993.

3 BOE. "Espacios Naturales Protegidos". Madrid, 1986.4 F. Gurrisera.Parcs Naturals de Catalunya.Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1997.

5 R. López Perales. Historia de Amposta. Ajuntamentd’Amposta, 1975.

6 R. Folch i Guillen i alt. Natura, ús o abús?ICHN, 1976.

7 AAVV. Els sistemes naturals del delta de l’Ebre.ICHN. Barcelona, 1997.

8 Ajuntament d’Amposta.Butlletí d’informació localnúm. 150. Amposta, 1979.

9 R. Martí Comes. El delta de l’Ebre. Terra Nostra.Barcelona, 1989.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

29

Els espais naturals protegits sónàmbits molt apropiats per fer-hirecerques de molt diversos tipus isobre molt diverses matèries. Defet, fins i tot són indispensables encerts camps de la ciència. Aixòexplica que, en alguns casos, laprotecció tingui com a únicafinalitat la recerca i que moltesuniversitats i centres d’investigaciódel món tinguin o actuïn en espaisque s’han protegit precisament ambla finalitat de garantir que elsinvestigadors no vegin els seustreballs pertorbats. En aquestscasos, s’acostumen a emprardenominacions com EstacionsExperimentals de Camp o similars.Les estacions experimentalspermeten no només evitarintromissions o pertorbacions nodesitjades en els experiments, sinótambé mantenir, amb més garanties,seguiments a llarg termini que sóncrucials en molts tipus d’estudis,per exemple, a l’hora de detectarcanvis lligats a processos decaràcter global o regional.

La recerca als espaisnaturals protegits

Jaume TerradasCREAF i Universitat Autònoma de Barcelona

Les Estacions Experimentals de Camp hanestatmolt importants enel desenvolupamentde les ciències agràries, la hidrologia,l’ecologia, la zoologia, labotànica, etc. Recor-dem noms famosos en ecologia, com elsde Rothamsted, Lancaster o Monx Wood aAnglaterra,HubbardBrook,Coweeta, JasperRidgeoBarrowPoint als EstatsUnits, Sollinga Alemanya, Los Llanos a Veneçuela, LosTuxtlas aMèxic,DoñanaaEspanya i unmoltllarg etcètera. Poden ser àrees relativamentpetites o més grans, incloses o no en espaisambdiverses figures específiquesdeprotec-ció.Les reservesbiològiques, encanvi, sónespaisnaturals protegits inicialmentpels seus valorsnaturals extraordinaris, peròenelsque,preci-sament a causa d’aquests valors extraordi-naris, només s’hipermetenactivitatsdecaràc-ter científic, i, encara que no hagi estat larecerca lamotivacióprimerade la protecció,en força casos s’hi han instal·lat també esta-cions experimentals veïnes.D’equipaments específics per a la recercadecamp, també n’hi ha a casa nostra. En sónexemples la FundacióMasBadia o les diver-ses Estacions Experimentals de l’IRTA pelque fa a les ciències agràries, La Castanya,al Montseny, i la zona experimental de laSerra de Prades, pel que fa a l’estudi ecolò-gic ihidrològicdelboscmediterrani,o l’estaciód’ecologia d’alta muntanya a Vielha, mésdedicadaa la limnologia.Calnooblidar,però,que també alguns espais amb un menor onul grau de protecció, i no massa equipatsamb instal·lacions més o menys fixes, hanjugat un paper crucial en el desenvolupa-ment de la nostra recerca, com és el cas del’Estany de Banyoles, i d’altres han apro-fitat dadesd’instal·lacionsutilitàries, comple-tant-les amb informació de recerca, com és

el cas de l’embassament de Sau, també enel camp de la limnologia. Allò que dónaimportància a aquests llocs és la continuï-tat i la concentració d’esforços de recerca decamp.En l’àmbit internacional algunes de les àreesnaturals on hi ha estacions experimentals ion es concentren molts esforços i recursosde recerca esdevenen veritables centresde referència i, de vegades, s’integren enxarxes d’observació de processos d’escalaregional o global, i així n’afavoreixenl’intercanvi i la cooperació. Fa uns anys, esvavolerposardemoda (senseèxit, i ho trobouna llàstima), l’expressió Observatoris dela Biosfera: dic que és una llàstima perquènecessitem aquest tipus d’equipament. Enscalen estacions de recerca naturalista querebin la consideració de grans equipamentscientífics, que tinguin plans d’actuació quepermetin els estudis amig i llarg termini, quedisposin de capacitat per allotjar científicsvisitants, que tinguinpersonal tècnic auxiliari que, a més de la recerca pròpia, partici-pin activament en recerquespluridisciplinarsinternacionals. Aquest és el concepte. I elque fins ara hem tingut a Catalunya, hemd’admetre que no en són més que pàl·lidsesbossos, massa insegurs i voluntaristes.Però en aquest escrit voldríemparlar, sobre-tot, de la recerca que es fa als espais prote-gits on justament no és aquesta l’única acti-vitat possible. L’orientacióqueprenaleshoresla recerca té una relació important amb laconservació i amb les ideesque sobre aquesttema dominen a la societat.

Canvis en la manera de veure laconservació

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Entre els arguments que acostumen a acom-panyar qualsevol declaració d’un espai natu-ral com a zona protegida, sempre hi hal’interès científic. L’objectiu bàsic de la decla-ració és encara,molt sovint, conservar espè-cies, ecosistemes, paisatges o altres valorsnaturals, sigui perquè es consideren rarso en perill, o simplement perquè són repre-sentatius de les condicions naturals d’unterritori més extens. L’interès científic il’educatiu solen ser justificacions acom-panyants. S’entén que, si un hàbitat ésben conservat, els científics tindran opor-tunitats de comprendre el funcionamentdels sistemes, siguin naturals omés omenysintervinguts per l’home. De vegades, lesentitats administradores d’espais prote-gits han impulsat econòmicament la recerca,en part com una manera de justificar lapròpia intervenció proteccionista, en partper adquirir coneixements necessaris pera la gestió que elles mateixes han de ferd’aquests espais, o simplement per satisferles propostes dels investigadors. Tanma-teix, aquest plantejament tradicionalcomença a experimentar un aggiorna-mento, una posada al dia, que es relacionaamb l’evolució del pensament en matèriade conservació.Els darrers anys, en efecte, el conserva-cionisme evoluciona des d’una posicióinicial que podríem considerar romàntica,basada en l’apreciació cultural d’uns deter-minats valors per part d’unesminories, capa altres maneres de veure aquesta qües-tió. M’agradaria considerar ací alguns avan-tatges i inconvenients d’aquesta evolució.En primer lloc, però, veiem en què consis-teix. Al meu entendre és una evolució quesegueix tres eixos bàsics.El primer eix resulta de la comprensió crei-xent dels serveis que els sistemes natu-rals fan, gratuïtament, a la humanitat. Acíintervé, per tant, un component d’interèssocial. Els sistemes naturals realitzen unconjunt de tasques, com ara el subminis-trament d’aire respirable, el d’aigua pota-ble, la regulació hidrològica, l’autodepuracióde les aigües, la retenció o la dispersiófins a nivells no perillosos de certs conta-minants, etc. que, si les haguéssim de subs-

tituir artificialment, ens suposarien costosenormes (o, simplement, no podríem feraquesta substitució). Així, doncs, es va impo-sar la idea que cal conservar els sistemesnaturals, no per raons romàntiques sinó,almenys fins un cert punt, per interès social.El segon eix apareix en descobrir-se que laprotecció del medi natural ha esdevingut,en molts casos, un estímul per al desen-volupament econòmic, sobretot perquègenera una atracció turística, un cert tipusde comerç i un plus de qualitat per acerts productes. Això tampoc no té res deromàntic. La conservació en molts païsostropicals va esdevenint un instrumenteconòmic al servei del desenvolupament.Als països desenvolupats ja fa temps quees coneixen els avantatges econòmics dela conservació.Un tercer eix és ben diferent d’aquestsprimers i, tot i que es pot relacionar ambla visió romàntica tradicional, està adqui-rint una altra mena de consistència ideolò-gica. En el pensament conservacionistas’obre pas, en efecte, la idea que és indis-pensable que, juntament amb criteris racio-nals com els esmentats fins ara, hi hagiun reforçament dels valors des del punt devista ètic: la idea que no tenim dret a ferallò que vulguem, que la natura no éssimplement el nostre patrimoni, que hiha uns drets de la natura i de les altres espè-cies que nosaltres no podem violar. Això,la veritat, és difícil de justificar filosòfica-ment, posat que l’ètica es refereix, per defi-nició, a relacions entre persones, peròmoltspensen que és més factible imposar nousvalors per la via de l’educació i la sensibi-lització de l’opinió pública que convèncer,en cada cas concret, de l’interès de la conser-vació d’això o allò, en contra d’interessoseconòmics o laborals precisos. És veritat,de totamanera, que l’argument ètic s’ajustaa l’òptica de l’interès col·lectiu de frenarla degradació ambiental (i, per tant, la degra-dació dels serveis que la natura ens ofereixgratuïtament), i s’adreça al comportamentindividual dels individus o dels estats iòrgans de les administracions, que solenactuar o bé en la persecució d’interessosparticulars, o en la d’objectius que només

32

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

La protecció del medi

natural ha esdevingut,

en molts casos, un estí-

mul per al desenvolupa-

ment econòmic.

contemplen de forma parcial els resultatsd’una actuació determinada.L’imperatiu ètic aplicat a la conservació, demaneramés omenys forçada, ha estat adop-tat, és clar, en el cas de grups radicalitzatsque poden arribar a ser violents, com hapassat en el cas de la defensa dels drets delsanimals, amb actes terroristes contra labo-ratoris que empren animals experimentals.Això implica, certament, una estranya gira-gonsa ètica, que fa passar els suposats dretsessencials dels animals per davant del dreta la vida o a la integritat física de les perso-nes. No ens podem sorprendre, per desgrà-cia, ja que sempre hi ha gent que creuque la defensa d’una idea abstracta, quepot ser ben noble en ella mateixa, nomésés eficaç per la via de l’assassinat de gentconcreta. Però deixant de banda aquestsextremismes, insisteixo que, en una versiómolt més moderada, l’imperatiu ètic de laconservació és defensat per molta gent,inclosos no pocs científics, com la única viapossible de provocar canvis ràpids en elcomportament col·lectiu.Els canvis en les idees conservacionistesassociades a aquest tercer eix incideixenen els comportaments socials per una viaideològica, i tenen poca relació amb elconeixement científic concret de la natura.Per tant, no cal que ens n’ocupem mésací, ja que l’objectiu d’aquest article és larecerca als espais protegits. Però els canvisseguint els altres dos eixos, serveis ofuncions que ens fan els sistemes natu-rals i contribució de la conservació al desen-volupament econòmic, sí que tenen unavinculació directa amb la ciència i la recerca.L’aggiornamento a què ens referíem araconsisteix sobretot a argumentar els objec-tius i les justificacions d’una decisió protec-cionista tenint en compte els serveis i eldesenvolupament, i això comporta donara la recerca no només oportunitats peraprofundir en el coneixement i la compren-sió de certs sistemes naturals, sinó tambéobjectius complementaris més "finalistes",per respondre a qüestions com: Fins a quinpunt els sistemes naturals estan desenvo-lupant correctament les seves funcions?Quins processos poden posar en perill

aquest funcionament? Quin ús productiusostenible es pot fer dels espais naturals?Els científics no solen creure gaire en el diri-gisme en recerca, però no només aquestdirigisme ha existit ja abans per a la recercaque es fa en espais protegits, sinó que hompot esperar-ne un increment, com a resul-tat dels canvis en lamanera d’entendre i dejustificar la conservació. En els apartatssegüents, tractaré més a fons les conse-qüències d’això sobre la recerca als espaisnaturals.

La recerca que es fa avui en espaisprotegits

De forma més o menys implícita, del quehem anat dient es desprèn que, habitual-ment, als espais protegits s’ha fet una recercabàsica de caire naturalista, espontània oestimulada econòmicament per les admi-nistracions responsables, i una recercaorientada a lamillora de la gestió del propiespai. La recerca realment espontània éscada copmés rara, ja que els estudis dema-nen unes despeses que són importants, finsi tot quan no calen aparells sofisticats i n’hiha prou amb vehicles, benzina i petitsmate-rials. Els espais protegits són escollits, devegades, com a lloc d’estudi per investi-gadors que disposen de finançament perrealitzar determinats projectes, el que enl’argot professional se’n diuen projectescompetitius: projectes que s’han presen-tat a una convocatòria pública (de la UnióEuropea, del Ministeri, de la Generalitat od’alguna altra entitat pública o privada) ihan obtingut uns diners per a la seva realit-zació. En aquests casos, en teoria, la inicia-tiva correspon totalment a l’investigador.Ara, sovint l’orientació d’aquesta recercaestà molt mediatitzada per les restriccionso els condicionaments que acompanyenles convocatòries. Certs temes tenen méspossibilitats d’èxit que altres, i això els inves-tigadors ho saben. En conseqüència, presen-ten propostes que, quasi sempre, responenmés a cert oportunisme en funció de lespossibilitats d’èxit que a l’interès real delsinvestigadors o, fins i tot, a l’interès cien-tífic objectiu de la temàtica proposada.

No es tracta, doncs, realment, de recercaespontània.El segon tipus de recerca tradicional és elque financen les administracions respon-sables dels espais. De vegades, aquestsorganismes es limiten a acceptar propos-tes d’investigadors, per raó del prestigid’aquests o d’una voluntat política de justi-ficació, i això, paradoxalment potser, hapermès més llibertat a l’investigador, peròaquesta situació, que es donava força enels primers espais protegits a casa nostra,cada vegada ésmés rara. En lamesura queequipsmés professionalitzats es fan càrrecde la gestió dels espais, els diners que esdestinen a recerca són, cada copmés, desti-nats a estudis que puguin ajudar a justifi-car la creació d’un nou espai, o aportardades i mètodes rellevants per millorar lagestió. Són exemples d’aquesta menad’estudis els catàlegs florístics i faunístics,mapes geològics, de vegetació, de sensi-bilitat o fragilitat, de connectivitat, de distri-bució de poblacions considerades impor-tants, anàlisis de fluxos gènics entresubpoblacions, impactes de determina-des activitats com la pastura o el trepig lligata la freqüentació, etc.En l’estadimés avançat, els gestors comen-cen a treballar amb bases de dades i siste-mes d’informació geogràfica (SIG), i dema-nen alhora treballs de base que completinaquesta base de dades i eines informàti-ques permanipular-les amb eficàcia. El casen què s’ha avançat més en aquesta direc-ció a Catalunya és el Parc de la Zona Volcà-nica de la Garrotxa, gràcies al programaVulcà, del qual ja se n’ha fet ressò aquestarevista, però en alguns altres espais tambés’han fet progressos importants. Per desgrà-cia, si hom considera els 144 espais delPEIN, és palès que a molt pocs s’hi hanfet encara estudis de cap mena, ni espon-tanis ni dirigits, i quepoquíssims tenenbasesde dades.L’aparició recent de la iniciativa privada enel camp de la conservació ha incrementatels espais que gaudeixen d’alguna menade protecció, en aquest cas no ja per unaregulació normativa sinó per la voluntatdels propietaris. La Fundació Territori i

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

33

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

34

Paisatge, per exemple, s’ha convertit jaen el major propietari privat de finquesde Catalunya, i la seva finalitat declaradaés protegir-ne els valors naturals i culturals.Aquest tipus d’entitats també estan co-mençant a donar suport a estudis, segonsles dues estratègies ja exposades: a propostadels científics o amb finalitats relacionadesamb lamillora de la gestió. Enqualsevol cas,el fet ésque, amb finançamentpúblicoprivat,els estudis sobre espais protegits es concen-tren, demoment, només en uns quants delsnostres espais (La Garrotxa, delta de l’Ebre,Montseny, Collserola, Montserrat, Aigua-molls de l’ Empordà, Muntanyes de Prades,Muntanya d’Alinyà i un petit etc.).

Conservar per estudiar, estudiar perconservar

Si aneu a passeig a un espai protegit, potserus serà útil pensar que la tòpica frased’aproximació sexual "Estudies o treballes?"té una certa equivalència en el camp dela conservació. Podria ser "Investigues ogestiones?". Ara, cal que us adverteixi quefàcilment us podeu trobar amb respostesconfuses (cosa que pot allargar la conversa,un possible avantatge al cap i a la fi). En elsespais protegits hi pot haver, en efecte, gentque investiga i gent que gestiona a mésde gent que hi visqui, passegi, eduqui osigui educada, etc. Ara, i quedant-nos ambla dicotomia que ens interessa, sovint elsqui investiguen pretenen que el que fan ésutilíssim per a la gestió, sense adduir-nemassa indicis significatius, i alguns (nomésalguns, certament) dels que gestionen espassen el dia en la contemplació extasiadade les activitats familiars d’alguna espè-cie, preferentment emplomallada i d’hàbitsrapinyaires o mamífers i de mida relativa-ment gran, i en el recompte obsessiu de lesexistències, actitud que s’assembla més ala de l’estudiós que a la del gestor. La confu-sió no es deu a la ignorància, i, si s’exhibeixcerta ingenuïtat per part dels protagonis-tes, gosaria dir que comença a ser una inge-nuïtat culpable.Anem pas a pas, començant pels investi-gadors. A l’investigador li agrada estudiar

el que li ve de gust (afirmació que no éssinó una tautologia), però també li convéque li paguin les despeses (cosa bencomprensible, és clar), ja que poden serconsiderables, com ja s’ha dit. Els gestorsno volen gastar-se els diners per satisfer lescuriositats dels científics, sinó per millo-rar la gestió, augmentar les dades quepodenoferir als visitants, justificar la pròpia acti-vitat o per cobrir-se les espatlles en certstemes. És per això que, cada dia més, larecerca que paguen els organismes admi-nistradors dels espais protegits és unarecerca que s’acostuma a anomenar "fina-lista" (mal dit, perquè tota recerca hauriade tenir objectius), aplicada (mal dit, perquè,tot i la bona voluntat, el fet és que el méssovint no s’aplica) o orientada (quinarecerca fóra una recerca desorientada?), entot cas una recerca al servei de la gestióde la flora, la fauna i el territori. O, si noho és, els investigadors miren de fer-hoveure, trista servitudmassa estesa. Afegim,d’immediat, que hi ha investigadors quecerquen, realment, una aproximació entrel’interès científic i el lliurament de resultatsd’un cert interès social. No sé quina propor-ció representen del total.Parlem ara del gestor. Aquest, de vega-des, com ja he insinuat, és un investiga-dor naturalista disfressat, i ho té força bémentre només es justifiqui davant d’ellmateix, però el cert és que conèixer l’estatd’algunes poblacions particularment esti-mades no és gestionar res, només és un pasprevi per gestionar alguna cosa (en cap cas,tot l’espai), unpas previ per fer alguna actua-ció concreta. Ja he dit, però, que això noméspassa de vegades, i potser no és el pitjorcas possible. Altres vegades, el gestor nos’acosta a l’espai, o només s’ocupa de cons-truir-hi camins, edificis o elements artifi-cials diversos, o sobretot hi organitza visi-tes escolars o polítiques (cap d’aquestescoses és estrictament incompatible amb lesaltres). Hi ha també, i ens en podem feli-citar, excel·lents gestors, que mirend’entendre els problemes de tot ordre(ecològics i socioeconòmics) que es plan-tegen en qualsevol espai i d’aprofitar elsconeixements disponibles o estimular els

més necessaris. Em temoqueno són, tanma-teix, majoria, però tampoc en sé la propor-ció.Durant molts anys, entre investigadors igestors s’han produït malentesos. Sobrequin és el paper de cadascú, per exem-ple. Sobre què esperen els uns dels altresi els altres dels uns. I moltes dificultats decomunicació. L’investigador ha d’acceptarque el gestor no vol ser només un comptecorrent. Que espera unes utilitats de larecerca. El gestor ha d’entendre que noes poden obtenir utilitats sense conèixeralguns aspectes essencials dels sistemesestudiats.Que cada sistema ecològic és dife-rent i que hi ha molt poques regles o lleistransferibles dels uns als altres, si és quen’hi ha, cosa que vol dir que cal entendrebé, en aspectes bàsics, el funcionament delssistemes sobre els que es volen obtenir utili-tats (unamillor gestió, sobretot). Uns i altreshan d’entendre que només poden espe-rar respostes si les preguntes han estatformulades ambprou precisió. I tots plegatshan demirar de construir un diàleg perma-nent, un veritable treball en comú, que facique tant les preguntes com les respostess’afinin cada dia.

Retorn a les motivacions

Ningú no és perfecte, com li deien a JackLemmon al final d’una de lesmillors comè-dies de la història del cinema, quan confes-sava al seu pretendent, un vell xaruc imilio-nari, que ell no era una noia. Ningú no ésperfecte, però bé ens cal anar millorantel funcionament col·lectiu. I això, en elterreny que ens ocupa, és molt factible.Es tracta de fer el que anunciava el títold’aquest apartat: quan es decideix conser-var un espai, no es fa només un acte admi-nistratiu sinó també un acte cultural i unacte amb forts components emocionals.Potser aquesta motivació romàntica inicialja esmentada, alguns la trobin cursi, peròsens dubte conservem perquè volem queallò que conservem segueixi existint, perquèho estimem i ho volemconèixermés imillor.I per altres raons, com ja hemvist, però esti-mació i voluntat de conèixer han de ser

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

35

encara les primàries per no entrar en contra-diccions: es pot "protegir" formalment,pensant només en fer negoci al voltant (l’eixde la conservació com a contribució aldesenvolupament), però si aquesta és l’únicamotivació els resultats de la conservaciósolen ser prou dolents, excepte per a algu-nes butxaques. Es pot conservar coma resul-tat d’una presa de consciència racional dela necessitat deprotegir certs serveis ambien-tals, però aquest tipus d’argumentació, quehauria de portar a unamillora generalitzadade la nostra relació amb l’entorn, s’aplicamés difícilment a la protecció d’un espailimitat concret. Defenso, per tant, enmoltscasos almenys, la persistència de la idearomàntica i el component emocional dela conservació, reforçada, això sí, per argu-ments racionals i econòmics i per una refle-xió ètica, segons els tres eixos explicatsabans. Però és hora de plantejar-nos el temadel següent apartat.

Quina recerca cal fer?

Com ja hem dit, la política científica delsorganismes oficials de recerca "focalitza"els recursos cap a uns temes determinats.El mecanisme funciona en cadena. La foca-lització de la recerca té aspectes positius,i ha provocat, sens dubte, importantsavenços en alguns camps. Però també enté de negatius, ja que sovint obliga els inves-tigadors a dedicar molts esforços a temesque no sempre són científicament apas-sionants. A aquest problema se n’afegeixun altre: l’avaluació de la recerca en basea la quantitat de publicacions de "qualitatcontrastada" (és a dir, en revistes que figu-ren al Science Citation Index, que no deixade ser una tria feta amb certs criteris). Elsuport dels organismes públics de la recercaes fa cada cop més en base a una consta-table productivitat d’informació (en "papers"publicats en revistes internacionals reco-negudes) dels grups de recerca. Informa-ció, afegim tot seguit, que és suposadament,utilíssima i, en proporcions abassegadores,també quasi instantàniament oblidada,excepte per l’autor. En efecte, que un arti-cle hagi superat unes exigències de quali-

tat és una garantia, i que un grup publi-qui regularment d’aquesta manera vol dirque ha assolit un bon nivell científic. Arabé, això garanteix la qualitat i el finança-ment estimula la quantitat, però no es garan-teix la utilitat. Molts dels treballs que espubliquen són fraccions d’un treball mésampli (interessa multiplicar les publica-cions), que apareixen disperses en moltdiverses revistes, normalment en anglès,de manera que, per als no-especialistes,com ara els gestors, és impossible de fer-ne un seguiment. Fins i tot ho és, si tenenels articles a la mà, ja que quasi sempreaquests articles tenen un interès massapuntual i estan expressats de forma exces-sivament esotèrica (cosa a la qual hi contri-bueixen molt l’estil concís i la parafernà-lia estadística imposats pels editors derevistes científiques).Potser més important és encara un altreproblema. Una conseqüència de la foca-lització i de les relacions entre els diver-sos nivells d’organismes de recerca tal comestan actualment estructurades és que, quan,per exemple, una certa comissió (mai impar-cial i objectiva, perquèningúno és perfecte),a Europa, decideix prioritzar aquest o aquelltema, és molt probable que els mateixostemes esdevinguin prioritaris per a lescorresponents comissions estatals o cata-lanes.En resum, que la hipotètica (i sempreescassa) creativitat és preferida en beneficide: a) la producció (surtmés a compte inves-tigar coses en què els resultats publica-bles estiguin assegurats, i b) la possibili-tat que els equips ací siguin competitius perrecuperar una part, almenys, dels diners derecerca que el país envia a Europa en funciódel compliment amb les obligacions impo-sades pel tractat d’adhesió, etc.Però siguempositius i, com es diu ara, polí-ticament correctes. És un fet satisfactori queals espais naturals de Catalunya hi hagi unanotable activitat de recerca en els diver-sos camps de les ciències naturals, enaugment ràpid sobretot des de finals dels70 (només força després en alguns campsde les ciències socials, en els quals la situa-ció encara no és comparable). Un reguit-

Defenso la persistència

de la idea romàntica i el

component emocional

de la conservació,

reforçada, aixó sí, per

arguments racionals

i econòmics i per una

reflexió ètica.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

36

zell de publicacions donen testimonid’aquesta activitat, i encara quemoltes esti-guin disperses enunmunt de revistes acadè-miques cares i sovint difícils de trobar, partd’aquestes publicacions són més directa-ment assequibles: per exemple, els dife-rents volums de jornades de recerca a parcsnaturals ( Montseny, Sant Llorenç deMunt,Corredor - Montnegre, Garraf, etc.), editatspel Servei de Parcs de laDiputació deBarce-lona, els resums de recerca científica al Parcde la Zona Volcànica de LaGarrotxa, editatpel Departament de Medi Ambient de laGeneralitat, els volums que sobre àreesespecífiques (delta de l’Ebre, Medes, Capde Creus) edita ocasionalement la Institu-ció Catalana d’Història Natural, un bonnombre de publicacions sobre territorisconcrets de diversos organismes de totaCatalunya, etc. I no oblidem que els queno són tan assequibles no deixen de sermolt importants en el seu conjunt, perquèhan generat un nou coneixement que elsnostres investigadors, almenys, posseei-xen.Tal comestan les coses, l’existència de diver-sos organismes finançadors de recercaen espais naturals és un avantatge, desdel punt de vista de la llibertat del’investigador. Una recerca enterament plani-ficada segurament no deixaria de caureen el "seguidisme" de les directrius inter-nacionals i, per tant, en una redundànciadels temes considerats prioritaris i una dismi-nució de l’originalitat creativa. Els defectesd’aquesta possibilitat queden claramentexplicitats en un exemple real: la temà-tica del foc i els seus efectes ecològics, queva ser prioritària en el IV Programa Marcde la UE, ho ha deixat de ser després, segu-rament perquè l’opinió dels països medi-terranis no té el pes que desitjaríem. Laselecció dels temes prioritaris busca, sovintde formamassa trivial, l’aplicació: els treballsque condueixen a la comprensió bàsica deprocessos biològics i ecològics en els nostresecosistemes no apareixen com a priorita-ris per a cap directriu i tenen serioses difi-cultats per obtenir finançament. Totes aques-tes distorsions han de ser corregides ambfons propis, i ho pot fer una agència com

la CIRIT si vol. Ara, l’experiència de moltsanysmostra que la CICYTo la CIRIT tendei-xen a reproduir esquemes europeus i arepartir equitativament (més o menys) lesrestes, de lamaneramés fraccionada possi-ble. Hi ha tants temes que és, en efecte,molt difícil fer una assignació satisfactòriadels recursos, per desgràcia tan limitatsde la recerca (això de la limitació no és prouexcusa, ja que també es pot millorar si hiha voluntat política). Tenir una estratègiapròpia, que cobreixi les deficiències i desvia-cions de la política comunitària és, emsembla, indispensable, i ho és especialmenten un cas com el de l’estudi de la natura.A Catalunya, la CIRIT ha intentat controlar,parcialment, els recursos que els diferentsdepartaments destinen a estudis i recerca,però això té el risc d’acabar per eliminaralgunes fonts que encara permeten certallibertat a l’investigador, sense garantir deltot, l’atenció a temes especialment relle-vants a casa nostra. És una jugada que calseguir amb extrema prudència, i, de fet, demoment crec que es duu amb prudència.

Algunes propostes

La política científica en matèria d’espaisnaturals hauria de tenir, des del meu puntde vista, algunes claus. Com en tota polí-tica científica, cal que es basi molt en elsequips disponibles de capacitat contrastadai que sigui, alhora, capaç d’impulsar elsnous equips necessaris per cobrir objectiusimportants que, actualment, no ho estan.És un principi elemental d’economia i eficà-cia concentrar esforços en certes àrees,adequadament escollides, en la línia d’allòque hem exposat al primer apartat d’aquestarticle. Alhora, ens cal trobar respostes apreguntes com: com podem deduir, del’estudi d’alguns espais protegits, modelsextrapolables a territoris més extensos?Arreu del món, els naturalistes continuenfent els seus estudis de base, però la meto-dologia de la prospecció s’ha anat modi-ficant. La disponibilitat de potents instru-ments de càlcul i d’eines per al tractamentde la informació territorial obre portes auna utilització massiva de dades de diver-

Els naturalistes

continuen fent els seus

estudis de base, però

la metodologia de la

prospecció s’ha anat

modificant.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

37

sos camps del coneixement, però exigeixcerta disciplina als científics. Les observa-cions sistemàtiques sobre grans territoris,que segueixen essent absolutament necessà-ries, haurien d’adaptar-se a metodologies"compatibles", per fer possible, per exem-ple, anàlisis més completes de la distribu-ció de la biodiversitat: els esforços per coor-dinar una estratègia conjunta en relació ala biodiversitat, que ja estan en curs, hande fer possible la compatibilitat de basesde dades sobre els diversos grupsd’organismes i tipus d’ecosistemes.A altres nivells d’aproximació, els estudisdescriptius molt locals guanyen atractiusi vanunamicamés enllà de lamera descrip-ció. És a dir, si es plantegen un problemao una pregunta. Per exemple, i quedant-nos en el tema de la biodiversitat, mésque la constatació d’aquesta biodiversitaten un punt concret (catàlegs, inventaris) elque interessa és desxifrar els mecanismesa través dels quals la biodiversitat es veuafectada per canvis o respon a ells. Caldriadefensar i impulsar una recerca orientadaals processos, a desxifrar mecanismes. Acíla recerca en espais protegits pot jugar ungran paper. Certs tipus de pertorbaciósegueixen actuant en tots ells, qualsevolque sigui el grau (i l’eficàcia) de la protec-ció que reben. D’altres persisteixen enalguns d’ells o en certes àrees almenys. Devegades, els espais protegits poden servirde referència en front d’allò que passa enindrets més pertorbats. Ens calen estudiscomparatius entre àrees ambdiversos nivellsd’alteració.Un aspecte essencial dels estudis sobre lanatura és que el teixit de la Biosfera és extre-madament divers, i la reacció de les dife-rents espècies i els diferents ecosistemesdavant d’una determinada pertorbació varia.Es produeixen respostes no lineals,s’encadenenprocessos de forma sovintmoltdifícil de preveure i, com que les condi-cions ambientals són dinàmiques, elcomportament canvia també segons elmoment i el lloc en què es produeix lapertorbació.De vegades, els processos natu-rals i les respostes a pertorbacions només

es poden entendre amb un seguiment demolts anys i sobre grans superfícies. Lògi-cament, ni als investigadors ni als finança-dors els fa gaire gràcia estudiar un mateixprocés durant massa temps i sobre un granterritori, però és un fet que l’ús de mostresmassa reduïdes i els seguiments en perío-des compatibles amb el finançament (pocsanys, normalment) no serveixen per enten-dre molts mecanismes. Per exemple, elfuncionament dels boscos (on els arbressón organismes de vida centenària) depènmolts cops d'esdeveniments que es produei-xen rarament i de forma no previsible, ique, per tant, quasi sempre escapen alsperíodes d’estudi. La proposta, en aquestterreny, és consolidar algunes estacionsexperimentals i promoure alguns projec-tes d’abast important en l’espai i el temps.L’extrapolació dels resultats d’estudis deprocessos a territoris significatius exigeixuna atenció prioritària a complementarles observacions de camp (dissenyadesde forma ambiciosa en l’espai i el temps)amb l’esforç de modelització. Des de faanys, alguns dels nostres equips de natu-ralistes treballen en aquesta direcció. Crecque és indispensable que la recerca enespais naturals es dissenyi, des del comença-ment, pensant en la producció de modelsque ajudin a entendre els processos en joc.En aquesta mateixa línia de pensament,d’observar processos territorialment signi-ficatius i elaborar-nemodels, ésmolt conve-nient que els estudis en els diferents espais(i en grans àmbits geogràfics) constitueixinxarxes, com ja n’hi ha algunes promogudesper diversos programes internacionals.Els estudis sobre el terreny s’enfronten ambproblemes molt complexes, en els que nointervenen només mecanismes biològicso de tipus fisicoquímic, sinó també canvisque tenen el seu origen en les relacionssocials i econòmiques. Així, cal promourela convergència de científics de diversesdisciplines, incloses les ciències humanes.Per acabar, més que dictar als científics quèés el que cal estudiar, és indispensable quegestors i científics aproximin llurs punts devista i dialoguin cada cop més. Només si

uns i altres estan en contacte permanent espot esperar que hi hagi resultats fructífersper a ambdues parts.Des de la perspectiva dels darrers vint anys,s’ha vist, com ja he dit, un creixement espec-tacular de la nostra recerca en aquestscamps. Han aparegut noves institucions.S’hanmultiplicat les publicacions i els inter-canvis internacionals. Ara ens cal conso-lidar aquest procés i donar-li més profun-ditat, planificarmillor l’obtenció sistemàticade la informació de base i, alhora, donarmés ales a la imaginació dels científics. Apro-ximar els científics a les necessitats socials,però també els polítics i gestors a la culturacientífica naturalista, per tal que, a mésde certs avantatges econòmics i de gestió,entenguin l’interès immens, inesgotable,de la natura, i el seu valor. Crear una compli-citat positiva entre tots: el coneixementde la natura, i una gestió cada diamillor delterritori, no són la feina d’un cert nombred’experts, sinó una tasca col·lectiva per lacultura i pel futur d’aquest país.•

En aquest article es tractad’exposar el model del NationalTrust. Amb 2,6 milions de membres,el Fons és el cos de conservació nogovernamental més gran del RegneUnit (i, probablement, d’Europa),amb un moviment financerl’exercici 1998–99 de 182,4 milionsde lliures (50.160 milions depessetes).

El model del National Trust

Richard EllisDirector en cap del National Trust a Pembrokeshire, Gal·les

El National Trust es va instituir el 1895 perpreservar permanentment llocs d’interèshistòric o bellesa natural perquè en poguésgaudir la nació. En aquell any va rebre laseva primera propietat, una petita parcel·ladel vessant marítim d’una muntanya al’agresta costa occidental deGal·les. Aquestapropietat té una extensió de 2 hectàrees,i estava (i ho està) coberta de gatoses euro-pees (ulex europaeus), roures (ouercuspetraea) y auró blanc (acer pseudoplata-nus). Avui el National Trust té més de248.000 hectàrees dels paratges més bellsd’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, iesdevé així un dels terratinentsmés impor-tants del Regne Unit. (Escòcia té la sevapròpia organització separada, el NationalTrust d’Escòcia, que es va fundar el 1931).També posseeix uns 900 quilòmetres decosta. Va adquirir la primera peça de patri-moni construït, la Casa Clerical d’Alfristonal sud d’Anglaterra el 1896 (per 10 lliuresesterlines); avui dia el National Trust prote-geix i obre al públic al voltant de 200 casesi jardins històrics, i també 49 monumentsindustrials i molins.El National Trust ha estat estretament asso-ciat amb la conservació de la natura des del1899, quan va adquirir Wicken Fen, lareserva natural més antiga del país. Avui norepresenta només l’organisme de conser-vació més gran del Regne Unit, sinód’Europa, amb un moviment financer de182,4 milions de lliures (50.160 milionsde pessetes). Les seves activitats sónmoltesi variades; el fet que també s’ocupid’aspectes del medi construït el diferen-cia d’altres organitzacions benèfiques pera la conservació de la natura molt cone-gudes i en fa una comparació directa ambaltres organitzacions i les dificultats de les

seves finances. No hi ha cap altre organismede conservació com aquest.El National Trust és una organització benè-fica enregistrada, un estat que compar-teix amb milers d’organitzacions grans ipetites del Regne Unit, des d’organismesd’ajuda a ultramar passant per les orga-nitzacions benèfiques d’atenció fins a orga-nitzacions que s’ocupen dels animalsmalalts, els bots salvavides —i, perdescomptat, les Organitzacions associadesNo Governamentals per a la preservació(ONG). No depèn del govern, i depèn dela generositat dels seus defensors, a travésde les subscripcions, obsequis, llegats iles contribucions demolts milers de volun-taris. Destina tots els seus ingressos a la curai manteniment de la terra i edificis sota laseva protecció.Gaudeix d’un poder legal recollit a les sevesActes al Parlament, el de tenir la capacitatde declarar la seva terra inalienable. Lesterres declarades inalienables no es podenvendre ni hipotecar voluntàriament ni obli-gatòria contra els desigs del Trust sense unprocediment parlamentari especial. Aixòvol dir que la protecció per part del Trustés per a sempre.

Ingressos (Vegeu taula 1)

Socis

Els 2,6 milions de membres del NationalTrust suposen la principal gran fontd’ingressos del Trust, amb al voltant de55.700.000 lliures esterlines (15.317.500.000PTA) (Vegeu taula 1). Així, el reclutamentde socis és una activitat molt important, idisposa d’un departament d’admissions queconstantment desenvolupa estratègies cada

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

vegadamés ben orientades, tant per acon-seguir nous membres com per conservar-los. Tradicionalment, la gran majoria demembres nous que es recluten a les propie-tats delNational Trust hohanestat enpropie-tats "edificades" en les quals hi ha un preud’entrada i en què la perspectiva de la futuraentrada gratuïta a totes les propietats delNational Trust suposa un incentiumolt fort.El fet que el missatge de la importànciade la conservació del camp arribi a la gentmentre estan associats es demostra ambel nombre de llegats específicament vincu-lats per desig personal del benefactor apropietats o activitats no relacionades ambl’entorn construït, sinómés aviat ambpropie-tats al camp o costaneres.El principal repte és conservar elsmembresuna vegada s’han associat. Les estadístiquesindiquen que una persona que paga enmetàl·lic la taxa d’associació i que, per tant,ha de renovar-la cada any amb un xec ésdeu vegades menys probable que ensegueixi sentmembre que una persona queinicialment signi una domiciliació bancà-ria. Així, part de l’estratègia de reclutament,consisteix a animar a la gent a domiciliar elpagament, que es pot cancel·lar en qual-sevolmoment, però que, una vegada signat,és més fàcil que se’l deixi estar. Un altreaspecte important del reclutament és"l’escriptura de garantia". Aquest és un acordpermitjà del qual, després de completar unformulari addicional i acceptar seguir sentmembre com a mínim durant quatre anys,la taxa que el membre paga sobre la quan-titat d’ingressos recollida a la seva descrip-ció d’associat és transferida pel govern a

l’organització benèfica. Si tots els membrescontribuents firmessin escriptures de garan-tia (que no els suposen cap cost, sinó senzi-llament redirigir els seus impostos delgovern cap al National Trust), els ingressosdel Trust creixerien en 3.500.000 lliures(962.500.000 pessetes) per any.Un altre repte és ampliar el nombred’associats en termes demogràfics. Tradi-cionalment, el perfil de l’associat típic alNational Trust corresponia al d’una personade mitjana edat i classe mitja, amb unamitjana d’edat que ha anat augmentant lleu-gerament. D’altra banda, cal implicar grupsd’edat més joves entre els quals la cons-cienciació mediambiental és elevada, peròque se senten menys atrets per les granscases de les quals el National Trust tambété cura i que tenen uns ingressos disponi-bles més reduïts. La tensió entre la conser-vació dels membres més antics i l’augmentde l’atracció envers l’audiència és tot unrepte, i esdevé més gran arran del caràc-termultidisciplinar de la tasca del Trust. Estàen "competència" (pelsmembres i les dona-cions) amb altres organitzacions que defen-sen un sol temao ambunplantejamentmésconcret i un atractiu molt més evident iacaparadord’atencions.A la inversa, elNatio-nal Trust sovint es veu cada vegada mésen el punt demira de grups de pressió d’unsol tema que desitgen veure reflectit el seupunt de vista en la perspectiva i polítiquesdel National Trust. Un bon exemple en elsdarrers anys, n’ha estat l’interès que hanmanifestat pel Trust aquells que estaven afavor i en contra de la caça (de guineus icérvols). S’hanpercebut petits augments delnombre d’associats durant el període prece-dent a les ReunionsGenerals Anuals, ja quecada punt de vista tracta de fer créixer elsseupoder devot. Afortunadament el nombred’associats es prou gran com per absorbiraquests alts i baixos sense haver de modi-ficar la direcció, alhora que tampocno supo-sen una diferència important respecte ales xifres d’associats. En qualsevol cas, lapolítica no s’elabora pel vot dels associatssinó pel Consell del National Trust. (Vegeula taula 2 sobre el cost de la subscripciód’associació)

Llegats i ingressos d’inversions

Els llegats constitueixen la següent granfont d’ingressos del National Trust (33,3milions de lliures entre 842 llegats diferentsel 1998-99), seguits pels ingressosd’inversions. Es poden deixar propietatso béns específicament al National Trust pertal que aquest els preservi per a la nació,o se li poden deixar terres o propietatsper vendre o obtenir-ne ingressos. Natu-ralment, la terra deixada al Trust coma terresd’inversió no es declararien inalienables(vegeu amunt) ni tampoc no tindrien laqualitat que caldria per a terres ques’haguessin de preservar per a la nació.Recentment, això ha estat motiu d’un casmolt conegut en què el Trust va proposarde vendre unes terres d’inversió al Nord deGal·les, una proposta que va rebre l’oposiciód’una campanya localmolt ben organitzadaper persones que no van apreciar, o comamínimno van reconèixer, la distinció entreels dos tipus de propietat. En aquest cas, elNational Trust va decidir no tirar enda-vant aquesta venda en concret. A pesard’això, aquest tipus de conflictes no sovin-tegen, i els llegats tant de diners com depropietats, generalment, suposen una fontvital de fons.

Rendes — El National Trust il’agricultura — els antecedents

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

40

La gran majoria de les 248.000 hectàreesdel Trust, les conreen 700 arrendataris.Els ingressos de les propietats arrendadesconstitueixen la quarta gran font d’ingressosdel Trust. Aquí s’hi inclouen els ingressosd’edificis llogats, però la major part provéde granges llogades. El fet que una part tangran de les possessions de terres del’organització consisteixi en terres deconreu és producte de l’evolució del Natio-nal Trust des dels anys 30, quan va començara acceptar cases pairals i mansions a granescala. Fins a aquell moment, el Nation-alTrust només posseïa dues cases pairals,totes dues al sud-oest d’Anglaterra. El 1934es va suggerir que el National Trust provésde rescatar activament les nombroses casespairals que estaven quedant en mal estatdurant els anys següents a la PrimeraGuerraMundial. El resultat va ser el "Pla de casespairals", segons el qual el National Trustacceptava cases pairals amenaçades perpreservar-les. El procés d’adquisició es vaaccelerar ràpidament després de la SegonaGuerra Mundial. L’impost de successió—taxes imposades pel govern sobre lespropietats heretades— s’havia començata aplicar uns anys abans, però amb l’arribadadel nou govern laborista el 1945 es vanintroduir elevats impostos i una legislaciósocialista. Tanmateix va ser el cancellerlaborista de l’erari públic qui va establirel National Land Fund [Fons nacional pera terres], que va permetre al govern accep-tar terra i cases amb el seu contingut enllocdels pagaments de l’impost de successió.Al seu torn, aquestes es van traspassar alNational Trust en benefici de la nació.Alguns propietaris de cases pairals les vantransferir directament al National Trust. Entreel 1940 i el 1970, el Trust va adquirir 78 casesde la vella elit terratinent.Juntament amb aquestes cases pairals vaarribar una gran quantitat de terres. Lamajo-ria d’aquestes cases pairals posseïen gransextensions de terres, que també va adqui-rir el Trust, normalment per un o tots dosdels següentsmotius principals. Un era asse-gurar l’establiment del paisatge i preser-var el nucli històric de les grans ciutats.L’altre era percebre uns ingressos permante-

nir aquestes finques. La conseqüència vaser que la gestió del camp va esdevenir unadisciplina cada vegada més important. Entermes generals, el National Trust posseeixdos tipus de terres de conreu. Un, normal-ment terres baixes, va unit a una casa pairalo finca. L’altre, ja sigui a les terres altes oa la costa, s’adquirirà pel seu paisatge intrín-sec o valor de conservació i poden no estarrelacionadesamb lesgrans finquesdelpassat.A Anglaterra, on al voltant del 70 % de lesàrees de terres es conreen, és fàcil enten-dre la importància del nostre paisatgeconreat per a la vida salvatge. Molts delspaisatges més estimats i hàbitats de vidasalvatge del Regne Unit es van crear prin-cipalment a arrel de la interacció del’agricultura i la geologia subjacent. En granmesura, les nostres terres de conreu sónel nostre camp.

El National Trust i l’agriculturaavui

En els darrers anys, dos factors han alteratla perspectiva per a les finques conreadesdel National Trust. Un és la creixent realit-zació del valor de conservació de la naturade gran part d’aquesta terra de conreu. Aixòha desviat l’atenció cap a la creixent incom-patibilitat de conrear la terra pels ingres-sos màxims amb la de conrear-la amb elrespecte corresponent als interessos deconservació de la natura que suposa.Durantels anys que van seguir a la Segona GuerraMundial no hi havia una altra activitat tanrendible per a la nació com la producciód’aliments, impulsada per la necessitatconscient d’esforçar-se per ser autosufi-cients. Avui dia, el que és rendible per ala nació s’orienta cada vegadamés en termesde facilitar l’accés al camp, i en ocupar-sede la conservació de la natura. Això voldir que cal suavitzar o alterar el recorre-gut cap a la producció màxima per perme-tre una sèrie de prioritats guiades per laconservació i la sostenibilitat. L’altre factorés la situacióde canvi a l’agricultura aEuropa.En aquest cas, també hi ha hagut un plan-tejament cada vegada més freqüent de lasobreproducció i d’una excessiva dependèn-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

41

Entre el 1940 i el 1970, el

Trust va adquirir 78

casas de la vella elit

terratinent. Juntament

amb aquestes cases

pairals va arribar una

gran quantitat de terres.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

42

cia del subsidi, i preocupacions ambientalscreixents. La societat espera alguna cosamés del camp que la mera producciód’aliments. Se’l valoraper un seguit d’atributs:la seva bellesa escènica, els seus trets histò-rics i valors culturals, la seva flora i fauna,i les oportunitats que proporciona per altemps de lleure a l’aire lliure—la qüestió ésque el National Trust es va crear perprotegir. Amés, la societat cada vegadamésvalora l’aire net i l’aigua neta i qüestionapràctiques que perjudiquin el mediambient. Demana aliments que es puguidemostrar que són sans, assequibles i debonaqualitat—produïts a partir d’estàndardsacceptables de benestar dels animals. Ésla combinació de totes aquestes coses elque ara representa la contribució ques’espera que faci el camp a la qualitat devida de la nació i a les estructures econò-miques i socials de les àrees rurals. El Natio-nal Trust, a través de la propietat, gestió iassociació amb els arrendataris es trobaen posició de demostrar com l’agriculturapot proporcionar aquest seguit de benefi-cis a la nació i contribuir a comunitats ruralssostenibles.Les implicacions de les rendes rurals enun moment en què cauen els ingressosdel camp i creixen les dificultats per als agri-cultors, especialment en àrees marginalso terres altes, són òbvies. Les rendes seguei-xen sent fonamentals per als recursos finan-cers del Trust; no obstant això, cada vegadamés el Trust treballa amb els arrendadorsper ajudar-los a diversificar les seves acti-vitats rurals (com el turisme) o a especia-litzar-se en productes orgànics, cosa queexigeix preus excel·lents.

Subvencions i contribucions

L’actual crisi econòmica de l’agricultura esveu compensada en part per una sèrie depagaments dels quals disposen els agri-cultors per a l’aplicació demesures ambien-tals dins plans agroambientals. Els plans quehi ha inclouen les d’Àrees SensiblesAmbien-talment, Plans d’Administració Rurals i (aGal·les) un pla anomenat (en gal·lès) TirGofal. Aquestes concessions es concedei-

xen al pagès i no al terratinent, però ajudena assegurar la supervivència del mode devida agricultor i les comunitats i econo-mia rurals que hi van relacionades.A una escala més gran, les subvencions icontribucions constitueixen una part impor-tant dels ingressos del Trust. Aquests sóndiversos i variats; entre ells són impor-tants les inversions en projectes del Heri-tage Lottery Fund, i les subvencions o patro-cini del món comercial i empresarial.

Empreses

Les botigues, restaurants, sales de te i case-tes d’estiueig són totes gestionades perempreses del National Trust. Els beneficisquegenerenesdestinen íntegrament adonarsuport a la tasca del National Trust, i durant1998-99 van contribuir amb 1,6 milions delliures als fons. Moltes de les propietatsdel Trust inclouen botigues que ofereixenuna àmplia gamma de productes relacio-nats, i, a més, el Trust disposa d’una sèriede botigues als centres de les ciutats.Gestiona al voltant de 140 sales de te i restau-rants, que normalment es troben situatsen edificis antics especials com ara castells,fars i estables. Té en propietat al voltantde 250 casetes d’estiueig ubicades en algunsdels puntsmésdestacats d’Anglaterra,Gal·lesi Irlanda del Nord, incloent-hi antics edifi-cis agrícoles, la caseta d’un faroner, una casapairal i la caseta d’unguardabosc. Les empre-ses del Trust han sorgit amb l’únic objec-tiu de donar suport i fomentar la tasca deconservació del National Trust.

Crides i obsequis

Les crides s’associen molt sovint al’adquisició de noves propietats. Quanapareix al mercat una adquisició poten-cial important, el National Trust no nomésnecessita poder cobrir el preu de compra,sinó també prou fons com per assegurar-ne la gestió futura —i dotació, en altresparaules. Un exemple memorable en elsdarrers dos anys ha estat la crida per compraruna gran part de Snowdon, la muntanyamés alta de Gal·les. L’actor i estrella de

El Trust treballa amb

els arrendadors per

ajudar-los a diversificar

les seves acitivitats

rurals (com el turisme)

o a especialitzarse en

productes orgànics.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

43

cinema Sir Anthony Hopkins, d’origengal·lès, va prometre un donatiu d’un milióde lliures, més de 250.000 persones vancontribuir a la crida, i en menys de quatremesos es va recaptar la xifra de 5 milionsde lliures. Aquest és un clar exemple delgrau de suport de què gaudeix el Natio-nal Trust entre el públic general, i enmajormesura del grau de suport a la conservacióen general (ja que hi ha altres organisme alRegne Unit que fan crides).Al llarg dels anys, hi ha hagut diverses crides.La més coneguda i amb més èxit va ser lacrida de Coastline, que es va llançar el1965 com Enterprise Neptune. El 1963, elNational Trust va fer un estudi de tota lalínia de costa anglesa, gal·lesa i d’Irlandadel Nord. Un terç d’aquesta (1.500 km)encara conservava la seva bellesa natu-ral, però el desenvolupament li preniaterreny a una velocitat de 10 km per any.La crida Enterprise Neptune es va llançarel 1965 amb tres objectius —salvar per asempre la línia costanera encara verge, aler-tar la població sobre les pressions a la costai obtenir diners per adquirir àrees de líniade costa. La crida va ser especialment exitosai recentment s’ha tornat a llançar. A finalsde 1997 s’havien recaptat al voltant de 28milions de lliures, i actualment el NationalTrust és propietari de més d’un sisè de lanostra línia de costa. L’experiència del Trusten gestió costanera l’ha capacitat per assu-mir una sèrie de reptes nous com ara zonesde la costa a East Anglia que són les méspropenses a veure’s afectades per la pujadadel nivell delmar, i un tramde costa a Nort-hurmberland altament contaminada pelsresidus de carbó procedents de la indústriaminera local, però que en aquestsmomentsestà recuperant el seu estat original. Altrestrams més famosos de costa propietat delTrust són les Illes Farce, llar de 70.000 pare-lles d’aus marines i una elevada poblacióde foques grises halichoerus grypus, il’espectacular línia costanera de Giant'sCauseway a Irlanda del Nord.També arriben aportacions demembres enforma d’associacions de membres locals,que arriben a tenir un èxit impressionanten la recaptació de fons. El 1998-9, els

Centres i associacions del National Trustvan reunir la xifra de 62.000 lliures per al’adquisició d’una àrea rural a Lancashire,i van aportar 250.000 lliures a la crida percomprar Mount Snowdon. A l’altre extremde l’escala, les associacions localscol·laboren amb l’adquisició d’equipamentsper a propietats concretes—poden ajudarrecollint fons per a qualsevol cosa des d’unacàmera digital fins a un minibus. La filialassociada dels Estats Units del NationalTrust, la RoyalOak Foundation, també enre-gistra unes xifres impressionants de recap-tació de fons. El 1998 va recaptar al voltantde 2,6 dòlars americans per a la celebra-ció del seu 25è aniversari, concretamentper finançar les biblioteques del Trust iconservar-ne els llibres.

Quotes d’entrada

Les quotes d’entrada a les propietats delNational Trust són un dels elements (rela-tivament)més petits del balanç. Això es deuprincipalment a dues causes: una és queel National Trust no cobra l’entrada a lespropietats "rurals". Es cobra als aparcamentsde cotxes, però l’accés a peu al camp obertpropietat del Trust és gratuït. L’altra és quea les "propietats que cobren", els membresdel National Trust hi tenen entrada lliure(un dels principalsmotius d’adhesió). Així,ser soci té la funció d’un tiquet anual detemporada per visitar tantes propietats comvulgui el membre —que poden esdevenirla seva casa pairal un cop a la setmana perpassejar-s’hi, o un seguit de propietats enuna àrea que el membre pot visitar a lesvacances. Comque elmembre que segueixsent membre financerament val molt mésper al Trust que un visitant casual d’unavegada, es fa un esforç molt més gran perreclutarmembres a les propietats que cobren(vegeu abans, Socis). Amb un nombred’associats tan elevat i un equip de reclu-tament tanpròsper i professional, el nombrede visitants "que paguen" que aconseguei-xen escapar sense associar-se és relativa-ment baix.

Altres ingressos

La resta d’elements d’entrada al balançdel National Trust sónmolt petits, essent elmés gran la venda d’arrendaments. El Trustes troba sent propietari d’una sèrie depropietats que, mentre no es venen, sónapropiades per arrendar o llogar, i comqueaixò implica cases a llocs molt especials,normalment hi ha gent disposada a accep-tar el repte, fins i tot encara que també suposiassumir les despeses de les reparacions (elque s’anomena un "arrendament repara-dor"). Juntament amb altres ingressos varisde propietats, tots aquests conceptes, delssocis en endavant, contribueixen a asso-lir uns ingressos de més de 180 milionsde lliures. No obstant això, aquests dinersestan ja predestinats, ja que el Trust dedicatots els seus ingressos al manteniment deles seves propietats i apareix comuna orga-nització coneguda per ser "rica en actius,pobre en efectiu". Lamajoria dels seus actiussón tals que no poden realitzar-se (perquèsón inalienables), i el cost del seu mante-niment segueix augmentant. La segona partd’aquest article fa un repàs a les destina-cions dels diners del National Trust.

Els voluntaris – regalar el temps

Abans, però, cal que examinem una formade suport molt preuada que rep el Trust ique no apareix al balanç. Són les 38.000persones de totes les edats que "regalenel seu temps" al National Trust cada any coma voluntaris. D’ells, al voltant de 8.000 treba-llen a les propietats rurals del Trust regu-larment, i, amés, al voltant de 4.500 atenenel nostre programa anual de treball resi-dencial. Aquests projectes normalment durenuna setmana, i inclouen projectes per a totsels grups d’edat, projectes per a personesmés grans, i projectes internacionals. Durantels darrers sis anys, s’haorganitzat unprojected’una setmana almes d’agost que aplegavavint joves del RegneUnit i Espanya a Stack-pole, al sud de Gal·les. Aquest projecte hafinalitzat una sèrie de tasques, inclososamagatalls per a l’observació d’ocells,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

l’arranjament de caminals, passarel·les defusta a través de boscos humits i defensesmarítimes. El valor dels voluntaris per alTrust en termes monetaris és enorme. Laimportància de l’esperit del voluntari al Trustpot veure’s clarament fins i tot al cim del’organització; membres del Consell delNational Trust i els seus diversos comitèsson formats per voluntaris que aporten unasèrie admirable (i altrament costosa)d’aptituds professionals a la tasca.

Despeses (Vegeu la taula 3)

Manteniment

Elmanteniment ordinari i les despeses varia-bles, 85,4milions de lliures, són ambdiferèn-cia l’únic concepte de despesa. L’any 1998-9 es van destinar al voltant de 33,9 milionsde lliures a l’actualització informàtica i ala conservació del medi rural. La llistasegüent dóna una idea aproximada de coms’haurien de distribuir aquests diners entreles propietats individuals:

Les característiques delmanteniment varien,òbviament, d’acord amb les característiquesde la propietat. En una propietat normal(Stackpole al sud de Gal·les, on els volun-taris espanyols van cada any) la llista demanteniment anual inclou:

Amés del personal de les propietats, el Trusttambé té un equip d’assessorament queabasta totes les disciplines necessàries, desde la conservació de la natura y els boscospassant per l’arqueologia fins a la conser-vació d’edificis i el seu contingut. Cadas-cuna de les quinze seccions en què es divi-deix el Trust per qüestions administrativesinclou un departament especialista en edifi-cis, encarregat de tenir cura de les estruc-tures de les propietats del Trust a l’àrea.Davant l’experiència adquirida al llarg delsanys d’una sèrie de reparacions cares a granscases, el Trust s’està centrant en un plan-tejament "petit i freqüent" en comptes delligar-se a grans projectes de capital.

Projectes de capital

Tot allò que cau fora de l’esfera del mante-niment anual és probable que acabi sentclassificat com un projecte de capital. Enaquesta categoria sempre s’han trobat unasèrie de projectes de construcció com lareparació de sostres o la restauració demaçoneria defectuosa a una casa antiga.També inclou un ampli ventall de projec-tes grans i petits assignats el 1998 directa-ment relacionats amb la biodiversitat, ambun nou pressupost assignat específicamenta la biodiversitat. Això reflecteix la importàn-cia que es donava a aquest tema tant enl’àmbit nacional com internacional. El Plad’Acció de Biodiversitat del Regne Unitinclou 1.250 espècies poc freqüents, escas-ses o que necessiten una acció de conser-

vació especial, així com una sèrie de tipusd’hàbitats, que queden tots representats ales propietats del National Trust, atesa laseva extensió. De les 1.250 espècies, 511(o un 41 %) viuen en propietats del Trust.Entre elles es troben 10 espècies endèmi-ques i 16 d’amenaçadesmundialment, aixícom moltes espècies importants interna-cionalment com el jacint endymion non-scriptus, l’argelaga ulex gallii i la foca grisahalichoerus grypus. D’entre els hàbitats,el National Trust posseeix un 12 % de lesprades de creta o calcària del Regne Unit,i un 7,5 % de la terra baixa bruguera. Lesresponsabilitats concretes del Trust enl’àmbit de la biodiversitat han generat unasèrie de projectes grans i petits. Aquestsinclouen des d’un projecte de 2.000 lliu-res per ajudar el ratolí d’aiguaarvicola terres-tris fins a un projecte multimilionari ques’allarga diversos anys per restaurar i ampliarels antics aiguamolls al voltant de WickenFen, avui dia una illa enmig d’un mar deterra conreada intensivament. A Stackpole,la propietat gal·lesa esmentada abans, lallista actual de propietats inclou:

Socis, publicitat i educació

La feina de fer la publicitat delNational Trusti reclutar nousmembres és necessàriamentcara. Les comunicacions, les relacions públi-ques i les tasques formatives són totes unapart essencial per assegurar que el NationalTrust fa arribar el seumissatge a tot el públicpossible, i que el seu missatge s’orientade la manera més eficaç possible. A més,la formació s’entén com una disciplinaimportant en sí mateixa i una part impor-tant de lamanera en què el Trust distribueixel benefici de la sevapropietat entre el públic.Ambaquesta finalitat dóna suport a un ampliventall de programes formatius. Entre ells,

44

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

45

plans per permetre que les persones queviuen a les ciutats o a zones empobridespuguin gaudir de les propietats del Natio-nal Trust, el Young National Trust Theatreenquè el nens participen en la reconstrucciódramàtica de fets i dues cases de colònieson grups de nens passen una setmana ambun programa d’educació ambiental i acti-vitats a l’aire lliure. Una d’elles es troba alsuddeGal·les, l’altra aNorfolk, a East Anglia.El pressupost total per al Departament demàrqueting i comunicació gira al voltantdels 16 milions de lliures per any.

Adquisicions

Les adquisicions suposen elmajor repte delTrust, ja que cada nova adquisició comportala responsabilitat de perpetuar-la. Fa unsanys, Lord Chorley, un antic president delNational Trust, va idear una fórmula quepermetia realitzar uns càlculs sobre elsrequeriments futurs de l’adquisició poten-cial en termes demanteniment, és a dir, lesdimensions de la dotació necessària. Si elpaquet d’adquisició no satisfà els requeri-ments de la fórmula Chorley, normalmentno s’efectua l’adquisició. Antigament, i peruna sèrie de motius, les propietats escompraven sense dotació, i van acabar esde-venint una càrrega per als Fons Generals.Algunes tenien la sort (potser pel cobra-ment adequat d’entrada) d’esdevenir propie-tats ambCrèdit al FonsGeneral, però d’altresesdevenien (especialment eren propie-tats rurals, en què no es cobrava entrada)propietats amb Dèficit al Fons General.Algunes de les noves adquisicions tenen lasort de rebre fons especials del Trust espe-cialment establerts per donar suport; elfinançament d’aquestes propietats és inal-terable i immune a les fluctuacions a qual-sevol altra banda. Els procediments hancanviat al llarg del segle. Avui dia,s’assumeixen ben poques cases grans, peròcada vegada estan millor representadesl’arqueologia industrial i l’arquitectura verna-cular. L’empenta per salvar la costa segueixel seu camí, i ha rebut una alenada d’airefresc amb el rellançament de la crida de

la línia de costa Neptune. Dins la campanyade la línia de costa, ara potser hi ha menysèmfasi en salvar paisatges de penyasegatsespectaculars (gran part dels quals ja s’hansalvat) i més en salvar línia de costa "noaccidentada" com ara salines, estuaris idunes de sorra. Les adquisicions potencialss’estudien acuradament (per un comitècentral) i s’avaluen des del punt de vistadels avantatges, el grau d’amenaça, i si elTrust n’és el propietarimés indicat. Progres-sivament es van estudiant les possibilitatsd’associació amb altres organitzacions. Lesadquisicions espectaculars com la de Snow-don capten la imaginació del públic;moltesde les petites serveixen per cobrir distàn-cies entre blocs propietat del Trust.

Administració de l’organitzacióbenèfica, generació d’ingressos,tributació

Les primeres dues ascendeixen a 2,6milionsde lliures i suposen els requeriments tècnics

de gestionar una organització benèfica degrans dimensions. Totes les organitzacionsbenèfiques britàniques segueixen unatrajectòria força paral·lela a la política delgovern del moment, en especial en l’àmbitde la tributació, i en els darrers anys les polí-tiques impositives dels successius governshan estat fatals per a les organitzacions benè-fiques en general i per al Trust en parti-cular. La càrrega irrecuperable de l’IVA[Impost sobre el Valor Afegit] ésmolt pesada,i el descens constant del tipus bàsic del’impost sobre la renda redueix els bene-ficis que aporten al Trust les subscripcionsi donacions compromeses (vegeu ante-riorment, Socis). El govern és ben conscientde les preocupacions del National Trust,però no proposa cap acció per invertiraquesta tendència. En comptes d’això, pensaque les donacions benèfiques hauriend’augmentar per omplir el buit.

Conclusió

És poc probable que canviï dràsticament elmodel bàsic de les finances del Trust, toti així, es troba en unmón en què els canvisràpids en diferents fronts són la normahabi-tual. Cada vegada més, la tasca del Trustper gestionar la seva economia i el seuconjunt consisteix a gestionar el canvi. Lapolítica agrícola, es fa ara a Brussel·les, il’efecte del clima econòmic canviant sobreel Trust i els arrendataris ja s’ha comentatabans. Mentre que l’agricultura concebudacom a indústria s’enfonsa, l’ús del camp,i les pressions sobre aquest en favor dellleure augmenten any rere any, i les espè-cies i els hàbitats es veuen cada vegadaméspressionats. La demanda d’informació i lanecessitat de mantenir-se al dia amb elsmètodesmés recents de lliurar-la, són cadavegada més grans. Malgrat que el nombred’associats al Trust augmenta constantment,segueix estant present el perill d’arribar aun punt en què els costos de la gestió delsespais rurals estiguin per damunt. En aquestasituació, el suport al Trust segueix creixent,i segueix gaudint d’una posició única desuport i afecte al cor mateix de la nació.

Les adquisicions

suposen el major repte

del Trust.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

46

LluísPaluzie i Mir

Advocat i tècnic urbanista

"Hem de concebre i planificar l’espairural de Catalunya com un tot"

Una entrevista de Lluís Reales

Advocat i tècnic urbanista, Lluís Paluzie vanéixeraBarcelonal’any1934enunafamíliad’origenolotí. Liagradarecordar laseva infantesaaOlot,onvaaprendremoltsdelsseusamplisconeixementssobre el medi natural i l’estimació al país.Ha exercit tasques d’assessorament jurídic, deservei funcionarial i de responsabilitat directivai representativa a l’Administració, en especial ala Diputació de Barcelona i a la Generalitat deCatalunya. LluísPaluziehadesenvolupat la sevaactivitatenelscampsdel’urbanisme,elmedinaturalilaprotecciódelanatura,idelapromoció,organitzacióiadministraciópúblicade l’esport.En l’actualitat,és sotsdirector general de la Secretaria Tècnicade l’Esport i president del Consell deProtecciódela Natura de la Generalitat de Catalunya.Així mateix, Lluís Paluzie és membre de laInstitució Catalana d’Història Natural i membre

fundadordelaLligaperalaDefensadelPatrimoniNatural (DEPANA), organització que es vaconstituirl’any1976.Tambévasermembredel’equipde redacció del Llibre Blanc de la Natura, que vadirigir Ramon Folch i Guillén, i autor del llibreLos espaciosnaturales. Suprotección, regulaciónlegal e incidencia en la ordenación del territorio,publicatperlaUniversitatPolitècnicadeCatalunya.És un home tranquil i demirada clara, conscientque ha dedicat una gran energia a treballar pelseu país. En els darrers anys haparticipat en elsesdeveniments clau de la història ambiental deCatalunya.Hoha fet obrint caminsnous i, sovint,treballant des de l’ombra. Durant una calorosatarda d’estiu, Lluís Paluzie repassa la sevadedicació a la protecció dels espais naturals i laseva visió sobre la situació del medi ambient aCatalunya.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

48

Durant els anys 60, vaig exercir d’assessor jurídic de la Comissió d’Urbanisme de Barce-lona. Eren els temps de la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altresmunicipis, i de la Comissió Provincial, amb els seus respectius plans: el comarcal i elprovincial. Aquest pla provincial, aprovat l’any 1963, ja comptava amb un catàleg d’espaisnaturals que conformava un sistema d’espais per protegir a les comarques de Barcelonai que es podia desplegar mitjançant plans especials de protecció.Aquí va ser on vam veure les grans possibilitats de la Llei del sòl, en el camp de la protecciódel medi natural i del paisatge, en la figura del Pla Especial.

Efectivament. De fet, la protecció de la natura a Catalunya mitjançant l’ordenació territo-rial té altres precedents com el Regional Planning de 1932, obra d’en Nicolau Ma. Rubiói Tuduri, amb la col·laboració del seu germà Santiago, en el qual ja s’estructurava un pri-mer sistema d’espais protegits a Catalunya. Però és el Pla provincial de 1963 el que ator-ga a la Diputació de Barcelona d’aquells anys un instrument tècnic i legal per engegartota una política de protecció de la natura i del paisatge, mitjançant la legislació urbanís-tica. No s’ha d’oblidar que fins aquell moment semblava que la protecció dels espais na-turals només podia procedir del Ministeri d’Agricultura i de la seva legislació. Va ser unagran sorpresa per als tècnics de la delegacióministerial, trobar-se amb els primers plans es-pecials de protecció que per primera vegada promovia una Diputació.

De visionaris o idealistes, afortu-nadament, sempre n’hi ha. Però elsnostres paisatges o espais naturalsde sempre han estat descrits per po-etes, literats i geògrafs, i detectats ivisitats pel poble. La descripció deMontserrat, el Canigó o elMontsenyés fàcil de trobar en l’obra literària,especialment poètica, deVerdaguer,Bofill i Mates, etc. Si analitzem la re-lació d’espais d’un Regional Plan-ning, d’un pla provincial o, ara, delPEIN, no hi trobarem gaire diferèn-cies; per protegir la natura no cal in-ventar gaire, hi ha molta feina feta.

Quan treballava en l’àmbit de l’urbanisme i la planificació em vaig adonar de la importànciadels espais naturals i del verd urbà, no podem oblidar que als anys 60 també va irrom-pre al camp el fenomen de les urbanitzacions, amb el perill que va comportar per alnostre paisatge. Així, vam anar afavorint un clima propici a la creació d’un Servei deParcs Naturals dins la Diputació de Barcelona, i ho vam aconseguir. De fet, va ser el pri-mer servei d’aquest tipus creat per una corporació local amb unmodel ben definit: l’aplicacióde la Llei del sòl, mitjançant la redacció dels plans especials de protecció dels espais ca-talogats al Pla provincial i la subsegüent gestió, duta a terme pel servei de la Diputació, queja tenia una experiència i un precedent en el Patronat del Montseny.

Vostè ha estat pioner en"utilitzar" l’urbanisme per a lapreservació dels espais naturals.Com va anar?

Per a aquells temps, era unplantejament força innovador…

Eren vostès un grup devisionaris?

Des de l’urbanisme es va fer elsalt a un servei específic deparcs?

"La tramitació delsprimers plans especials,

especialment el delMontseny, no va resultar

gens facil."

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

49

El Ministeri d’Agricultura, queera aleshores l’òrgan competenten aquesta matèria, vapressionar a la contra?

Vostè va ser el responsable delnou Servei de Parcs. Com varesultar la primera etapa?

Una filosofia precursora que, perexemple, avui desenvolupa laFundació Territori i Paisatge.

Per què alguns propietariss’oposaven a vendre?

A més d’una certa oposició delspropietaris, quins altresentrebancs van trobar?

La tramitació dels primers plans especials, especialment el del Montseny, no va resultargens fàcil. Aparentment, semblava que envaíem una competència estatal, i així ho pen-saven els tècnics ministerials; però això passava perquè la legislació urbanística era en-cara molt desconeguda. S’ha de reconèixer que la Llei del sòl de 1956 era molt avançadaen aquest aspecte i des de la Diputació de Barcelona se’n va treure molt de suc. Tambévan influir positivament les conclusions d’un seminari organitzat l’any 1976 a Barcelonaamb l’Institut d’Estudis d’Administració Local de Madrid sobre Los espacios naturalesprotegibles: posibles actuaciones de las corporaciones locales, les conclusions del qualvan assentar que un instrument bàsic per a la protecció de la natura, són els plans espe-cials de protecció de la Llei del sòl.

Vaig ser-ne el primer responsable durant uns deu anys i cal reconèixer l’aportació positi-va que els diferents diputats van fer a l’àrea, Bonastre, Burrull, Llobet i altres de la prime-ra època, i Aguado del final de la meva etapa. Ara bé, el gran impulsor del Servei deParcs Naturals va ser el mateix J. Antoni Samaranch que va tenir clar des d’un primermoment que la Diputació havia de ser propietària de les finques més emblemàtiques (enel cas del Montseny), ja que amb això disposaríem del patrimoni necessari per a la ges-tió i es desfeia un grup d’opositors poderosos. L’adquisició d’importants propietats a la Vallde Santa Fe i també al Tagamanent va ser senyal que la política de parcs naturals era se-riosa. També va ser positiva l’evolució dels ajuntaments, que ben aviat van veure clara lanecessitat de la protecció.

És cert. Recordo que la primera finca que es va adquirir —tenia una hectàrea— corres-pon a l’actual ubicació de l’Escola de la Natura en una torre de principis de segle que estroba a la Vall de Santa Fe. Teníem clar que, a més de comprar terrenys, calia fer coses.Precisament el primer encarregat de l’Escola de la Natura responsable de tots els itinera-ris i de les accions educatives va ser en Martí Boada. Hi va fer una gran tasca. Avui enca-ra, les meves filles recorden la visita escolar al Montseny quan van conèixer Martí Boada.

De fet, les finques rústiques, des de l’aparició del butà, van disminuir molt el rendiment,sobretot les forestals. Per tant, sempre hi havia ofertes, encara que no sempre eren les mésinteressants. En un principi, més que oposició a vendre, hi havia certa reticència, ja que alsopositors al parc els semblava —i era cert— que les adquisicions de la Diputació afavorienla implantació del Parc Natural. Cal precisar que tampoc la Diputació volia, ni tenia per-què, comprarmassivament el territori del Parc. La propietat privada des de temps immemorialha gestionat el seu patrimoni d’una manera molt correcta i així ha de continuar.

La tramitació del pla del Montseny va ser complicada perquè incloïa part de la provínciade Barcelona i part de la de Girona. En aquella època, a Barcelona teníem l’anomenatórgano desconcentrado que tenia assumides les competències del Ministeri i, per tant, elPla Especial referent a l’àmbit de Barcelona s’aprovava aquí i no a Madrid. En canvi, elPla corresponent a Girona s’aprovava a Madrid. Això va provocar un desfasament de lesaprovacions, primer vam tenir aprovada la part de Barcelona i uns quants mesos desprésla de Girona. També aquesta circumstància va complicar la tramitació dels recursos con-tra el Pla, que finalment van ser tots favorables a la Diputació.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

50

Al Ministeri i, particularment, a la Direcció General d’Urbanisme hi havia gent molt favo-rable al Pla especial del Montseny i, així, els seus informes de la fase administrativa delsrecursos van ser molt favorables a la viabilitat del Pla especial. No és pot oblidar que erael primer Pla especial que afectava un territori molt extens, comprenia part de dues pro-víncies i uns divuit municipis.

Ramon Folch es va incorporar a l’Administració a la dècada dels 70 i va desplegar unanova unitat, la d’ecologia aplicada, que va realitzar una gran tasca de divulgació. El Ser-vei disposava d’una estructura més aviat petita, en la qual van participar entre d’altresGurri, Panareda, Asperó, després Castelló, que em va substituir… Però molts treballsmonogràfics o de base s’encomanaven a experts de la Universitat com l’Oriol de Bolós, Na-dal o es consultava a científics com el Dr. Margalef i d’altres. A banda d’aquests Serveis Cen-trals, cada parc disposava del seu equip in situ.

Amb la Generalitat de Tarradellas tots pensàvem que el pal de paller dels espais naturalsa Catalunya seria el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Enteníem que s’haviacreat i desplegat un nou model, el de la Diputació de Barcelona, i que calia estendre’l atot Catalunya. Malauradament, no va ser així.

De fet, el model de l’administració central va restar sempre inèdit a Catalunya. Mai no hiva declarar cap espai natural protegit. Ens hemde remuntar a l’excepció de l’any 1955 quanel general Franco, a instàncies de Victoriano Muñoz Homs va dictar un decret pel quales declarava parc nacional a Aigüestortes i a l’Estany de Sant Maurici. Sempre s’ha ditque el Ministeri d’Agricultura, malgrat l’ICONA, no era l’àmbit més adequat per tirar en-davant una política "conservacionista", situació que finalment s’ha corregit a Catalunya.

Repeteixo, considero que es va perdre una gran oportunitat d’aplicar un model propi enaquesta matèria, i que es va retardar una colla d’anys la concepció i gestió globalitzadoradels espais naturals de Catalunya.

Quin paper va jugar el Ministeridavant els recursos interposats?

El Servei de Parcs de la Diputacióva comptar amb col·laboradors,com és el cas de Ramon Folch,persones que han resultat serclau en el passat i el presentambiental de Catalunya...

Què va suposar el retorn de laGeneralitat?

Quines eren les diferènciesrespecte al model espanyol?

Què va aportar la recuperació dela Generalitat de Catalunya?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

51

Cap al 1985, es va aprovar la Llei catalana d’espais naturals, per cert una llei molt accep-table, però van continuar molt dividides, fins fa molt poc, les competències sobre aques-ta matèria i, per tant, amb models de gestió molt diferents. Bàsicament, el del Departa-ment d’Agricultura i el de Medi Ambient i, a part, el de la Diputació de Barcelona, quegestiona els parcs naturals que ha promogut (Montseny, Sant Llorenç de Munt i l’Obac,Corredor, Montnegre, Garraf). També es manté Montserrat amb una gestió específica isingular. Ara, per fi, el Departament de Medi Ambient ha assumit les competències sobreel medi natural i forestal que corresponien al Departament d’Agricultura i es podrà dur aterme una política unitària des de la planificació dels espais protegits fins a la seva ges-tió. Desitjo que es tingui encert en la creació de l’estructura tecnicoadministrativa perexecutar la política en aquest camp.

Fins el 1983, la meva ocupació professional, i també en el lleure, va estar dedicada a lagestió del medi natural i a la protecció dels espais naturals. Aquell any, deixo la Diputa-ció de Barcelona i passo a la Generalitat a treballar en un altre àmbit ben diferent. Però ales hores lliures no deixo de banda els temes ambientals. Col·laboro amb entitats natura-listes com Depana, de la qual vaig ser-ne un dels fundadors, i amb altres de la Garrotxa.Tanmateix, el 1990 es constitueix el Consell de Protecció de la Natura, i des de llavors ensócmembre i actualment president. És un òrgan consultiu de la Generalitat i del Parlament,que preceptivament ha d’informar de tots els projectes de declaració d’espais protegits ide tots els plans especials; és a dir, totes les activitats de les administracions que tinguina veure amb un espai natural. Són informes no vinculants, però preceptius. De fet, per obli-dar-se del tràmit de consulta al Consell, més d’una vegada, els Tribunals han anul·lat unadisposició aprovada per l’Administració.

A més de la tasca consultiva, també pot prendre iniciatives. És un òrgan independent:els seus membres provenen de l’àmbit naturalista i científic, també hi ha representantsdels propietaris forestals, dels municipis i dels sindicats, fins un total de vint-i-un mem-bres. En una primera etapa, es subratllavenmolt les idiosincràsies de cada grup, però s’haanat assolint un gran consens perquè, en definitiva, la finalitat del Consell és la protecciódels espais naturals. Crec que s’ha fet una feina positiva i en bona mesura s’ha ajudat al’Administració. Entre les iniciatives pròpies, en destacaria les mocions sobre els incendisforestals i sobre l’estat dels boscos a Catalunya.

He visitat la zona de l’Alt Empordà cremada i l’aspecte impressiona. Sembla impossible queal nostre país —realment petit i tan compartimentat— es puguin cremar extensions tangrans. Realment, la prevenció és fonamental, com també ho és una actuació ràpida icontundent en els primers moments del foc. Però amb aquest fenomen no hi ha solu-cions miraculoses. Solament l’aplicació d’un conjunt de polítiques adequades a cada zo-na del país, pot disminuir l’efecte dels focs o evitar que siguin tan catastròfics. En el fons,el gran problema és l’abandonament del medi rural, la seva població és cada vegadamés reduïda i això comporta un procés de transformació d’un medi rural divers en unamassa forestal massa contínua, i també la pèrdua fonamental d’uns habitants coneixe-dors del territori. El Consell de Protecció de la Natura va presentar el juliol de 1994 unamo-ció en què analitzava la qüestió i feia un conjunt de propostes, considero que el seucontingut continua encara vigent.

Més endavant recuperarem eltema de l’agència però tornem ala seva trajectòria. L’any 1983,vista la política de la Generalitat,vostè deixa de dedicar-seprofessionalment als temesambientals...

Com valora la tasca del Consellque vostè presideix?

Malauradament, aquest darrerestiu els incendis forestals hanocupat la primera plana delsdiaris i els informatius. Un espaiprotegit, el Cap de Creus, ha patitun important incendi. Quinaseria la política de prevenció perevitar nous episodis?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

52

Com ja ha comentat, vostè haestat un dels fundadors deDepana. Malgrat que és unaorganització destacable, no creuque en el nostre país manca, desde sempre, un movimentsocioambiental fort iindependent? La paradoxa ésque tenim científics reconeguts,iniciatives que s’han avançat alseu temps, però no ha existit niexisteix un moviment ambientalamb una àmplia influènciasocial. Per què?

Però...

Potser les organitzacionsambientals catalanes s’hauriende professionalitzar?

Tornem al model de protecció iconservació que s’ha aplicat aCatalunya: quins són els seuspunts forts i quins són els febles?

Això és un misteri. Als anys 70, a Catalunya van coincidir un seguit d’episodis interessants so-bre les qüestions ambientals: es va crear Depana, es va editar el Llibre Blanc, la Diputació vaorganitzar el primer seminari sobre parcs naturals celebrat a la Península. Els ponents van serRamon Folch, Oriol de Bolós i jo mateix. Es va organitzar fruit de la col·laboració entrel’Institut d’Estudis d’Administració Local de Madrid i la Diputació de Barcelona. Va venir gentde tot Espanya. Se’n va parlar i es van publicar les conclusions. En aquesta trobada es van as-sentar molts criteris que després van ser clau. Per exemple, la utilització de la Llei del sòl ambels seus plans especials de protecció. Es va definir que un dels camins més clars per protegirels espais era a través de l’ordenació del territori, de l’urbanisme. Per tant, van coincidiraquestes tres coses. Pel que fa a la fundació de Depana, jo recordo que vaig preparar i de-fensar els estatuts. L’acte es va celebrar al Centre Excursionista de Catalunya, que era ple avessar. D’entrada, ja comptàvem amb més de 400 socis. La base de Depana era gent de laUniversitat, del Zoològic i del grup de la Diputació. Amb aquell engrescament vam pensarque en sortiria alguna cosa important; ja s’anomenava Lliga perquè s’hi poguessin sumar to-tes les agrupacionsque ja existien aCatalunya.Vanpassar els anys, vam treballar devalent peròlaLliganocreixia.Certament s’hanviscutdiferentsetapes,diferentsgrupshandirigit l’organització.Jo emconsiderodel grupdelsprimers anys: certamentnovàremaconseguir popularitzar elmo-viment. Un segon grup ho va heretar i tampoc no se’n van sortir. El tercer equip, que ésl’actual, ha millorat força les coses, però encara Depana no ha agafat l’empenta que es me-reix, confiem que el futur serà millor, ja que el país necessita aquest tipus d’entitat.

Em pregunto com és possible que un moviment internacional com Greenpeacetingui milers d’associats, i que un grup pal de paller a Catalunya no acabi deconsolidar-se. Potser s’explica per aquest caràcter nostre. Una publicació re-cent del Centre Unesco de Catalunya Anuari d’entitats catalanes en recull centtrenta dedicades al medi ambient. D’altra banda, possiblement encara no hem tro-bat el tipus d’entitat que fa falta a Catalunya, ni el model de comunicació adienta la nostra societat perquè aquesta s’hi adhereixi més massivament.

D’acord. Crec que les entitats sense afany de lucre, siguin del camp que siguin, necessi-ten una professionalització. Avui, ja es fa difícil trobar gent disposada a dedicar unes ho-res cada dia a la seva entitat. Hi ha d’haver voluntaris, però també col·laboradors profes-sionals. I així és com ja funcionen moltes entitats.

Allò positiu del model és que s’ha assumit que l’ordenació del territori i la planificació urba-nística han d’incorporar, com a determinacions bàsiques, la protecció del medi natural i delpaisatge. Això és coherent amb una conclusió d’un congrés mundial de parcs i reserves,que afirmava que la pervivència dels parcs requereix la seva planificació, si no hi ha planifi-cació es fa difícil la seva supervivència.Pel que fa a allò negatiu penso que s’han constituït els espais com illots no comunicats. Arael gran debat és com connectar aquests espais entre ells: que si canals, que si corredorsbiològics. A Catalunya tenim entre un 15 % i un 20 % del territori dedicat a infrastructures isòls urbans i urbanitzables, i entre un 80 % i un 85 % d’espai rústic o rural, que inclou els es-pais naturals. Hem de concebre i planificar aquest espai rural com un tot. Altrament, fracas-sarem en la política de preservació. Pel que fa a les connexions, ens capfiquem per trobarsolucions, però potser n’hi hauria prou amb vitalitzar i reforçar les polítiques de protecciódecerts espais, comperexemple l’espai forestal i la xarxa fluvial amb les seves zonesd’influència,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

53

Creu que el ciment s’escampamassa pel país?

Però cal equilibrar el territori.No és just que totes lesinfrastructures es concentrin ales zones costaneres i tinguin unrerepaís conservat i pobre...

Els estils de vida han provocatun distanciament de l’homerespecte a la natura, no esconeixen els arbres, elsanimals...

Com veu el futur pel que fa a lagestió dels espais naturals aCatalunya?

A més de les públiques, calpensar en altres fonts definançament?

Sovint els habitants de les zonesrurals no veuen clara lapreservació d’espais naturalsperquè, diuen, va contra els seusinteressos. Què els diria?

que ja recull la legislació específica. Tot i queno rebutjo les connexions complementàries, tam-bé caldria ser més esplèndid amb les delimitacions dels espais protegibles.

Aquest és el gran tema de fons. Anar escampant el ciment és fatal. Pensem que en moltspaïsos d’Europa la zona urbana és compacta i, quan s’acaba, trobem el verd, el camp. Aquí,la política ha estat fer cases al costat de les carreteres, que s’han convertit en l’eix de l’expansióurbana. També s’han prioritzat les infrastructures per al cotxe privat, en lloc de potenciarel transport col·lectiu. En aquest sentit, hem creat un model difícil de canviar.

La qüestió és què entenem per qualitat de vida. Per a mi, vol dir, entre altres coses, riusnets amb vegetació i peixos tant riu amunt com riu avall, això ho hem vist de joves i nohi hem de renunciar. Certament, la part més despoblada hauria de gaudir d’una qualitatde vida com la resta del país. Però això no ho atorguen solament unes millors infrastruc-tures. Avui sempre sentim parlar dels percentatges de creixement anual. Però la biologiai la natura ens ensenyen que no es pot créixer contínuament. Potser caldria aprofundirde veritat en el concepte de sostenibilitat.

La cultura urbana dels darrers anys ha donat pas a unes generacions amb un vocabularicada vegada més pobre. El medi urbà produeix habitants pobres en coneixements sobrela natura i el camp. Potser la gran errada ha estat que el món rural, la pagesia, no s’hagipogut mantenir millor. En molts països d’Europa ha baixat la proporció de pagesos, peròen el cas d’Espanya i Catalunya les xifres són esfereïdores. Si això no hagués passat, tin-dríem un país molt més ben conservat, molt més ben gestionat, potser més ric i amb unaqualitat de vida important. El gran tomb que podria fer aquest 80 % de territori rural se-ria tornar a rehabilitar el món pagès, amb una combinació d’activitats tradicionals i no-ves. No podem perdre la saviesa de la gent del camp i la muntanya.

En els darrers anys, a més de diferents models de gestió, s’ha produït una discriminacióeconòmica. Els parcs d’agricultura han estat infradotats. El traspàs de competències aMedi Ambient fa pensar que s’aplicarà el model de la Garrotxa a la resta d’espais prote-gits i, per tant, augmentaran els recursos.

Si es crea una agència, aquesta tindrà caràcter d’organisme autònom i, per tant, tindrà unagestió econòmica autònoma amb la possibilitat de disposar de mecenatge o patrocini.També un país amb tants béns culturals, històrics i paisatgístics com Catalunya, potserpodria aplicar una taxa com la de les Illes Balears destinada a la protecció del medi natu-ral i paisatgístic. Caldria estudiar-ho.

El missatge és diàleg, diàleg i més diàleg. Encara que s’hagin d’esmerçar moltes hores s’had’escoltar i parlar molt amb la gent del país. Encara que les coses s’hagin d’endarrerir,sempre tenen el seu moment psicològic oportú. Una llei no s’ha d’imposar mai, s’ha deconsensuar i ha de convèncer.

Normativa ambiental

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

54

1.1. La degradació progressiva del medi ambient

La preocupació que es manifesta actualment al món per la degradació del medi ambient delplaneta és, encara, un fenomen relativament recent. La Conferència sobre la Biosfera, una deles primeres reunions internacionals sobre aquest tema, va ser promoguda per la UNESCO l’any1968. En el marc d’aquesta Conferència la comunitat científica internacional va advertircol·lectivament als governs delmón que l’estat del medi ambient era preocupant i que la tendèn-cia marcava un clar procés d’empitjorament.El que llavors va semblar una crida catastrofista, avui en dia se’ns presenta com una observa-ció tímida en un marc de degradació continuada. Els expedients incoats per la ComissióEuropea per la infracció de la Directiva Hàbitats (1992) en el Parc Natural del Delta de l’Ebre(2000) o l’emblema del desastre ecològic (1998) i del dèficit dels actuals sistemes de conser-vació de les àrees naturals, el Parc Nacional de Doñana (també Reserva de la Biosfera), sónnomés una confirmació que les tendències negatives, denunciades pels científics fa més de40 anys, persisteixen.En aquests 40 anys s’han anat acumulant dades i experiències sobre les quals podem dir que—avui en dia— tenim mitjans adequats per afrontar una millor gestió dels sistemes naturals,només falta voler-ho. En el marc d’un procés en el qual el "mite" de la preservació/conservacióha esdevingut una realitat contrastada per la progressiva degeneració dels ecosistemes, esde-vé urgent la necessitat d’actuacions noves, concretes i efectives que permetin redreçar aquestprocés.

1.2. Una tendència: del pensar global a l’actuar local

La denúncia de la comunitat científica va permetre un pensament global, que va donar lloc aconferències internacionals que han marcat un progrés: de la Conferència d’Estocolm (1972)a la Conferència de Kyoto (1997) sobre el canvi climàtic, passant per la Cimera de la Terra(Rio de Janeiro, 1992).Aquestes conferències han estat fòrums on s’han evidenciat els límits del pensament "conser-vacionista". Tot i així aquests límits s’estan trencant amb estratègies, compromisos i convenisinternacionals o amb normatives regionals; estratègies innovades sota els criteris de la soste-nibilitat. Cal citar com a referències obligades d’aquest nou període el Conveni sobre laDiversitat Biològica (Rio de Janeiro, 1992) o la Directiva del Consell relativa a la conservaciódels Hàbitats Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, 92/43, CE. 21/05/92.Aquestes iniciatives globals o regionals, però, no han pogut frenar el procés de degradacióambiental del planeta, gestionat per un pensament únic ultralliberal, depredador i economi-cista fins al punt de convertir el fenomen positiu —en molts aspectes— de la "globalització"

La gestió dels espaisnaturals

• • • • • • • • • • •Ignasi Doñate i SanglasAdvocat expert en qüestions ambientals

1Introducció

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

55

en una realitat negativa per a la seva instrumentalització al servei d’unes poques fortunes o d’unscapitals que, especulant en els mercats financers, tenen com a únic objectiu l’autoreproduccióde beneficis. En aquest marc la "globalització" del sistema va associada a la pèrdua acceleradade biodiversitat, el malbaratament de recursos, l’escalfament del planeta, la desertització... Lesprogressives contestacions de les ONG i dels dirigents polítics dels països marginats en elmarc de la misèria (Seattle, Praga...) són la mostra de la necessitat de reacció local i regional,una acció coherent amb els criteris de sostenibilitat que trenqui les tendències de l’inèditprocés de "globalització" i postuli —coherentment i per definició— un canvi global.Un procés que, basat en estratègies ambientals, no es limiti a l’àmbit de la definició estratègicaper assumir coherentment les fases de "programació", "planificació", "realització" i "avaluació".Massa sovint els esforços se situen encara en l’àmbit de la definició d’estratègies, amb unagreu incapacitat d’actuació i amb una nul·la capacitat d’avaluació. En un marc on falta l’hàbitdel seguiment i avaluació és encara impossible donar la volta al procés pel fet de no identificar-se les resistències socials i la inadequada comprensió d’un pensament sostenible. Cal generarmodels concrets de desenvolupament sostenible, a tots els nivells, territorials i sectorials.

1.3. Un procés: de la "conservació d’àrees naturals tancades" a la "gestió integradad’espais naturals en un marc territorial més ampli"

El procés de conservació dels recursos naturals va iniciar-se amb la delimitació d’"àrees terri-torials" caracteritzades per la riquesa de la seva flora o de la seva fauna. Aquestes àrees se sotme-tien a sistemes estrictes de conservació, assimilant conservació a la prohibició d’utilitzaciódels recursos. Aquests sistemes tancats, amb una gestió quasi inexistent, han esdevingutobsolets al constatar-se que ni han pogut evitar la pròpia degradació, ni han pogut influen-ciar en un canvi en els models de gestió del territori entès com un ecosistema.La tendència actual és doncs definir sistemes de gestió de territoris més amplis, on les rique-ses naturals estan integrades en un marc residencial i d’activitats. Tan sols així es poden estu-diar els fluxos i processos que donen vida i condicionen les riqueses naturals. Amb altres parau-les, la conservació sostenible ha de conformar la "planificació territorial" a fi que integri la "gestióurbanística" i la "gestió dels espais naturals" entesos d’una manera àmplia, com espais majo-ritàriament humanitzats i, per tant, sotmesos a les evolucions dels fluxos productius i cultu-rals.

1.4. L’estratègia de l’ecologia del paisatge: tessel·les, corredors i matrius

Des de la perspectiva de l’ecologia del paisatge, la gestió del territori passa per la identificaciódels elements estructurals del paisatge i per la seva funcionalitat en el marc de la consideraciódel territori com a ecosistema, territori que després es posarà en relació amb els altres fluxos ipaisatges a nivell regional.Des d’aquesta perspectiva els elements del paisatge són les tessel·les, els corredors i lamatriu subjacent. Les tessel·les són taques, superfícies territorials amb característiques homogè-nies diferents de les que l’envolten. Els corredors són elements lineals del paisatge que podentenir diferents funcions (hàbitats marginals, conducció de fluxos...), també anomenats tessel·lesesfilagarsades. La matriu subjacent és el territori majoritari en el paisatge amb una certa homo-geneïtat. Com ens indica Ferran Rodà ("Ecologia del paisatge: perspectives per a la conservació".Parcs Naturals: més enllà dels límits. Generalitat de Catalunya) les matrius subjacents són, perla seva extensió, les que tenen més repercussió en el funcionament ecològic del paisatge.En aquest sentit, una gestió sostenible del medi natural tindria com a objectiu priorita-ri la gestió ecològica de les "matrius subjacents", en quant territori majoritari on esdesenvolupen i concentren les funcions sectorials bàsiques: productives, de serveis, hàbi-tats humans, transports... funcions, totes elles, que condicionaran absolutament els paisatgesque l’envolten. En un segon ordre d’interès la política de conservació es preocuparia dels "corre-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

56

dors", en quant espais d’una gran diversitat biològica que canalitzen fluxos cap a les "tessel·les"pròpiament dites. Finalment, a un tercer nivell de prioritats, tindríem la gestió de les tessel·lesformades pels espais naturals d’interès especial.D’acord amb aquesta pauta, una gestió sostenible del medi natural comportaria, en primerlloc una adequada planificació territorial integrada, que tingui en compte els factors ambien-tals tant per la naturalesa dels recursos com per les funcionalitats de cada territori en qüestió.En sentit contrari, una política conservacionista fonamentada bàsicament en la gestió d’espaisnaturals tancats resulta clarament ineficient: la preservació dels espais, com "illes" en un mardesconegut més ample, es fa molt difícil pel fet d’haver de lluitar contra fluxos externs quelimiten o contradiuen la mateixa gestió conservacionista d’espais naturals delimitats.

1.5. Les àrees naturals de protecció especial i els diferents sistemes de gestió

Lamaduresa d’aquest procés cap a la gestió integrada no invalida, però, els processosmés espe-cífics de gestió de les àrees caracteritzades per les seves riqueses naturals. La posada enevidència dels límits d’aquestes polítiques no ha de suposar en cap cas la declaració d’incapacitatde les actuals polítiques de gestió d’espais territorials concrets. Ans al contrari, la mateixagestió d’aquests espais és la que ha evidenciat la necessitat de caminar cap a processos méscomplexos, els quals comencen a ser possibles de posar en pràctica per l’acumulació dedades —abans indisponibles—, per l’aplicació de les noves teconologies i per una creixent

consciència pública en favor de la preservació del medi. És en aquest sentit que s’exposenen aquest treball diferents sistemes de gestió dels espais naturals.2

Les reserves de la biosfera

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

57

La xarxa de Reserves de la Biosfera va instaurar-se l’any 1976 sota la coordinació del Progra-

ma "Home i Biosfera" (MAB) de la UNESCO. Actualment comprèn més de 300 reserves,repartides per tot el món en més de 82 països.Les reserves de la biosfera, tot i que la seva denominació—"reserva"— correspon a una concep-ció "tancada" de la conservació dels espais naturals, varen ser concebudes per fer front alrepte de conciliar la conservació de la biodiversitat i dels recursos biològics amb el seu ús soste-nible. En aquest sentit una reserva de la biosfera implica teòricament que els científics enciències naturals i socials, els grups conservacionistes i de desenvolupament, les autoritats iles comunitats locals treballin tots junts per assolir un repte tan complex.Les funcions de les reserves de la biosfera són quatre:

- Conservar la biodiversitat, tot integrant-les a la Xarxa Mundial de Reserves i integrant-les enles polítiques de conservació.- L’explotació sostenible dels recursos naturals, aconseguint el suport de les comunitatslocals, assegurant els fluxos i la compatibilitat entre les tres zones de la reserva i, finalment, inte-grant les reserves a la planificació regional.- La investigació, l’educació, la formació i l’observació continuada. En aquesta funció es promoul’estudi de les interaccions entre l’home i la biosfera, el millorament de la consciència públicai de l’educació, i la formació d’especialistes i gestors.- Aplicar el concepte de "reserva de biosfera" localment i global.La gestió de les reserves s’estructura en tres categories de zones: zona nucli, zonad’atenuació i zona de transició. Amb aquest esquema de gestió, la zona nucli és la centralon predomina la funció de "protecció" dels recursos. La "zona d’atenuació" és la que permetalgunes activitats, en quant aquestes siguin compatibles amb la protecció de la" zona nucli".La "zona de transició" és la que està cridada a posar en pràctica models de desenvolupamentsostenible.

3Els sistemes de gestióde la Unió Internacionalde la Naturalesa (UICN)

Els criteris inicials de la UICN van ser estrictament "conservacionistes", si bé aquest enfoca-ment ha anat matisant-se progressivament amb un enfocament que prioritza el tipus degestió com a delimitació específica d’una àrea protegida.Mitjançant la seva Comissió de Parcs Nacionals i d’Arees Protegides, la UICN ha guiat la cate-gorització de les àrees protegides des de l’any 1969. L’any 1978, la UICN va publicar l’Informede la Comissió de Parcs Categories, Objectius i Criteris per a les àrees protegides, en el quales proposava un sistema de 10 categories de gestió de les àrees protegides. Aquest sistemava ser posteriorment incorporat a la legislació nacional demolts estats, i va ser utilitzat per gestorsd’àrees protegides arreu del món. Aquest informe també va ser el fonament de l’estructuracióde la Llista de Parcs Nacionals i Àrees Protegides de les Nacions Unides.Posteriorment la UICN va revisar l’any 1993 les categories inicials tot mantenint les cincprimeres i afegint-hi una sisena de nova, deixant la classificació d’àrees protegides en siscategories (Vegeu requadre núm. 2) . El resultat ha estat publicat a la Guia de les categoriesde gestió de les àrees protegides. Aquesta guia és un informe general sobre les categories de gestióde les àrees protegides, descriu les categories i dóna exemples explicatius de la seva aplica-ció.Els objectius específics que motiven la protecció de cadascuna de les àrees, tot i mantenir unfort caràcter conservacionista, són qualitativament diferents pel fet d’incorporar-se els princi-pis de la sostenibilitat. Els principals objectius de la gestió són: la investigació científica,la protecció dels espais silvestres, la preservació de les espècies i la diversitat genètica, el mante-niment de les funcions dels ecosistemes, la protecció de les característiques naturals i cultu-rals específiques, el turisme i el lleure, l’educació, l’ús sostenible dels recursos dels ecosiste-mes natural i el manteniment dels elements culturals i tradicionals.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

58

Requadre 1. Esquema d’una Reserva de Biosfera en constel·lació

En aquest sentit l’evolució de la gestió d’una reserva parteix d’un interès primigeniper la "zona nucli", per caminar cap al repte de desenvolupament sostenible que esplanteja a les zones territorialment majoritàries: les "zones de transició".Les Reserves de la Biosfera a a l’Estat espanyol són les de: Sierra de Grazalema (Andalu-sia); Ordesa-Viñamala (Aragó); Montseny (Catalunya); Doñana (Andalusia); Mancha Húmeda(Castella-LaManxa); El Canal y los Tiles (Canàries); Sierra de Cazorla, Segura y Las Villas (Anda-lusia); Marismas del Odiel (Andalusia); Urdaibai (País Basc); Sierra Nevada (Andalusia); Manza-nares (Madrid); Lanzarote (Canàries); Menorca (Illes Balears).

4L’estratègia de conservacióde la Unió Europea4L’estratègia de conservacióde la Unió Europea

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

59

Requadre 2. Les categories de la UICN de gestió de les àrees naturals

Protecció estricta: són les àrees protegides gestionades amb finalitats científiques o per a laprotecció dels espais salvatges (sovint s’anomenen estrictament "reserves naturals/àrees salvat-ges). Categoria I.La conservació de l’ecosistema i del turisme: són les àrees gestionades amb la finalitat deconservar l’ecosistema i dedicar-les al lleure (sovint anomenades parcs nacionals). CategoriaII.Laconservaciódelpatrimoninatural: són les àrees gestionades específicament per a la conser-vació d’elements naturals específics (sovint anomenats "monuments naturals". Categoria III.La conservació mitjançant una intervenció en la gestió: són les àrees gestionades per ala seva conservació mitjançant una intervenció de la gestió (sovint anomenades àrees degestió dels hàbitats/espècies).Categoria IV.La conservació dels paisatges terrestres i marins i el lleure: són les àrees gestionadesprincipalment per a la conservació dels paisatges i per al lleure (sovint anomenades depaisatges protegits). Categoria V.L’ús sostenible dels ecosistemes naturals: són les gestionades per a l’ús sostenible delsecosistemes naturals (sovint anomenades àrees protegides per a la gestió dels recursos).Categoria VI.

Les àrees protegides que formen part de xarxes internacionals, com són les reserves de labiosfera, o les reconegudes per convenis internacionals, com la Convenció per a la Protecciódel PatrimoniMundial (París 1972) o la Convenció de les ZonesHumides (Ramsar, 1971), podencorrespondre a una de les categories abans indicades i ser catalogades en el seu dret internd’acord amb un altre sistema.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

60

El sistema iniciat l’any 1978 comportà una greu confusió, perquè els noms de les àreespodien variar a cada país. Per exemple, el terme "parc nacional" té un significat dife-rent en funció de cada país. De fet es poden comptabilitzar fins a 140 noms diferentsd’àrees protegides. En conseqüència, les categories de la UICN es defineixen pels seusobjectius de gestió, no pel nom de l’àrea. Les àrees protegides s’instauren, d’acord ambla legislació del país, per assolir uns objectius coherents amb els objectius i les necessi-tats nacionals, locals o privades. Només poden ser etiquetades amb les categories de laUICN tenint en compte els objectius de gestió que persegueixen. Tot i així, les catego-ries de gestió de la UICN no poden ser considerades obligatòries, ni un mecanisme dedirecció per als governs o per a les organitzacions a l’hora de decidir els objectius deles potencials àrees protegides.En la comunicació Elmedi ambient a Europa: cap on encaminar el futur (novembre 1999), laComissió Europea va fer un balanç del que ha estat el V Programa demedi ambient de la UnióEuropea.En un marc d’avenços, pel fet de disposar de nous instruments de gestió ambiental, laComissió conclou que l’estat del medi ambient és preocupant. El V Programa no haaconseguit modificar les tendències econòmiques i socials negatives per almedi ambient. Com exemple significatiu tenim el compromís de la Unió Europea, adop-tat d’acord amb el Protocol de Kyoto, de reduir un 8 % les emissions de CO2 entre elsanys 1998 i el 2012. Aquest compromís sembla clarament inassolible i la tendènciaapunta a un augment de les emissions de CO2 en el futur, augment especialment deri-vat del sector del transport.El problema resideix en el fet que, per un costat, els sectors econòmics no integren adequa-dament les consideracions ambientals en els seus programes de gestió i producció, a fid’atacar les arrels dels problemes ecològics. Per un altre, falta una participació i un compro-mís més clar dels ciutadans i de les parts implicades. En aquest context el desenvolu-pament europeu seguirà essent globalment insostenible encara que s’instaurin mesuresestrictes de protecció. L’informe de la Comissió Europea recull que: «El futur de la polí-tica ambiental ha de ser entès en un context més ampli en el qual els objectius ambien-tals, socials i econòmics han d’assolir-se d’una manera coordinada i mútuament compa-tible.»Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, la qualitat de l’entorn natural euro-peu ha millorat en algunes àrees, especialment pel que fa referència a l’eliminaciógradual de les substàncies que ataquen la capa d’ozó, que provoquen l’acidificació, lacontaminació atmosfèrica transfronterera i la qualitat de l’aigua.Tot i així, la naturalesa i la biodiversitat de la Comunitat segueixen amenaçadesper lapèrduadesòlprovocadaper l’expansió urbanística i la construcció de xarxes viàries,així com per la intensificació actual de l’agricultura. Altres amenaces són les derivades dela marginalització o abandonament de pràctiques agràries, la contaminació o la introduc-ció d’espècies exòtiques.Les mesures adoptades en el període del V Programa han estat la creació de la XarxaNatura 2000, l’aplicació de la qual va amb retard pel fet de no haver-se identificat en eltemps previst els espais que s’han d’incloure en aquesta Xarxa. La protecció d’aquestsespais exigeix l’adopció de sistemes de gestió adequats. L’aprovació de l’estratègia comu-nitària en favor de la diversitat biològica i la Política Agrària Comú definida a partir del’any 1992 contribuiran a la protecció de la naturalesa, tant a les àrees de laXarxaNatura 2000com en zones rurals més extenses.

5La protecció del espaisnaturals a Catalunya

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

61

LaXarxaNatura2000 - integrarà les "Zonesd’Especial Proteccióde lesAus" (ZEPA),indicades d’acord amb la Directiva d’aus, i les "Zones Especials de Conservació"(ZEC)queesdesignarand’acordambels criteris de laDirectivad’hàbitats.A aques-tes zones haurien d’afegir-s’hi els espais amb elements paisatgístics significatius, elsquals haurien de jugar la funció de corredors biològics, tot i que la concreció d’aquestsha de fer-se en els àmbits regionals o locals, per tractar-se de planificacions que exigei-xen una intervenció sobre el terreny més acurada i una més gran implicació de lescomunitats locals.Segons la Comissió Europea, en el futur caldrà donar prioritat a l’aplicació de les directi-ves d’aus i d’hàbitats i a la integració real de les exigències de la biodiversitat en lesaltres polítiques. Un aspecte important serà la preparació de plans ambiciosos d’acord ambl’estratègia de la biodiversitat i l’aplicació de l’Agenda 21.En el marc de preservació dels sistemes naturals, cada dia esdevé més important tenirencompteelsmecanismes iprocessosderivatsde laPolíticaAgràriaComuna (PAC),progressivament més implicada en una gestió sostenible del territori. Serà moltimportant que els estats membres explotin al màxim les oportunitats que dóna la PAC iels Fons Estructurals. La preservació de paisatges de gran valor natural pot veure's facili-tada si esmanté l’agricultura en zones en perill demarginalització i abandonament i augmen-ta l’interès per pràctiques agràries més compatibles amb la protecció i millora de l’ambient.

Requadre 3. Legislació comunitària de protecció dels espais naturals

• Directiva del Consell 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació deles aus silvestres (DOCE L 103, de 25/4/79).

• Directiva del Consell 92/43 CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitatsnaturals i de la fauna i flora silvestres. (DOCE L 206, de 22/7/92). Coneguda com "Directi-va hàbitats". Ha estat modificada per la Directiva 97/63, de 27 d'octubre, (DOCE L 305,de 8/11/97).

• Decisió de la Comissió 97/226/CEE, de 18 de desembre de 1996, relativa a unformulari d’informació sobre un espai proposat per a la seva inclusió a la Xarxa Natu-ra 2000.

• Decisió 1999/800/CE, de la Comissió, de 22 d’octubre de 1999 relativa a la conclu-sió del Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica en elMediterrani, així com l’acceptació dels corresponents annexos (Conveni de Barcelo-na). (DOCE L 322, de 14 de desembre de 1999).

El sistema de protecció dels espais naturals a Catalunya segueix estratègicament lesdirectrius europees: un sistema centrat en la protecció d’espais naturals concrets, tot i lavoluntat formulada d’integrar aquesta conservació en elmarcmés ampli que suposa l’Agenda21 i els processos de preservació de la biodiversitat.Tot i les seves limitacions, l’estratègia europea està marcant la política catalana. La sevaaplicació o millora depèn, no sols de la voluntat política de dotar de mitjans l’actualsistema de gestió dels espais naturals, sinó també de la integració de les polítiquesconservacionistes en la planificació territorial de Catalunya i de la implicació del sectorambiental en els processos ambientals.

5.1. La normativa de conservació d’espais a l’Estat espanyol

A l’Estat espanyol la protecció dels espais naturals ve regulada per la Llei 4/1989, de 27demarç, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres. Aques-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

62

ta Llei ha estat posteriorment reformada per la Llei 40/1997, de 5 de novembre (BOE de6/11/97) i modificada per la Llei 41/1997, de 5 de novembre (BOE de 6/11/97).Les categories de protecció d’espais naturals previstes a la Llei 4/1989 són: els parcsnacionals, els parcs, les reserves naturals, els monuments naturals i els paisatges prote-gits. En relació amb els "parcs nacionals" es pot citar el Reial decret 940/1999, de 4de juny, pel qual s'aprova el Reglament sobre la determinació i concessió de subven-cions públiques estatals a les àrees d'influència socioeconòmica dels parcs nacionals (BOEde 18/6/99) i el Reial decret 1803/1999, de 26 de novembre, pel qual s'aprova el Pladirector de la Xarxa de Parcs Nacionals (BOE de 13/12/99). Tot i així, a Catalunya, ambcompetència exclusiva sobre espais naturals protegits i tractament especial de zones demuntanya—art. 9.10 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya—, les figures de protecció sónles que venen definides per la legislació catalana.La normativa espanyola en l’àmbit específic de protecció de la biodiversitat està recolli-da en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesuresper contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la protecció dels hàbitats naturals ide la fauna i la flora. Aquest decret ha estat modificat pel Reial decret 1193/1998, de12 de juny (BOE de 25/6/98)

5.2. Els diferents nivells de protecció dels espais naturals

Seguint la classificació que fa el mateix Departament de Medi Ambient —DMA— de laGeneralitat de Catalunya, el sistema de protecció dels espais naturals de Catalunya esconcreta en tres nivells:a) La proteccióhoritzontal, recollida a la normativa d’aplicació general a tot el territori català.b) La protecció territorial dels espais naturals, concretada en el Pla d’espais d’interèsnatural (PEIN).c) La protecció específica dels espais naturals de protecció especial.

5.2.1. La protecció horitzontal

En aquest nivell trobem la legislació d’espècies protegides, de control de la contamina-ció i de l’impacte ambiental, d’aigües, de costes, territorial, urbanística... Aquestesnormatives contenen —o haurien de contenir— disposicions amb contingut proteccio-nista, de compliment obligatori a qualsevol indret de Catalunya.Tot i tractar-se d’una protecció genèrica, té una gran importància: els dèficits de protec-ció en aquest àmbit són els que més condicionen la conservació del patrimoni natural,ja que els mecanismes de protecció horitzontal són els que han de definir les línies estratè-giques de protecció a cada sector. L’aplicació integrada d’aquestes línies estratègiquesmarca les possibilitats d’aplicar polítiques efectives de protecció del medi. El control dela contaminació, la regulació dels transports, la preservació de les espècies, la gestió del’aigua... són elements bàsics en qualsevol política de conservació. La manca d’aplicaciódels principis de conservació en tots i cadascun dels sectors fa impensable una políticade preservació efectiva.

5.2.2. El procés de l’"Estratègia catalana per a la conservació i ús sosteniblede la diversitat biològica"

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

63

En l’àmbit de la protecció horitzontal, seguint les pautes indicades en el Conveni sobrela diversitat biològica i d’acord amb una resolució del Parlament de Catalunya (1997), elDMA està treballant des de l’any 1996 en l’elaboració d’una estratègia de conservació.Com a treball previ a la definició de l’estratègia, l’Institut d’Estudis Catalans ha fet una diag-nosi sobre l’estat de la diversitat biològica a Catalunya, que s’ha estructurat en 55 estudistemàtics i s’ha resumit en un document final que conté les principals dades de cadaestudi i la definició dels objectius que es proposen.En el marc de definició de l’estratègia, el Sistema d’Informació sobre el PatrimoniNatural de Catalunya, creat pel DMA, obre noves possibilitats de treball amb unventall d’instruments. Actualment està en fase avançada d’elaboració el "Banc de dadesdebiodiversitat"—disponible a < http://www.gencat.es/mediamb/pn.htm>. Aixímateix,la "Cartografia dels hàbitats de Catalunya" —també en procés d’elaboració i amb unacabament previst per a l’any 2003— permetrà sistematitzar la protecció dels hàbitatsmitjançant la planificació territorial i urbanística, una correcta aplicació de la Directivad’hàbitats i un tractament més rigorós de les connexions biològiques. Igualment s’estàen la fase final d’elaboració de l’inventari de zones humides de Catalunya. Finalment,el "Banc de dades de figures i instruments per a la protecció del patrimoni natural aCatalunya" (PROTNAT) recull tota la informació de la normativa i instruments aplica-bles.En el procés d’elaboració de l’estratègia hi convergeix la formulació de l’Agenda 21 a Cata-lunya, amb la qual s’haurà d’articular i coordinar un procés conjunt, si bé diferenciat. Enaquest procés, el fet que el Departament de Medi Ambient hagi assumit progressiva-ment més competències en matèries com les aigües, la protecció dels espais naturals,de la fauna i la flora, la gestió forestal i cinegètica fa que el DMA pugui jugar un paperclau en la formulació d’aquestes estratègies.D’acord amb el document de base de l’estratègia, fet públic amb motiu del Dia Mundialde la Biodiversitat (1998), elsobjectiusgeneralsde l’estratègia haurien d’incloure almenysels elements següents:"I.- Protegir la diversitat d’ecosistemes, espècies i dotacions genètiques que composenla diversitat biològica de Catalunya, i els processos ecològics dels quals depenen.II.- Eliminar o reduir les amenaces que comprometen la conservació dels componentsde la biodiversitat.III.- Garantir que els usos i aprofitaments que es fan dels components de la biodiversitatsiguin sostenibles. "Paral·lelament, el DMA està elaborant una proposta de cinquantamesuresprioritàries, tanten l’àmbit de gestió —creació de l’Agència Catalana de Protecció de la Natura i de l’AgènciaCatalana de Boscos que, conjuntament amb l’Agencia Catalana de l’Aigua projecten un sistemadegestiómésàgil—,comenelsàmbitsdemillorade laconservació —declaraciódenousparcsnaturals, paratges i reserves— i de l’ús sostenible de la diversitat biològica.

5.2.3. La protecció territorial

Un segon nivell de protecció territorial correspondria a la formulació i desenvolupa-ment delsplans territorials parcials i del pla sectorial deprotecciódels espaisnatu-rals. Aquest nivell de protecció està definit estratègicament a l’art. 4.3. de la Llei 1/1995,de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya:"El desenvolupament del Pla territorial general mitjançant plans territorials parcials i secto-rials s’ha de fer considerant els objectius de preservació del medi:a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

64

b) Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llurextensió, per llur ubicació o per llur fertilitat.c) Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.d) Salvaguardar els espais naturals d’especial interès.e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial."El desenvolupament dels plans parcials, que haurien d’incorporar específicament els objec-tius del Pla territorial a cada una de les sis grans àrees de Catalunya, suposaria la culmi-nació d’una política integrada del territori. A hores d’ara, però, la formulació dels plansterritorials parcials està sotmesa a grans condicionants polítics que fa que actualment enca-ra no se n’hagi formulat cap.

5.2.4. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN)

El PEIN —aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre— defineix i delimitauna xarxa de 144 espais naturals representatius de l’àmplia varietat d’ambients i forma-cions que es troben a Catalunya, des de l’alta muntanya a les planes litorals, i delsboscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global acumulada d’aquestsespais equival aproximadament al 21 % del nostre territori.El PEIN representa una reserva del sòl de Catalunya amb valors naturals més remarca-bles. A tots els espais delimitats és d’aplicació un règim preventiu bàsic, que essencial-ment inclou un règim urbanístic especialment rigorós, enfront de processos urbanitzadorsi altres mesures susceptibles de lesionar significativament els valors protegits.Tanmateix, el PEIN no és un simple instrument passiu de protecció. A partir d’una diag-nosi individualitzada de la problemàtica de cada espai, el Pla determina també en cada casels factors de risc, actuals o potencials, per a la preservació del conjunt dels seus valorsnaturals i les mesures de protecció addicionals que cal aplicar. Aquestes mesures podenadoptar la forma de les normes de caràcter particular o bé d’actuacions específiquesque serien recollides en el Programa de desenvolupament del Pla. Aquest programa dedesenvolupament no s’ha arribat a formular mai, fet indicador de la complexitat que supo-sa qualsevol definició territorial. Per aquest motiu el PEIN no ha tingut un desenvolupa-ment programat i, tot just ara, s’estan acabant de formular els plans de delimitació terri-torial de cada un dels espais. Per aquest motiu, com que encara estan en aquesta primerafase de desenvolupament, la majoria dels espais no tenen un pla especial de protecció.Com recull Josep M. Mallarach en el seu treball "Els espais naturals protegits a Catalunyai els nous paradigmes de la conservació" (Parcs naturals, més enllà dels límits. Generali-tat de Catalunya. 1999): «La manca de mitjans dels organismes responsables i l’absènciade tradició avaluadora a Catalunya expliquen que no s’hagin portat a terme els seguimentsprevistos, la qual cosa no ens permet conèixer detalladament l’estat real dels espaisnaturals protegits ni caracteritzar detalladament l’estat real dels espais naturals protegits,ni caracteritzar adequadament les seves tendències. En una primera aproximació, entreel 20 i el 35 % dels espais naturals protegits catalans han sofert des de la seva proteccióoficial, pèrdues en els seus hàbitats, paisatges, comunitats o espècies.»El PEIN té caràcter de pla territorial sectorial i per aquest motiu les seves determi-nacions són de compliment obligatori. Com a conseqüència, els plans territorialsparcials que s’aprovin en el futur hauran d’assenyalar com a espais d’interès natural totsaquells delimitats al PEIN, i establir al mateix temps les previsions necessàries per a la sevapreservació, adequació i millora. Així mateix, els nous instruments de planificació urba-nística i la planificació específica de les zones i les comarques d’alta muntanya s’hand’adequar al contingut del PEIN. Igualment, els ajuntaments han d’adequar la seva

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

65

conjunt d’ecosistemes naturals que contenen o d’alguna de les seves parts. Aquestes podenser de tres tipus:

3.1. Integrals, en les quals només hi són permeses les activitats d’investigaciócientífica i la divulgació de llurs valors per tal de preservar de qualsevol interven-ció humana tots els sistemes naturals i llur evolució. L’accessibilitat és rigorosa-ment controlada.Els espais declarats "reserva natural integrada" a Catalunya són: les tresreserves del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà (la de les Llaunes, la delsEstanys i la de l’Illa de Caramany) i els volcans del Parc natural de la zona volcàni-ca de la Garrotxa.

3.2. Parcials, adreçades a protegir d’una manera absoluta les formacions geològi-ques i geomorfològiques, determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats, aixícom a conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.Els espais declarats "reserva natural parcial" són: Baish Aran, Alt Àneu, Masde Melons, Noguera Ribagorçana, Collegats, Noguera Pallaresa-Bonaigua, Prullans-Isòvol, la Llosa, riera de Merlès, riera d’Arbúcies, la Muga, Sant Quirze de Colera,la Punta de la Banya, l’illa de Sapinya, el delta del Llobregat (la Ricarda - Ca l’Aranai el Remolar - Filipines) i la Font Groga.

3.3. De fauna salvatge en les quals es protegeixen únicament determinades espè-cies i/o poblacions de la fauna salvatge en perill d’extinció.Els espais declarats "reserva natural de fauna salvatge" són: Sant Llorenç deMontgai, Utxesa, el Canal Vell, l’illa de Fluvià, la Tancada i la part sud de l’illa de Buda.

4. Els parcs naturals són espais naturals que presenten valors naturals qualificats i quese sotmeten a un règim menys estricte, on la protecció de l’espai natural ha de sercompatible amb l’aprofitament de llurs recursos i amb l’activitat dels seus habitants.Els espais declarats "Parcs Naturals" són: Cadí-Moixeró, Zona volcànica de la Garrot-xa, Aiguamolls de l’Empordà, delta de l’Ebre, Muntanya de Montserrat, Montseny, SantLlorenç de Munt-l’Obac i el cap de Creus.

planificació urbanística als corresponents plans especials dels espais del PEIN en un termi-ni de dos anys des de l’aprovació d’aquests darrers.El PEIN suposa també una protecció especial de la flora i de la fauna, pel fet d’ampliar lallista d’espècies de la flora i la fauna protegides en el marc territorial dels espais PEIN. Aques-ta declaració implica l’aplicació a les espècies inventariades del règim legal de proteccióestricte, amb les conseqüents prohibicions (d’arrencada, captura, comerç...) i la protecció delsseus habitants. Hi són incloses, en total, 213 espècies vegetals, protegides en 57 espais, i 115espècies de la fauna, especialment invertebrada, a 37 espais.La xarxa d’espais del PEIN s’inclourà a la xarxa europea Natura 2000, fet que li donaràuna més gran transcendència per a l’aplicació dels programes comunitaris i atorgarà als espaisPEIN una aplicació preferencial del Programa de desenvolupament rural de Catalunya.Tot i així, s’està encara lluny d’un plantejament integrat de la conservació del patrimoninatural. L’actual procés de concentració d’un seguit de competències ambientals en elDMA pot facilitar el desenvolupament d’un planejament integrat, que caldrà coordinar,però, amb les polítiques sectorials dels altres departaments, a la vegada que aconseguirl’interès de la iniciativa privada en un procés de valorització del medi natural.

5.2.5. La protecció dels espais naturals de protecció especial

Un tercer nivell de protecció és el constituït pels anomenats genèricament espais natu-rals de protecció especial. Segons la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals,aquests es classifiquen en "parcs nacionals", "paratges naturals d’interès nacio-nal", "reservesnaturals" i "parcsnaturals". Es tracta d’espais que, tot i que formen partdel PEIN, tenen una regulació específica i una gestió individualitzada.

Requadre 4. Tipologia d’espais naturals de protecció especial d’acord amb la Lleid’espais naturals de Catalunya (Llei 12/58)

1. Els "parcs nacionals" són espais naturals d’extensió relativament gran, no modifi-cats essencialment per l’acció humana, declarats com a tals pel seu interès científic, paisat-gístic i educatiu. La finalitat de la declaració serà preservar-los de qualsevol intervencióque pugui alterar la seva fisonomia, integritat i l’evolució dels sistemes naturals. No espermet la caça, la captura o la pertorbació de les espècies animals, les activitats extracti-ves i l’execució de qualsevol obra o instal·lació, llevat de les necessàries al parc o lesque, per llur interès públic, són autoritzades, amb caràcter extraordinari i restringit pelConsell Executiu, previ informe del Consell de Protecció de la Natura.Parc Nacional a Catalunya: Aigüestortes i estany de Sant Maurici.2. Els "paratges naturals d’interès nacional" són els espais o els elements naturalsd’àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars atès llur interès científic,paisatgístic i educatiu. Les activitats s’han de limitar als usos tradicionals agrícoles, rama-ders i silvícoles, compatibles amb els objectius de la protecció (garantir la protecció del’espai i de l’entorn) i a les activitats pròpies de la gestió de l’indret protegit."Paratges nacionals d’interès natural" a Catalunya: el massís del Pedraforca, unapart de la vall del monestir de Poblet, el vessant sud del massís de l’Albera, cap deNorfeu, serra de Rodes i cap Gros i el cap de Creus.

3. Les "reservesnaturals" són espais naturals d’extensió reduïda i de considerable interèscientífic que són objecte d’aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el

6Epíleg

Bibliografia:

• UICN. UNIÓ MUNDIAL DE LA CONSERVACIÓ.GuiadelConveni pera laDiversitatBiològica,1994.

• PROGRAMAMAB. Conferència Internacionalde lesReserves de la Biosfera. Estratègia de Sevilla, 1995.

• Comunicació de la Comissió de les Comunitats Euro-pees El medi ambient a Europa: cap a on enca-minar el futur. Brussel·les, 24 de novembre de 1999COM (1999) 543 final.

• AUTORSDIVERSOS. ParcsNaturals,més enllà delslímits. Generalitat de Catalunya. 1999.

• NACIONSUNIDES.Guiade l’Agenda21. L’AliançaGlobal per al medi Ambient i el desenvolupament.Generalitat de Catalunya.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

66

• • • • • • • • • • • Un món nouFederico MayorCentre Unesco de Catalunya, Barcelona, 2000, 491 pàg.

Director general de la Unesco fins l'any passat, el bioquímic català Federico Mayor hamostrat sempre un gran coneixement dels problemes ambientals i socials i una gransensibilitat per buscar-hi solucions. En aquesta extensa obra, escrita amb la col·laboracióde Jérôme Bindé, Mayor repassa els grans reptes plantejats per processos com el desen-volupament tecnològic, la tercera revolució industrial i la mundialització.El llibre està dividit en quatre parts. "Per un nou contracte social", "El contracte naturaldel futur: ciència, desenvolupament i medi ambient", "Cap a un contracte cultural: de lasocietat de la informació a la societat del coneixement" i "Per un nou contracte ètic". L’estudideMayor, bastit sobre una documentació abundantíssima, és exhaustiu i detallat. La super-població, la urbanització, l'alimentació, el paper de la biotecnologia, el transport, ladesertització, l'aigua, el futur del llibre i de la lectura, la diversitat lingüística, l'educació,la pau i les possibilitats que es produeixi un hipotètic "miracle africà" són alguns dels temesexposats.Es tracta d'un llibre ple de dades i que planteja problemes, però que també aporta possi-bles solucions. Però, sobretot, es tracta d'una obra que crida l'atenció sobre la complexi-tat de la nostra societat, els desequilibris, el canvi accelerat i els grans reptes que tenimal nostre davant. Tot perquè, com diu el premi Nobel de Química Ilya Prigogine en lafrase que obre la introducció, no podem preveure el futur, però podem preparar-lo.•X.D.

• • • • • • • • • • • La guerra de la cocaínaBelén Boville Luca de TenaDebate, Madrid, 2000, 285 pàg.

Amb les recents iniciatives del president nord-americà Bill Clinton per fer front al problemade la cocaïna, aquest llibre de la periodista Belén Boville Luca de Tena pren plena actua-litat. Malgrat que el subtítol parli de drogues, geopolítica i medi ambient, el darrer delstemes està poc tractat des del punt de vista estricte. Però atès que els problemes ambien-tals estan gairebé sempre íntimament lligats a problemes socials i polítics, el llibre tambété un gran interès des d'aquest punt de vista.L'autora ens parla de la coca —utilitzada pels indígenes des de fa segles— i de la cocaïna—un dels seus alcaloides— i en fa una aprofundida anàlisi geopolítica. La tesi de l'autoraés clara i Boville no es queda a mitges tintes: a més del puritanisme americà, han estatles necessitats estratègiques —econòmiques, polítiques i militars— dels Estats Units allòque ha fet plantejar la guerra contra una droga que representa el 17 % del mercat mundial—davant el 35 % de l'haixix i el 48 % de l'heroïna.Segons Boville, les intervencions militars deixen de banda els problemes socials en quèes fonamenta bona part del problema de la cocaïna. L'autora també relata relacions mésque fosques entre els traficants de drogues i els que teòricament han de perseguir-los.Probablement també hauria estat interessant incidir unamicamés en els problemes ambien-tals —també de molta actualitat— provocats per la destrucció de plantacions amb micro-organismes i en les possibilitats dels conreus alternatius. Tot i així, el llibre, molt docu-mentat, ofereix una nova perspectiva al lector sobre el tema de la cocaïna.•X.D.

Ecologia de l’oci

Llibres

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

67

• • • • • • • • • • • El gen escarlataPere PuigdomènechRubes, Barcelona, 2000

Hi ha una forma de divulgar la ciència i de reflexionar sobre els problemes ètics i socialsque aquesta planteja que permet l’acostament a lectors que potser mai no triarien llibresd'assaig. Es tracta de la ficció científica —malauradament, poc aprofitada pels autorsmés coneguts, tot i el potencial que presenta quant a possibles arguments. El físic ibiòleg Pere Puigdomènech ha triat aquesta fórmula per descriure el potencial de l'enginyeriagenètica i per reflexionar sobre allò que de vegades s'amaga darrera de les recerquescientífiques punta.Lahistòria deEl genescarlata inclou intriga i informació, i convida a la reflexió. Alterna la histò-ria amb alguns requadres que expliquen els punts clau de la biologia molecular. Per això,és una iniciativa interessant per difondre la ciència amb l'atractiu afegit de la ficció.•X.D.

• • • • • • • • • • • Comunicació i medi ambient en la societat globalDiversos autorsAss. Una Sola Terra, Diputació de Barcelona, 2000, 159 pàg.

El febrer de 1998 el V Simposi Internacional Una Sola Terra va tractar el tema de lacomunicació. Aquest llibre recull les intervencions al simposi. La primera part recull elshomenatges a personalitats com Jacques-Yves Cousteau, Gerald Durrell i Maurice i KatiaKrafft. Els tres apartats següents recullen les intervencions sobre els drets a la informaciói ambiental i el ciberespai, i una taula rodona sobre la comunicació ambiental en vistesdel segle XXI. Tres apèndixs sobre l'evolució de la comunicació ambiental, l'ètica mediam-biental en el codi deontològic i un llistat de pàgines web, junt amb bibliografia i uníndex de noms, completen el llibre. Voldríem esmentar un error que hi ha en el primerapèndix i que podria afectar la imatge d'una entitat plural d'aquesta revista: l'AssociacióCatalana de Comunicació Científica està integrada des de la seva fundació per un grupampli de professionals i no, com es diu aquí, per diferents periodistes vinculats a larevista Medi ambient. Tecnologia i cultura.•X.D.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

68

• • • • • • • • • • • BiomaBioma és una nova publicació bimestral sobre natura, editada a Olot (Garrotxa). Larevista vol abastar totes les terres de parla catalana i en el primer número publicava arti-cles de diversos especialistes que parlen de botànica, invertebrats, vertebrats o d'espaisnaturals, com ara la marjal de Pego-Oliva, al País Valencià.•

• • • • • • • • • • • Mètode

Mètode no és una revista nova, però aquesta publicació editada per la Universitat de Valèn-cia inicia una nova etapa que l'ha portada a quioscs i llibreries per augmentar la sevadifusió. La revista informa sobre l'activitat de la recerca universitària, però té un gran interèspel lector que se sent cridat pels temes científics, ja que aporta articles de divulgació ide reflexió. El primer número de la nova etapa (Estiu 2000) incloïa un dossier sobre ellitoral.•

• • • • • • • • • • • The Ecologist

Finalment, The Ecologist apareix en versió castellana. Fundada el 1969 per EdwardGoldsmith, presenta reportatges i informacionsmolt diverses. Sense entrar en l'anàlisi delsseus continguts, és innegable que la publicació representa el punt de vista d'un ecologismeforça radical. I això, que cadascú pot valorar com cregui, no deixa de ser una aportacióa la pluralitat informativa en aquest camp.•X.D.

Noves revistes