DIRECTORADolors Ceperuelo Sánchezrevista@coec.cat

SOTSDIRECTORSergi Cuadrado

COMITÈ EDITORIALGeorgina Arnau JiménezSergi CuadradoIgnasi Chacón CanutTeresa Plazas

EDITACol·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de CatalunyaTravessera de Gràcia, 93-9508006 BarcelonaTel. 93 310 15 55 / coec@coec.cat

JUNTA PROVINCIAL DE GIRONARonda Pare Claret, 43, 1r 2a - 17002 GironaTel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 98info@coecgirona.com

JUNTA PROVINCIAL DE LLEIDAAv. Blodel, 54, edif. Catalunya - 25001 LleidaTel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 33coeclleida@coec.cat

JUNTA PROVINCIAL DE TARRAGONAPau Casals, 11 2n 2a - 43003 TarragonaTel. i fax 977 24 55 18coectarragona@coec.cat

DISSENY I MAQUETACIÓCooking Communicationwww.cookingcom.net

PUBLICITATcoec@coec.cat

IMPRESSIÓspm.catQuímica, 7 naus 9-10Tel. 93 682 33 51Sant Andreu de la Barca (Barcelona)

DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987S.V.R.: 573ISSN: 1138-0071

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

Tiratge: 5.500 exemplars

SUMARI // Nº 175 JULIOL-AGOST-SETEMBRE 2016

04EDITORIALL’odontologia, la gran protagonista

08MOMENT HISTÒRICal Parlament

14CAMPANYA COEC“Per una odontologia sense trucs”

18PROGRAMA APOL·LÒNIAEntrevista al Dr. Casas

26ENTREVISTAJuan M. Molina

24PROGRAMAprotecció social

30ACTUALITATNotícies del COEC i del sector

42EN CLAU D’HISTÒRIACirurgians de bata llarga i de bata curta

44INSTITUCIONALMapa de clíniques dentals a Catalunya

50INSTITUCIONALFormes de funcio-nar en la professió

52INSTITUCIONALProtecció de radia-cions en una clínica

40IDOMENILa vergonya d’Europa

60INSTITUCIONALAssegurança de responsabilitat civil

62CIENTÍFICLa seguretat del pacient

64TERRASSESVistes de Barcelona

56INSTITUCIONALCom estudiar higiene bucodental

4

Editorial

Mentre grans franquícies del sector dental incrementen la publicitat tele-visiva, incorporant futbolistes, promocionant noves tecnologies i la seva aparent preocupació per la salut dental dels pacients, el passat 2 de juny es produïa al Parlament de Catalunya una moció per millorar la salut bucodental dels catalans. I és que darrerament sembla que els dentistes estem en boca de tothom. Debats radiofònics i programes d’investigació televisius ens aproximen a la realitat actual.

La nostra població destaca per ser, d’entre tots els països europeus, la que menys visita l’odontòleg, però el nombre de clíniques dentals ha augmentat considerablement. Sembla del tot incongruent que Espanya sigui un dels països amb menys demanda de dentistes, però amb més nombre de professionals. Quins mecanismes es poden desenvolupar per controlar aquesta situació? Sembla una tasca molt difícil de dominar quan la normativa vigent permet que es produeixin determinats fets. L’únic camí per avançar és modificar la legislació existent, i és que divuit dels dinou punts exposats van ser presentats, votats i aprovats al Parlament de Catalunya. Tota una fita, ja que per primera vegada en la història el nostre dia a dia, les dificultats amb les quals ens trobem, la publicitat, les històries clíniques i, sobretot, les malal-ties orals que afecten la nostra població eren la causa i el motiu que unia a tots els presents.

L’acabada d’estrenar Clínica Solidària del COEC, avalada per la Fundació Dental Espanyo-la, o programes d’actuació com el Dentista Padrino s’han posat en marxa per tal de facilitar l’accés al tractament odontològic a la població més desfavorida. Són els menors d’edat i la gent gran, fonamentalment, els que posseeixen menys recursos i es troben més limitats per accedir als diferents tractaments dentals. Segons l’estudi dut a terme pel Consejo General de Dentistas l’any 2015, 4,6 milions de catalans majors de dotze anys presenten càries en dents permanents, més de 247.500 menors d’onze anys mostren càries en dents primàries i 110.500 persones majors de seixanta-cinc anys no tenen ni una sola dent. A banda d’aquestes dades, està previst que es detectin 550 nous casos de càncer oral a Catalunya durant l’any 2016. Les xifres són prou significatives per elles mateixes.

No podem oblidar que la nostra salut requereix una especial atenció. En aquest sentit, s’han creat dos programes específics per al nostre col·lectiu. D’una banda, la Fundació Galatea i el COEC han signat un conveni de col·laboració amb un nou programa assistencial dirigit a l’atenció dels odontòlegs amb trastorns mentals i conductes addictives, el Programa Apol·lò-nia. Aquest programa neix seguint l’exemple del Programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM) del Col·legi de Metges. D’altra banda, es crea també un nou programa, el Programa de protecció social, dirigit als col·legiats que afronten situacions que comprometin la seva activitat professional, sigui per raons de salut o d’estabilitat laboral.

En aquest número de la revista, la gran protagonista és l’odontologia: un Parlament buit en una jornada única, en què els actors principals són tots aquells professionals que es deixen la pell en la seva pràctica diària, i el veritable guió és la salut dels nostres pacients. Els diferents programes socials intentaran donar suport tant al col·lectiu com a pacients, però tal com indi-ca la nova campanya publicitària del COEC: l’odontologia no té trucs de màgia. u

DRA. DOLORS CEPERUELODirectora de la revista Som COEC

L’odontologia, la gran protagonista

Som

5

Mientras grandes franquicias del sector dental incrementan la publicidad televisiva, incorporando futbolistas, promocionando nuevas tecnolo-gías y su aparente preocupación por la salud dental de los pacientes, el pasado 2 de junio se producía en el Parlamento de Catalunya una moción para mejorar la salud bucodental de los catalanes. Y es que úl-timamente parece que los dentistas estamos en boca de todos. Deba-tes radiofónicos y programas de investigación televisivos nos acercan

a la realidad actual.Nuestra población destaca por ser, de entre todos los países europeos, la que menos

visita al odontólogo, pero el número de clínicas dentales ha aumentado considerablemente. Parece del todo incongruente que España sea uno de los países con menor demanda de dentistas, pero con mayor número de profesionales. ¿Qué mecanismos se pueden desa-rrollar para controlar esta situación? Parece una tarea muy difícil de dominar cuando la normativa vigente permite que se produzcan determinados hechos. El único camino para avanzar es modificar la legislación existente, y es que dieciocho de los diecinueve puntos expuestos fueron presentados, votados y aprobados en el Parlamento de Cataluña. Todo un hito, ya que por primera vez en la historia nuestro día a día, las dificultades con las que nos encontramos, la publicidad, las historias clínicas y, sobre todo, las enfermedades orales que afectan a nuestra población eran la causa y el motivo que unía a todos los presentes.

La recién estrenada Clínica Solidaria del COEC, avalada por la Fundación Dental Espa-ñola, o programas de actuación como el Dentista Padrino se han puesto en marcha para facilitar el acceso al tratamiento odontológico a la población más desfavorecida. Son los menores de edad y ancianos, fundamentalmente, los que poseen menores recursos y se encuentran más limitados para acceder a los diferentes tratamientos dentales. Según el estudio llevado a cabo por el Consejo General de Dentistas el año 2015, 4,6 millones de catalanes mayores de doce años presentan caries en dientes permanentes, más de 247.500 menores de once años muestran caries en dientes primarios y 110.500 personas mayores de sesenta y cinco años no tienen ni un solo diente. A parte de estos datos, está previsto que se detecten 550 nuevos casos de cáncer oral en Cataluña durante el año 2016. Las cifras son suficientemente significativas por ellas mismas.

No podemos olvidar que nuestra salud requiere una especial atención. En este sentido, se han creado dos programas específicos para nuestro colectivo. Por una parte, la Funda-ción Galatea y el COEC han firmado un convenio de colaboración con un nuevo programa asistencial dirigido a la atención de los odontólogos con trastornos mentales y conductas adictivas, el Programa Apolonia. Este programa nace siguiendo el ejemplo del Programa de atención integral al médico enfermo (PAIME) del Colegio de Médicos. Por otra parte, se crea también un nuevo programa, el Programa de protección social, dirigido a los colegiados que afrontan situaciones que comprometan su actividad profesional, sea por razones de salud o de estabilidad laboral.

En este número de la revista, la gran protagonista es la odontología: un Parlamento vacío en una jornada única, en el que los actores principales son todos aquellos profesionales que se dejan la piel en su práctica diaria, y el verdadero guion es la salud de nuestros pacientes. Los diferentes programas sociales intentarán apoyar tanto al colectivo como a pacientes, pero tal y como indica la nueva campaña publicitaria del COEC: la odontología no tiene trucos de magia.u

La odontología, la gran protagonista

ORGANITZAT PER Societat Catalano-Balear deCirurgia Maxil·lofacial i Oral

Col·legi Oficial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)

PART TEÒRICA Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de BalearsC/ Major de Can Caralleu 1-7 · 08017 Barcelona

PART PRÀCTICA Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)Travessera de Gràcia 93-95 · 08006 Barcelona

SEUS DEL DIPLOMA

SECRETARIA TÈCNICACristina Rey cristinarey@academia.cat · Tel. 932 030 756

ASISTÈNCIA TÈCNICA DEL COEC

Sra. Olga Ferrer Sra. Carme Ribasoferrer@coec.net cribas@coec.net

Els canvis en les ciències de la salut ens obliguen a una renova-ció constant en la manera de formar els odontòlegs ja graduats, especialment en la implantologia dental.

Hem preparat un programa d’un curs acadèmic, flexible, presen-cial i no-presencial, clínic i teòric-pràctic, que permetrà d’adquirir coneixements, habilitats i capacitats diagnòstiques, prostodònci-ques, quirúrgiques i organitzatives progressivament, en un equip formatiu centrat en l’atenció al pacient, així els alumnes es veuran, des del primer mòdul, immersos en la pràctica clínica real de la Implantologia Oral.

Cada alumne confeccionarà un logbook que utilitzarem per a monitoritzar el desenvolupament del seu aprenentatge i poder revisar-compartir els casos amb tot el grup. Al final del Curs presentarà un cas i el defendrà públicament.

Comptem amb un conjunt de conferenciants convidats d’extra- ordinari nivell, que compartiran el seu coneixement i experiència oferint-nos una mostra de las possibilitats terapèutiques més avançades.

El diploma està format per nou mòduls que s’impartiran d’oc- tubre de 2016 a juny de 2017. Les sessions teòriques seran divendres matí i tarda, a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears; i les sessions pràctiques els dissabtes pel matí, a la Clínica del COEC.

Els doctors Eduard Ferrés Padró i Fernando Alaejos Algarra, directors del Diploma, són uns professionals amb una àmplia experiència en l’àmbit de la implantologia oral, i com a formadors en la matèria han dissenyat el curs en sessions que poden ser conferències, seminaris, tallers pràctics, sessions de casos clínics, i pràctica clínica implantològica, en equips de tres alumnes a la Clínica del COEC, supervisats per professors clínics.

Els diferents mòduls compten amb un quadre docent de prime-res figures, en el seu camp, per tal de transmetre el coneixement segons les últimes evidències i amb el màxim rigor científic. El conjunt dels mòduls acredita un nivell de competència avançat.

La Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i el COEC ofereixen laV Edició del Diploma en Implantologia Oral

1

MÒDUL 1.1 14 d’OCTUBRE de 2016Diagnòstic i planificació en pròtesi implanto-soportadaJesús López Vilagran i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 1.2 15 d’OCTUBRE de 20161a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

2

MÒDUL 2.1 11 de NOVEMBRE de 2016Principis bàsics de la cirurgia implantològicaFernando Alaejos, Eduard Ferrés i Carles Martí

MÒDUL 2.2 12 de NOVEMBRE de 20162a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i C. Martí

3

MÒDUL 3.1 16 de DESEMBRE de 2016Periodòncia aplicada a la implantologiaAlejandro Rover Moroni i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 3.2 17 de DESEMBRE de 20161a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

4

MÒDUL 4.1 13 de GENER de 2017Pròtesi avançadaJesús López Vilagran i Carles Martí Pagès

MÒDUL 4.2 14 de GENER de 20172a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

6

MÒDUL 6.1 17 de MARÇ de 2017Cirurgia avançada IICarles Martí Pagès i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 6.2 18 de MARÇ de 20174a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i C. Martí

7

MÒDUL 7.1 21 d’ABRIL de 2017Maneig dels teixits tous perimplantarisAlejandro Rover Moroni i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 7.2 22 d’ABRIL de 20175a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

8

MÒDUL 8.1 19 de MAIG de 2017Límits de la implantologiaFernando Alaejos, Eduard Ferrés, Jesús López,Carles Martí i Alejandro Rover

9

MÒDUL 9.1 16 de JUNY de 2017Presentació TFD. CloendaF. Alaejos, E. Ferrés, J. López, C. Martí, A. Rover,C. Pogliafito i A. Soler

5

MÒDUL 5.1 17 de FEBRER de 2017Cirurgia avançada IFernando Alaejos, Carles Martí i Eduard Ferrés

MÒDUL 5.2 18 de FEBRER de 20173a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

Departament de FormacióSocietat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i OralAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

Eduard Ferrés Padró Fernando Alaejos Algarra

DIRECTORS DEL DIPLOMA

COORDINADORS DEL DIPLOMA

Més informació ahttp://scur.cat/53DG86

Inscripcions onlinehttp://goo.gl/wNhaFR

Alejandro Rover Moroni Ana Soler Gomis

Jesús López Vilagran Carles Martí Pagès

Carlos Pogliafito Aiello

Aquest curs atorgarà un diploma acreditatiude competència en implantologia per partde la Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i del COEC

MÒDUL 8.2 20 de MAIG de 20176a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i C. Martí

MÒDUL 9.2 17 de JUNY de 20177a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, J. López, A. Rover, C. Martí,F. Alaejos i E. Ferrés

Patrocinador

PROFESSORS I CONFERENCIANTS CONVIDATSCarlos Arranz, Maher Atari, Joan Birbe, Luis Bordonaba, José Luis Calvo Guirado, Xavier Costa Berenguer, Antonio Dueso, Eduard Ferrés Amat, David García, Eloy García Díez, Jordi García Linares, Joan Grau, Ernest Mallat Callís, Antoni Marí,José E. Maté, Norberto Manzanares, Santiago Mareque, Raul Minoves, Joan Pi, Ramón Pons, Guillermo Raspall, Michel Rogé, José Miguel Rojas, Josep Rubio, Pere Ruiz, Joan Tomás, Alejandro Urpí i Núria Vallcorba

DIPLOMA ENIMPLANTOLOGIA ORALV Edició

Inscripció oberta21-24 places

Preu: 6.000

7

ORGANITZAT PER Societat Catalano-Balear deCirurgia Maxil·lofacial i Oral

Col·legi Oficial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)

PART TEÒRICA Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de BalearsC/ Major de Can Caralleu 1-7 · 08017 Barcelona

PART PRÀCTICA Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)Travessera de Gràcia 93-95 · 08006 Barcelona

SEUS DEL DIPLOMA

SECRETARIA TÈCNICACristina Rey cristinarey@academia.cat · Tel. 932 030 756

ASISTÈNCIA TÈCNICA DEL COEC

Sra. Olga Ferrer Sra. Carme Ribasoferrer@coec.net cribas@coec.net

Els canvis en les ciències de la salut ens obliguen a una renova-ció constant en la manera de formar els odontòlegs ja graduats, especialment en la implantologia dental.

Hem preparat un programa d’un curs acadèmic, flexible, presen-cial i no-presencial, clínic i teòric-pràctic, que permetrà d’adquirir coneixements, habilitats i capacitats diagnòstiques, prostodònci-ques, quirúrgiques i organitzatives progressivament, en un equip formatiu centrat en l’atenció al pacient, així els alumnes es veuran, des del primer mòdul, immersos en la pràctica clínica real de la Implantologia Oral.

Cada alumne confeccionarà un logbook que utilitzarem per a monitoritzar el desenvolupament del seu aprenentatge i poder revisar-compartir els casos amb tot el grup. Al final del Curs presentarà un cas i el defendrà públicament.

Comptem amb un conjunt de conferenciants convidats d’extra- ordinari nivell, que compartiran el seu coneixement i experiència oferint-nos una mostra de las possibilitats terapèutiques més avançades.

El diploma està format per nou mòduls que s’impartiran d’oc- tubre de 2016 a juny de 2017. Les sessions teòriques seran divendres matí i tarda, a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears; i les sessions pràctiques els dissabtes pel matí, a la Clínica del COEC.

Els doctors Eduard Ferrés Padró i Fernando Alaejos Algarra, directors del Diploma, són uns professionals amb una àmplia experiència en l’àmbit de la implantologia oral, i com a formadors en la matèria han dissenyat el curs en sessions que poden ser conferències, seminaris, tallers pràctics, sessions de casos clínics, i pràctica clínica implantològica, en equips de tres alumnes a la Clínica del COEC, supervisats per professors clínics.

Els diferents mòduls compten amb un quadre docent de prime-res figures, en el seu camp, per tal de transmetre el coneixement segons les últimes evidències i amb el màxim rigor científic. El conjunt dels mòduls acredita un nivell de competència avançat.

La Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i el COEC ofereixen laV Edició del Diploma en Implantologia Oral

1

MÒDUL 1.1 14 d’OCTUBRE de 2016Diagnòstic i planificació en pròtesi implanto-soportadaJesús López Vilagran i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 1.2 15 d’OCTUBRE de 20161a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

2

MÒDUL 2.1 11 de NOVEMBRE de 2016Principis bàsics de la cirurgia implantològicaFernando Alaejos, Eduard Ferrés i Carles Martí

MÒDUL 2.2 12 de NOVEMBRE de 20162a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i C. Martí

3

MÒDUL 3.1 16 de DESEMBRE de 2016Periodòncia aplicada a la implantologiaAlejandro Rover Moroni i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 3.2 17 de DESEMBRE de 20161a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

4

MÒDUL 4.1 13 de GENER de 2017Pròtesi avançadaJesús López Vilagran i Carles Martí Pagès

MÒDUL 4.2 14 de GENER de 20172a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

6

MÒDUL 6.1 17 de MARÇ de 2017Cirurgia avançada IICarles Martí Pagès i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 6.2 18 de MARÇ de 20174a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i C. Martí

7

MÒDUL 7.1 21 d’ABRIL de 2017Maneig dels teixits tous perimplantarisAlejandro Rover Moroni i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 7.2 22 d’ABRIL de 20175a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

8

MÒDUL 8.1 19 de MAIG de 2017Límits de la implantologiaFernando Alaejos, Eduard Ferrés, Jesús López,Carles Martí i Alejandro Rover

9

MÒDUL 9.1 16 de JUNY de 2017Presentació TFD. CloendaF. Alaejos, E. Ferrés, J. López, C. Martí, A. Rover,C. Pogliafito i A. Soler

5

MÒDUL 5.1 17 de FEBRER de 2017Cirurgia avançada IFernando Alaejos, Carles Martí i Eduard Ferrés

MÒDUL 5.2 18 de FEBRER de 20173a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i E. Ferrés

Departament de FormacióSocietat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i OralAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

Eduard Ferrés Padró Fernando Alaejos Algarra

DIRECTORS DEL DIPLOMA

COORDINADORS DEL DIPLOMA

Més informació ahttp://scur.cat/53DG86

Inscripcions onlinehttp://goo.gl/wNhaFR

Alejandro Rover Moroni Ana Soler Gomis

Jesús López Vilagran Carles Martí Pagès

Carlos Pogliafito Aiello

Aquest curs atorgarà un diploma acreditatiude competència en implantologia per partde la Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i del COEC

MÒDUL 8.2 20 de MAIG de 20176a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, F. Alaejos i C. Martí

MÒDUL 9.2 17 de JUNY de 20177a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisC. Pogliafito, A. Soler, J. López, A. Rover, C. Martí,F. Alaejos i E. Ferrés

Patrocinador

PROFESSORS I CONFERENCIANTS CONVIDATSCarlos Arranz, Maher Atari, Joan Birbe, Luis Bordonaba, José Luis Calvo Guirado, Xavier Costa Berenguer, Antonio Dueso, Eduard Ferrés Amat, David García, Eloy García Díez, Jordi García Linares, Joan Grau, Ernest Mallat Callís, Antoni Marí,José E. Maté, Norberto Manzanares, Santiago Mareque, Raul Minoves, Joan Pi, Ramón Pons, Guillermo Raspall, Michel Rogé, José Miguel Rojas, Josep Rubio, Pere Ruiz, Joan Tomás, Alejandro Urpí i Núria Vallcorba

DIPLOMA ENIMPLANTOLOGIA ORALV Edició

Inscripció oberta21-24 places

Preu: 6.000

8

Moment històric al Parlament

Dijous 2 de juny del 2016. Parlament de Catalunya. Odontòlegs i polítics. Polítics i odontòlegs. A primera vista potser no ens encaixa la visió d’aquestes dues professions juntes, però si ho mirem més detingudament entendrem que aquell moment era el prin-cipi d’un moment històric. Aquell semblava ser l’inici de bons canvis en la nostra pro-fessió; canvis que prometen una millora amb relació als serveis odontològics sanitaris públics a Catalunya, un progrés en la protecció de pacients i treballadors, i una forma-ció continuada dels professionals que asseguri bones garanties als pacients.

Dijous 2 de juny del 2016. Parlament de Catalunya. Odontòlegs i polí-tics. Polítics i odontòlegs. A primera vista potser no ens encaixa la visió d’aquestes dues professions juntes,

però si ho mirem més detingudament entendrem que aquell moment era el principi d’un moment històric. Aquell semblava l’inici de bons canvis en la nostra professió; canvis que prometen una mi-llora amb relació als serveis odontològics sanitaris públics a Catalunya, un progrés en la protecció de pacients i treballadors, i una formació continuada dels professionals que asseguri bones garanties als pacients.Avaluant el dia a dia a la consulta, m’adono que des de fa dècades l’odontologia ha estat als úl-tims punts de la llista de prioritats dels nostres pacients. Les noves generacions ja ho tenen una mica més interioritzat, però a la població en ge-neral encara li manca coneixement a l’hora de cuidar la seva salut bucodental. És per això que des del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya sempre hem insistit en els primers es-glaons de l’atenció odontològica, perquè creiem imprescindible en el nostre camp l’educació, la

promoció i la prevenció en salut oral. És del tot essencial desenvolupar línies positives que ajudin a l’adquisició d’actituds que incitin a gaudir de la cura de la salut bucodental, així com fer promo-ció de pràctiques de vida saludable i fomentar actituds preventives davant de possibles hàbits negatius.Molta feina, moltes hores i molta empenta ha cal-gut per arribar al punt que s’ha assolit. Aconseguir que el Parlament escolti el nostre sector no ha es-tat gens fàcil, però que a més donin suport a un sector com el nostre, és tota una victòria. Encara recordo el primer dia que vaig sentir el doctor An-toni Gómez, president del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, pronunciar la frase: “Ens hi deixarem la pell”. En aquell precís moment vaig ser conscient que hi hauria un gran afany a fer les coses bé, però no m’imaginava que arriba-ríem a aquest punt.El dijous dia 2 de juny del 2016 es va presentar una extensa moció al Parlament de Catalunya a mans del doctor Jorge Soler, diputat del partit de Ciutadans, la qual va ser recolzada per tots els partits. Defensava dinou punts distribuïts en tres pilars de necessitat essencial per al nostre sec-

TEXT: CLARA GONZÁLEZ JUIDÍAS, PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE JOVES DENTISTES DEL COEC

Moment històric al Parlament

Som

9

Lluis Garcia, Araceli Martínez, Olga Ferrer, Clara González, Elías Casals, Germán Pareja, Dolors Ceperuelo, M. José Guerrero, Esteban Padullés (membres representants del COEC), Inés Arrimadas (diputada de Ciutadans, cap de l’oposició), Antoni Gómez (president del Col·legi d’Odontòlegs i Es-tomatòlegs de Catalunya), Jorge Soler (diputat de Ciutadans) i Jean Castel Sucarrat (diputat de Ciutadans). (D’esquerra a dreta i de dalt a baix).

tor: els serveis odontològics públics, la contínua formació odontològica acreditada i la protecció d’usuaris i treballadors.Actualment, a Catalunya hi ha 250.000 infants menors de dotze anys amb malaltia de càries i 4,6 milions majors de dotze anys amb dents perma-nents amb necessitat de tractament. Veiem que els primers esglaons sempre recauen a l’educa-ció i l’atenció als més petits. Potenciar una política de prevenció i continuar fomentant campanyes d’educació sanitària a les escoles, implantar un programa d’atenció dental infantil (PADI) o ampliar la cartera de serveis odontològics adreçats a me-nors amb diversitat funcional, nens tutelats o en situació de pobresa per garantir igualtat d’atenció i d’oportunitats independentment d’on resideixin, són prioritats de la moció.Així mateix, el doctor Soler insistia en la necessi-tat de garantir l’atenció odontològica especialitza-da davant de casos pediàtrics o amb situacions odontològiques complexes, i amb el propòsit d’establir programes específics d’atenció buco-dental a pacients hospitalitzats per processos quirúrgics d’alt risc d’infecció. A més, la moció confia a millorar la detecció precoç del càncer

oral a Catalunya desenvolupant un pla multidis-ciplinari als centres d’atenció primària (CAP), així com crear places d’higienistes als serveis públics i valorar la necessitat de convocar més places d’odontòlegs als centres d’atenció primària.Davant dels esdeveniments en els últims mesos produïts a centres amb activitat odontològica, a la moció es considera imprescindible la necessi-tat d’una formació continuada dels professionals totalment acreditada, que garanteixi el correcte funcionament dels tractaments; promoure un codi de bones pràctiques i protocols d’actuació amb les organitzacions de persones consumido-res, col·legis professionals, empreses que pres-ten serveis odontològics i l’Agència Catalana del Consum, amb la finalitat de millorar les pràctiques

“Des del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya sempre hem insistit en els primers esglaons de l’atenció odontològica, perquè creiem imprescindible en el nostre camp l’educació, la promoció i la prevenció en salut oral”

Jorge Soler (Portaveu de Salut del Grup Parlamentari de Ciutadans), Antoni Gómez (President COEC), Toni Comín (Conseller de Salut), Montserrat Candini (Portaveu de Salut del Grup Parlamentari de Junts pel Sí).

10

Moment històric al Parlament

en el sector i establir vies de diàleg i tramitació de les queixes, reclamacions i denúncies que presentin les persones usuàries, elaborant un informe semestral a la Comissió de Salut; de la mateixa manera, insistir en actuacions programa-des d’inspecció i control del mercat, reforçant la coordinació entre les administracions implicades i les funcions inspectores/sancionadores per asse-gurar que totes les clíniques compleixen amb la normativa i l’autorització sanitària, i, en cas de no acomplir, intensificar les mesures necessàries per garantir la regulació i, si escau, el tancament de centres que no reuneixin els requisits.Pel que fa a les clíniques d’atenció i tractament odontològic privat, és del tot bàsic, indispensa-ble i elemental la col·laboració d’administracions i col·legis professionals que assegurin una correcta situació i drets laborals dels odontòlegs i una qua-litat assistencial dels pacients totalment garanti-da. Així mateix, cal regular els acords de finança-ment per als tractaments odontològics pendents de realitzar a les clíniques privades, així com el pagament a compte d’aquests per protegir els in-teressos dels usuaris, i sempre amb la supervisió de l’Agència Catalana del Consum.

Com a punt essencial de la moció, cal remarcar la intenció de revisar i garantir el compliment de la normativa que afecta a la publicitat enganyo-sa, i promocions poc ètiques de tractaments odontològics en forma d’ofertes econòmiques, rebaixes, subvencions, premis o incentius.Els objectius són clars: actuar des de l’atenció més primària ampliant la cartera de serveis per millorar els índexs actuals de mala salut bucoden-tal, evitar la mercantilització amb els pacients i no permetre que la salut continuï convertint-se en un negoci. És hora de dignificar la professió odon-tològica impedint intrusismes i considerant com a imprescindibles els drets de tots els odontòlegs.El 2 de juny, durant la presentació, discussió i votació de la moció, representants de diferents comissions del COEC hi vam ser presents junta-ment amb tots els altres diputats del Parlament. Vam poder veure que la unió de tots els partits, in-dependentment de la ideologia, és possible, i que a vegades la recompensa no només es troba en el resultat, sinó també en l’esforç. Ara que s’ha fet de manera històrica el primer pas important por-tant l’odontologia al Parlament, només ens queda continuar treballant. u

Parlament de Catalunya, el 2 de juny de 2016, en el moment d’anunciar la votació de la moció.

Som

11

“L’Odontologia és un pilar capital de la salut dels ciutadans, i per això

l’hem prioritzat”

El Parlament de Catalunya va aprovar durant la sessió del passat 2 de juny una moció sobre polítiques sanitàries en odontologia. El text, presentat pel Grup Parlamentari de Ciutadans,

insta el Govern de la Generalitat a potenciar la política de prevenció de la sanitat odontològica pública, a promoure un codi de bones pràcti-ques per al sector i a millorar la seva regulació.

El president del COEC, Antoni Gómez, va considerar que “es tracta d’una jornada his-tòrica perquè, finalment, l’odontologia entra al Parlament”, i en aquest sentit va voler agrair el suport dels grups parlamentaris i, molt espe-cialment, el treball fet per Ciutadans, que va presentar i defensar la proposta de moció per boca del diputat Jorge Soler. En aquesta entre-vista, realitzada per la Dra. Clara González, So-ler desgrana els punts més rellevants de la mo-ció i l’estat de la política odontològica del país.

Com es va introduir en el món de la política?Vaig entrar en política quan em van venir

a buscar fa sis o set mesos. Jo sóc metge i era vicedegà de la Facultat Medicina. Em de-dicava a la medicina, la docència i la gestió acadèmica, però crec que des de la política es poden millorar molts aspectes, i per aquest

motiu vaig decidir acceptar.El passat dijous 2 de juny es va apro-

var una moció al Parlament de Catalunya amb relació als serveis odontològics de la sanitat pública. Quins punts eren els més destacats?

La moció s’articula en dinou punts i, quant als serveis odontològics de la sanitat pública, demana millorar la detecció precoç del càncer oral de Catalunya desenvolupant un pla multi-disciplinari en l’atenció primària. Amb relació a la protecció dels usuaris i dels treballadors, parla de promoure un codi de bones pràcti-ques i protocols d’actuació amb les organit-zacions de persones consumidores, col·le-gis professionals i les empreses que presten serveis odontològics i l’Agència Catalana del Consum, amb la finalitat de millorar les pràc-tiques en el sector i establir vies de diàleg i tramitació de les queixes, reclamacions i de-núncies que formulin els usuaris, presentant

Jorge Soler, diputat al Parlament de Catalunya

Clara González, presiden-ta de la comissió de Jo-ves Dentistes del COEC, amb Jorge Soler, diputat al Parlament de Catalun-ya i portaveu de Salut del grup parlamentari C’s, durant l’entrevista.

“La moció s’articula en dinou punts i, quant als serveis odontològics de la sanitat pública, demana millorar la detecció precoç del càncer oral de Catalunya desenvolupant un pla multidisciplinari en l’atenció primària”

12

Moment històric al Parlament

un informe anual a la Comissió de Salut del Parlament.

D’altra banda, el Parlament insta el Govern de la Generalitat a potenciar la política de prevenció de la sanitat odontològica pública, orientant-la cap a un model de prevenció que fomenti la salut bucodental amb campanyes d’educació sanitària i d’educació a les esco-les. A més, s’insta el Govern a garantir la car-tera de serveis odontològics dirigits a menors amb diversitat funcional, nens tutelats i nens en situació de pobresa. I també s’insta a millo-rar la detecció precoç del càncer oral de Cata-lunya desenvolupant un pla multidisciplinari de detecció precoç a l’atenció primària.

Amb relació a la formació odontològica, el Parlament insta el Govern de la Generalitat a realitzar un estudi detallat sobre l’oferta i la de-manda de totes les sortides professionals de l’àmbit sanitari, en funció de les necessitats de la població, i a presentar-lo abans de dos mesos a la Comissió de Salut del Parlament. A continuació, s’insta el Govern a impulsar un pla de desenvolupament professional que reconegui l’esforç dut a terme pels professio-nals en el manteniment i la millora de les seves competències a través de la formació realitza-da i acreditada.

Es parla també d’intensificar totes les mesu-res necessàries per garantir la regularització i, si escau, el tancament de totes aquelles clíni-ques dentals i qualsevol altre establiment que ofereixin serveis sanitaris sense estar autorit-zats o sense que reuneixin tots els requisits que li siguin exigibles.

Quins van ser els resultats de les votacions?La moció va rebre un ampli suport dels grups

parlamentaris, que en van aprovar una part im-portant per unanimitat. En la majoria de punts, tots els grups vam estar d’acord a donar res-posta a molts aspectes sanitaris que no tenim ben garantits a Catalunya, i a apostar per una millora de la salut odontològica dels catalans, perquè és un pilar bàsic i irrenunciable per te-nir una societat més justa i una de les prioritats dels catalans.

Quins són els passos que es desenvo-luparan al Parlament a partir d’aquest moment?

Els propers passos haurien de ser estimu-

lar que el Govern compleixi la moció. Cal em-pènyer perquè el Govern actuï. Al principi, jo volia presentar un projecte de llei, però com que prevèiem que no s’aprovarien els pressu-postos i que aquesta legislatura està marcada per la inestabilitat, davant del risc d’unes no-ves eleccions vaig preferir assegurar el tir i que s’aprovés la moció, ja que si hagués presentat un projecte de llei, hauria corregut el risc que quedés en un no res per la situació política inestable que vivim. Ara, el proper pas és pre-sentar un projecte de llei perquè es compleixi aquesta moció.

Quina és la seva visió del nostre sector?Crec que hi ha la necessitat d’augmentar

les prestacions públiques per garantir l’accés de tothom a l’atenció odontològica. I cal po-tenciar la política de prevenció de la sanitat odontològica pública i la formació dels pro-fessionals per donar més garanties a la ciu-tadania. Recordo el que es diu a les primeres classes de la carrera: “La digestió comença a la boca.” L’odontologia és un pilar capital de la salut dels ciutadans, un tema eminentment important. Per això, al Parlament vaig prio-ritzar: vaig rebre pressions per tractar temes més interessants mediàticament, però vaig apostar per les peticions del COEC i el món de l’odontologia perquè realment crec que és important.

Per què creu que no es va aprovar el darrer punt de la moció?

L’últim punt deia que el Parlament instés el Govern de la Generalitat a presentar un projecte de llei abans de tres mesos des de l’aprovació de la present moció, que garan-tís la regulació i el compliment dels punts aprovats de la moció. La CUP i Junts pel Sí van votar-hi en contra. Diuen que la salut és important, però a l’hora de la veritat cal de-mostrar-ho amb actes i fets. Totes aquestes mesures que proposa Ciutadans són viables i assumibles pel Govern si té la voluntat de millorar la salut dels ciutadans. u

“Hi ha la necessitat d’augmentar les prestacions públiques per garantir l’accés de tothom a l’atenció odontològica”

Som

13

2ª promoción

14

El COEC, en defensa dels professionals i dels pacients

“Per una odontologia sense trucs”, nova campanya del COEC amb el Mag Lari com a protagonista

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Esto-matòlegs de Catalunya posa en mar-xa una nova campanya en defensa de l’odontologia que compta amb el po-pular Mag Lari com a protagonista. El

president del COEC, el Dr. Antoni Gómez, ho ex-plica amb les paraules següents: “La campanya s’emmarca en els esforços que estem fent des del Col·legi en defensa de l’odontologia, dels seus professionals i de la salut dels ciutadans davant de l’evidència que, a vegades, en algu-nes clíniques es duen a terme pràctiques i trac-taments que poden perjudicar el pacient i la seva

salut bucodental, la qual cosa, de retruc, afecta negativament la nostra imatge com a col·lectiu.”La campanya porta per nom “Per una odonto-logia sense trucs” i juga amb el doble significat de la paraula truc: truc de màgia però també en-gany. Per això, s’ha comptat amb la participació del Mag Lari, l’il·lusionista amb més projecció del nostre país, que diu, textualment: “L’il·lusionisme és l’art de fer creure al públic que l’impossible és possible. Sóc un apassionat de la màgia, però al dentista, quan es tracta de la meva salut buco-dental, no m’agraden els trucs. I a tu?”El president del COEC subratlla que la campa-

“La societat ha de ser conscient que la salut és un bé bàsic que cal protegir, i per això és responsabilitat de tots fugir de les pràctiques i els tractaments que posin en risc el pacient i la seva salut bucodental”

Som

15

nya té un to amable, però amb un missatge clar: “La societat ha de ser conscient que la salut és un bé bàsic que cal protegir, i per això és res-ponsabilitat de tots fugir de les pràctiques i els tractaments que posin en risc el pacient i la seva salut bucodental.”La campanya serà molt present a tot el país amb

diferents formats: falca de ràdio, vídeo per a xarxes socials, anuncis a la premsa generalista, tanques publicitàries o anuncis als autobusos. També s’editaran més de cent mil flyers i cinc mil pòsters, que es posaran a disposició de tots els col·legiats. u

“La campanya serà molt present a tot el país, amb diferents formats: falca de ràdio, vídeo per a xarxes socials, anuncis a la premsa generalista, tanques publicitàries o anuncis als autobusos”

Imatges dels diferents espais i formats on s’ha projectat la campanya.

dsfadfadsfasdfa

El Màrqueting digital

Suma’t a la campanya del COEC en defensa de la professió!

Si vols formar part de la campanya Per una odontologia sense trucs, tens a la teva disposició flyers i pòsters.

Pots recollir aquest material a les seus del COEC de forma totalment gratuïta.

23COMARQU

ES

SEGRE

Dijous, 23 de juny del 2016

ALCARRÀS

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 00 04

CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 57 25

. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . 973 79 16 35

Farmàcia Queralt Montañola . . 973 79 00 22

Urgències Mossos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112

Mossos d’Esquadra . . . . . . . . . . . 973 22 50 67

Jutjat de pau. . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 01 47

Policia local . . . . . . . . . . . . . . . . . . 639 79 30 35

AITONA

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 40 10

Farmàcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 40 14

ALGUAIRE

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 75 60 06

Farmàcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 75 72 25

ALMACELLES

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 74 12 12

Creu Roja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 74 10 57

CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 74 20 20

Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 74 00 80

Policia Municipal . . . . . . . . . . . . . 653 54 63 51

ALMENAR

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 77 00 13

Àrea Bàsica de Salut . . . . . . . . . . 973 77 02 18

Farmàcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 77 02 81

ALPICAT

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 73 60 06

SERÒS

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 78 00 09

Farmàcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 78 00 31

SOSES

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 78 06

Consultori mèdic . . . . . . . . . . . . . 973 79 75 04

TORRES DE SEGRE

Ajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . 973 79 60 05

Segrià

A.BATLLE/M.M.B.

❘ TORREFARRERA ❘ L’empresa Elec-

tr icitat Soma ha posat en

marxa al polígon Les Comes

de Torrefarrera un punt de re-

càrrega per a vehicles elèctrics,

la primera instal·lació pública

d’aquestes característiques a

Lleida, segons els seus respon-

sables. Fenie Energia és la fir-

ma distribuïdora d’electricitat.

Fins ara, asseguren les matei-

xes fonts, hi ha altres punts

en concessionaris de cotxes

(Nissan i Renault), que prove-

eixen els seus clients, i en al-

tres ubicacions que, si bé tenen

les instal·lacions fetes, no són

operatives al cent per cent. De

moment, el servei és gratuït. Hi

ha dos places per recarregar i

el temps estàndard per fer-ho

són nou hores (generalment,

a la nit).

No obstant, està previst ha-

bilitar una altra presa d’una

hora en un futur i després, de

mitja, segons vagi augmentant

la demanda, que, per ara, és

puntual. El portaveu d’Electri-

citat Soma va assenyalar que

una càrrega normal de bateries

en un cotxe elèctric costaria

1,30 euros. No obstant, per ara

aquesta prestació és gratuïta,

a l’espera que se’n generalitzi

l’ús, va remarcar.

El punt de recàrrega de vehicles elèctrics de Torrefarrera.

STEFI GABRIELLE

Torrefarrera estrena un punt

de càrrega de cotxes elèctrics

El primer públic que funciona al 100% i, per ara, gratuït

ENERGIA INSTALLACIONS

Negocien col·locar

més parades del bus

exprés a Alguaire

RECLAMACIONS

❘ ALGUAIRE ❘ L’ajuntament d’Alguai-

re negocia amb la Generalitat la

col·locació de parades del bus

exprés al centre del poble, tal

com demanen els veïns, que es

queixen que només estaciona a

l’N-230 i no puja a altres punts

del municipi, amb els proble-

mes que provoca a les perso-

nes d’edat avançada. Els veïns

han recollit desenes de firmes

de protesta.

Els treballs que s’han portat a terme a la xarxa de camins.

A.B.S.

Benavent repara camins abans

de la campanya de la fruitaCIRCULACIÓ SEGURETAT

❘ BENAVENT DE SEGRIÀ ❘ Coinci-

dint amb l’inici de la campa-

nya de la fruita aquest estiu,

l’ajuntament de Benavent

de Segrià està procedint a

la reparació d’aquelles zo-

nes dels camins del munici-

pi més degradades pel pas

del temps.

L’obra consisteix a subs-

tituir la capa asfàltica en els

trams dels camins que ho

requereixin per assegurar

el trànsit tant de camions

com de maquinària agrícola

de grans dimensions sense

problemes.

Segons assenyala el con-

sistori de la localitat, s’han

repassat prop de sis quilò-

metres de camins. Els tre-

balls tenen un cost aproxi-

mat de 15.000 euros, dels

quals 14.500 han estat sub-

vencionats per la Diputació

de Lleida.

Almacelles prepara la

subhasta d’una finca

al Pla de les Vinyes

ADMINISTRACIÓ INDÚSTRIA

❘ ALMACELLES ❘ L’ajuntament

d’Almacelles ha iniciat les

gestions per poder treure a

subhasta la primera de les

parcel·les de propietat mu-

nicipal que permetrà el seu

desenvolupament industrial,

una vegada aprovat defini-

tivament el Pla Parcial per

al sector 11 al Pla de les Vi-

nyes. Es tracta d’una parcel-

la de 7.033 metres quadrats,

amb un sostre edificable de

10.549, al peu de la roton-

da de connexió amb l’anti-

ga N-240 cap a la població,

l’A-22 de Lleida a Osca, la

variant nord que dóna accés

a l’N-230 i amb el vial que

portarà a l’aeroport de Llei-

da-Alguaire, a uns cinc quilò-

metres. A més, disposa d’un

aparcament per a camions i

és un enclavament únic per la

disposició, al mig d’un nus de

comunicacions. Aquesta serà

la primera parcel·la que ges-

tionarà directament l’ajunta-

ment d’Almacelles i s’inten-

tarà que surti a un preu que

la faci atractiva i competiti-

va, tenint en compte el valor

del sòl industrial de localitats

pròximes d’Aragó. De la sub-

hasta es donarà difusió a les

cambres de comerç. Segons

fonts municipals, els tècnics

estan determinant el preu

per posar a la venda la finca

i es preveu que per al mes de

setembre pugui estar llest el

tràmit.

COMPETITIVITAT

El preu es fixarà

tenint en compte els

barems de finques

pròximes d’Aragó

■ Diari de Girona

DIvENDRES, 17 DE JUNy DE 2016 3

TEMA DEL DIA

CORREU ELECTRÒNICdiaridegirona@ddg.cat

LES PAU MÉS POLÈMIQUES Els exàmens de les matèries de modalitat van tancar ahir l’últim dels tres dies de selectivitat. Enguany, les

Proves d’Accés a la Universitat (PAU) han estat especialment polèmiques. El primer dia la dificultat de la prova d’Economia i Empresa va

indignar molts estudiants, que van demanar que es repetís la prova. Ahir, una incidència va obligar a canviar l’examen de Grec.

4

L’examen de Grec de la selecti-vitat va haver de ser anul·lat a cau-sa d'una filtració que es va produ-ir des de Girona. Segons informa-cions de la Secretaria d'Universitati Recerca, la incidència s'hauriaproduït perquè es va lliurar una cò-pia de l'examen abans de comen-çar la prova.Segons el coordinador de lesPAU a Girona, la filtració es vaproduir quan sobre les 11.30 delmatí els vocals dels instituts han de-manat veure l'examen de llatí, queja havia començat a les 10.30. Ésuna pràctica habitual que els re-presentants dels centres demaninles proves per analitzar-les i co-mentar-les posteriorment amb elsalumnes.

Tanmateix, entre els exàmens dellatí, els docents van trobar unsquants exemplars de la prova degrec, que encara estava per fer. Endetectar això, Universitats va de-cidir cancel·lar la prova i repartir alsalumnes la sèrie suplent a tots elstribunals de Catalunya.Així mateix, el coordinador aGirona va indicar que els alumnesvan poder fer la prova amb nor-malitat i amb el temps reglamen-tari d'una hora i mitja. L’examen su-plent és el que finalment han aca-bat fent els 822 alumnes que s’e-xaminaven d’aquesta matèria. Mit-jançant les xarxes socials s’ha difósque alguns alumnes ja havien co-mençat el primer examen i quehan hagut de tornar a començar elsegon. Des d’Universitats es vanegar aquest extrem i s’explicaque la màxima afectació que elsconsta és que un nombre indeter-minat d’alumnes, minoritari se-gons les mateixes fonts, va haver decomençar la prova mitja hora méstard. Segons recull ACN, cada

examen té un marge d’una hora imitja per ser solucionat, és a dir queels alumnes que en lloc de co-mençar-lo a les 12.30 hores van co-mençar a les 13.00 hores, van tenirfins a les 14.30 hores per entregar-lo.

Dos incidentsAquest no és el primer incident quehi ha hagut en la selectivitat d'en-guany. Durant el primer dia moltsdels estudiants que van fer l'exa-men d'Economia i Empresa vanqueixar-se per la dificultat de laprova. Alguns d’ells fins i tot van ini-ciar una recollida de signatures através de la plataforma «Chan-ge.org» per demanar al presidentde la Generalitat, Carles Puigde-mont, que es repetís l’examen. Lapetició va registrar més de 15.000signatures en poc més d'un dia. Dimecres el catedràtic de laUniversitat de Girona, Josep An-guera, reconeixia que hi havia al-menys dues preguntes que eren denivell «de segon de carrera uni-versitària». Tanmateix, va reco-nèixer que desconeixia quin a ni-vell ensenyaven a secundària, ique si l'examen havia estat validatper professors d'institut, senyalque es podia fer.

La Secretaria d'Universitats iRecerca va descartar repetir la pro-va, i va al·legar que tots els proto-cols per validar la prova s'havien fetcorrectament. Això sí, va admetreque si es demostra que ningú hapogut resoldre els exercicis polè-mics, aquests no puntuaran.

GIRONA | F.B.

Una filtració a Girona obliga a anul·larl’examen de Grec de la selectivitatLa prova es va repartir per error a alguns docents una hora abans, fet que va obligar a canviar-la a tots els tribunals catalans

Entre els exàmens de Llatí, elsdocents van trobar exemplarsde la prova de Grec, queencara estava per fer

Estudiants de selectivitat al campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

MARC MARTÍ

En l’últim dia de les PAU, els es-tudiants es van examinar de ma-tèries de modalitat. Al matí ho vanfer de Geografia, Física, Dibuix ar-tístic, Llatí, Matemàtiques, Bio-logia, Cultura audiovisual i Grec.A la tarda van fer les proves de Li-teratura catalana i Tecnologiaindustrial. A les comarques giro-nines l’examen d’ahir que va te-nir més afluència va ser el de Ma-temàtiques, amb un total de 848

alumnes. El va seguir el de Bio-logia amb 802 estudiants, i el deGeografia amb 754. Els altres (Fí-sica, Llatí, Grec, Dibuix Artístic,Cultura Audiovisual, LiteraturaCatalana i Tecnologia Industrial)van tenir una assistència menora 500 estudiantsUn cop finalitzats els exàmens,els estudiants podran conèixer elsresultats de les proves a partir deldia 29 de juny per internet alportal Accesnet de la Secretaria

d’Universitats i Recerca (a travésde la pàgina web https://acces-net.gencat.cat). En el momentde la consulta dels resultats po-dran descarregar-se el documentpersonal acreditatiu de les sevesqualificacions dotat amb un codisegur de verificació.Tots aquells estudiants queobtinguin una qualificació a lesPAU superior o igual a 9 punts re-bran una distinció de la Genera-litat de Catalunya.

DdG | GIRONA

Els resultats de les proves es faranpúblics a partir del 29 de juny

Diferents formats de la campanya Per una odontologia sense trucs.

Vull estar ben assessoratAmb solucions competitives i realistes

Travessera de Gràcia, 93-95 4ª planta (08006 Barcelona)Tels: 93 304 19 20 / 93 310 15 55 (ext. 453 i 419)ags.fi scal@coec.net i ags.laboral@coec.net / www.agscoec.com

Truqui’ns, consulti la nostra web o enviï’ns un correu. O aprofi ti qualsevol ocasió en que visiti la seu del COEC

Cada dia tinc noves exigències en la meva professió. Noves responsabilitats

per no quedar-me obsolet. Necessito escollir el que més em convé entre

tota la informació que m’arriba.Però he prioritzar el temps a la meva

activitat professional dominant: l’odontoestomatologia

Travessera de Gràcia, 93-95 4ª planta (08006 Barcelona)Tels: 93 304 19 20 / 93 310 15 55 (ext. 453 i 419)ags.fi scal@coec.net i ags.laboral@coec.net / www.agscoec.com

Truqui’ns, consulti la nostra web o enviï’ns un correu. O aprofi ti qualsevol ocasió en que visiti la seu del COEC

■ Som especialistes: treballem des de 1978 amb el col·lectiu de dentistes i coneixem les seves necessitats

■ Fa més de 20 anys que oferim els nostres serveis d’assessorament professional al col·lectiu dels col·legiats del COEC. Estem ubicats a la 4ª planta de la seu col·legial

■ Donem assessorament bàsic de manera gratuïta, ajudem a reconduir situacions de confl icte i oferim abona-ments competitius en les àrees de Fiscal, Laboral, Societats i Contractes

■ Tarifes especials per col·legiats de recent titulació que volen estruc-turar bé la seva evolució professional (relació laboral, professional, inversions per obrir clínica, ..)

AGS té els coneixements, l’experiència i la sensibilitat per poder escoltar i entendre les necessitats que demana el col·lectiu de professionals de la odontoestomatologia. Perquè...

18

Programa Apol·lònia

“La principal diferència amb d’altres col·lectius és que tenim la inquietud de protegir-nos i, en conseqüència, protegim el pacient”La Fundació Galatea i el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya han sig-nat un conveni de col·laboració per desenvolupar un programa assistencial d’atenció als odontòlegs amb trastorns mentals i conductes addictives. El projecte porta per nom Programa Apol·lònia i el Dr. Germán Pareja n’és el seu màxim responsable. A la següent entrevista, el Dr. Pareja i el Dr. Carles Bru de Sala conversen amb el Dr. Miquel Casas, director científic i assistencial de la Clínica Galatea.

Dr. Miquel Casas, director científic i assistencial de la Clínica Galatea.

Som

19

El Dr. Casas és catedràtic de Psiquiatria de la UAB, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hos-pital Universitari Vall d’Hebron i un especialista en el camp de la psiquiatria de les addiccions, la impulsivitat i els trastorns de

conducta i de personalitat. El 1998, va ser un dels principals responsables de la creació del Programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM) per part del Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona (COMB), el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i el Servei Català de la Salut. A partir de l’experiència del PAIMM, programa pioner, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va crear la Fundació Galatea per tal de millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de tots els professionals de la salut.

Potser seria convenient començar per preguntar-nos per quins motius existeixen aquests programes adreçats a un col·lectiu

com el dels professionals de la salut i no a d’altres. És que tenim més risc de patir tras-torns mentals i caure en conductes addicti-ves que la població general?

Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 25% de la població té o tindrà en algun mo-ment de la seva vida problemes psiquiàtrics, i aquí hem d’incloure l’addicció a les drogues, també. Per tant, un de cada quatre odontòlegs, com la resta de professionals de la salut, podria patir algun trastorn o addicció al llarg de la seva vida professional. Els estudis, però, situen la prevalença en els professionals de la salut entre un 12% i un 15%. En part, això s’explica per-què molts d’aquests problemes es comencen a manifestar a l’adolescència i fan que una part dels afectats es quedin pel camí i no arribin a acabar els seus estudis...

Però els sanitaris, tot i tenir una prevalença més baixa, disposem d’aquest tipus de pro-grames i d’altres col·lectius no. Per què?

La principal diferència amb altres professio-nals és que nosaltres som gremials i tenim la inquietud de protegir-nos. Protegim la professió i, en conseqüència, protegim el pacient.

Quines són les patologies mentals i les ad-diccions més freqüents entre els professio-nals de la salut?

Quan vam crear el PAIMM el vam concebre, sobretot, com una resposta a l’addicció a les drogues. En aquells anys, final del segle XX, el cas Maeso va crear una forta alarma social i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens va demanar que féssim una memòria per veure com ho podríem afrontar, i quan va arribar la junta presidida pel Dr. Miquel Bruguera es va posar en marxa el programa. De les patolo-gies més freqüents de drogues s’ha passat a la patologia més psiquiàtrica, el que avui en dia es coneix com a patologia dual (problemes de drogues en gent que té problemes psiquiàtrics o problemes psiquiàtrics en gent que té proble-mes de drogues). Gairebé sempre que tens un individu amb addicció a les drogues hi pots tro-bar un problema psiquiàtric.

Per tant, la solució a una addicció pas-sa per diagnosticar i tractar un problema psiquiàtric?

En el fons, les addiccions se solen produir com a resultat de l’automedicació d’un pro-blema psiquiàtric, psicològic o orgànic. Imagi-nem-nos una persona que pateix i que un dia li ofereixen una paperina de cocaïna o de qual-sevol altra substància i que en provar-la té la sensació d’haver trobat remei al seu patiment...

20

Programa Apol·lònia

És així com comencen les addiccions.El TDAH, els trastorns desafiants o la dislèxia

són patologies infantils que al cap dels anys, si no es tracten, poden provocar patiment i aca-bar afavorint l’aparició de les addiccions.

Als odontòlegs, com a col·lectiu, ens preo-cupa molt el burn-out i, en general, aquesta sensació d’estar “cremat”...

És evident que una persona que travessa una situació d’estrès o a qui no li agrada la feina té més tendència a buscar una via d’escapa-ment, però es fa difícil establir una relació de causa-efecte entre el burn-out i els trastorns mentals o les addiccions. Els factors socials hi poden influir, però no ser-ne la causa.

A quines substàncies se sol recórrer per a aquesta automedicació en el cas dels pro-

fessionals de la sanitat?Com en el cas de la població general, tot

depèn de les substàncies a les quals es tingui més fàcil accés. Psiquiatres, anestesistes o odontòlegs tenen accés a substàncies diver-ses, i, per tant, aquesta és l’única raó per la qual poden ser més propensos a patir addiccions a substàncies diferents de les de la resta de po-blació. Per què hi ha heroïnòmans? Senzilla-ment perquè hi ha heroïna. A una illa deserta, sense heroïna, no hi hauria heroïnòmans, evi-dentment, però hi hauria un 20% dels habitants que es farien addictes a una altra substància, segur.

Com podem fer que aquests professio-nals de l’odontologia que pateixen un tras-torn mental o una addicció o, com expli-

Dr. Miquel Casas, amb el Sr Antoni Calvo, director del Programa de protec-ció social del COMB, i els Drs. Germán Pareja i Carles Bru de Sala.

Som

21

cava, una patologia dual facin el pas i es decideixin a buscar ajuda i entrar al Pro-grama Apol·lònia?

No és gens senzill. Des que vam posar en marxa el programa adreçat a metges hem es-tat capaços d’arribar a la meitat d’aquest 12%-15% de professionals que els estudis ens diuen que pateixen algun problema d’aquest tipus. L’entorn professional acostuma a guar-dar silenci quan un company mostra indicis d’un trastorn mental o d’una addicció, en lloc d’aconsellar-li que busqui ajuda. Seria molt important poder arribar a les seves parelles o als seus fills, però per això hauríem d’aparèixer més als mitjans de comunicació generalistes, i fer aquest pas sempre genera moltes preven-cions entre els professionals de la salut, per-què no es vol crear alarma social o perjudicar la imatge del col·lectiu.

Justament, el caràcter confidencial d’aquests programes és una de les claus del seu èxit...

Sens dubte, no pots tenir un professional in-gressat a una habitació d’un hospital corrent. A altres punts de l’Estat es van iniciar programes semblants a aquest nostre, però sense aquest component de confidencialitat: no es canviava el nom del professional ni tampoc se l’ingres-sava en un lloc especial, sinó que simplement se’l portava a un centre diferent del seu hospi-tal de referència. Lògicament, aquests progra-mes van acabar amb un fracàs estrepitós.

Des d’un primer moment, nosaltres teníem clar que havíem de poder atendre aquests pro-fessionals en un centre especial on només hi haguessin altres persones com ells, de manera que tot pogués fer-se amb discreció, i volíem que aquest espai reunís unes mínimes con-dicions de confortabilitat, sense luxes però sí amb habitacions individuals i bany propi.

Per acabar, potser caldria deixar clar que el Programa Apol·lònia, com tots els que s’han creat en col·laboració amb la Fundació Gala-tea, no busca perseguir o penalitzar els profes-sionals amb un trastorn mental o una addicció, sinó ajudar-los a superar aquestes patologies.

De fet, hi ha una dada molt reveladora que indica que en això som molt efectius: entre el 90% i el 95% dels professionals que atenem, un cop acabat el tractament, poden tornar a reincorporar-se a la feina amb èxit.u

“L’entorn professional acostuma a guardar silenci quan un company mostra indicis d’un trastorn mental o d’una addicció, en lloc d’aconsellar-li que busqui ajuda. Seria molt important poder arribar a les seves parelles o als seus fills”

Programa Apol·lònia d’ajuda a dentistes amb trastorns mentals o addiccions

CREUS QUE TENS UN PROBLEMA D’AQUEST TIPUS? Pots trucar al 902 362 492. Un metge es-pecialitzat t’atendrà confi dencialment i t’oferirà tota la informació necessària. Si és el cas, et podrà programar una primera entrevista per realitzar una valoració inicial del problema. L'assignació d'un nom fi ctici contribuirà a preservar la teva identitat i discreció per evitar l’estigmatització social que aquest tipus de malalties poden generar.

CREUS QUE UN COMPANY DE PROFESSIÓ TÉ UN PROBLEMA? El suport als col·legues de professió no es pot basar en l’encobriment de situacions de risc. No actuar no l’ajuda en res; és, de totes, la pitjor opció possible.La confi ança i la complicitat entre iguals, així com també l’exigència professional, són la base per aconsellar al company els serveis especialitzats i confi dencials del Programa Apol·lònia. Suggerir-li que ac-cedeixi a la pàgina web de la Comissió de Salut i Protecció Social del COEC (www.coec.cat) pot resultar efi caç perquè, posteriorment, s’hi adreci telefònicament al 902 362 492.

publi progr. apolonia.indd 20 6/7/16 15:38

Som

23

INCAPACITAT PROFESSIONAL

per desenvolupar la teva feina com a dentista.

INVALIDESA ABSOLUTA

I PERMANENT

COECvidaAssegurança de Vida

MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

medicorasse@med.es coec@coec.net

Professionals al servei de professionals

Pensa en tu i els teus Assegura’t un bon capital en cas de patir qualsevol incident que no et permeti desenvolupar la teva feina habitual.

A part de la defunció per qualsevol causa, tindràs cobertura davant les següents situacions:

Exemple: Per

194€/any fins

200.000€ de cobertura*

Capitals totalment adaptables a les teves necessitats.

*Prima anual calculada per a un assegurat/da de 33 anys amb cobertura de 100.000 € en cas de defunció per qualsevol causa i Incapacitat Professional i 200.000 € en cas d'Invalidesa Absoluta i Permanent a causa d'accident.

Informa’t ara al 902 198 984

24

Programa de Protecció Social

La Junta de Govern del COEC va aprovar el passat 15 d’octu-bre del 2015 la primera fase del Programa de protecció social, orientat a donar suport als col·le-giats i col·legiades que afronten situacions que comprometen la

seva activitat professional per raons de salut o estabilitat laboral.L’objectiu principal d’aquest Programa és promoure el benestar i la qualitat de vida dels col·legiats i les seves famílies que passen per situacions complicades, especialment davant de qualsevol imprevist que posi en perill la seva continuïtat al COEC a causa de situacions vin-culades a problemes de salut o socials.Les primeres mesures previstes en aquest pla d’acció social anaven adreçades als col·le-giats i col·legiades en situació d’atur, baixa per maternitat o paternitat i malaltia, que a partir de l’entrada en vigor del Programa que-daven exempts i exemptes del pagament de la quota col·legial, així com de la quota de l’assegurança de responsabilitat civil sempre

que aquesta fos la col·lectiva contractada amb Zurich.Al cap de 8 mesos de l’inici del Programa, l’acollida que ha tingut entre els col·legiats ha estat més que positiva. En total, s’hi han aco-llit trenta-dos col·legiats: set d’exempció per malaltia, vint-i-tres d’exempcions per materni-tat i dos d’exempcions per atur.Per accedir als beneficis del Programa de pro-tecció social del COEC cal que els col·legiats i col·legiades tinguin la categoria de col·legiats en exercici, justifiquin la situació de baixa la-boral, estiguin al corrent del pagament de la quota col·legial i de l’assegurança de respon-sabilitat civil i no es trobin sancionats amb suspensió dels drets col·legials.La sol·licitud s’ha de fer mitjançant una co-municació per escrit, en què se sol·liciti la col·legiació sense exercici i la baixa de l’asse-gurança de responsabilitat civil en el cas que estigui adherida a la pòlissa col·lectiva que el COEC té contractada amb Zurich, acompa- nyada d’una fotocòpia del DNI i la documenta-ció requerida segons el supòsit.u

El Programa de Protecció Social del COEC ha beneficiat ja trenta-dos col·legiatsAl cap de 8 mesos de l’inici del Programa, l’acollida entre els col·legiats ha estat tot un èxit.

Vía Augusta 158, 4ª planta08006 Barcelona Telf: 93.414.43.40

www.grupoinfomed.escomercial@infomed.es

Convertimos buenas clínicas enclínicas excelentes

Avda, de la Albufera 153, 8ª planta28038 MadridTelf: 91.082.00.01

El Software de gestión de clínica que le permitirá aumentar su facturación, sus beneficios y mejorar la atención a sus pacientes.

Representación en tiempo real de los Resultados de la Clínica

mediante gráficas dinámicas

C.RG

D.G

ESD.

04-1

6_16

0416

Usted tiene una buena clínica pero,¿está satisfecho con su gestión?

¿Conoce el número de primeras visitas de su clínica?¿Cuál es el porcentaje de aceptación de tratamientos?¿Quiénes son sus generadores de pacientes?

App que permite gestionar la Agenda de Gesden desde

cualquier dispositivo móvil

cuadro demandos

26

Clínica Odontològica Solidària

El president del Consejo General de Dentis-tas de España i de la Fundación Dental Es-pañola (FDE), Óscar Castro, el president del COEC i patró de l’FDE, Antoni Gómez, i el director general d’Henry Schein a Espanya i Portugal, empresa patrocinadora de la Clínica Solidària, Juan M.Molina, acompanyats de la resta d’integrants de l’executiu de l’organit-zació col·legial, van visitar la Clínica Solidària del COEC i van oficialitzar l’aval atorgat per l’FDE.A Espanya hi ha actualment dotze clíniques solidàries avalades per l’FDE i pels diferents col·legis oficials: Melilla, Guipúscoa, la Co-runya, Albacete, Astúries, I Regió (Madrid), Catalunya (Barcelona), Lleida, Girona, Ba-lears, Lleó i Sevilla. El president de l’FDE, Óscar Castro, va recordar que l’FDE “té com una de les seves principals missions pro-moure la salut bucodental a tot el país”, i va precisar que una de les fórmules per fer-ho és “apropar l’odontologia, i, per tant, la salut bucodental a aquelles persones que malaura-dament no se la poden permetre”.Per la seva banda, el president del COEC i

patró de l’FDE, Antoni Gómez, va posar en valor el compromís desinteressat dels pro-fessionals que exerceixen el seu treball a la clínica i ha agraït el suport rebut: “La idea parteix de la necessitat d’atendre les per-sones que pitjor ho estan passant. Tenim la col·laboració de Creu Roja, d’Henry Schein i de l’FDE, que depèn del Consejo General, i ara podem oferir un servei veritablement so-lidari i millorar la salut dental dels que menys tenen, perquè aquesta és la nostra vocació com a dentistes.”

La Clínica Odontològica solidària del COEC rep l’aval de la Fundación Dental Española

El president del COEC, Antoni Gómez, i el degà de la Facultat d’Odontologia de la Uni-versitat Internacional de Catalunya (UIC), Lluís Giner, han signat un conveni perquè alumnes d’aquest centre universitari facin pràctiques supervisades per professors a la Clínica Odontològica Solidària del COEC.

La Universitat Internacional de Catalunya s’afegeix a la iniciativa solidària del COEC

Dra. Adriana Casá (membre de la Comissió Social COEC i dentista Voluntària a la clínica solidària COEC), Sr. Juan M. Molina (director ge-neral de Henry Schein para España y Portugal), Dr. Óscar Castro (Presidente del Consejo General de Dentistas de España), Dr. Antoni Gómez (President del COEC), i Dr. Ventura Menardia (Coordinador de la Comissió Social del COEC i dentista voluntari a la Clínica Solidària).

Dr. Antoni Gómez (President COEC) i Dr. Lluís Giner (Degà de la Facultat d’odontologia de la UIC).

Som

27

El projecte de Clínica Odontològica Solidària del COEC, presentada el passat 9 de febrer, coincidint amb la celebració de Santa Apol·lònia, ha pogut veure la llum gràcies a la implicació de Henry Schein. El distribuïdor de productes sa-

nitaris i dentals líder mundial és el patrocinador d’aquesta iniciativa solidària. A la següent entre-vista parlem amb Juan M. Molina, director ge-neral per a Espanya i Portugal de Henry Schein i recentment elegit president del sector dental de Federación Española de Empresas de Tecnolo-gía Sanitaria (Fenin).

El president del COEC, el Dr. Antoni Gómez,

explicava fa algunes setmanes en una entre-vista: “Ja fa dos anys, poc després d’arribar a la presidència del COEC, em vaig reunir amb Juan M. Molina, el seu director general per a Espanya i Portugal, i quan li vaig presentar les grans línies del projecte de seguida em va oferir el seu patrocini”. Des d’un primer moment, per tant, va decidir donar suport a aquesta iniciativa solidària. Per què?

Tal com diu, des del primer moment, quan vaig conèixer el projecte que em va presentar el Dr. Antoni Gómez em va semblar realment interes-sant. Nosaltres, des de Henry Schein, tenim un programa de responsabilitat social corporativa anomenat Henry Schein Cares, l’objectiu prin-

“Hem de preocupar-nos dels que ens envolten i no poden tenir

accés a necessitats bàsiques com la salut”

Juan M. Molina (Henry Schein)

Juan M. Molina, director general per a Espanya

i Portugal de Henry Schein, i Antoni Gómez,

president del COEC, durant la signatura del

conveni amb Henry Schein.

El Màrqueting digital

28

cipal del qual és facilitar l’accés a la salut als sectors de població més desfavorits, i per això aquest projecte encaixava perfectament dins de la filosofia en la qual es construeix l’acció social solidària de la companyia. Aquest no és l’únic projecte solidari a què donem suport. De fet, són diverses les organitzacions i associacions sen-se ànim de lucre amb les quals col·laborem per donar material tant a Espanya com a altres paï-sos. El nostre nivell de compromís per a la millo-ra de la prevenció i el tractament mèdic als més necessitats és màxim, i moltes de les missions solidàries en què participen els nostres clients porten la insígnia Henry Schein Cares.

Aquest mes de maig es va oficialitzar aquesta col·laboració mitjançant la signatura d’un conveni. En què es concreta la implica-ció de Henry Schein en la posada en marxa i funcionament de la Clínica Odontològica So-lidària del COEC?

Henry Schein participa molt activament en aquesta clínica solidària amb la donació de tot el material consumible necessari per realitzar la seva feina en el dia a dia. A més, hem posat al servei de la clínica una gestió administrativa eficient per facilitar les tasques previstes en la realització de comandes, atenció al pacient, etc., per tal de garantir-ne el bon funcionament i mini-mitzar els problemes de la seva gestió. També és molt important per nosaltres que aquesta clínica solidària hagi estat recentment avalada per la Fundación Dental Española, com a garantia de qualitat i del saber fer dels tractaments que s’hi efectuaran per donar atenció sanitària adequada als pacients, prèviament seleccionats per Creu Roja espanyola, i que necessitin prevenir i millo-rar la seva salut bucodental.

Potser seria interessant subratllar que el material sanitari i dental aportat per Henry Schein reuneix evidentment els mateixos es-tàndards de qualitat que el que es posa a la venda en el mercat.

En això no hi ha cap dubte. Tot el material que dóna Henry Schein compleix, com en tots els casos de comercialització a altres clients, els estàndards de qualitat per garantir-ne, d’aquesta manera, la qualitat.

Durant la presentació del projecte, el pas-sat 9 de febrer, va parlar textualment del de-sig de “tornar el somriure a les persones que, arran de la crisi econòmica, ho estan passant malament a la nostra societat”. Què aporta a

Henry Schein la participació en aquesta tas-ca de suport als més desfavorits?

Com he esmentat anteriorment, un dels valors més importants per a Henry Schein, dins dels seus pilars fonamentals, és la societat. Per això neix Henry Schein Cares, perquè entenem que el nostre compromís amb la societat ha de ser constant. Hem de preocupar-nos dels que ens envolten i no poden tenir accés a necessitats bàsiques com la salut. L’atenció sanitària és un dret fonamental i, a través del nostre programa de responsabilitat social corporativa, a Henry Schein Cares tractem de complir amb l’objectiu de reduir la disparitat en l’accés a l’atenció mè-dica i la informació en les poblacions en situa-ció de risc d’exclusió i en els països en vies de desenvolupament. Promoure la diversitat i el res-pecte a la dignitat dels altres és també una part fonamental dels nostres principis, i treballem diàriament en això per poder tornar el somriure a aquells que l’han perdut.u

Juan M. Molina, director

general per a Espanya

i Portugal de Henry

Schein.

29

DEL 1 AL 8 DE OCTUBRE DE 2016 EN SANTO DOMINGO (REPÚBLICA DOMINICANA)

• CIDESID • CENTRO INTERNACIONAL DE ESTUDIOS SUPERIORES E INVESTIGACIÓN DENTAL •

• CIDESID • CENTRO INTERNACIONAL DE ESTUDIOS SUPERIORES E INVESTIGACIÓN DENTAL •

ORGANIZAN:

Dr. JUAN MÉNDEZ RIVAS Dr. HERNÁN LÓPEZ RUBÍN

PLAZAS LIMITADAS. SE APLICARÁN POR RIGUROSO ORDEN DE RESERVA

C I D E S I D

FORM

ACIÓ

N B

ASADA EN LA EXCELENC

IA

CURSO PRÁCTICO DE IMPLANTOLOGÍA BÁSICA Y AVANZADA EN SANTO DOMINGODurante esta semana de inmersión en la Implantología, nuestros alumnos adquieren seguridad e independencia, planteándose una clara evolución en su proceso de aprendizaje entre el primer y el último día de trabajo.

CURSO PRÁCTICO DE IMPLANTOLOGÍA BÁSICA

PROGRAMA: • COLOCACIÓN DE 20 IMPLANTES • ELEVACIÓN SINUSAL ATRAUMÁTICA • REGENERACIÓN ÓSEA • EXPANSIÓN DE CRESTA ÓSEA • SEGUNDA CIRUGÍA

CURSO PRÁCTICO DE IMPLANTOLOGÍA AVANZADA

PROGRAMA: • COLOCACIÓN DE IMPLANTES • ELEVACIÓN SINUSAL CORTICOMÍA LATERAL • INJERTOS ÓSEOS • REGENERACIÓN ÓSEA • EXPANSIÓN DE CRESTA

CIRUGÍA ORAL

PROGRAMA: • EXODONCIAS DE 3EROS MOLARES INCLUIDOS • APICECTOMÍAS • EXTRACCIONES DE RESTOS RADICULARES • CANINOS INCLUIDOS • EXCERESIS DE TORUS • FRENECTOMÍAS

PLÁSTICA PERIODONTAL

PROGRAMA: • INJERTO GINGIVAL LIBRE • VESTIBULOPLASTIAS • COLGAJO DE AVANCE CORONAL • ALARGAMIENTO CORONARIO

ÚLTIMAS PLAZAS

DISPONIBLES

NUEVO CURSO DE CIRUGÍA ORAL Y PLÁSTICA PERIODONTAL

MÁS INFORMACIÓN CIDESID: Tl. +34 93 432 92 29 • info@cidesid.com • www.cidesid.com

30

Actualitat

El Consejo General de Dentistas, a través de la Fundación Dental Española, ha posat en marxa un ambiciós projecte solidari: la crea-ció de la figura del Dentista Padrino. L’ob-jectiu és apropar la salut bucodental a més d’un miler de nens de l’ONG Aldeas Infantiles SOS, com a part del Proyecto Sonrisas de l’empresa Orbit.Amb una xarxa de més de 34.000 dentistes col·legiats a tot Espanya, els odontòlegs i odontòlogues apadrinaran els 1.300 nens in-closos en els programes de protecció i pre-venció d’Aldeas Infantiles SOS. Gràcies al Dentista Padrino, nens en situació de risc o vulnerabilitat social podran comptar amb re-visions bucodentals i rebre els tractaments necessaris. “Darrere d’aquests tractaments, hi ha vides, el somriure d’un nen, per això vo-lem donar un pas més enllà i que el Dentista Padrino acompanyi aquests menors en el seu procés de creixement, creant un vincle emo-

cional entre ambdós”, va explicar Luis Alber-to Ramasco, d’Aldeas Infantiles SOS.El president del COEC, Antoni Gómez, un dels principals impulsors d’aquesta iniciativa del Consejo, ha explicat el projecte a diversos mitjans de comunicació, entre els quals hi ha Televisió Espanyola.u

Es presenta el projecte solidari Dentista Padrino: un dentista per a cada nen d’Aldeas Infantiles SOS

El president del COEC, Antoni Gómez, amb Linda Rennings, responsable d’Orbit, i Fran-cesc Xavier Martín, president d’Aldeas Infantiles SOS a Catalunya.

D’esquerra a dreta, Luis Alberto Ramas-co (Aldeas); Óscar Castro, president del

Consejo General de Dentistas; Olga Mar-tínez (Orbit®) i Antoni Gómez, vocal del

Consejo i coordinador Dentista Padrino.

Som

31

A QUINS TRACTAMENTS ET COMPROMETS?• Has de fer una revisió bucal a almenys un nen d’un centre de dia o d’una de les Aldeas Infantiles SOS prop de la teva clínica.• T’encarregaràs dels tractaments que el nen o nena requereixi.

S’INCLOUEN:• Obturació de càries• Segellat de fissures• Endodòncies• Tractaments bucals d’urgència• Correcció de traumatismes dels

incisius i dels canins

NO S’INCLOUEN:• Ortodòncies• Exodòncies per causa ortodòncia

EL DENTISTA PADRINOEls Dentistas Padrinos seran les perso-nes responsables de realitzar una revisió bucal a cada un dels nens involucrats i d’encarregar-se dels tractaments conse-güents que el nen o nena apadrinat pugui

necessitar.Tu, com a odontòleg/ÒLOGA, pots con-vertir-te en Dentista Padrino d’almenys un nen de la teva ciutat i ajudar-nos a proporcionar-li una bona salut bucodental per ajudar a somriure més que mai.

DURANT QUANT DE TEMPS ET COMPROMETS?

El projecte Dentista Padrino té vocació de tenir cura de la salut bucodental dels me-nors durant tot el seu desenvolupament i creixement. No obstant això, el teu com-promís formal serà d’un any, independent-ment que en finalitzar aquest període de dotze mesos i de manera voluntària mani-festis la teva intenció de continuar amb el teu compromís durant més temps.

QUÈ REPS A CANVI?

El més important: la satisfacció de dur a terme una acció absolutament altruista i solidària amb nens i nenes que veritable-ment ho necessiten. Veure’ls somriure i millorar la seva qualitat de vida és el millor regal que qualsevol professional sanitari pot rebre. No obstant això, la Fundación Dental Española i el Consejo General de Dentistas reconeixeran el teu compromís social lliurant-te un diploma que acrediti la teva participació en aquest projecte.

Més informació a www.consejodentistas.es

Actualitat

32

El COEC acull la presentació de la radiografia de la salut oral a Catalunya i a EspanyaEl nivell social i el lloc de naixement són de-terminants per a una bona salut oral, segons es desprèn de l’Enquesta de salut oral (1993-2015) que el Consejo General de Dentistas i el COEC van presentar el 26 de maig a la seu del Col·legi. La càries continua sent la malal-tia oral més comuna a l’Estat: la pateixen 33 milions d’espanyols majors de dotze anys. En els nens de cinc i sis anys afecta més els que provenen de nivells socials baixos (38,3% da-vant del 15,6% de nivells alts) i aquells nas-cuts fora d’Espanya (un índex de 2 davant d’1,3), diferència també notable en l’accés a tractaments. L’estudi, dirigit pel professor Manuel Bravo, catedràtic de la Universitat de Granada, analitza a més l’evolució els últims vint-i-dos anys d’altres malalties com les pe-riodontals o maloclusions, així com hàbits de salut oral dels espanyols.Per la seva banda, el president del COEC, Antoni Gómez, va oferir dades actualitzades de l’estat de la salut oral dels catalans, proce-dents del Llibre blanc de la salut oral i de l’Ob-servatori de la Salut Oral. Segons va explicar davant dels mitjans de comunicació assis-

tents a la presentació, 4,6 milions de catalans majors de dotze anys tenen càries a dents permanents, cosa que es tradueix en un total de 51 milions de dents afectades. Pel que fa a la resta de malalties, 1,1 milions de catalans adults presenta malaltia perio-dontal i 276.000 d’ells la pateixen de manera severa. El president del COEC va voler subrat-llar també que aquest 2016 es detectaran 550 nous casos de càncer oral a Catalunya i va recordar que el 85% d’aquests es detecten en fases avançades, cosa que es traduirà en 165 morts només durant aquest any. En aquest sentit, va insistir en la necessitat d’acudir de manera periòdica al dentista per sotmetre’s a revisions i reduir els factors de risc, com són el consum de tabac i de begudes alcohòliques.Óscar Castro, president del Consejo, va des-tacar que “és fonamental realitzar aquest ti-pus d’enquestes, ja que ens aporten una ra-diografia de la salut oral dels espanyols i ens ajuden a impulsar accions específiques que beneficiïn la societat”. I va afegir que també permeten conscienciar la població de la im-portància de tenir cura de la seva salut oral.u

Som

33

“El president del COEC va voler subratllar també que aquest 2016 es detectaran 550 nous casos de càncer oral a Catalunya i va recordar que el 85% d’aquests es detecten en fases avançades, cosa que es traduirà en 165 morts només durant aquest any”

Dr. Óscar Castro (President Consejo) i Dr. Antoni Gómez (President del COEC).

“4,6 milions de catalans majors de dotze anys tenen càries a dents permanents, cosa que es tradueix en un total de 51 milions de dents afectades”

Moment de la roda de premsa durant la intervenció del Dr. Manuel Bravo

Dr. Miguel Angel López Andrade, Dr. Alejandro López Quiroga, Sr. Antonio M. Serrano, Dr. Antoni Gómez, Dr. Óscar Castro, Dra. D.ª Concepción M. León Martínez, Dr. Manuel Bravo, Dr. Juan Carlos Llodra, Dra. Clara González i Dr.Francisco José García Lorente.

Actualitat

34

95

94

99,5

20102015

5-6anys

38

31,5

45

33

55

43

91,8

12anys

15anys

35-44anys

65-74anys

Anàlisi de l’evolució de la salut oralDades extretes dels resultats de l’Enquesta de salut oral a Espanya 2015. Anàlisi de l’evolució de la salut oral. Des de 1993 a 2015.

PERCENTATGE DE POBLACIÓ AMB CÀRIESSegons aquest estudi, a partir dels 35 anys, la caries és una malaltia generalitzada: entre el 95-100% de la població adulta té càries.

L’enquesta també assenyala que un de cada quatre infants de cinc a sis anys té càries en dents de llet.

Entre tres i quatre joves de cada deu espanyols en una franja compresa dels dotze als quinze anys, te-nen càries en dents definitives.

EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA PERIODONTAL (1993-2015)Els adults entre trenta-cinc i quaranta-quatre anys han reduït la periodontitis en un 50% i els majors de seixanta-cinc anys un 34%.

En aquests vint-i-dos anys (1993-2015) la periodontitis severa s’ha reduït a la meitat.

-50%-34%

Adults 34-44 anys Majors de 65 anys

Som

35

5-6anys

12anys

15anys

35-44anys

65-74anys

79% 21% 38% 62% 32% 68% 44% 56% 81,5% 18,5%

Lesions tractadesLesions no tractades

56-68%

Europa 85%

PERCENTATGE DE CÀRIES DENTALS TRACTADESA Espanya, el percentatge de càries que reben tractament és inferior al de la Unió Europea. Només dos de cada deu dents de llet amb càries reben tractament.

En la franja dels majors de seixanta-cinc anys, la situació és preocupant, ja que només el 18% de les lesions reben tractament.

El resultat és que hi ha 5,5 milions de dents de llet sense tractar i 201 milions de dents perma-nents sense tractar.

El 85% dEls casos dE càncEr oral a catalun-ya Es diagnosti-

quEn En una fasE tardana. la sEva dEtEcció prEcoç pErmEtria rEduir la mortalitat a la

mEitat

la prEvalEnça acumulada dE

càncEr oral és dE 1.650 casos a

catalunya

Actualitat

36

El COEC acull una reunió de l’Assemblea General de la FEDCAREl COEC va acollir el passat 27 de maig una reunió de l’Assemblea General de la Federació Europea Dental de les Autoritats Competents i Reguladores (FEDCAR), organisme que té entre els seus principals objectius defensar la seguretat dels pacients i vetllar per la qualitat de l’atenció bucodental a través de l’intercan-vi d’informació i d’una correcta regulació del sector dental.Durant la inauguració oficial, el president del Consejo General de Dentistas de España va detallar els principals reptes i amenaces que

afronta l’odontologia a l’Estat, entre els quals va citar la plètora professional, la mercantilit-zació de l’odontologia i la manca de regula-ció de la publicitat sanitària. Pel que fa a l’ex-ponencial augment del nombre de dentistes registrat els darrers anys es va aportar la se-güent dada: s’ha passat de 10.340 dentistes col·legiats el 1990 als 40.000 que hi haurà el 2020, fet que suposa un increment del 284%, provocat en bona part per la manca de me-canismes de control en l’accés a les facultats privades d’odontologia.

Assemblea General de la

FEDCAR celebrada a la Seu del COEC

el 27 de maig de 2016.

Som

37

La SECIB celebrarà a Màlaga el seu XIV CongrésEl proper congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Bucal (SECIB) tindrà lloc entre el 17 i 19 de novembre al Palau de Congressos de Màla-ga. Un cop més, SECIB aposta per un format modern, que acull un grup de capdavanter en l’àmbit mundial en cada un dels temes d’actua-litat que es tractaran.SECIB Màlaga s’ha dissenyat sota el lema “La llum a la cirurgia bucal”, i per això el comitè or-ganitzador, basat en les tendències de la pro-fessió, ha preparat un programa entorn de qua-tre grans àrees específiques: enginyeria tissular i desenvolupament en implantologia; estètica i pròtesi avançada; terapèutica avançada en im-plantologia, i, finalment, cirurgia i la seva asso-ciació a la patologia quirúrgica oral.Com a novetat, aquesta edició del Congrés re-unirà en un sol auditori tota l’activitat per evitar la dispersió. D’altra banda, també s’han plante-jat almenys tres tallers de màxim nivell impar-tits per figures de rellevància mundial en el seu camp.

El president de l’Acadèmia Europea de Disfunció Craniomandibular assisteix a la reunió de l’International Liaison CommitteeEl passat 15 d’abril, el Dr. José Luis de la Hoz, president de l’Acadèmia Europea de Disfun-ció Craniomandibular, va assistir a la reunió de l’International Liaison Committee que va te-nir lloc durant el congrés anual de l’American Academy of Orofacial Pain, a Orlando (Estats Units). Durant la reunió es van tractar diversos temes d’interès per a les cinc acadèmies con-tinentals de disfunció craniomandibular (DCM) i dolor orofacial (DOF), entre els quals va desta-car l’organització del proper Congrés Mundial de Dolor Orofacial que se celebrarà a Londres el 2018, coordinat per l’Acadèmia Europea de Disfunció Craniomandibular.D’altra banda, el Dr. De la Hoz també ha im-partit, recentment, el Curs d’actualització en disfunció craniomandibular i dolor orofacial al Col·legi de Metges de la Corunya, al qual van assistir més de cent trenta professionals.

38

Actualitat

El golf l’apassionava. És un esport que encaixa per-fectament amb la seva personalitat; un esport en què el respecte, l’educació i els moviments àgils però si-lenciosos, en companyia, avançant amablement però cop a cop, pas rere pas, fins a l’objectiu final, formen part de les regles del joc. Va ser-ne àrbitre, sumant a totes aquestes caracte-rístiques l’equanimitat, el compliment amb naturali-tat del que cal fer, des de la neutralitat i l’exemple.La seva vida professional també va seguir aquestes mateixes normes. L’ele-gància de l’educació ex-quisida, combinades amb els coneixements tècnics d’una professió que ell mateix deia que li agra-dava tant que no hagués cobrat per exercir-la, han estat presents al llarg de la seva vida.Va ser dentista com el seu pare, germà i fill, for-mant part d’un llinatge de dentistes reconeguts. No va tancar-se a la seva consulta, sinó que va de-dicar esforços als seus companys de professió, participant activament a la vida col·legial i arribant a ser president de la So-cietat Catalana d’Odon-tologia i Estomatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de les Balears. És aquí on vaig tenir la possibilitat de conèixer-lo de més a prop. Recordo molt bé les seves llibretes sense anelles on apuntava tot el que era rellevant, sense que es perdés cap in-

formació al llarg dels anys, i que han acabat sent el testimoni escrit de part de la seva gran obra.I ara que es parla tant del control de l’ansietat dels pa-cients a la consulta, estic convençuda que el que en-trava amb por a la seva consulta, sortia, amb tota se-guretat, rient obertament. I també sense tenir cap por,

penso que hauria estat sensacional haver estat pacient seva. El seu re-pertori d’anècdotes vives eren la teràpia millor per fer fugir qualsevol tristesa o ansietat. És clar que hi pot haver excepcions. En una ocasió ell va explicar la situació següent: “Esta-ba trabajando en uno de los gabinetes dentales, cuando se me acercó la recepcionista y, en voz baja, me comunicó que en una de las salas me esperaba un señor que me conocía desde que era un chaval. Cuando acudí a ella me encontré a un profesor del cole-gio que hacía al menos cuarenta años que no había visto. Después de los pertinentes abrazos y presentaciones, y senta-do en el sillón dental, le comuniqué que tenía una pequeña caries y que, una vez puesta la aneste-sia, en un plis plas esta-ría en la calle. Ni dicho ni

hecho. Puse la jeringa en su cara y le dije: ‘Hermano Jaime, ¿recuerda cuando me castigaba los domingos a ir al colegio?’ Quedamos tan amigos...” I és que era impossible no ser-ne. u

IN MEMORIAM

En record del Dr. Antonio de UdaetaTEXT: DRA. NÚRIA VALLCORBA

Som

39

La doctora Núria Vallcorba Plana, Premi Santa Apol·lònia 2015 del Consejo General de DentistasL’assemblea del Consejo General de Dentis-tas de España ha lliurat els principals premis de l’odontologia que concedeix l’organització col·legial a l’Estat. Enguany, la doctora Núria Vallcorba Plana, col·legiada al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), ha estat guardonada amb el Premi Santa Apol·lònia 2015. Es tracta de la màxi-ma distinció que concedeix a títol individual el Consejo, i reconeix els dentistes que més han destacat en la seva trajectòria professional, tant pels seus treballs i dedicació, com per la seva contribució al prestigi i desenvolupament de l’odontologia al llarg de tota la seva trajectòria professional.

La Dra. Vallcorba Plana és metgessa-estoma-tòloga i doctora en Odontologia per la Univer-sitat Complutense de Madrid, ha estat presi-denta de la Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA), professora del Màster de Periodòncia de les facultats d’Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Universitat de València, i directora de la Clínica Vallcorba.

Pel que fa a la resta de guardonats, la dentista Silvana Escuder Álvarez, col·legiada al Col·le-gi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de la I Regió (COEM), ha estat nomenada Dentista de l’Any per l’organització col·legial. El servei de Geriatria de l’Hospital universitari Central de la Cruz Roja, San José y Santa Adela ha estat me-

reixedor del Premi Juan José Suárez Gimeno al Foment de la Salut Oral 2015. Finalment, el Premi José Navarro Cáceres d’Informació Sa-nitària Odontoestomatològica s’ha concedit ex aequo als programes televisius Teleobjetivo, de Televisión Española, y Equipo de investigación, de La Sexta. Aquest premi distingeix aquells mitjans de comunicació que contribueixen a di-fondre informació objectiva i d’interès general sobre temes sanitaris de caràcter odontoes-tomatològic, o que ajudin a promoure la salut dental.

 

40

Idomeni, la vergonya d’Europa

Idomeni, frontera entre Grècia i la Re-pública de Macedònia. Pel fet de ser un lloc fronterer, des de l’any 2014 hi han passat un elevat nombre de refu-giats procedents de la guerra civil de Síria, i també emigrants vinguts de l’Afganistan, el Pakistan i altres països de l’Orient Mitjà.Aquesta ruta és l’escollida pels emi-grants perquè es comunica amb paï-sos no inclosos en l’espai Schengen. Arran dels atacs de França i Rússia contra l’Estat Islàmic, a partir del fe-brer la migració va anar en augment.

Davant d’aquesta situació, el Govern de Grècia, per tal de complir amb els polèmics acords de la Unió Europea, va decidir tancar la frontera i va esta-blir un camp de refugiats en aquesta localitat.En els seus moments més crítics, Ido-meni va arribar a albergar més de dotze mil persones. En les últimes setmanes, moltes d’elles han estat traslladades a altres punts de Grècia, i la policia està desallotjant amb comptagotes el camp de refugiats més gran de tot el continent europeu.

IDOMENI, 22 d’abril del 2016

Idomeni, la vergonya d’Europa

Som

41

El contrast és brusc: paisatge idíl·lic, primavera en el seu apogeu, camps verds esqui-txats de roselles, cel blau, aire càlid, sec, agradable... I el camp: Idomeni.Abans d’arribar, controls poli-

cials; correctes, però moltes preguntes. Cal ensenyar tota la documentació, títols, justi-ficants de la ONG...A mesura que ens hi anem acostant, veiem una extensió que no s’acaba d’abraçar amb la vista. Deu mil persones amb la via del tren i la catenària com a eix, en tendes pre-càries. Sobresurten les carpes de les ONG importants, especialment Metges Sense Fronteres.Aparentment, l’ambient és molt pacífic: els nens corren, juguen, criden... La gent està a les seves tendes, tombats, asseguts, par-lant, cuinant... Es poden veure molts i molts voluntaris, de tot tipus i de moltes nacionali-tats diferents, més simpàtics o més avorrits, amb armilles i sigles o amb rastes i pírcings.Comencem la nostra ronda de contactes buscant el centre mèdic dels bombers es-panyols: la carpa groga i el nostre contac-te, en Bernat. No entro en els detalls. Costa molt trobar les persones, saber qui és el res-ponsable, qui coordina...Anem pertot arreu. Tractem de comuni-car-nos a les zones on hi ha Internet: al Park Hotel, centre neuràlgic del voluntariat, i a l’Eko Camp, un altre camp petit instal·lat al voltant de la gasolinera Eko, en què hi ha banys i Wi-Fi.La impressió general és de caos organitzatiu i de total incertesa respecte al futur proper. I vergonya, vergonya pels nostres governs, per la nostra Europa i pels nostres pretesos valors. Tots aquests sentiments es barregen amb l’admiració per les persones, pels petits esforços de molts voluntaris, per la paciència i la calma dels refugiats, molts de classe mit-

jana, educats, que s’han quedat sense casa per culpa d’una bomba llançada des de mi-lers de quilòmetres de distància. També se sent compassió. Una infinita compassió...Després d’una llarga tarda i un matí de diu-menge, hem aconseguit tenir les idees mit- janament clares de com organitzar-nos de cara al futur enviament de dentistes: contac-tes establerts, mails, telèfons, plans d’altres organitzacions...En les últimes hores de la nostra estada muntem una paradeta i atenem les primeres urgències gràcies a un equip de voluntaris lliures: el Víctor, de León, i el Thomas, d’Hon-gria. Ens aconsegueixen aigua, gibrells, tau-les, cadires, sabó, lleixiu, i sobretot un lloc on instal·lar-nos: al mig del carrer, amb un cor de gent que ens ovaciona, nens petits to-cant-ho tot... Però així podem visitar gairebé quaranta pacients entre la Viviana i jo. Mentrestant, el Quim, la seva parella, està realitzant un extraordinari reportatge. És la nostra oïda i els nostres ulls per perdre’ns pel camp, parlar amb la gent, recollir testi-moniatges i imatges impactants.Us hi esperem, dentistes voluntaris. Po-seu-vos en contacte amb la Viviana, d’Etnik Solidària, o amb mi.u

ALBERTO PÉREZ PORRODentalcoop

Imatges del camp de refugiats d’Idomeni (Grècia). A sota, punt d’atenció dels odon-tòlegs solidaris.

42

En clau d’història

DRA. DOLORS CEPERUELODirectora de la revista Som COEC

[EN CLAU D’HISTÒRIA Cirurgians “de bata

llarga i de bata curta”El 1537 un jove barber cirurgià francès va abandonar la saviesa convencional sobre el tractament de les ferides de bala donant lloc a una revolució en les tècniques quirúrgiques. No era metge, però la seva dedicació a l’observació empírica elevà la posició de barber a la de cirurgià. Sense gairebé adonar-se’n, va preparar un nou es-cenari per a la nova medicina moderna. Voleu conèixer alguna cosa més d’aquest personatge? Em voleu acompanyar?

Malgrat que era fill d’una família molt humil i dispo-sava d’escasses possibi-litats de realitzar estudis universitaris, Ambroise Paré (1510-1590) es con-vertí en el millor cirurgià

del segle XVI. Fill d’un artesà ebenista i d’una actriu, començà la seva incursió al món sanitari com a aprenent de barber. Als quinze anys va marxar cap a París, i allà va ser admès a l’Hôtel Dieu, un important hospital de l’època. Cal ma-tisar la diferència que hi havia aleshores entre els “cirurgians de bata llarga”, que es concen-traven a la Germanor de Sant Cosme, on estu-diaven en llatí i grec, i els “cirurgians-barbers de bata curta”, considerats d’un rang inferior. Tot i que tant uns com els altres estaven en un nivell per sota dels metges.Assolí el rang de barber cirurgià el 1536, mo-ment en el qual s’uní a l’exèrcit. Pel fet de no conèixer el llatí ni el grec no va poder llegir les grans obres de referència del sector, i per això fou el seu dia a dia d’atendre ferits el que el va fer aprendre pels seus propis mitjans. Atenia protestants, catòlics, espanyols, francesos i alemanys, sense cap tipus de distinció. Els seus escrits mèdics i el tractament just dels soldats, independentment del rang que tinguessin, li van permetre aconseguir la fama necessària perquè abans de finalitzar la seva carrera fos el cirurgià

de quatre reis francesos: Enric II, Francesc II, Carles IX i Enric III.Cal recordar que, per tal de pal·liar el dolor, al se-gle XVI s’utilitzava de forma limitada l’opi, el jus-quiam, la mandràgora i esperits forts, que eren l’única oferta existent en un procediment ràpid i dolorós com era el quirúrgic. El dolor era una part acceptada de la cirurgia, però per Paré els beneficis d’una mà suau durant l’acte quirúrgic seria una eina clau per reduir el patiment als pa-cients, en una època anterior als antibiòtics.Al camp de batalla generalment s’entenia que la pólvora de les bales actuava com un verí per al cos, i les ferides es curaven amb la cauterit-zació d’oli bullent per tal de “desintoxicar-les”. En un moment determinat, enmig d’aquelles campanyes bel·licoses s’acabà l’oli i Paré curà les ferides d’alguns malalts amb un apòsit net i una pomada preparada per ell mateix amb ro-

“Cal matisar la diferència que hi havia aleshores entre els ‘cirurgians de bata llarga’, que es concentraven a la Germanor de Sant Cosme, on estudiaven en llatí i grec, i els ‘cirurgians-barbers de bata curta’, considerats d’un rang inferior”

Som

43

[vell d’ou, oli de roses i trementina. Al dia se-güent verificà com els pacients tractats amb el nou ungüent no tenien dolor i la feria havia cauteritzat, i, en canvi, els tractats de forma tradicional tenien febre, presentaven dolor, te-nien els teixits inflamats i es mostraven afligits. D’aquesta manera li sorgí un nou pensament: el seu desig era curar el cos amb el mínim sofri-ment possible.Un dels avenços més importants va ser el de realitzar lligadures de vasos sanguinis per tal de prevenir hemorràgies durant les amputacions, ja que fins a aquell moment s’aplicava la cau-terització amb un ferro candent al monyó. L’ús de sutura i fòrceps li van permetre salvar més d’una vida. A Paré també se li atribueix la utilització de tubs per drenar abscessos ginecològics, com induir el part prematur en cas d’hemorràgia uterina o el gir d’un fetus a l’úter matern, o la confecció d’aparells ortopèdics i pròtesis per a braços i cames amputades. Així mateix, va ser el primer a descriure una fractura tractada amb èxit sen-se amputar.Va operar el rei Enric II perquè després de deu anys de matrimoni no aconseguia tenir des-cendència. Després de la cirurgia el monarca va tenir deu fills amb Catalina de Mèdici. Per aquestes i altres actuacions s’elevà el seu pres-tigi i professionalitat. Amb la publicació de les seves obres en francès —ja que no coneixia altres llengües— i malgrat nombroses campa- nyes de desprestigi perquè havia gosat contra-dir tractaments tradicionals i havia actuat com a cirurgià de “bata llarga” sense ser-ho, acon-seguí el reconeixement de mestre de cirurgia i posteriorment el de doctor en medicina als se-tanta-quatre anys.Defensava que la força de la curació estava a la

naturalesa, que sintetitzava en una frase: “Jo el vaig embenar; Déu el va curar”.Bàsicament, són cinc les premisses de la cirurgia:

• Elimina allò superflu.• Restaura allò que s’ha dislocat.• Separa allò que ha crescut junt.• Reuneix allò que s’ha dividit.• Corregeix els defectes de la naturalesa.

En les seves obres també podem trobar molta informació com a dentista que fou. Va suggerir estabilitzar les fractures dels maxil·lars amb fil-ferro d’or, curava les càries profundes cauterit-zant-les amb àcid, tot i que es desconeix com realitzava l’empastament. Però, si em perme-teu, les seves aportacions al món de l’odonto-logia les tractarem en el pròxim article.Ambroise Paré es va casar als seixanta-quatre anys i va tenir sis fills. Sens dubte, per totes les seves aportacions se’l considera el pioner de la cirurgia moderna.u

BIBLIOGRAFIA

BERRIOT-SALVADORE, E.: “El discurso de la medicina y de la ciencia”. Dins de: Historia de las mujeres. Tomo 3. Del Renacimiento a la Edad Moderna. Buenos Aires: Santillana, SA, Taurus minor., 1993. Pàg. 385-431.

DRUCKER, C. B.: “Ambroise Paré and the Birth of the Gentle Art of Surgery”. Dins de: The Yale Journal of Biology and Medicine, 2008. Desembre, 81(4): 199-202.

NULAND, S. B.: Doctors: The Biography of Medicine. Nova York: Vintage Books, Random House, 1995. Pàg. 102-103.

PORTER, R.: The Greatest Benefit to Mankind: A Medical History of Humanity. Nova York: WW Norton and Company, 1999. Pàg. 188.

DIVERSOS AUTORS: “Ambroise Paré (1510-1592): De ingenioso barbero a doctor en Medicina”, Revista Galenus, 21. Puerto Rico, 2015.

ZIMMERMAN, L. I VEITH, I.: Great Ideas in the History of Surgery. Nova York: Dover Publications, 1967. Pàg. 39-46.

44

Institucional

Els mapes són eines potencial-ment útils per detectar, “d’un sol cop d’ull”, problemes re-lacionats amb l’assignació de recursos, la detecció de prioritats i l’orientació d’inter-vencions a les zones més ne-

cessitades. Els mapes són útils per a com-paracions entre àrees administratives, cosa que a més permet una anàlisi de l’evolució en el temps. Els sistemes d’informació geo-gràfica (SIG) són un suport fonamental en aquest tipus d’estudis, entre altres raons per la seva capacitat per relacionar variables de divers àmbit temàtic sobre la base de la seva correspondència o pertinença espacial. Aquests sistemes d’anàlisi, a més de ser un suport d’entrada, es converteixen en una po-tent eina en la generació de resultats a causa de la seva forma de gestionar la informació.

Els SIG són, abans de res, una tecnologia desenvolupada arran de la necessitat de dis-posar de forma ràpida de dades cartogràfi-ques i alfanumèriques, en el marc de l’ano-menada societat de la informació. Així doncs, una primera característica és que permeten disposar, gestionar i analitzar de forma àgil informació espacial, és a dir, dades referides a un determinat àmbit territorial [1].Les dades geogràfiques es caracteritzen per disposar de tres grans tipus de components: la temàtica, l’espacial i la temporal [2]:• Component temàtica. La tipologia dels ob-

jectes representats no presenta una varia-ció purament aleatòria, sinó que hi ha un cert grau de regularitat en la seva variabi-litat espacial i temporal. La clau del SIG és que enllaça la informació geogràfica amb la temàtica, de manera que treballa simultà-niament amb una representació geogràfica

Utilització de sistemes d’informació geogràfics per a la representació de la distribució del nombre de clíniques dentals a Catalunya

JAIME PINILLA I CHRISTIAN GONZÁLEZ-MARTELGrupo de Análisis de Datos del Departamento de Métodos Cuantitativos en Economía y Gestión. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. gad.dmc@ulpgc.es

Som

45

“La distribució del nombre de clíniques dentals no és uniforme al llarg de tots els municipis. Hi ha un nombre més elevat de clíniques en municipis de costa que en municipis d’interior”

i els seus atributs temàtics associats.• Component espacial. Un primer factor fo-

namental és la “localització”, és a dir, la po-sició dels objectes en l’espai definit a partir d’un sistema de coordenades.

• Component temporal. La distribució dels valors temàtics es modifica al llarg del temps d’acord amb un patró no aleatori.

Un dels principals objectius de les polítiques de salut actuals és l’abordatge de les des-igualtats geogràfiques i socials en salut. Per tant, els enfocaments analítics que tracten els aspectes espacials s’assenyalen molt útils en aquest tipus d’investigacions. En la literatura es troben múltiples aplicacions de l’anàlisi SIG en serveis de salut [3]: estudis per determinar zones deficitàries en serveis sanitaris, anàlisi de localització per reduir el temps de transport en pacients amb urgèn-cies mèdiques [4], anàlisi d’igualtat d’accés a l’atenció mèdica [5], i anàlisis referides a l’as-signació de pacients a consultoris mèdics [6].Les aplicacions d’anàlisi SIG en odontologia apareixen al començament de l’any 2000 [7]. El 2002 un estudi publicat a la revista de la Societat Dental Americana és el primer a uti-litzar mapes per representar la ubicació dels dentistes a Ohio, tant a nivell comtat com per codi postal [8]. El 2004 investigadors del Servei Nacional de Salut britànic van utilitzar mapes georeferenciats per assenyalar zones amb escassa provisió pública de serveis de salut bucodental a Anglaterra i Gal·les [9]. A Espanya, a causa de la debilitat de les nos-tres bases de dades, no existeixen encara estudis amb aplicacions SIG a l’anàlisi de la distribució de recursos odontològics.En odontologia, la metodologia SIG presenta un potencial significatiu en la detecció de pa-trons espacials per a l’estudi de la salut buco-dental, així com en l’anàlisi de la provisió de tractaments i utilització de serveis. Una anàlisi SIG pot revelar deficiències en la prestació de serveis de salut bucodental a determinades comunitats, i d’aquesta manera ajudar a l’as-signació de recursos d’acord amb les neces-

sitats particulars de cada zona. Els sistemes SIG poden ser d’utilitat també per a l’anàlisi de la composició i distribució espacial de la força de treball, i informar de l’efectivitat de programes que intenten atreure professionals de la salut bucodental per treballar a les zo-nes insuficientment ateses [9].El present article es presenta a manera d’as-saig metodològic i empíric a propòsit de l’es-tudi de la distribució de clíniques dentals al llarg de Catalunya.

FONTS DE DADES I METODOLOGIAS’utilitzen dues bases de dades amb infor-mació sobre el nombre de clíniques dentals a Catalunya. En primer lloc, el registre de clíniques dentals del Col·legi Oficial d’Odon-tòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), dades recents del 2012 i 2015 desagregades a nivell municipal. En segon lloc, les dades sobre el nombre de clíniques dentals, de la sèrie anual 2000-2014, publicades a l’Anuari estadístic de Catalunya, de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya (Idescat) [10]. Les dades del nombre de clíniques dentals es van relativitzar respecte al padró d’habitants publicat per Idescat, tant a nivell municipal com de comarques i per a cada un dels res-pectius anys.El COEC va resultar ser la font de dades més completa pel que fa a registres de caràcter municipal, actualitzada els anys 2012 i 2015. La base de dades d’Idescat presenta els resul-tats per comarques i amb registres anuals des

Institucional

46

del 2000 fins al 2014. Aquesta última base de dades podria presentar problemes de fiabilitat, amb clíniques en funcionament però no registra-des a la base de dades del CatSalut. A nivell de comarca, la variable nombre de clí-niques dentals la relacionem amb altres varia-bles de l’Anuari estadístic de Catalunya, com són el producte interior brut (PIB) per càpita, la taxa d’atur, el nombre d’oficines de farmàcia i el nombre de centres sanitaris públics no hos-pitalaris.Les bases de dades es van fusionar i manipu-lar amb el programa estadístic R [11]. Per a la geocodificació i la confecció de mapes es van

utilitzar els paquets ggmap i maptools sota en-torn R [12].

RESULTATSEn l’actualitat, a Catalunya el nombre total de dentistes col·legiats d’acord amb el COEC (re-gistres totals en el cercador de col·legiats del web del COEC) és de 5.279, cosa que davant d’una població de 7.508.106 (padró 2015 de l’Institut Nacional d’Estadística) suposa una ràtio d’un dentista per cada 1.422 habitants. Aquests col·legiats desenvolupen la seva professió a tra-vés d’un total de 3.010 clíniques dentals, sense tenir en compte els serveis d’odontologia pública

“D’acord amb els resultats del nostre treball, es recomana va-lorar el desenvolupament d’un programa informatiu o d’incen-tius per atreure dentistes a les àrees més deficitàries”

Figura 1. Nombre de clí-niques dentals per cada 10 mil habitants, da-des municipals 2012-2015.

Som

47

del CatSalut.La figura 1 mostra els mapes de la distribució de clíniques dentals (nombre de clíniques dentals per cada deu mil habitants) a partir de la base de da-des del COEC, on es registren 2.774 clíniques el 2012 i 3.010 el 2015.La distribució del nombre de clíniques dentals no és uniforme al llarg de tots els municipis. Hi ha un nombre més elevat de clíniques en municipis de costa que en municipis d’interior.Es pot apreciar també que entre el 2012 i el 2015 l’evolució en el nombre de clíniques dentals no ha millorat als municipis deficitaris (color més clar); per contra, ha continuat augmentant la presència de noves clíniques als municipis ja destacats el 2012, i el 2015 adquireixen un caràcter més im-portant, que es detecta amb un color vermell més fosc en el mapa. Hem de fer notar que en mesu-rar la distribució de clíniques dentals ajustades pel nombre d’habitants, les dades són comparables entre anys. La figura 2 recull la distribució del nombre de clí-niques dentals per cada deu mil habitants per comarques. Les dades provenen de l’Idescat i

mostren també una desigual distribució del nom-bre de clíniques dentals al llarg de les comarques catalanes, distribució que s’ha concentrat encara més conforme han passat els anys. Utilitzant al-tres variables de l’Anuari estadístic de Catalunya, hem intentat buscar correlacions entre aquestes i el nombre de clíniques dentals per habitant. Pel que fa a les variables socioeconòmiques trobem una lleugera correlació positiva entre el nombre de clíniques dentals i el producte interior brut (PIB) per càpita de la comarca (r de Pearson 0,06), i una cor- relació negativa (r de Pearson −0,26) amb la taxa d’atur. Pel que fa a la dotació d’altres serveis sa-nitaris, trobem una forta correlació amb el nombre de farmàcies i el nombre de consultoris de medici-na general o pediatria, públics i privats (r Pearson 0,36 i 0,47, respectivament).El creixement del nombre de clíniques dentals ha estat desigual al llarg dels anys. Entre el 2000 i el 2003 el creixement mitjà va ser d’un 15% anual, davant del 2-3% dels últims anys, 2010-2014.

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONSUn aspecte que incideix de manera important en

Figura 2. Nombre de clí-niques dentals per cada 10 mil habitants, dades per comarques 2000-2014.

Institucional

la salut bucodental de la població és la possibi-litat d’accés als proveïdors d’assistència dental, accés al dentista. Les tecnologies d’informació geogràfica SIG suposen una valuosa eina de representació i anàlisi espacial per a la gene-ració i superposició de patrons espacials. En concret, a l’anàlisi de la base de dades de clíni-ques dentals del COEC i l’Idescat aquests sis-temes ens han permès identificar les zones de-ficitàries o de molta concentració de clíniques i posar aquestes en relació amb altres elements i variables del territori. Els nostres resultats mos-tren l’existència de diferències importants en la dotació de clíniques dentals tant en l’àmbit municipal com de comarques, diferències que s’han accentuat en el temps. En contrast amb municipis molt saturats, trobem molts altres on no hi ha cap clínica dental.Les diferències són evidents en la distribució del nombre de clíniques dentals al llarg de Cata-lunya, en particular a les comarques i municipis rurals, particularment en aquelles amb menor nivell socioeconòmic: major taxa d’atur i menor PIB per càpita. La necessitat de redistribuir els nous dentistes a aquestes zones sembla cla-ra. D’acord amb els resultats del nostre treball, es recomana valorar el desenvolupament d’un programa informatiu o d’incentius per atreure dentistes a les àrees més deficitàries.La localització d’informació sobre mapes agi-litza els processos de lectura i interpretació de la base de dades de clíniques dentals del COEC. La georeferenciació de la informació no només permet la seva localització, sinó que a més possibilita establir correlacions amb altres fonts d’informació. Les versions web interac-tives dels mapes permeten incorporar tota la informació disponible, qual cosa potenciaria la visibilitat de les dades: interrelació de fonts i bases cartogràfiques molt diverses; bases de dades relacionals que constitueixin el nucli per a la sistematització de les dades, generació de noves bases cartogràfiques, per a la realització de consultes temàtiques i per a la generació de cartografia de diagnòstic representativa.Des d’aquest article animem el COEC a l’orga-nització d’un sistema d’informació geogràfica que serveixi de plataforma per a la georefe-renciació de l’oferta de serveis odontològics a Catalunya, i, per tant, estableixi les bases per a múltiples anàlisis posteriors.u

REFERÈNCIES1. ENVIRONMENTAL SYSTEMS RESEARCH INSTITUTE, INC.: Introduc-

tion to ArcView GIS: Two-day course note book with exercises and training data. Redlands, Califòrnia: Environmental Systems Research Institute, 1998. 1-3.

2. MALCZEWSKI, J.: GIS and multicriteria decision analysis. Nova York: Wiley, 1999. 15-7.

3. FRADELOS, E.C.; PAPATHANASIOU, I.V.; MITSI, D.; TSARAS, K. [ET AL.]: Health Based Geographic Information Systems (GIS) and their Applications. Acta Informatica Medica, 2014, desembre; 22(6). 402-405.

4. WALSH, S.J.; PAGE, P.H. I GESLER, W.M.: Normative models and health care planning: network-based simulations within a geographic information system environment. Health Services Research Journal, 1997; 32. 243-60.

5. LERNER, E.B.; BILLITTIER, A.J. IV; SIKORA, J. I MOSCATI, R.M.: Use of geographic information system to determine appropriate means of trauma patient transport. Academic Emergency Medicine, 1999; 6. 1127-33.

6. BAMFORD, E.J.; DUNNE, L.; TAYLOR, D.S.; SYMON, B.G.; HUGO, G.J. I WILKINSON, D.: Accessibility to general practitioners in rural South Australia: a case study using geographic information system technology. Medical Journal of Australia, 1999; 171. 614-6.

7. WHITE, D.A.; ANDERSON, R.J.; BRADNOCK, G.; GRAY, M.M. I JEN-KINS, P.: The use of a geographical information system in investigating dental services. Community Dental Health, 2000; 17(2). 79-84.

8. SUSI, L. I MASCARENHAS, A.K.: Using a geographical information system to map the distribution of dentists in Ohio. The Journal of American Dental Association, 2002; 133(5). 636-42.

9. BOULOS, M.K. I PHILLIPS, G.P.: Is NHS dentistry in crisis? ‘Traffic light’ maps of dentists distribution in England and Wales. International Journal of Health Geographics, 2004; 3. 1-15.

10. http://www.idescat.cat11. https://www.r-project.org12. https://cran.r-project.org/doc/contrib/intro-spatial-rl.pdf

48

Som

49

UN NOU DISSENY I UNS NOUS CONTINGUTS PER SER REFERENTS A LES XARXES SOCIALS · Lʼactualitat del COEC (activitats, cursos, projectes) · Les notícies més rellevants de la professió · Campanyes de promoció de la salut bucodental

Segueix-nos i paticipa-hi!

@COECofi cial COECCatalunya

Sin título-2 1 11/1/16 11:46

50

Institucional

Les formes de funcionar més habituals en la professió són les següents:

• Com a persona física o em-presari individual.

• Com a societat civil profes-sional (SCP) amb els estatuts

degudament adaptats a la Llei de societats professionals.

• Com a societat mercantil (SL).

Ser un professional, persona física, o constituir una societat (civil o mercantil) són dues for-mes organitzatives amb avantatges i inconve-nients, i, per tant, és recomanable no prendre una decisió precipitada en aquest sentit i as-sessorar-se correctament abans de donar un pas en alguna d’aquestes dues direccions, ja que en molts casos cal dir que pot ser costós voler tornar enrere.

AVANTATGES I INCONVENIENTSUn dels motius pels quals podem optar per constituir una societat mercantil, SL o SCP, és que aquesta facilita l’associació entre dife-rents professionals –o entre professionals i no professionals– que volen desenvolupar con-juntament l’activitat de l’odontologia. En el cas de voler constituir una SCP, és imprescindible

estudiar prèviament si es compleixen tots els requisits necessaris, i donat el cas seria una manera de treballar de manera associada sen-se haver de constituir una societat mercantil. En qualsevol cas, les dues opcions permeten operar als socis sota el paraigua d’una ma-teixa entitat i facturar amb un únic codi d’iden-tificació fiscal (CIF), alhora que els rendiments es distribueixen entre els socis de l’SCP i cada un d’ells ho ha d’integrar a la seva declaració de l’IRPF.D’altra banda, constituir una societat mercan-til, SL, implica que el tipus de responsabilitat és limitada. Això vol dir que davant d’una pos-sible situació d’insolvència de l’empresa, la societat respon amb tot el seu actiu, fet que permet, d’entrada, salvaguardar el patrimoni personal dels socis. En canvi, el professional com a persona física respon de manera il·li-mitada amb tot el seu patrimoni. En les SCP els socis també responen de manera solidària. En qualsevol cas, aquest no hauria de ser el motiu principal a l’hora de decidir-nos, perquè cal pressuposar que amb una bona direcció, gestió i assessorament del negoci una situació d’aquest tipus no hauria de succeir.Pel que fa als tràmits a l’hora d’iniciar l’acti-vitat, sempre és més àgil i econòmic operar com a persona física que constituir una so-

Formes de funcionar en la professió: empresari individual o societat mercantil?Aquesta és una pregunta que sovint es formulen nombrosos profes-sionals de l’odontologia, tant aquells que s’inicien en l’activitat com aquells que després d’un temps de professió es plantegen si estan operant, des d’un punt de vista fiscal, de la manera més beneficiosa possible per a la seva economia. Doncs, bé, cal dir que la resposta no és tan senzilla com podria semblar a primer cop d’ull i dependrà sempre de cada cas particular.

51

cietat mercantil. El fet de donar-se d’alta com a professional persona física implica realitzar uns tràmits relativament senzills tant amb Hi-senda com amb la Seguretat Social. En canvi, constituir una societat mercantil suposa haver de realitzar una sèrie de gestions més comple-xes que representen uns costos més elevats i també un major volum de tràmits. En el cas de les SCP, els tràmits no són tan complexos com els d’una SL, però sí que són una mica superiors als necessaris per operar com a per-sona física.La tributació i la gestió comptable també di-fereix en els dos casos. A vegades, en el cas de la tributació, no s’acaba d’aprofundir del tot en el cas particular de l’interessat, i això pot portar a tenir una idea massa superficial del possible impacte fiscal. En termes generals, les societats mercantils tributen per impost de societats al tipus únic del 25%, mentre que les persones físiques tributen per IRPF segons el rendiment anual que obtinguin, cosa que fa que aquesta tributació pugui oscil·lar entre el 24% i el 43% (exactament igual que en el cas de les SCP, en què els socis només han de tributar pel seu rendiment anual). Però no s’ha de perdre de vista que els socis d’una SL també tributen per IRPF la part de la retribució que puguin tenir assignada com a nòmina, i, addicionalment, en el cas que a final d’any es vulguin repartir dividends, aquests s’integra-ran a la renda del soci tributant al tipus fix del 19% els primers sis mil euros, i al 21% la res-ta. Per tant, és important deixar clar que una SL no sempre serà la millor opció des d’una òptica fiscal, especialment en el cas d’aques-

ta professió. D’altra banda, una societat mer-cantil ha de portar una comptabilitat ajustada al Codi de comerç, mentre que una persona física ha de portar una comptabilitat molt més senzilla, cas semblant a la comptabilitat d’una SCP.Per finalitzar, aquells que vulgueu constituir una SL haureu de tenir cura d’altres aspectes no menys importants, com anticipar-vos a les possibles interpretacions que pugui fer Hisen-da sobre els motius reals de constituir una SL. Hisenda pot considerar que la constitució de l’SL s’ha fet únicament per motius fiscals, i per això pot obligar a fer que els rendiments dels socis siguin pel total dels beneficis de l’SL, evitant que tributin per impost de societats al 25% i fent-los tributar per IRPF al soci. Una sentència recent del Tribunal Econòmic Admi-nistratiu Central (TEAC) estima un recurs ex-traordinari d’alçada per la unificació de criteri interposat pel director del Departament d’Ins-pecció Financera i Tributària de l’Agència Tri-butària (AEAT) per una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) de Catalunya, que considera que quan una per-sona física presta serveis a través d’una socie-tat ha d’imputar-se en el seu IRPF la totalitat del benefici obtingut per la societat.Com veieu, és important estar ben assesso-rats i decidir correctament en funció de cada cas particular, però sobretot, tal com dèiem a l’inici d’aquest article, és important no pren-dre cap decisió precipitada perquè “em van dir que...” o “vaig llegir que...”, tenint en compte que les circumstàncies de cada professional i de cada professió són diferents.u

L’equip de professionals

d’AGS Servei COEC

Per a consultes o acla-

riments personalitzats,

contacteu amb AGS Ser-

vei COEC, l’assessoria

laboral, fiscal i compta-

ble per als col·legiats,

situada a la quarta planta

del Col·legi, trucant al 93

304 19 20 o per correu

electrònic a ags.fiscal@

coec.net, per concertar

una cita, si cal. Pàgina

web: http://www.ags-

coec.com/.

Som

Institucional

52

Un dels requisits imprescindi-bles que les clíniques dentals han de complir quan entreguen al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya l’expedient per obtenir l’auto-rització sanitària corresponent

o per sol·licitar un trasllat o un canvi de titularitat, és presentar la documentació relativa a la ins-tal·lació dels equips de raigs X:• Instància de legalització de la instal·lació de

raigs X.• Còpia del contracte i supervisió del dosímetre.• Còpia de les llicències del director/supervisor

i dels operadors acreditats pel Consell de Se-guretat Nuclear per manipular instal·lacions radiològiques.

• Elaboració i presentació del Programa de ga-rantia i qualitat i el Manual de procediments.

D’altra banda, quan es produeix el tancament d’una clínica dental i s’aporta l’expedient co-rresponent al COEC, és imprescindible incloure la instància de clausura de la instal·lació de raigs X en què consti el cessament de les ac-tivitats.Els documents esmentats anteriorment rela-tius a la instal·lació de raigs X han de roman-dre a la clínica dental i s’han de presentar a l’inspector quan els requereixi, tant en les ins-peccions que realitza el COEC quan les clíni-

ques sol·liciten la corresponent autorització administrativa o quan es produeix un canvi de titularitat, com en les que efectua de manera preventiva la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció d’Assistència Sanitàries i Farma-cèutiques, del Departament de Salut de la Ge-neralitat de Catalunya.

TIPUS D’APARELLS DE RAIGS XEn el moment de decidir obrir una clínica den-tal s’ha de comprar com a mínim un equip de raigs X, intraoral o ortopantomògraf. Característiques dels equips de raigs X intraorals:• S’utilitzen per realitzar radiografies inter-

proximals, les quals mostren les porcions de la corona de les dents superiors i inferiors juntes quan el pacient mossega una petita tira de paper.

• Serveixen per fer radiografies periapicals, les quals mostren una o dues dents comple-tes des de la corona fins a l’arrel.

• S’utilitzen per obtenir radiografies palatals u oclusives, les quals capturen totes les dents superiors i inferiors en una sola mostra men-tre la pel·lícula roman a la superfície de mos-segada de les dents.

Característiques dels equips de raigs X orto-pantomògrafs: • La seva utilització requereix un espai espe-

cial plomat a la clínica dental.

Sistema de protecció de radiacions en una clínica dentalD’acord amb l’article 4.3 de l’Ordre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíniques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de complir les clíni-ques dentals per a la seva inscripció, “les clíniques dentals han de disposar com a mínim d’un equip de raigs X, la instal·lació del qual ha de complir les normes vigents en aquesta matèria”. Aquests equipaments poden estar dintre de la sala de consulta i tractament odontoestomatològic o en una altra àrea adequada per a aquests.

RUBÉN AZNARAdvocat - Assessoria Jurídica

 

Som

53

• El seu ús permet obtenir radiografies pa-noràmiques.

• S’utilitzen per realitzar radiografies que cap-turen els maxil·lars i les dents en una sola presa.

• Serveixen per diagnosticar un tractament per a implants dentals, verificar si hi ha dents del seny impactades i detectar problemes mandibulars.

QUIN PAPER TENEN LES UNITATS TÈCNI-QUES DE PROTECCIÓ RADIOLÒGICA?Un cop s’han comprat els aparells de raigs X, és imprescindible posar-se en contacte amb una unitat tècnica de protecció radiològica (UTPR), autoritzada pel Consell de Seguretat Nuclear. Funcions principals d’una UTPR: • Tramitar la instància de legalització de la ins-

tal·lació de raigs X, que permet inscriure la instal·lació presentada al Registre d’instal·la-cions de raigs X amb finalitats de diagnòs-tic mèdic a l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), així com la descripció del projecte i plànols de les sales, el certificat de confor-mitat dels equips per al seu registre i el cer-tificat de conformitat de la instal·lació signat per aquesta unitat, que també formaran part de l’expedient inscrit a l’OGE.

• Revisar els equips un cop a l’any per poder complir amb els requisits establerts a l’arti-cle 18 del Reial decret 1085/2009, de 3 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre instal·lació i utilització d’aparells de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic.

• Tramitació dels aspectes relacionats amb el dosímetre personal o d’àrea presents a la clí-nica dental.

• Suport en l’elaboració del Programa de pro-tecció radiològica (article 22 del Reial decret 1085/2009) i del Programa de garantia i qua-litat (Reial Decret 1976/1999, de 22 de des-embre, pel qual s’estableixen els criteris de qualitat en radiodiagnòstic).

Els contractes de prestació de serveis que les UTPR formalitzen amb els titulars de les ins-tal·lacions han d’establir-se per escrit i han d’expressar l’acceptació per part de qui els subscriuen que aquelles han d’informar al Consell de Seguretat Nuclear de les circum-stàncies adverses a la seguretat de què tin-guin coneixement en el desenvolupament de les seves funcions.

PROGRAMA DE PROTECCIÓ RADIOLÒGI-CA I PROGRAMA DE GARANTIA I QUALITATEl Programa de protecció radiològica ha de constar per escrit, s’ha de mantenir actua-litzat, s’ha d’elaborar abans de la posada en funcionament de la instal·lació i ha de roman-dre en tot moment subjecte a control i inspec-ció pel Consell de Seguretat Nuclear. Atès que aquest i el Programa de garantia i qualitat re-cullen alguns aspectes comuns, amb la finali-tat d’evitar duplicitats i simplificar la documen-tació exigida als titulars de les instal·lacions de radiodiagnòstic mèdic, es pot redactar un únic document que inclogui ambdós programes.El Programa de garantia i qualitat ha d’inclou-re, entre d’altres:• Aspectes de justificació i optimització de les

exploracions radiològiques.• Mesures de control de qualitat: de l’equipa-

ment radiològic, dels receptors d’imatge, del sistema de registre de dades, dels sistemes

Noia amb paral·lelitzador.

Institucional

54

de processament, dels sistemes de visua-lització d’imatges (negatoscopis, monitors i d’altres) i dels equips a mida.

• Procediments per a l’avaluació, amb una periodicitat mínima anual, dels indicadors de dosis en pacients en les pràctiques més freqüents.

• Taxa de refús o repetició d’imatges.• Descripció dels recursos humans.• Responsabilitats i obligacions de les perso-

nes que treballen en una unitat o amb equips adscrits a aquesta, especificant-ne el nivell de responsabilitat i l’autoritat.

DIRECTORS I OPERADORS DE RAIGS XEn una clínica dental, el funcionament d’una instal·lació de raigs X de diagnòstic mèdic ha de ser dirigida per un dentista en possessió del títol de director o supervisor de raigs X, que l’acredita per dirigir instal·lacions de ra-diodiagnòstic dental, a través d’un curs que ha d’estar homologat pel Consell de Seguretat Nuclear. Els cursos per obtenir el títol de direc-tor de raigs X es poden fer al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, que periòdicament els ofereix als col·legiats. Els directors de la instal·lació de raigs X pos-seeixen coneixements adequats sobre:• El disseny i l’ús dels equips de raigs X.• El risc radiològic associat.• Les mesures de seguretat i la protecció ra-

diològica que cal adoptar.

No obstant això, la manipulació dels equips de raigs X la poden realitzar operadors, capa-citats a aquest efecte, sota la supervisió del director de la instal·lació. En aquest sentit, els operadors han d’estar en possessió del títol d’operador de raigs X i operar sota la super-visió d’un dentista. L’Associació d’Higienistes i Auxiliars Dentals de Catalunya (AHIADEC) ofereix periòdicament cursos per obtenir l’es-mentada titulació.

DOSIMETRIA INDIVIDUAL O D’ÀREA. SEM-BLANCES I DIFERÈNCIESLa utilització dels dosímetres, personals o d’àrea, en una clínica dental és imprescindible per con-trolar la dosi que rep el treballador professional-ment exposat que fa les diverses radiografies (director o operador de la instal·lació).Els dosímetres personals vénen etiquetats externament amb el nom de l’usuari i el seu número d’historial dosimètric, mentre que els d’àrea vénen etiquetats externament amb la

paraula àrea, un dígit numèric que identifica la seva ubicació dintre de les dependències de la instal·lació i un codi numèric de nou dígits. L’ús del dosímetre personal és personal i in-transferible i no el poden utilitzar dues perso-nes. L’ús del dosímetre d’àrea està vinculat a una ubicació i més d’un usuari pot fer radiogra-fies a la instal·lació.La utilització de qualsevol dels dos dosímetres és mensual, per això s’ha d’ajustar l’ús de cada un dels dosímetres del joc al mes natural i s’ha de remetre al centre de lectura durant els pri-mers quinze dies del mes següent al del seu ús.Tant en els dosímetres personals com en els d’àrea, cada joc de dosímetres està constituït per dos dosímetres de dos colors diferents. Aquest codi de colors és útil per facilitar el re-canvi mensual dels dosímetres. En aquest sen-tit, cal utilitzar els dosímetres d’un color en els mesos parells (febrer, abril...) i els de l’altre color en mesos imparells (gener, març...).Pel que fa a la posició dels dosímetres, el do-símetre personal l’ha de dur el dentista a la butxaca superior de la bata o en el terç supe-rior del tòrax. En el cas que s’hagin d’utilitzar amb davantals plomats sempre es col·locaran sota d’aquests. Si el dosímetre no és utilitzat pel seu usuari ha de romandre allunyat en un indret amb absència de radiacions ionitzants.El dosímetre d’àrea no es pot canviar de po-sició sense comunicar-ho prèviament al titular de la instal·lació, el qual n’ha d’informar al cen-tre de lectura dosimètrica. Qualsevol incidència que succeeixi tant amb els dosímetres personals com amb els d’àrea, com ara una exposició accidental, pèrdua,

AVÍS IMPORTANT !

Si estàs embarassada o creus que pots estar-ne,

abans de sotmetre't a una exploració radiogràfica, comunica-ho al teu dentista.

(Reial decret 1976/1999, de 23 de desembre, pel qual s'estableixen els criteris de qualitat en radiodiagnòstic, article 9 -informació al pacient-, paràgraf 1.)

Imatge d’un cartell informatiu.

Som

55

com ara una exposició accidental, pèrdua, rentat..., ha de ser comunicada a la persona responsable de la instal·lació, que alhora ha de comunicar la incidència al més aviat pos-sible al centre de lectura dels dosímetres per rebre les instruccions oportunes. D’acord amb les instruccions tècniques del Consell de Seguretat Nuclear, en el cas de no recanviar el dosímetre personal durant com a mínim un període de tres mesos, se li as-signa a l’usuari una dosi administrativa; és a dir, s’assignen 2 mSv per mes de pèrdua d’in-formació dosimètrica per a la dosi equivalent profunda, i 40 mSv per a la dosi equivalent superficial. És per això que és imprescindible realitzar l’intercanvi de dosímetres amb perio-dicitat mensual.

COM S’HA DE PROCEDIR QUAN ES PRODUEIX LA VARIACIÓ D’UNA INSTAL·LACIÓ DE RAIGS X?Clausura: Quan es clausura una instal·lació de raigs X, sigui perquè es vol donar de baixa la clínica dental al Registre de clíniques o per-què s’efectua un trasllat, hi ha dues opcions:

a) Desmuntar el buc dels diferents equips de la instal·lació i enviar-la a una empre-sa que certifiqui la destrucció d’aquests. Aquesta empresa, previ pagament, realitza el certificat conforme l’equip ha estat retirat per a la seva destrucció.b) Trucar a una empresa de venda i assistèn-cia tècnica autoritzada (EVAT) perquè vagi a la clínica dental, desmunti el buc i l’enviï a una empresa per certificar que l’equip ha estat retirat per a la seva destrucció.

Posteriorment, el certificat de destrucció dels equips de raigs X s’ha de remetre a la UTPR perquè clausuri la instal·lació.Les instal·lacions de raigs X han de ser cor- rectament clausurades, ja que els bucs con-tenen elements nocius per al medi ambient. En el cas de no fer la retirada dels aparells de raigs X, el Consell de Seguretat Nuclear pot requerir al titular de la instal·lació que faci la corresponent revisió, que anualment s’ha de fer, i davant de la inoperància del titular pot detectar que no s’ha clausurat correctament la instal·lació, amb la qual cosa pot sancionar el titular.Trasllat d’equips: Quan es produeix un tras-llat de clínica dental i cal traslladar un o diver-sos equips de raigs X a la nova instal·lació, s’ha de contactar amb una EVAT perquè cer-

LEGISLACIÓ APLICABLE A LES INSTAL·LACIONS DE RAIGS X EN UNA CLÍNICA DENTAL A CATALUNYA

Normativa comunitàriaDirectiva 96/29/Euratom, de 13 de maig de 1996, per la qual s’esta-bleixen les normes bàsiques relatives a la protecció sanitària dels tre-balladors i de la població contra els riscos que resulten de les radia-cions ionitzants.Directiva 97/43/Euratom, de 30 de juny de 1997, sobre la protecció de la salut davant dels riscos derivats de les radiacions ionitzants en exposicions mèdiques.

Normativa estatalLlei 25/1964, de 29 d’abril, sobre energia nuclear. Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.Reial decret 1891/1991, de 30 de desembre, pel qual es regula la ins-tal·lació i utilització d’aparells de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic.Reial decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Regla-ment sobre instal·lacions nuclears i radioactives. Reial decret 1976/1999, de 23 de desembre, pel qual s’estableixen els criteris de qualitat en radiodiagnòstic. Reial decret 815/2001, de 13 de juny, sobre justificació de l’ús de ra-diacions ionitzants per a la protecció radiològica de les persones amb ocasió d’exposicions mèdiques. Reial decret 783/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants.Reial decret 35/2008, de 18 de gener, pel qual es modifica el Regla-ment sobre instal·lacions nuclears i radioactives, aprovat pel Reial de-cret 1836/1999, de 3 de desembre.Reial decret 1085/2009, de 3 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre instal·lació i utilització d’aparells de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic.

Normativa autonòmicaOrdre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíni-ques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de com-plir les clíniques dentals per a la seva inscripció.

tifiqui que funcionen correctament. Aquesta empresa trasllada els equips a la nova instal·lació, que ha de ser igualment legalitzada a través de la UTPR. Canvi de titularitat: En el cas que hi hagi un canvi de titularitat a la clínica dental, aquesta s’ha de posar en contacte amb la corresponent UTPR per-què tramiti la instància de legalització de la instal·lació de raigs X amb el canvi de nom i de NIF o CIF, la qual també assessora la clínica dental per fer la modificació del Programa de protecció radiològica i del Programa de garantia i qualitat. Ampliació d’equips: Quan en una clínica dental s’afegeix un o diversos equips a una instal·lació ja legalitzada, la clínica ha de posar-se en contacte amb la UTPR perquè tramiti la instància de legalització de la instal·lació de raigs X amb les modificacions corresponents, la qual també assessora la clínica dental per fer la modificació del Programa de protecció radiològica i del Programa de garantia i qualitat. u

Institucional

56

Com estudiar higiene bucodental?Quan busquem un higienista bucodental per a la nostra consulta, sa-bem que el primer que hem de fer és exigir la titulació corresponent. Però el que potser no sabem és que a Catalunya, al llarg dels últims anys, el títol d’higiene bucodental i la manera d’obtenir-lo ha anat can-viant. Tots coneixem la manera tradicional que consisteix a anar a una escola d’higiene bucodental i realitzar els estudis pertinents, però no sempre és així. Partint de la base que tots els camins exposats en aquest article són totalment legals i vàlids per obtenir el títol de tècnic superior en higiene bucodental, a continuació coneixerem les diferents trajectòries curriculars.

TEXT: DRA. Mª JOSÉ GUERRERO

Som

57

Institucional

58

Proves lliures per obtenir el títol d’higiene bucodental

Es tracta d’acadèmies o centres que formen l’alumnat sobre higiene bucodental, però que no entreguen el títol directament, ja que no tenen l’autorització del Departament d’Ensenyament per fer-ho. Per dir-ho d’alguna manera, són higienistes que han estudiat a un lloc, però han estat avaluats per algú extern que sí que té l’autorització per donar la titulació.L’inconvenient és que l’obten-ció del títol es complica quan l’alumnat s’enfronta a un únic examen per unitat formativa, i la proporció d’èxit és molt baixa.

Formació professional de segon grau

És l’antic FPII, que va ser la primera titulació oficial d’hi-giene bucodental que es va crear. Era l’any 1986 i permetia estudiar higiene bucodental mitjançant FP de segon grau, és a dir, després d’estudiar FPI.

Tècnic superior en higiene bucodental de la LOGSE (un any)

És la titulació oficial que han estudiat els alumnes des de la desaparició de l’FPII fins a l’any 2015, data en què ha estat subs-tituïda pel títol de la LOE. Tenia un any de durada i s’hi podia accedir mitjançant:• Prova d’accés a cicle superior.• Batxillerat o bé BUP i COU.• Una altra FPII o cicle formatiu

de grau superior.

Els crèdits que s’estudiaven eren:• C1 Organització i gestió de

l’àrea de treball assignada en la unitat/gabinet d’higiene bucodental.

• C2 Exploració bucodental.• C3 Prevenció bucodental.• C4 Vigilància epidemiològica

bucodental.• C5 Educació sanitària i pro-

moció de la salut.• C6 Anatomofisiologia i patolo-

gia bàsiques.• C7 Formació i orientació

laboral.• C8 Formació en centres de

treball.• C9 Síntesi.

Els principals problemes d’aquest format eren:• La seva curta durada. Els hi-

gienistes havien d’adquirir tots els coneixements i habilitats en un sol curs acadèmic.

• El fet que hagi estat un dels cicles formatius de menor durada ha fet que durant molts anys molts estudiants l’hagin fet servir com a pont per accedir a la universitat. És a dir, actualment hi ha molts higienistes dentals que també són infermers, fisioterapeutes o, fins i tot, metges.

Tècnic superior en higiene bu-codental de la LOE (dos anys)

És l’actual títol d’higiene bu-codental que es pot estudiar a les escoles de Catalunya des d’aquest mateix curs. La diferència fonamental amb l’anterior és que els estudis han passat d’un curs a dos. Els alumnes estudien els mò-duls següents:• Recepció i logística a la clínica

dental.• Estudi de la cavitat oral.• Exploració de la cavitat oral.• Intervenció bucodental.• Epidemiologia en salut oral.• Educació per a la salut oral.• Conservadora, periodòncia,

cirurgia i implants.• Pròtesi i ortodòncia.• Formació i orientació laboral.• Projecte d’higiene bucodental.• Formació en centres de

treball.

Els requisits d’accés són els mateixos que per al cicle de la LOGSE, però aquest any, com a mesura excepcional, s’hi pot accedir directament des d’un cicle formatiu de grau mitjà en determinats casos.L’avantatge principal d’aquest nou format és la seva durada. Com que es tracta de dos cur-sos, l’alumne podrà adquirir els coneixements del cicle de manera més pausada.

ES POT HAVER OBTINGUT EL TÍTOL ESTUDIANT HIGIENE BUCODENTAL EN UNA ESCOLA

Som

59

Acredita’t i qualifica’t

Dirigit a persones que han adquirit les seves com-petències professionals a la feina o amb cursos no homologats. Per tant, com en el cas de les habi-litacions, estem parlant d’higienistes dentals que han exercit sense titulació. Aquest procediment permet aconseguir una certificació que els pot permetre obtenir un certificat de professionalitat.La diferència respecte a les habilitacions és que, un cop l’alumne demostra la seva experiència professional i la seva destresa, pot inclús obte-nir el títol d’higiene bucodental si té la titulació necessària per accedir-hi; és a dir, que qualsevol persona que tingui experiència professional en l’àmbit de la higiene bucodental i que disposi del títol de batxillerat, prova d’accés a cicle supe-rior o equivalent pot obtenir el títol de la manera següent:• Presentant-se al servei d’assessorament i reco-

neixement.• Aconseguint el reconeixement dels diferents mò-

duls professionals del títol d’higiene bucodental.• Estudiant en una escola d’higiene la resta de

mòduls.

En funció dels crèdits que hagi reconegut l’alum-ne, haurà d’estudiar més o menys mòduls. Es pot donar la circumstància que un alumne aconse-gueixi reconèixer tots els mòduls mitjançant la seva experiència professional? Gairebé, però no del tot, ja que hi ha crèdits com Formació i Orien-tació laboral o el Projecte d’higiene bucodental que no es poden reconèixer.

Habilitacions professionals

Quan es va crear el títol d’higiene bucodental va sorgir un problema: les clíniques dentals estaven plenes d’auxiliars de clínica i ajudants de dentistes que no disposaven del títol d’higiene bucodental, senzillament perquè no existia quan van començar a exercir.A causa d’això, el 1998 es va obrir un període du-rant el qual els treballadors i treballadores de les clíniques dentals que exercien com a higienistes, però que no disposaven del títol pertinent, podien obtenir la seva habilitació professional.Aquesta habilitació no té cap valor acadèmic, és a dir, no permet accedir a la universitat o estudiar un cicle formatiu, però acredita que pots exercir com a higienista dental fins a la jubilació. Podien presentar-se a les proves d’obtenció del certificat d’habilitació les persones que complien els requisits següents:• Haver exercit professionalment abans del 9 d’abril

del 1986.• Haver exercit durant cinc anys abans del 9 de

setembre del 1994.

El certificat s’obtenia mitjançant unes proves que avaluaven les competències professionals dels candidats i candidates, és a dir, que els aspirants havien de demostrar que sabien fer tot el que un higienista ha de saber segons el Reial decret 1594/1994, de 15 de juliol, pel qual es desenvo-lupa la Llei 10/1986, que fixa les competències professionals d’un higienista dental.Els candidats es presentaven a un examen teòric tipus test, que representava el 30% de la nota fi-nal, i a un exercici pràctic, que comptava un 70%. El resultat final era apte o no apte.El període d’habilitacions va anar de l’any 1999 al 2001.

ES POT OBTENIR EL TÍTOL RECONEIXENT L’EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

Són higienistes que han exercit abans d’haver obtingut el títol i que més tard s’han presen-tat a un procés de reconeixement professional de la seva experiència.

RECULL DE LLEIS PER CONSULTAR

Habilitacions professionalsResolució de 12 de juny de 1998.BOE 178, de 27 de juliol de 1998.

Acredita’tReial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reco-neixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral.

Servei d’assessorament i reconeixementhttp://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPInici/PCPGestioSer-veisFP/PCPServeisAssessoramentReconeixement

Títol d’FP de segon grau (FPII)BOE Llei 10/1986, de 17 de març.

Reial decret que regula les funcions d’odon-tòlegs, higienistes i protèticsReial decret 1594/1994, de 15 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 10/1986.

Cicle Formatiu de Grau Superior d’Hi-giene Bucodental (LOGSE)Reial decret 549/1995, de 7 d’abril, pel qual s’estableix el currícu-lum del cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de tècnic superior en higiene bucodental.

Cicle Formatiu de Grau Superior d’Higiene Bucodental (LOE)Reial decret 769/2014, de 12 de setembre.Ordre ECD/1539/2015, de 21 de juliol.

Institucional

60

És de vital importància saber que, davant d’un incident oco-rregut amb un pacient durant l’acompliment de la nostra ac-tivitat, els denunciants poden dirigir la seva reclamació no només contra l’odontòleg o es-

tomatòleg a títol personal, sinó que també ho poden fer contra l’entitat o societat mercantil en la qual es va produir l’incident. Teniu pro-tegida la vostra societat davant de possibles reclamacions de pacients?

CINC FACTORS QUE CAL TENIR EN COMPTE1. L’assegurança de responsabilitat civil pro-fessional contractada com a persona física no cobreix les reclamacions contra la societat.

2. En el cas que un pacient reclami contra la societat, suposant que està degudament pro-tegida, serà l’asseguradora qui es faci càrrec de la reclamació de la indemnització (fins al límit contractat), així com de les despeses de-rivades dels professionals que ens defensen.3. En el cas que la clínica no estigui protegi-da, aquesta haurà d’assumir tots els costos. A més, segons el que prescriu la Llei 2/2007 de societats professionals, si no està constituïda com a societat, seran els socis de la clínica els que hauran de respondre amb el seu patrimoni personal. Si està constituïda com a societat no professional, han de respondre solidàriament la societat i els socis que hagin intervingut en els actes professionals, amb els seus respec-tius patrimonis. En el cas que estigui constituï-da com a societat professional, ha de respon-

Per què és important tenir una assegurança de responsabilitat civil professional que cobreixi les possibles reclamacions contra la nostra societat?L’acompliment de l’activitat d’un odontòleg o estomatòleg està ex-posada a certs riscos dels quals, en moltes ocasions, no som cons-cients o simplement pensem que ja estan coberts per l’assegurança de responsabilitat civil professional individual, que estem obligats a tenir com a persona física que exerceix l’activitat.

Som

61

dre directament la societat.4. En el cas de tenir diverses societats, s’ha de valorar la contractació de pòlisses específi-ques o bé unificar-les en un contracte.5. El preu no ho és tot. El cost és un factor significatiu; no obstant això, resulta fonamen-tal l’anàlisi de les cobertures i clàusules d’apli-cació. Davant d’una selecció de propostes, l’important és avaluar els nostres riscos per decidir què contractem.

UN EXEMPLEEl Dr. Valentí Caballero treballa en una clíni-ca dental que no està assegurada. La clínica, que té forma de societat professional, rep una demanda d’un pacient per danys i per-judicis d’un import de 50.000 euros. Davant d’aquesta situació, el responsable de la clí-nica haurà de contractar advocats per a la defensa i procuradors per a la representació en judici. Els costos (més els eventuals dictà-mens pericials a part) poden ascendir fins a 15.000 euros. Per tant, en el pitjor dels casos, si la sentència és estimatòria de la demanda i condemna en costos, la clínica podria haver d’abonar un total de 65.000 euros de despe-ses pròpies, més els costos de la part con-trària, en el supòsit d’haver-se de fer càrrec de tots els costos. En el cas que al final del procés recaigui una sentència desestimatòria de la demanda, amb condemna en costos a la part demandant, es podria recuperar una

part de l’import avançat per concepte de cos-tos o despeses processals.

SUPOSARIA AQUEST CAS LA FINALITAT DE LA SEVA SOCIETAT? Per evitar situacions com l’exposada i per tal de disposar de les cobertures adequades, és important un bon assessorament en la ma-tèria, en què s’avaluïn correctament les neces-sitats que s’han de cobrir.A Medicorasse tenim més de vint-i-cinc anys d’experiència i comptem amb un equip d’as-sessors professionals altament qualificats que, sense cap compromís, faran un estudi de les seves necessitats:

• Analitzaran detingudament les vostres co-bertures actuals.

• Avaluaran els riscos als quals està exposada la vostra clínica o consultori.

• Presentaran un informe detallat que perme-trà saber en quina situació us trobeu.

• Us lliuraran una proposta asseguradora òpti-ma considerant les vostres necessitats

Podeu sol·licitar informació sense compromís trucant al 902 19 89 84 o mitjançant el correu electrònic medicorasse@med.es, i un asses-sor especialitzat es posarà en contacte amb vosaltres.

Medicorasse, Corredo-ria d’Assegurances del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsa-bilitat civil i capacitat financera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

Article tecnològic

Avís important per a la seguretat del pacient portador d’implants i/o que estigui en fase de proves de pròtesis sobre implants, davant de qualsevol operativa en boca del mateix que impliqui l’ocupació de claus d’implants per additaments protètics, pilars de cicatrització, cargols de tancament, etc.

Totes les claus de maneig de pròtesis que s’agafen amb els dits per part del dentista tenen a la seva base un petit orifici, l’objectiu del qual és passar un fil dental o similar per a la seguretat del pacient,

com qui passa el fil per una agulla. El fil ha de ser de 30 o 40 centímetres de llarg, i cal que es faci un nus amb els dos extrems per tal que l’extrem del fil quedi fora de la boca del

pacient o subjectat pel dentista amb un dels seus dits. D’aquesta manera, si la clau s’es-capa cap a la gola del pacient no hi ha perill d’aspiració —que sigui aspirada accidental-ment i passi als pulmons— ni de deglució —que sigui empassada.A les fotografies que acompanyen aquest escrit s’aprecia un pacient que va ingressar d’urgència en un gran hospital aquest any. El van haver d’intervenir per treure-li la clau que estava ubicada dins dels seus pulmons. u

Seguretat del pacient davant el maneig de proves, additaments o pròtesis sobre implants mitjançant claus d’implants

MIQUEL ANGEL CARREÑO HERNANDEZCol·legiat núm. 2525

Radiografia de tòrax lateral i frontal

En acabar, es retira el fil i ja es pot esterilitzar la clau.

Amb un nou pacient s’utilitza nou fil o cinta de seguretat, que es pot tenir prèviament

preparat per a aquest efecte.

Totes les claus d’implants que han de ser accionades manual-ment disposen d’un orifici a la base, pel qual s’ha de passar el fil dental i nuar els dos extrems del fil o cinta dental.Aspecte de la clau d’implants ja assegurada amb el fil o cinta dental.

JOAN BRUGUERA MASSANACol·legiat núm. 1659

62

COEC I BIBLIOTECA DIGITAL DE LA UIC:

Més de dues-centes publicacions digitals de l’àmbit de

l’odontologia a la teva disposició. Consulta-les gratuïtament!

Informa-te’n!

COEC: mnadal@coec.cat UIC: biblioteca@uic.es

64

Barcelona des de les terrasses

Barcelona vista des de les terrasses dels hotels

A mb l’arribada del bon temps i dels dies més llargs, anem sortint de la nostra hiberna-ció, d’aquesta època de letar-gia, i passem a una hiperac-tivitat gairebé incontrolada, a una necessitat vital de voler

sortir a conèixer nous llocs i recuperar el temps perdut amb menjars i llargues converses amb els nostres amics.Com ja és habitual, les terrasses dels hotels de Bar-celona obren les seves portes als seus hostes i tam-bé als ciutadans; una oportunitat única per tenir una visió diferent de la ciutat comtal. Aquesta altura, en-tre vuit o deu pisos a la majoria dels casos, ens per-met tenir una perspectiva diferent, fins i tot dels pro-blemes, perquè es queden a peu de carrer, i a més provoca una sensació molt curiosa digna d’algun saberut estudi doctoral d’antropologia: la síndrome de turista a la teva pròpia ciutat, algunes de les ca-racterístiques de la qual són: sortir de l’ascensor de

l’hotel seleccionat i començar a parlar anglès com si aquest idioma fos la nostra llengua materna, perquè serà en el llenguatge de Shakespeare com es diri-girà a nosaltres algun cambrer o cambrera de testa rossa, i també perquè serà la parla dominant entre els clients de la terrassa de l’hotel (tranquils, l’ascen-sor no ens ha traslladat per art de màgia a la capital del Tàmesi). Un altre símptoma clar és la sensació de somriure contínuament, la relaxació, la despreo-cupació i aquesta agradable sensació de gaudir de la dolça ganduleria tan italiana, del dolce far niente.No té preu gaudir d’algun dels nostres còctels pre-ferits, amb o sense alcohol, d’una bona cervesa ben freda o d’una copa de vi, mentre contemplem vistes impagables com la que es pot veure des de la te-rrassa Alaire de l’Hotel Condes de Barcelona. Just al xamfrà entre el carrer Mallorca i el passeig de Gràcia, el vuitè pis d’aquest hotel ens permet veure l’edifici de la Pedrera i, de lluny, la Sagrada Família.Entrar a El Palauet Living, un emblemàtic edifici mo-dernista que data del 1906, és retrocedir a l’inici del

José María Toro / Comentarista gastronòmic / www.bloghedonista.com

“Un altre símptoma clar és la sensació de somriure contínuament, la relaxació, la despreocupa-ció i aquesta agradable sensació de gaudir de la dolça gandu-leria tan italiana, del dolce far niente”

Som

65

“Com ja és habitual, les terrasses dels hotels de Barcelona obren les seves portes als seus hostes i també als ciutadans; una oportunitat única per tenir una visió diferent de la ciutat comtal”

segle XX: entrada senyorial com si s’hagués aturat el temps, fustes nobles treballades a consciència i l’ascensor de fusta és un bitllet de viatge al passat. En un entorn d’aquestes característiques, la sen-sació de pensar “aquí no hi ha presses” és real. Un cop a la terrassa, comprovem que la rooftop té un meravellós aire romàntic gràcies a la pèrgola de fer- ro pintada de verd pastís, seients sobre un resistent vidre que cobreix del tot el pati de llums (no apte per a persones amb vertigen) i un trencadís modernista que cobreix el sòl i les parets. Inconvenient: només obre els dimecres d’estiu.Per als nostàlgics dels beach clubs cal dirigir els nostres passos cap a Purobeach Barcelona, a l’Ho-tel Hilton Diagonal Mar. Llits balinesos de color blanc nuclear per tombar-se al costat d’una piscina de ge-neroses dimensions, i còctels i música en viu d’un DJ transporten aquest oasi urbà fins a qualsevol de les illes Balears.Ohla Barcelona, situat a la cèntrica Via Laietana, és reconeixible per la seva façana neoclàssica esquitxa-

da d’infinitat d’ulls. Des de la terrassa es gaudeix de vistes privilegiades a la catedral, i la curiosa piscina amb el lateral de vidre permet veure tot el seu interior.L’Sky Bar del Grand Hotel Central Barcelona sorprèn per les característiques de la seva piscina, que dóna la sensació d’infinitud i es confon amb les teulades dels edificis adjacents.Aquesta és només una petita selecció de tot el que hi ha per descobrir a la ciutat comtal, perquè les terras-ses, com les bicicletes, són per a l’estiu.Més informació sobre les activitats i els horaris de les terrasses dels hotels de Barcelona al web mesqho-tels.cat, que són els organitzadors de la Setmana de les Terrasses que se celebra sempre al juny.u

Bases per a la publicació de casos clínics a la revista del COEC

PÀGINA 1• Títol: ha de tenir relació directa amb

el tema de l’article. Ha de convidar al diagnòstic diferencial. La longitud màxima ha de ser de 100 caràcters in-cloent els espais. No s’hi ha d’incloure abreviatures.

• Autors: a la llista d’autors han de cons-tar únicament aquelles persones que han contribuït substancialment al des-envolupament del treball. S’accepten, com a màxim, quatre autors per cas. Poden participar com a autors interns especialistes en formació.

• Autor principal: ha d’indicar el seu correu electrònic i telèfon.

• Cessió de drets d’autor: l’enviament de casos clínics suposa l’acceptació per part dels autors de la cessió dels drets d’autor en forma exclusiva al COEC.

PÀGINA 2 EN ENDAVANT• El cas clínic ha d’incloure els aspectes

més rellevants dels apartats següents: anamnesi, examen físic, exàmens complementaris (periapicals, TAC, or-topantomografies, etc.), diagnòstic de-finitiu, tractament, evolució, discussió i referències bibliogràfiques.

• Ha de tenir com a màxim 1.500 paraules.

• La discussió ha de ser concisa.• Les referències bibliogràfiques s’han

de limitar a un màxim de sis articles que es relacionin directament amb el cas enviat. S’han d’enumerar d’acord amb l’ordre d’aparició en el text, on s’han de citar amb un núme-ro entre parèntesis.

FIGURES I IL·LUSTRACIONSS’han de limitar a aquelles que mostrin les troballes fonamentals descrites al text.Es poden incloure fins a un màxim de sis imatges per cas, en format jpg. La quali-tat de les imatges ha de ser com a mínim de 500dpi. Les figures s’han d’enumerar d’acord amb l’ordre d’aparició en el text (figura x) i l’arxiu que la conté ha de te-nir el nom corresponent al número de la figura.

Per a més informació o aclariments: revista@coec.cat

INSTRUCCIONS PER ALS AUTORSEls casos clínics remesos a la revista del COEC han de ser originals; per tant, no poden haver estat enviats per a la seva publicació a d’altres revistes o llibres. El text s’ha d’escriure en lletra Arial cos 12 i un interlineat d’1,5, i s’ha d’enviar per correu electrònic a revistacoec@coec.cat:• El cas clínic en un arxiu Word. • Les imatges com a arxius independents.

S’accepten articles de col·legiats del COEC, estudiants del grau d’odontologia, postgrau o màster (s’ha d’acreditar).

El cas clínic ha de contenir els següents apartats: