Protagonistes, ja

S UM A R I

3

Membre de:

A P P E C

P E R I O D I Q U E S

A S S O C I A C I O

EN C A T A L A

DE PUBLICACIONS

Editorial __________________________________________________________________________ 4LA PERSPECTIVA DELS INFANTSFerran Casas

Tema obert ______________________________________________________________________ 5SUPORT A LES FAMÍLIES DES DELS ENS LOCALSIsabel Sierra

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins nines... ______ 8ATENENT A LA INFÀNCIA A SANT FELIUAjuntament de Sant Feliu de Llobregat

Educació ________________________________________________________________________ 10ANORÈXIA I BULÍMIA NERVIOSESPaloma Herrera

L’opinió dels protagonistes ____________________________________________________ 12ESTIMAR I CONÈIXER LA MAR

Medi Ambient____________________________________________________________________ 14JARDINS DISSENYATS PER ADOLESCENTSPaloma Herrera

De ple dret ______________________________________________________________________ 15KORCZAC, LA LLUITA PELS DRETS DELS INFANTSPilar Moreno

Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 16“TRENCA EL SILENCI”: PREVENIR L’ABÚS SEXUALPilar Moreno

Salut ____________________________________________________________________________ 18EL SOL, UN AMIC AMB RESERVESAnna Borau

Espais d’acció __________________________________________________________________ 19EL CÒMIC COM A EINA EDUCATIVAJordi Quera

Navegant per la Xarxa__________________________________________________________ 20LA CASA DELS NENS AL CIBERESPAIPilar Moreno

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Isabel Sierra, Jordi Cots, ACIM,

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat,

ECPAT-Espanya, Joan Anton Arrébola,

Josep Anton Caubet, Maria Mur,

UNICEF-Comité de Catalunya,

Jordi Quera, Anna Borau

Redacció:

Pilar Moreno i Paloma Herrera

València:

Jesús Martí, Francesc Guillem

Balears:

Manel Cruz

Perpinyà:

Nicolàs Caudeville

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

Patrícia Esteve,

Joan Morejón, Escoltes Catalans

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Correcció:

Vita Retes

Edita:

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Mare de Déu del Pilar 24, 1r 2a

08003 BARCELONA

Tel-Fax: 93 310 33 67

http://www.diomira.org

http://www.de0a18.net

E-mail: diomira@diomira.org

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l.

Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000

Protagonistes, ja!

no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Imatge portada: Roser Capdevila

(extreta del Quadern de suport a la criança i educació)

Imprès sobre paper ecològic

En conveni amb:

Diputacióde BarcelonaÀrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

Regidoria de Drets Civils

Núm. 7 juny - juliol - agost 2001

La immensa majoria dels adults que estem en contacte amb infants, treballem per el seu benestar. Peda-gogs, psicòlegs evolutius i de l'educació, pediatres, educadors socials, i molts d'altres professionals han in-vertit i segueixen dedicant moltes energies per comprendre què és un bon desenvolupament infantil i peraconseguir-lo. Per regla general, tots els pares i mares volen "el millor" per als seus fills i filles. La Convenciósobre els Drets de l'Infant, de Nacions Unides, estableix com a principi actuar per al superior interès de l'in-fant.

No podem deixar de reflexionar sobre el fet que, tenint tots uns objectius tan positius, estem tan sovint endesacord en qüestions ben bàsiques. I, és clar, quan no estem d'acord, es fa molt difícil actuar conjuntamenti en la mateixa direcció. Només cal posar en dubte la "bondat" d'un objectiu, per bloquejar tot un programad'actuació.

Certament, els coneixements canvien; de cop, allò que havíem fet tota la vida, ara una recerca científicaens diu que és perjudicial per a la salut, i cal esforçar-se en canviar hàbits. Però també és cert que, per algu-na estranya tendència adulta, als humans ens costa molt més definir en profunditat allò que és positiu, queno pas parlar del que no s'ha de fer. Tendim a establir ràpidament què no és bo pels infants, què no està bedel què fan, què no vull pels meus fills o filles. En contrast, definir allò que és òptim pels infants en general, oper a un infant en particular, de seguida copsem que és molt difícil i, fins i tot, arriscat. Per això hem estat du-rant molt anys entrant en detalls sobre què són els maltractaments, i ara ens costa molt posar-nos d'acordsobre què són els bons tractaments infantils.

Hi ha moltes maneres de definir què és el millor. Sense ànim de ser exhaustius, voldríem convidar als lec-tors a reflexionar sobre les diferències que comporta analitzar-ho des d'aquestes quatre perspectives:· Podem ancorar-nos en judicis del què és bo per a totes les persones. Els drets dels infants, reconegutsquasi-universalment deu de ser altament desitjable que s'assoleixin i respectin arreu del món (per què no ésaixí?).· Podem observar les repercussions en la vida dels infants de determinades situacions, o de determinadesactituds adultes, per intentar objectivar-ne conseqüències. Les ciències humanes i socials al servei dels in-fants han avançat molt en un segle, fent aquest tipus de camí.· Podem intentar situar-nos en el lloc de l'infant, per comprendre el món des de la seva situació i intentarcomprendre "el millor" des d'aquesta perspectiva. La pròpia Convenció ens ho recomana.· Podem escoltar el propi punt de vista de l'infant, a partir del moment en què té capacitat d'expressar les se-ves opinions, per tal de contrastar el seu concepte del què és "millor", amb el nostre. També ens ho recoma-na la Convenció.

Malgrat que a primera vista ho puguin semblar, aquestes perspectives no tenen perquè ser incompatiblesentre sí. De fet, a les pàgines següents d'aquest mateix número de Protagonistes, Ja, hi trobem elements detotes quatre. Tradicionalment hem volgut definir el millor per als infants exclusivament des d'una perspectivaadulta; el resultat és que les disputes s'han centrat sols en les dues primeres opcions. Ara, la Convenció id'altres debats internacionals ens situen davant la necessitat de plantejar-nos les mateixes realitats tambédes de la perspectiva de l'infant: Posant-nos en el seu lloc, i fins i tot, quan calgui, escoltant-lo. Definir allò òp-tim per a l'infant esdevé així encara més complex. Però l'esforç s’ho val.

Ferran Casas

4

E DI TOR I A L

Protagonistes, ja

La perspectiva dels infants

“... hem estat durant molts anys entrant en detalls sobre quèsón els maltractaments, i ara ens costa molt posar-nosd’acord sobre què són els bons tractaments infantils”

T E M A OB E R T

5Protagonistes, ja

"La família, en els instruments de les Nacions Uni-des, és considerada com la cèl·lula base de la societat,i el seu paper en el compliment d'importants funcionssocioeconòmiques és justament reconegut. Nombrososcanvis en la societat n'han modificat el paper i les fun-cions, però la família roman com el marc natural on elsseus membres, en particular els infants, es beneficiendel suport afectiu, financer i material indispensable peral creixement i l'expansió, i on es té cura de personescom ara els vells, els discapacitats i els malalts. La fa-mília omple la funció essencial de preservació i trans-missió dels valors culturals. En el sentit més ampli, lafamília pot ser -i sovint ho és- efectivament una institu-ció que educa, forma, motiva i ajuda als seus mem-bres, i d'aquesta manera inverteix en la seva expansió iconstitueix una contribució preciosa al desenvolupa-ment" (Nacions Unides, 1994).

En aquesta definició de la família que fa les NacionsUnides en el seu document "Construir la democràciamés petita en el cor de la societat" trobem tots nosal-tres i probablement altres cultures d'arreu del món unreferent únic. Darrerament s'està posant molt èmfasi enl'anomenada "crisi de la família". Voldria que ens aturés-sim una mica, en aquest moment, per tal de situar co-rrectament aquest terme i no caure en malentesos queno ens ajudaran pas a trobar vies de millora i solucióals problemes actuals amb què s'enfronten les famílies.

Crisi de la “família”?No és exactament la família, com a constructe

col·lectiu, com a concepte, el que està en crisi. Totshem viscut i crescut en el si d'una família, entesa coma grup social primari de referència. Si hem viscutaquesta experiència, la tenim al nostre cap i al nostrecor, existeix per tant, i tenim la capacitat de transmetre-

la i reproduir-la. Altra cosa és que les circumstànciesdel món actual, especialment el que es desenvolupa enl'entorn urbà, siguin afavoridores o no d'aquesta "famí-lia" que tots i totes volem mantenir.

Especialment dic "totes", perquè altre concepte quesovint escoltem en els darrers temps (tant dit per ho-mes com per dones) és que és la "incorporació de ladona al món del treball" la causa -quasi exclusiva- de

Suport a les famílies des dels ens locals

CEDIDA PER ESCOLTES CATALANS

La família, com a institució, canvia constantment

Les administracions locals ofereixen ajut econòmic a les famílies ambdificultats i donen suport personal i social per millorar la convivència

la crisi de la família. Sense voler estar en contra total-ment d'aquesta afirmació, em permetran que afegeixial final de l’esmentat concepte: "i la no incorporació del’home a les tasques de la llar i cura dels fills", perquè,sense ser tampoc la causa única i exclusiva, estarand'acord que ofereix una visió de la realitat més encer-tada i justa.

Les dones hem descobert que podem optar en rela-ció a les nostres vides -i encara no és una fita assolidaen tots els països del món ni en totes les capes so-cials- i que, en aquesta opció, no volem deixar fora l’ex-periència de la maternitat i la família. Els homes sem-pre han optat a gaudir de dos escenaris principals a laseva vida -treball i família- i estan integrant que cal unesforç i unes habilitats complementàries per gaudir d'a-quests dos contextos de forma plena. No cal que ensestenguem més en aquest punt, ja que els matisos d'a-quest discurs i la seva veritable dimensió sociològica i

“La família, com a institució social,està sotmesa, igual que els

individus, les coses i les ciutats,a canvis més ràpids dels que a vegades podem assimilar”

6

T E M A OB E R T

Protagonistes, ja

psicològica fa que sigui impossible abordar aquest te-ma en aquest espai amb la profunditat que requereix,però, com a mínim queda apuntat.

Si no canvia el nostre concepte de família, sí quehem de reconèixer que van canviant les seves estruc-tures, les formes que adopta. S'ha escrit molt sobreaixò, especialment focalitzat a les societats occiden-tals, on les separacions matrimonials i les noves unionshan donat lloc a famílies atípiques, que anomenem notradicionals. És cert que la família, com a institució so-cial, està sotmesa, igual que els individus, les coses iles ciutats, a canvis més ràpids dels que a vegades po-dem assimilar. No és, doncs, un fet aïllat que noméssucceeix a les famílies, si no l'estil de viure del nostretemps. Hi ha investigadors que analitzen l'impacte d'a-quest ritme de canvi en els processos de desenvolupa-ment dels infants i joves, per exemple, a fi i efecte dedeterminar si l'allau d'informació canviant és pedagògi-cament desitjable, o bé, si pel contrari, representa unabase massa movible, que només provoca inestabilitat idificulta la capacitat de créixer.

Si entenem la família com a grup social, com a unaentitat en si mateixa, per què no hauria d'afectar-li elscanvis socials i epistemològics del present? Seria,

doncs el nostre objectiu, d'acord amb les recents veusque sentim, tant polítiques com tècniques, "preservar"la família com a constructe social col·lectiu que no tole-rem que canviï? O bé haurem de reconèixer els seuscanvis -desprovistos de tota ideologia de rerafons-, ac-ceptar els condicionaments que l'afecten com a grupsocial i dissenyar polítiques i serveis d'acord a les no-ves necessitats que presenten?

Concepte de vincle en la famíliaLes persones s'uneixen per raons emocionals i

pràctiques i totes dues han de ser objecte de les políti-ques de suport a les famílies. El que fa que una famíliaes creï i es mantingui és el concepte de vincle, que co-mença per la parella i es va estenent a més membres.Aquest vincle és la base per a la convivència, per a laqualitat de vida de cada un dels seus membres, per ala subsistència com a grup humà. Aquesta permanèn-cia com a grup humà va més enllà de la convivència fí-sica i, reconeixent això, serem capaços d'establir siste-mes d'ajut a les famílies que comptin amb tots els ele-ments, que sumin i no restin, que multipliquin i nodivideixin. Els vincles afectius perduren malgrat hi ha-gin separacions, els fills creixin i marxin de casa, elsavis morin o la família sencera marxi a viure a un altrepaís. Això són circumstàncies, fets socials i comunita-ris, que poden afectar més o menys al nucli familiar.

Ajudar les famílies vol dir entendre el seu sistemade valors intern, el codi de relació amb la comunitatque tenen els seus membres i, des d'aquesta posició,des d'endins del seu discurs, cooperar. Cal defugir, pertant, de codis morals o fórmules socials que serveixinper a tothom. Respecte a la xarxa social i afectiva quetothom crea en el seu entorn és una premissa bàsicaper actuar des de les administracions amb voluntat d'a-jut i servei.

Tradicionalment, la comunitat i la família extensa do-nava suport a la família nuclear i aquesta, alhora, cons-tituïa una cèl·lula més que creava xarxa social. En lamida en què es va disgregant aquesta xarxa social, enquè les famílies es troben soles davant la comunitat onviuen, en què els adults es troben sols en la cura de

“Ajudar les famílies vol dir entendreel seu sistema de valors intern,

el codi de relació amb la comunitatque tenen els seus membres”

CEDIDA PER ESCOLTES CATALANS

Les administracions locals poden desenvolupar una important tasca de suportpersonal i social per millorar la convivència entre els membres de la família

“L’estament polític ha de prendreconsciència que cal articular accionsd’un abast ampli i sostenible per talde donar aire a aquesta institució

cabdal de la nostra societat”

7Protagonistes, ja

Isabel SierraDirectora del programa d’Infància, Joventut i Família

Servei d’Acció Social - Diputació de Barcelona

T E M A OB E R T

LÍNIES D’ACCIÓ MUNICIPAL EN EL SUPORT A LES FAMÍLIES

Ajutseconòmics

BequesSubsidis

Serveis llar

Atencióindividual

SuportOrientacióInformacióServeis adomicili

CoordinacióInstitucional

TreballHabitatge

EscolaSanitatLleure

Treball familiarTreball grupal

Grups de suportIntervencions

familiarsPromoció de les

associacions

Derivació a la Xarxa de Serveis

Especialitzats

les persones dependents al seu càrrec, en què els in-fants i joves no troben el referent afectiu i educatiu a laseva llar, és quan les institucions -administracions, enti-tats d'iniciativa social, associacions de veïns- comen-cem a actuar.

Les polítiques de suport a les famílies, com a tals,hem de reconèixer que no existeixen i, si per algunacosa és bo que se’n parli de la "crisi de la família", ésperquè l'estament polític prengui consciència que calarticular accions d'un abast ampli i sostenible per tal dedonar aire a aquesta institució cabdal a la nostra socie-tat. Fins fa no gaire, la política trobava el seu escenarien allò públic, i ha anat deixant en segon terme l'espaiprivat. Ha hagut de ser la visualització de la violènciadomèstica -vers les dones i els infants- i el seu impacteen els mitjans de comunicació, el que hagi fet ineludi-ble la intervenció política i legislativa.

Suport de la Unió EuropeaLa Unió Europea ha desenvolupat molts esforços en

impulsar el treball de les dones, en equilibrar el mercatlaboral en aquest sector i també alguns esforços -méstímids- en impulsar en els darrers deu anys accions es-pecífiques de suport a les famílies, en el terreny de laconciliació de la vida familiar i laboral i darrerament lalluita contra la violència domèstica, iniciatives que hemde reconèixer que al nostre país no han tingut el ressòesperat o, si més no, amb un retard considerable. Lesdades sobre natalitat al nostre país -el darrer a Europaen nombre de naixements (Agost 2001)- indiquen queja hem tocat terra, per no comentar els aspectes mésqualitatius de desestructuració familiar que afecten es-pecialment a infants i joves i reverteixen en problemesconductuals i educatius importants, tant per la societaten si mateixa com pels individus que les pateixen.

Malgrat aquesta definició política, que està arribantamb cert retard en comparació amb altres països euro-peus i occidentals, val a dir que les administracions lo-cals, des del seu lloc d'atenció directa i escolta privile-giada de les necessitats dels ciutadans, han desenvo-lupat en els darrers vint anys moltes accions que, noper ser disperses i poc visibles, deixen de ser impor-tants. S'han adreçat a les famílies amb més dificultats -especialment econòmiques- però també estan fent unaimportant tasca de suport personal i social per ajudarles persones -grans i petits- a viure junts de forma mésadaptada a les seves necessitats.

Les persones s’uneixen per raons emocionals i pràctiquesARXIU DIOMIRA

Serveis Socials d’Atenció Primària

8

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,

Protagonistes, ja

Un dels trets d'identitat del municipi de Sant Feliu deLlobregat és que sempre ha cercat respostes col·lectives ales seves necessitats socials. Després d'una llarga peròconstant trajectòria que es remunta als anys setanta amb lacreació de les Escoles Bressol, i el posterior treball conjuntque es va anar forjant amb els diferents serveis de petitainfància (Servei d'atenció precoç, Serveis Socials, Serveisde pediatria), es va començar a detectar que una de les di-ficultats per superar consistia a evitar les diferències de cri-teris entre els equipaments professionals que incidien en lamateixa població. Aprofitant les qualitats positives de la ma-joria de professionals que conformaven els diferents equi-paments i de les persones que participaven en les entitatdel municipi, es va proposar una intervenció conjunta, inter-sectorial i comunitària. Així, doncs, el juny de 1997, l'Ajun-tament, mitjançant el Programa municipal d'Infància, vaconvidar tots els equipaments professionals i les entitatsciutadanes relacionades directament amb la infància de ze-ro a tres anys, a posar fil a l'agulla.

Com a resultat de les primeres reunions, es va acordarconstituir la Xarxa d'Atenció a la Infància, amb la missiód'afavorir i millorar la tasca familiar de criança i formació al'infant; i amb la estratègia d'augmentar la quantitat i quali-tat de serveis de suport a les famílies.

El funcionament de la Xarxa ha estat possible gràcies aun funcionament estructural. Aquest l'encapçala un secre-tariat tècnic, diríem que és el motor de la Xarxa. Està for-mat per tres persones que depenen del Programa d'Infàn-cia. Aquest òrgan serveix de dinamitzador i d'enllaç. Lesreunions plenàries de tots els integrants de la Xarxa servei-xen per fixar uns objectius del curs i per avaluar-ne els re-sultats. Per rendibilitzar aquest funcionament es van crearuns grups de treball. Un treballa sobre la criança i l'educa-ció i l'altre sobre la prevenció del maltractament infantil.

Aquesta manera de funcionar afavoreix un millor coneixe-ment de les característiques específiques de les personesa les quals es dirigeix el servei, augmenta l'equitat de laqualitat en l'atenció de tots els infants del municipi, s'aprofi-ten els recursos de la comunitat i es pot incidir sobre lesoportunitats o amenaces de l'entorn.

Quadern de Suport a la Criança i EducacióPer assolir els seus objectius, la Xarxa d'Atenció a la

Infància treballa dues línies d'actuació. La primera estàadreçada a afavorir sinèrgies i circuits de col·laboració i de-rivació entre els equipaments i les entitats membres. La se-gona té com a finalitat compartir amb les famílies les inno-vacions actuals dels diferents sectors professionals impli-cats, com ara l'educació, la salut, la cultura, el lleure,l'esport, el medi ambient, l'urbanisme, el dret, etc. Dins d'a-questa segona línia de treball, l'any 1999 es va crear el"Quadern de Suport a la Criança i l'Educació per a famíliesamb infants de zero a tres anys". Es tracta d'un documenten forma de còmic que té com a finalitat augmentar l'espaiinterjecció entre la cultura d'infància dels prestadors de ser-veis i la cultura d'infància de les famílies. Així, el quadernvol ser una eina de comunicació inacabada entre equipa-ments, entitats i famílies, per tal de generar noves idees,reptes, dubtes o suggeriments, amb la intenció de ser, endefinitiva, un instrument que faciliti l'accés cultural als re-cursos disponibles del propi entorn.

El quadern planteja 21 situacions quotidianes en la vi-da dels infants i que s'expliquen a partir de les il·lustra-cions de Roser Capdevila i d'un breu text. Entre aquestesescenes trobem un infant mirant-se al mirall, una visitapreventiva pediàtrica o l'infant menjant a l'escola bressol.Totes elles volen donar recomanacions a les famílies sobrela criança i educació dels nens i nenes. La guia disposatambé d'un catàleg de serveis de la Xarxa d'Atenció a laInfància de zero a tres anys i d'una agenda de telèfons degrups d'ajuda mútua relacionats amb els infants d'aques-tes edats.

El futur de la xarxaAmb l'establiment de la Xarxa 0-3 s'ha aconseguit coor-

dinar tots els equipaments professionals d'aquesta edatperò no totes les entitats ciutadanes relacionades ambaquesta edat. Si es manté el plantejament inicial d'oferir su-port a les famílies s'ha d'augmentar l'edat i si es vol arribara la màxima cobertura de famílies és imprescindible con-tactar amb les AMPA de centres d'educació Infantil i Primà-ria i també amb els Centres d'esplai i entitats esportives id'altres menys nombroses. Així doncs s'està treballant enaquesta línia ampliant la Xarxa fins als 12 anys. En treballaramb una visió d'Infància de 0 a 12, s'aprofita l'oportunitatde desenvolupar unes actuacions més globals, més àm-plies i, per tant, més possibilitats de transversalitat.

CEDIDA

Portada del Quadern de Suport a la Criança i Educació

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Atenent a la infància a Sant FeliuL’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat compta amb una Xarxa d’Atencióa la Infància integrada per equipaments professionals i entitats ciutadanes

Àrees Bàsiques de Salut (ABS Ramblai ABS El Pla): Exàmens de salut preven-tius de l’infant; seguiment del carnet de lasalut; consells de salut sobre alimentació,higiene i maneig de les situacions de ma-laltia; prevenció d’accidents i maduraciópsicomotriu; vacunacions sistemàtiques;atenció a l’infant malalt i orientació als pa-res i mares.

Assoc. de Mares i Pares de les Esco-les Bressol Municipals: Xerrades infor-matives, promoció de la participaciódirecta de pares i mares en activitats del’escola, suport a famílies en el canvi del’escola bressol al parvulari.

Biblioteca Popular Montserrat Roig:Servei de consulta i prèstec de llibres,revistes, diaris, discs compactes, vídeos,cassets i dossiers de premsa relacionatsamb la criança i l’educació; dinamitzacióde la sala infantil; taulell d’informació locali cultural de les activitats que es fan aSant Feliu.

Cáritas de la Parròquia de Sant Llo-renç: Acolliment de famílies amb proble-mes sòcioeconòmics, ajuda econòmicapuntual, es faciliten gratuïtament alimentsde primera necessitat, suport per part delvoluntariat.

Centre de Recursos Pedagògics(CRP) del Baix Llobregat: Préstec dematerial didàctic i d’aparells audiovisuals,activitats de formació permanents, gestióde programes educatius de suport alscentres, producció de material didàctic.

Centre de Recursos per a deficientsauditius (CREDA): Suport tècnic alseducadors per facilitar la detecció i eltractament precoç d’infants amb dèficitsauditius; informació, orientació i assesso-rament a les famílies; seguiment del pro-cés d’escolarització dels infants; trastornsdel llenguatge.

Centre Munic. de Planificació Familiar:

Informació i orientació sobre aspectesrelacionats amb la sexualitat, xerrades-col·loqui.

Departament d’Esports: Motricitat per ainfants del segon i tercer any de vida.

Departament de Salut Pública i Con-sum: Planificació familiar, control higiè-nicosanitari dels espais d’ús públic, censdels animals de companyia, informació iorientació sobre temes relacionats ambel consum, atenció de denúncies sobresalubritat pública o consum, organitza-ció de xerrades-col·loqui, assessora-ment sobre salut a grups d’ajuda mútua.

- Equip d’Assessorament Psicope-dagògic (EAP): Detecció de necessitatseducatives específiques de l’alumnat quepresenta dificultats en el procés d’escola-rització, suport tècnic en el desenvolupa-ment de l’alumnat, orientació i assesso-rament a famílies d’infants amb necessi-tats educatives específiques.

Equip d’Atenció a la infància i ado-lescència (EAIA): Atenció, valoració,diagnòstic i seguiment dels menors en altrisc social i de les seves famílies; suporttècnic a equipaments i professionals oentitats ciutadanes que sospiten maltrac-tament infantil.

Equips socials d’atenció primària:Recepció i anàlisi de totes les demandes;informació, orientació i assessorament;intervenció social, suport a les famíliesamb dificultats; prevenció, detecció iatenció de persones i grups d’alt riscsocial; detecció de necessitats i elabora-ció de plans d’intervenció; derivació alsServeis Socials especialitzats i segui-ment indirecte; gestió del servei d’atenciódomiciliària.

Escoles Bressol: Criança i educació del’infant, orientació i assessorament depares i mares dels infants inscrits, serveide menjador opcional, servei d’atenció al’infant en horari complementari.

Espai del Nadó: Espai de joc i relacióper als infants i els seus adults dereferència; sessions on famílies i profes-sionals comparteixen temes relacionatsamb la criança i l’educació dels infants enel primer any de vida; consulta i préstecde llibres o contes; orientació i assesso-

rament personalitzat als pares i maresdels infants inscrits.

Fundació Xarxa d’Espectacles infan-tils i juvenils: Programació estable a laciutat d’espectacles infantils i juvenils(teatre, titelles, màgia i animació).

Patronat Municipal de Serveis a Per-sones amb disminució: Informació,assessorament i orientació a les famíliessobre l’educació i la criança; formació apares i mares; suport a activitats iaccions que millorin la qualitat de vida del’infant i de la seva família.

Programa d’infància: Coordinació i pro-moció de tots els aspectes relacionatsamb la infància que es tracten en els dife-rents departaments municipals; coordi-nació tècnica i suport logístic del serveiEspai del Nadó; coordinació i suport tèc-nic a la Xarxa d’Atenció a la Infància;atenció als suggeriments o reclamacionsde la ciutadania, respecte a temesd’infància; participació dels infants en laseva ciutat, consell d’infants; casal d’estiu0-3 anys per a les famílies usuaries de lesescoles bressol municipals.

Servei d’Atenció precoç: Diagnòstic itractament precoç a infants amb dificul-tats de desenvolupament, suport tècnicen el desenvolupament de l’infant a lesprofessionals d’escoles bressol, orienta-ció i assessorament a famílies d’infantsamb dificultats de desenvolupament.

Servei d’informació i orientació per adones: Informació i documentació sobretemes d’interès per a la dona; orientaciósobre els recursos i serveis que la ciutatposa al seu abast; suport psicosocial adones en situació de violència familiar,agressions, assetjament sexual, mancad’autoestima, millora de les habilitatspersonals i socials...; assessorament ju-rídic sobre els drets propis, maltracta-ments, separació, divorci, incomplimentde sentències judicials...

Catàleg de Serveis de la Xarxa d’Atenció a la Infància de Sant Feliu de Llobregat

9

AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...

Protagonistes, ja

10

E DUC A C I Ó

Protagonistes, ja

partaments de la Generalitat, 5 col·legis professionals il’Associació Catalana contra l’Anorèxia i la Bulímia.

L’objectiu d’aquest Pla és potenciar la prevenció idetecció precoç dels trastorns alimentaris, així com laseva atenció des dels diferents nivells del sistema sani-tari. En aquest sentit, està previst de distribuir la guiade prevenció de l’anorèxia i la bulímia pels centres d’e-ducació primària i secundària i pels centres de recur-sos pedagògics. També es faran arribar exemplars d’a-quest material a les associacions de pares i mares i alsconsells comarcals.

En la mateixa línia, la Generalitat de Catalunya estàduent a terme altres actuacions de prevenció dels tras-torns alimentaris, dintre del “Programa d’Educació per ala Salut a l’Escola”, que desenvolupen a Catalunya 4.000centres de primària. Es tracta d’un programa que incloula realització de seminaris per als professors i la creacióde materials d’ensenyament, entre d’altres actuacions.

Un pla interdepartamental de la Generalitat de Cata-lunya pioner a Espanya, ha permès l’elaboració d’una no-va guia de prevenció de l’anorèxia i la bulímia nervioses.La “Guia per a Educadors i Educadores en la Prevenciódels Transtorns del Comportament Alimentari” té com aobjectiu oferir a mestres i professors, famílies, monitorsde lleure, monitors que atenen menjadors escolars i mo-nitors d’activitats esportives uns criteris orientatius clars ipràctics per a la prevenció dels trastorns de la conductaalimentària. A la vegada, el nou material pretén potenciarels aspectes del creixement personal dels infants i jovesper a protegir-los d’aquestes patologies, afavorir la detec-ció precoç dels trastorns i donar pautes per a la col·labo-ració en el procés de guariment.

Així, “amb la guia es vinculen l’àmbit familiar, l’esco-lar i els monitors perquè es va veure la necessitat d’o-rientar sobre aquests temes amb un material útil i fàcilde consultar”, segons explica la responsable del Pro-grama “Educació per a la Salut a l’Escola” i col·labora-dora en la coordinació de la guia des del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, M. As-sumpció Roset.

Principals trastorns: anorèxia i bulímia nerviosesLa guia analitza els principals trastorns del comporta-

ment alimentari, com són l’anorèxia i la bulímia nervio-ses, dues malalties que afecten tres de cada cent adoles-cents i joves, principalment noies de 12 a 25 anys. Peròaquests trastorns es donen també en edats inferiors -in-clús, en nenes de menys de 10 anys- i poden afectar elsnois.

Per tal de prevenir-los és important que hi hagi unacorrecta informació sobre aquests trastorns, que els noisi les noies acceptin el propi cos i que es mantinguin unsbons hàbits alimentaris (intentar fer almenys un àpat enfamília, mantenir un ordre en els horaris, tenir una ali-mentació equilibrada...)

Es tracta de malalties que necessiten d’un tractamentmèdic i psicològic especialitzat que en alguns casos potcomportar l’hospitalització. Per això, és molt important ladetecció d’aquests casos aviat, ja que poden arribar aser irreversibles. En cas que els educadors, els monitors,els professors o les famílies detectin un cas han de diri-gir-se a un centre sanitari, on s’estudiarà el tractamentmés adequat.

Pla interdepartamental pionerL’elaboració de la “Guia per a educadors i educadores

en la prevenció dels trastorns del comportament alimen-tari” és un dels objectius del Pla interdepartamental de laGeneralitat de Catalunya. Es tracta d’un Pla pioner a l’es-tat espanyol, en què han treballat conjuntament sis de-

Anorèxia i bulímia nerviosesEls educadors i les educadores disposen d’una nova guia de prevenciódels transtorns del comportament alimentari

Paloma HerreraProtagonistes, ja!

La guia es distribuirà per tots els centres d’educació primària i de secundària

... els monitors de lleure, monitors demenjador i/o d’esports

- Afavorir l’adquisició i l’acceptació deles normes de convivència i respecte en-vers els altres, com també la tolerància ala frustració, mitjançant la convivènciaamb el grup.

- Promoure la utilització dels tempsd’una manera no consumista amb la fi-nalitat de reconèixer i sentir que l’esforçindividual o col·lectiu aporta una satis-facció personal molt més profunda queel plaer momentani i puntual que ensproporciona el fet de consumir.

- Valorar positivament la necessitat deseguir una alimentació adequada perdur a terme una bona pràctica esportiva.

- Educar en el gust per l’esport com apràctica lúdica no competitiva, evitant elsexcessos d’activitat física.

11

E DUC A C I Ó

Protagonistes, ja

Què poden fer per prevenir...

...els educadors

- Afavorir l’acceptació del propi cos i els can-vis que s’hi presenten.

- Promoure el coneixement de les capacitats ilimitacions personals.

- Potenciar l’esperit crític enfront dels estere-otips culturals i els models que ens proposa elmón de la publicitat i la moda.

- Donar les pautes adequades per aconse-guir un comportament alimentari saludable.

- Afavorir l’autoestima, és a dir, ajudar a des-cobrir les característiques personals positives.

- Facilitar l’expressió i l’exteriorització delssentiments a través de la comunicació.

...els docents

- Integrar aspectes relacionats amb la culturaalimentària, les qualitats sensorials dels ali-ments, la seva composició, la importància delsmenús equilibrats, etc., en les intervencions d’e-ducació nutricional, defugint càlculs excessius ennutrients i de calories.

- Mantenir una bona coordinació amb la famí-lia pel que fa a la promoció d’hàbits alimentaris,tant a l’aula com al menjador.

... les famílies

- Atorgar unes respon-sabilitats adequades a l’e-dat de cadascun dels fills ifilles.

- Crear un clima deconfiança que faciliti i po-tenciï l’expressió dels sen-timents.

- Respectar la intimitatmútua i evitar exercir uncontrol exagerat sobre elsfills i filles.

- Potenciar que l’actede menjar sigui un espaide convivència.

Protagonistes, ja

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S

12

Estimar i conèixer la marEl mar és un lloc ideal per practicar esports a l’aire lliure

i entrar en contacte amb la natura. I també ho és per organitzar tallers que proporcionen nombrosos beneficis als menuts: salut, sociabilitat,

confiança en ells mateixos... a més d’ajudar-los a adquirir habilitats i coneixements nous. Així ens ho explica aquest eixerit grup de nens i nenes, que està practicant una gran varietat d’activitats nàutiques al

“Campus Olímpia” delCentre Municipal

de Vela de Barcelona.Durant dues setmanes,

de 9 a 17.30 del vespre,els nens aprenen

els secrets de la mar i la navegació a la

vegada que fan nousamics...

Ens divertim molt. Nave-guem, fem nusos, aprenema portar el “raquero”, a ferwindsurf...

El grup

«M’agrada molt el mar i banyar-me i anar a pes-car amb el meu cosí, que en sap bastant. El meupare era capità de la Marina Mercant i m’ha ense-nyat moltes coses; vam veure que hi havia aques-tes activitats de vela i vam pensar que seria diver-tit. Jo no sabia fer servir la vela...»

«El meu pare està molt content que estigui aquí.Navego, faig nusos i m’ho passo molt bé. I comque el meu pare fatemps que no va enbarco, d’algunes co-ses ja no se’n recor-da i llavors li dic jo.»

Pablo Ruiz, 10 anys

JOA

N M

ORE

JÓN

JOA

N M

ORE

JÓN

JOA

N M

ORE

JÓN

JOA

N M

ORE

JÓN

Protagonistes, ja

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S

13

«M’agrada molt portar el “raquero”. També ferwindsurf, “panxito” i “pico”. El que més m’agradaés la canoa...»

«Vaig venir aquí perquè el meu pare va venir afer un curs de vela i va trobar que estava moltbé». «El meu pare ensenya la meva mare, peròara encara no, quan arribi jo.»

«M’agrada el meu monitor perquè a vegadesens deixa bolcar expressament ianem a l’aigua», «jo també vaiga les classes i ens fan parlar. Joposaria la teoria menys estona,i navegar més temps.»

Marta Fernández, 7 anys

«El que més m’agrada és elwindsurf. Era la primera vegada que

el provava i ara ja m’aguanto molt bé. Avegades has de caure per força, però no importa per-què fa calor. Amb la vela, és molt difícil... has d’agafarla tècnica. M’agrada molt quan veiem peixos.»

«La primera vegada amb el “raquero” em vadonar cosa, però ara ja no. Puges les veles i tensque manejar la vela cap el rumb que vols anar.»

Carla Barniol, 9 anys

Nens i nenes d’edats compreses entre els 7 i 14 anys aprenen junts a estimar l’entorn marítim

amb les activitats i tallers del “Campus Olímpia” del Centre Municipal de Vela de Barcelona

JOA

N M

ORE

JÓN

«Jo, si hagués de fer una escola com aquesta, al matí faríem windsurfo “pico”; al migdia dinaríem. Durant la digestió, depèn de quin dia faríemtallers, i després ens aniríem a navegar. I els divendres, teoria, però no totel dia! Començaríem a les 11 del matí i acabaríem a les 17.30»

«El que he dit s’assembla al que fem, però he canviat algunes coses...!El que més m’agrada és anar amb el “raquero”... i mullar-me amb la mà-nega! Divendres farem una prova,, aveure si pugem al color groc.»

Kelian Piera, 10 anys

«El que més m’ha agradat és el windsurf. M’agrada molt pujar a la taula.Al principi feia equilibris i em tirava a l’aigua, ara passo d’un lloc a l’altre de la taula molt bé.»

«Els meus pares, de “barco”, no saben molt, però neden molt bé. Sobre tot la meva mare,perquè el meu pare no necessita nedar perquè és molt alt i toca terra.»«La meva mare voliaque aprenguéssim alguna cosa de “barco” el meu germà i jo, perquè a ella li agrada molt. Elmeu germà té 14 anys i va a un altre grup. Entre els dos ens ensenyem. Jo avui tenia uncontrol i ell m’anava ajudant a recordar els nusos i les parts del “barco” mentre anàvem al’autobús.»

Carla Díez, 10 anys

JOA

N M

ORE

JÓN

Protagonistes, ja

M E DI A M B I E N T

14

Com volem que sigui un jardí al nostre districte?”.L’audiència pública a la infància és una forma de

participació a través de la qual els nois i les noies po-den expressar les seves opinions sobre determinats te-mes. L’objectiu d’aquesta acció per part del consistoriés la participació activa dels infants; el respecte a lesopinions dels altres; el seu compromís, sensibilització irespecte envers temes de l’entorn; el foment de l’opiniócrítica, de la sensibilitat d’uns valors socials, cívics iètics i també el foment de l’autonomia i valoració de lesregles i les pràctiques socials.

Un total de 1.080 noisi noies barcelonins, d’en-tre 11 i 17 anys d’edat,han participat en un inte-ressant projecte que haculminat amb el dissenyde diferents espais verdsde la ciutat. Es tracta delprograma “100 jardinsals barris”, un projecteconjunt de l’Ajuntamentde Barcelona i dels deudistrictes barcelonins,que ha permès de conèi-xer de primera mà quinssón els aspectes quemés preocupen els nois inoies en relació als es-pais verds.

L’objectiu del projecteés que els adolescentsconeguin i prenguinconsciència de la im-portància dels parcs ijardins en el medi urbà,així com de la necessitat

de manternir-los i respectar-los. A partir de la veu delsnois i noies, l’Ajuntament treballarà en el curs de la pre-sent legislatura per tal de crear aquests nous espais ofer les remodelacions proposades en els parcs i jardinsde la ciutat.

En total, han estat 57 grups d’adolescents de 26 es-coles i 6 casals de lleure barcelonins els que han parti-cipat a la VI Audiència Pública “Barcelona més verda.

Jardins dissenyats per adolescentsNois i noies de Barcelona col·laboren en un projecte conjunt delsdistrictes i l’ajuntament per dissenyar diferents espais verds de la ciutat

Paloma HerreraProtagonistes, ja!

CEDIDA

Alumnes de l’IES La Guineueta i delCEIP Marinada han dissenyat l’Espai alcarrer Pintor Alsamora de Nou Barris

CEDIDA

Aquesta nova imatge dels Jardins Caterina Albert, a Gràcia, és una pro-posta dels IES La Sedeta i Secretari Coloma

Espais verds seleccionats i centres educatius participants

- Les Corts: Jardins de Can Cuiàs. IES Joan Boscà.

- Horta-Guinardó: Jardins Príncep de Girona. EscolaVirolai, CEIP Coves d’en Cimany, CEIP Mare de Déu deMontserrat, Escola Heura, Liceo Palcam, Casal Infantil L’À-nec, Casal Infantil El Guinardó.

- Nou Barris: Carrer Pintor Alsamora. IES La Guineueta,CEIP Marinada.

- Sant Andreu: Pista Vèlia. CEIP El Sagrer, Centre d’Estu-dis Roca, EE Sants Inocents.

- Sant Martí: Pl. Al carrer Jaume Fabré. IES Joan ManuelZafra, IES Salvador Espriu, Casal Infantil El Vaixell, CasalInfantil Sant Martí, Casal Infantil El Drac.

- Ciutat Vella: Pl. Folch i Torres. Escola Pia de Sant Anto-ni, Escola Sant Felip Neri, IES Milà i Fontanals, Casal Infan-til de la Ciutat Vella.

- Eixample: Jardins del Convent de les Germanetes delsPobres. Escola Shalom, CEIP Joan Miró, IES Pard de l’Es-corxador, CEIP Diputació.

- Sants-Montjuïc: Pl. José Sánchez Ríos. CEIP RamonCasas, IES Domènech i Muntaner.

- Sarrià-Sant Gervasi: Pl. Martí i Llaurado. Escola Nausi-ca, Escola Orlandai.

- Gràcia: Jardins de Caterina Albert. IES La Sedeta, IESSecretari Coloma.

Protagonistes, ja 15

DE P L E DR E T

Polonès, nascut a Varsòvia el 1878, Janusz Korczacposseïa una sensibilitat excepcional, humanista i pati-dora que el portà, en primer lloc, a estudiar medicina.Però no trigà gaire a abandonar una prometedora ca-rrera. Quan començava a ser conegut entre els cerclesacadèmics internacionals, i després de destacar tambécom a escriptor, Korczak fugí del seu barri burgès perdedicar-se a oferir els seus serveis com a metge alssuburbis de Varsòvia. Les escapades infantils cap aaquests indrets, gravades amb foc a la seva memòria,havien determinat la direcció de la seva vida adulta. Encomençar aquesta nova “vida”, com un símbol, adoptàel nom de Janusz Korczack, deixant en l’oblit el seunom original, Henryk Goldszmit.

El 1911 fundà la seva primera casa-llar per a nens i ne-nes orfes “Dom Sierot”, i poc temps després, la segona,“Nasz Dom”. Segons explica la biògrafa Betty Jean Lifton,Korczak reflexionava dia a dia sobre la seva experiència di-recta. Fruit d’aquest pensament són obres com “How youshall love a child” o “The rights of a child to be respected”, ondesenvolupa innovadores teories pedagògiques i concretales seves tècniques per aconseguir millors oportunitats perles criatures pobres. Korczak aspirava a una societat senseclasses, amb la pau com a principal valor distintiu. En elsseus escrits, Korczac denuncia l’existència de dues classesque es troben per damunt de qualsevol altra, i entre lesquals hi ha una relació de submissió i desproporcionalitat in-superada per cap de les altres divisions socials: la classedels adults i la classe dels petits. Els i les petites són la partmés feble i mantenen amb la classe dels adults una lluita de-sigual, explica Korczak, on els menuts no tenen opció de

guanyar. Korczak va intentar contí-nuament remoure la consciènciadels adults. Al llarg de la seva vida,lluità incansablement per defensarels interessos dels més petits. Erafamosa la seva posició davant elsjudicis a menors per robatori o as-sassinat, on els presentava com avíctimes de la societat, que no elshavia proveït de l’adequada forma-ció i mitjans per viure. Edità un set-manari escrit pels nens i posà enpràctica “la república dels nens” alsseus orfenats. La carta de drets ésun resum de les idees que expres-sa als seus escrits.

Pilar Moreno Protagonistes, ja!

Korczak, la lluita pels drets dels infantsJanusz Korczak, junt amb Eglantyne Jebb, creadora de Save the Children,és un dels principals precursors de la Convenció de Drets del nen de 1989

DECLARACIÓ DELS DRETS DEL’INFANT DE JANUSZ KORCZAK

Korczak posà en pràctica la seva idíl·licarepública dels nens als seus orfenats

• L’infant té dret a l’amor

• L’infant té dret al respecte

• L’infant té dret a gaudir de les millors condicions per a la seva creixença i el seu desenvolupament

• L’infant té el dret de viure en el present

• L’infant té el dret de ser ell mateix, ella mateixa

• L’infant té el dret a l’error

• L’infant té el dret a ser pres seriosament

• L’infant té el dret a ser apreciat per allò que ell és

• L’infant té el dret de desitjar, de demanar, de reclamar

• L’infant té el dret a tenir secrets

• L’infant té el dret a “una mentida, unaequivocació, un furt ocasionals”

• L’infant té el dret que hom li respecti els seus béns i el seu pressupost

• L’infant té dret a l’educació

• L’infant té dret a resistir les influències educatives que entren en conflicte amb les seves creences

• L’infant té dret a protestar contra una injustícia

• L’infant té dret a un tribunal d’infants on ellpugui jutjar i ser jutjat pels seus iguals

• L’infant té dret a ser defensat davant d’un tribunal de justícia especialitzat en la infància

• L’infant té dret a que hom li respecti la seva tristesa

• L’infant té dret a conversar íntimament amb Déu

• L’infant té dret a morir prematurament

a refugiar-se a les dro-gues o a dedicar-se a laprostitució durant la se-va vida adulta, entred’altres calamitats. Al-tres efectes menys ob-servables però igual-ment destructius són,per exemple, el desen-volupament d’un caràc-ter agressiu -no oblidemque estem parlant d’unaagressió durant l’etapade formació fonamentalde la personalitat-, o in-trovertit i desconfiat, in-segur i sense autoestima i confiança en ell/ellamateix/a. Efectes tots aquests que modulen la persona-litat del petit o petita i que sense una ajuda adequadaels acompanyaran durant tota la seva vida, ocasionant-los tot el conjunt de problemes que aquests perfils psi-cològics comporten. Per exemple, podem trobar-nosamb persones antisocials, que delinqueixen i que els ésindiferent el que els pugui passar, o bé persones sensecoratge per defensar els seus interessos davant els al-tres. Un abús sexual pot truncar d’una manera decisiva isummament negativa la vida present i futura d’un infant.

Prevenir millor que curarCal dir que sortosament no tots els infants patiran

efectes tant greus. El tipus d’efecte i el grau d’intensitati perdurabilitat d’aquest depenen d’un conjunt de fac-tors i dinàmiques com son: l’edat i la relació de l’agres-sor/a amb el/la nen/a i la seva família; el mètode utilit-zat per sotmetre l’infant; la progressió de l’agressió; larelació personal dels pares entre ells i de l’entorn fami-liar, les seves actituds i les de l’entorn social davant l’a-bús; i de la personalitat de l’infant. Moltes vegades el ti-pus d’efecte que està patint un/a petit/a no deixaevidències externes, o bé aquestes no són claramentassociades a l’existència d’un abús. Per exemple, elfracàs escolar del nen o la nena abusats, o la falta deconcentració, hiperactivitat o nerviosisme. Aquest fetjunt amb la dificultat dels petits per conceptualitzar i co-municar el que els està passant són factors que dificul-ten la detecció d’un abús i la protecció del petit.

Tots aquests motius fan que la millor solució siguievitar l’abús. Així ho entenen l’Associació Catalanaper la Infància Maltractada (ACIM) i l’Àrea de Benes-tar Social de la Diputació de Barcelona, que el 1998posaren en marxa el programa de prevenció dels abu-sos sexuals en els menors “Ep! No badis!”, dissenyat

16 Protagonistes, ja

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S

Un dels maltractes més devastadors que pot haverde suportar una criatura és l’abús sexual. Es tractad’un acte especialment cruel, ja que en la gran majoriade casos es produeix dintre de l’àmbit familiar (on lavíctima depèn directament de l’abusador per a la sevasupervivència) i l’agressor és plenament conscient deldesig del petit o petita de no participar de tals accions idels perjudicis que li causa (o, si més no, d’una granpart d’ells).

La societat té també la seva part de responsabilitaten l’existència i ocultació d’aquestes situacions. Perexemple, una nena que ha viscut en una societat pa-triarcal on tot està sotmès al poder del pare difícilmenttrobarà arguments per resistir-se o denunciar-lo si ésobjecte d’un abús. Igual que succeeix amb els casosde violència domèstica, la societat occidental tendeix aocultar aquests maltractes i desconeix o minimitza lesseves conseqüències.

Cal conèixer i difondre quines són aquestes conse-qüències, com es poden evitar els abusos i què es potfer en cas que ja hagin succeït. Per aquest motiu la Di-putació de Barcelona i l’Associació Catalana per laInfància Maltractada (ACIM) fa temps que treballen enprogrames de prevenció i detecció específics d’aquesttipus de maltractes amb l’objectiu d’aconseguir unaconscienciació social sobre el tema i una protecció

efectiva contra aquest tipus d’actes, no sols per l’atac ala llibertat de les persones agredides que suposa, sinótambé per les repercussions que aquestes hauran depatir, especialment importants en el cas dels nens.

L’abús sexual pot portar un infant al suïcidiL’abús sexual es pot donar a totes les edats, ja que

té a veure amb la utilització del poder per sotmetre auna persona més que no pas amb l’edat de les vícti-mes, però en el cas de l’abús infantil destaca la impos-sibilitat de defensa efectiva de la víctima -amb caracte-rístiques psíquiques, físiques i recursos socials evident-ment infer iors a les dels adults- i la gravetat iperdurabilitat de les ferides ocasionades -físiques i psí-quiques. Els perjudicis són de tal dimensió que podenportar la víctima a la mort -en molts casos, per suïcidi-,

“Trenca el silenci”: prevenir l’abús sexual

La majoria dels agressors sónhomes (adults i adolescents) (90%),i pertanyen a l’àmbit familiar proper:Un 37% són oncles, cosins o cunyats

i en un 29% dels casos,és el pare o padrastre

En Pau i l’Alba són els protagonistesde l’assignatura que ensenya elsnens com protegir-se

L’ACIM i l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona ensenyenels nens i les nenes habilitats per protegir-se de possibles abusos sexuals

CEDIDA PER ACIM

Pilar MorenoProtagonistes Ja!

per l’ACIM, i que aquest any es troba a punt de finalit-zar la seva segona etapa, amb el nom significatiu de“Trenca el Silenci”.

Un dels principals problemes que tenen els nensper defensar-se de l’abús és la seva incapacitat perdistingir quan estan sent objectes d’un abús de quanes troben davant d’una conducta que han de catalogarcom a “normal” i que, per tant, han d’acceptar. D’entra-da, els nens consideren bo i adequat tot el que proce-deix dels adults, de manera que als abusadors els re-sulta relativament fàcil confondre els nens i superar lesseves resistències inicials. Generalment els agresorspresenten els seus actes com un joc, o barrejats ambaltres activitats gratificants pels infants; comencen ambactes subtils i augmenten el grau d’agressió amb eltemps. Quan la criatura descobreix que hi ha algunacosa “dolenta” en el que està succeint, l’agressor/a po-sa en marxa nombrosos recursos per imposar la seva

Protagonistes, ja 17

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S

A curt termini, alguns dels efectes que podemobservar:

• Cap a l’agressor i/o familiars: intranquil·litat,por, hostilitat, abandonament de la llar, conductaantisocial... El món deixa de ser un lloc segur iestimulant, la confiança en els adults es trenca.• Cap a ell/ella: vergonya, baixa autoestima, estig-matització, sentiments de culpa, identitat confusa...• Estat afectiu: angoixa, ansietat, depressió...• Sexualitat: recel injustificat, excés de curiositat,precocitat de conductes, prostitució infantil...• Altres efectes: trastorns de la son, trastorns enl’alimentació, problemes escolars, manca de con-centració, ferides físiques al cos o als genitals...

A llarg termini, es poden presentar:• Cap els familiars: desconfiança, fugida de lallar, relacions conflictives...• Socials: aïllament, hostilitat, desconfiança, con-ducta antisocial, delinqüència, toxicomanies, fòbies• Escolars: fracàs escolar, manca de concentra-ció, abandó dels estudis...• Personalitat: baixa autoestima, poc autocontroldels impulsos, caràcter variable, inseguretat, con-fusió, irascibilitat, manca d’estímuls per viure...• Afectius: depressió, idees de suïcidi, angoixa...• Sexualitat: por al sexe, patrons inadequats d’in-timitat, refús d’activitat o agressivitat davant dedemandes, disfuncions sexuals, hipersexualitat,abusos a altres nens/nenes, tendència a la prosti-tució, malalties de transmissió sexual, SIDA, em-barassos no desitjats, repetició del fet intentantsuperar-ho...

Tot i la gravetat dels efectes gràcies a un tractament irecolzament adequat es poden arribar a superar.

POSSIBLES EFECTES

“llei del silenci”, per exemple acusar la criatura d’haverestat la incitadora de la situació. Si l’agressor/a sospitaque l’autocensura del/la petit/a no serà suficient iaquest/a pot “trencar el silenci”, utilitza l’amenaça. L’in-fant té por de no ser cregut, de crear una situació degran inestabilitat a casa seva, de ser el/la responsabledel que passa... En molts casos els petits opten per ca-llar i intenten adaptar-se a la situació d’abús, “salvar elque puguin salvar” de la seva persona. Una de les ma-neres, per exemple, és intentar no pensar o oblidar elsabusos mentre aquests no passen, i pensar en els di-buixos animats o intentar creure l’abusador i trobar pla-er en el que està succeint mente aquests es donen.Cap nen/nena o adolescent està preparat per sortiril·lès d’un abús.

“Trenca el Silenci” ensenya els nens i les nenes a re-conèixer i defensar-se de les situacions d’abús. A travésd’una assignatura transversal que té dos nens com aprotagonistes es demana als nens que busquin en elseu interior si una situació els fa sentir bé o malament.Així, per exemple, se’ls presenta una sèrie de situacionsde risc junt amb altres positives i se’ls pregunta com sesenten respecte a elles. Amb aquest mètode s’aconse-gueix que els petits reconeguin i evitin les situacions derisc, busquin i reconeguin els seus propis sentiments,els valorin i els defensin per sobre de determinades pe-ticions adultes. El programa està especialment dissen-yat per no provocar desconfiances gratuïtes ni justificarcap desobediència als pares, als quals també va espe-cíficament adreçat “Trenca el Silenci”. Mitjançant uns ta-llers de formació especialitzada, els pares aprenen aidentificar i reaccionar ràpida i adequadament davantuna situació d’abús. És molt important que el/la nen/ase senti cregut, estimat i protegit des d’un primer mo-ment, que vegi que s’actua contra l’agressor i que esconserva l’equilibri familiar. És important que no hi hagidiscrepàncies o altres elements distorsionadors entreels pares que puguin afegir estrès o desconcert a la si-tuació. Moltes vegades el/la nen/a es desdiu després dedenunciar l’agressió perquè és incapaç de suportar lestensions familiars posteriors.

La vessant tècnica de “Trenca el Silenci” inclou l’ac-tualització dels coneixements dels professionals locals(agents diversos dels municipis, metges, professionalsdels serveis d’atenció a la infància, etc.) respecte delsnous mètodes d’intervenció i atenció a les víctimes i lacoordinació de serveis.

En descobrir un abús, cal identificari neutralitzar l’agressor/a, mostrant

clarament la inacceptabilitat de l’abús, fent-li saber al/la petit/a

que se l’ha defensat i que està protegit/da

Enguany el Congrés Nacional de Dermatologia s’hadesenvolupat a Barcelona amb la participació de mésde 1.200 especialistes. Una xifra semblant a la quantitatd’infants de 24 escoles barcelonines que van assistir auna classe de fotoprotecció emmarcada en aquest ac-te. Un dia abans de la inauguració oficial d’aquest vint-i-novè congrés, els infants (d’entre 8 i 12 anys) van apro-par-se al Palau de Congressos per saber no noméscom actua el sol a la nostra pell sino com evitar queaquesta es faci malbé. Amb l’ajut de l’astronauta PedroDuque i el nedador David Meca, els consells van serben clars, com ara:*el producte protector s’haurà d’adequar a les caracte-rístiques de cada pell, (el dermàtoleg és qui millor etpot dir quin tipus de pell tenim)*cal posar-se la fotoprotecció com a mínim mitja horaabans de l’exposició (encara que no sigui a la platja)*La protecció ha de cobrir totes les zones exposades,tenint més en compte les que són més sensibles*tenir en compte les hores més perilloses i el tempsmàxim d’exposició

“Classe” de fotoprotecció solar

Protagonistes, ja18

N AV E G A N T PE R L A X A R X A

reb en els primers 20 anys de vida.En paraules del doctor Agustí Alomar, cap del ser-

vei de Dermatologia de l'Hospital de la Santa Creu iSant Pau (Barcelona), "la pell té molta memòria". És adir, la dermis humana emmagatzema tot allò que li va

passant al llarg de la vida, i al cap de molts anys "potpassar factura", assegura aquest especialista. Una fac-tura que, tal com explica la doctora Montserrat Pérez,del mateix servei clínic, "podrà ser més o menys caradepenent del que haguem anat adquirint: tindrem mésarrugues o podrem patir un càncer de pell". Ambdósespecialistes volen remarcar amb aquesta metàfora elque també expliquen de manera científica: el sol, asse-guren, pot matar les cèl·lules de la pell (amb les cone-gudes "cremades")... però en el pitjor dels casos altera-ran la seva estructura interna, un deteriorament que -en continuar la cèl· lula viva- podr ia anar-setransformant en el que en l'edat adulta es diagnosticacom a càncer de pell.

Però no cal ser alarmista, perquè aquests carcino-mes i melanomes (diferents tipus de tumor dermatolò-gic) que poden començar a aparèixer a partir dels 30anys (generalment superada la quarentena) es poden

prevenir. I és que, tot i que les tècniques per tractar-loscada cop estan més desenvolupades i tecnificades i,malgrat que els especialistes apunten que la seva diag-nosi és cada cop més precoç gràcies a la consciènciasocial (i les visites al dermatòleg, per descomptat) hi haun fet que no paren de repetir: cal protegir-se i fer pro-tegir als més petits, aprofitant els beneficis del sol i evi-tant els perjudicis.

Viure en un país on el Sol lluu amb assiduïtat témolts beneficis per a la salut. Tot i això, també compor-ta alguns inconvenients. Són nombroses les campa-nyes que recorden la ciutadania que cal prendre el solamb alguna cosa més que seny: concretament ambmolta fotoprotecció.

Una protecció solar que, segons els especialistes,caldrà que sigui molt més aplicada, i, per tant, efectiva,en la infantesa i en la joventut. I és que, tal com apun-ten els dermatòlegs, un percentatge molt elevat (les xi-fres oscil·len arribant fins el 80%) de l'exposició solarque produirà efectes negatius a la pell dels adults es

El Sol, un amic amb reserves

Els dermatòlegs apunten que la radiació solar que pot ser mésperjudicial per a la pell en el futur

es reb en els primers 20 anys de vida

La protecció s’ha d’aplicar mitja horaabans de l’exposició, tenint en

compte el factor i el tipus de pell...per a la qual cosa es recomana

assistir sempre a un especialista en dermatologia

Anna BorauProtagonistes Ja!

Conscienciar els més petits de la fotoprotecció, una aposta de futur

Més d’un miler de nens van participar de la classe al Congrés delsdermatòlegs

CEDIDA PER INFOMEDPRESS

Protagonistes, ja

E S PA I S D ’ A CC I Ó

19

L'hàbit a la lectura és una de les justificacions quesovint utilitzem com a mesurador del potencial intel·lec-tual dels nostres joves. Sovint escoltem allò tan rotundde "cada cop es llegeix menys...". Fugint d'aquest fata-lisme tòpic, em decanto per creure que hi ha múltiplesmitjans de lectura (revistes, Internet, jocs, publicitat, te-levisió…) els quals -sense ser llibres- ajuden a aug-mentar les capacitats i permeten el facilitar l'acceptacióa l'hàbit del llibre.

Vagi per endavant que per a qualsevol lletraferit comjo, el llibre és un objecte de culte -cada llibre on he par-ticipat i que he vist publicat, m'ha satisfet més que asso-lir una promoció professional- per tant, eximit de qualse-vol dubte sobre el valor del llibre, vull reivindicar un altremitjà de lectura com és el còmic, el qual també m'atrauespecialment i estic convençut que no aprofitem prou.

Com molta gent, vaig iniciar-me en la lectura ambles pàgines del Cavall Fort (i ho segueixen fent els in-fants de casa), i amb el complement indispensable delsclàssics "Tintin", "Astèrix", "Lucky Luke" o "Blueberry".Més endavant, devorava amb fervor els llibres de "Elsgrumets de la galera" o "Joventut", o les col·leccions encastellà de "El Molino", "Toray" i "Bruguera", mentre se-guia fidel al format del còmic de Cavall Fort, i tambédels "Clásicos literarios juveniles", "Tretzevents", "Mor-tadelo y Filemón", "Zipi y Zape" i del "Capitán Trueno".

El còmic ha traspassat moltes barreres i avui estàreconegut en el cinema com un element indispensablede treball (storyboards), en la premsa (les tires), enmoltes revistes i llibres (il·lustracions), en els museus(per explicar elements no presents o l'ús/motiu dels ob-jectes), en la publicitat, en la televisió (amb els dibuixos

animats), en l'art… i tam-bé, com a font d'inspiracióen mitjans com el teatre("Glups", "Maquinavaja","Torpedo"…) o personat-ges del cinema ("Super-man", "Batman", "DickTracy"…). També el còmicper adults té una bonaoferta de qualitat, diversa,plural, i és un mitjà apas-sionant per als iniciats.

El còmic és un instru-ment de cultura reconeguti no el potenciem proucom a eina educativa. L'è-xit de series televisivescom "Doraemon", "Bolade Drac" o "Les 3 besso-nes" basades en còmics,

són l'exemple que l'ac-ceptació dels joves alformat és absolut, igens efímer!, i emsembla increïble queel mitjà no serveixi perendegar projectesamb finalitats docents.Un projecte ja desapa-regut explicava lahistòr ia de maneramolt atractiva i didàcti-ca i va esvair-se en nocomptar amb cap su-port per part de capinstitució, d'una altrapar t, els viatges deTintin contenen ele-ments de referènciad'altres cultures o in-drets -indiscutiblement formatius- que mereixen trobaruna fórmula per actualitzar-ho amb noves propostes.

Amb el còmic com a exercici, el relacionar imatges itext és una bona pràctica per al context multimèdia, lasíntesi del dibuix de traç i el joc del moviment i l'accióen una imatge fixa dóna capacitats d'abstracció moltútils per als entorns virtuals, i en el còmic llegim, i tantque llegim!, i en molts casos ha significat una eina denormalització lingüística que no hem sabut valorar sig-nificativament.

Cal posar-nos en solfa i aprofitar que, vist des de laperspectiva del potencial, alguna cosa s'ha fet bé, per-què tenim bons professionals de casa (com els apare-guts a la secció de "L'imaginari" d'aquesta revista). Elproblema i la llàstima, és que sovint s'han de dedicar ales activitats que els permeten de sobreviure (publicitat,videojocs, cinema, premsa diària...) i/o treballen per al'estranger. Algú se'n preocupa?

El còmic com a eina educativaUn mitjà que potencia hàbits com la lectura i desenvolupa capacitatsper als entorns virtuals

Jordi QueraProtagonistes, ja!

CEDIDA

El còmic és un instrument de culturareconegut i no el potenciem prou coma eina educativa

"Dibuixar situa a l'artista en un estathipnòtic, de manera similar com elritme abstrau el músic (...) somniardesperts, temptativa surrealista dedeixar aflorar "quelcom" diferent

en la nostra consciència".MOEBIUS (Jean Giraud)

CEDIDA

Com molta gent, també em vaig iniciar enla lectura amb les pàgines del Cavall Fort

Protagonistes, ja

N AV E G A N T PE R L A X A R X A

20

Internet ofereix la possibilitat d’accedir a una ingentquantitat d’informació, generada en moltes ocasions iposada a l’abast de tothom per persones, institucions ientitats de consolidat prestigi i fiabilitat. Aquest fet su-posa un revolucionari pas endavant en la democratitza-ció de l’accés al coneixement, en superar les barreresde la distància i el temps, tal com ja hem comentat desd’aquestes pàgines. Tot i això, però, el sistema no es

troba exempt d’inconvenients, i un d’ells és el garbuix ila desorientació que moltes vegades experimentemquan tractem de trobar una determinada informació ala xarxa.

Per aquest motiu són tant valuoses iniciatives comChildren’s House in Cyberspace, un lloc web específi-cament dissenyat per facilitar el treball d’investigadors,periodistes, tècnics i altres professionals en l’àmbitd’infància com professors, pedagogs, metges, psicò-legs o membres del tercer sector que cerquen informa-ció d’alta qualitat i fiabilitat.

La casa dels nens al ciberespai, una idea original deChildwatch International, suposa un rigorós intent d’or-denar, classificar i descriure d’una manera entenedoraels molts recursos i llocs web que es poden trobar a laxarxa. Dintre dels seus diferents “calaixos” o “pisos”,aquesta casa virtual presenta un compendi d’adrecesweb especialitzades en infància, comentades i selec-cionades per institucions mundialment reconegudescom Childwatch International, Child Rigths InternationalNetwork, UNESCO, l’Organització Mundial de la Salut ola Cornell University (EEUU). El Banc Mundial tambéparticipa d’aquest projecte en for-mar part junt amb les altres orga-nitzacions del comitè de direcció, iexercir les funcions de netmaster.

Destaquen el pis dedicat a la in-vestigació, que modera Childwatch;el dedicat a les institucions que tre-ballen els drets dels infants, pis diri-git per Child Rights Information Net-work; el pis anomenat “d’informa-ció”, organitzat per The AustralianInstitute of Family Studies, que enspresenta recursos molt variats, ge-nerals, d’advocacia i policia, abús,pobresa, guerra, revistes especialit-zades, recursos a internet per anens i altres. També trobem el pisdedicat a la salut, moderat per l’Or-ganització Mundial de la Salut; elde Formació, organitzat per l’Insti-tuto InterAmericano del Niño; o eldedicat a la primera infància i edu-cació, moderat per la UNESCO.

A més d’aquesta funció depont cap a les fonts d’informaciómés potents que poden trobar-seen xarxa, Children’s House ofereixals investigadors la possibilitat d’o-brir el seu propi grup de discussió virtual, que pot estaradreçat a uns participants concrets, i per tant, ser tan-cat, o permetre l’entrada lliure. Aquest servei està pen-sat per facilitar l’intercanvi entre els professionals i pro-moure la investigació i sinèrgies positives.

Així mateix existeix un apartat dedicat a anunciarconferències, seminaris i actes d’interès per la comuni-tat professional, també utilitzable pels usuaris de laweb de manera senzilla.Tots els serveis que ofereixChildren’s House són gratuïts.

La casa dels nens al ciberespai

Un compendi de les adreces i pàgines web que contenen els millors recursos on-line

pels investigadors i especialistes en infància i adolescència

EXTRET DE L’ADREÇA: HTTP://CHILDHOUSE.UIO.NO

Deu pisos que porten als millors recursos on-line

Un centre de recursos virtual impulsat per Childwatch Internationali coordinat per les entitats internacionals especialitzades

Pilar MorenoProtagonistes, ja!

Protagonistes, ja

I N F OR M A C IO N S

21

Cursos de formació per aprendre a cuidar infants: cangurs professionals

El Punt d’Informació Juvenil GRA de l’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa el curs “Com fer de cangur”,impartit per especialistes i adreçat a un públic jove. El curs recull formació teòrica bàsica sobre la salut, psicologia inecessitats de l’infant, i també facilita l’adquisició de pràctica, en incloure una estada a escoles bressol de la ciutat.L’experiència ha estat valorada molt positivament pels responsables de les llars d’infància que han destacat en espe-cial la formació en primers auxilis rebuda pels alumnes. En aquesta primera edició han assistit 13 noies d’entre 14 i17 anys, tot i que el curs també està obert al públic masculí o a edats superiors. Un dels objectius dels organitzadorsd’aquesta iniciativa, que dirigeix la pedagoga Maria Majoral, és qualificar i dignificar la feina de cuidar dels nens, habi-tualment desenvolupada per noies joves. Segons afirma Majoral, la feina de cangur no consisteix tan sols en “vigilar”els nens sinó que cal “crear un espai el màxim d’agradable possible i educatiu” amb el nen. A la ciutat de Barcelonaes poden seguir aquests cursos a l’Escola de monitors Traç, Tel: 93 310 62 12.

Sessió Especial de les Nacions Unides en favor de la infància

Les Nacions Unides han convocat pel pròxim més de setembre una sessió especial de l’Assemblea General dedi-cada especialment a la infància i l’adolescència. Deu anys després de l’aprovació, el 1990, de la Declaració Mundialsobre la Supervivència, la Protecció i el Desenvolupament del nen i del Pla d’acció corresponent per portar-la a lapràctica, els països es reuniran a Nova York entre el 19 i el 21 de setembre per analitzar els progressos que s’hanaconseguit durant aquesta dècada respecte dels objectius que marca el Pla. Aquests comprenien entre d’altres “mi-llorar les condicions de salut i nutrició dels nens”; “recolzament als infants impedits”; “prestació de serveis d’educacióbàsica i alfabetització” i “reactivar urgentment el creixement i el desenvolupament econòmic”, segons figura a la De-claració. També s’han perseguit altres fins genèrics com fomentar la participació dels nens en la definició dels seusproblemes i en la concreció de les propostes de solució així com en la societat en general.Hi assistiran diverses or-ganitzacions internacionals especialitzades i un grup de nens que participarà dels debats.

“Dir que sí pels nens”: la veu dels ciutadans

Amb l’objectiu de donar a conèixer la propera Sessió Especial de les NacionsUnides en pro de la infància,i de mostrar als líders mundials l’interès de la poblacióen la resolució dels problemes infantils, l’UNICEF ha posat en marxa la campanya“Dir que sí pels nens”. La iniciativa consisteix a recollir l’adhesió dels ciutadans idels nens a la proposta de donar prioritat a la solució dels problemes infantils. Elsciutadans podran expressar la seva opinió al respecte en triar les tres accions queconsideren més urgents d’entre una llista de deu que proposa la campanya. Perparticipar cal omplir un formulari que pot recollir-se a les oficines d’UNICEF mésproperes o bé a través de les adreces www.gmfc.org i www.unicef.es.

Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil

La Societat General d’Autors i Editors i la Fundació Autor con-voquen el II Premi de Teatre Infantil i Juvenil, una iniciativa orienta-da a impulsar i donar suport a la creació de nous textos dramàticsadreçats a la població jove. Poden participar obres teatrals escri-tes en qualsevol dels idiomes oficials de l’estat Espanyol per au-tors associats a la SGAE. Han de ser originals, inèdites i no estre-nades a cap espai escènic. El termini de presentació dels originalsfinalitza el 28 de setembre. El primer premi està dotat amb un milióde pessetes, i es concedirà un accèssit de 500.000. Les obresguanyadores seran publicades dins la col·lecció SGAE de TeatreInfantil i Juvenil.

Casal dels Romanís

El Centre Cívic de Palau de Granollers(passeig del Dr. Fàbregas, s/n) serà el llocon infants d’entre 4 i 12 anys podran acos-tar-se a l’entorn natural de Granollers mit-jançant diferents activitats lúdiques i educati-ves, tallers, jocs i sortides que s’imparteixena l’activitat “Casal dels Romanís”. El “Casal”tindrà lloc del 3 al 14 de setembre de 9 a 13o de 9 a 15h. amb servei de menjador. ElCasal disposa de 30 places i el preu per aparticipar-hi és de 8.000 pessetes.

22 Protagonistes, ja

E I N E S C U LT U R A L S

L’Associació Salut i Família amb la col·laboració de l’Àrea d’Educació iCultura de l’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar la Guia de llarsd’infants i ludoteques la ciutat de Barcelona.Aquest document recull totsaquells recursos, públics o privats, que compleixen la normativa legal i elsrequisits bàsics de qualitat que s’exigeixen a l’àmbit de l’atenció a la prime-ra infància. Els pares poden trobar a les seves pàgines un útil instrumentque els pot ajudar a escollir la millor opció i complementar-la amb altresactivitats d’interès. Les llars i serveis estan classificats per districtes. Indicadades de contacte, una presentació escrita pel centre, horari, calendari i

serveis que ofereixen. També han col·laborat l’empresa municipal Barcelona Activa, l’Associació deLlars d’Infants de Catalunya i l’Associació de Ludotecàires i Ludoteques.

Guia de Llars d’infants i ludoteques de la ciutat de Barcelona

Associació Salut i Família / Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

Nou número d’aquesta revista de periodicitat quadrimestral que publi-ca l’ “Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, laCiencia y la Cultura”. La revista dedica un monogràfic a les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació aplicades a l’educació, tema que trac-ten en diferents articles Javier Echeverría, León Trahtemberg, Joao Pedroda Ponte, J. Luis González, Margarita Almada i Horacio N. Santángelo. Lapublicació tracta també el tema “La formación de los profesores de cien-cias en Iberoamérica” i inclou el document “Declaración de Panamá”, dela X Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern dels països ibe-roamericans. Finalment, la Revista Iberoamericana de Educación inclou al final de les seves pàgi-nes un apartat dedicat a destacar llibres i revistes que tracten el tema de l’educació.

Revista Iberoamericana de Educación

OEI (Organización de Estados Iberoamericanos)

Nous títols de la col·lecció “Alfaguay” que pu-blica l’editorial Alfaguara. “Los lagartijos pasanmiedo”, d’Alejandra Vallejo-Nágera, és el tercervolum de la sèrie d’aquesta autora. El llibre in-clou il·lustracions plenes de pistes per a resol-dre una trepidant aventura. “El pequeño Nico-lás”, de Sempé/Goscinny, relata la vida d’unnen a l’escola: coneixerà nous companys, ambels quals passarà bones estones, exceptuant eltràgic dia de l’entrega de notes...

Diferents títols

Editorial Alfaguara

Méndez Núñez 10 pral., 1a • 08003 Barcelona • Tel./Fax 93 310 62 12 • E-mail: diomira@diomira.orgwww.diomira.org

• Cursos de monitors i de directors

• Monogràfics relacionats amb temesd’interès juvenil i l’educació en el lleure

• Cursos per a informadors juvenils

• Cursos per a cangur

• Cursos referents a recursos per als joves

• Comunicació

• Salut

• Medi ambient

Cursos convalidables per crèdits universitaris

escola d'educadors