MANIFEST DE SANDHURST (RESOLT)

El text correspon a un fragment de l'anomenat Manifest de Sandhurst, carta oberta signada pel jove príncep Alfons de Borbó en complir 17 anys, encara que redactada per Cánovas del Castell, tramesa a Espanya des de l'Escola militar britànica en què cursava estudis.

En el manifest el futur rei ofereix a Espanya una monarquia constitucional i un règim liberal parlamentari.

Entén que només la monarquía retornarà la necessària pau al país, cansat dels excessos del Sexenni Revolucionari, sobretot pel que fa a les classes mitjanes i altes, que s'han anat incorporant a la causa alfonsina defensada per Cánovas. Aquest havia aconseguit que Isabel II abdiqués a favor del seu fill, que, per tant, representava a la institució monàrquica i aquesta, juntament amb les Corts, constitueixen, segons s'afirma en el document, les dues institucions tradicionals i essencials de la història de Espanya. Reflecteix aquesta idea la base del pensament canovista, per a qui la monarquia estava per sobre de l'esdevenir històric i, per tant, està fora de tota discussió. Les Corts, des del seu origen medieval i en la seva evolució dins el parlamentarisme, han compartit sempre amb el rei la presa de decisions, per aquest motiu Cánovas assumeixi el principi del liberalisme doctrinal: la sobirania compartida.

Finalment, aquesta unió del "nou" i el "vell" (monarquia i liberalisme), de la tradició i l'actualitat històrica, es posa de manifest en el document en la defensa del catolicisme, tan tradicional en la monarquia hispànica.

Veiem enunciats en el text els principis essencials del règim canovista, així anomenat perquè el pensament polític del líder conservador es va convertir en el fonament ideològic de la Restauració.

La inestabilitat política que va caracteritzar el Sexenni Democràtic i la indefinició del govern de Serrano, juntament amb la pèrdua de suport de les classes baixes i de l'incipient moviment obrer cap a la república, van facilitar el retorn a la monarquia. Encara que Cánovas preparava una restauració pacífica i confirmada per les Corts, el pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1874 va precipitar els esdeveniments. Ni el govern ni la població van oposar resistència i Cánovas va assumir la regència fins a la portada del Alfons XII al gener.

El nou govern, presidit per Cánovas, va afrontar la recerca de solucions per als problemes immediats: integrar en el règim monàrquic a les dues grans corrents del liberalisme (doctrinari i progressista), allunyar de la vida política als militars (acabar amb els pronunciaments com via d'accés al poder) i finalitzar les guerres carlina i de Cuba.

El sistema polític de la Restauració es basava, a més de la Constitució de 1876, en el bipartidisme polític i el torn pacífic en l'exercici del poder. Es va aconseguir així eliminar l'intervencionisme militar mitjançant pronunciaments i integrar en l'exercici del poder, i per

tant en el manteniment del sistema, al conjunt dels liberals monàrquics, des moderats a demòcrates. Aquestes tendències es van agrupar en dos partits. El Partit Liberal Conservador, presidit per Cánovas, es va constituir amb moderats i unionistes, mentre que en el Partit Liberal Fusionista, sota presidència de Sagasta, es van integrar antics progressistes i demòcrates.

El país va viure la més llarga etapa d'estabilitat de la seva història contemporània i la seva constitució ha estat la que més anys s'ha mantingut en vigor fins ara. No obstant això, aquesta estabilitat es basava en l'exclusió dels grups opositors (republicanisme, nacionalisme i moviment obrer) a més de en el frau electoral.

Perquè el sistema funcionés es va sacrificar la democràcia. Eren els propis líders polítics els que pactaven la seva alternança en el poder i fabricaven la majoria parlamentària indispensable per governar (el "encasellat"). Això s'aconseguia falsejant les eleccions, pel que era necessari el concurs dels "cacics", els qui s'encarregaven de que es complissin els resultats previstos mitjançant la coacció, la compra de vots o el "tupinada". L'analfabetisme i la xarxa de clientelisme d'una societat rural van permetre el funcionament del sistema fins a principis del segle XX.