Szymborska, Faulkner i molt més

download Szymborska, Faulkner i molt més

of 16

  • date post

    10-Oct-2014
  • Category

    Documents

  • view

    45
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of Szymborska, Faulkner i molt més

Suplement setmanal de llibres i art

Dijous, 16 de febrer del 2012

6

10 16

Novella El Pla de Rafel Nadal

Entrevista Vinyet Panyella

2 Rafael Vallbona

Saad al Aal!

ms clssic que mai

Nobel La mgia de Szymborska

Faulkner

4 Isidre Grau

Hemingway per damunt de la llegenda14 Maria Palau

50 a de l de l nivers inf a m ari o nor luent n rt d-a mer arrado ic r

La nostra mala imatge, i ms

LLUS ROMERO

164927-1051023C

2

16 DE FEBRER DEL 2012

Amb una escala reialDAVID CASTILLO coordinador

editorial

F

em la portada davui amb la cara moderna i amb un cos de lletra que de William Faulkner al centre respecti la miopia, la vista cansada o dun as de piques. Volem totes dues deformacions. Magraden representar-lo dalguna manera especialment les traduccions de evident, i desprs de les batalles literries del segle XX que van tornar al realisme, Faulkner queda com un autor que abasta el realisme ms cru, per tamb molts altres aspectes de la tradici de la novella que ha fet avanar la histria de la cultura. Sovint sacusa la gent de la lletra de viure massa pendent de celebracions i aniversaris. Jo mateix ho he denunciat en ms duna ocasi, per a vegades una data com aquest cinquantenari de la mort de Faulkner s lexcusa perfecta per poder revisitar autors i fer les corresponents relectures. Glria Farrs ha traat per aquest Faulkner davant la seva Underwood ARXIU motiu un retrat de linfluent escriptor nord-americ, que crec narradors catalans de referncia, com que engresca a buscar-lo en la lleixa de la Manuel de Pedrolo i Ramon Folch i llibreria o a comprar alguna edici nova,

Camarasa, o de Jordi Arbons entre daltres, que ens van acostar obres tan extraordinries com ara El brogit i la fria, Intrs en la pols, Llum dagost, Mentre agonitzo, Les palmeres salvatges, Rquiem per una monja i Absalom, Absalom. Faulkner va saber reproduir la decadncia que ell mateix va patir, fill duna famlia aristocrtica que va haver de constatar la destrucci del sud. Ms apreciat a Europa que als Estats Units, el llegat de Faulkner noms resulta comparable al de Joyce, Proust i Mann. Tot un univers cognoscitiu ens fa penetrar en la psicologia dunes criatures que viuen a la deriva de la seva condici de perdedors i de la humitat aclaparadora. El conflicte entre blancs i negres, entre el mal i el b, el flux de conscincia, la condensaci argumental i les trames complexes i sense cronologia sn alguns dels aspectes que domina Faulkner. Recuperem-lo.

MOTELBARSTOW

RAFAEL VALLBONA

SENYORRUC

GUILLEM CIFR

I

Saad al Aal!mos o fer curses amb xapes, ja no tenia sentit. Ens vam adonar que els nostres anys de canalleta havien arribat a la fi. Calia trobar un sentit diferent, intens i vital, a tot el que havem de fer a partir de llavors. Aix va ser com ens vam inventar un pas propi, que vam convertir en el marc original i particular de totes les coses que fiem. Els partits de futbol de carrer van esdevenir matxs de la nostra selecci nacional, les excursions per la Serralada Litoral van ser poc menys que expedicions de conquesta i les picabaralles amb altres colles del venat eren batalles per defensar fronteres territorials. I dins daquest espai entre imaginari i prctic, hi havia un univers didees i anhels que no parava deixamplar-se a partir daquella lectura dels nou anys, i de totes les que hi van seguir. Fins sempre. Tinc ms de cinquanta anys, per encara ara el record daquelles aventures infantils plana inexorablement damunt de cada pgina que escric. El somni de mons llunyans s un motor de vida, i els llibres en sn benzina. La casa sota la sorra va fer que tota una generaci que estvem condemnats a no ser res acabssim sent lectors, s a dir: rics. Mai no tho podrem agrair prou, Joaquim.

gual que en Pere Vidal, nosaltres tamb tenem una contrasenya secreta: Qu cal fer? Saad al Aal! Llavors sabem que ja rem lliures i que podem passar-nos tota la tarda vagant pel poble imaginant mil i una aventures que viurem algun dia tal com feia el nostre heroi literari. Ja de grans, prou per saber que mai no viurem tantes aventures com en Vidal, ens vam plantar davant den Joaquim Carb, que havia vingut a Premi un mat de Sant Jordi, i li vam etzibar la contrasenya. Amb un somriure dagradable sorpresa, va confirmar una vegada ms, en un altre extrem del pas i potser entre un perfil social diferent, que La casa sota la sorra (Columna) era una novella que havia transformat tota una generaci de nanos de carrer en lectors i somiadors afamats. I a algun en escriptor. A finals dels seixanta havem descobert en Pere Vidal al port dArenys, en una vinyeta impagable on apareixia linquietant edifici de Mont Calvari. Fascinats per la fidelitat dels dibuixos de Josep M. Madorell a Cavall Fort, vam fer mans i mnigues per aconseguir un exemplar de la novella, llavors editada per Estela. La lectura daquell relat va capgirar la colla. Tot el que havem fet fins llavors, jugar a futbol, canviar cro-

16 DE FEBRER DEL 2012

3

POETSCORNERD. SAM ABRAMS

Sagarra, des daraAviat far un mes del multitudinari homenatge institucional i popular a Josep Maria de Sagarra al Palau de la Msica Catalana, presidit per Artur Mas. La badada del director de la Instituci de les Lletres Catalanes doblidar el cinquantenari de Sagarra era grossa i la capacitat de resposta de la conselleria de Cultura va ser gil i contundent. Amb lanterior govern, el mateix director tamb havia badat a lhora de recordar el mig segle de la mort de Carles Riba, per la reparaci va ser ms aviat minsa. Sincerament, espero que tot no quedi en un desplegament de mitjans per impressionar el personal. Una intervenci llampec per complaure, sobretot, el fill del poeta, que sempre est a punt per fuetejar els irresponsables. Sagarra, no cal dir-ho, es mereix molt ms, per ja se sap que aquest pas, amb la seva dria destar sempre al dia, t un problema greu a lhora de transmetre correctament el seu patrimoni literari. I costa molt que sentengui el concepte de patrimoni intangible, aplicat a lobra dun escriptor. Les reaccions davant el gran homenatge a Sagarra han estat variades. Els mitjans han deixat caure Sagarra com una patata calenta. Algunes persones han llanat coets indiscriminats al cel. Altres han remugat que lautor no sho mereixia. Altres es dediquen a les comparacions odioses de veure que els 25 anys de Foix han estat menys lluts. Tan difcil s saber que 50 s un xifra superior a 25? I altres, els despenjats i indiferents, et diuen que aix de Sagarra no va amb ells. Tot indica el que ja sabem: Sagarra s lluny de suscitar unanimitat i, encara que la situaci hagi millorat una mica, el seu lloc al cnon de la literatura catalana moderna s molt inestable. Lhomenatge del 23 de gener no ha de ser un blsam per a males conscincies, sin un punt de partida per a una srie dactuacions per posar fi a la situaci dara.

Les reaccions davant el gran homenatge a Josep Maria de Sagarra han estat ben variades

Per comenar, sha de reprendre immediatament ledici de les obres completes de Sagarra a Tres i Quatre nanuncien un nou volum. Al mateix temps, shan de produir ms iniciatives com les edicions a Labutxaca per divulgar millor lobra. En aquest sentit, caldria reeditar de seguida lextraordinria Antologia potica, de Josep Palau i Fabre, publicada el 1983. El prleg i la tria no tenen preu! Sha de seguir el cam marcat per Josep Miquel Sobrer amb el seu ambicis assaig monogrfic La poesia dramtica de Josep M. de Sagarra, apareguda fa relativament poc. Josep Maria de Sagarra est infraestudiat pels crtics, estudiosos i acadmics. Necessitem estudis importants que trenquin duna vegada tots els tpics i prejudicis de carcter social, poltic i cultural. I, sobretot, cal una bona biografia crtica de Sagarra, que deixi de banda lhagiografia ultradefensiva i ens expliqui el personatge en tota la seva esplendor i misria.

Sagarra est infraestudiat pels crtics, estudiosos i acadmics. Necessitem estudis importants que trenquin duna vegada tots els tpics i prejudicis de carcter social, poltic i cultural. I, sobretot, cal una bona biografia crtica de Sagarra

MSTALLQUEVIANDA

LLUS LLORT

N

Divertir-se amb el colleccionisme... onomsticcuriositats, publicat per LArca. s un nou diccionari de noms de persona, per en aquest cas amb la intenci de reivindicar els ms genunament catalans. Desprs duna brevssima i aclaridora histria de lonomstica en qu Albaigs fa recomanacions a lhora de triar noms per als fills, comena la llista amb Aar i la clou amb Zulema. Unes entrades amb lorigen, el significat i personatges famosos que lhan dut. Noms he tingut un fill i admeto que mhauria agradat tenir-ne ms, bsicament, per poder posar noms. Resulta, per, que el nom del meu fill (Jou) s ben catal i no consta en aquest llibre, que passa de Josep/Josepa a Jovita. Em penso que tampoc vol ser un diccionari exhaustiu, si b afegeix uns annexos interessants, amb noms histrics (dividits per regnes), la llista dels noms ms comuns a Barcelona els darrers anys guanyen Marc (3,22%) i Martina (2,63%), un altre annex amb noms en les diferents llenges de lEstat espanyol (incloses el cal, el guanxe i el bable) i tanca el llibre la secci de noms per a bessons i la de curiositats. Aqu s on es veu que Albaigs sempre t lantena posada, perqu sn noms i cognoms divertits per ells mateixos (Jos Luis Mier Daza, J.M. Monje Vicioso, Ramona Ponte Alegre o un dadequat en poca de corrupcions diverses: Perfecto Juez Ladrn) o en relaci amb la professi (una infermera de cognom Auxili, un paleta que es diu X. Tpies Tortes, una agent immobiliria que es diu ngela Mas i Casas, o el jardiner encarregat del manteniment de la gespa del Camp Nou, Josep Anton Campprecis... sobretot quan guanyen) i tots rigorosament documentats, caats a la rdio, la televisi, re