1

TEMA 3

¿T’AGRADA LA TEUA RUTINA DIÀRIA?

1. LECTURA I COMPRENSIÓ DEL TEXT

5

10

15

20

25

Hola bon dia, em diuen Laia i hui us contaré quines coses faig al llarg de la setmana.

M’alce a les 8.00 del matí, em desperta el despertador perquè jo sóc molt dormilega.

La primera cosa que faig és llavar-me la cara i després vaig a la cuina per desdejunar-

me. M’agrada desdejunar un suc de taronja i una torradeta de pa amb oli d’oliva.

Després busque la roba que em posaré durant tot el dia i em vist.

A les 9:00, isc de casa i agafe la bicicleta per anar al treball. Treballe en una fàbrica

de calçat, faig un torn intensiu, així puc anar després a l’escola d’adults a estudiar.

Entre a treballar a les 9:30. Treballem fins les 12:30 moment en què fem un descans

de mitja hora per esmorzar. Acabem a les 15:3O quan sona pels altaveus l’avís del

supervisor. La meua amiga Vicenta i jo, tornem juntes a casa.

Dine a les 16:00, més o menys. Tinc el costum de deixar-me el dinar preparat el dia

d’abans perquè sempre arribe a casa amb moltíssima fam. Després, faig una becada al

sofà fins les 17:15 que m’arregle per eixir.

Els dilluns i dimecres, vaig a l’escola d’adults. Les classes comencen a les 17:30 i

acaben a les 19:30. Estudie anglés i pense apuntar-me també a Valencià per traure’m

el Certificat de Grau Mitjà perquè vull preparar unes oposicions i el necessite.

Els dimarts, dijous i divendres, vaig a jugar futbol amb l’equip femení del meu poble,

estem en una lliga d’aficionades. Acabem l’entrenament aproximadament a les 21:00 i

torne a casa amb cotxe amb la meua entrenadora.

Sope a les 22:00, després del sopar, escure i arreplegue la cuina. A les 23:00 encenc

la televisió i si m’agrada el programa que fan, el veig, si no m’agrada, agafe un llibre i

em pose a llegir. Me’n vaig a dormir cap a les 00:00 o més tard, aquest és el millor

moment del dia, tot està tranquil, no s’escolta res, només estic jo amb els meus

pensaments.

Els caps de setmana no treballe, aprofite per eixir amb les amigues i veure la meua

família. Els diumenges de matí juguem els partits contra els altres equips i si són de

lluny, passem dos dies fora de casa.

La veritat és que no tinc molt de temps lliure, però no em preocupa perquè pense que

ara de jove és quan puc fer totes les coses que m’agraden i lluitar per allò que vull ser.

2

1.1. VOCABULARI. FEM EL NOSTRE DICCIONARI

ACTIVITAT 1. Extrau de la lectura el significat de les següents paraules. Explica en valencià què volen dir.

Dormilega (línia 2)

Desdejunar (línia 3)

Suc (línia 4)

Torradeta de pa amb oli (línia 4)

Torn (línia 7)

Fins les 12.30 (línia 8)

Esmorzar (línia 9)

Tornem (verb: tornar) (línia 10)

Dine (verb: dinar) (línia 11)

El costum (línia 11)

Abans (línia 12)

Arribar (línia 12)

Faig una becada (verb: fer una becada o becadeta) (línia 12)

Traure (línia 15)

Sope (verb: sopar) (línia 20)

Escure (verb: escurar) (línia 20)

Arreplegue (verb: arreplegar) (línia 20)

Cap a les 00:00 (línia 22)

Cap de setmana (línia 25)

Aprofite (verb: aprofitar) (línia 25)

Lluny (línia 27)

Lluitar (línia 29) ACTIVITAT 2. En la lectura apareix el nom dels dies de la setmana, els recordes?

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

ACTIVITAT 3. Quina menjada es fa en cada moment del dia?

L’aperitiu, l’esmorzar, el dinar, el sopar, el ressopó, el berenar, el desdejuni

1. De matí, en alçar-se _________________ 2. A mitjan matí ______________________ 3. Al migdia, abans de dinar _____________ 4. Al migdia __________________________ 5. A mitjan vesprada ___________________

3

6. A la nit ____________________________ 7. A la matinada _______________________

1.2. COMPRENSIÓ LECTORA. ENTENEM EL QUE LLEGIM.

ACTIVITAT 1. Respon les següents preguntes.

1. A quina hora es desperta Laia?

2. Què li agrada desdejunar?

3. Quin horari té al treball?

4. Què fa els dilluns i dimecres?

5. On va els dimarts, dijous i divendres?

6. Quin és el moment del dia que més li agrada i per què?

7. Per a què aprofita Laia els caps de setmana.

-----------

I TU...

8. A quina hora et despertes?

9. Quin horari tens de treballa i/o de classes?

10. Quin és el moment del dia que més t’agrada i per què?

11. Per a què aprofites els caps de setmana?

12. T’agrada la teua rutina diària?

13. Quina seria per a tu la rutina diària ideal?

4

2. ORTOGRAFIA: LES MAJÚSCULES I LES MINÚSCULES (I). LA PUNTUACIÓ (II). ALTERNANCES DE LLETRES SEGONS VOCAL.

2.1. LES MAJÚSCULES I LES MINÚSCULES (I)

Cal conéixer quan escrivim majúscules i minúscules. L’ús depén de dos factors:

- 1. La situació que ocupa la paraula dins del text - 2. El tipus de paraula que siga

1. SEGONS LA SITUACIÓ QUE OCUPA LA PARAULA DINS DEL TEXT

MAJÚSCULA EXEMPLES

1. A principi de text El dia que Jaume entrà per les portes ...

2. Després de punt Va passar abans que ell. Arribaria tard de tota manera.

3. Després d’admiració o d’interrogació

Quina desgràcia! No han pogut fer res. Has arribat prompte? Volíem parlar amb tu.

4. Després de punts suspensius Ha vingut la família: pares, filles, cosins... També els amics més estimats.

MINÚSCULA EXEMPLES

5. Després de dos punts He portat a la motxilla de tot: llàpis, bolígrafs, llibres...

6. Enumeracions Per matricular-se cal aportar: - imprés de sol·licitud - fotocòpia del DNI - justificant de pagament

ACTIVITAT 1. Corregeix les majúscules i minúscules d’aquests textos i explica el tipus d’error que s’ha comés.

Tipus d’errors

M’agraden els esports: Futbol, Bàsquet, Ciclisme...

Hi ha tres tipus de cadires: - Clàssiques - Modernes - Futuristes

no he pogut menjar el que ma mare m’havia posat per a dinar.

Què dius? això no pot ser! ahir vaig parlar amb ell.

Em va dir de tot: bajoca, babau, sompo... només li faltava pegar-me una bufetada.

5

Ens ha mostrat que és un covard: Aquest matí no ha volgut aparéixer.

Vine ací! pots caure.

M’agraden els esports de risc: El parapent, L’ala delta i el Paracaigudisme.

No digues mentides! sempre m’enganyes.

Per què has comprat el regal? perquè és l’aniversari de rosa.

La fruita aporta vitamines, minerals, fibra... per aquest motiu cal menjar-ne.

Ella callà de sobte. no volia molestar-los.

Les persones amb beca són: - Majors de 65 anys - Estudiants - Aturats

2. SEGONS EL TIPUS DE PARAULA

MAJÚSCULA EXEMPLES

1. Nom i cognoms de persones o llocs

Em diuen Cecília i visc a Villena.

2. Formes abreujades de tractament Sr. Martí, Sra. Peris, Dra. Cantó, Prof. Sanvicent

3. Les primeres lletres del noms d’institucions, organismes, entitats o empreses.

Conselleria d’Educació, Ajuntament de Biar, Associació d’Alumnes del CP Germans Amorós, CFPA Arco Iris

4. Títols acadèmics i el nom de les assignatures

Graduat en Edució Secundària, llicenciat en Filologia, té un notable en Anglés

5. Esdeveniments singulars de la història

la Guerra Civil Espanyola, la Revolució Francesa, la Segona República Espanyola

6. La lletra inicial dels títols de llibres, articles, pel·lícules, obres de teatre o arts plàstiques (pintura, escultura, arquitectura, ceràmica...)

He llegit Cinquanta ombres de Grey, Els venjadors, m’agrada el quadre Guernica de Pablo Picasso

MINÚSCULA EXEMPLES

7. Dies de la setmana, mesos de l’any i les estacions

dilluns, el primer dimarts de maig, l’estiu, l’hivern

8. Places i carrers (la part que no és nom propi)

viu al carrer Trinquet, estic a l’avinguda de Ronda

9. Llocs geogràfics (la part que no és nom propi)

la mar Mediterrània, la serra de Mariola, el riu Vinalopó

6

ACTIVITAT 2. Corregeix les majúscules i minúscules d’aquests textos i explica el tipus d’error que s’ha comés.

Tipus d’errors

Estudie el batxillerat a la Plaça del Rotgle.

M’he anat de viatge per l’oceà Atlàntic.

Sóc andreu martí i he nascut a barcelona.

Vull traure un excel·lent en història.

Ha arribat ja el sr. cantó?

Ha portat una carta de la generalitat valenciana.

Has vist la pel·lícula de la Plaça de l’Alegria?

ACTIVITAT 3. Posa les majúscules que corresponga.

Joan josep sarrió, la plaça del diamant, l’estiu i la primavera, la directora general del centre, la conselleria de sanitat, ministeri d’hisenda, educació primaria, llengua castellana i literatura, el riu ebre, la mar negra la universitat d’alacant, d. antoni ferrandis, sra. Galduf.

ACTIVITAT 4. Marca amb color roig els errors de majúscules i minúsculesque hi trobes.

1. jaume I, el rei cristià més famós de la nostra història, va signar el tractat d’almizra amb alfons X que era rei de castella. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2. Li han posat de nom mariola per la serra del seu poble, ella va nàixer a banyeres de mariola i ara viu al carrer major al costat de l’ajuntament. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________ 3. l’alcadessa de saix ha anat a la inauguració del institut joan fuster. ______________________________________________________________________ 4. La professora de música i matemàtiques ha escrit un llibre que s’anomena ritme per a tots. _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ 5. Vull traure’m el graduat escolar i després estudiar un cicle formatiu Mitjà. _______________________________________________________________________

7

2.2. LA PUNTUACIÓ (II) : ... ? !

2.2.1. ELS DOS PUNTS

Els dos punts els utilitzem en els següents casos:

USOS EXEMPLES

1. Per a introduir una enumeració

Tenia el cap ple d’Idees: anar-se’n de viatge, comprar roba, llegir la novel·la del seu autor favorit...

2. Per a introduir un exemple El pronoms personals són de dos tipus: pronoms forts i pronoms febles.

3. Per a marcar l’inici d’una citació textual o d’un parlament. En aquest cas, darrere dels dos punts hem de posar majúscula.

Andrea li va dir seriosa: “Com tornes per ací, tindràs problemes”.

ACTIVITAT 1. Marca en les següents oracions 1,2,3, segons el cas que representa.

a) Francesc va declarar: “No sóc culpable de res”. ________ b) Per al viatge cal dur: passaport, bitllet d’avió i document d’identitat. ________ c) Hi ha tres formes de pujar a aquella muntanya: a peu, amb bicicleta i amb

cavall. ________ d) Les persones poden ser tres tipus: bones, roïnes o meninfots. e) El manifestant li va dir a la polícia: “No em detingueu, jo només defense el meu

lloc de treball, vosaltres teniu el vostre”. f) Un bon exemple de què l’escola pública funciona és el següent: el número de

matrícules augmenta any rere any. g) Vull agafar de tot per a la platja: tovallola, protector solar, ombrel·la i joguets

per als xiquets.

ACTIVITAT 2. Col·loca els punts suspensius i majúscula i minúscula on calga.

1. La cap del departament va cridar com una boja “jo sóc la responsable”. 2. No hi ha sermó que més odien els fills adolescents si vols eixir abans hauràs

d’arreplegar la teua habitació. 3. Agafa tot el que pugues del mercat fruita peix i carn. 4. Hi ha tres casos de malalts per contagi un de pallola, una grip i un de varicel·la. 5. Dos coses et dic abans de vindre a ma casa no es fuma i no es menja fora de la

cuina. 6. Només podeu vindre dos dies al mes el primer dimarts i l’últim diumenge. 7. Em va dir sóc fadrina i tinc 20 anys. Després quan la vaig conéixer estava casada

i en tenia 44. 8. Quan va veure el foc, cridava i cridava “socors, auxili”. A la fi, van arribar els

bombers.

8

9. El que més m’agrada de tu són els teus ulls, els teus cabells i que em portes el desdejuni al llit de matí.

ACTIVITAT 3. Col Ara et toca a tu! Series capaç de posar dos exemples de punts suspensius?

1. ENUMERACIONS:

- Als professors els diria tres coses:

- A la cartera porte:

2. EXEMPLES:

- Hi ha tres tipus de dones:

- Els hòmes són clarament imperfectes, per posar un exemple només d’alguns defectes dirien que són:

3. CITACIÓ TEXTUAL O PARLAMENT

- Quan era xicotet/xicoteta ma mare sempre em deia:

- Les paraules més boniques que m’han dit en la vida són:

2.2.2. ELS PUNTS SUSPENSIUS

I arribats a aquest punt... valga la redundància, hauràs d’explicar tu per a què serveixen els punts suspensius. Per a fer-t’ho més fàcil et donem els exemples.

USOS EXEMPLE

1.

Tinc moltes manies: odie les altures,

les multituds, els xiquets...

Ha portat llibres molt diversos:

d’amor, d’aventures, de ciència

ficció...

2.

A veure... no ho tinc clar... no entenc

res...

Tinc son... tinc fred... estic rara...

Uhmm... no sé si m’agrada massa

aquest anell que m’has regalat.

9

- Recorda que són tres i no quatre. - Podem utilitzar també la paraula “etcètera” o l’abreviatura “etc.”, però no és

correcte utilitzar els punts suspensius i etcètera a la vegada.

ACTIVITAT 4. Pots posar dos exemples de cada ús dels punts supensius: 1.A) B) 2. A)

B)

2.2.3. ELS SIGNES D’INTERROGACIÓ I D’ADMIRACIÓ ?!

- Se solen utilitzar al final de l’oració, encara que si la pregunta és molt llarga, s’accepta que es posen també al principi per evitar confusions. Exemple: On vas?

- No es poden ni duplicar ni triplicar. Incorrecte: Què fas??? No faces això!!!

- No es posa cap punt darrere d’aquest signes perquè ja inclouen el punt. Incorrecte: Quanta gent!.

ACTIVITAT 5. Escriu preguntes per aquestes respostes:

1. ________________________________ - No tinc ni idea.

2. ________________________________ - M’ho pensaré i et diré alguna cosa.

3. ________________________________ - Jo no li vaig dir res ofensiu.

4. ________________________________ - Sí, també li vaig dir que era una bruixa.

5. ________________________________ - M’ha costat 13.500 euros.

6. ________________________________ - No aniré perquè no m’interessa.

7. ________________________________ - Ahir.

8. ________________________________ - M’agradaria que fóra delicadament.

10

9. ________________________________ - Vaig arribar abans d’hora.

10. ________________________________ - No, no pense fer-ho!

ACTIVITAT 6. Escriu oracions exclamatives per a les següents situacions:

1. Arribes a ta casa i veus tota la cuina negra perquè t’has deixat el foc encés.

___________________________________________________________________

2. Has eixit, comença a ploure i no portes paraigua.

___________________________________________________________________

3. Has vist una persona preciosa i li vols tirar-li floretes.

___________________________________________________________________

4. Imagina que veus l’animal, l’insecte, la cosa, la persona... que més por et fa.

___________________________________________________________________

5. Et posen davant del plat de cuina que més fàstic et fa. Què diries?

___________________________________________________________________

6. Torna la teua millor amiga després de 5 anys sense veure-la i et sorprens perquè s’ha rapat els cabells i va plena de pírcings.

___________________________________________________________________

7. Veus als teus fills jugant amb coets i trons grossos. T’espantes moltíssim.

___________________________________________________________________

8. T’has comprat un Samsung Galaxy 7, t’entropesses, et cau de les mans i es trenca.

___________________________________________________________________

9. Et toca en un sorteig un viatge per a dos persones al voltant del món amb totes les despeses pagades.

___________________________________________________________________

10. La persona estimada et porta el regal que més has desitjat de la teua vida. Què diries quan obrires la caixa del regal?

__________________________________________________________________

11

2.3. ALTERNANCES DE LLETRA SEGONS LA VOCAL

Volem recordar en aquest apartat els canvis que fan algunes lletres segons la vocal que va a continuació.

AMB VOCAL A,O,U

AMB VOCAL E,I

J G ROJA→ROGES

TJ TG PLATJA→PLATGES

C QU BOCA→BOQUES

Ç C PEÇA→PECES

G GU BODEGA→BODEGUES

GU GÜ AIGUA→AIGÜES

QU QÜ PASQUA→PASQÜES

ACTIVITAT 1. Completa les lletres que hi falten.

1) J / G

__ APONESOS, __ ERANI, __ ENERAL, TARON__ER, __ ITANO, PRODI __ I, __ OVE, MON__ A, __UEU, DESDE__ UNI, __ ULIVERT, BO__ A, __ OTA, __ UGA.

2) TJ / TG

ALLO __ AMENT, ASSE__ AR, PI__ OT, CORA__ E, DESI__ EN, LLE__ A, REBU__ AR, REBU__ ES, A MI__ES, SALVA__E, SALVA__ADA, VIA__ ERS.

3) C / QU

__ ATALUNYA, __ OLÒMBIA, __ ARRER, __ ULLERA, __ IOSC, __ ANAL, MAS__OTA, __ UIXA, __ ONILL, __ ÍMICA, DESBLO __EJAR, DESMA __ ILLAR.

4) Ç o C

PLA __ A, FOR __ UDA, CAPA __ ITAT, ASSEGURAN __ A, PE__ A, EN __ ERTAT, FELI__ ITAT, CA__ ADOR, ANUN__ I, EXÈR __ IT, LLI __ Ó, ADRE __ A, VEN __ UT.

5) G o GU

GRO __ A, __ AT, __ OS, __ EPARD, ACONSE __ IR, DRO __ A, A __ ILA, A __ AFAR, CA __ EROLES, AR __ UMENT, ALFÀBE __ A, BODE __ ER, __ ISAT.

6) GU o GÜ

__ ANT, BILIN __ E, LIN __ ÍSTICA, PARAI __ ER, UN__ ENT, AMBI__ A, LLEN __ ETA, SE __ ENT, LLEN __ ES, AI __ A, PIN __ INS, __ ANYAR, __ ANYADOR.

12

7) QU o QÜ

__ ATRE, __ OCIENT, __ ARANTA, A __ EDUCTE, OBLI __ ITAT, __ ESTIÓ, CONSE __ ÈNCIA, FRE __ ÈNCIA, FRE __ ENT, A __ ÍFER, TERRA__ I, TERRÀ __ IA.

ACTIVITAT 2. Escriu les lletres que falten.

A O U E I

RO___ A, RO___OS RO___ES, RO___ENC, ENRO___IR

MEN___AR, MEN___ADOR JO MEN___E, TU MEN____ES, ELLS MEN___EN

NETE____AR, NETE___ADOR JO NETE___E, TU NETE____ES, ELLS NETE___EN

ESPON___A, ESPON___OSITAT ESPON___ES

ENVE___A, ENVE___ÓS JO ENVE___E, TU ENVE___ES

VIAT___AR, VIAT____ANT VIAT___ER, VIAT___E, VIAT___ES

JUT___AR, JUT___AT JUT___E, TU JUT___ES

DESIT___AR, DESIT___ÓS NOSALTRES DESIT___EM, ELLES DESIT___EN

PEN___AR, PEN___A-ROBES TU PEN___ES, VOSALTRES PEN___EU

FÀBRI___A, FABRI___AR TU FABRI___ES, NOSALTRES FABRI___EM

MI___A MI___ETES

ARRAN___A, ARRAN___APINS TU ARRAN___ES, VOSALTRES ARRAN___EU

RO___A, RO___ÓS RO___ES

FRES___A, REFRES___AR FRES___ES, NOSALTRES ENS REFRES___EM

CÀRRE___A CÀRRE___ES

LLEN__A, LLEN___ATGE LLEN___ES

AI___A AIG___ES, AIG___ERA

AMBIG___A AMBIG___ES, AMBIG___ITAT

OBLIQ___A OBLIQ___ITAT, OBLIQ___ES

13

ACTIVITAT 3. A veure si ets capaç d’escriure sense mirar dos paraules amb cadascuna d’aquestes lletres.

J

G

A

E

I

O

U

TJ

TG

A

E

I

O

U

C

QU

A

E

I

O

U

14

Ç

C

A

E

I

O

U

G

GU

A

E

I

O

U

GU

GÜ

A

E

I

O

U

QU

QÜ

A

E

I

O

U

15

3. GRAMÀTICA: EL NOMBRE, ELS NÚMEROS CARDINALS I EL PRESENT D’INDICATIU DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

3.1. EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS I DELS ADJECTIUS Els substantius i els adjectius tenen forma de singular i plural. El plural es forma a partir de la forma en singular.

FORMACIÓ DEL NOMBRE

SINGULAR PLURAL EXEMPLES

1 REGLA GENERAL: SINGULAR

→AFEGIM UNA –S

FILL→FILLS

2

ACABATS EN A ÀTONA

→AFEGIM -ES DE VEGADES HEM DE CANVIAR ALGUNA CONSONANT:

C→Q Ç→C GU→GÜ G→GU J→G

ONA→ONES

RICA→RIQUES FELIÇ→FELICES AIGUA→AIGÜES ERUGA→ERUGUES ROJA→ROGES

3 ACABATS EN VOCAL TÒNICA

→AFEGIM -NS MACARRÓ→ MACARRONS

4 ACABATS EN –Ç, -X, -IX, -TX→

→AFEGIM -OS

CAPAÇ→ CAPAÇOS REFLEX→REFLEXOS SUFIX→SUFIXOS COIX→COIXOS DESPATX→DESPATXOS

5 MASCULINS AGUTS ACABATS EN CONSONANT+S,-ÍS, –ÚS

→AFEGIM -OS

CURS→CURSOS PIS→PISOS ABÚS→ABUSOS

6 MASCULINS AGUTS ACABATS EN: -ÀS, -ÉS, -ÓS

→AFEGIM –SOS

NAS→NASSOS CONGRÉS→CONGRESSOS GOS→GOSSOS EXCEPCIÓ: GENTILICIS FRANCÉS→FRANCESOS ANGLÉS→ANGLESOS

16

ACTIVITAT 1. Completa les taules que tens a continuació amb les paraules adequades.

REGLA 1. Singular →afegim una -s

Sostre Pare

Teclat Nebot

Piano Oncle

Armari Front

Metge Full

Bolígraf Llibre

All Advocat

Home Cap

Advocat Clau

Professor Paper

Jove Mocador

Anell Llit

REGLA 2. Acabats en -a àtona→ afegim –es. Alerta amb els canvis ortogràfics!

Revolta Rialla

Llibreta Llanda

Motxilla Cama

Xica Poca

Boca Soca

Oca Traca

Coca Rica

Placa Autèntica

Audaç Adreça

Raça Llança

Força Aliança

Esperança Creença

Confiança Assegurança

Aigua Egua

Paraigua Piragua

Llegua Travallengua

Pasqua Fuga

Bodega Eruga

Figa Alga

Piga Vaga

Droga Arruga

Ortiga Botiga

Alfàbega Col·lega

Mànega Espiga

Taronja Pluja

Monja Corretja

Granja Platja

17

REGLA 3. Acabats en vocal tònica→ afegim una -ns Camí Cosí

Camió Veí

Sa Fre

Robí Carbó

Albí Aleví

Afició Adicció

Premonició Contradicció

Ablació Adopció

Eslové Alé

Amé Americà

Mà Peruà

Algú Cadascú

REGLA 4. Acabats en –ç, -x, -iX, -tx→ afegim -os Voraç Feroç

Atroç Capaç

Reflex Perplex

Sufix Prefix

Influx Reflux

Fix Complex

Baix Flaix

Fluix Coix

Feix Calaix

Peix Cartutx

Capritx Escabetx

Sandvitx Empatx

REGLA 5. Masculins aguts acabats en consonant+s, -ís,-ús→ afegim -os Avís País

Anís Matís

Incís Abús

Compromís Microbús

Ús Barnús

Autobús Obtús

Il·lús Intrús

Confús Embús

Vals Pols

Vers Advers

Pervers Concurs

Discurs Impuls

18

REGLA 6. Masculins aguts acabats en -às, -és, -ós→ afegim -sos Capatàs Nas

Pas Fracàs

Cabàs Matalàs

Traspàs Escàs

Espés Succés

Interés Ingrés

Procés Tros

Esbòs Gros

Mos Terròs

Malaltús Arròs Excepció: gentilicis que acaben en -és→afegim -os

Irlandés Holandés

Finlandés Aragonés

ACTIVITAT 2. Torna a escriure les frases següents canviant el nombre.

1. La taronja valenciana és molt roja i dolça.

2. Aquesta boca de llop no té la dent ben col·locada.

3. La monja menja una tortada a la platja.

4. Hem recuperat la cançó tradicional del repertori clàssic.

5. La vaca té una puça i una taca blanca un poc lletja.

6. La pluja obliga a traure el paraigua.

7. L’assegurança no paga quan hi ha una vaga pública.

8. Hui explica la llengua romànica.

9. La piragua antiga anava per l’aigua dolça.

10. La barca groga pesca poca cosa.

11. A la botiga grega es ven una coca fresca.

12. La senyora rica caça una peça única.

Adaptat de http://catalaactivitats.blogspot.com.es/

19

ACTIVITAT 3. Completa les sèries següents segons l’exemple

Masculí Sing. Masculí Plural Femení sing. Femení plural

Sa Sans Sana Sanes

Feliç

Pobre

Groc

Beix

Foniatra

Lent

Marroquí

Atroç

3.2. ELS NUMERALS CARDINALS

ELS NÚMEROS CARDINALS

NÚMEROS FINS AL CENT

ZERO DEU VINT TRENTA QUARANTA

UN-UNA ONZE VINT-I-UN TRENTA-UN QUARANTA-DOS

DOS-DUES DOTZE VINT-I-DOS TRENTA-DOS CINQUANTA

TRES TRETZE VINT-I-TRES TRENTA-TRES CINQUANTA-SIS

QUATRE CATORZE VINT-I-QUATRE TRENTA-QUATRE SEIXANTA

CINC QUINZE VINT-I-CINC TRENTA-CINC SEIXANTA-SET

SIS SETZE VINT-I-SIS TRENTA-SIS SETANTA

SET DÈSSET VINT-I-SET TRENTA-SET HUITANTA

HUIT DIHUIT VINT-I-HUIT TRENTA-HUI NORANTA

NOU DÈNOU VINT-I-NOU TRENTA-NOU CENT

ACTIVITAT 1. Torna a escriure els números anteriors i marca en roig quin et semblen més difícils.

20

ACTIVITAT 2. Escriu amb lletres les xifres següents:

4-

8-

9-

12-

14-

16-

17-

18-

19-

20-

21-

28-

32-

33-

34-

40-

43-

47-

54-

58-

65-

64-

76-

86-

88-

97-

94-

100-

ACTIVITAT 3. Dictat de números.

ALGUNES OBSERVACIONS

- Els numerals cardinals no tenen femení, excepte un/una, dos/dues, cents/centes.

- Alerta amb el número u. U i un tenen usos diferents. En la majoria dels casos utilitzem un. Només utilitzem u quan ens referim al número 1. Exemple: Tinc un germà. Sóc el número 1 de la classe.

21

- GUIONET:

Com has pogut observar posem un guionet entre les xifres de les DESENES i les UNITATS: Trenta-dos, quaranta-set, cinquanta-huit.

També hem de posar guionet entre les UNITATS DE CENTENA i la paraula CENTS: dos-cents, tres-centes, cinc-centes.

Per recordar quan posar el guionet pots recordar la paraula DUC. (DESENES-

UNITATS, UNITATS-CENTENES).

NÚMEROS FINS AL MIL

CENT CENT VINT

DOS-CENTS/DUES CENTES CENT TRENTA-DOS

TRES-CENTS /CENTES DOS CENTS QUARANTA

QUATRE-CENTS/CENTES DUES CENTES QUARANTA-TRES

CINC-CENTS/CENTES QUATRE-CENTS CINQUANTA-CINC

SIS-CENTS/CENTES CINC-CENTS SEIXANTA-HUIT

SET-CENTS/CENTES SIS-CENTS SETANTA-NOU

HUIT-CENTS/CENTES SET-CENTS HUITANTA-U

NOU-CENTS/CENTES HUIT-CENTES VINT-I-HUIT

MIL NOU-CENTS SETZE

ACTIVITAT 4. Escriu les següents quantitats en lletra:

214 professors __________________________________________________________

666 euros ______________________________________________________________

874 cadires _____________________________________________________________

391 ordinadors __________________________________________________________

426 llàpis ______________________________________________________________

516 llibres ______________________________________________________________

675 dones ______________________________________________________________

618 disfresses __________________________________________________________

785 carrers _____________________________________________________________

869 jaquetes ____________________________________________________________

817 homicides __________________________________________________________

944 amigues ____________________________________________________________

22

955 amics ______________________________________________________________

1000 anys ______________________________________________________________

ACTIVITAT 5. Llig les següents xifres. Demana ajuda als teus companys i companyes si tens alguna dificultat.

300 145 817 366

569 256 928 500

695 698 769 689

780 895 555 450

820 759 404 569

ACTIVITAT 6. Corregeix els errors que apareixen en l’escriptura d’aquestes xifres.

1. QUATRE CENTS CINQUANTA-CINC

2. SIS-CENTS SEZE

3. SET-CENTES CUARANTA-CINC

4. HUIT CENTES CINCUANTA-CUATRE

5. NOU-CENTS DESET

6. CUATRE-CENTS DENOU

7. SET-CENTS SETANTA CUATRE

8. CINC CENTS NORANTA-SIX

9. TRES-CENTS TREZE

10. TRES CENTS TRENTA SIX

11. HUIT-CENTS NORANTA-CINQ

23

3.3. INTRODUCCIÓ A LA FLEXIÓ VERBAL. COM ES CONJUGUEN ELS VERBS? EL PRESENT D’INDICATIU (III): ELS VERBS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

3.3.1. INTRODUCCIÓ: COM ES CONJUGUEN ELS VERBS?

Abans de començar a conjugar el present d’indicatiu, cal aprendre a conjugar el verbs.

Tenim 3 conjugacions, la primera, són els verbs amb infinitius acabats en –AR, la

segona són els verbs amb infinitius acabats en -ER, -RE o –R i la tercera, són els verbs

amb infinitius acabats en –IR.

Procediment per a conjugar:

- En primer lloc, cal fer la separació entre LEXEMA (ARREL) i MORFEMA.

El LEXEMA o ARREL és la part del verb que no canvia.

Els MORFEMES són les parts del verb que canvien.

1. Hem de posar el verb en la forma d’INFINITU, és a dir, amb l’acabament –AR, -ER

O –RE, -IR.

JO CANTE → CANTAR

TU TEMS→ TÉMER

NOSALTRES ENTENEM→COMPRENDRE

VOSALTRES PARTIU→PARTIR

2. Amb l’infinitiu, separem el lexema o arrel de la terminació –AR, -ER o –RE, -IR. I ja

tenim el LEXEMA del verb regular.

LEXEMA MORFEMA

CANT -AR

TÉM -ER

ENTEND -RE

PART -IR

3. A continuació, afegirem al LEXEMA els morfemes del temps verbal que vulguem

conjugar: present, passat, futur...

LEXEMA MORFEMA

JO CANT -E (PRESENTE)

JO CANT -ARÉ (FUTUR)

JO CANT -AVA (PASSAT)

TU CANT -ARES (PASSAT)

24

ACTIVITAT 1. Passa les següents formes verbal a infinitiu i separa el LEXEMA dels

MORFEMES.

INFINITIU INFINITIU

JO SOPAVA SOP/ AR TU COMPRES

TU ESTIMAVES ESTIM/ AR ELL RIU

ELLA TEMIA NOSALTRES SOM

NOSALTRES PERDÍEM VOSALTRES ESTEU

VOSALTRES COMPRENÍEU

VOSALTRES TREBALLAREU

ELLS TRADUIRAN JO PENSE

ELLA ESTUDIARÀ JO CONDUESC

ELL PERDÉ ELLA PERSEGUEIX

NOSALTRES ESCRIVIM ELLS CONEIXEN

VOSALTRES TREBALLEU ELL PROHIBEIX

JO EM DESDEJUNE ELL INTUEIX

ELLA VESTIA NOSALTRES VIVIM

VOSALTRES ESTUDIÀVEU JO ALCE

ELLA BALLARÀ TU CACES

ELL SOMIARÀ NOSALTRES PESQUEM

JO MENJAVA TU DORMS

ELLS VENIEN ELL PERSEGUIRÀ

VOSALTRES DONEU TU PATIRÀS

NOSALTRES ESCOLTAREM VOSALTRES ANEU

VOSTÉ FA ELLS CONSTRUEIXEN

NOSALTRES DIREM VOSALTRES SOU

JO NETEGE TU VIATGES

ELLA FABRICARÀ ELLS DESTRUEIXEN

25

3.3.2. EL PRESENT D’INDICATIU(III): ELS VERBS REGULARS

El present d’indicatiu l’utilitzem per a parlar d’accions que passen en el moment de parlar o que es realitzen habitualment.

De vegades, el podem utilitzar com a passat en fets històrics: Jaume I conquesta

València el 1238. O com a futur: Demà anem al cine.

Tenim 3 conjugacions, la primera, són els verbs amb infinitiu acabat en –AR, la

segona són els verbs amb infinitius acabats en –ER, -RE o –R i la tercera, són els verbs

amb infinitiu acabat en –IR, pot ser pura o incoativa.

Hi ha verbs regulars i verbs irregulars. Els regulars mantenen el mateix arrel o lexema

en totes les formes verbals, mentre que els irregulars canvien d’arrel o lexema.

En aquesta unitat estudiarem els verbs de la primera conjugació que són tots regulars

excepte els verbs ANAR i ESTAR.

Al final de la unitat repassarem els verbs irregulars que vam donar la primera

avaluació.

VERB MODEL

DIN -AR

JO DIN -E

TU DIN -ES

ELL/ELLA/VOSTÉ DIN -A

NOSALTRES DIN -EM

VOSALTRES DIN -EU

ELLS/ELLES/VOST DIN -EN

ACTIVITAT 1. Subratlla tots els verbs que trobes a la lectura de la pàgina 1.

ACTIVITAT 2. Escriu només els que són de la primera conjugació. Per fer aquest

exercici has de passar la forma verbal del text a infinitiu.

ACTIVITAT 3. Conjuga els següents verbs de la primera conjugació: TROBAR, DINAR,

SOPAR, PORTAR, AGAFAR, ESCURAR, TREBALLAR, ESCOLTAR.

26

JO

TU

ELL/-A

NOSALTRES

VOSALTRES

ELLS/ELLES

JO

TU

ELL/-A

NOSALTRES

VOSALTRES

ELLS/ELLES

VERBS QUE CANVIEN DE GRAFIA (LLETRA)

Cal adaptar la lletra segons la vocal amb què comence la desinència verbal, recorda: QUA QÜE QÜI QUO QUU ADEQUAR: JO ADEQÜE, TU ADEQÜES, ELLA

ADEQUA.

JA GE GI JO JU MENJAR: JO MENGE, TU MENGES, ELLA MENJA.

GA GUE GUI GO GU PREGAR: JO PREGUE, TU PREGUES, ELLA

PREGA.

CA QUE QUI CO CU PESCAR: JO PESQUE, TU PESQUES, ELLA PESCA.

ÇA CE CI ÇO CAÇA: JO CACE, TU CACES, ELLA CAÇA.

27

ACTIVITAT 4. Conjuga REGAR, ARREPLEGAR, ALÇAR, DESITJAR, PUJAR, TANCAR i

CAÇAR.

JO

TU

ELL/-A

NOSALTRES

VOSALTRES

ELLS/ELLES

JO

TU

ELL/-A

NOSALTRES

VOSALTRES

ELLS/ELLES

ACTIVITAT 5. Ompli els buits amb les formes verbals que corresponguen.

1. Ella __________ (MENJA) molt quan ix de festa. 2. Nosaltres __________ (CANTAR) totes les cançons antigues. 3. Vosaltres __________ (COMPRAR) els utensilis de la cuina. 4. Ells __________ (AGAFAR) l’autobús de rodalies per anar de viatge. 5. Jo li __________ (DEMANAR) les claus de la classe al conserge. 6. Nosaltres __________ (PESCAR) peixos al riu. 7. Vosaltres __________ (TANCAR) la porta de casa amb clau i forrellat. 8. Vosté no __________ (ARREPLEGAR) mai la seua habitació. 9. Vostés __________ (REGAR) les plantes de nit. 10. Jo __________ (PENSAR) en veu alta i ella es riu. 11. Les meues germanes __________ (CONTAR) històries antigues quan algú ho

__________ (DEMANAR).

28

ACTIVITAT 6. Tradueix les següents oracions.

1. Yo canto bien por la mañana.

2. Nosotros cogemos el autobús.

3. Ellos piden dinero siempre.

4. Vosotros lleváis días sin trabajo.

5. Usted no cuenta la verdad.

6. Ustedes comen rápido y sin masticar.

7. Tu encuentras el tesoro.

8. Ellas trabajan en la fábrica.

9. Ellas comen a las dos.

10. Usted cena con su familia.

29

4. EXPRESSIÓ ESCRITA. PARLAR DE LA TEUA QUOTIDIANITAT

ACTIVITATS DE LA VIDA QUOTIDIANA

ACCIONS

ALÇAR-SE, GITAR-SE, ANAR AL LLIT, FER UNA SESTA (O UNA BECADA), DESCANSAR, DORMIR, DESPERTAR-SE. ANAR, ARRIBAR, TORNAR, COMENÇAR, ACABAR, FINALITZAR, PASSEJAR, CÓRRER, CAMINAR. APROFITAR, TREBALLAR, DIVERTIR-SE, AVORRIR-SE, EIXIR, ENTRAR, ESTUDIAR, FER. ESCOLTAR MÚSICA, FER ELS DEURES, LLEGIR, ESCRIURE, NADAR, PARLAR, PRACTICAR ESPORT, VIATJAR, TOCAR LA GUITARRA, VEURE LA TELEVISIÓ, CONNECTAR-ME AL XAT, VEURE L’INTERNET, ESCRIURE WHATSAPPS.

ACCIONS SOBRE ELS MENJARS

MENJAR, DESDEJUNAR-SE, ESMORZAR, DINAR, BERENAR, SOPAR, RESSOPAR

ACCIONS SOBRE LA NETEJA DE LA CASA

AGRANAR, ARRUIXAR, CUINAR, ESCURAR LA VAIXELLA, LLAVAR LA ROBA, NETEJAR, ORDENAR, NETEJAR, RENTAR, TORCAR LA POLS

ACCIONS SOBRE LA HIGIENE PERSONAL

AFAITAR-SE, BANYAR-SE, DEPILAR-SE, DUTXAR-SE, ENSABONAR-SE, MAQUILLAR-SE, PENTINAR-SE, RASPALLAR-SE LES DENTS, LLAVAR-SE LA CARA.

30

ACTIVITAT 1. Parla’ns ara de la teua vida diària. Selecciona aquelles accions que sols realitzar diàriament en diferents part del dia, però escriu-les en primera persona del singular. Observa l’exemple.

Quan parlem de les parts del dia podem utilitzar les preposicions A o DE. Exemple: Al matí o de matí.

AL MATÍ

M’alce del llit.

AL MIGDIA

A LA VESPRADA

A LA NIT

31

ACTIVITAT 2. Assenyala quines d’aquestes activitas fas i amb quina freqüència. Recorda utilitzar la primera persona del singular per a parlar de tu mateix.

SEMPRE SOVINT ALGUNA VEGADA

QUASI MAI MAI

ET DUTXES

ET BANYES

DESDEJUNES FORT

VAS A PASSEJAR

VEUS LA TELEVISIÓ FAS ALGUNT TIPUS D’ESPORT

IXES AMB ELS TEUS AMICS/AMIGUES

JUGUES A CARTES

ESMORZES AL BAR

DINES AMB LA FAMÍLIA

PRENS POSTRES

PARES TAULA

FAS BECADETA O SESTA

BERENES

MENGES FRUITA ENTRE MENJARS

ET VESTEIXES ELEGANT

VAS AL CINE

VAS AL TEATRE

ERES USUARI DE JOCS ELECTRÒNICS

UTILITZES LES XARXES SOCIALS

VIATGES A L’ESTRANGER

BALLES

MENGES LLEPOLIES

LLEGEIXES PREMSA

ESCOLTES MÚSICA

T’AGRADA EL WASAP

SOPES TARD

CUINES

PARLES EN VEU ALTA A SOLES

ET MOSSEGUES LES UNGLES

PERDS ELS NERVIS

SEGUEIXES LA TEUA INTUÏCIÓ

ET POSES ROMÀNTIC/-ICA

DORMS AMB PIJAMA

32

ACTIVITAT 3. Elegiu una de les següents activitats.

A) Inventeu una setmana d’un personatge famós. La resta haurà de conèixer de qui es tracta.

B) Inventeu una setmana d’algun d’aquests personatges: el president del govern, una futbolista, un treballador de tarot, una reina, un activista ecologista, un rector, un rodamón, una aventurera, un pallasso. La resta haurà de conèixer de qui es tracta.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES

MATÍ

VESPRADA

NIT

DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

MATÍ

VESPRADA

NIT

33

VERBS IRREGULARS QUE ESTUDIÀREM A LA UNITAT 1

ESTAR TINDRE

JO ESTIC JO TINC

TU ESTÀS TU TENS

ELL/-A ESTÀ ELL/-A TÉ

NOSALTRES ESTEM NOSALTRES TENIM

VOSALTRES ESTEU VOSALTRES TENIU

ELLS/ELLES ESTAN ELLS/ELLES TENEN

PODER VIURE

JO PUC JO VISC

TU POTS TU VIUS

ELL/-A POT ELL/-A VIU

NOSALTRES PODEM NOSALTRES VIVIM

VOSALTRES PODEU VOSALTRES VIVIU

ELLS/ELLES PODEN ELLS/ELLES VIUEN

FER SER

JO FAIG JO SÓC

TU FAS TU ETS

ELL/-A FA ELL/-A ÉS

NOSALTRES FEM NOSALTRES SOM

VOSALTRES FEU VOSALTRES SOU

ELLS/ELLES FAN ELLS/ELLES SÓN

VOLER

JO VULL

TU VOLS

ELL/-A VOL

NOSALTRES VOLEM

VOSALTRES VOLEU

ELLS/ELLES VOLEN

34

PER A QUÈ PRACTIQUES

CANTAR SER ESTAR TINDRE PODER VOLER VIURE FER

CANTAR SER ESTAR TINDRE PODER VOLER VIURE FER

CANTAR SER ESTAR TINDRE PODER VOLER VIURE FER

CANTAR SER ESTAR TINDRE PODER VOLER VIURE FER

CANTAR SER ESTAR TINDRE PODER VOLER VIURE FER

35

DICTATS PUNTUACIÓ

https://sites.google.com/a/xtec.cat/dictats4

DICTATS ALTERNANCES

La paciència és la mare de la ciència.

L’àvia sempre em diu que li faci un petó i una abraçada.

L’última cosa que es perd sempre és l’esperança.

La millor manera de menjar fruita és talladeta petita i barrejada en una macedònia.

Tens molta força! Ets molt forçut.

Si portes la teva balança i jo porto la meva tindrem dues balances.

Primer anirem a una plaça, i després a una altra i a una altra. Això fan tres places.

Tu llances el dau el primer, i després el llanço jo.

Aquest gos es grata molt. No deu tenir una puça, sinó una família sencera de puces.

36

ga, gue, gui,go, gu

Quin cangueli si em trobo de sobte amb un orangutan fora de la gàbia. Ja em podeu dir caguetes, ja, que estic segur que vosaltres també us quedaríeu guenyos de l’ensurt, les cames us farien figa i les mànigues de la camisa no us tocarien a la pell. Per sort aquesta mena de coses no passen gaire sovint ...

En aquell cas d’espionatge, el jutge va demanar que li portessin totes les proves. Les imatges de les petjades que havien trobat, la corretja del gos que s’havia escapat i que deien que era molt ferotge.

Feia una calitja molt pesada i els policies suaven d’allò més, perquè tot havia passat a ple estiu

i prop de les platges.

ca, que, qui, co, cu

Fa quinze dies que a l’escola ens van dir que havíem d’escriure un poema. I de què puc parlar?

No se m’acut res. Què us sembla una poesia poca-solta parlant de quan surten les primeres

mosques i de quants mosquits tenim? O d’una d’exòtica parlant d’unes terres desconegudes? I

una de malenconiosa parlant dels records de quan era petit? Ja ho tinc! Una que parli de com

costa escriure una poesia quan no saps per on començar!