CARRER

DE

ROSALIND FRANKLIN Rosalind Franklin Londres, 1920 -1958

Aplica els raigs X a l'estudi de l'ADN i l'estructura dels cristalls

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Rosalind Elsie Franklin

Científica britànica que va tenir un paper destacat

en la major fita del desenvolupament de la biologia

molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.

Rosalind Franklin es va doctorar en Química física al 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques

de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat, de París.

Franklin va morir prematurament, de càncer d'ovari, al 1958 a Londres, amb tota probabilitat per

efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves

investigacions.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

CARRER DE

MARIA MITCHELL Maria Mitchell

Nantucket (Massachusetts),1818 - Lynn (Massachusetts), 1889

Primera dona astrònoma dels Estats Units

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Maria Mitchell 1818-1889 Massachusetts.

Astrònoma americana. Mitchell va ser la primera dona americana que es va dedicar

professionalment a l'astronomia.

L'any 1847 va descobrir un cometa desconegut amb un telescopi que es coneixeria com "Miss Mitchell's Comet"

(C/1847 T1, segons la designació moderna).

Va ser professora d’astronomia al Vassar College al

1865.

Va rebre una medalla d'or (equivalent als Nobel) atorgada pel rei Frederic VI de Dinamarca pel

seu descobriment; la medalla deia: "No en va veiem la creació i l'augment de les estrelles".

En protesta contra l’ esclavitud deixà de vestir roba

de cotó. Assistia a les reunions de dones sufragistes

tal i como Elizabeth Cady Stanton i va fundar l’ American Association for the Advancement of Women.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

PLAÇA DE

MONTSERRAT ALAVEDRA Montserrat Alavedra i Comas

Terrassa, 1945 - 1991

Soprano. Estudiant del Mozarteum de Salzburg i Viena. Professora de cant, dicció i repertori de la Universitat de Washington (Seattle).

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Montserrat Alavedra i Comas

Terrassa 1946 - Barcelona 1991.

Va ser soprano i va fer la seva formació musical a

Barcelona, Madrid i Salzburg, va iniciar la seva carrera professional de molt jove debutant a Salzburg

i va aconseguir èxits importants a Viena.

Al final de la seva vida va viure als Estats Units i fou una pedagoga vocal de gran prestigi en aquest país.

Exercí com a professora de la Càtedra de Cant i Dicció de la Universitat nord-americana de Washington-Seattle.

Afectada per una llarga malaltia, morí en plena maduresa artística.

L'any 1992 es creà a Terrassa el Concurs de Música de Cambra Montserrat Alavedra en honor seu.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

PASSATGE DE

MONTSERRAT ROIG Montserrat Roig i Fransitorra

Barcelona, 1946-1991

Escriptora

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Montserrat Roig Barcelona 1946 - 1991.

Escriptora en català de novel·les, contes, reportatges

i articles periodístics.

Es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

La seva dedicació gairebé vocacional és el que la fa entrar al món de la narrativa ja de ben jove. La seva

intenció de dedicar-se professionalment a la literatura li

fa alternar la narrativa amb l'assaig, la biografia, la crònica i el periodisme.

Anglaterra, primer com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol (1973-74) i després com a

professora visitant a Glasgow, a la Universitat d'Strathclyde (1983).

Té una trajectòria literària, breu però intensa, està marcada per una obsessió: "Sempre que escric una cosa

és perquè no entenc el que veig".

Petilla de Aragón, 1852 - Madrinvestigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

CARRER DE

ROSA TURU Rosa Turu

Terrassa, 1895 - Barcelona, 1984

Metgessa

Primera terrassenca llicenciada en medicina, a la Universitat de Barcelona

Numeració Sense

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Rosa Turu i Marsal Terrassa 1895 – Barcelona 1984.

Va ser la primera dona terrassenca que és llicencià en Medicina a la universitat de

Barcelona, matriculada a la facultat el 1917 i

llicenciada el 1923.

Tingué una vida professional llarga i activa i es dedicà, principalment, a l’obstetrícia i a la ginecologia.

Directora de la Clínica Santa Matrona de Barcelona, on també va treballar d’anestesista.

El 1932 va crear la primera escola d’infermeres de la ciutat.

Fins el dia que va morir va treballar de ginecòloga, el 5 de novembre de 1984 a Barcelona.

La ciutat li posà el seu nom a una plaça.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

CARRER DE

DOLORS ALEU Dolors Aleu i Riera

Barcelona, 1857 - 1913

Metgessa

Primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol, l'any 1879.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Dolors Aleu Barcelona, 1857 – 1913

Filla d´una família de la burgesia barcelonina, l'any 1874, en presentar-se a la Facultat de Medicina per assistir regularment a les classes de primer curs de

carrera, trenca tots els motlles socials, morals i intel·lectuals de l’època, que

només concedeixen a la dona un paper domèstic.

Va ser la primera dona doctorada en medicina de l'Estat espanyol. Obtingué el

títol de llicenciada, després de superar l'examen de

grau amb qualificació d’excel·lent, el 6 de maig

de 1882, i el doctorat el 6 d'octubre del mateix any.

La dedicació d'aquesta plaça està vinculada a la proximitat del CAP (Centre d'Atenció Primària) de

Sant Pere Nord.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

PLAÇA DE LES

ORDIDORES Ordidora: operària que disposa els fils al corró plegador,

paral·lelament a les vores, i que després alimenta el teler. Era una operació tradicionalment duta a terme per dones.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Les ordidores La base del teixit: ordit i trama

Per fer teixits a partir de fils es fa servir un teler. Tots funcionen segons el mateix principi: un conjunt de fils molt junts i paral·lels, l'ordit, que són travessats de manera perpendicular, per un altre fil anomenat trama.

La feina de l'ordidora consisteix en reunir tots els fils destinats a formar el llarg d'una peça de teixit, de forma ordenada, a fi d'enrotllar-los al plegador destinat al teler. L'ordidora col·loca les bobines a la fileta per començar a ordenar els fils que passen a l'ordidor.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

CARRER DE

ROSA SENSAT Rosa Sensat i Vila

El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961

Pedagoga

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

Rosa Sensat El Masnou, 1873-Barcelona, 1961

Rosa Sensat és una figura cabdal de la renovació pedagògica a Catalunya.

Estudià magisteri a l'Escola Normal de Barcelona i

després es traslladà a Madrid per completar els seus estudis. Més tard, viatjà a Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra, països on entrà en contacte amb les noves tendències filosòfiques, psicològiques i pedagògiques del moment.

Quan va tornar a Catalunya, esdevingué directora de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona (1914-30).

També fou directora pedagògica de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

PASSATGE DE

MERCÈ RODOREDA Mercè Rodoreda i Gurgui

Barcelona, 1909 - Girona, 1983

Escriptora

Mercè Rodoreda i Gurguí

Barcelona 1908 - Girona 1983.

Escriptora catalana que va rebre, entre altres

guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de

1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal

com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva

obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció

comprèn tots els gèneres literaris; poesia, teatre o conte,

tot i que destaca especialment en la novel·la.

« Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric

per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.»

Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat

PARC

TORRENT DE LES BRUIXES

Toponímia històrica

Parc Torrent de les Bruixes

En una declaració presa als testimonis acusadors i delators feta en el judici realitzat a Terrassa, l’any 1619, contra Margarida Tafanera, Joana Toy, Joana

Sabina i Guillema Font.

Es diu que les esmentades dones es reunien els dijous a la nit, en un lloc solitari prop de Terrassa, al peu d’una casa que li deien Quadra d’en Palet, i que allí sota un pi, les esperava el diable assegut en una cadira, vestit

de vellut, i que una darrere l’altra s’acostaven al diable fer-li acatament i homenatge, besant-li la mà.

...

Caça de bruixes al Vallès, R.GARCÍA CARRERA

Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934

Investigador. Premi Nobel de Medicina 1906.

PLAÇA

DEL ROC BLANC

Nom del turó que separa els termes de Terrassa i Viladecavalls i que dóna nom al barri

Plaça del Roc Blanc (Pedra Blanca) El dia 27 d’octubre de 1619 en un lloc anomenat Pedra

Blanca (el turó que separa els termes de Terrassa i Viladecavalls i que dóna nom al barri).

Van ser penjades:

Margarida Tafanera,

Eulàlia Totxa,

Joana Sabina,

Guillema Font, àlies Miramunda, i

Miquela Casanovas, àlies l’Esclopera.

El lloc on sembla ser que van ser executades, al turó del barri del Roc Blanc, a prop del Carrer Sorolla.