Taller per aprendre a posar en marxa CoP. Jesús Martínez
-
Upload
departament-de-justicia-generalitat-de-catalunya -
Category
Business
-
view
1.305 -
download
3
Transcript of Taller per aprendre a posar en marxa CoP. Jesús Martínez
1
EAPCJesús Martínez [email protected], 22 de gener de 2009
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin l’autor (Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Taller per aprendre a posar en marxa CoP
2
De vegades quan parlem d'innovació a l’Administració podem
tenir aquesta percepció:
3
http://www.flickr.com/photos/fuen446/2725020761/
Xoc de trens
4
Societat emergent versusAdministració tradicional?
- Era del coneixement versus rutines administratives
- Era de la col·laboració versus compartimentació
- Era de la innovació versus procediment habitual
- Era de la participació versus vies reglades
- Era de les organitzacions flexibles, planes… versus jerarquització
- Aprenentatge permanent i situat... versus accions formatives en aula
- Xarxa versus organigrama
5
És possible i realista plantejar-se la col·laboració com una eina
habitual a l'Administració?
6
El que tu sapsen el teu context
Creem junts
El que sabemtots dos
El que jo séen el meu context
El treball col·laboratiu serà un ingredient important?
7
Lliçons apreses del programa Compartim
Sobre barreres (desmuntant mites)
8
No és la desconfiança (la gent vol col·laborar)
Barreres: mites i realitats
9
No és la formació
Usuaris sense experiències prèvies estan treballant de manera molt eficaç amb les TIC.
Barreres
10
No és la tecnologia
- Cada vegada és més transparent.
- Cada vegada més entesa com a vehicle i facilitadora d’una actitud/valors previs.
Barreres
11
Barreres reals- Estructures organitzatives
rígides
- Estructures molt jerarquitzades
- Parcel·les de poder
- Espais acotats
- Escassa transversalitat
- Clima/ambient laboral alterat
- Agendes sobrecarregades
Stonehenge Diciembre 2007 © La Taberna de Lippincott CC –BY –NC – 2.0
Wallabis du Jardin des Plantes © fredpanassac CC –BY –SA – 2.0
12
El que vam trobar de veritat
- Cada organització és diferent (fins i tot dins de les administracions públiques) i necessita solucions diferents.
- Les organitzacions són dinàmiques
- Les persones són el factor clau
13
Lliçons apreses del programa Compartim
Sobre estratègia i tàctica
14
Com introduir la gestió del coneixement
a l’Administració?
15
La via clàssica
16
On cal situar la gestió del coneixement?
Pla estratègic
Programa de gestió del coneixement
CoP
De dalt a
baix
17
Una via (pràctica)
18
Pla estratègic
Programa de gestió del coneixement
CoP
De baix a
dalt
On cal situar la gestió del coneixement?
19
Programa Compartim de treball col·laboratiu
1. Inici 2005
2. Desenvolupament 2006-2008
20
Programa Compartim
21
Base de coneixement
Portal de coneixement
Empleat
BibliotecaProductes
Expert extern
Articles rellevants
Píndoles de coneixement
Píndoles de coneixement
Píndoles de coneixement
Comunitat de pràctica
Flux de producció de coneixement
22
Grup de treball
Comunitat de pràctica
e-moderador
Discussió
Productes
Difusió
Avaluació
15 comunitats
+ 250 integrants actius
+ 1.300 participantsTreball en líniaReunions presencials
Mapa de comunitats de pràctica 2009
23
15 175 Mediadors familiars
3030Assessors judicials d’adults
25
8
12
12
6
12
8
12
25
11
12
18
25
Participants directes
95
35
45
25
35
150
35
45
140
40
125
80
106
Nombre de professionals
CoP
Treballadors socials
Dinamitzadors lingüístics
Arxivers judicials
Bibliotecaris judicials
Assessors judicials de Justícia Juvenil
Educadors socials de Justícia Juvenil
Mediadors de Justícia Juvenil
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil
Educadors socials de centres penitenciaris
Monitors artístics
Docents
Juristes criminòlegs
Psicòlegs
Les comunitats de pràctica
24
Nom del producte: La restitució econòmica a les víctimes
Breu descripció: document que recull les diferents reflexions al voltant de la reparació econòmica a la víctima, l’alternativa belga de fons restauratiu i la responsabilitat civil en el procés penal de menors.
Millores que aporta a l’organització i/o problemes que resol: haver fet aflorar un tema (la reparació econòmica a la víctima) que no s’havia treballat prou des de la promulgació de la Llei 5/2000, de responsabilitat penal del menor. Provocarl’interès en la continuació del treball a un nivell més ampli: “el nivell de satisfaccióde les víctimes amb el programa de mediació i reparació”.
Indicadors per avaluar-ne l’aplicació: es podrà avaluar l’aplicació del treball fet a partir d’analitzar els programes de reparació econòmica realitzats l’any 2008. També es podrà saber a partir de veure la implicació i participació del col·lectiu en l’enquesta a víctimes durant l’any 2008.
Nivell d’utilització per al col·lectiu: El tema econòmic és una alternativa a tenir sempre en compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima.
Productes de coneixement
25
Decàleg de la mediació comunitària
Mediació i gent gran
MediacióMediadors familiars
Definició i automatització de la matriu de correspondències entre les diferents classificacions arxivístiques actuals
ProtocolsArxivers judicials
Carta de serveis
Criteris sobre obsolets i duplicats
MàrquetingBibliotecaris judicials
Consideracions ètiques en la intervenció en l’assessorament judicial
Bones pràctiquesAssessors judicials de Justícia Juvenil
Manual de l’educador social als centres educatius
Bones pràctiquesEducadors socials de Justícia Juvenil
Criteris de restitució econòmica per a les víctimes
MediacióMediadors de Justícia Juvenil
Decàlegs d’actuació per a professionals de Medi Obert
Treball amb menors / Intervenció
Viol. Neonazi / Viol.domèstica
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil
Criteris d’atenció individualitzada
Seguretat viària
Educació afectiva i emocional
Atenció a la diversitat
Bones pràctiquesEducadors socials de centres penitenciaris
Art teràpia
Drets d’autor (llicències d’autor)
Recursos formatius
Didàctica de l’art
Monitors artístics
Anàlisi jurisprudencialFlux i procés de treball del jurista criminòlegRol del jurista com a criminòleg
Bones pràctiquesJuristes criminòlegs
Banc de tècniques de treball
Indicadors de canvi
Entrevista clínica
Protocol
Psicòlegs
Productes 2008Productes 2007CoP
26
Les etapes
27CC BY SA 2.0 – www.flickr.com/osterwalder/223828400
Model de les comunitats de pràctica (CoP)
Tothom a l’organització pot contribuir amb alguna cosa a la innovació.
28
Etienne Wenger
29
30
La definició de CoP (E. Wenger)
Un grup de persones, reunides de manera informal, que converteixen els seus sabers personals (el seu saber fer) en valors col·lectius, els quals es tradueixen en pràctiques.
31
… un grup de persones, que
Compateix reptes similars
Interacciona regularment
Aprèn dels altres i amb els altres
Millora la seva habilitat per afrontar els reptes
Una comunitat de pràctica és...
32
Factors clau
PràcticaPràcticaComunitatComunitat
DominiDomini
ParticipacióParticipaciParticipacióó
PatrociniPatrociniPatrocini
CreixementCreixementCreixement
SuportSuportSuport
Estructures socials del coneixement
33
CoP versus altresagrupacions
Sempre que hagi raons per mantenir el contacte
Interessos propisAmics i contactes
Transmetre (o recollir) informaciópersonal (o corporativa)
Xarxes
Fins que s’acaba la demanda
Requeriments formalsPersones assignades
Dur a terme una tasca específica
Equip de projecte o millora
Fins que s’acaba la demanda
Requeriments formalsPersones assignades
Oferir un producte o servei
Grup formal de treball
Sempre que hi hagi interès
Passió, compromís i identificació amb el saber fer del grup
VoluntarisDesenvolupar les habilitats dels seus membres i crear coneixement
CoP
Temps de permanència
Què els vincula?Qui en forma part?
Finalitat
34
Per què tenen interès les CoP?
- La millor manera per explicitar el coneixement tàcit.
- Una bona manera de fer circular el coneixement.
- Aprofiten molt bé les noves eines de comunicació i col·laboració.
35
Imaging a AgfaImaging a Agfa
TeleassistTeleassistèènciancia a Albertaa Alberta
Cures dCures d’’emergemergèència a ncia a AustraliaAustralia
Serveis financers a OracleServeis financers a Oracle
Etc, etc, etc.Etc, etc, etc.
Comunitats de pràctica a tot arreu
Projecte Accelera a la UABProjecte Accelera a la UAB
ViadeoViadeo
Programa Compartim alPrograma Compartim alDepartament de justDepartament de justííciacia
36
Etapes
37
Inexistent
Millora contínua
Nivell de maduresa /tempsInicial
1
Consciència
0
1
2
En progrés
Aplicacions inicials
Bones pràctiques puntuals
2Avançat
3
Conscienciacióplena
Eines tecnològiques consolidades
Mètriques
3
Consolidat
4
Integracióorganitzativa
Compartició millors pràctiques
Procediments consolidats
Canvi cultural
4
Optimitzat
5
Pràctica habitual
Processos de GC integrats totalment
Processos de generació i gestiódel capital intel·lectual immersos en els processos estratègics
5
Etapes en l’evolució de les CoP
38
Fases en la construcció de CoP
- Arrencada- Construcció- Consolidació- Millora permanent
39
1. Buscar indicis que facin pensar que hi ha una cultura d’intercanvi i de col·laboració a l’organització (fer servir instruments estandarditzats si cal).
2. Identificar problemes reals de les persones que hi treballen.
3. Identificar pràctiques crítiques (criteris de selecció per interès o impacte).
4. Identificar grups dinàmics com a primer col·lectiu (amb cultura de compartir).
5. Determinar consensuadament els objectius a complir i els resultats concrets esperats.
6. Assegurar l'alineament dels objectius de les CoP amb els objectius institucionals.
7. Suport institucional per exigir el compliment dels objectius.
8. Jornada de Bones Pràctiques
1. Protocol·lització fase d'arrancada
40
Errors que cal evitar Punts rellevants- Disponibilitat versusidoneïtat de la CoP
- Recerca de bones pràctiques individuals
- No mètriques (d'entrada)
- Valoració idoneïtat CoP (escales/instruments de valoració)
- Inici grups de treball col·laboratiu immediatament
- Aplicació ràpida i avaluació produccióelaborada
41
9. Plantejar un model simple de tasques clau, rols i responsabilitat (modulable i escalable).
10. Introduir tecnologia sota demanda i en funció de necessitats reals.
11. Delimitar les responsabilitats de cada participant de la CoP.
12. Vincular estructures que puguin injectar informació i coneixement extern a la CoP.
13. Política d’incentius.
14. Planificar politica de difusió interna i externa.
2. Construcció del model de CoP
42
Errors que cal evitar Punts rellevants
- Massa presencialitat. Model únic de CoP
- Eina única tecnològica: e-Catalunya
- Menystenir la difusió interna a comandaments intermedis.
- Flexibilitat de model: des de grups de treball col·laboratiu orientats a capacitació,orientats a consecució, etc.
- Flexibilitat d'einestecnològiques (més síncrones)
- Informació i difusióespecífica per a col·lectius implicats
43
Aspectes clau en la fase de disseny i construcció
- Flexibilitat en model de CoP
- Flexibilitat en eines tecnològiques
- Política d'incentius clara i adaptada a cada entorn organitzatiu.
- Bona dialèctica entre el coneixement aportat per l'expert i el que s'aporta des de dins.
44
15. Traslladar progressivament necessitats i problemes de l'organització a les CoP buscant solucions i innovació.
16. Establir dinàmiques que facin aflorar el coneixement tàcit en explícit per a cada comunitat i posar el coneixement en circulació.
17. Indicadors de retorn sistemàtics: avaluació del que han suposat les respostes aplicades a l'organització.
18. Mantenir i alimentar la percepció d'èxit de la CoP
19. Política regular de difusió dins i fora de l'organització.
20. Formació i suport tecnològic a demanda.
3. Consolidació
45
Errors que cal evitar Punts rellevants- No detectar dinàmiques parcials confrontatives a temps.
- No detectar a temps dinàmiques d'acomodacióde CoP.
- Apostar en excés per la presencialitat.
- Regles de joc d'inici més clares.
- Impuls a accions de millora de l'organització.
- Blended.
46
Institucionalitzar?Institucionalitzar?
Poder?Poder?
Cultura?Cultura?
Mesures?Mesures?
ReputaciReputacióó??
Tasques?Tasques?
Caos?Caos?
Paradoxes de les organitzacions
47
18. Anàlisi dels resultats dels indicadors plantejats.
19. Feedback i presa de decisions.
20. Consideració de nous reptes per a les CoP.
21.Autonomia progressiva (learning to fly)
22.Protocol·lització del procés i disseminació (Manual)
4. Millora permanent
48
Resum dels principals trets del programa
49
Resum dels factors clau- Organització pacífica
- E-moderador adequat
- Caps sensibilitzats (apadrinament)
- Incentius
- Orientació de les CoP a la realització de productes de ràpida aplicació (i avaluació de retorn)
- Formació dels e-moderadors
- Experts externs (si calen)
50
- Aflorament del talent ocult.
- Impuls dels aprenentatges informals dins de l’organització.
- Alfabetització informacional als col·lectius professionals.
- Vertebració col·lectius laborals.
Altres aportacions a l’organització
51
Fitxes pràctiques
52
Escales (en validació)
53
3. Estabilitat de la plantilla: és dóna correlació entre percentatge elevat (més del 70%) de professionals estable (no interins o substitucions) i èxit.
4. Antiguitat del grup professional: correlacionen de forma inversa el temps d'antiguitat al lloc professional dels participants l'èxit de la comunitat.
5. Ús de les TIC i Internet: a més ús de la tecnologia (eines d’ofimàtica, etc.) i Internet al lloc de treball, més nivell d'èxit.
6. Grau d'implicació del col·lectiu professional en les CoP: a més nivell d'implicació (nombre d'entusiastesen terminologia de Wenger), més èxit.
7. Càrrega laboral percebuda: a partir d'un determinat límit correlaciona amb fracàs.
8. Autovaloració positiva del col·lectiu com a posseïdors de coneixements i experiències que poden transmetre: a més valoració positiva, més èxit.
Característiques del grup professional
1. Absència de conflictes laborals i/o institucionals tant en el moment de l'inici de la comunitat com posteriorment en el seu desenvolupament.
2. Facilitació institucional per disposar de temps per a reunions informals (mínim cinc hores presencials al mes)
NoSíClima laboral
54
12. Propostes de temes de treball (hot topics) elevades a la CoP.
13. Propostes de millores organitzatives elevades als caps de l'organització a l’últim any.
14. Necessitat prèvia de compartir coneixement en el col·lectiu: nombre de projectes en els quals s’ha participat durant el darrer any.
Necessitats d’innovació i coneixement del grup professional
9. Hi ha una distribució explícita de rols entre els participants.
10. Hi ha un líder (coordinador) natural acceptat i respectat pel col·lectiu professional.
11. Hi ha un expert extern en tasques d’assessoria metodològica i/o de continguts a treballar.
NoSíComposició i funcionament intern de la comunitat de pràctica
55
Algunes tendències trobades-Mida i especialització del grup professional
-Grau d’obsolescència del coneixement professional
-Grau de jerarquització-Nivell vinculació TIC
- No rellevant
- Relació
- Relació- Relació
56
Indicadors per avaluar el programaIndicadors de producció
- Nombre de sessions presencials
- Nombre de productes elaborats/documents produïts en les sessions presencials
Indicadors d’impacte
Quantitatius
- Nombre de casos anàlegs en què s'ha aplicat un protocol, un procediment, elaborat en el si de la comunitat de pràctiques
- Nombre de professionals que s'han beneficiat del manual de bones pràctiques redactat per la comunitat
- Indicador d'eficiència econòmica
Qualitatius
- Recull d'històries de les persones a que han pogut millorar la praxi professional gràcies als productes elaborats per la comunitat de pràctiques
- Opinions de l'estructura directiva
57
Política d'incentius (extrínsecs)
- Remuneració de l’e-moderador.
- Certificació del treball col·laboratiu com a hores de formació.
- Certificació de l’assistència a jornades de bones pràctiques com a formació.
- Participació com a ponents interns (i a jornades externes) del grup d'entusiastes.
- Publicacions i assistència a congressos.
58
Difusió del coneixement
Nivell de difusió de la documentació i el coneixement generat:
1. Portal E-Catalunya: documentació de la comunitat implicada.
2. Intranet: col·lectiu professional i corporatiu
3. Web: public en general
4. Sessions de bones pràctiques pel col·lectiu professional.
5. Línia de publicacions específiques
59
Missatges clau en la política de difusióPer a directius
- Acceleració resolució de problemes
- Innovació en serveis i processos.
- Bona relació qualitat/preu.
- Vertebració col·lectius
- Circulació I retenció del coneixement organitzatiu
Per a professionals
- Pertany a un àmbit intern de creació i innovació.
- Pertany a un àmbit de compartició i ajut
- Lideratge en coneixement.
- Formació I especialització en temàtiques estratègiques
60
Despeses de la CoP
61
Despeses de la CoPDirectes
- Remuneracions
• E-moderador
• Coordinador de grup (si hi ha més d’un grup)
• Expert extern
- Jornada de Bones Practiques
Indirectes
- Personal administratiu
- Aules i espais
- Manteniment portal i difusió
62
Distribució dels rols a la CoP
- Coordinador d’àmbit
- E-moderador
- Coordinador/líder del grup
- Expert extern
- Participants
63
Fitxes per identificar etapes COP (IADE)
64
Coordinador
Nom de l’e-moderador
Estratègia
Àmbit societat
Àmbit Departament de Justícia
Àmbit àrea
Àmbit membres de la comunitat
Resultats esperats
Objectius específics
Productes de treball
col·laboratiu
Objectiu general
Nom de la comunitat
Taller de comunitats de pràctiques
65
ObservadorsMembres Col·laboradors externs
Com s’accedeix i difon la informació i el coneixement?
Com s’usa i intercanvia la informació i el coneixement?
Com es captura i registra el coneixement i la informació?
Nombre de pràctiques documentades
(indiqueu el nombre)
Com es millora l’aprenentatge dels membres?
ExemplesDocumental
Com es generen els nous coneixements i millores (productes)?
Tàcit
Processos
ModeradorsCoordinadorsRols (funcions)
Pràctiques
Perfil de coneixement
Taller de comunitats de pràctiques
66
TecnologiaÀmbit
Per a la captura i enregistrament de la informació
Organització
Recursos
Per a la creació de nou coneixement i millores
Per a l’aprenentatge i la informació dels membres
Per a l’ús i intercanvi de la informació i el coneixement
Per a la posada a disposició i difusió de la informació i el coneixementRecursos
Taller de comunitats de pràctiques
67
Indicadors
Aprenentatge i formació dels membres
Ús i Intercanvi
Posada a disposició i difusió
Captura i registre
Indicadors Creació de nou coneixement i millores
Aprenentatge i formació dels membres
Ús i Intercanvi
ResultatÀmbit DescripcióCom mesurem els resultats
Creació de nou coneixement i millores
Posada a disposició i difusió
Captura i registre
Taller de comunitats de pràctiques
68
Eines tecnològiquesPàgina d’inici de Compartim a GGroups
69
e-Catalunya: plataforma de treball col·laboratiu per a les comunitats de pràctica del programa Compartim
70
71
Fitxes de supervisió de CoP
72
Educadors socials
Resums estadístics
Assessorament penal adults
Mediació penal
Mediació familiar
Treballadors socials
Treballadors socials (Patrícia Palau)
Treballadors socials (MercheCabezudo)
Biblioteques judicials (Ivet)
Biblioteques judicials (Eulàlia Sau)
Arxivers
Altres
Assessorament justícia juvenil
Mediació penal juvenil
Medi obert
Centres de justícia juvenil
JJ
Monitors artístics
Juristes criminòlegs
Psicòlegs
SSPRJJ
% de participació
Participants e-Catalunya
Nombre d'aportacionsd’e-moderadors
Total del col·lectiu
Nombre connexióe-moderadors
Altes e-Catalunya
Nombre de professionals /col·lectius a e-Catalunya
73
Valoracions part presencial
Educadors socials SSPRJJ
Mitjana
Assessorament penal adults
Mediació familiar
Treballadors socials (estrangeria)
Treballadors socials (mesures penals)
Biblioteques judicials (Ivet)
Biblioteques judicials (Eulàlia Sau)
Arxivers
Altres
Assessorament justícia juvenil
Mediació penal juvenil
Medi obert
Centres de justícia juvenil
JJ
Monitors artístics
Juristes criminòlegs
Psicòlegs
SSPRJJ
Hores totals% participacióParticipacionsReunions fetes
74
Educadors socials SSPRJJ
Assessorament penal adults
Mediació familiar
Treballadors socials (estrangeria)
Treballadors socials (mesures penals)
Treballadors socials (treball familiar)
Biblioteques judicials (Ivet)
Biblioteques judicials (Eulàlia Sau)
Arxivers
Altres
Assessorament penal menors
Mediadors justícia juvenil
Medi obert
Centres de justícia juvenil
JJ
Monitors artístics
Juristes criminòlegs
Psicòlegs
SSPRJJ
Aplicació 2009En aplicacióproductes 2008
ProductesPresencialEn línia
75
El nou repte 2009…
El treball (eficaç) col·laboratiu en línia
76
77
78
Treball col·laboratiuPer què ara?
- Impacte de l'e-learning
-Reivindicació dels aprenentatges actius als entorns de treball
Bases pedagògiques
-Aprenentatge social i situat
-Piaget i Vygotsky
79
Elements bàsics dels ambients cooperatius (Marcelo 2008)
- Meta comuna
- Interdependència positiva
- Interacció
- Contribució individual
- Habilitats personals i de grup
80
Avantatges (Marcelo 2008)
- Promou la consecució d'objectius de més qualitat i més amplis.
- Es valora el coneixement dels pars.
- Incentiva el desenvolupament del pensament crític.
- Enforteix el sentiment de solidaritat.
- Incrementa: aprenentatge, motivació, compromís, relacions interpersonals, etc.
- Disminueix: sentiment d'aïllament, temor a la crítica, etc.
81
Treball cooperatiu versusaprenentatge col·laboratiu
82
Rols dins del grup col·laboratiu
- Coordinador
- Relator
- Verificador
- Animador
- Membre
83
Elements bàsics per propiciar ambients cooperatius motivacionals (Fuentes 2008)Evitar:
– Sentiments d'aïllament
– Temor a la crítica i a la retroalimentació
– El soroll i el silenci
– Relacions endogàmiques i endògenes
– Patrons de comunicació irregulars
Incentivar:
– L'aprenentatge individual i grupal
– La participació i interacció efectiva
84
Incentivar
- L'adquisició d'habilitats socials, d'interacció i comunicatives efectives per al treball grupal en línia
- El compromís personal i grupal
- L’atenció centrada en l'esforç i el coneixement
- La motivació intrínseca
- La gestió adequada del temps
- La gestió i organització de les discussions
85
El debat virtual: aspectes bàsics- El debat virtual com l'element central del treball cooperatiu en línia.
- Requereix emplenar tècniques de dinamització i sistematització.
- Rellevància de les aportacions externes.
- Cal organització i estructuració del coneixement generat.
- Seguiment i avaluació.
86
Factors que afavoreixen la cohesió en grups virtuals
- Existència d'una amenaça externa
- Atracció positiva
- Objectius comuns
- Sistema de comunicació descentralitzat
- Afirmació positiva del grup
87
El manteniment del grup
S'ha de percebre que el que es guanya és més gran que el que es perd.
O sigui, que el temps i l'esforç invertit està compensat per:
- Factors de socialització, coneixement dels altres.
- La satisfacció de poder solucionar problemes junts.
- Prestigi professional.
- Altres recompenses socials.
88
Estratègies per estimular participacióen línia (Harasim 2000)
1. Crear una atmosfera informal, càlida, de benvinguda i suport.
2. Deixar clara la participació que s’espera.
3. No impartir e-lliçons llargues i avorrides que frenen i retarden la participació.
4. Servir de model per a les respostes (en relació amb la tipologia i el temps de resposta).
5. Estimular els participants perquè responguin i s’animin entre ells.
89
Estratègies per estimular participació(Harasim 2000)
6. Reafirmar positivament les contribucions a les discussions i reafirmar negativament el silenci.
7. Tancar la discussió amb una síntesi o fil del tema.
8. Sol·licitar metacomunicació (comentaris sobre les normes i les dinàmiques de participació i debat).
9. Utilitzar el telèfon, el fax o el correu electrònic per assegurar-se de la correcta coordinació de les activitats.
90
Etapes en la moderació de grups cooperatius en línia (Salmon 2000)
- Accés, motivació i compromís
- Socialització
- Compartir informació
- Construcció de coneixement
- Conclusió
91
Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació d'ambients en línia (Armengol i Rodriguez 2006)
Apuntalar les activitats de la xarxa nodrint les seves zones d’aportacions amb materials adients.
Conèixer i analitzar les necessitats del debat, descobrir els punts àlgids de les discussions, els temes implícits, els enfocaments alternatius i/o les deficiències de reflexió en els temes proposats.
Garantir la pertinença i la qualitat de les aportacions, procurant que s’ajustin als objectius plantejats a la xarxa.
92
Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació d'ambients en línia (Armengol i Rodriguez 2006)Buscar la informació i el coneixement pertinent, ja sigui a la xarxa o fora.
També aconseguir documents, investigacions, experiències, ensenyaments d’experts o obtenir entrevistes amb personalitats (conegudes o no) que tinguin coneixement o experiència sobre els temes sotmesos a debat.
Contactar amb experts i consultors, per tal que contribueixin en algun moment al debat, ja sigui directament o sotmetent algun document a discussió.
Elaborar ressenyes i crítiques d’obres (llibres, articles, programari, webs, pel·lícules,etc.).
93
Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació d'ambients en línia (Armengol i Rodríguez 2006)
Mantenir la xarxa connectada amb altres xarxes pertinents.
Contactar amb els lurkers de forma més individualitzada, per animar-los a abandonar la seva posició i a incorporar-se a l’activitat de la xarxa.
Esbrinar, a través d’alguna eina o àrea per a reflexions o comentaris, las problemàtiques que van sorgint, per poder-hi incidir.
Organitzar i coordinar la interacció entre els participants de la xarxa de coneixement.
Dirigir el debat mitjançant petites recapitulacions o resums, per tal d’orientar i rellançar la discussió.
94
Criteris que cal tenir en compte en l'e-moderació
Títols dels missatges: importància d'una bona elecció.
Identificació adequada dels missatges.
Cura amb els enllaços.
Netetiqueta.
Drets d'autor.
95
Proposta d'una dinàmica eficient de treball presencial en línia (projecte Accelera)
Primera reunió presencial
A partir d'un tema proposat es genera una dinàmica d'aportaciód'idees, experiències, conceptualitzacions, etc. dels participants, les quals són recollides per l'e-moderador en un «acta», entesa com un document acumulatiu de les dades i les aportacions efectuades.
96
Proposta d'una dinàmica eficient de treball presencial en línia (Adaptada de Gairin 2006)
Treball mensual en línia fins a la propera sessió presencial. Comporta dinàmiques d'aquest tipus:
- L’e-moderador demana la validació de l'acta.
- L’e-moderador demana que es generi un torn de noves aportacions i de noves rèpliques.
- L’e-moderador confecciona un nou document amb les aportacions resultants i l'envia perquè es tracti com a nou punt de partida de la nova reunió presencial.
Segona reunió presencial i treball en línia (i continuació amb la mateixa metodologia fins que s'arribi a la conclusió del tema encetat )
97
Competències de l'e-moderador (Gairin 2006)
- Competències pedagògiques- Competències socials- Competències en gestió del coneixement:
acumularcompartircrearproduir
- Competència tecnològica- Competències de lideratge
98
Gràcies!
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin l’autor (Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Gràcies a tothom!!!Per seguir l’activitat del programa Compartim:
http://gestioconeixement.blogspot.com
http://trabajocolaborativoenred.wordpress.com/Per a documentació del programa (presentacions,
articles...):www.slideshare.net/justicia
http://www.slideshare.net/marti/slideshows
Jesús Martínez [email protected]
Barcelona, 22 de gener de 2008