TALLER

Seguretat, supervivncia

i bivac

dossier de lalumne

1

NDEX

BLOC I. SUPERVIVNCIA I BIVAC 1.1. SUPERVIVNCIA I BIVAC

1.2 PAUTES BSIQUES PER SORTIR AL MEDI NATURAL

1.3 PERILLS OBJECTIUS

LES ALLAUS

ELS LLAMPS

LA BOIRA

FRED, HUMITAT I VENT

1.3. ABRICS A LA MUNTANYA

BLOC II. A.R.V.A. (Aparell de Recerca de Vctimes dAllaus) 2.1. INTRODUCCI A LA.R.V.A.

2.2. ESTRIS DE RECERCA. PALA, SONDA I A.R.V.A.

2.3. PROCEDIMENTS DE RECERCA

3. QESTIONS A RESPONDRE 4. PRCTIQUES 5. QUIN TEMPS FAR DEM

2

Bloc I

SEGURETAT Supervivncia

i bivac

3

1.1. SUPERVIVNCIA I BIVAC

Qualsevol persona que es mogui en un terreny de muntanya, pot trobar-se en una

situaci de supervivncia. No cal estar realitzant una gran ascensi per trobar-nos

en una situaci compromesa. La simple torada d'un peu en un terreny allunyat

de la "civilitzaci", una tempesta, boira, o una gran nevada, sn elements que

poden posar-nos davant una situaci de supervivncia.

Cal tenir en compte que el ms important per sobreviure s, per damunt de tot, "la

voluntat". Ms que la forma fsica o un material apropiat, la voluntat ser el que

ens faci pensar que amb tota seguretat podrem sortir de la situaci compromesa

en la que ens trobem.

Per sobreviure en situacions compromeses haurem de fer gala d'una moral a tota

prova i d'un gran sentit com.

Aquesta voluntat ser present si tenim un gran domini de vosaltres mateixos, el

que ens permetr no ser preses del pnic i mantenir clara la ment en qualsevol

circumstncia. Aquest domini de nosaltres mateixos el podrem reforar a travs

de l'experincia i de situacions viscudes anteriorment.

s molt important tamb, i en gran mesura ve donat pel que sha dit anteriorment,

lautoconfiana, el dubte no pot coexistir amb la supervivncia, hem d'estar

convenuts que podem sobreviure.

Un altre factor molt important s "lesperit d'equip". Aquest esperit, donar suport

collectiu a cada integrant del grup a ms a ms de la generositat, laltruisme, i la

solidaritat, que sn factors que en situacions difcils reforaran la nostra moral.

Pel que fa a un grup, s del tot necessari mantenir una disciplina i fer respectar

les decisions preses, a ms a ms de no posar en qesti a cada moment

decisions que moltes vegades son difcils de prendre.

4

Un altre factor important, encara que no determinant, s la condici fsica, Per

enfrontar-nos a situacions difcils hem d'estar en la millor forma fsica possible.

L'sser hum s capa de suportar dosis molt elevades de sofriment, per sens

dubte ho far millor en un bon estat fsic.

1.2 PAUTES BSIQUES PER SORTIR AL MEDI

NATURAL

Conixer la previsi meteorolgica

No anar sols

No abandonar mai al company

Portar sempre una petita corda

Mantenir la calma davant qualsevol situaci

Preparat pels imprevistos

Deixa dit on vas.

Saber girar a temps

Aprendre tot el possible sobre aquest medi

Portar una farmaciola

Revisar sempre lequip personal

Gaudir duna bona condici fsica

5

1.3 PERILLS OBJECTIUS

LES ALLAUS

En aquest apartat noms parlarem de la conducta que cal seguir un cop l'allau

s'atura. El ms immediat ser intentar fer una bossa d'aire davant de la nostra

cara amb les mans. Aix no ser fcil ja que la neu far una gran pressi sobre

els nostres braos, per si ho aconseguim, ens permetr disposar d'una preciosa

reserva d'aire.

Tamb ser interessant, si podem, adoptar una posici fetal, ja que ens permetr

guardar el calor corporal durant ms temps.

Una altra cosa molt important ser conixer on es troba el dalt i el baix, a fi de

saber la situaci del nostre cos respecte la superfcie de l'allau.

Es diu que el ms senzill s orinar per veure cap a on cau lorina i determinar on

est el baix.

Aquesta dada s molt important conixer-la, ja que psicolgicament ser un

esfor, que malgrat sigui petit, ens ajudar a mantenir la sang freda. Tamb ser

una indicaci important en cas de poder fer un petit tnel per sortir o b per fer

sortir a la superfcie de l'allau algun objecte que indiqui als nostres salvadors el

lloc exacte en qu ens trobem. En qualsevol cas, aix ser difcil de fer ja que la

neu s'endureix i compacta rpidament al aturar-se l'allau.

Els actes que poden realitzar les persones atrapades per una allau seran

generalment molt limitats i la seva supervivncia dependr fonamentalment de la

seva capacitat per mantenir la calma i no gastar oxigen o cridar intilment, ja que

el fer-ho suposa un consum extra d'oxigen i el so travessa molt malament la neu.

6

ELS LLAMPS

Sens cap mena de dubte el millor per evitar aquest ensurt, daltra banda dextrem

perill a la muntanya, el millor, com amb gaireb tot, s una bona prevenci i tenir

molt en compte els segents factors:

Previsi meteorolgica

Indicis naturals

Canvis ditinerari

Temps entre llamp i tro

Pel que fa als llamps, hi ha dos tipus de perill que poden donar-se a la muntanya:

lelectrocuci per impacte directe, i lelectrocuci per corrent de terra.

Per evitar l'impacte directe, la nica defensa possible ser evitar fer el paper de

parallamps, s a dir, evitar en cas de tempesta elctrica estar situats sobre un cim,

en una aresta, etc., amb el fi de no atraure els llamps.

El que hem de procurar s estar protegits per alguna punta que sigui

aproximadament 10 vegades ms alta que nosaltres i no collocar-nos vora les

parets d'aquesta punta, sin a una distncia sensiblement igual a l'alada

d'aquesta punta.

La antiga creena de qu era suficient allunyar-se del nostre material metllic no

s vlida.

Fora ms difcil de controlar s el risc d'electrocuci per corrent de terra. Ja que,

malgrat la persona estigui situada tal i com hem descrit anteriorment per protegir-

se de limpacte directe li poden afectar les descrregues elctriques que caminen

a travs de les lnies de menys resistncia elctrica.

7

La corrent elctrica del llamp tindr tendncia a saltar per sobre de les petites

depressions, aix com a recrrer petites fissures i xemeneies verticals.

Tot seguit donarem alguns consells a fi d'evitar aquestes corrents de terra i les

seves conseqncies:

Evitar cims, crestes o punts elevats.

No crrer

No caminar

Evitar zones mullades

No portar metalls

No aixoplugar-se sota petits desploms.

No posar-se sota una fissura o una xemeneia vertical.

No asseures en petites depressions o forats.

No posar-se en una cova, a menys de que aquesta ens permeti asseurens

a una distncia mnima d'un metre de les parets, i de tres metres del sostre.

Intentar tenir el mnim contacte amb el terra. La posici d'assegut en

posici fetal s la millor, allant-se del terra amb la motxilla o amb la roba.

Mantenir els peus junts i mans allunyades del terra

Dispersar-se, no crrer i esperar allat

8

9

la boira

La boira, explicat planament i de forma entenedora, no s altra cosa que nvols

situats arran del terra, es a dir enganxats al relleu.

Sense nim de ser pesats, enfatitzarem en all dit anteriorment i que s

absolutament bsic alhora de fer una sortida a la muntanya, la prevenci.

Previsi meteorolgica

Climatologia local

No mourens si no som capaos dorientar-nos

Utilitzar tcniques dorientaci amb visibilitat reduda

Evitar zones mplies i poc marcades

Esperar alguna clariana que ens permeti tenir referncies

Intentar seguir punts de referncia clars com riu, crestes, etc

Fred humitat vent

Aquest sn factors que cal tenir molt en compte sempre que fem una sortida a la

muntanya. Una de les caracterstiques de les nostres latituds sn els canvis

sobtats del temps, meteorolgicament parlant.

s per aix que sigui quina sigui lpoca de lany, a la nostra motxilla sempre hem

de portar els elements necessaris per afrontar amb garanties dxit un

contratemps daquestes caracterstiques.

Per tant, cal tenir molt en compte els segents punts:

10

Part meteorolgic

Vestimenta i material adequat

Tenir en compte que el vent disminueix radicalment les

temperatures i lhumitat augmenta els efectes de congelaci

Equipar-nos de forma adequada

Evitar zones desprotegides

Descansar en zones protegides

Precauci amb els terrenys afectats pel fred i el vent (perill de

relliscar)

1.3. ABRICS DE MUNTANYA A l'hora de triar el tipus d'abric que anem a realitzar, s molt important actuar en

funci de l'entorn en qu ens trobem.

Hem de tenir sempre en compte les diferents possibilitats que ens ofereix l'entorn.

Aix doncs, en alta muntanya, aprofitarem la neu; en terreny rocs les coves i els

desploms; a la mitja i baixa muntanya les bordes dels pastors; del bosc, arbres

caiguts, branques, etc.

Un altre factor a tenir molt en compte s la rapidesa de construcci de labric, ja

que si estem en perill hem d'aixoplugar-nos el ms rpidament possible. A ms a

ms, haurem d'evitar en lo possible realitzar grans esforos fsics a fi d'estalviar el

mxim d'energia.

s tamb molt important la mida d'aquest abric. Haur de ser petit, a fi de qu el

volum d'aire que haguem d'escalfar sigui el menor possible.

Per ltim, un factor molt important a tenir en compte ser el lloc que triem per

realitzar aquest abric. Hem de construir-lo en un lloc segur, on no puguin produir-

se ni allaus, ni caiguda de pedres, llamps, etc., alhora que protegir-lo del vent

dominant.

11

MITJA MUNTANYA

A part de les construccions que puguin existir i que en cas d'emergncia no hem

de dubtar a utilitzar, podrem aprofitar tot el que ens ofereix el bosc; branques per

construir un sostre i un matals que ens alli del terra; fusta per fer foc, protecci

sota els arbres, arbres caiguts, etc.

En terreny rocs, les coves i desploms poden ser tamb interessants a Ihora de

protegir-nos.

12

MITJA MUNTANYA NEVADA Tal i com hem vist anteriorment, la neu s un excellent material allant, pel que

cal aprofitar-la per construir diferents tipus d'abrics.

En cas demergncia, haurem d'enterrar-nos dins la neu el ms rpidament

possible. Bsicament i en funci de les caracterstiques del terreny i l'espessor

del mantell de neu, hi ha tres sistemes de protecci:

COVES DE NEU s el sistema ms rpid i menys cansat de realitzar. Cal construir-lo en una

pendent relativament pronunciada (compte amb les vessants amb perill d'allaus).

Aquest sistema s el que t millors qualitats allants, ja que la seva forma s la

d'una petita cova. L'evacuaci dels materials sobrants es far per gravetat, ja que

est en una pendent.

s molt important en aquest tipus de refugi, donat que laire fred s ms pesat,

construir una petita rasa al voltant del terra de la cova, o b en el centre (fosa de

fred), a fi de qu laire fred estigui ms baix que nosaltres.

s tamb molt important que lentrada de la cova sigui de poca altura a fi de que

laire calent no s'escapi.

Si disposem d'una font de calor s important collocar aquesta a la part central de

la cova per no malgastar el calor que proporciona al escalfar laire fred de la part

ms baixa.

Per aconseguir un allament el ms complet possible, s'haur de poder tancar

lentrada, ja sigui amb les motxilles, la manta de supervivncia, blocs de neu, etc.

Per hi poden sorgir problemes de ventilaci, sobretot si hi ha una font de calor a

l'interior, qesti que ens obligar a fer un petit forat com a respirador de 8-10 cm

de dimetre, que podrem tapar posteriorment amb una simple bola de neu.

13

Tamb s molt important allisar el millor possible les parets i el sostre de la cova

a fi d'evitar en la mesura del possible que gotegi degut a la fusi de les petites

asprors de la neu.

14

TRINXERA Si no disposem d'una pendent nevada, tenim la possibilitat de fer una trinxera en

el terra nevat, i elevar-lo si el gruix de neu s insuficient amb blocs de neu.

El sostre podrem construir-lo amb una manta de supervivncia i els pals d'esqu

entrecreuats. Si la neu s consistent podem fer un sostre amb blocs de neu.

La trinxera la construirem de la mida justa per poder-hi cabre.

L'inconvenient d'aquest tipus d'abric s el menor allament trmic que proporciona,

en funci del sostre utilitzat. Per la resta, com en el cas de la cova, haurem de

construir tamb una fosa de fred, allisar les parets, etc.

SISTEMA DE GOSSOS ESQUIMALS Si l'espessor de la neu s insuficient i fa vent, ser necessari fer com els gossos

esquimals: posar-se d'esquenes al vent i esperar ser tapat per la neu. Aquest

sistema proporciona una certa protecci, per s d'una incomoditat absoluta. Una

possible variant d'aquest sistema, s aprofitar una cornisa o un petit montcul que

faciliti el recobriment de les persones.

Finalment, cal dir que el problema ms important a qualsevol abric de neu s

l'allament del terra. Cal utilitzar tots el elements al nostre abast per crear un

15

matals d'aire sec. El millor sistema s sens dubte una esterilla d'escuma de

cllules tancades, per si no disposem d'ella podem utilitzar roba, cordes, etc.

La manta de supervivncia, si la utilitzem com a terra, noms ens allar de la

humitat, no del fred, de manera que ser millor utilitzar-la per la protecci superior,

impedint aix la dissipaci del calor corporal cap amunt protegint-nos alhora del

goteig del sostre.

16

Bloc ii

A.R.V.A (Aparell de recerca de vctimes dallaus)

17

2.1. INTRODUCCI ALS A.R.V.A.

Portar un A.R.V.A. connectat sobre un mateix no s una garantia total de

seguretat. Al menys s'ha de saber fer servir, i per aix s necessari aprendre el

funcionament i practicar abans de l'accident.

Els seus orgens es troben al principis dels anys setanta, per ha estat en els

anys vuitanta quan s'han comercialitzat i els professionals els han adoptat.

Han de formar part necessriament de l'equipament de qualsevol esquiador de

muntanya. La seva funci s trobar en pocs minuts una persona desapareguda

sota la neu amb la condici, s clar, de que hi hagi supervivents per a fer la

recerca.

A Frana, a l'hivern de 1990, el 52% de les vctimes varen ser trobades grcies

als A.R.V.A., la qual cosa representa que varen ser salvades el 65% de persones

colgades pels allaus. Posteriorment, aquestes xifres estan en clara progressi,

aix doncs, s molt aconsellable portar-lo.

Els A.R.V.A. sn petits emisors-receptors que, un cop connectats, emeten un

senyal de radio (ona mitjana de 457 kHz.), que tenen un abast mitj d'uns 30

metres. El portador d'un aparell s, sense saber-ho, un "rastrejador" permanent.

La funci receptora pot ser connectada en cas de necessitat; els supervivents

colloquen el seu A.R.V.A. en posici de recerca, per detectar el senyal dels

colgats per l'allau. A partir d'aquest moment, per, ells mateixos ja no estan

protegits.

El principi, el seu funcionament s bastant senzill: en emissi, es t un circuit

electrnic que crea un camp magntic d'intensitat relativament feble, a fi de

minimitzar el consum elctric. Una antena emet aquest camp a lexterior, la qual

va disminuint ja que es dilueix en l'espai com una ona es debilita en un plat

d'aigua.

18

En recepci, la captaci de la senyal (camp electromagntic feble) es fa per

antena. La senyal s'amplia molt llavors, ja que es converteix en ona sonora

(altaveu o auricular). L'aparell consumeix molta ms energia en posici "recepci"

i aix provoca que redueixi l'autonomia en cas de recerca.

Durant la temporada d'hivern l'aparell ha d'estar desat sempre a la motxilla a punt

per funcionar. Durant l'estiu s aconsellable treure les piles per a qu no facin

malb les parts electrniques.

L' A.R.V.A. no ha d'estar nicament connectat en els llocs perillosos, sin que

s'ha d'aprofitar en tot moment la protecci que suposa, des del moment en qu

sortim a la muntanya.

S'ha de portar en posici de localitzaci, a sobre nostre (no a la motxilla) i protegit

del fred (sota la roba) per tal d'evitar que les baixes temperatures afectin les

bateries.

19

2.2. ESTRIS DE RECERCA. PALA, SONDA I A.R.V.A.

Per la recerca de vctimes en allaus sn indispensables tres objectes: una pala,

una sonda i l A.R.V.A. en recepci.

Actualment, hi ha nombroses pales en el mercat. Se n'ha de triar una que sigui

lleugera i slida. Existeixen models de plstic i d'alumini, que pesen menys de

700 grams i que sn d'una solidesa extraordinria.

Pel que fa a les sondes, n'existeixen diferents marques en el mercat. Es tracta

d'un tub empalmable i que pot arribar a fer ms de dos metres. Tranquillitza

saber que a travs de la sonda es pot determinar fcilment la profunditat a qu es

troba la vctima colgada. A ms a ms, amb noms una mica d'entrenament, el

sondejador diferenciar rpidament una roca d'un cos.

Conixer lalada de la neu que s'ha de retirar s important, ja que el salvador no

actuar de la mateixa manera si la vctima est sota 30 centmetres de neu o sota

1 metre i mig, si est sol o no, i si vries pales (petites o grans) estan disponibles

o no.

20

2.3. PROCEDIMENT DE RECERCA

El primer que s'ha de fer en comenar una recerca s canviar l' A.R.V.A. d'emissi a recepci. A ms a ms, s'ha de recordar que a partir d'aquest moment, el salvador no est protegit i que, si es produeix una segona allau, ha de

tornar a canviar a "emissi" (hi ha certs models concebuts per a aix).

A continuaci, amb el bot que regula la potncia de la senyal activat al mxim,

s'ha de captar el primer senyal (s necessita silenci). Amb un abast segur de 10 a

20 m, si lallau no ha estat massa important o si es t localitzada la zona on s'ha

de fer la recerca, el recorregut del dipsit final de lallau hauria de permetre sentir

el bip-bip caracterstic. Si no es t cap so, assegurem-nos que estem en la

mxima potncia. Si no, s'ha de recrrer lallau en bandes de 10 a 20 metres.

A partir de la recepci del primer senyal, s necessari adoptar una estratgia per

tal de no buscar en totes direccions sense trobar res. L'estratgia ha de ser molt

simple i hem d'atenir-nos a ella. Presentar dues maneres d'actuar:

LA TCNICA DELS "ANGLES RECTES" s la ms clssica, la ms fcil de seguir si ens veiem afectats per un accident, ja

que est descrita al dors del aparell. T l'avantatge de ser simple i metdica i, si

es coneix b, lactuaci ser mecnica fins i tot en moments de pnic.

El senyal que se sent a l'altaveu o a lauricular ha de REDUIR-SE AL MNIM

AUDIBLE per tal de determinar si augmenta o desapareix quan ens desplacem

(l'oda s molt sensible a les variacions dels sorolls febles i ho s molt menys a

les variacions dels sorolls forts).

S'escull una lnia recta de recerca en funci del terreny. Sovint es tracta d'una

lnia horitzontal sobre la que s fcil desplaar-se. Es marquen sobre aquesta

lnia els punts on el senyal desapareix.

21

A continuaci, s precs collocar-se en el centre d'aquest segment i descriure la

lnia perpendicular buscant els dos punts de desaparici del senyal (no oblidar

reduir el bot de potncia per restablir un nivell d'audici feble).

Desprs de 3 4 operacions, ens trobarem en la vertical de lemissor que pot ser

localitzat amb precisi. Amb una mica de prctica, fins i tot s possible tocar-lo

amb una sonda.

EL RESUM DE LACTUACI SERIA:

1. Posar l' A.R.V.A. en posici de recerca

2. Obtenir un primer senyal i disminuir la seva intensitat sonora

3. Escollir un eix de recerca

4. Buscar dos punts d'extinci del senyal (el mxim s al centre)

5. Des del centre, repetir l'operaci sobre la recta perpendicular

6. No oblidar baixar sempre el so

7. Repetir l'operaci fins a la localitzaci correcta

8. Delimitar la sonda per conixer la profunditat

22

LA TCNICA "DIRECCIONAL" Es tracta de tornar a pujar la corba del senyal al mxim seguint petits trams

rectilinis. Quan es tingui una senyal, desprs d'haver redut, es troba la direcci

en qu el bip-bip s ms gran. Es recorren alguns metres en la direcci marcada i

es repeteix.

23

3. Qestions a respondre

1. Anomena un mnim de sis pautes bsiques a tenir en compte alhora de sortir a la muntanya.

2. Quins creus que sn els dos factors principals a tenir en compte davant una situaci de supervivncia ?

3. Anomena un mnim de tres perills objectius que podem trobar-nos a lentorn natural i a la muntanya.

24

4. Quina acci prvia i imprescindible cal fer abans de sortir a la muntanya? 5. Qu ens indica lespai de temps transcorregut entre el llamp i el tro?

6. Sempre que fem una sortida de muntanya hivernal, existeix la possibilitat objectiva de desencadenament dallaus. Quin aparell necessitem portar inexcusablement ? Explical.

25

7. Anomena el mxim de mesures a prendre davant una tempesta elctrica de la que no hem pogut fugir.

8. En un paisatge hivernal quin s el millor allant natural?

9. Explica quines pautes seguiries per tal de trobar aigua.

26

4.PRCTIQUES

10. Contrueix un abric de muntanya amb els element de qu disposeu i explica quins factors has tingut en compte.

11. Explica i fes un exercici prctic de com aconseguir aigua amb una situacio de supervivncia i sense rius ni cursos daigua a labast.

12. Fes una prctica de recerca amb A.R.V.A.

27

5. QUIN TEMPS FAR DEM

Busca la previsi meteorolgica per dem.

Contestadors automatics Internet: www.meteocat.net www.inm.es www.meteofrance.fr Informatiu nacional Previsions dels diaris Preguntes a la gent del pais: professionals de la muntanya, Interpreta el bar`metre. Omple els resultats de la fitxa segent

DATA

PREVISIO INFORMATIU NACIONAL

PREVISI INFORMATIU AUTONMIC

PREVISI DIARIS

ALTRES

TEMPERATURA ACTUAL

HUMITAT ACTUAL

TENDENCIA BAROMETRICA

28

Busca la previsi meteorolgica per dem.

Contestadors automatics Internet: www.meteocat.net www.inm.es www.meteofrance.fr Informatiu nacional Previsions dels diaris Preguntes a la gent del pais: professionals de la muntanya, Interpreta el bar`metre. Omple els resultats de la fitxa segent

DATA

PREVISIO INFORMATIU NACIONAL

PREVISI INFORMATIU AUTONMIC

PREVISI DIARIS

ALTRES

TEMPERATURA ACTUAL

HUMITAT ACTUAL

TENDENCIA BAROMETRICA

29

Busca la previsi meteorolgica per dem.

Contestadors automatics Internet: www.meteocat.net www.inm.es www.meteofrance.fr Informatiu nacional Previsions dels diaris Preguntes a la gent del pais: professionals de la muntanya, Interpreta el bar`metre. Omple els resultats de la fitxa segent

DATA

PREVISIO INFORMATIU NACIONAL

PREVISI INFORMATIU AUTONMIC

PREVISI DIARIS

ALTRES

TEMPERATURA ACTUAL

HUMITAT ACTUAL

TENDENCIA BAROMETRICA

30

Busca la previsi meteorolgica per dem.

Contestadors automatics Internet: www.meteocat.net www.inm.es www.meteofrance.fr Informatiu nacional Previsions dels diaris Preguntes a la gent del pais: professionals de la muntanya, Interpreta el bar`metre. Omple els resultats de la fitxa segent

DATA

PREVISIO INFORMATIU NACIONAL

PREVISI INFORMATIU AUTONMIC

PREVISI DIARIS

ALTRES

TEMPERATURA ACTUAL

HUMITAT ACTUAL

TENDENCIA BAROMETRICA

31

Busca la previsi meteorolgica per dem.

Contestadors automatics Internet: www.meteocat.net www.inm.es www.meteofrance.fr Informatiu nacional Previsions dels diaris Preguntes a la gent del pais: professionals de la muntanya, Interpreta el bar`metre. Omple els resultats de la fitxa segent

DATA

PREVISIO INFORMATIU NACIONAL

PREVISI INFORMATIU AUTONMIC

PREVISI DIARIS

ALTRES

TEMPERATURA ACTUAL

HUMITAT ACTUAL

TENDENCIA BAROMETRICA