TardorNarcís Comadira

Sol de tardor

que comencesa esgrogueir tants

jardins,

que endolceixes fulla a fulla

tots els recers i camins,

que omples de melangia

els passadissos del cor

i que duus a cada cosa

tendrament la seva mort,

fes-me entrar a la teva dansa,

sol de tardor complaent,

ves mirant sense recança

els poders que té la ment,

apilona’ls amb les fullesque cansades del seu vol,

amb un esclat incendies

i es perden en fumerol.

TARDOR

Sol de tardor que comencesa esgrogueir tants jardins,

que endolceixes fulla a fullatots els recers i camins,que omples de melangiaels passadissos del cori que duus a cada cosa

tendrament la seva mort,fes-me entrar a la teva dansa,

sol de tardor complaent,ves mirant sense recançaels poders que té la ment,apilona’ls amb les fulles

que cansades del seu vol,amb un esclat incendiesi es perden en fumerol.

Narcís Comadira