Graham Greene

viatgesamb la tieta

Traducci deDolors Udina

Primera edici: gener del 2014Ttol original: Travels with my Aunt de la traducci: Dolors Udina, 2014 de les caracterstiques daquesta edici:

Viena EdicionsTuset 13 3r 1a- 08006 Barcelonaviena@vienaeditorial.comwww.vienaeditorial.comISBN: 978-84-8330-770-0Dipsit legal: B-2903-2014

Disseny de la collecci: MalaideaFotocomposici: Alfa

Impressi i enquadernaci: Liberdplex

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transmissi daquesta obra noms pot ser realitzada

amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat de lexcepci prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (www.cedro.org)

si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra.

Aquest projecte ha estat finanat amb un ajut de la

Comissi Europea. Lautor s lnic responsable del contingut

de la publicaci. La Comissi declina

qualsevol responsabilitat sobre ls que es pugui fer

de la informaci aqu difosa.

El presente proyecto ha sido financiado con el apoyo de la

Comisin Europea. Esta publicacin es responsabilidad

exclusiva de su autor. La Comisin no es responsable

del uso que pueda hacerse

de la informacin aqu difundida.

Per a H. H. K.,que mha ajudat ms

del que puc dir.

PRIMERA PART

I

Vaig conixer la tieta Augusta al funeral de la meva mare.La mare estava a punt de fer vuitanta-sis anys quan vamorir, i la tieta era uns onze o dotze anys ms jove que ella. Jomhavia jubilat del banc feia dos anys amb una pensi adequadai una gratificaci no gens menyspreable. Ens havia absorbit elWestminster, que va considerar que la meva sucursal era supr-flua. Tothom em tenia per un afortunat, per he de reconixerque a mi em costava molt ocupar el temps. No mhe casat mai,sempre he viscut discretament i, a part de linters en el conreude les dlies, no tinc cap hobby. Per aix, el funeral de la mareem va provocar una agradable excitaci. El meu pare havia mort feia ms de quaranta anys. Era un

contractista letrgic de mena que solia fer becaines en totamena de llocs curiosos. Aix irritava la mare, que era una donamolt enrgica i sempre li anava al darrere per molestar-lo.Recordo que una vegada, de petit, vaig anar al lavabo llavorsvivem a Highgate i em vaig trobar el pare, vestit, adormit ala banyera. Sc ms aviat curt de vista i dentrada vaig pensarque la mare havia rentat un abric, fins que vaig sentir que elpare xiuxiuejava: Tanca la porta per dins quan surtis. Eramassa mandrs per sortir de la banyera i suposo que estava mas -sa adormit per adonar-se que lordre que em donava era impos-sible dexecutar. Una altra vegada, quan era responsable dobradun bloc de pisos nou a Lewisham, es va posar a fer una becai-na a la cabina de la grua gegantina i van haver daturar la cons-trucci fins que es va despertar. La mare, que no tenia problemaamb les altures, solia pujar les escales fins a la bastida ms alta amblesperana denxampar-lo, encara que el ms probable era que

11

hagus trobat un rac en el que havia de ser el garatge soterra-ni. Jo sempre havia pensat que eren raonablement feliosjunts; era evident que els seus papers respectius de caador i depresa els esqueien, perqu la mare, des dels meus primersrecords, feia un posat destar sempre alerta i tenia una manerade caminar cautelosa que em feia pensar en un gos de caa. Semhan de perdonar aquests records del passat: s normal que enun funeral es presentin sense voler perqu hi ha moltes estonesdespera.No va assistir gaire gent a la cerimnia, que va tenir lloc en

un conegut crematori, per es va produir aquella lleugera barre-ja dexpectaci i excitaci que no sexperimenta mai al costatduna tomba. Sobriran les portes del forn? Sencallar el tatcam de les flames? Vaig sentir una veu darrere meu que deiaamb una fredor evident: Una vegada vaig presenciar una cre-maci prematura.Amb una certa dificultat, vaig reconixer qui era per una

fotografia de llbum familiar: la tieta Augusta, que havia arri-bat tard i anava vestida com shauria pogut vestir la difuntareina Maria, en pau descansi, si encara fos entre nosaltres i sha-gus ajustat una mica a la moda del moment. Em van sorpren-dre els seus cabells vermells brillants, amb un monyo monu-mental, i les dues grans dents del davant que li donaven un airevital de neandertal. Alg va fer xut, i un capell va comenaruna pregria que em penso que va compondre ell mateix enaquell moment. No lhavia sentida mai a cap altre funeral, inhe assistit a gran nombre al llarg de la vida. Dun director desucursal bancria sespera que presenti els seus respectes perltim cop a tots els antics clients que no estaven, com solem dir,en vermell, i, en tot cas, tinc una debilitat pels funerals. Nor-malment, en aquestes ocasions, tothom presenta la seva millor

12

Graham Greene

cara, seriosa i sbria, i optimista pel que fa a la immortalitat per-sonal.El funeral de la mare va transcrrer a la perfecci. Amb bon

sentit de leconomia, van retirar les flors del tat, que va lliscarallunyant-se de nosaltres fins a desaparixer quan alg va pr-mer un bot. Desprs, sota lenterbolida llum del sol, vaigencaixar amb una srie de nebots, nebodes i cosins que feia anysque no veia i cap dels quals no era capa didentificar. Mhaviencomunicat que havia desperar les cendres i aix ho vaig fer,mentre la xemeneia del crematori treia fum amablement sobreel meu cap.Tu deus ser en Henry em va dir la tieta Augusta, obser-

vant-me pensarosa amb els seus ulls dun blau de mar endins.S vaig dir jo, i tu deus ser la tieta Augusta.Feia molt de temps que no veia la teva mare em va dir la

tieta Augusta. Espero que hagi tingut una mort fcil.Oh s, s clar, amb la seva edat, simplement se li va aturar

el cor. Va morir de vella.De vella? Per si noms tenia dotze anys ms que jo! va

dir, acusadora, la tieta Augusta.Vam fer una curta passejada plegats pel jard del crematori.

Un jard de crematori sassembla tant a un jard de deb com uncamp de golf a un paisatge de deb. La gespa est massa benretallada i els arbres formen una process massa rgida; a ms,les urnes semblen les capsetes plenes de sorra on es guarden lespilotes de golf.Digues, encara treballes al banc? em va preguntar la

tieta Augusta.No, em vaig jubilar fa dos anys.Jubilar? Un jove com tu! Per lamor de Du, i qu fas amb

el teu temps?

V I ATG E S A M B L A T I E TA

13

Cultivo dlies, tieta Augusta. Va fer un moviment de mans sumptus, com minimitzant la

feinada que aix podia representar.Dlies! El que hauria dit el teu pare!No tenia cap inters en les flors, ja ho s. Sempre va pen-

sar que un jard equivalia a perdre un bon espai per construir.Calculava quantes habitacions hi haurien cabut, una sobre lal-tra. Era un home que sempre tenia son.S, necessitava les habitacions, per per a alguna cosa ms

que per dormir va dir la tieta amb una vulgaritat que em vasorprendre.Sadormia als llocs ms insospitats. Recordo que una vega-

da, al bany...En una habitaci ell feia ms coses que dormir va insis-

tir. Tu nets la prova.Comenava a entendre per qu els meus pares havien tingut

tan poca relaci amb la tieta Augusta. Tenia un temperamentque segur que a la mare no li agradava. La mare no s que fospuritana, per volia que les coses es fessin o es diguessin en elmoment adequat. A lhora de dinar es parlava de menjar. Potserdel preu dels aliments. Si anvem al teatre, a linterval parlvemde lobra, o daltres obres. A lhora desmorzar, comentvem lesnotcies. Era experta a reconduir la conversa si es desviava delcam correcte. Tenia una frase: Estimat, ara no s el moment....Potser al dormitori, sem va acudir en aquell moment, amb unbri de la franquesa de la tieta Augusta, la mare parlava damor.Per aix no podia suportar que el pare sadorms a lloc estranys,i, quan jo vaig comenar a aficionar-me a les dlies, tot sovintmadvertia que me noblids durant les hores de feina al banc.Quan vam acabar la passejada, ja tenien les cendres prepara-

des per a mi. Jo havia triat una urna molt clssica dacer negre,

14

Graham Greene

i mhauria agradat assegurar-me que no hi havia hagut cap error,per em van lliurar un paquet molt ben fet amb paper demba-lar i amb segells de paper vermell que feien pensar en un regalde Nadal. Qu penses fer-ne? va preguntar la tieta Augusta.Tenia la idea de fer-li un petit tron entre les dlies.Ser una mica depriment, a lhivern.No hi havia pensat. Potser podria entrar-les a dins en

aquesta estaci.Amunt i avall. La meva germana no podr descansar en

pau.Hi tornar a pensar.No ets casat, oi?No.I tens fills?s clar que no.Sempre quedar la pregunta de qui heretar de la meva

germana. El ms probable s que jo em mori abans que tu.No es pot pensar en tot alhora.Podries haver deixat les cendres aqu va dir la tieta

Augusta.Em semblava que quedaria b entre les dlies vaig con-

testar amb obstinaci, perqu mhavia passat el vespre de la nitabans dissenyant un pedestal senzill de molt bon gust. chacun son got va dir la tieta amb un accent francs

sorprenentment bo. No havia pensat mai que la meva famliafos cosmopolita. B, tieta Augusta vaig dir a les portes del crematori (em

disposava a anar-men, perqu el meu jard em reclamava),han passat molts anys de lltima vegada que ens vam veure...espero... Havia deixat el tallagespa al jard, sense cobrir, i els

V I ATG E S A M B L A T I E TA

15

nvols grisos que tenem sobre el cap amenaaven pluja.Magradaria molt que vinguessis un dia a Southwood a prendreun te amb mi.De moment preferiria una cosa ms forta i ms tranquillit-

zadora. No passa cada dia aix de veure com senvia la teva ger-mana a les flames. Com la Pucelle.No tentenc...Joana dArc.Tinc una mica de xers a casa, per s una mica lluny i

potser...En tot cas el meu apartament s al nord del riu va dir la

tieta Augusta amb fermesa, i hi tinc tot el que necessitem. Sense esperar el meu assentiment, va cridar un taxi. Va ser el

primer i potser, ara que hi penso, el ms memorable de tots elsviatges que farem junts.

Graham Greene

Fragment de Viatges amb la tieta, de Graham Greene, traducci de Dolors Udina, El cercle de Viena, Viena Edicions, 2014.