Taula d ’ alcaldes del pirineu

7
Taula d’alcaldes del pirineu

description

Taula d ’ alcaldes del pirineu. Per què una taula d ’ alcaldes?. L ’ àrea del Pirineu català presenta unes necessitats i problemàtiques particulars. Alhora, cada municipi de l ’ àrea té actius propis que podria compartir amb la resta (rendibilitzant-los, de pas, en major mesura) - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Taula d ’ alcaldes del pirineu

Page 1: Taula d ’ alcaldes del pirineu

Taula d’alcaldes del pirineu

Page 2: Taula d ’ alcaldes del pirineu

L’àrea del Pirineu català presenta unes necessitats i problemàtiques particulars. Alhora, cada municipi de l’àrea té actius propis que podria compartir amb la resta (rendibilitzant-los, de pas, en major mesura)

En tenir una demografia feble i quedar lluny dels centres de decisió política, el Pirineu català té dificultats per rebre suficient atenció de les administracions supralocals

Així, doncs, sembla oportú estrènyer llaços entre les poblacions pirinenques a fi de: Cooperar internament (des de la promoció d’esdeveniments conjunts

–com el Festival de Música Antiga dels Pirineus- fins al benchmarquing, la col·laboració interadministrativa, la gestió de serveis, etc)

Fer un lobby més eficaç cap enfora (de cara a aprofundir en el reequilibri territorial i en la visibilització dels Pirineus)

Per què una taula d’alcaldes?

Page 3: Taula d ’ alcaldes del pirineu

Podrien formar part de la taula els Alcaldes de les capitals de comarca de la zona Pirineus que així ho desitgessin (això donaria un total de 11 membres potencials) En tant que capitals de comarca, s’entén que portarien a la Taula la realitat i necessitats no

només dels seus municipis, sinó també de les seves comarques Com a capitals de comarca, però, les realitats i problemàtiques locals respectives serien més

semblants, i això facilitaria la col·laboració entre elles La Taula no tindria personalitat jurídica (seria un marc de cooperació política entre

electes i administracions locals) ni infraestructura, personal, seu o pressupost propi. De fet, essent una Taula d’Alcaldes (no d’Ajuntaments ni de municipis), ni tan sols caldria

que la participació en ella fos aprovada pels respectius plens municipals La presidència s’assumiria de forma rotatòria entre els Alcaldes membres i tindria una

durada d’un any. La Taula d’Alcaldes es reuniria dos cops l’any Es dissenyaria un Pla d’actuació anual

Hauria de ser un Pla amb pocs objectius i actuacions Cada projecte hauria de tenir un Alcalde com a responsable Criteri de flexibilitat: no seria necessari que tots els municipis participessin de tots els

projectes. Cadascú s’implicaria en aquells que fossin del seu interès. Alhora, els projectes podrien incloure altres municipis dels Pirineus o fins i tot de més enllà

Els Ajuntaments implicats a la Taula mitjançant els seus Alcaldes assumirien els projectes o les parts dels projectes que els corresponguessin

Hi hauria la possibilitat d’aconseguir finançament extern per als projectes de la Taula (també finançament europeu)

Qui podria formar la taula I EN QUINES CONDICIONS?

Page 4: Taula d ’ alcaldes del pirineu

Els possibles terrenys sobre els quals aplicar la col·laboració són molts. Per exemple:Promoció econòmica

El fet de tractar-se de territoris perifèrics i amb un entorn singular, condiciona el desenvolupament territorial

La cooperació s’hauria de centrar especialment en àmbits com el turisme i el sector agroalimentari, i en aspectes relacionats -com la gestió del territori

Infraestructures Tant a nivell d’infraestructures de comunicacions com de telecomunicacions (ambdues claus

per al desenvolupament I la qualitat de vida), el Pirineu té dèficit importants que cal redreçar

Cultura L’oferta cultural disponible al Pirineu és limitada, i això empobreix el territori, propicia la

fuga de talent i perjudica el turisme. Amb una oferta conjunta (circuïts, difusió, especialització territorial …) es poden aconseguir sinergies i eixamplar l’oferta.

Educació La falta d’oportunitats educatives (especialment pel que fa a l’ensenyament superior i a

l’especialitzat) pesen negativament en el present I futur de la zona. Cal reflexionar sobre com fer-hi front, tant a nivell d’estudis disponibles, beques, formació continuada…

Altres serveis a les persones En els terrenys de la sanitat, del transport, de les polítiques de serveis a les persones… hi ha

camp per córrer quant a cooperació intermunicipalBenchmarquing municipal

Els Ajuntaments que formarien part de la xarxa podrien aprendre els uns dels altres i compartir experiències

Altres: …..

Àmbits d’interès compartit

Page 5: Taula d ’ alcaldes del pirineu

Ser membre de la Xarxa i participar dels seus projectes s’acabaria traduint en: Més eficiència: ser capaços de prestar determinats serveis amb un cost menorMés serveis: en disposar ara d’un ‘mercat’ més ampliMés força a l’hora d’interlocutar amb les administracions superiorsMés coneixement: gràcies a l’aprenentatge mutuMajor articulació del territori

Beneficis per als membres de la taula

Page 6: Taula d ’ alcaldes del pirineu

El camí cap a una Taula d’Alcaldes passaria per:Explorar informalment l’interès per la iniciativa dels alcaldes que podrien formar-ne part

Si es constatés interès, aleshores aquest mateix document podria acabar de desenvolupar-se

Identificar els àmbits d’interès comú (a partir de la llista d’interessos que explicités cada Alcalde)Fer inventari dels actius I recursos de cada membre de la Xarxa (aquells que podrien posar-se a disposició de la Xarxa)En base a tot l’anterior, esboçar un primer Pla d’ActuacióRedactar un Manifest fundacional Presentar públicament la Xarxa i posar-la en funcionament

Primers passos

Page 7: Taula d ’ alcaldes del pirineu

Berga té diferents aspectes a reivindicar i a aportar a la Taula: El desdoblament de l’E9 a partir de Berga: l’E9 és una de les

principals entrades al Pirineu (i també porta de sortides de productes) El turisme: En aquest terreny, a Berga li interessa associar-se a la

marca Pirineu (molt més que a la marca Catalunya Central!) L’agroalimentari: La valorització del sector primari és una oportunitat

per a tota la zona Les energies renovables: Tot allò que tingui a veure amb la

sostenibilitat hauria de ser marca de la casa de la Taula. Per aquest cantó hi ha moltes oportunitats

La música: L’Escola de Música de Berga (especialment si esdevingués Conservatori) podria ser un punt de referència de les escoles del Pirineu, i compartir amb elles professors, estudis, actuacions…

La formació: L’especialització de cada municipi en unes determinades àrees afavoriria tot el conjunt. Berga pot fer-hi jugar l’Exploratori

Compartir bones pràctiques a nivell d’organització municipal I no hi ha dubte que, per la seva massa crítica, de facte Berga

tindria un pes específic al si de la Taula que li donaria un lideratge important

El paper de berga