Taula periòdica (gener 2018)railsback.org/PT/Taulaperiodica(gener2018).pdf · Tenorita Ga 3+ 2079...
1
Períclasi La 3+ Hf 4+ Ta 5+ W 6+ Y 3+ Sr 2+ Zr 4+ Nb 5+ Mo 6+ Ca 2+ Ti 4+ V 5+ K + Cr 6+ Al Mg 2+ Si 4+ P 5+ Na + S 6+ B 3+ Be 2+ C 4+ N 5+ Li + Th 4+ 3+ Corindó Calç viva Quars Scherbinaïta Molibdita Tantita Baddeleyita 4.4 Bromellita –7.4 2.77 9.9 –2.4 –8.1 –3.9 –1.37 14.0 1.4 Sc 3+ –9.7 –7.6 Rb + 28.9 4.3 Ba 2+ 6.7 Logaritme en aigua destilada a 25 ºC –9.7 Mineral Torianita Rutil La 3+ Hf 4+ Ta 5+ W 6+ Y 3+ Sr 2+ Zr 4+ Nb 5+ Mo 6+ Ti 4+ V 5+ Cr 6+ Al Si 4+ P 5+ S 6+ B 3+ Be 2+ C 4+ N 5+ Li + Th 4+ 3+ 9 Períclasi Mg 2+ Na + 5.5-6 7.5-8 9 7 3-3.5 5.5 Perovskita 3-4 7 6 Espinel·la Corindó Bromellita Ca 2+ K + 3.5 Calç viva Quars Scherbinaïta Molibdita Tantita Torianita Baddeleyita 6.5 Srilankita >9 (Ru=6-6.5) Crisoberil 8.5 2 sintètic 2. Duresa dels minerals òxids de cations durs 7 Quars Mineral 5.5 Perovskita Mineral de dos cations H=4 H=4 H=6 H=8 H=6 Duresa (escala de Mohs) * 6.5 3000 La 3+ Ba 2+ Hf 4+ Ta 5+ Cs + W 6+ Y 3+ Sr 2+ Zr 4+ Nb 5+ Rb + Mo 6+ Sc 3+ Ca 2+ Ti 4+ V 5+ K + Cr 6+ Al Mg 2+ Si 4+ P 5+ Na + S 6+ B 3+ Be 2+ C 4+ N 5+ Li + Th 4+ 1700 1193 2681 723 216 3125 1996 855 290 3200 2103 943 673 2938 3123 1785 1074 2286 2580 2500 3173 2058 1745 3493 2500 2000 1000 500 3000 2000 1500 1500 2345 3+ 3. Temperatura de fusió (K) dels minerals òxids de cations durs 4. Solubilitat dels minerals òxids de cations durs 2017) Vegeu requadre 6 2 2– 3– 4– 4+ 2+ 3+ 0 3– 4+ 5+ 3+ 2+ 9. Els diferents estats de valència del nitrogen i del carboni Formes que es presenten a la taula principal El N 2 2 2 3 constituents menors 1+ i 2- Exemple 1+ 0 Estat de la valència (nitrat) 3 – (metanol) CH 3 (metà) CH 4 (età) C 2 H 6 (amoni) NH 3 – ( N 2 (nitrogen) N 2 ( 2 (nitrit) 2 – ( 2 ( àcid acètic, carbohidrats grafit, diamant ( ( 7. Model conceptual del comportament dels òxids de cations durs i intermedis 1Å Li N Cations Rb 2– z/r alt Enllaços catió-oxigen forts, però repulsió entre cations Enllaços catió-oxigen forts Enllaços catió-oxigen febles H + z/r intermedi z/r Cr Mn 2+ Fe 3+ Fe 2+ Co 2+ Ni 2+ Cu + Zn 2+ Sn 4+ Pb 2+ Bi 3+ 2603 2054 1652 1838 2078 2228 1509 2242 1903 1098 1170 Bismita Massicot Cassiterita Bunsenita Cuprita Zincita Hematites Mangano- sita Sb 928 As 547 Cd 2+ >1773 Cu 2+ 1719 Tenorita Ga 3+ 2079 Ge 4+ 1388 Ag ~473(d) + Tl 852 + Tl 3+ 1107 Sn 2+ 1353(d) Hg 2+ 773(d) Montroydita Valentinita Au ids inestables + 2400 2000 1600 1200 800 6. Temperatures (en K) de fusió i de descomposició (d) Co 3+ 1168 (d) V 4+ 2240 Mn 3+ 1353(d) As 5+ 588 In 3+ 2185 Pd 2+ 1023(d) Rh 2+ 1373(d) Mo 4+ 1373(d) W 4+ ~1773(d) Re 4+ 1173(d) Pt 2+ 598(d) Au 3+ 423(d) Hg + 373(d) Arsenolita 3+ 1600 2000 Avicennita Ir 4+ 1273 (d) 1200 Eskolaïta 3+ Wüstita Tugarinovita Paramont- roseïta Argutita 3+ Romarchita Monteponita 400 F – Cl – Br – I – Ani ( ) ( ) Na + , i Mg 2+ HgI 2 Vil·liaumita Halita 100 1 10 -2 10 -4 10 -6 10 -8 Sel·laïta Clorargirita Bromargirita Iodargirita NaBr NaI AgF MgBr 2 MgI 2 Mineral No mineral HgBr 2 HgCl 2 Solubilitat (en mol/L) dels halurs de Ag + ( ), Hg 2+ ( ), (AgCl) (AgBr) (AgI) (MgF 2 ) (NaF) (NaCl) MgCl 2 8. Solubilitat dels halurs de cations durs i tous MgAl 4 (Sinhalita) KAI 2 Si 3 8 (Kfs) Al 2 5 (K-S-A) 4 Na 3 4 4 (Berlinita) 4 (Anhidrita) Na 2 4 (Thenardita) Me 2+ C 3 KN 3 (Nitre) (p.e. Calcita) Si 4+ P 5+ S 6+ B 3+ C 4+ N 5+ 5. (minerals de la forma __M n sense H o H 2 ) Minerals amb cations (p.e. K + , Na + , Ba 2+ ) Minerals + ) a moderat (p.e. AI 3+ ) Kfs = Felspat potàssic K-S-A = Cianita, Sil·limanita i Andalusita 3 (Nitratina) Minerals amb potencial Vegeu requadre 3 La 3+ Ba 2+ Hf 4+ Cs + Y 3+ Sr 2+ Zr 4+ Nb 5+ Rb + Ca 2+ Ti 4+ V 5+ K + Al Mg 2+ Si 4+ P 5+ Na + B 3+ Be 2+ C 4+ Li + 3+ 251 Bromellita Crisoberil 240 Períclasi 160 254 Corindó 198 Espinel·la 38 Quars 210 Perovskita 216 Rútil 115 Calç 87 71 3 145 152* 175 Tausonita 38 Quars Mineral Mineral de dos cations 71 No mineral 210 Perovskita 200 150 100 50 1. Mòdul de compressibilitat (K s en GPa) dels òxids minerals de cations durs K s 2 K s N 7 m=14.007 14 15 r=1.71 Nitrogen com nitrur 3– (com NH 4 + ) S 16 32 33 34 36 r=1.84 m=32.066 Sofre com sulfur 2– 78 80 82 Se m=78.96 74 76 77 r=1.98 Seleni com selenur 34 2– Br 35 m=79.904 79 81 (82) r=1.95 (7+ r=0.39) Brom com bromur – Cl 17 m=35.453 35 37 r=1.81 Clor com clorur – C 6 m=12.011 12 13 14 r=2.60 Carboni com carbur 4– 15 m=30.974 r=2.12 Fòsfor com fosfur 3– P 51 r=2.45 121 123 Sb m=121.760 Antimoni com antimoniur 3– Gasos Nobles Anions que, preferentment, es coordinen amb cations durs Anions que, preferentment, es coordinen amb cations tous Anions intermedis Anions (sense ionitzar) Anions que generalment es coordinen amb H + (p.e. com CH 4 , NH 3 , H 2 S, H 2 entre altres) At 85 215 218 219 Astat Rn 86 (222) 220 222 218 219 Radó Si 14 m=28.086 r=2.71 Silici com silicur 4– silicurs i dels fosfurs son en meteorits i en pols He 2 3 4 Heli m=4.0026 r=1.2 Ne 10 20 21 22 Neó m=20.180 r=1.5 Ar 18 36 38 40 Argó m=39.948 r=1.8 Kr 36 78 80 82 83 84 86 Criptó m=83.80 r =1.9 Xe 54 129 130 131 132 134 136 124 126 128 Xenó m=131.29 r =2.1 As 33 m=74.922 75 r=2.22 Arsènic com arsenur 3– Cations que es coordinen amb H 2 3 2 _ 4 2 _ ) Cations que es coordinen – (o H 2 Gasos Nobles (Sense ionitzar) z / r = 1 Rn 86 (222) 219 220 222 Radó z / r = 4 z / r = 2 Lloc on haurien de trobar-se el Fe 2+ i el Fe 3+ si fossin cations durs He 2 m=4.0026 3 4 Heli r=1.2 Ne 10 m=20.180 20 21 22 Neó r=1.5 Ar 18 m=39.948 36 38 40 Argó r=1.8 Kr 36 m=83.80 78 80 82 83 84 86 Criptó r=1.9 Xe 54 m=131.29 129 130 131 132 134 136 124 126 128 Xenó r=2.1 = 32 = z r Cs 55 m=132.905 133 r=1.69 ió Cesi + Fr 87 (223) 223 r=1.76 ió Franci ) molt rar + 137 138 Ba 56 m=137.327 130 132 r=1.35 134 135 136 ió Bari 2+ Ra 88 (226) 223 224 r=1.40 226 228 ió Radi 2+ Cations que es – 2– z / r = 16 ? Ac 89 m=227.03 r=1.18 227 228 ? ió Actini 3+ Pu 94 Plutoni 239 Np 93 Neptuni 237 ? molt limitada a la Terra molt limitada a la Terra Pa 91 (231) (+4 r=0.98) 231 234 ió Protoactini 5+ + Li 3 m=6.941 6 7 r=0.60 ió Liti Na 11 m=22.990 23 ió Sodi r=0.95 + + Rb 37 m=85.468 85 87 r=1.48 ió Rubidi + Be 4 m=9.012 9 r=0.31 ió Berili 2+ Sr 38 m=87.62 87 88 84 86 r=1.13 ió Estronci 2+ B 5 m=10.811 10 11 r=0.20 Bor com borat (B(OH) 3 o B(OH) 4 – ) 3+ C 6 12 13 14 m=12.011 Carboni com CO 2 , bicarbonat (HCO 3 – ) i carbonat (CO 3 2- ) 4+ ) 15 r=0. r = 0.46 Mn 7+ (MnO 4 – ) Cr 24 m=51.996 50 52 53 54 r=0.52 Crom p.e. cromat(CrO 4 2– ) 6+ V 23 m=50.942 50 51 r=0.59 ió Vanadi p.e. com vanadat 5+ 96 98 100 Mo 42 m=95.94 92 94 95 97 r=0.62 Molibdè p.e. com molibdat 6+ Re 75 m=186.207 r=0.56 185 187 ió Reni possiblement com reniat 7+ r=0.68 W 74 180 182 183 184 186 m=183.84 Tungstè (Wolframi) p.e. com tungstat 6+ Tc 43 (100) Tecneci molt limitada 99 E 95 Americi (Am) 96 Curi (Cm) 97 Berkeli (Bk) Californi (Cf) 99 Einsteini (Es) 100 Fermi (Fm) 102 Nobeli (No) 103 Lawrenci (Lr) Rutherfordi (Rf) 105 Dubni (Db) Cations Tous o de Tipus B (la major part dels electrons es conserven a la capa de valència) Coordina I>Br>S>Cl=N> >F z r / = 4 Cations intermedis (la capa de valència reté algun electró) Coordinac possible amb S o z / r = 16 Po 210 211 212 216 218 214 215 84 Poloni z r / = 8 2– (± H – ) en solu Cations que es coordinen 3+ r= 0.64 Mn 25 4+ r=0.53 ió Manganès 3,4+ Fe 26 r=0.64 Ferro fèrric 3+ Co 27 r =0.63 Cobalt cobàltic 3+ Sn 50 r=0.71 Estany estànyic 4+ Sn 50 m=118.710 112 114 115 116 r=1.12 120 122 124 117 118 119 Estany estanyós 2+ 102 104 Ru 44 m=101.07 96 98 99 3+ r=0.69 4+ r=0.67 100 101 ió Ruteni 3,4+ Pd 46 m=106.42 102 104 105 106 108 110 r=0.86 ió Pal·ladi 2+ Re 75 m=186.207 185 187 r=0.65 ió Reni 4+ 212 214 Pb 82 m=207.2 204 206 207 r=1.20 208 210 211 Plom plombós 2+ Pb 82 r=0.84 Plom plúmbic 4+ Bi 83 m=208.980 r =1.20 212 214 215 209 210 211 Bismut bismutós 3+ Bi 83 r=0.74 Bismut bismútic 5+ z / r = 8 As 33 r=0.47 Arsenat (AsO 4 3– ) 5+ As 33 m=74.922 75 Arsènic p.e. com arsenit r=0.69 3+ r=0.62 Sb 51 Antimoni p.e. com antimoniat 5+ Sb 51 m=121.760 r=0.90 121 123 ió Antimoni com antimonit 3+ S 16 r=0.37 4+ sulfit (SO 3 2– ) Sofre com Se 34 r=0.42 Selenat (SeO 4 2– ) 6+ 52 r=0.56 Te Tel·luri p.e. com tel·lurat 6+ 128 130 52 m=127.60 120 122 123 r=0.89 124 125 126 Te ió Tel·luri com tel·lurit 4+ 53 r=0.44 Iode I 5+ com iodat (IO 3 ) – m=126.904 Terres rares (REEs) 176 Hf ? En condicions naturals no es troba a la natura Pm 61 (150) ? Prometi z/r =2 138 Ba Lantànids z / r = 4 *A fi de facilitar la lectura del conjunt de la taula les sèries 235 U- 207 Pb i 232 Th- 208 Pb no es mostren z / r = 2 = z / r = 1 La 57 m=138.906 r=1.15 138 139 ió Lantani 3+ 142 Ce 58 m=140.116 136 138 140 r=1.11 ió Ceri 3+ 148 150 Nd 60 m=144.24 142 143 144 r=1.08 146 145 ? ió Neodimi 3+ Eu 63 m=151.964 151 153 r=1.03 ió Europi 3+ Gd 64 m=157.25 152 154 155 r=1.02 158 160 156 157 ió Gadolini 3+ Tb 65 m=158.925 r=1.00 159 ió Terbi 3+ Dy 66 m=162.50 156 158 r=0.99 163 164 160 161 162 ió Disprosi 3+ Ho 67 m=164.930 165 r=0.97 ió Holmi 3+ Er 68 m=167.26 162 164 166 r=0.96 167 168 170 ió Erbi 3+ Tm 69 m=168.934 169 r=0.95 ió Tuli 3+ Yb 70 m=173.04 168 170 171 r=0.94 (2+ r= 1.13) 174 176 172 173 ió Iterbi 3+ Lu 71 m=174.967 175 176 r=0.93 ió Luteci 3+ Pr 59 m=140.908 141 r=1.09 (4+ r=0.92) ió Praseodimi 3+ r=1.01 Ce 58 ió Ceri 4+ 152 154 Sm 62 m=150.36 144 147 148 r=1.04 149 150 ió Samari 3+ Eu 63 r=1.12 ió Europi 2+ 2+ C 6 Diamant i grafit r=0.77 S 16 Sofre Si 14 r=1.34 Silici Se 34 Seleni r=1.6 Cd 48 Cadmi r=1.56 I n 49 Indi r=1.66 52 Te Tel·luri r=1.7 Re 75 Reni r=1.37 Ta 73 Tàntal r=1.46 Gasos No metalls Metalls O 8 2 Bi 83 Bismut r=1.82 Pb 82 Plom r=1.75 Cr 24 Crom r=1.27 Co 27 Cobalt r=1.25 Ni 28 Níquel r=1.24 Fe 26 Ferro r=1.26 Pd 46 Pal·ladi r=1.37 Rh 45 Rodi r=1.34 Ru 44 Ruteni r=1.34 Os 76 Osmi r=1.35 Ir 77 Iridi r=1.35 Zn 30 Zinc r=1.39 Al 13 Alumini r=1.43 As 33 Arsènic r=1.48 Sb 51 Antimoni r=1.61 Sn 50 Estany r=1.58 Au 79 Or r=1.44 Ag 47 Plata r=1.44 Pt 78 Platí r=1.38 Cu 29 Coure r=1.28 Hg 80 Mercuri r=1.60 Tl 81 Tal·li r=1.71 Elements en forma nadiua a part dels gasos nobles (sense càrrega) Elements principals en els meteorits metàl·lics (Fe>>Ni>>Co) i que possiblement, elements predominants al nucli de la Terra (Per motius suprimit les masses atòmiques i la informació isotòpica) Si 14 m=28.086 28 29 30 r=0.41 Silicat (SiO 4 4- ) 4+ o Si(OH) 4 0 Cr 24 m=51.996 50 52 53 54 r=0.69 3+ Crom cròmic 54 56 57 58 (amb la capa de valència completa) z / r = 1 z / r = 1 z / r = 4 Cd 48 114 116 111 112 113 r=0.97 106 108 110 m=112.411 ió Cadmi 2+ I n 49 m=114.818 1+ r=1.32 113 115 3+ r=0.81 ió Indi 1,3+ Au 79 m=196.967 r=1.37 197 ió Or (3+ r=0.85) + Tl 81 m=204.383 r =1.40 207 208 210 203 205 206 Tal·li tal·lós + Tl 81 r=0.95 Tal·li tàl·lic 3+ 202 204 206 Hg 80 m=200.59 196 198 199 r=1.19 200 201 ió Mercurós + Ag 47 m=107.868 r=1.26 107 109 ió Plata + + 63 65 Cu 29 m=63.546 r=0.96 Coure cuprós Cr 24 r=0.90 2+ Crom cromós H 1 1 2 3 ió Hidrogen m=1.0079 r=10 –5 + Ni 28 r=0.73 ió Níquel ió Níquel 3+ 61 62 64 Ni 28 m=58.693 58 60 r=0.72 2+ r=0.62 Ga 31 m=69.723 69 71 (1+ r=1.13) ió Gal·li 3+ 70 72 73 74 76 Ge 32 m=72.61 (2+ r=0.93) r=0.53 ió Germani 4+ H 1 m=1.0079 1 2 3 r=2.08 Hidrogen com hidrur – O 8 m=15.999 16 17 18 r=1.40 2– Oxigen com òxid Hg 80 r=1.10 ió Mercúric 2+ z r = 8 / z r = 8 / z / r = 4 z / r = 2 Sc 21 m=44.956 45 r=0.81 (48) ió Escandi 3+ Al 13 m=26.982 27 r=0.50 3+ ió Alumini com Al 3+ o Al(OH) n 3–n Fe 3+ 49 50 Ti 22 m=47.867 46 47 48 r=0.68 Titani titànic 4+ Zr 40 m=91.224 90 91 r=0.80 92 94 96 ? ió Zirconi 4+ La & 57- REEs 71 170 Yb vegeu a sota 3+ Hf 72 m=178.49 174 176 177 r=0.81 178 179 180 ió Hafni 4+ Ta 73 m=180.948 180 181 r=0.73 ió Tàntal p.e. com tantalat 5+ Th 90 m=232.038 227 228 230 r=0.95 (+3 r=1.14) 231 234 ió Tori 232 * 4+ 92 ió Urani r=0.97 U 4+ 74 m=183.84 180 182 183 r=0.64 184 186 W ió Tungstè (Wolframi) 4+ 190 192 Os 76 m=190.23 184 186 r=0.69 187 188 189 ió Osmi 4+ Ir 77 m=192.217 r=0.66 191 193 ió Iridi 4+ 97 98 100 42 m=95.94 92 94 95 96 r=0.68 Mo ió Molibdè 4+ r=0.61 V 23 ió Vanadi 4+ V 23 m=50.942 50 51 r=0.74 3+ Vanadi vanadós Ti 22 r=0.90 ió Titani 2+ Ti 22 r=0.75 ió Titani 3+ 128 130 52 m=127.60 120 122 123 r=2.21 124 125 126 Te Tel·luri com tel·lurur 2– Bi 83 m=208.980 Bismut com bismutur 2–,3– Els únics minerals Pd, Ag, Pt, Au i Pb Y 39 m=88.906 89 ió Itri r=0.93 3+ Nb 41 m=92.906 r=0.70 ió Niobi (96) 93 5+ Rh 45 m=102.906 r=0.86 103 ió Rodi 2+ Pt 78 m=195.078 190 192 193 r=0.96 196 198 194 195 ? ió Platí 2+ z r / = 1 2 – z r / = 1 – z r / = 2 – 78 80 82 Se 34 m=78.96 74 76 77 r=0.50 4+ Seleni (SeO 3 2– ) p.e. selenit F 9 m=18.998 19 r=1.36 Fluor com fluorur – 92 234 235 238 Urani * r=0.7 m=238.029 U p.e. uranil (UO 2 2+ ) 6+ I 53 r=2.16 (7+ r=0.50) (124) 127 (128) (130) Iode amb iodur m=126.904 – r=0.25 Fe 26 com a ferrat 6+ perferrat (FeO 4 2– ) Permanganat (MnO 4 – ) és un catió dur que es mostra a l’esquerra catió dur que es mostra a l’esquerra Cromat (CrO 4 2– ) és un Fe 26 m=55.845 r =0.76 Ferro ferrós 2+ N 7 m=14.007 14 15 r=0.11 Nitrogen com nitrat (NO 3 – ) 5+ P m=30.974 31 r=0.34 5 1 5+ Fòsfor com fosfat (PO 4 3– i HPO 4 2– ) S 16 m=32.066 32 33 34 36 r=0.29 Sofre com sulfat (SO4 2– ) 6+ K 19 m=39.098 39 40 41 r=1.33 ió Potassi Ca 20 m=40.078 40 42 43 44 46 48 ió Calci 2+ r=0.99 Mg 12 m=24.305 24 25 26 r=0.65 ió Magnesi 2+ Fe 2+ 55 Mn 25 m =54.938 r=0.80 Manganès manganós 2+ 59 Co 27 m=58.933 r=0.74 Cobalt cobaltós 2+ r=0.69 Cu 29 Coure cúpric 2+ Zn 30 m=65.39 64 66 r=0.74 67 68 70 ió Zinc 2+ r = 0.27 Cl 7+ (ClO 4 – ) Clor com perclorat Manganès com per- manganat 42 Mo 2+ Nb 41 4+ Nb 41 3+ H 1 2 Hidrogen molecular 2 N 7 Nitrogen molecular Oxigen molecular O 8 com OH 0 , HO 2 i H 2 O 2 a l’atmosfera 1– Anions (amb algunes vacants a la capa de valència) requadre 9 el requadre 9 26 10 36 129 Vegeu requadre 9 el iode es mostra dos cops com a solut I – (dreta) i I 3 – Cations que es coordinen amb 2– 3 , 4 3– 4 2– , entre altres) – Taula Periòdica dels Elements i dels seus Ions per a les Ciències de la Terra Versi 4.8e © 2012 L. Bruce Railsback, Departament de Geologia, Uni ersitat de Ge rgia, Atenes, Ge rgia, 30602-2501 rlsbk@gl .uga.edu). informa , http /www.gl .uga.edu/railsback/PT.html Geology National Science Foundation 7 Fe Zr Li Lu è al 20è Del 21è al 40è Del 41è al 92è Elements Elements reco reconeguts des de 1863 Elements que fan aliatges minerals naturals amb Fe Elements que fan aliatges minerals naturals amb Cu Elements Elements que fan aliatges minerals naturals amb Pt Elements que fan aliatges minerals naturals amb Au Del 5è al 8è Anions que formen minerals amb K + i Na + Anions que formen minerals amb Al 3+ , Ti 4+ i Zr 4+ Anions que formen minerals amb Si 4+ Anions que formen minerals amb Mg 2+ Cation Cations que formen minerals del grup dels sulfurs Cations que formen minerals del grup dels fluorurs Cations que formen minerals del grup dels bromurs i iodurs Cations que formen minerals del grup de les (p.e. S 6+ en sulfats, As 5+ en arsenats) Anions que formen minerals amb Au + Anions que formen minerals amb Ag + Anions que formen minerals amb Cu + = quoficient entre o densitat de càrrega (r) (Å) (o radi elemental per a les formes elementals) M (negreta) presents a la natura Cadenes de Nombre at mic (nombre de protons) mbol Ions entrar i/o romandre dins les fases 2– Ions a entrar dins fases 2– en estadis tardans, a entrar o romandre (amb cos de menor lletra per als poc abundants) z r Ge 54 m=72.59 2 3 4 r=1.05 Radioactiu b- b+ EC, a Actini 3+ Ions Ions petits ( ) indiquen menor tendència a concentrar-se Els 8 Del 9è al 16è Del 17è al 22è Del 2on al 8è Ions Ions Ions Ions enriquits en CAls (inclusions riques en Ca-Al en els meteorits) en Ions que poden formar nutrients limitants en els oceans Ions que formen macronutrients terrestres. Ions que formen micronutrients terrestres Ions essencials 3 ) _ (minerals essencials) Cations durs o Tipus A (Tots els electrons estan arrencats de la capa de valència i per tant, tenen una configuració electrònica com la dels gasos nobles) Coordina F> I>S 1, 2, 3, 4, 5 i 7 de lligands orgànics
Transcript of Taula periòdica (gener 2018)railsback.org/PT/Taulaperiodica(gener2018).pdf · Tenorita Ga 3+ 2079...
Períclasi
La 3+ Hf 4+ Ta5+ W6+
Y 3+Sr2+ Zr 4+ Nb5+ Mo6+
Ca2+ Ti 4+ V 5+K + Cr 6+
AlMg2+Si 4+ P5+Na + S6+
B 3+Be2+ C4+ N5+Li +
Th4+
3+
Corindó
Calç viva
Quars
Scherbinaïta
Molibdita
Tantita
Baddeleyita
4.4Bromellita
–7.4 2.77
9.9–2.4 –8.1 –3.9 –1.37
14.01.4
Sc3+
–9.7 –7.6
Rb+
28.94.3
Ba2+6.7
Logaritme en aigua destilada a 25 ºC
–9.7
Mineral
Torianita
Rutil
La 3+ Hf 4+ Ta5+ W6+
Y 3+Sr2+ Zr 4+ Nb5+ Mo6+
Ti 4+ V 5+ Cr 6+
Al Si 4+ P5+ S6+
B 3+Be2+ C 4+ N5+Li +
Th4+
3+
9
Períclasi
Mg2+Na +
5.5-67.5-8 9 7
3-3.55.5
Perovskita
3-4
7
6
Espinel·la
Corindó
Bromellita
Ca2+K +3.5
Calç viva
Quars
Scherbinaïta
Molibdita
Tantita
Torianita
Baddeleyita
6.5Srilankita
>9(Ru=6-6.5)
Crisoberil8.5
2 sintètic
2. Duresa dels minerals òxids de cations durs
7Quars
Mineral
5.5
Perovskita
Mineral dedos cations
H=4
H=4
H=6
H=8
H=
6
Duresa(escala
de Mohs)
*
6.5
3000
La 3+Ba2+ Hf 4+ Ta5+Cs + W6+
Y 3+Sr 2+ Zr 4+ Nb5+Rb+ Mo6+
Sc3+Ca2+ Ti 4+ V 5+K+ Cr 6+
AlMg2+ Si 4+ P5+Na + S6+
B 3+Be2+ C4+ N5+Li +
Th4+
1700
1193
2681 723 216
3125 1996 855 290
3200 2103 943
673 2938 3123 1785 1074
2286 25802500
3173 2058 1745
3493
25002000
1000
500
3000
2000
1500 1500
2345
3+
3. Temperatura de fusió (K) dels minerals òxidsde cations durs
4. Solubilitat dels minerals òxids de cations durs
2017)
Vegeu requadre 6
2
2–3–4–
4+
2+3+
03–
4+5+
3+2+
9. Els diferents
estats de valència
del nitrogen i
del carboni
Formes que es presenten a la taula principal
El N22 2 3
constituents menors
1+ i 2-
Exemple
1+
0
Estat dela valència
(nitrat)3–
(metanol)CH3
(metà)CH4
(età)C2H6
(amoni)NH3–
(N2
(nitrogen)N2
(2
(nitrit)2–
(2
(àcid acètic, carbohidratsgrafit, diamant
(
(7. Model conceptual del comportamentdels òxids de cations durs i intermedis
1Å
Li NCations
Rb2–
z/r altEnllaços
catió-oxigen forts, peròrepulsió entre cations
Enllaçoscatió-oxigen forts
Enllaçoscatió-oxigen febles
H+
z/r intermediz/r
CrMn
2+
Fe 3+
Fe2+
Co2+
Ni2+
Cu+ Zn2+
Sn4+
Pb2+
Bi3+
2603
2054 1652
1838
2078 2228 15092242
1903
10981170
BismitaMassicot
Cassiterita
Bunsenita Cuprita
Zincita
Hematites
Mangano-sita
Sb928
As547
Cd2+
>1773
Cu2+
1719
Tenorita
Ga3+
2079Ge
4+
1388
Ag~473(d)
+
Tl852
+
Tl3+
1107
Sn2+
1353(d)
Hg2+
773(d)Montroydita
Valentinita
Auids
inestables
+
2400
2000
1600
1200
800
6. Temperatures (en K) de fusió i de descomposició (d)
Co3+
1168 (d)V
4+
2240
Mn3+
1353(d)
As5+
588
In3+
2185Pd
2+
1023(d)Rh
2+
1373(d)Mo
4+
1373(d)
W4+
~1773(d)Re
4+
1173(d)Pt
2+
598(d)
Au3+
423(d)Hg+
373(d)
Arsenolita
3+1600
2000
Avicennita
Ir4+
1273 (d)
1200
Eskolaïta3+
Wüstita
Tugarinovita
Paramont-roseïta Argutita
3+
RomarchitaMonteponita
400
F–
Cl–
Br–
I –
Ani
( ) ( )Na+ , i Mg 2+
HgI2
Vil·liaumita
Halita
100110-210-410-610-8
Sel·laïta
Clorargirita
Bromargirita
Iodargirita
NaBr
NaI
AgF
MgBr2
MgI2
MineralNo mineral
HgBr2
HgCl2
Solubilitat (en mol/L) dels halurs de Ag+( ), Hg 2+( ),
(AgCl)
(AgBr)
(AgI)
(MgF2)(NaF)
(NaCl)
MgCl2
8. Solubilitat dels halurs de cations durs i tous
MgAl 4(Sinhalita)
KAI2Si3 8 (Kfs)Al2 5 (K-S-A)
4
Na3 4
4(Berlinita)
4(Anhidrita)
Na2 4(Thenardita)
Me2+C 3
KN 3(Nitre)
(p.e.Calcita)
Si 4+ P5+ S6+
B 3+ C4+ N5+
5.
(minerals de la forma __M n sense H o H2 )
Minerals amb cations
(p.e. K+, Na+, Ba2+)
Minerals+)
a moderat (p.e. AI3+)
Kfs = Felspat potàssicK-S-A = Cianita,Sil·limanita i Andalusita
3(Nitratina)
Minerals amb
potencial
Vegeu requadre 3
La 3+Ba2+ Hf 4+Cs +
Y 3+Sr 2+ Zr 4+ Nb5+Rb+
Ca2+ Ti 4+ V 5+K +
AlMg2+
Si 4+ P5+Na +
B 3+Be2+ C4+Li +
3+
251Bromellita
Crisoberil240
Períclasi160
254Corindó
198
Espinel·la
38Quars
210
Perovskita
216Rútil
115Calç
87
71
3
145
152*
175
Tausonita
38Quars
Mineral Mineralde dos cations
71No mineral
210Perovskita
200
150100
50
1. Mòdul de compressibilitat (Ks
en GPa) dels òxids minerals de cations durs
Ks
2
Ks
N 7m=14.007
14 15
r=1.71
Nitrogen com nitrur
3–
(com NH4+)
S 16
32 33 34 36
r=1.84m=32.066Sofre com sulfur
2–
78 80 82
Se
m=78.96
74 76 77r=1.98
Seleni com selenur
342–Br 35
m=79.904
79 81 (82)
r=1.95(7+ r=0.39)
Bromcom bromur
–
Cl 17
m=35.453
35 37
r=1.81
Clorcom clorur
–
C 6
m=12.011
12 13 14
r=2.60
Carboni com carbur
4–
15
m=30.974r=2.12
Fòsfor com fosfur
3–P
51
r=2.45
121 123
Sb
m=121.760
Antimonicom antimoniur
3–
Gasos Nobles
Anions que,preferentment, es coordinenamb cations
durs
Anions que,preferentment, es coordinenamb cations
tous
Anionsintermedis
Anions
(sense ionitzar)
Anions que generalment es coordinen amb H+
(p.e. com CH4, NH3, H 2S, H2 entre altres)
At 85
215 218 219
Astat
Rn 86(222)
220 222218 219
Radó
Si 14
m=28.086r=2.71
Silici com silicur
4–
silicurs i dels fosfurs son en meteorits i en pols
He 2
3 4
Heli
m=4.0026r=1.2
Ne 10
20 21 22
Neó
m=20.180r=1.5
Ar 18
36 38 40
Argó
m=39.948r=1.8
Kr 36
78 80 8283 84 86
Criptó
m=83.80r=1.9
Xe 54
129 130 131132 134 136
124 126 128
Xenó
m=131.29r=2.1
As 33
m=74.922
75
r=2.22
Arsènic com arsenur
3–
Cations que escoordinen amb H2
32_42_)
Cations quees coordinen
–(o H2
Gasos Nobles (Sense ionitzar)
z/r = 1
Rn 86(222)
219 220 222
Radó
z/r = 4z/r = 2
Lloc on hauriende trobar-se el Fe2+i el Fe3+ si
fossin cations durs
He 2m=4.0026
3 4
Heli
r=1.2
Ne 10m=20.180
20 21 22
Neó
r=1.5
Ar 18
m=39.948
36 38 40
Argó
r=1.8
Kr 36m=83.80
78 80 8283 84 86
Criptó
r=1.9
Xe 54m=131.29
129 130 131132 134 136
124 126 128
Xenó
r=2.1
= 32 =zr
Cs 55m=132.905
133
r=1.69
ió Cesi
+
Fr 87(223)
223
r=1.76
ió Franci
)molt rar
+137 138
Ba 56m=137.327
130 132r=1.35
134 135 136
ió Bari
2+
Ra 88(226)
223 224
r=1.40
226 228
ió Radi
2+
Cations que es–
2–
z / r= 16
?
Ac 89m=227.03
r=1.18
227 228
?ió Actini
3+ Pu 94Plutoni
239
Np 93Neptuni
237 ?
molt limitadaa la Terra
molt limitadaa la Terra
Pa 91(231)
(+4 r=0.98)
231 234
ió Protoactini
5+
+Li 3m=6.941
6 7
r=0.60
ió Liti
Na 11m=22.990
23
ió Sodi
r=0.95
+
+
Rb 37m=85.468
85 87
r=1.48
ió Rubidi
+
Be 4m=9.012
9
r=0.31
ió Berili
2+
Sr 38m=87.62
87 8884 86
r=1.13
ió Estronci
2+
B 5
m=10.811
10 11
r=0.20
Bor com borat(B(OH)3 o B(OH)4
–)
3+ C 6
12 13 14
m=12.011
Carboni com CO2,bicarbonat (HCO3
–)i carbonat (CO3
2-)
4+
)
15r=0.
r=0.46
Mn7+
(MnO4– )
Cr 24
m=51.996
50 52 53 54
r=0.52
Crom p.e. cromat(CrO4
2–)
6+V 23
m=50.942
50 51
r=0.59
ió Vanadip.e. com vanadat
5+
96 98 100
Mo 42
m=95.94
92 94 95 97r=0.62
Molibdèp.e. com molibdat
6+
Re 75
m=186.207r=0.56
185 187
ió Renipossiblement
com reniat
7+
r=0.68
W 74
180 182 183184 186
m=183.84
Tungstè (Wolframi)
p.e. com tungstat
6+
Tc 43
(100)
Tecneci
molt limitada
99
E 95 Americi (Am) 96 Curi (Cm) 97 Berkeli (Bk)
Californi (Cf) 99 Einsteini (Es)100 Fermi (Fm)
102 Nobeli (No)103 Lawrenci (Lr)
Rutherfordi (Rf)105 Dubni (Db) Cations Tous o de Tipus B
(la major part dels electrons es conserven a la capa de valència)
Coordina I>Br>S>Cl=N> >F
z r/= 4
Cations intermedis(la capa de valència reté algun electró)
Coordinac possible amb S o
z/r = 16
Po
210 211 212
216 218214 215
84Poloni
zr/ = 8
2– (± H–) en soluCations que es coordinen
3+ r= 0.64
Mn 25
4+ r=0.53
ió Manganès
3,4+ Fe 26
r=0.64
Ferro fèrric
3+Co 27
r
=0.63
Cobalt cobàltic
3+ Sn 50r=0.71
Estany estànyic
4+
Sn 50
m=118.710
112 114 115 116r=1.12
120 122 124117 118 119
Estany estanyós
2+
102 104
Ru 44m=101.07
96 98 99
3+ r=0.694+ r=0.67
100 101
ió Ruteni
3,4+ Pd 46m=106.42
102 104 105106 108 110
r=0.86
ió Pal·ladi
2+
Re 75m=186.207
185 187
r=0.65
ió Reni
4+
212 214
Pb 82m=207.2
204 206 207
r=1.20
208 210 211
Plom plombós
2+
Pb 82r=0.84Plom plúmbic
4+
Bi 83m=208.980r=1.20
212 214 215209 210 211
Bismut bismutós
3+
Bi 83r=0.74
Bismut bismútic
5+
z/r =
8
As 33r=0.47
Arsenat (AsO43–)
5+
As 33
m=74.922
75
Arsènicp.e. com arsenit
r=0.69
3+r=0.62
Sb 51Antimoni
p.e. com antimoniat
5+
Sb 51
m=121.760r=0.90
121 123
ió Antimonicom antimonit
3+
S 16r=0.37
4+
sulfit (SO 32–)
Sofre com Se 34r=0.42
Selenat (SeO42–)
6+
52r=0.56
Te Tel·lurip.e. com tel·lurat
6+
128 130
52
m=127.60
120 122 123r=0.89
124 125 126
Teió Tel·luri
com tel·lurit
4+ 53
r=0.44
IodeI5+
com iodat (IO3 )–
m=126.904
Terres rares (REEs)
176Hf?
En condicionsnaturals
no es trobaa la natura
Pm 61
(150)?
Prometi
z/r = 2
138Ba
Lantànids
z/r =
4
*A fi de facilitar la lectura del conjunt de la taula les sèries
235U-207Pb i 232Th-208Pb no es mostren
z/r =
2
=z/r
=1
La 57
m=138.906r=1.15
138 139
ió Lantani
3+
142
Ce 58m=140.116
136 138 140r=1.11
ió Ceri
3+
148 150
Nd 60m=144.24
142 143 144r=1.08
146 145?
ió Neodimi
3+
Eu 63m=151.964
151 153r=1.03
ió Europi
3+
Gd 64m=157.25
152 154 155r=1.02
158 160156 157
ió Gadolini
3+Tb 65
m=158.925r=1.00
159
ió Terbi
3+Dy 66
m=162.50
156 158r=0.99
163 164160 161 162
ió Disprosi
3+Ho 67
m=164.930
165
r=0.97
ió Holmi
3+Er 68
m=167.26
162 164 166
r=0.96
167 168 170
ió Erbi
3+Tm 69
m=168.934
169
r=0.95
ió Tuli
3+ Yb 70m=173.04
168 170 171
r=0.94(2+ r= 1.13)
174 176172 173
ió Iterbi
3+Lu 71
m=174.967
175 176
r=0.93
ió Luteci
3+Pr 59
m=140.908
141
r=1.09(4+ r=0.92)
ió Praseodimi
3+r=1.01
Ce 58ió Ceri
4+
152 154
Sm 62m=150.36
144 147 148
r=1.04
149 150
ió Samari
3+
Eu 63
r=1.12ió Europi
2+
2+
C6
Diamanti grafit
r=0.77
S16
SofreSi14
r=1.34Silici
Se34Seleni
r=1.6
Cd48Cadmi
r=1.56
In49
Indi
r=1.66
52TeTel·luri
r=1.7
Re75Reni
r=1.37
Ta73Tàntal
r=1.46
Gasos
No metalls
Metalls
O8
2
Bi83Bismut
r=1.82
Pb82Plom
r=1.75
Cr24 Crom
r=1.27
Co27
Cobalt
r=1.25
Ni28Níquel
r=1.24
Fe26Ferro
r=1.26
Pd46Pal·ladi
r=1.37
Rh45Rodi
r=1.34
Ru44Ruteni
r=1.34
Os76Osmi
r=1.35
Ir77Iridi
r=1.35
Zn30Zinc
r=1.39
Al13
Alumini
r=1.43
As33
Arsènic
r=1.48
Sb51
Antimoni
r=1.61
Sn50Estany
r=1.58
Au79
Or
r=1.44
Ag47Plata
r=1.44
Pt78Platí
r=1.38
Cu29
Coure
r=1.28
Hg80
Mercuri
r=1.60
Tl81Tal·li
r=1.71
Elements en forma nadiua
a part dels gasos nobles
(sense càrrega)
Elements principals en els meteoritsmetàl·lics (Fe>>Ni>>Co) i que possiblement,
elements predominants al nucli de la Terra
(Per motius
suprimit les massesatòmiques i la
informacióisotòpica)
Si 14
m=28.086
28 29 30
r=0.41
Silicat (SiO44-)
4+
o Si(OH)40
Cr 24m=51.996
50 52 53 54
r=0.69
3+Cromcròmic
54 56 57 58
(amb la capa de valència completa)
z / r=
1
z / r=
1
z / r= 4
Cd 48
114 116111 112 113
r=0.97106 108 110
m=112.411ió Cadmi
2+In 49
m=114.818
1+ r=1.32
113 115
3+ r=0.81
ió Indi
1,3+
Au 79m=196.967
r=1.37
197
ió Or
(3+ r=0.85)
+ Tl 81m=204.383
r=1.40
207 208 210203 205 206
Tal·li tal·lós
+
Tl 81r=0.95Tal·li tàl·lic
3+202 204 206
Hg 80m=200.59
196 198 199r=1.19
200 201
ió Mercurós
+
Ag 47m=107.868
r=1.26
107 109
ió Plata
+
+
63 65
Cu 29m=63.546
r=0.96
Coure cuprós
Cr 24r=0.90
2+Crom cromós
H 1
1 2 3
ió Hidrogen
m=1.0079r=10–5
+
Ni 28
r=0.73
ió Níquel
ió Níquel
3+
61 62 64
Ni 28m=58.693
58 60r=0.72
2+
r=0.62
Ga 31m=69.723
69 71
(1+ r=1.13)
ió Gal·li
3+
70 7273 74 76
Ge 32m=72.61
(2+ r=0.93)r=0.53
ió Germani
4+
H 1m=1.0079
1 2 3r=2.08
Hidrogencom hidrur
–
O 8m=15.999
16 17 18
r=1.40
2–Oxigen com òxid
Hg 80r=1.10ió Mercúric
2+
zr = 8/
zr =
8/
z/r =
4
z / r=
2
Sc 21m=44.956
45
r=0.81
(48)
ió Escandi
3+
Al 13
m=26.982
27
r=0.50
3+ió Alumini com
Al3+o Al(OH)n3–n
Fe3+
49 50
Ti 22m=47.867
46 47 48
r=0.68
Titani titànic
4+
Zr 40m=91.224
90 91
r=0.80
92 94 96 ?
ió Zirconi
4+
La & 57-REEs 71
170Yb
vegeu a sota
3+Hf 72m=178.49
174 176 177
r=0.81
178 179 180
ió Hafni
4+Ta 73
m=180.948
180 181
r=0.73
ió Tàntalp.e. com tantalat
5+
Th 90m=232.038
227 228 230
r=0.95(+3 r=1.14)
231 234
ió Tori
232*
4+ 92ió Urani
r=0.97
U4+
74
m=183.84
180 182 183
r=0.64
184 186
Wió Tungstè(Wolframi)
4+
190 192
Os 76m=190.23
184 186
r=0.69
187 188 189
ió Osmi
4+Ir 77
m=192.217r=0.66
191 193
ió Iridi
4+97 98 100
42m=95.94
92 94 95 96r=0.68
Moió Molibdè
4+
r=0.61
V 23ió Vanadi
4+
V 23m=50.942
50 51
r=0.74
3+Vanadi
vanadós
Ti 22r=0.90
ió Titani
2+
Ti 22r=0.75
ió Titani
3+
128 130
52
m=127.60
120 122 123r=2.21
124 125 126
TeTel·luri
com tel·lurur
2–
Bi 83
m=208.980
Bismutcom bismutur
2–,3–
Els únics minerals
Pd, Ag, Pt, Au i Pb
Y 39m=88.906
89
ió Itri
r=0.93
3+ Nb 41
m=92.906r=0.70
ió Niobi
(96)93
5+ Rh 45m=102.906
r=0.86
103
ió Rodi
2+
Pt 78m=195.078
190 192 193
r=0.96
196 198194 195
?
ió Platí
2+
z r/=
1 2–
z r/=
1–
z r/=
2–
78 80 82
Se 34m=78.96
74 76 77r=0.50
4+Seleni
(SeO32–)p.e. selenit
F 9m=18.998
19
r=1.36
Fluor com fluorur
–
92
234 235 238
Urani
*r=0.7
m=238.029
Up.e. uranil (UO2
2+)
6+
I 53
r=2.16(7+ r=0.50)(124) 127
(128) (130)
Iode amb iodur
m=126.904
–
r=0.25
Fe 26com a ferrat
6+
perferrat (FeO42–)
Permanganat(MnO4
–) és un
catió dur que esmostra a l’esquerra
catió dur que esmostra a l’esquerra
Cromat (CrO4
2–) és un
Fe 26m=55.845r=0.76
Ferro ferrós
2+
N 7
m=14.007
14 15
r=0.11
Nitrogencom nitrat (NO3
–)
5+
P
m=30.974
31r=0.34
515+
Fòsfor com fosfat(PO4
3– i HPO42–)
S 16
m=32.066
32 33 34 36
r=0.29
Sofre com sulfat (SO4
2–)
6+
K 19m=39.098
39 40 41
r=1.33
ió PotassiCa 20
m=40.078
40 42 4344 46 48
ió Calci
2+
r=0.99
Mg 12
m=24.305
24 25 26
r=0.65
ió Magnesi
2+
Fe2+
55
Mn 25m=54.938
r=0.80
Manganèsmanganós
2+
59
Co 27m=58.933r=0.74
Cobalt cobaltós
2+r=0.69
Cu 29Coure cúpric
2+
Zn 30m=65.39
64 66
r=0.74
67 68 70
ió Zinc
2+
r=0.27
Cl 7+
(ClO4– )
Clor comperclorat
Manganèscom per- manganat
42Mo2+
Nb414+
Nb413+
H1
2Hidrogenmolecular
2N7
Nitrogenmolecular Oxigen
molecular
O8
com OH0,HO2 i H2O2a l’atmosfera
1–
Anions(amb algunes vacants
a la capa de valència)
requadre 9
el requadre 9
26
10
36
129
Vegeu requadre 9
el iode es mostrados cops com a solut
I– (dreta) i I 3
–
Cations que es coordinen amb2– 3,
43–
42–, entre altres)
–
Taula Periòdica dels Elements i dels seus Ions per a les Ciències de la Terra
Versi 4.8e © 2012 L. Bruce Railsback, Departament de Geologia, Uni ersitat de Ge rgia, Atenes, Ge rgia, 30602-2501 rlsbk@gl .uga.edu). informa , http /www.gl .uga.edu/railsback/PT.html
Geology National Science Foundation
7
FeZrLiLu
è al 20è
Del 21è al 40è
Del 41è al 92è
Elements
Elementsrecoreconeguts des de 1863
Elements que fan aliatges minerals naturals amb FeElements que fan aliatges minerals naturals amb CuElementsElements que fan aliatges minerals naturals amb PtElements que fan aliatges minerals naturals amb Au
Del 5è al 8è
Anions que formen minerals amb K+ i Na+
Anions que formen minerals amb Al3+, Ti4+ i Zr4+
Anions que formen minerals amb Si4+
Anions que formen minerals amb Mg2+
CationCations que formen minerals del grup dels sulfurs
Cations que formen minerals del grup dels fluorurs
Cations que formen minerals del grup dels bromurs i iodursCations que formen minerals del grup de les (p.e. S6+ en sulfats, As5+ en arsenats)
Anions que formen minerals amb Au+Anions que formen minerals amb Ag+Anions que formen minerals amb Cu+
= quoficient entre
o densitat de càrrega
(r) (Å)(o radi elemental per a lesformes elementals)
M (negreta)
presentsa la natura
Cadenes de
Nombre at mic(nombre de protons)
mbolIons entrar i/o romandre
dins les fases2–
Ionsa entrar dins fases
2–
en estadis tardans,
a entrar o romandre
(amb cos de menor lletraper als poc abundants)
zr
Ge 54m=72.59
2 3 4
r=1.05
Radioactiu
b-b+EC,
a
Actini
3+
Ions
Ionspetits ( ) indiquen menor tendència a concentrar-se
Els 8
Del 9è al 16è Del 17è al 22è
Del 2on al 8è
Ions
Ions
Ions
Ions enriquits en CAls (inclusions riques en Ca-Al en els meteorits) en
Ions que poden formar nutrients limitants en els oceans
Ions que formen macronutrients terrestres. Ions que formen micronutrients terrestres
Ions essencials
3) _
(minerals essencials)
Cations durs o Tipus A(Tots els electrons estan arrencats de la capa de valència i per tant, tenen una configuració
electrònica com la dels gasos nobles)
Coordina F> I>S
1, 2, 3, 4, 5 i 7
de lligands orgànics
