Teixos de Sant Domènec - La Seu d'Urgell
2
Singularitat La principal singularitat d’aquests arbrets és l’espècie a què pertanyen, protegida i relativa- ment escassa en estat natural al nostre país i més especialment a la nostra comarca. Característiques físiques &RQMXQW GH WHL[RV HQ SHUIHFWH HVWDW ðWRVDQL tari. 3 estan formats per dos troncs des de ben a prop de terra, mentre que el 4t en té un de sol. A l’octubre, els dos més propers a la Catedral produeixen fruit, ja que el teix és un arbre dioic i aquests dos exemplars són femelles. El seu port cilíndric és fruit de la poda de formació que se’ls practica anyalment. Diàmetre (a 1.3 m) El seu diàmetre mitjà és d’11 cm. L’exemplar monopòdic ateny els 17 cm de diàmetre. Teixos de Sant Domènec Taxus baccata Aspectes històrics $TXHVWV WHL[RV DSDUHL[HQ HQ IRWRJUDðHV GH OD VHJRQD PHLWDW GHO VHJOH ;; FRLQFLGLQW DPE HO SURFﾒV GâXUEDQLW zació dels voltants de la Catedral, que incloïa la plaça dels Oms i el parc del Cadí. A les fotografies del primer terç del segle passat es pot observar que l’espai que actualment ocu- pen els teixos i el seu entorn més immediat no es- tava enjardinat. Interès natural La seva espessitud els fa un bon amagatall de pardals comuns (Passer domesticus) i els seus fruits són consumits per les merles (Turdus merula). Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, fons Maravilla MV[VNYHﾄH! -YHUJLZJ 7VY[LSSH (U` Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, fons Maravilla MV[VNYHﾄH! Francesc Portella). Any 1932. Per saber-ne més Fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell-Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Miró, Climent. (2014): l’Abans /D 6HX Gâ8UJHOO 5HFXOO *UｿðF (GLWRULDO HIDGV (O 3DSLRO
Transcript of Teixos de Sant Domènec - La Seu d'Urgell
SingularitatLa principal singularitat d’aquests arbrets és
l’espècie a què pertanyen, protegida i relativa-
ment escassa en estat natural al nostre país i
més especialment a la nostra comarca.
Característiques físiquestari. 3 estan formats per dos troncs des de ben
a prop de terra, mentre que el 4t en té un de sol.
A l’octubre, els dos més propers a la Catedral
produeixen fruit, ja que el teix és un arbre dioic i
aquests dos exemplars són femelles. El seu port
cilíndric és fruit de la poda de formació que se’ls
practica anyalment.
Diàmetre (a 1.3 m)
El seu diàmetre mitjà és d’11 cm. L’exemplar monopòdic ateny els 17 cm de diàmetre.
Teixos de Sant DomènecTaxus baccata
Aspectes històrics
zació dels voltants de la Catedral, que incloïa la plaça
dels Oms i el parc del Cadí.
A les fotografies del primer terç del segle passat
es pot observar que l’espai que actualment ocu-
pen els teixos i el seu entorn més immediat no es-
tava enjardinat.
Interès natural La seva espessitud els fa un bon amagatall de pardals
comuns (Passer domesticus) i els seus fruits són
consumits per les merles (Turdus merula).
Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, fons Maravilla
Font: Arxiu
Comarcal de
l’Alt Urgell,
fons Maravilla
Francesc
Portella).
Any 1932.
Per saber-ne mésFons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell-Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
Miró, Climent. (2014): l’Abans
SingularidadLa principal singularidad de estos arbolitos es la es-
pecie a la que pertenecen, protegida y relativamen-
te escasa en estado natural en nuestro país y más
especialmente en nuestra comarca.
Características físicasestán formados por dos troncos que salen muy cerca
del suelo, mientras que el 4º tiene uno sólo. En oc-
tubre, los dos más cercanos a la catedral producen
fruto, ya que el tejo es un árbol dioico y estos dos
ejemplares son hembras. Su puerto cilíndrico es fruto
de la poda que se les practica anualmente.
Diámetro (a 1.3 m)
Su diámetro medio es de 11 cm. El ejemplar monopódico alcanza los 17 cm de diámetro.
Tejos de Sant DomènecTaxus baccata
Aspectos históricosEstos mismos aparecen en fotografías de la segun-
de urbanización de los alrededores de la Catedral,
que incluía la Plaça dels Oms y el Parc del Cadí.
En las fotografías del primer tercio del siglo pasado
se puede observar que el espacio que actualmente
ocupan los mismos y su entorno más inmediato no
estaba ajardinado.
Interés natural Su espesor los hace un buen escondite de gorriones
comunes (Passer domesticus) y sus frutos son
consumidos por los mirlos (Turdus merula).
Fuente: Archivo Comarcal del Alt Urgell, fondo
Maravilla (fotografía: Francesc Portella). 1925.
Fuente:
Archivo
Comar-
cal del Alt
Urgell, fondo
Maravilla
(fotografía:
Francesc
Portella).
1932.
Para saber másFondo del Ayuntamiento de La Seu d’Urgell-Archivo Comarcal del Alt
1879-1974. Editorial Efadós, El Papiol.
