TELETREBALL, GÈNERE I TERRITORI. ARDÈCHE I EL QUÉBECctesc.gencat.cat/doc/doc_29349458_1.pdf ·...

TELETREBALL, GÈNERE I TERRITORI.UNA COMPARACIÓ ENTRE CATALUNYA,

ARDÈCHE I EL QUÉBEC

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

© Generalitat de CatalunyaConsell de Treball, Econòmic i Social de CatalunyaDiputació, 28408009 BarcelonaTel. 93 270 17 80Adreces a Internet: www.ctescat.cat

www.larevistactesc.catA/e: [email protected]

ISBN: 84-393-7155-1

Barcelona, octubre de 2006Disseny gràfic: IMFImpresió: Cargraphics

D.L.:

Blanco Romero, Asunción

Teletreball, gènere i territori: una comparació entre Catalunya, Ardèche iQuébec. – (Col·lecció tesis doctorals / CTESC ; 6)Bibliografia. Índex. – Tesi doctoral – Universitat Autònoma de Barcelona,Departament de GeografiaISBN 84-393-7155-1I. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya II. Universitat Autònomade Barcelona. Departament de Geografia III. Títol IV. Col·lecció: Col·lecciótesis doctorals (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya) ; 61. Teletreball - Catalunya 2. Teletreball - Ardèche 3. Teletreball - Québec(Província) 4. Teletreball - Aspectes socials331.1:621.39(467.1+44+71)

Aquesta tesi ha estat guardonada amb l’accèsit del Premi Tesis Doctoralsdel CTESC corresponent a la convocatòria de l’any 2005.

ASUNCIÓN BLANCO ROMERO

Teletreball, gènere i territori.Una comparació entre Catalunya,

Ardèche i el Québec

TESI DOCTORAL

Direcció: Gemma Cànoves Valiente

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIABELLATERRA, GENER 2005

Als meus pares

9

Agraïments

La realització d'aquesta tesi és fruit d'un procés lent en el qual han intervingutmoltes persones expertes en el tema i, al mateix temps, companyes d'esforçosa les quals vull adreçar el meu reconeixement.

El recorregut es va iniciar a Aix-en-Provence, on, des de fa uns anys, hi tincel suport i l'afecte de Monsieur i Madame Richez-Battesti (professors de laUniversité de Provence). Els he d'agrair el suport que m'han donat proporcionant-me les condicions necessàries per poder dur a terme un procés formatiuinvestigador. Fins a la tranquil·litat del poblet de Mayras he d'enviar el meureconeixement a Marie José Gazel i André Gonthier per haver-me ofert treballaramb ells, sempre en un clima de col·laboració, acompanyament i reflexió, oferint-me llurs consells, orientacions i acollida familiar.

A l'altra banda de l'Atlàntic, les ajudes van ser nombroses. A l'equip de l'IREF,de la Université du Québec de Montréal, li dec la realització de gran part del'anàlisi bibliogràfica i del treball de camp. Especialment a Lorraine Archambault,que va posar a la meva disposició el seu temps, infraestructura i cooperació. ADiane-Gabrielle Tremblay, de la Télé-université, de la Université du Québec de

Montréal, pel seu temps. A Jeanne Doré, de "Boulot vers", pel seu afecte, atenciói dedicació, no únicament científica, sinó també humana i femenina.

De tornada a casa, he d'agrair l'acollida de Maria Dolors Garcia Ramon, aixícom de tot l'equip que entre el 1996 i el 2000 formava part del Grup de Recercade Geografia i Gènere. Al Departament de Geografia de la UAB, per oferir-meun lloc on treballar i conviure amb persones que han entès les dificultats viscudes,com Maria Villanueva, Carmen Gonzalo i Paco Muñoz. Importància especial pera mi, i per a l'estudi, han tingut la presència i la comprensió de la meva directora,Gemma Cànoves, qui, a més de guiar-me en la difícil elaboració d'aquest treball,sempre ha aconseguit donar-me ànims, constància i no deixar que m'avorrísabans d'hora, en un treball tan atípic.

A totes dues bandes de l'oceà, el meu agraïment enorme a totes les personesque han estat disposades a oferir-me el seu temps de manera desinteressada,permetent-me de fer les entrevistes amb entusiasme, desvetllant-me part delsseus somnis, pors i inquietuds.

En últim lloc, però no menys important, la meva gratitud pel suport, lacomprensió i la paciència de tots aquells més propers que han patit lesconseqüències d'aquesta etapa i, tot i la histèria dels darrers mesos, han continuatescoltant i ajudant. A Francis, Elena, Concha, Roberto, Sole, Luis, Lucia...

10

Teletreball, gènere i territori: una comparació entre Catalunya, Ardèche i el Québec

13

Índex general

Agraïments 9

Índex general 13

Índex de taules i gràfics 19

Prefaci 25

1. Introducció 291.1. Presentació i justificació de la recerca 291.2. Objectius principals i hipòtesis 31

1.2.1. Objectius 321.2.2. Hipòtesis 35

1.3. Estructura de la tesi 371.4. Bibliografia 39

2. TIC, territori, desenvolupament i ocupació a la "societat informacional" 452.1. Introducció 45

14

2.2. De la revolució dels transports a la revolució de les telecomunicacions.Nou equilibri o noves desigualtats? 47

2.2.1. Evolució de les telecomunicacions 482.3. Teleautopistes i desenvolupament local 50

2.3.1. La societat informacional a la Unió Europea 562.3.1.1. Les accions comunitàries en el desenvolupamentde la societat informacional 57

2.4. Ciberespai i territori. Una aproximació des de la geografia 592.4.1. Impacte territorial i dinàmiques locals 60

2.5. TIC i mercat laboral. Cap a noves formes d'organització del treball 672.5.1. Teletreball i gènere 70

2.5.1.1. El col·lectiu de dones teletreballadores 722.5.1.2. Per què les dones treballen a domicili? 73

2.6. Conclusions 762.7. Bibliografia 78

3. Una nova forma en l'organització del treball: el teletreball o e-work 933.1. Introducció 93

3.1.1. El marc general de la informatització 943.2. Una nova forma en l'organització del treball: el teletreball o e-work 96

3.2.1. El teletreball en la societat postindustrial: una curta història 963.2.2. Societat, tecnologia i teletreball 99

3.3. El teletreball, un fenomen d'ambigües i imprecises definicions 993.3.1. Modalitats de teletreball 1043.3.2. Els telelocals, els telecentres i els centres de serveis compartits 107

3.4. La implantació del teletreball en els últims anys 1103.4.1. Les estadístiques, les xifres i la realitat 1103.4.2. El teletreball en les regions estudiades 119

3.4.2.1. El cas del Québec 1203.4.2.2. El teletreball a França i Espanya: l'aplicació delsprogrames europeus 123

3.5. Avantatges i inconvenients del teletreball per als diferentsagents implicats 1313.5.1. La imatge del teletreball 1313.5.2. Avantatges per a l'empresa 1333.5.3. Avantatges per al teletreballador 1353.5.4. Avantatges per a la societat 1373.5.5. Inconvenients del teletreball 140


15

3.6. Aspectes jurídics: en quin context cal situar els nous modelsd'organització? 1443.6.1. Estatus jurídic del teletreballador i del seu lloc de treball 145

3.7. La posició general dels sindicats sobre el teletreball 1473.8. Resistències al teletreball 1513.9. Aplicacions actuals del teletreball. Algunes experiències pioneres

a Europa 1523.10. Conclusions 1563.11. Bibliografia 158

4. Metodologia i àrees d'estudi 1714.1. Introducció 1714.2. Metodologia qualitativa versus quantitativa 172

4.2.1. L'enfocament qualitatiu en geografia del gènere 1754.2.2. Determinació de la mostra d'anàlisi 1764.2.3. L'anàlisi prèvia 1774.2.4. El treball de camp: l'entrevista en profunditat 178

4.2.4.1. Elecció de les àrees d'estudi 1794.2.4.2. Característiques generals de la mostra d'anàlisi 1864.2.4.3. La guia de l'entrevista en profunditat 1894.2.4.4. Realització de les entrevistes i observació participant 1924.2.4.5. El qüestionari 193

4.2.5. El tractament de la informació 1954.2.5.1. Transcripció i explotació de les entrevistes en profunditat 1954.2.5.2. Buidatge dels qüestionaris 199

4.3. Conclusions 1994.4. Bibliografia 200

5. El teletreball a Catalunya, Ardèche i el Québec.Resultats empírics i anàlisi 2075.1. Introducció 2075.2. Teletreball, un tipus de treball? 2085.3. Motivacions 213

5.3.1. Teletreball versus mercat laboral tradicional 2165.3.2. Esfera domèstica i teletreball: "una altra manera"d'organitzar-se 2175.3.3. Una alternativa amb necessitat de formació 2285.3.4. Objectiu principal: els clients 232

Índex general

16

5.4. Avantatges i inconvenients del teletreball 2435.4.1. Flexibilitat a la jornada laboral 2475.4.2. El misteri de l'autogestió: saber planificar-se 2535.4.3. Estatus laboral, legislació i precarietat 2555.4.4. Teletreball, aïllament i carrera professional 265

5.5. Valoració personal i familiar 2725.6. Conclusions 2805.7. Bibliografia 285

6. Conclusions 2896.1. Les TIC i el seu paper en la transformació territorial 2896.2. La necesssitat d'una voluntat política clara 2916.3. La necessitat d'un interès individual per part del treballador 2936.4. El teletreball com a alternativa per a la conciliació

família-projecte professional 2946.5. Necessitat d'una gran dedicació i formació 2966.6. Necessitat d'unes circumstàncies propícies que portin a la

diversitat regional 2986.7. Recapitulació final i línies de futur 3006.8. Bibliografia 304

Bibliografia general 307

Annexos 337Annex 1. Trets principals d'Ardèche i dels municipis seleccionats 338Annex 2. Trets principals de Catalunya i dels municipis seleccionats 340Annex 3. Trets principals del Québec i dels municipis seleccionats 342Annex 4. Guió de l'entrevista en profunditat a teletreballadors/ores 344Annex 5. Qüestionari per a teletreballadors/ores 348Annex 6. Exemples d'entrevistes en profunditat transcrites 354Annex 7. Paraules clau utilitzades per a la codificació de les

entrevistes en profunditat 381Annex 8. Principals característiques de la mostra 382Annex 9. Resultats dels qüestionaris segons l'àrea 385Annex 10. Resultat dels qüestionaris segons el tipus de

feina realizada 393Annex 11. Associacions de teletreball a Europa 401


19

Índex de taules i gràfics

TAULES

Taula 2.1. Implicacions en el teletreball per sectors 71Taula 3.1. Tipologies de teletreball 106Taula 3.2. Desenvolupament estimat del teletreball a Europa

(1997-1998-1999) 112Taula 3.3. Retrat del teletreball a Europa (1994) 128Taula 3.4. Percentatge de treballadors de més de 15 anys que

treballen al domicili a Europa (1992-1996) 129Taula 3.5. Avantatges del teletreball segons els diferents agents implicats 139Taula 3.6. Inconvenients i riscos del teletreball 140Taula 3.7. Inconvenients del teletreball per a treballadors/ores i sindicats 149Taula 5.1. Percentatge de teletreballadors/ores segons el tipus de treball 209Taula 5.2. Motivacions expressades pels teletreballadors/ores 214Taula 5.3. Nivell formatiu dels teletreballadors/ores entrevistats/ades 224Taula 5.4. Especialitat dels teletreballadors/ores entrevistats/ades (en %) 229Taula 5.5. Percentatge de teletreballadors/ores que han realitzat algun

tipus de formació contínua 231

20

Taula 5.6. Avantatges i inconvenients del teletreball per a les personesenquestades 244

Taula 5.7. Ingressos obtinguts (€/mes) 258Taula 5.8. Valoració de la feina realitzada 276

Taula A.1. Trets principals d'Ardèche 338Taula A.2. Municipis seleccionats a Ardèche 339Taula A.3. Trets principals de Catalunya 340Taula A.4. Municipis seleccionats a Catalunya 341Taula A.5. Trets principals del Québec 342Taula A.6. Municipis seleccionats al Québec 343Taula A.7. Principals característiques de la mostra del Québec 382Taula A.8. Principals característiques de la mostra d'Ardèche 383Taula A.9. Principals característiques de la mostra de Catalunya 384

GRÀFICS

Gràfic 2.1. Utilització de les TIC segons ingressos familiars (2002) 53Gràfic 2.2. Utilització de les TIC segons dimensions del municipi (2001) 62Gràfic 3.1 Evolució quantitativa i qualitativa dels mitjans de

comunicació en favor del teletreball 97Gràfic 3.2. Desenvolupament del teletreball per sectors a Europa

(1994-2000) 111Gràfic 3.3. Classificació dels teletreballadors europeus (2003) 113Gràfic 3.4. Proporció de persones que practiquen el teletreball a la

Unió Europea (2002) 114Gràfic 3.5 Teletreballadors dels estats membres per gènere (2003) (en %) 116Gràfic 3.6 Percentatge de directius que teletreballen a la

Unió Europea (2002) 117Gràfic 3.7. Percentatge d'autònoms que teletreballen a la

Unió Europea (2002) 118Gràfic 3.8. Percentatge d'empleats de "coll blanc" que teletreballen

a la Unió Europea. 118Gràfic 3.9. Percentatge d'obrers que teletreballen a la

Unió Europea (2002) 119Gràfic 3.10. Efectes del teletreball (2000) (% de població activa que

teletreballa regularment o ocasionalment) 133


21

Gràfic 4.1. Enfocament metodològic de l'estudi 172Gràfic 4.2. Preparació d'un document primari 197Gràfic 5.1. Anys treballant a distància 209Gràfic 5.2. Realització de formació específica 230Gràfic 5.3. Jornada laboral per setmana 236Gràfic 5.4. Percentatge de persones que teletreballen en hores atípiques 238Gràfic 5.5. Percentatge de persones que teletreballen els caps

de setmana 238Gràfic 5.6. Estatus laboral 239Gràfic 5.7. Tipus de contracte 239Gràfic 5.8. Drets laborals 262Gràfic 5.9. Percentatge de persones entrevistades que no gaudeixen

de drets laborals 263Gràfic 5.10. Valoració de la satisfacció global de la feina segons

l'àrea d'estudi 273Gràfic 5.11. Satisfacció global de la feina segons el tipus de tasca 274Gràfic 5.12. Valoració de la quantitat de feina segons l'àrea d'estudi 274Gràfic 5.13. Valoració de la monotonia de la feina segons l'àrea d'estudi 275Gràfic 5.14. Valoració de l'horari realitzat per àrea d'estudi 276Gràfic 5.15. Valoració de la conciliació treball-família segons

l'àrea d'estudi 277

Gràfic A.1.Valoració de la quantitat de feina per àrea d'estudi 385Gràfic A.2. Valoració de la satisfacció global de la feina per àrea d'estudi 386Gràfic A.3. Valoració de la dificultat de la feina per àrea d'estudi 387Gràfic A.4. Valoració de la responsabilitat de la feina per àrea d'estudi 388Gràfic A.5. Valoració del suport rebut per àrea d'estudi 389Gràfic A.6. Valoració de la monotonia de la feina per àrea d'estudi 390Gràfic A.7. Valoració de l'horari realitzat per àrea d'estudi 391Gràfic A.8. Valoració de la conciliació treball-família per àrea d'estudi 392Gràfic A.9. Valoració de la quantitat de feina segons el tipus de tasca 393Gràfic A.10. Satisfacció global de la feina segons el tipus de tasca 394Gràfic A.11. Valoració de la dificultat de la feina segons el tipus

de tasca 395Gràfic A.12. Valoració de la responsabilitat de la feina segons

el tipus de tasca 396Gràfic A.13. Valoració del suport a la feina segons el tipus de tasca 397

Índex de taules i gràfics

22

Gràfic A.14. Valoració de la monotonia de la feina segonsel tipus de tasca 398

Gràfic A.15. Valoració de l'horari de treball segons el tipus de tasca 399Gràfic A.16. Valoració de la conciliació treball-família segons

el tipus de tasca 400

MAPES

Mapa 4.1. Localització dels municipis estudiats a Ardèche (França) 181Mapa 4.2. Localització dels municipis estudiats a Catalunya (Espanya) 183Mapa 4.3. Localització dels municipis estudiats al Québec (Canadà) 186


25

El teletreball, objecte de reflexió d'aquest estudi, apareix com una realitatnova i poc coneguda per una gran part de nosaltres, majoritàriament europeusmeridionals. Les realitats socials, culturals i empresarials de països com Espanya,Itàlia, Portugal o Grècia probablement no afavoreixen el desenvolupament d'unaestratègia laboral com el teletreball, que la majoria de vegades comporta lapermanència al domicili, i sempre lluny del control directe dels superiors.

No obstant això, el teletreball és un fenomen estès en altres zones del planetades de fa cert temps, com ho demostra el fet que ja el 1998 fos elementd'inspiració per a un episodi d'una de les sèries d'animació per a adults mésseguides del planeta: els Simpson. Així, a l'episodi 7 de la setena temporada,amb el títol "King size", Homer Simpson és dut a teletreballar, d'una manerapoc ortodoxa, des de casa seva.

Més enllà de l'objectiu interessat del protagonista, que era evidentmentquedar-se a casa al·legant excés de pes, el capítol mostra com Estats Units ésel país amb més desenvolupament del teletreball, on s'impulsa no només desde les empreses, sinó també des d'alguns sectors governamentals.

Prefaci

26


Tot i l'enfocament evidentment grotesc de la sèrie nord-americana, el certés que ofereix una aproximació al teletreball, i planteja un conjunt de qüestionssusceptibles de convertir-se en avantatges o inconvenients a l'hora d'aplicar ala realitat aquesta modalitat laboral.

Així, sorgeixen preguntes sobre aspectes com ara la importància de laresponsabilitat i l'autodisciplina del treballador; el problema de la presa dedecisions en solitari sense la supervisió directa d'un superior; el risc d'aïllament;el desenvolupament de la carrera professional; les conseqüències sobre l'àmbitdomesticofamiliar; el possible augment de la productivitat o (risc improbableen el cas d'en Homer) el perill de l'autoexplotació. En definitiva, es plantejaquins són en la pràctica els possibles avantatges, inconvenients i riscos tant pera la realització laboral i personal del treballador com per al seu entorn i el territorion es localitza.

1. Introducció

1.1. Presentació i justificació de la recerca

Aquest treball de tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar el procésde desenvolupament i implantació del teletreball des d'una perspectiva geogràficai de gènere. Explicarem la seva implantació i el seu paper com a motor deldesenvolupament a les zones de Catalunya, Ardèche i el Québec.

Els inicis d'aquesta tesi doctoral s'emmarquen dins les línies de recerca proposadespels projectes DGICYT PB93-0846 "Context regional i relacions de gènere en lareorientació de les activitats rurals a Espanya. Una anàlisi des de la geografia"(1994-1997); DGES PB96-1135 "El paper de la dona en les estratègies dedesenvolupament rural. Un estudi comparat des de la geografia" (1997-1999)1

29

1. Aquests projectes formen part d'un dilatat recorregut investigador que van iniciar el 1988 unequip de diverses universitats (Autònoma de Barcelona, Girona, Santiago de Compostel·la, Sevillai València) i que inclou uns altres dos projectes anteriors: «El papel de la mujer en la agriculturaespañola. Un análisis desde la geografía del género» (PB87-0769) i «Mujer y desarrollo rural enEspaña, alternativas a la actividad agraria. Un análisis desde la perspectiva del género» (PB90-0710), sota la direcció de Maria Dolors Garcia Ramon.

30


2. La participació com a investigadora en els projectes «Le rôle des femmes dans le développementrural de l'Union Européenne». DG V. Commission Européenne, Emploi et affaires sociales. Egalitéentre hommes et femmes, i «La RDT dans les zones rurales et les régions insulaires de l'Unioneuropéenne», entre 1994 i 1996, sota la direcció de Josy Richez-Battesti, van fer possible la realitzacióde la memòria de recerca i l'obtenció del DEA a la Université de Provence. Aix-Marseille I.3. Blanco, A. (1995). Le tourisme dans le développement local. Étude comparée du rôle des femmesdans l'Ardèche et dans l'Aragon. Mémoire de DEA en Géographie Humaine. «Espaces Méditerranéenset relations nord-sud», Option «Tourisme, loisir environnement et développement». Dirigida per JosyRichez-Battesti i Gérard Richez. Université de Provence, Aix-Marseille I.4. La memòria de recerca porta per títol: «Les dones agents de desenvolupament en el turisme rural:el cas d'Ardèche i el Maestrazgo», dirigida per la doctora Gemma Cànoves Valiente, i presentadaal Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1997.5. Vegeu Comissió Europea 1996 i 1998 a la bibliografia.6. Aquesta herència es concreta en els nombrosos estudis sobre geografia i gènere en àrees ruralsde l'equip investigador: Cànoves, 1990; Salamaña, 1991; Baylina, 1996; Blanco, 1997; Caballé,1997; Garcia Ramon i Baylina, 2000; Morales, 2001; Ortiz, 2004.7. Aquesta recerca es va iniciar gràcies a l'atorgament d'una beca FPI per al període 1996-2000,per part de la Generalitat de Catalunya, que considerà el tema com a línea prioritària.8. APURE: Association pour les Universités Rurals européennes (URE).www.ylda.org/eru2004/theorganisers_fr.asp9. NACRE07: Association de développement local. Nature et développement local dans le monderural, créatrice d'emplois dans les domaines des téléactivités, a Ardèche 07.www.globenet.org/nacre07/nacre.htm10. Teletrebages: www.bages.org/teletrebages/present.htm.11. Telecentre Gordexola: www.gordexola.net/supra.htm.12. IREF: Institut de recherches et d'études féministes.www.unites.uqam.ca/iref/index_frame.html13. CQDL (anteriorment IFDEC): Carrefour québécois de développement local. www.carrefourqdl.qc.ca/14. UNADEL: Union nationale des acteurs et des structures du développément local.www.unadel.asso.fr/unadel/index.php?accueil=1

i les investigacions inicials a escala europea2 que van donar lloc a la memòriade DEA3 (a França), a la memòria de recerca4 i a diverses publicacions5 realitzadesper l'autora, sobre el paper dut a terme per les dones a les àrees rurals europeesen procés de reestructuració. En aquest punt és interessant assenyalar, com vafer S. Morales (2001), d'una banda l'herència important de què es nodreixaquest treball6 i, de l'altra, la particularitat que, en aquest cas, l'estudi, tot ique circumscrit a l'espai físic del domicili, se centra, en part, en el treball femeníen l'esfera productiva.

El treball realitzat com a membre de l'equip de recerca del Departament deGeografia de la UAB i el suport econòmic rebut gràcies a la beca FPI concedidaper la Generalitat de Catalunya,7 van facilitar estades de recerca en diferentsentitats professionals (APURE-URE8, NACRE9, Teletrebages10, Gordexola11),centres de recerca (IREF12, IFDEC13, UNADEL14), departaments universitaris

31

1. Introducció

(UQAM, Institut de Sciences Géographiques de la Université de Provence-I)15

i la participació en esdeveniments internacionals (Congrés de Desenvolupamentde Sherbrooke,16 Universitat Rural Europea), que acolliren la recerca proposada,fent possible la realització del treball de camp, la recerca bàsica i la bibliogràfica.El resultat d'aquestes col·laboracions és un gran enriquiment personal com ainvestigadora així com una sèrie d'articles17 i aportacions a congressos que hanprecedit aquest treball, tots els quals parteixen d'uns objectius generals ques'exposen a continuació.

1.2. Objectius principals i hipòtesis

L'interès d'aquesta recerca rau en l'intent de posar de manifest els diferents

aspectes del teletreball des d'un punt de vista geogràfic, mostrant-ne lesrepercussions territorials sense oblidar els factors socials. Així mateix, el nostreestudi es basa en l'experiència i el treball de camp, que ens han permès conèixeraquesta realitat complexa del teletreball de manera directa.

Aquest enfocament empíric té l'avantatge de posar de manifest aspectes quepermeten ressaltar problemàtiques que, en els estudis actuals sobre el teletreball,encara són difícils d'identificar.

Per això, en un primer moment aquest treball s'ha basat en el treball pilot il'anàlisi de la situació actual en el territori francès, dins el context europeu,realitzat durant les estades a la Université de Provence (Aix-Marseille I) i a laregió d'Ardèche (Rhône-Alpes), en diferents períodes durant els anys 1997,1998 i 2002. Gràcies a l'estada i als contactes professionals, va ser possiblela realització d'un interessant treball bibliogràfic sobre alguns dels aspectes quees troben directament relacionats amb el teletreball i la societat informacional.Tant des d'un nivell general, com a alternativa de desenvolupament en l'actualcontext econòmic i social europeu, com des d'aspectes específics de caràctertècnic, jurídic i laboral propis de l'activitat. Les característiques del tema tractathan fet necessari el treball directe amb tots els mitjans tècnics disponibles,principalment a causa del problema existent per a l'obtenció de dades estadístiquesi bibliografia especialitzada a l'inici de la recerca.

15. UFR. Institut des Sciences Géographiques et de l'Aménagement. Univ. de Provence I. Aix-Marseille. www.up.univ-mrs.fr/wgeo/index.htm16. Rencontres mondiales du développement local, a Sherbrooke (Québec), octubre 1998.www.developpement-local.com/article.php3?id_article=15417. Vegeu Blanco, 1997, 1998, 1999, 2000; i Blanco i Cànoves, 1996, 1998 i 2004.

32


1.2.1. Objectius

Així, per dur a terme la recerca, aquest treball se centra en un estudi comparat,concretament en zones rurals considerades els últims decennis com a regionsen desequilibri per la Unió Europea (Obj. 5b i 1); regions periurbanes, tant aCatalunya com en àrees concretes del territori francès, a Ardèche, i en àreesrururbanes de diferents regions del Québec, zones determinades per l'existènciad'experiències i persones dedicades a aquesta activitat.

Gràcies a aquest treball ha estat possible conèixer i analitzar les diferents

situacions en què es troben en aquest moment aquestes àrees a causa delscanvis estructurals de l'esfera econòmica experimentats especialment en el mónrural els últims anys. Aquesta reestructuració ha marcat una espectacular variacióen el mercat laboral, canvis en les estructures d'ingressos de les unitats familiarsi, també, en les pautes d'ocupació.

El prolongat abandonament de les activitats tradicionalment agrícoles haprovocat la lenta despoblació d'una proporció important dels territoris agrícolesperifèrics. L'absència d'activitats i el baix nivell de població fan inviable lapresència de serveis i comerços, que es troben seriosament amenaçats, i ladesaparició dels quals augmenta el risc d'un èxode molt més important.

En aquest context, la diversificació rural i agrícola es presenta com un granrepte per a aquestes regions agrícoles. L'adopció de noves estratègies fonamentadesen la revalorització dels recursos rurals, com a suport per a noves iniciativeslocals de creació d'ocupació (Vachon i Coallier, 1993), es mostra com una deles reduïdes vies de subsistència.

Aquesta investigació es presenta com la consecució de la línia metodològicamarcada a la Memòria de recerca en l'àmbit general de les noves alternativesde desenvolupament rural. Per això, un dels objectius principals és l'anàlisi dels

usos de les noves tecnologies en el camp laboral, com a activitat alternativa en

àrees rurals i rururbanes.

33

1. Introducció

En aquest sentit, l'actual evolució de la tecnologia i de les anomenadesinforutes o autopistes de la comunicació està sent, els darrers anys, consideradacom una possible alternativa de desenvolupament econòmic per a regions ruralstradicionalment agrícoles (Lefebvre, 1998). Avui dia, tota informació pot serdigitalitzada i, per tant, transportada gràcies a les noves tecnologies. Ja no ésel producte el que posseeix el valor en si mateix, sinó la qualitat i la rapidesade la informació sobre el producte, les quals, en augmentar la seva plusvàlua,fan que una empresa sigui més competitiva que d'altres.

En aquest context, la vida socioeconòmica del món rural és directamenttributària de la capacitat de desplaçament i a vegades esdevé un fre per a l'accésde la població i, en concret, de les dones i els joves al mercat laboral (Blanco,1997). Cada vegada més es produeix una transformació interna del món rurala causa de la disminució de l'ocupació dels espais i de la desaparició de lesactivitats agrícoles. Això configura una reducció de la població d'agricultors, enfavor de "rurals" no agricultors, que va unida a un augment del nivell de formació,en molts casos adquirida en centres urbans.

Dins d'aquesta àrea d'anàlisi, aquest treball se centra en un dels temes mésinnovadors en relació amb les noves iniciatives que comencen a produir-se enla reestructuració organitzacional laboral del teletreball.

Des d'aquesta perspectiva, el treball de la tesi intenta en un primer momentoferir un estat de la qüestió que faciliti l'aproximació a la situació actual d'aquestfenomen, per així poder analitzar com la pretesa eliminació de distàncies, unidaa les noves lògiques de producció industrial, molt més flexibles, poden serconsiderades una possible via de relocalització de certes empreses en espaisrurals o periurbans, i en conseqüència generadora de llocs de treball.

Paral·lelament, tenint present que una part important de la població en elmón rural, i principalment les dones i els joves, experimenten grans dificultatsper entrar al mercat laboral, es presenta una aproximació al teletreball intentant

indagar si les seves característiques principals i el nivell de desenvolupament

actual poden convertir-lo en un mitjà per acostar el treball a les àrees rurals.

Un mitjà que cada vegada es veu més forçat a trobar alternatives al sistemaproductivista, i que es configura com un espai d'oci, de serveis, de turisme, detreball al domicili. En aquest sentit, els teleserveis i el teletreball són presentats(principalment per les institucions, en el cas de la Unió Europea) com una

34


alternativa més per facilitar la integració de la població en el mercat laboral,atribuint-li un paper d'estratègia de futur per a les àrees tractades i, concretament,per a certs sectors de la població local com ara les dones i els joves.

És en aquest sentit que institucions com la DATAR,18 a França, o l'antiga DGXIII de la Comissió de les Comunitats Europees (CCE) veuen la "teleeconomia"com una possibilitat per a una nova ordenació territorial i, principalment, peral desenvolupament del món rural (DATAR, 1992).

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i molt probablementel teletreball, ofereixen possibilitats de deslocalització laboral, en facilitar uncamp de maniobra més gran per a les empreses, atès que els permet aventurar-se en un mercat de mà d'obra molt més ampli, i superar, en certa manera, elsimpediments geogràfics que imposen les característiques d'algunes regions.

La nostra història recent mostra com, durant anys, Europa ha deslocalitzatles seves cadenes de producció de manera massiva: l'adaptació econòmica delsector secundari passava per la deslocalització, la reducció de costos en la màd'obra era un argument liberal prioritari. Actualment, ens trobem davant unanova etapa de profundes transformacions: la globalització de la comunicació,el desenvolupament de la societat de la informació i la seva comercialitzaciódins d'una nova organització europea.

Aquest conjunt de factors ha fet que habitualment es defensi que és possiblei compatible la creació d'un potencial de teleserveis en les àrees menys afavorideseconòmicament, inscrits dins de la globalitat de les teleactivitats.

Així, el teletreball, present en un context en què el sector laboral es trobaprofundament afectat per la terciarització, la forta atracció de les ciutats i lafragilitat del sector agrícola, s'inscriu en el moviment de transformació sociali econòmica que afecta el sistema de treball i les formes d'organització laboral.S'estan construint noves formes de modes de vida, vinculades a noves formesi situacions de treball, marcades per la diversitat i la flexibilitat de la sevadeslocalització. Tot això, modificant conceptes com el temps, l'espai i lesrelacions socials.

18. DATAR: Délégation de l'aménagement du territoire et de l'action régionale.

35

1. Introducció

La flexibilitat laboral és actualment un dels principals criteris argumentatsen els objectius de la competitivitat de les empreses. Així, el teletreball potcomportar un nou marc de "mobilitat virtual" dins d'un mercat de treballsegmentat, i oferir, teòricament, noves possibilitats a tots aquells als quals lesnecessitats imposen la permanència en el domicili, com poden ser, en algunesocasions, les dones.

En aquest sentit, un dels primers estudis realitzats al Regne Unit per UrsulaHuws arriba a la conclusió que el treball a distància des del domicili semblavaque estigués adreçat a les dones (Huws, 1982).

Amb tot, les TIC necessiten, igual que els transports per carretera, unainfraestructura que faci de suport, un mitjà de transmissió. És en aquest sentitque les infraestructures digitals esdevenen, en la mateixa mesura que la xarxade carreteres, moduladores del territori. Així, igual que la falta d'una infraestructurade primer ordre implica l'aïllament de certes regions perifèriques de la resta delterritori tot i la proximitat física, actualment el disseny i l'equipament diferenciatde noves infraestructures de comunicació segons les regions comporta un noucriteri de jerarquització de l'espai.

Per tot això, per dur a terme els objectius assenyalats en els punts anteriors,s'han plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball, que han facilitat el procés derecerca i que presentem a continuació.

1.2.2. Hipòtesis

La primera hipòtesi planteja que, dins de l'actual societat informacional, eldesenvolupament en les àrees rurals de les noves tecnologies de la informació

i la comunicació (TIC), en què el que és virtual sembla prevaler, pot significar

un mitjà de transformació del territori, el qual, lluny de desaparèixer, es transforma,

ampliant la seva funció i convertint-se en alguna cosa més que un simple suport

dels recursos. Les TIC poden modificar els usos que es fan d'aquests espais,afavorint la implantació d'iniciatives productives i laborals, i fent possibles novesalternatives de desenvolupament.

Atès el marc general de reestructuració econòmica a escala mundial, lainternacionalització de l'economia i el context de les TIC amb les possibilitatsque proporcionen, la segona hipòtesi defensa que una nova forma d'organització

36


laboral, amb més flexibilitat, que aprofiti les característiques pròpies de les TIC,com és el teletreball, pot ser una alternativa per a la creació de dinàmiques

socials i econòmiques renovades en els espais rurals desafavorits.

La tercera hipòtesi se centra en les característiques pròpies del teletreball, fentèmfasi en la idea que perquè aquest pugui ser una experiència eficaç i dinamitzadora

generalitzada a llarg termini, tant a nivell individual (de la persona que el realitza)com a nivell social (desenvolupament socioeconòmic endogen), ha de disposar

d'una sèrie d'elements mínims bàsics (legals, jurídics, econòmics, etc.). Així, unavoluntat política decidida que aposti per aquestes premisses és imprescindible, sibé no és suficient. L'èxit dels projectes de teletreball depèn tant de la voluntat

política i les seves iniciatives, com del canvi de mentalitat i el convenciment dels

grups socials implicats que puguin veure's afavorits per la iniciativa. La "imposiciódes de dalt" de polítiques de creació d'ocupació en teletreball, per part de lesdiferents administracions, no implica un èxit assegurat. És necessària una iniciativa"des de baix", uns mínims d'interès, creativitat, ganes de projectes nous, fins i totde cert risc, per part de la població i les empreses locals.

D'aquesta manera, la quarta hipòtesi, en relació amb l'anterior, fa èmfasi enel fet que, així com no pot ser "imposat" per iniciatives exclusivament públiques,el teletreball tampoc pot ser presentat com la gran panacea per a les àrees

desafavorides i com a única resposta a aquells grups socials amb dificultats

d'inserció laboral. El teletreball pot donar resposta a les necessitats i expectativesd'un gran nombre de professionals amb desig de compatibilitzar vida professionali familiar, de millorar la qualitat de vida, etc., però no és una solució directa ales dificultats d'integració de les dones a l'esfera laboral, com s'ha presentathabitualment tot el treball a domicili (M. Baylina, 1996), utilitzant-lo com aeina per compatibilitzar la doble jornada femenina i perpetuant així els rolsatribuïts tradicionalment pel patriarcat.

La instal·lació del teletreball al domicili, com qualsevol altre projecteprofessional, exigeix un alt nivell de dedicació, raó per la qual fins que no estigui

consolidat, no facilita de manera directa més dedicació a l'esfera domesticofamiliar

sense diferenciació per motius de gènere. La presència al domicili, gràcies a laflexibilitat que ofereix en la majoria de casos, ajuda a compaginar els diferentsàmbits, tant a homes com a dones, però no els eximeix de necessitar una ajudaexterior en el cas de la cura dels fills o altres familiars presents al domicili i acàrrec de la persona que teletreballa.

37

1. Introducció

Al fil d'aquestes idees, la cinquena hipòtesi planteja que el teletreballpot ser una bona organització per a aquelles persones amb un projecteprofessional i una formació mitjana o alta prèvia, atès que, si bé existeixennombroses tasques que poden ser teletreballades, aquelles que requereixenmenor formació són habitualment objecte de deslocalització a païsosanomenats perifèrics, per motius de rendibilitat de beneficis, i, per tant,el teletreball no constitueix una sortida laboral per a alguns sectors de la

població majoritàriament afectats per l'atur. El projecte de teletreballar

necessita unes circumstàncies propícies tant a nivell personal com

institucional, de mercat, econòmiques, per afrontar amb èxit els desavantatgesque es plantegen al llarg del procés (autoexplotació, aïllament, etc.). Lavaloració personal i la continuïtat del projecte de teletreball depenend'aquestes condicions prèvies.

Això ens duu a la sisena hipòtesi, a considerar l'heterogeneïtat de laimplantació del teletreball, tant pel que fa al desenvolupament com al tipusde modalitat, veient com les especificitats regionals, en matèria legislativa,

econòmica, laboral i social comporten diferències significatives en relació

amb la classe de treball realitzat en aquest tipus d'organització a distància,

i amb la valoració que en fan les persones que la duen a terme.

Seguint l'eix de les hipòtesis plantejades, i per facilitar el desenvolupamentde la recerca i el discurs, la tesi s'ha estructurat com es planteja a continuació.

1.3. Estructura de la tesi

La tesi consta de sis capítols diferenciats però interrelacionats seguintel fil del discurs. El primer és la introducció, en què s'exposa la trajectòriai els orígens de la recerca, els objectius principals, les hipòtesis plantejadesi l'estructura seguida per a la presentació formal.

Els capítols segon i tercer fan referència al marc conceptual i de definicióen què s'emmarca l'estudi. Ambdós es dediquen a les línies teòriques en lesquals es basa el treball empíric. El quart capítol se centra en l'exposició dela metodologia utilitzada, la determinació de les àrees d'estudi, la mostraseleccionada i el tractament de la informació. En el capítol cinquè s'exposael treball empíric i s'analitzen de manera detallada cadascun dels aspectesassenyalats, cosa que dóna lloc al capítol sisè. Aquest, per acabar, presenta

38


les conclusions de la recerca, que corroboren i/o rebaten les hipòtesis formuladesinicialment a partir dels resultats obtinguts, i proposa línies de futur.

En el capítol segon es desenvolupa el marc teòric que contextualitza l'objectede la recerca. Així, s'introdueix el que actualment entenem per TIC, fent unrecorregut petit per les revolucions tecnològiques més recents en el camp deles comunicacions i el seu paper en la configuració de nous equilibris odesigualtats. A continuació, s'emmarca l'anomenada societat informacional enel context de la Unió Europea i les accions dutes a terme, relacionant-lesdirectament amb el paper que han tingut pel que fa al desenvolupament local.Seguidament, es fa una aproximació a la nova percepció del territori en l'era dela informació, analitzant conceptes com ara ciberespai, des d'una perspectivageogràfica, per així determinar els impactes territorials i les dinàmiques localsque s'estableixen. Finalment, l'apartat 2.5 (p. 66) se centra en la relació de lesTIC i les noves característiques del mercat laboral, com a introducció al temacentral d'anàlisi, el teletreball, i concretament la seva incidència en el col·lectiude dones teletreballadores, a través de l'apartat 2.5.1 "Teletreball i gènere"(p. 70).

En aquest sentit, el capítol tercer pretén completar el marc conceptual iniciatcentrant-se de manera exclusiva en l'anàlisi de les diverses definicions, lescaracterístiques, el recorregut històric, les modalitats, la situació actual i lestendències del teletreball. En un primer moment, dins el marc general de lainformatització en què se situa el teletreball, s'exposen les diferents definicionsexistents en l'actualitat i s'intenta elaborar aquella que es considera més adequadai completa pel que fa a aquesta recerca. A partir d'aquesta definició es presentenles diferents tipologies de teletreball i de teletreballadors, per poder centrarquina ha estat la implantació del teletreball els darrers anys.

En aquest punt, s'ofereixen les escassíssimes dades de què es disposa segonsels estudis obtinguts, les polítiques i els programes de desenvolupament existents,i s'elabora un petit estat de la qüestió per a cada una de les àrees tractades enla recerca, per passar a analitzar els avantatges i els inconvenients que els últimsestudis realitzats assenyalen com a més destacats en l'àmbit social, laboral,econòmic, legislatiu, mediambiental, etc. Es finalitza amb una petita descripciód'algunes experiències interessants existents a la Unió Europea.

39

1. Introducció

El capítol quatre se centra en la metodologia utilitzada, i es podria dividiren dues parts diferenciades. La primera, de caràcter més general, presental'enfocament qualitatiu utilitzat en la recerca, des d'una perspectiva geogràficaque integra l'anàlisi de gènere; en segon lloc, el gruix del capítol exposa elmètode de treball desenvolupat: l'anàlisi prèvia, la determinació de la mostrad'anàlisi, els mitjans utilitzats per a l'obtenció de dades en el treball de campi el tractament de la informació, per finalment fer una valoració del procésmetodològic que s'ha dut a terme i la seva adequació a un tipus de recerca comaquesta.

La presentació i l'anàlisi dels resultats obtinguts són el principal contingutdel capítol cinquè. S'hi exposen, a partir de quatre eixos transversals, els aspectesque es consideren més significatius del treball empíric de cada una de les àreesestudiades. Així, l'anàlisi sistemàtica es combina amb la regional en el tractamentde l'espai i les característiques del tipus de teletreball. La consideració delteletreball com un tipus de treball, les motivacions que duen a realitzar-lo, elsavantatges i els inconvenients que comporta, i les valoracions personals i familiarsde les persones que el fan, porten a les conclusions generals que es mostrenal capítol sisè, que recull, de manera detallada, els resultats i les conclusionsobtinguts en la recerca, corroborant o rebatent les hipòtesis plantejades a l'inicidel treball.

D'aquesta manera, enunciades les premisses d'aquesta recerca, a continuacióel capítol segon exposa els pilars del marc conceptual en què s'emmarca.

1.4. Bibliografia

BAYLINA, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contexto regionalen la España rural. Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona.

BLANCO, A. (1995). Le tourisme dans le développement local. Étude comparéedu rôle des femmes dans l'Ardèche et dans l'Aragon. Mémoire de DEA a GéographieHumaine. «Espaces Méditerranéens et relations nord-sud», Option «Tourisme,loisir environnement et développement». Dirigida per Josy Richez-Battesti iGérard Richez. Université de Provence, Aix-Marseille I.

40


BLANCO, A. (1997). Les dones agents de desenvolupament en el turisme rural.El cas de l'Ardèche i el Maestrazgo. Memòria de recerca. Departament deGeografia, Universitat Autònoma de Barcelona. 282 p.

BLANCO, A. (1998). «Une approche territoriale et qualitative: un bilan contrastémais les mêmes tendances lourdes. Les cas de l'Ardèche, en France, et l'Espagne».Commission Européenne (DG V) & Groupe de Recherches F.N.F.R. & Universitéde Provence. Femmes et développement rural dans l'Union Européenne. p. 25-38. Office des publications officielles des Communautés européennes, Luxemburg.

BLANCO, A. (1999a). «Els estudis de gènere a la geografia francesa. Una opcióde recerca diferent», a: Documents d'Anàlisi Geogràfica, núm. 35. Departamentde Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

BLANCO, A. (1999b). «Teletrabajo y nuevas tecnologías en la sociedad global.El papel de la mujer en la nueva organización del trabajo», a: Actas del XVICongreso de Geógrafos Españoles, Departament de Geografia, Universitat deMàlaga i AGE, p. 769-779, Màlaga.

BLANCO, A. (2000). «Mujer y teletrabajo, ¿la nueva panacea de las regionesrurales?», a: M. D. Garcia i Baylina, B. (ed.). El nuevo papel de las mujeres enel desarrollo rural, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.

BLANCO, A. i CÀNOVES, G. (1996). «El Maestrazgo: una región aislada, unatradición ancestral», a: VIII Coloquio de Geografía Rural. Actas. Departamentde Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa i AGE (Associacióde Geògrafs Espanyols), Saragossa.

BLANCO, A. i CÀNOVES, G. (1998). «El teletrabajo, ¿alternativa para el mundorural?», a: IX Coloquio de Geografía Rural. Actas. Departament de Geografia,Universitat del País Basc i AGE (Associació de Geògrafs Espanyols), Vitòria.

BLANCO, A i CÀNOVES, G. (2004). «Tecnologías de la información y turismorural, un matrimonio divorciado», a: ¿Qué futuro para los espacios rurales?. Actasdel XII Coloquio de Geografía Rural, p. 511-522. AGE. Grupo de GeografíaRural. Universitat de Lleó, Lleó. ISBN: 84-9773-145-X.

41

1. Introducció

CABALLÉ, A. (1997). Gènere, agroturisme i context regional a l'Estat espanyol.Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

CÀNOVES, G. (1990). Mujer, trabajo y explotación agraria familiar: un análisisdesde la geografía del género. Tesi doctoral. Departament de Geografia, UniversitatAutònoma de Barcelona.

Comissió Europea (DG XII) i Groupe d'études européens Dynmed (1996). LaRDT dans les zones rurales et les régions insulaires de l'Union Européenne.Contract STRI 93-0029 FR. Luxemburg: Office des publications officielles desCommunautés européennes.

Comissió Europea (DG V), Groupe de Recherches FNFR i Université de Provence(1998). Femmes et développement rural dans l'Union Européenne. Luxemburg:Office des publications officielles des Communautés européennes. 129 p.

DATAR (1992). Appel à projets: Télétravail, nouvel aménagement du territorieet compétitivité économique, Montpellier.

GARCIA RAMON, M. D. i BAYLINA, M. (ed.) (2000). El nuevo papel de lasmujeres en el desarrollo rural. Barcelona, Oikos-Tau, 328 p.

HUWS, U. (1982). «The New Homeworkers. Low Pay Unit». Pamphlet, núm.28, p. 16-73, Londres.

LEFEBVRE, A. i TREMBLAY, G. (dir.) (1998). Autoroutes de l'information etdynamiques territoriales. PUM, Presses de l'Université du Québec, 345 p.

MORALES, S. (2001). Industria agroalimentaria, género y desarrollo rural. Unanálisis comparativo desde la geografía. Tesi doctoral. Departament de Geografia,Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

ORTIZ, A. (2004). Gènere, espais públics i construcció del sentit de pertinençaa Barcelona (Els barris de Prosperitat, El Verdum i El Raval). Tesi doctoral.Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

SALAMAÑA, I. (1991). La dona pagesa, l'oblidada de l'explotació familiar agrària.Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

42


VACHON, B. i COALLIER, F. (1993). Le développement local. Théorie et pratique.réintroduire l'humain dans la logique du développement. Boucherville, GaëtanMorin Edit., Québec, 331 p.

2. TIC,19 territori, desenvolupament i ocupacióa la "societat informacional"

45

19. Tecnologies de la informació i la comunicació (d'ara en endavant TIC).20. Michel Kail (1998), argumenta la seva postura davant la falsa alternativa del determinisme i elvoluntarisme en l'economia, diferenciant el que s'anomena "moviments socials" i "moviments de societat".

2.1. Introducció

Ningú dubta que actualment el progrés científic i tècnic és un dels motorsde la història humana i dels canvis socials. No obstant això, tal com s'aniràveient al llarg d'aquest treball, les posicions davant d'aquest fenomen sóndiverses. Molts especialistes de l'economia, la política, la sociologia, fins i totde la tecnologia, li atribueixen una posició "causa-efecte" completament diferenten l'evolució i el desenvolupament de les societats precedents i venidores.

Les noves TIC estan incloses en aquest debat, i la "revolució tecnològicainformacional" és sovint considerada el motor aparent de les actuals "mutacionsde la societat".20 Realitat que porta Castells (1997, p. 31) a començar la sevaobra La sociedad en red escrivint: "[...] per descomptat, la tecnologia no determina

46


la societat. Tampoc la societat no dicta el curs del canvi tecnològic, atès quemolts factors, incloent-hi la invenció i les iniciatives personals, intervenen enel procés del descobriment científic, la innovació tecnològica i les aplicacionssocials, de manera que el resultat final depèn d'un model complex d'interacció.En efecte, el dilema del determinisme tecnològic probablement és un falsproblema, atès que tecnologia és societat i aquesta no pot ser compresa orepresentada sense les seves eines tècniques". Així, la tecnologia no determinala societat: la plasma; però tampoc la societat determina la innovació tecnològica:la utilitza; i tot i que per si mateixa no determina l'evolució històrica i el canvisocial, la tecnologia (o la seva manca) plasma la capacitat de les societats pertransformar-se, així com els usos als quals aquestes societats, sempre en unprocés conflictiu, decideixen dedicar el seu potencial tecnològic.

Partint d'aquestes premisses i d'acord amb les distincions establertes perCastells (1997), en la realització d'aquest treball s'utilitza el terme societatinformacional en lloc de societat de la informació, ateses les seves implicacions.D'aquesta manera no es fa referència a la informació com a únic element principalsinó més aviat a la forma específica d'organització social en què es desenvolupa,on "[...] la generació, el processament i la transformació de la informacióesdevenen les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, ateses les novescondicions tecnològiques que sorgeixen en aquest període històric." (Castells,1997, p. 47).

Així volem assenyalar que la societat informacional i el desenvolupamentlocal van inexorablement units. La liberalització de les comunicacions ha provocatuna segregació territorial en l'accés als nous mitjans de comunicació. Lespoblacions rurals no disposen de possibilitats innovadores ni solucions reals desd'un punt de vista qualitatiu.

En aquest punt es troba la importància que caracteritza l'actual revoluciótecnològica: no és el caràcter central del coneixement de la informació, sinó laseva aplicació, utilització i desenvolupament, que Castells anomena el procés deretroalimentació. Així, la clau rau en la possibilitat d'apropiació de la tecnologia,del control per part dels usuaris. Convertint l'eina en element d'un nou procés adesenvolupar i així consolidar "[...] una estreta relació entre els processos socialsde creació i manipulació de símbols (la cultura de la societat) i la capacitat deproduir i distribuir béns i serveis (les forces productives)" (Castells, 1997, p. 58).

47

2. TIC, territori, desenvolupament i ocupació a la "societat informacional"

21. Per a més informació, vegeu Pool (1990) i Mulgan (1991).

La revolució tecnològica, en contrast amb les anteriors revolucions viscudes,incloent-hi la industrial, té un tret definitori addicional. Les noves tecnologieshan produït una aplicació immediata del seu mateix desenvolupament, fet queles ha dut a experimentar un temps rècord d'expansió: en menys de dues dècades(de mitjan anys setanta a mitjan anys noranta), se n'ha aconseguit l'aplicacióimmediata, a causa del seu desenvolupament, enllaçant el món mitjançant latecnologia de la informació.21 El problema sorgeix pel que fa a la disponibilitat,a la capacitat d'afavorir la retroalimentació i a la possibilitat d'utilitzar-la, cosaque produeix conseqüències diverses sobre els territoris i les societats afectades.

A continuació intentarem fer una petita reflexió sobre aquest punt.

2.2. De la revolució dels transports a la revolució de lestelecomunicacions. Nou equilibri o noves desigualtats?

Tradicionalment, quan es parlava de transport tots teníem clar que ensreferíem a un trasllat, a un moviment o desplaçament que necessitava un suportfísic (camins, carreteres, autopistes aèries), i una força motriu que el realitzés,ja fos humana, animal o mecànica. A poc a poc, igual que s'han anat desenvolupantels mitjans de transport i s'ha parlat d'una revolució en els transports amb lesseves enormes conseqüències sociopolítiques, geopolítiques i geoestratègiques,ens hem hagut d'adaptar també a parlar de telecomunicacions. Els elementsque formen aquesta paraula són coneguts de tots, i no ha tingut gaires problemesa l'hora d'integrar-se en el nostre vocabulari habitual. El repte sorgeix en elmoment de dotar-la de sentit i concretar a què ens referim, i avaluar, igual queva passar amb la revolució dels transports, quines en seran les conseqüènciesa nivell social, territorial i econòmic.

Enviar informació (comunicar) a distància no és quelcom nou, unes quantesgeneracions estan més que acostumades a utilitzar el telèfon i, per això, no enssorprèn cada dia el seu ús. Amb tot, la sorpresa ha sorgit en el moment en quèa aquesta tecnologia se li han afegit altres elements que fins ara semblavensubjectes a un suport físic inseparable. Enviar no només la nostra veu, sinótambé dades, treballs realitzats des de qualsevol punt del planeta, fotos, imatges,etc., ha significat la veritable ruptura amb aquells suports físics que fins araposaven límits espacials entre diferents espais territorials.

48


Així, hem passat a parlar de les TIC o telecomunicacions com un elementque forma part de les nostres vides, tot i tractar-se d'un fenomen relativamentrecent i amb una evolució vertiginosa, com a continuació veurem.

2.2.1. Evolució de les telecomunicacions

El terme telecomunicacions no apareix fins al 1904 (Luengas, 1997, p. 29),però engloba una realitat amb una gran evolució.22 Avui el terme, àmpliamentconsolidat en les nostres mentalitats, designa, segons la definició de la UnióInternacional de les Telecomunicacions (UIT) "tota transmissió, emissió o recepcióde signes, de senyals, escrits, imatges, sons o informacions de qualsevol naturalesaper fil, radioelèctrica, òptica o per altres sistemes electromagnètics".

Les xarxes organitzades de telecomunicacions s'han instal·lat en la nostrasocietat des de fa únicament dos segles, en els quals el progrés i eldesenvolupament han estat considerables. Dels sistemes mecànics s'ha passata l'electricitat, i cinquanta anys després a l'electrònica.

Cap al 1790, el francès Claude Chappe va experimentar un sistema telegràficque proposava un codi de signes combinats que assegurava la discreció i larapidesa. El telègraf de Chappe és realment la primera xarxa de telecomunicacionsorganitzada. El descobriment de l'electroimant (1820) va obrir la via a la telegrafiaelèctrica, però foren Ampère i Arago els que varen tenir la intuïció d'utilitzarl'electricitat per a la comunicació. Així, el telègraf fou el resultat d'una convergènciaentre diferents treballs pràctics i investigacions.

A partir del 1850 el sistema Morse s'universalitza, i el 1870 el codi alfabèticés substituït per un alfabet binari, utilitzat en molts països del món fins l'any1940, quan se substituí pel tèlex. El 1876, les telecomunicacions experimentenun gran salt, enriquint-se amb l'aparició del telèfon atribuïda a Graham Bell.23

L'acabament del segle XIX i el principi del XX estan marcats pel grandescobriment de la propagació de les ones electromagnètiques i llurs aplicacions

22. Per a una informació àmplia sobre l'evolució de les comunicacions, és interessant consultar:www.gtic.ssr.upm.es/historia/htele020.htm.23. La Cambra de Representants (diputats) dels Estats Units va decidir l'any 2002 (amb prop de113 anys de retard) donar el crèdit de la invenció del telèfon a l'italià Antonio Meucci, fins araatribuïda al nord-americà d'origen escocès Alexander Graham Bell.

49


en radiotelegrafia, radiotelefonia i posteriorment en radiodifusió, que es completa,quaranta anys més tard, amb la invenció del transistor, que permet amplificarels senyals i millorar-ne l'eficàcia.

A la dècada del 1950 van aparèixer les noves tecnologies. Amb el transistori la digitalització, les comunicacions van prendre una importància incommensurable.El conjunt de les tecnologies ha permès crear les xarxes necessàries per a unaveritable comunicació a escala mundial.

Als anys seixanta, el desenvolupament dels satèl·lits de comunicació localitzatsa l'espai permetia unir els senyals de televisió, de ràdio i de telèfon a través delsoceans. L'etapa de la informàtica no hauria estat possible sense els descobrimentsi les invencions del segle XIX i principi del XX en electromecànica i electrònica,els quals han permès la concepció i la fabricació de l'ordinador.

Un dels progressos tecnològics més grans ha estat la combinació de l'ordinadoramb les telecomunicacions: la telemàtica, gràcies a la qual és possible transmetreuna gran quantitat d'informació per fibra òptica i satèl·lit. Internet, xarxad'ordinadors d'àmbit mundial successora d'ARPANET,24 creix en totes lesdimensions a un ritme astorador.25 Aquestes "superautopistes de la informació"utilitzen línies especials de telecomunicacions i altres equips per enviar gransquantitats d'informació a través de la xarxa a velocitats molt altes.

Així, les autopistes de comunicació de masses han modificat el nostreconcepte tradicional de transport i comunicació. Aquestes noves autopistesexigeixen menys espai que les seves antecessores (transport per carretera,ferrocarril, avió...), cosa que facilita les possibilitats de contacte, i alhora sónmolt menys agressives amb el seu entorn, convertint-se en un gran moduladorde l'espai i un dels principals factors de la transformació de les economies delspaïsos industrialitzats, fet que fa que es parli de l'economia informacional (Seguíi Martínez, 2004). Per això, són imprescindibles unes quantes premisses quea continuació veurem.

24. ARPANET fou una xarxa d'ordinadors creada el 1968 per facilitar la connectivitat, des dediferents ordinadors a distància, dels investigadors de la Secretaria de Defensa dels Estats Units,que implicava prop de mil usuaris.www.computerhistory.org/exhibits/internet_history/index.page25. Per tenir una visió global, vegeu Seguí i Martínez, 2004, p. 95.

50


2.3. Teleautopistes i desenvolupament local

El progrés tecnològic no és neutre i comporta grans conseqüències enl'estratègia, l'organització i la gestió de l'espai de les societats en general i deles empreses en particular, que es veuen obligades a assegurar la transició capa noves formes capaces d'adaptar-se a les noves exigències de la població i delmercat, cada vegada més competitiu.

El progrés tècnic proporciona un caràcter particularment important a l'actualfase de desenvolupament, marcant un punt de ruptura en relació amb etapesanteriors. "El desenvolupament extraordinàriament ràpid de les tecnologies dela informació significa un nou desplaçament de la frontera individu/màquina"(Perret, 1995, p. 117). La "revolució informacional" no comporta únicamentl'augment de la força física del treball humà, ni una millora directa de la sevaeficàcia, sinó que arriba a substituir-lo fins i tot en algunes de les seves funcionsd'abstracció. Aquestes noves tecnologies han fet que les societats industrials,basades principalment en l'energia, evolucionin cap a societats "postindustrials",seguint noves lògiques productives i econòmiques relacionades amb l'immaterial(Robin, 1997, p. 3). El nou sistema de producció de l'economia informacionalsubstitueix els pilars bàsics tradicionals, i es caracteritza principalment per lautilització adequada de la tecnologia i de la informació, per així adquirir nousnivells competitius gràcies al predomini de les relacions horitzontals il'especialització flexible (Seguí i Martínez, 2004).

Paral·lelament, igual que en el segle XIX es va pensar que el ferrocarrilportaria la "democràcia mundial i la reunió dels pobles", que afavoriria laconvivència i la solidaritat, actualment és necessari parlar en termes d'equilibriterritorial, social, de desenvolupament econòmic, gràcies a les TIC, amb certaprudència i sentit crític. (Com ho transmetia molt bé fins i tot Forges amb elseu humor crític en una vinyeta del 1998. Vegeu l'annex 12, p. 471.)

Com proposa Iribarne, l'anàlisi de les tecnologies de la informació necessitaun enfocament d'interdependència complexa entre els aspectes tècnics, econòmics,culturals i socials, més adequada al coneixement i a la tradició humanistaeuropea (Iribarne, 1994), privilegiant la complexitat i la diversitat social i culturalcom a elements motors d'un nou creixement. "Les noves tecnologies són lestecnologies de la cibernètica. Les noves tecnologies de la informació sóntecnologies de la posada en xarxa de les relacions i de la informació i, com a

51


26. Ciberespai: interconnexió mundial de xarxes telemàtiques, més conegut amb el nom d'Internet.Per ampliar-ho, vegeu Lévy (1994), L'intelligence collective, pour une anthropologie du cyberespace,La Découverte, París, p. 138-142.27. Per ampliar informació sobre CMC, és interessant la revista electrònica que publica sobre eltema l'Annenberg School for Communication, de la University of Southern California:www.ascusc.org/jcmc.28. Bakis (1997, p. 17-53). És interessant veure el resum de l'obra fet pels editors a Cybergeo,núm. 59 (28.05.98), a: www.cybergeo.presse.fr/revgeo/reseaux/texte1/bakis2.htm.

tal, són clarament portadores de la perspectiva d'una humanitat unida, tot i queal mateix temps d'una humanitat reduïda a una uniformitat" (Virilio, 1997. p.14). Fet que ens obliga igualment a crear i adoptar nous conceptes que ensajudin a concretar aquelles relacions.

En aquest aspecte, Bakis ajuda a definir l'espai geogràfic de les TIC, en elque anomena geoespai, en referència amb el terme ciberespai.26 Aquest darrerterme, originàriament aparegut a la novel·la de ciència-ficció de William GibsonNeuromante, és el nom que utilitzen determinats col·lectius per referir-se al'espai conceptual on les paraules, les relacions humanes, les informacions, lariquesa i el poder es manifesten per part de gent que usa la tecnologia de lesanomenades Computer Mediated Communications (CMC), o comunicacionsmitjançant ordinador.27

Així, el terme geoespai també és una contracció apropiada per al principi del'era de l'ordinador i les xarxes de comunicacions. Bakis mostra que, amb elsnous territoris no geoespacials que s'estan construint sobre la informació, és eltemps, en lloc de la distància, el que té el paper central a l'hora d'establir elritme i les relacions de la societat. Els territoris espacials adquireixen importànciacreixent per a la vida social. Ell introdueix el terme geociberespai, a partir del'afirmació que les xarxes de comunicacions són un element bàsic en l'aparicióde funcions espacials i socials. No obstant això, és la realitat espacial la quesegueix sent fonamental, igual que va passar amb l'impacte social del telèfoni de la geografia de les cibercomunicacions.28

El segon tret característic d'aquesta revolució tecnològica és que la sevamatèria primera, en l'essencial, és la informació. L'objecte de les TIC és latransmissió i l'intercanvi d'informació, a velocitats cada vegada més grans, ambun cost cada vegada menor. Allò que l'energia va significar per a la primera ila segona revolucions industrials, ho significa la informació per a la tercera.

52


En realitat, allò que és important i interessant de les TIC és que es componend'una sèrie de descobriments científics i desenvolupaments tecnològics queafecten més els processos que els productes (Castells, 1986, p. 13). Es tractad'un progrés científic en el tractament de la informació i en la capacitat dereprogramació dels processos tradicionals. Molts desenvolupaments tecnològicsparal·lels adquireixen importància per la seva capacitat d'utilització en una xarxad'innovacions tecnològiques caracteritzades per la interconnexió i el reforç mutus,en la mesura que totes les innovacions poden ser transformades en processosd'informació que multipliquen l'impacte específic de cada tecnologia. Es passa,així, d'un desenvolupament basat en la quantitat a un desenvolupament basaten la qualitat, en la capacitat cognoscitiva d'actuar més eficientment en elprocés de treball.

Ara bé, si el desenvolupament de les noves tecnologies és un procés ineluctable,els seus efectes socials, econòmics, culturals i polítics constitueixen un procéstotalment obert. Així, els efectes de les noves tecnologies varien fonamentalmenten funció dels processos econòmics i socials en què es desenvolupen, i sobrela base de les polítiques que n'orienten el contingut i les aplicacions.

La revolució tecnològica es produeix en un context econòmic, social i políticprecís en què el potencial de les noves tecnologies accelera i aprofundeix elsprocessos de dominació i d'explotació que s'originen en l'estructura social.S'obre, alhora, la possibilitat històrica de fer directament productiu el treballintel·lectual, superant un dels fonaments essencials de la divisió social deltreball, però al mateix temps la reproducció de la desigualtat social i territorial.

El seu impacte principal consisteix a accelerar i accentuar els processoseconòmics i socials dels quals són instrument, amb la qual cosa es planteja alsciutadans, a les empreses i a les institucions un doble desafiament: assumir iguiar el canvi tecnològic; i organitzar, de forma dinàmica i equilibrada, unasocietat en procés profund de transformació estructural. El repte tecnològicesdevé un desafiament de política econòmica, social i cultural.

L'any 2000 la mitjana nacional espanyola d'ús d'Internet era una de les mésbaixes d'Europa, de l'11,78%, i presentava grans desequilibris interns, en quèCatalunya superava el 18,5% i Extremadura no arribava al 7% (Retevisión,2001). En informes posteriors, la fundació Auna, tot i mostrar un gran esforç

53


en el desenvolupament realitzat a les zones més endarrerides de la península,reconeix que Espanya continua, l'any 2004, en el lloc 17 del rànquing de païsosde la UE-25 quant a desenvolupament general de la societat de la informació,i en situa al capdavant Catalunya, Madrid, el País Basc i València (Auna, 2004;World Economic Forum, 2004).29

Com s'observa al gràfic 2.1, que mostra l'índex d'utilització de les TIC perla població catalana l'any 2002, la relació existent entre grau d'utilització i rendafamiliar és directa i augmenta segons el nivell d'ingressos de la família.

29. World Economic Forum:www.weforum.org/site/homepublic.nsf/Content/European+Economic+Summit+2004

Els ordinadors i la xarxa mundial de telecomunicacions, gràcies a lescomunicacions mitjançant ordinador (CMC), tenen la possibilitat d'apropar unpoder enorme als ciutadans comuns amb un cost relativament petit: poderintel·lectual, social, comercial i, el més important, poder polític. Però la tecnologiano implanta aquest potencial per si mateixa; aquest poder tècnic latent ha deser utilitzat intel·ligentment i conscientment per una població informada(Rheingold, 1996, p. 19). En menys d'un decenni el ciberespai s'ha convertiten un nou camp d'acció i d'interacció per a la humanitat. Lluny de ser una

Gràfic 2.1. Utilització de les TIC segons ingressos familiars (2002)

Font: elaboració pròpia a partir de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació,i dades de l'IDESCAT.

100,0%90,0%80,0%70,0%60,0%50,0%40,0%30,0%20,0%10,0%

0,0%

Ingressos familiars bruts (euros)

-750 750-1260

1260-2524

2524-4056

+4056 -750 750-1260

1260-2524

2524-4056

+4056 -750 750-1260

1260-2524

2524-4056

+4056% P

obla

ció

de m

és

de 1

5 a

nys

54


conquesta solitària, l'exploració de la telemàtica és cada vegada més una aventuracol·lectiva. Les comunitats virtuals30 constitueixen, així, el nou rostre de lasocietat informacional, i esdevenen un nou laboratori de socialització (Hossepied,1998, p. 169).

Malgrat tot, el canvi tecnològic és molt més que un procés ineludible al qualens hem d'adaptar; és també una porta oberta cap a una vida millor, en formamultidimensional, sempre a condició que el tractament social i polític del canvitecnològic comporti efectivament la millora de vida. El progrés científic ofereixla possibilitat de produir més i millor, amb menys temps de treball, sense queaixò es tradueixi necessàriament en més atur laboral, sempre que les institucionsi les empreses s'adaptin a la nova economia i creïn noves ocupacions, mésqualificades i adequades. Un exemple n'és que, al llarg de la història de lesCMC, una constant ha estat la forma com la gent ha adaptat les tecnologiesdissenyades amb una finalitat per servir els propis objectius i molt diferentsnecessitats de comunicació. En nombroses ocasions, les conseqüències mésprofundes dels grans canvis tecnològics han sortit dels grups marginals i lessubcultures, que els han adaptat realment a les necessitats de cada situació.Davant aquestes possibilitats, tota classe de futuròlegs tecnològics han basatles seves esperances utòpiques en l'era de la informació, presentant-la com unasolució tecnològica dels problemes socials.

Malgrat tot, encara se sap poc sobre l'impacte que aquests mitjans podrientenir en la nostra vida quotidiana. Tenint en compte les aportacions d'algunsautors com Rheingold (1996), s'afirma que les TIC tenen el potencial de canviarles nostres vides en tres nivells diferents però fortament interinfluents. Primer,com a humans, tenim percepcions, pensaments i personalitats ja formats que

30. Una comunitat és virtual en el sentit que reuneix electrònicament individus en un lloc que noés real, un territori telemàtic simbòlicament delimitat al ciberespai per un centre d'interès comú.En aquest espai virtual poliforme els subjectes s'agrupen per compartir un sistema comú de valors,cultural i simbòlic, fet que implica contactes suficientment freqüents perquè es pugui desenvoluparuna forma de compromís relacional: afectiu, racional, lúdic, etc. (per ampliar-ho, vegeu Hossepied,1998; Lalande, 1983).Ja el 1983, André Lalande defineix virtual com "aquell que no existeix més que en potència i noen acte [...]. En sentit ampli, aquell que està predeterminat, [...] tot i contenir totes les condicionsnecessàries per a la seva actualització". Aquesta definició significaria que una comunitat virtualno existiria més que en potència, i no es podria realitzar realment com a comunitat; malgrat presentartotes les condicions actives d'una comunitat no constituiria una comunitat real, en el sentit sociològicclàssic del terme.

55


resten afectats per com utilitzem el medi i la manera com aquest ens utilitza.Segon, el nivell d'interacció persona a persona, en què es produeixen les relacions,les amistats i les comunitats. La tecnologia ofereix la nova possibilitat d'unacomunicació de "molts a molts", però la forma com aquesta possibilitat siguiutilitzada o no en el futur podria dependre de la forma com se n'introdueixi l'ús.El tercer nivell de canvi possible en les nostres vides, el polític, deriva del nivellsocial mitjà, atès que la política sempre és una combinació de comunicacionsi poder físic, i el paper dels mitjans de comunicació sobre la ciutadania ésparticularment important en la política de les societats democràtiques. Així, elprincipal significat de les TIC estaria en la seva "capacitat de desafiar el monopoliactual sobre els poderosos mitjans de comunicació de masses per part de lajerarquia política i, potser, revitalitzar així la democràcia basada en els ciutadans"(Rheingold 1996, p. 31).

Malgrat tot, la flexibilitat, la mateixa velocitat de difusió i expansió tecnològiquesno són homogènies. Les noves tecnologies (com les velles) són selectives, tantsocialment com funcionalment (Castells, 1997, p. 60). La distribució, l'accés,l'assumpció diferencial de les noves tecnologies per part de les persones o elsterritoris (ja siguin països, regions, etc.) implica un gran perill de desigualtat.La realitat de les dades comença a ser preocupant i les TIC mostren a poc a pocel seu costat fosc. Autors com Afriat i Tronc, el 1996, mostraven ja els aspectesmenys amables de les TIC. Defensen que les TIC poden conduir:

• a la reorganització del treball i afavorir la deslocalització de les activitats;• a un possible abisme en el si de les nostres societats desenvolupades entre"inforics" i "infopobres", ja sigui social, generacional o territorial;• a un desequilibri entre països desenvolupats i països menys avançats,augmentant la marginalització d'aquells "països menys connectats"; (Actualment,amb el 77% de la població mundial, el tercer món representa menys del 5%de les línies telefòniques del planeta.)• a un abisme lingüístic i una tendència a la uniformitat amb el consegüentempobriment de la diversitat cultural.• I, més enllà dels límits culturals, l'accés a les noves xarxes de comunicaciópot reduir-se i fer-se exclusiu per factors d'ordre econòmic (tarifes d'accés)tant dels serveis com dels terminals necessaris.

A partir d'aquests arguments, la realitat mostra que les situacions es repeteixeni, així, de la mateixa manera que la universalitat del sistema telefònic no s'haaconseguit fins al principi dels anys vuitanta, la difusió dels recursos de

56


comunicació en xarxa, atès el moment de desenvolupament de la societatinformacional, continua sent molt limitada. L'actual funcionament d'Internetprovoca que tots els costos d'equipament i d'utilització de la xarxa recaiguindirectament en cadascun dels usuaris a nivell individual, i que l'accés aequipaments, manteniment i servei de qualitat sigui realment un potencialdesequilibrant de les nostres societats.

Malgrat tot, és indiscutible que les TIC han significat la liberalització de lacapacitat d'expressió dels individus. Com afirma Joël de Rosnay,31 "cadascunde nosaltres a títol individual, com a node de la xarxa, pot actualment obrar,actuar, cosa que fins ara era patrimoni exclusiu dels poderosos", i hi afegim:sempre que es pugui accedir a aquella condició de "node de la xarxa".

Per aquest motiu es considera que una revolució tecnològica centrada en lainformació necessita connectar processos culturals i innovació industrial perquèsigui el conjunt de la societat, i no només alguns illots de modernitat, probablementmultinacionalitzats, els que assumeixin el canvi històric que es produeix. Pera això, és imprescindible el paper de les institucions locals i internacionals enel desenvolupament d'unes xarxes accessibles a la majoria de la població,facilitant les connexions necessàries entre avenç tecnològic i desenvolupamentsocial, econòmic i cultural. En definitiva, facilitant un procés de retroalimentació.

A partir del que s'ha detallat anteriorment, en el pròxim apartat ens centraremen un exemple del paper dinamitzador de les institucions, en aquest casinternacionals, en el si de la Unió Europea, assenyalant les seves accionsprioritàries de desenvolupament de la societat informacional.

2.3.1. La societat informacional a la Unió Europea

Des de fa alguns anys, les diferents comissions europees han cercat la manerade propiciar i afavorir les reflexions estratègiques de les regions en el tema dela societat informacional. D'aquesta manera, el debat iniciat en la Comissió perdefinir les bases d'una política general de suport a partir dels fons estructurals,es va emmarcar entre dues línies d'actuació completament diferenciades. D'unabanda, aquells que buscaven la creació d'un canvi profund, i de l'altra, una

31. Vegeu l'article de Rosnay (1996) a la revista Transversales Science/Culture.

57


postura que es podria considerar de despreocupació o fins i tot de demagògia,que defensava el laisse-faire. Aquesta posició obria la porta a una visió liberalelitista de la societat del demà i a l'abandonament del particularisme socialeuropeu (Hascouet, 1997, p. 28).

2.3.1.1. Les accions comunitàries en el desenvolupament de la societat informacional

Actualment la Comissió Europea es troba davant d'arbitratges crucials. Siconsidera la societat informacional no únicament com una qüestió simplementtècnica sinó més com una qüestió social, té una responsabilitat que l'obliga ala creació dels espais de finançament i de suport necessaris. El marc d'intervencióde la Unió Europea ha de ser, així, debatut de manera que les polítiques secentrin tant en l'acompanyament als finançaments (públics o privats), com enels actors d'aquest canvi social i cultural. És necessari que Europa s'interessino només en una visió elitista d'utilització de les TIC, en particular en el marcdel treball pròpiament dit, sinó també a nivell social, atès que Europa té la sortde disposar de forts nuclis urbans actius, amb unes dinàmiques pròpies d'oberturai mundialització (Hervé, 1997, p. 19).

L'Informe de Martin Bangemann32 va assenyalar la importància de l'apostasocial: trobar la via entre tecnofatalisme i tecnoludisme es converteix en elprincipal repte a aconseguir (Afriat i Tronc, 1996, p. 13). Com suggereixen elstreballs de la Comissió Europea,33, cal educar i formar els individus al mateixtemps com a ciutadans i com a consumidors dels nous sistemes de comunicació.L'aprenentatge d'un pensament crític sobre la societat informacional constituiràla millor protecció contra els seus possibles efectes perversos.

D'aquesta manera, el paper dels poders públics hauria de seguir dues líniesprincipals:

• ajudar en l'apropiació social de les TIC;• potenciar i donar suport als projectes innovadors relacionats amb aquestes.(Afriat i Tronc, 1996, p. 12)

32. Vegeu L'Europe et la société de l'information planétaire, recomanacions de l'ERT al ConsellEuropeu del 26 de maig de 1994. Comunament anomenat Informe Bangemann.33. Vegeu Construir la sociedad europea de la información para todos. Dossier intermediari, sotala presidència d'Yves Lasfargue, CEE, gener de 1996.

58


La ciutat, com a agent públic local, té un paper principal en la posada enmarxa dels projectes del tipus de les villes numérisées realitzat en països europeuscom França (Hervé, 1997, p. 25), facilitant la creació i la instal·lació de puntsde connexió, línies adequades, etc. És imprescindible la implicació política deles administracions, no imposant-ho des de dalt, sinó com a catalitzadoresd'iniciatives, com a mobilitzadores dels diferents actors implicats en el territori.

Així, les primeres orientacions de la Comissió Europea en relació amb lasocietat de la informació marcaven les línies a seguir des de la perspectiva delpaper de les TIC com a element estructurador del territori, i proporcionaven elsmitjans i les estratègies a seguir per les col·lectivitats locals però sense valorarsuficientment els possibles resultats directes. L'aparició de l'estudi Construirla Societat europea de la Informació per a tots,34 o el llançament d'un projectede recerca per part de la DGXVI "Política regional i cohesió", enquadrada en elsfons estructurals,35 en lloc de sorgir de la DGXIII ("Telecomunicacions") mostrenunes primeres postures poc d'acord amb l'alternativa estrictament "pro teletreball".El missatge de Brussel·les era clar: "les tecnologies de la informació no sónúnicament assumpte dels tècnics, sinó de tots. Les col·lectivitats locals tenenun paper important a fer-hi. Han d'encarregar-se de diagnosticar les forces i lesdebilitats del territori per saber com apropiar-se del potencial de les TIC. Ésinevitable córrer riscos, però és necessari racionalitzar els esforços, calibrar lamesura de les infraestructures que cal realitzar i acompanyar tant com siguipossible els projectes externs".

En aquest context general, Espanya hi arribava, una vegada més, amb retard:una situació d'endarreriment en l'assimilació i, encara més, en la producció denoves tecnologies, en relació amb el pes econòmic, polític i cultural del país.Un consum i una producció de noves tecnologies, com a proporció del PIB, delsmés baixos de l'entorn europeu, i una acollida de les noves tecnologies sensecontrolar-les ni conèixer-les. Afortunadament s'ha pogut comprovar que aquellretard no és irreparable, en la mesura que hi hagi una voluntat política i unprojecte social col·lectiu de superació de la inèrcia històrica.

34. Dossier intermediari publicat el gener del 1996, sota la presidència d'Yves Lasfargue, encarregatper la DGV, responsable d'ocupació i afers socials.35. Appel d'offre llançada el desembre del 1995, enfocada a "integrar la noció de societatinformacional en la política de desenvolupament regional de les regions desafavorides".

59


En aquest sentit, hem pogut comprovar que una gran línia de treball de lesaccions comunitàries s'ha centrat en la creació d'iniciatives potenciadores deldesenvolupament de les TIC en àrees rurals, principalment en aquelles consideradesal llarg dels últims anys zones de revitalització prioritària (anomenades Objectiusprioritaris de desenvolupament 1 i 5b anteriorment). Juntament amb el paperestructurador i l'"aneutralitat" que se suposen a les TIC, aspecte que hem exposatal començament del capítol, hem considerat imprescindible analitzar el paperde les TIC en el desenvolupament territorial i la seva planificació, i, per fer-ho,la geografia ens sembla la millor perspectiva integradora.

2.4. Ciberespai i territori. Una aproximació des de la geografia

Les profundes transformacions experimentades per l'economia, la societat il'ocupació en els diferents territoris s'han convertit en mutacions importants dela realitat territorial coneguda fins al moment (Caravaca, 2002). Una gran partdels enfocaments i treballs actuals es basen principalment en aspectes com lainnovació i la globalització, i consideren que aquests processos expliquen elscanvis de l'actual organització de la societat i de l'"emergència d'una novageografia del desenvolupament capitalista" (Harvey, 1996). Conceptes com araglobalització (Levitt, 1983; Ohmae, 1991; Porter, 1986), mundialització(Michalet, 1985; Amin, 1993; Chesnais, 1998) o el menys utilitzat tecnoglobalisme(Boyer, 2000) s'han anat incorporant gradualment al discurs habitual de totesles disciplines.

El progressiu desenvolupament de les TIC ha afavorit l'auge de fluxos materialsi immaterials, igual que una interdependència més gran entre territoris en totsels àmbits. La principal característica que singularitza aquesta nova forma defuncionament és que té la capacitat per actuar com una unitat a escala mundialen temps real, a l'instant, fet que altera significativament la relació espai-temps,a través dels fluxos (Caravaca, 1998). Això ens portaria a considerar el territoriamb unes noves coordenades, en què l'espai dels llocs segueix tenint unarellevància fonamental en les relacions socials i econòmiques, i en què l'espaidels llocs i l'espai dels fluxos es configuren com dos nivells complementarisd'una nova organització. "Afirmar l'emergència de l'espai dels fluxos no significanegar la pervivència de l'espai dels llocs, associat al quotidià, en el qual segueixenvigents les nocions de distància i proximitat espacial" (Gutiérrez, 1998; citat aTorres, 2003).

60


Per això és necessari aprofundir en les conseqüències que les TIC tenen tanta nivell espacial sobre el territori i les dinàmiques locals, afavorint o negant eldesenvolupament en el seu sentit més ampli, com a nivell conceptual creanttermes com cibergeografia36 per parlar de la geografia dels fluxos davant elgeoespai, que ens parlava dels llocs.

2.4.1. Impacte territorial i dinàmiques locals

Els impactes territorials derivats d'aquests processos estan sent de moltdiferent signe, segons l'articulació de cadascun d'aquests dins del sistema globalimperant. La importància creixent dels fluxos instantanis configura noves formesi dinàmiques territorials basades en la creació de xarxes, la combinació de fluxosi llocs, del territori-extensió i del territori-xarxa (Veltz, 1999). La posició queocupa cada territori en les xarxes esmentades marca la seva situació pel que faa la centralitat, en definitiva pel que fa al control i poder en aquesta configuracióespacial, fent que "cada lloc es defineixi per les xarxes que el serveixen i queorganitza" (Dollfus, 1998). Aquest espai de fluxos configura una "arquitecturade relacions de xarxes basada en les TIC, que crea processos i funcions dominants"(Castells, 1996), fent que siguin tan importants els processos de concentraciócom els de descentralització (Santos, 1996), l'anomenada concentraciódescentralitzada de Castells (Castells, 1985a).

En aquesta nova arquitectura espacial, les TIC fan que cada àmbit territorialhagi d'aprofitar i potenciar els seus recursos, siguin els que siguin (Bosque,1995; Allende Landa, 1995; CEPAL, 1992; Troitiño, 2000), per així revaloritzar-los i intentar integrar-se en aquell espai i adquirir la millor posició (Porter, 1991).Cal assenyalar que, en la majoria de casos, l'economia global, en la qual sesituen aquests àmbits territorials, els exigeix directament una creixent capacitatinnovadora (Aydalot, 1980; Camagni, 1991; Castells, 1995 i 1997; Méndez,1993, 1997 i 2002), la qual els ha de permetre utilitzar millor els recursos ila seva articulació en un espai mundial canviant. Aquesta és la situació de leszones considerades en declivi, marginals o, més concretament, les zones ruralsde les àrees desenvolupades (Gavira, 1993; Ramos, 1995; Subirats, 2002).

36. Per veure representacions cartogràfiques d'aquest geoespai és interessant consultar:www.cybergeography.org/atlas/geographic.html.

61


Ja als anys seixanta es parlava de desenvolupament local, en particular enles zones rurals on la desertificació era forta, basant-se en conceptes de resistènciaa un procés de metropolització, fent un èmfasi més gran en els factors endògenscom a alternatives vàlides per a aquest desenvolupament (Lowe, 1990). Actualmentl'experiència ha demostrat que un sistema no pot desenvolupar-se sense posaren pràctica una certa obertura a l'exterior (Hervé, 1997, p. 18), sense pertànyera una xarxa complexa de relacions que propiciïn els fluxos des de la zona, i enaquests moments les TIC fan possible aquesta obertura. Gràcies a aquestes éspossible la superació dels problemes derivats de la distància, però és necessarino ser superats pel ciberespai (terme que desenvoluparem més endavant), nicreure que ens trobem en una nova concepció que nega l'espai i els territoris(Seguí, 2001).

Com defensen diversos autors i institucions internacionals des de laperspectiva del desenvolupament competitiu de les economies (Vázquez, 2000;OCDE, 1992), les innovacions i les noves tecnologies no sorgeixen fora delsistema econòmic, sinó que són endògenes al sistema productiu, a l'economiai a la mateixa societat, sense oblidar que l'espai pròpiament dit és unaconstrucció social.

Una anàlisi de les pàgines web a França mostra que el contingut territorialde la xarxa creix en funció de la difusió de la web fora dels cercles acadèmicsi en funció inversa a la importància dels grans nuclis urbans. El creixementde la web condueix a la necessitat d'integrar cada vegada més les especificitatsterritorials per així afirmar-ne les diferències.

D'aquesta manera, basant-se en una forta comunicació endògena, consolidadaen un territori, amb una geografia i una història particulars, és possible afavorirla comunicació externa i, a la vegada, la revalorització dels territoris. "Internetapareix, així, com un mitjà de reconeixement de les diferències espacials i nocom la seva negació" (Grasland, 1998).

En definitiva, les TIC afavoreixen grans canvis en l'organització global delterritori, propiciant el dinamisme o el declivi dels diversos àmbits territorialsdins d'una dinàmica global, però al mateix temps es veuen impregnades iadquireixen sentit per la seva capacitat diferenciadora d'aquells espais.

62


En aquest punt el territori deixa de ser un suport físic per passar a convertir-se en agent actiu i dinàmic d'aquests processos. El territori s'ha de considerar,en aquest enfocament, des d'una doble perspectiva: com a escenari i com aprotagonista dels processos de desenvolupament (Aydalot, 1986; Sánchez,1988; Maillat et al., 1993; Méndez, 2001; Caravaca, 2002).

Equilibri territorial, descentralització, etc. són algunes de les nombrosespreteses virtuts de les teleactivitats al servei del territori. Més dura és laconcreció d'aquests bons desitjos en estratègies operacionals. En el si de lescol·lectivitats locals, l'interès teòric per les teleactivitats està ben integrat,però la seva implantació i utilització és molt més complicada.

Com veiem al gràfic 2.2, el percentatge d'utilització de les TIC es redueixa mesura que disminueixen les dimensions dels municipis estudiats, en el casde Catalunya, el 2001.

Les possibilitats d'acollir o desenvolupar activitats relacionades amb eltractament de la informació, la formació o la consultoria, poden afavorir l'equilibriterritorial i trencar els fenòmens de concentració geogràfica i econòmica (Vincent,1997), i propiciar l'augment de la dinàmica en nuclis actualment petits.

BCNciutat

10.000-500.000

hab.

<10.000hab.

BCNciutat

10.000-500.000

hab.

<10.000hab.

BCNciutat

10.000-500.000

hab.

<10.000hab.

80,0%

70,0%

60,0%

50,0%

40,0%

30,0%

20,0%

10,0%

0,0%

Gràfic 2.2. Utilització de les TIC segons dimensions del municipi (2001)

Font: elaboració pròpia a partir de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació,i dades de l'IDESCAT.

% p

obla

ció

de m

és

de 1

5 a

nys

Dimensions del municipi

Utilització ordinador Utilització internet Utilització mòbil

63


37. Les iniciatives pioneres d'alguns centres han portat a les institucions a reprendre les sevesiniciatives i a multiplicar-les. Els darrers anys, nombroses regions acadèmiques van presentarprojectes educatius en el marc del programa nacional de les Autoroutes de l'Information.38. Vegeu el capítol IV de Michel Savy, sobre "Techniques d'information et de communication (TIC)et territoire" (2000).

A França, la creació de pàgines web des dels espais rurals, principalmentdes dels centres escolars dotats de mitjans,37 ha estat un exemple de la voluntatd'aquestes regions per superar l'aïllament i aconseguir un mitjà de supervivència."Les pagines web s'han llençat com boies salvavides per recordar la sevaexistència, representant així un fet potencial d'obertura formidable contral'aïllament" (Grasland, 1998).

Però les coses es compliquen quan es tracta de concretar aquestes idees id'implantar projectes amb objectius, reptes i estratègies pròpies i realistes.L'existència de pocs punts de referència i l'excés de projectes il·lusionats peròutòpics poden portar a grans fracassos. L'ús de les tecnologies de la informaciópot potenciar l'augment del valor afegit que la majoria d'empreses o organitzacionsd'avui dia es veuen obligades a oferir al mercat per sobreviure. Però aquest valorafegit determinant no apareix com un element senzill d'aconseguir. Oferir a unaempresa un servei que millori la seva competència al mercat depèn no nomésdel voluntarisme polític i jurídic, insuficient, sinó de grans dosis d'imaginacióperquè localitzar-lo a l'espai que volem potenciar resulti alhora atractiu i beneficiós.

En aquest debat de deslocalització, l'impacte territorial de les TIC es presentano tant com un mitjà de desplaçament de les localitzacions de les activitats odel treball, sinó més aviat com la manera d'oferir noves perspectives de coordinacióespaciotemporals entre diferents localitzacions amb una lògica pròpia (Brousseaui Rallet, 2000). Les TIC no apareixen com un factor més elevat de localitzacióde les activitats, encara que infraestructures com el transport i les economiesd'aglomeració en són determinants essencials, però es dibuixen com a elementscomplementaris d'aquestes últimes i discriminen, en certa manera, els territorisi poden reforçar o canviar els efectes sobre aquests.

L'evolució en els estudis de les TIC mostra com, cada vegada més, és possibleaplicar el model de desenvolupament dels transports a l'anàlisi de les TIC i alseu impacte sobre el territori,38 i demostra que:

64


39. Vegeu-ne alguns casos a Brousseau i Rallet (2000).

• Les infraestructures de les TIC són una condició necessària però no suficientde desenvolupament econòmic. Normalment és la falta o l'escassetat d'aquestesTIC, i no la seva existència, el que en condiciona el desenvolupament.• Les TIC poden tenir un paper discriminatori, ja sigui per les diferènciesen el moment d'implantació sobre el territori o per les diferències de qualitati desigualtat en el tipus de cobertura.39

És en aquest moment quan les infraestructures digitals esdevenen, de lamateixa manera que la xarxa de carreteres, moduladores del territori. Així comfins ara la manca d'una infraestructura de primer ordre significava l'aïllamentde determinades regions perifèriques de la resta d'un territori físicament pròxim,però llunyà en temps de desplaçament, actualment el disseny i l'equipamentdiferenciat de noves infraestructures de comunicació segons les regions comportaun nou criteri de jerarquització del territori.

D'altra banda, en la mesura que les TIC poden afavorir la possibilitat dedeslocalització, gràcies a un grau més alt de llibertat en la localització de lesempreses, també poden implicar un grau més elevat d'importància a l'hora deseleccionar altres factors (presència de mà d'obra altament qualificada, serveisespecialitzats, etc.) que poden comportar més atracció per part de les gransaglomeracions metropolitanes. D'aquesta manera podem dir que els efectes deles TIC són ambivalents: disposen de la capacitat funcional de desconcentraciógeogràfica però poden significar grans desequilibris en reforçar el paper dut aterme per les economies d'aglomeració (Sabih, 2000).

Paral·lelament, l'aparició de les TIC i el seu desenvolupament accelerat elsdarrers anys han transformat completament les representacions i els marcsd'organització dels espais i els mitjans de vida habituals. Els nostres marcs dereferència geogràfics estan sent modificats àmpliament. Malgrat tot, seria il·lusori,com alguns opinen, anunciar l'arribada de nous espais sense fronteres, ladesaparició dels estats-nació o pretendre que la revolució virtual farà desaparèixerel pes de la condició corporal i material (Laramée, 1998). La persistència deles fronteres tradicionals es veurà modificada, obligada a redefinir-se, a travésde les noves formes de relació i comunicació, però mai podrà ser eliminada. Elmite de la desterritorialització de les comunitats humanes és utilitzada per laindústria de les TIC per a la configuració estratègica i econòmica de les xarxes

65


de comunicació, pretenent crear així un espai destinat a la difusió intensiva deles innovacions tecnològiques. Malgrat tot, en lloc d'imaginar les xarxes desd'una perspectiva de "desert territorial", seria més encertat centrar-se en el paperactiu de les TIC en l'organització territorial i les seves possibles articulacions.

Gràcies als continuats esforços d'alguns geògrafs pioners en el tema,40 unaspecte que ja no es qüestiona des de la geografia és que les xarxes detelecomunicacions contribueixen a les mutacions espacials, permetent novesconnexions espaciotemporals: millor accessibilitat cap a llocs distants,comunicacions en "temps real" i creació de noves formes de proximitat. Elproblema sorgeix a l'hora d'analitzar, des de la geografia, aquelles xarxes i elcontext en el qual es desenvolupen, en trobar-se amb el que Bakis anomena "eldesafiament de la invisibilitat" (Bakis, 1998). Així, contràriament al que passaquan ens interessem per l'espai geogràfic, els fenòmens relatius a l'espai de lacomunicació electrònica passen per un curiós espai buit o "forat negre".

Diferents investigadors41 s'han interessat gradualment, des de fa diversosdecennis, en les implicacions espacials de les telecomunicacions i, en concret,en la que s'anomena geografia de les xarxes de telecomunicacions,42 amb uninterès creixent per l'espai de les telecomunicacions, les proximitats i xarxesterritorials que desenvolupa (Piolle, 1990; Bakis, 1990) i els efectes que esprodueixen principalment en els nodes. En resum, l'anomenat ciberespai de quèhem parlat anteriorment (Batí, 1993; Jones, 1996; Longan, 1997). D'aquestamanera, la noció de ciberespai ens porta a la conclusió que existeix una altraforma d'espai gràcies a les xarxes de comunicació. En aquest context, diversosautors,43 entre els quals destaca Bakis, parlen del neologisme geociberespai.Aquest nou concepte permet anar més enllà dels conceptes de geoespai iciberespai, reintroduint l'espai geogràfic ordinari emmarcat en la nova realitattècnica i espacial. Però, més enllà de la possible idoneïtat lingüística, el terme

40. Vegeu la trajectòria dels diferents estudis i la creació el 1985, per Christian Verlaque, fundador,amb Henry Bakis, i primer president, de la Comissió del Comité National Français de Géographie"Géographie des Communications et des Télécommunications", a Eveno (1997).41. Són interessants alguns dels estudis pioners dels anys setanta i vuitanta com ara: Abler, 1975;Bakis, 1980, i Verlaque 1985.42. Vegeu els treball recollits des del 1984 per la revista NETCOM, publicació de la comissió"Communication networks and telecommunications" de la UGI, del CNFG i l'associació NETCOM.43. Vegeu Bakis (1997a, 1997b) i Bakis i Roche (1997).

66


geociberespai permet, com assenyala Bakis, evitar un aspecte essencial: l'"espaibuit", la il·lusió d'un espai abstracte sense suport espacial concret. Així, "elgeociberespai apareix com un concepte operatiu, entre l'obsolescència relativadel geoespai i el mite del ciberespai", que inclou l'espai compost que es dibuixaentre l'espai geogràfic banal i la nova accessibilitat permesa per lestelecomunicacions (Bakis, 1998).

Autors com Batty (1997) elaboren tot un nou camp de la geografia virtual,en el qual separen aspectes i conceptes com espai i lloc a través de l'evoluciói el desenvolupament de les xarxes i les connexions en el ciberespai, parlant deconceptes com cspace, cyberplace, cyberspace,44 i les relacions i els impactesdirectes en el seu creixement.

En conseqüència, la geografia de les xarxes de la comunicació electrònica,la cibergeografia, obre noves àrees de treball i d'anàlisi,45 facilitant la comprensióde les conseqüències geogràfiques de les mutacions que es produeixenprincipalment en matèria d'interacció i d'accessibilitat. A la realitat de l'ocupaciói l'ús dels territoris, s'hi sumen les potencialitats que ofereixen les TIC. Com aresultat, apareixen nous factors per afegir a conceptes com la distància i eltemps, i noves formes de funcionament territorial i organitzatiu i disparitatseconòmiques i socials que presenten conseqüències sobre la superfície terrestrecom ara l'especialització diferenciada dels espais de concepció i de producció.

Paral·lelament, en la nova organització del mercat laboral, amb el creixementde l'anomenada deslocalització rampant,46 les TIC, gràcies a l'externalització ila subcontractació, permeten el desplegament geogràfic dels recursos de lesempreses. Aquesta reorganització es realitza en benefici únicament d'aquellesregions o municipis més atractius i amb millors condicions que saben afavorirla posada en marxa de plataformes de serveis de proximitat.

Les empreses i la població que es desplacen a la recerca d'una qualitat devida més gran a municipis més petits aspiren a trobar la mateixa qualitat de

44. Per ampliar aquestes teories és interessant consultar Batty (1997), p. 337-352.45. Un bon exemple és Cyber-Geography Research, del Centre for Advanced Spatial Analysis de laUniversity College de Londres: www.cybergeography.org.46. Terme adoptat del francès rampant, amb el qual s'intenta anomenar la tendència imparablede la deslocalització territorial de les empreses. Per ampliar la informació, vegeu: Ettighoffer, D.(2001), L'entreprise virtuelle, les nouveaux modes de travail, Paris, Edit. d'Organisations.

67


serveis que en les grans aglomeracions, i exigeixen una distribució equilibradad'aquests, incloent-hi les TIC. Les petites poblacions intermèdies es veuenobligades a inserir-se en les xarxes electròniques amb la finalitat d'afavorir elsintercanvis, de ser atractives i convertir-se en regions especialitzades, en "polsde xarxes d'excel·lència" molt més àmplies (Eurotechnopolis Institut, 2002).Des d'aquesta perspectiva, el desenvolupament de les xarxes fa possible elsreajustaments i la reorganització territorial amb una nova flexibilitat en l'organitzaciódels territoris.

Com hem vist fins ara, les TIC tenen un impacte directe tant sobre els territorisi les societats implicats com sobre aquells que no poden incorporar-se al seuradi d'acció. En aquest punt, un dels aspectes que hem considerat de mésimpacte en el desenvolupament d'aquestes societats és principalment la sevainfluència sobre el mercat de treball. La reestructuració que comporta per aaquells territoris que no en tenen, o les noves formes d'organització laboral quepoden afavorir o perjudicar determinats espais i àrees del planeta.

Per aquesta raó, i abans d'abordar en el pròxim apartat l'aspecte concret delteletreball, hem cregut interessant veure com les TIC influeixen en l'actualreestructuració del mercat laboral dins d'una dinàmica històrica que es produeixdes que hi ha innovacions.

2.5. TIC i mercat laboral. Cap a noves formes d'organització del treball

L'organització científica del treball (el taylorisme) va marcar una nova etapaen la qual el treball humà va esdevenir l'objecte d'una anàlisi científica amb laintenció d'augmentar-ne l'eficàcia. Ja no es tractava simplement d'aplicar elsaber a la fabricació de maquinària per suplir la força física de l'individu, sinóque permetia racionalitzar el treball. Innovació fonamental que va permetremillorar i homogeneïtzar a gran escala la productivitat del treball manual noqualificat (Perret, 1995, p. 117).

D'aquesta manera, el progrés tècnic ha anat modificant qualitativament elpaper del treball humà en els processos productius. Actualment l'impacte deles TIC sobre l'estructura ocupacional es reflecteix principalment en la profundatransformació del sector productiu, caracteritzada per les tendències deterciarització, bipolarització, fragmentació social i desproletarització.

68


Les noves tecnologies no són el factor determinant dels processos, però síque es converteixen en un instrument d'un procés històric d'arrels més profundesi dimensions més àmplies. En la mesura que aquest procés es basa en latecnologia de la informació, accentua i accelera el seu ritme.

El fenomen més impactant és, com declara Castells, la fragmentació del'estructura ocupacional. L'economia de mercat s'ha especialitzat en la multiplicaciód'ocupacions poc definides, de situacions laborals fluides, amb una creixentheterogeneïtat entre les diferents ocupacions, i s'ha arribat a parlar d'un fenomende "desproletarització" en el sentit clàssic sociològic del terme: "La dissolucióde l'homogeneïtat obrera industrial en una constel·lació diversa de petitesempreses semisubmergides i activitats de serveis extremadament individualitzades"(Castells, 1986, p. 193-194). Fragmentació ocupacional d'enormes conseqüènciesper a la dinàmica de la societat, que fa aparèixer el que Paul Virilio anomenaels refugiats socials, o els sense treball fix47 de Jacques Robin (Robin, 1994).

Les noves tecnologies tenen, igualment, un efecte de modificació radicalsobre la concurrència de fonts diferents de recursos humans. Gràcies al progrésexperimentat en la transmissió de dades, no només són susceptibles de serdeslocalitzades una gran part de les activitats que impliquen el tractamentmassiu d'informació (introducció i gestió de bancs de dades, comptabilitat,telesecretariat...), sinó que al mateix temps s'està produint un fenomen nousobre els professionals especialitzats. La capacitat de les "autopistes de lainformació" facilita potencialment la deslocalització de gran envergadura derecursos informatius i cognitius, i grans sectors de treball qualificat es veuenafectats per la competència internacional (Perret, 1995, p. 131).

Malgrat el desenvolupament tecnològic, és evident que hi ha una relaciódirecta entre el desenvolupament de les tècniques i els canvis socioculturals.A mitjà i llarg termini, el ritme i la naturalesa del creixement econòmic, aixícom les evolucions de l'ocupació i del treball, apareixen com a conseqüènciesdel progrés realitzat en les maneres de produir (Perret, 1995, p. 116).

És el cas del teletreball48 com a nova organització laboral. Des del 1992, aAmèrica del Nord, 33 milions de treballadors han instal·lat el seu despatx a

47. STF: sans travail fixe (sense treball fix), sigla creada a partir del terme francès ja popular SDF(sans domicile fixe).48. El terme teletreball i les seves implicacions s'aborden àmpliament al capítol 3.

69


casa. Al Canadà, una família de cada quatre treballa al seu domicili, fet querepresenta més de dos milions de llars, entre les quals el 50% pertanyen alsector serveis (Luengas, 1997). Actualment, el centre de Montréal està formatprincipalment per les seus socials d'empreses del sector dels transports, lescomunicacions, l'energia, etc. Juntament amb les institucions financeres i elsserveis a les empreses (gabinets d'advocats, comptabilitat, informàtica, etc.),aquests tres sectors d'activitats tenen en comú una gran dependència dels serveisespecialitzats en informació. Aquestes activitats, principal base de l'economiadel centre de la ciutat, representaven fins ara més del 70% de l'ocupació totalde Montréal (Polèse, 1998) i actualment segueixen un procés de deslocalitzaciócap a la perifèria gràcies a les TIC.

El fenomen no és nou, la majoria de les grans ciutats nord-americanes hanconegut una sèrie de revolucions relacionades amb les TIC, que han canviatcompletament l'estructura socioeconòmica de les seves societats. Ja als anyssetanta, les empreses van decidir fer canvis de localització, més enllà dels factorseconòmics, afavorint un entorn de treball més agradable i facilitant l'accés alsseus treballadors que es desplaçaven a la feina en cotxe. Així, els complexosindustrials i comercials perifèrics s'han desenvolupat de tal manera que actualmentconcentren un volum d'ocupació superior al dels seus centres urbans.

Històricament, la ciutat de Montréal concentrava als seus límits geogràficsla totalitat de la població de l'aglomeració de Montréal. En el transcurs de lesúltimes dècades, la ciutat ha patit una gran dispersió sota la pressió d'unapoblació que cerca un nivell de vida millor. Avui, la majoria de la població deMontréal viu a la corona metropolitana, però es veu obligada a utilitzar el cotxecom a principal mitjà de transport; fenomen similar a l'experimentat a totes lesgrans ciutats del nord i nord-est dels Estats Units (Washington, Nova York,Boston, etc.).

Malgrat tot, Castells demostra que, tot i la bellesa de les paraules, el certés que només una minoria de ciutadans als EUA pot exercir "teletreball" real i,alhora, que "les telecomunicacions estan reforçant el paper de lideratge de lesprincipals concentracions empresarials arreu del món" (Castells, 1995). El treballassalariat a la llar segueix sent predominantment femení i del sector de laconfecció a l'avançada societat informacional nord-americana, segons les dadesque aporta l'estudi de Castells. Per a l'autor de La era de la información, les TICtenen, de fet, un impacte fonamental sobre les societats "i, per tant, sobre les

70


ciutats i les regions", però els seus efectes varien segons la interacció amb elsprocessos polítics, socials i culturals que donen forma a l'ús i a la producciódels nous mitjans.

Així, malgrat els esforços realitzats des de les administracions, com el casexposat de la Unió Europea, autors com Garcia (1998) defensen que "aquestaforma de treball no resoldrà les disfuncions actuals".49 Tema àmpliamentmediatitzat, el teletreball no és la fórmula màgica als problemes de l'atur, peròno es pot negar que, com a forma d'organització del treball, pot desenvolupar-se en el futur gràcies a les possibilitats de flexibilitat que ofereix. Tot i que elseu paper pugui ser dèbil com a força generadora d'activitats o de llocs de treballnous, la seva incidència sobre l'ocupació de determinats grups socials, com elde la dona, mereix una atenció específica, integrant en l'anàlisi l'enfocamentde gènere.

2.5.1. Teletreball i gènere

Habitualment, el teletreball es mostra com una opció molt atractiva per ales dones, atès que tradicionalment són les que, tot i exercir treballs remunerats,segueixen assumint i duent a terme les responsabilitats domesticofamiliars, encontrast amb els homes (Tingey, 1996; Degenova i Rice, 2002; Padavic i Reskin,2002).

Ja el 1982, un dels primers estudis, realitzat al Regne Unit per Ursula Huws,arribava a la conclusió que el "treball a distància a domicili" (TDD) semblavareservat a les dones (Huws, 1982). Anys més tard, ella mateixa mostra (taula2.1) com, en la majoria de països d'Europa, els sectors amb més possibilitatsd'implantar el teletreball són, a la vegada, sectors que tradicionalment hanocupat majoritàriament dones.50

49. "Les Echos", 24 i 25 de febrer de 1995. La web de l'économie: www.lesechos.fr.50. Malgrat això, estadístiques més recents mostren que, si bé el nombre de teletreballadores haanat augmentant gradualment, la majoria de persones dedicades al teletreball continuen sent homes(Huws, 2000).

71


Nombrosos treballs (Tremosa, 1986; Escario i Alberdi, 1987; Van der Vekeri Hernández, 1989; De Cloet, 1995; Phizacklea, 1995; Baylina, 1996) hananalitzat en profunditat les particularitats del treball a domicili de les dones ala nostra societat actual i l'impacte de les noves tecnologies en la formació i eltreball d'aquest sector de la població. En l'àmbit del teletreball, les diferènciesde gènere es manifesten fins i tot en la diversa percepció social que es té delteletreballador i la teletreballadora (Mokhtarian et al., 1996).

Tot i que és típic representar el teletreball a través d'una imatge no sexista,presentant un home treballant davant d'un ordinador i tenint cura d'un nadó,el cert és que s'acostuma a associar el teletreballador home amb un professionalaltament qualificat que, malgrat treballar al seu domicili, disposa d'un espaiadaptat per al seu despatx i manté nombroses reunions i contactes de treballen qualsevol part del món. Per contra, quan es parla d'una teletreballadora,se'ns acostuma a mostrar la seva doble jornada laboral, dedicada 24 hores alseu treball, les tasques domèstiques i reproductives, treballant en un racó dela sala d'estar i amb greus problemes d'aïllament.

Si bé aquestes imatges són certament caricaturitzades, mostren com el treballa distància, igual que el conjunt dels processos socials, afecten de maneradiferenciada homes i dones, grups amb interessos diferents i sovint contradictoris.

Part d'aquests perills, com el cas del doble aïllament, sorgeixen de manerarecurrent en les anàlisis que aborden el teletreball des d'una perspectiva degènere, atesa la tradicional tendència a recloure les dones en l'esferadomesticofamiliar. Tot i la preocupació raonable, el caràcter particular del

(% segons sexe)

Secretariat, administració, introducció de dades 100% donesConsultoria i projectes 85% homesEducació i formació 60% donesVendes i màrqueting 65% homesServeis financers 98% homesRecerca i periodisme 65% donesTraducció i grafisme 65% dones

Font: elaboració pròpia a partir de Huws, 1996.

Taula 2.1. Implicacions en el teletreball per sectors

72


teletreball pel que fa a l'ús de les TIC fa que, en molts casos, les dones mateixesno considerin aquest possible risc com un gran inconvenient; realitat que, comveurem en el capítol 5, s'ha d'analitzar amb més detall. D'aquesta manera, enl'anàlisi concreta del teletreball, l'enfocament de gènere és un element de fonsque explica alguns factors diferencials a l'hora d'escollir i aplicar el teletreball.Per desenvolupar aquest enfocament convé començar caracteritzant el col·lectiude dones que han escollit el teletreball com a opció laboral.

2.5.1.1. El col·lectiu de dones teletreballadores

En general, les experiències existents (Elizondo, 1999; Blanco, 2000) mostrenque és un col·lectiu divers tant pel que fa als sectors com a nivell de formació.Hi ha, d'una banda, un grup de teletreballadores amb un nivell de formaciómitjà-alt, en el qual un nombre reduït ven directament els seus serveis com ateletreballadores independents en sectors capdavanters, de creació de programesd'informàtica, projectes multimèdia, creació literària, periodisme, etc. I, del'altra, hi ha un altre sector -més nombrós- que realitza treballs "a la peça"51

per a diversos clients i empreses, com ara traduccions, concepció de projectes,treballs per a diaris i revistes, etc., i una majoria -menys qualificada- que esconcentra en els treballs d'oficina o telesecretariat: gestió d'agendes, missatges,reserva de places turístiques, que en ocasions es duen a terme des de telecentresamb infraestructures compartides.

Al costat dels treballs qualificats, relativament nombrosos, el telesecretariatil·lustra clarament com les noves tècniques de treball poden continuar perpetuantformes organitzatives tradicionals: les TIC poden certament crear formes pocvaloritzades de treball a domicili, destinades a una mà d'obra sempre disponible.El teletreball d'oficina crea una figura de teletreballadora que recorda la deltreball a domicili tradicional del sector tèxtil (vegeu M. Baylina, 1996), amb lesmateixes deficiències laborals i d'articulació d'esfera pública i privada, a lesquals s'uneixen aspectes específics de la utilització de les TIC (Haicault, 1998).

A la vista d'aquesta varietat de col·lectius, és fàcil imaginar que els factorsque afecten la decisió de teletreballar no poden ser analitzats de forma independent

51. Terme original habitual en francès à la pige, amb el derivat pigiste, que anomena aquells treballsque es fan a demanda o sobre la base d'encàrrecs per unitat.

73


del gènere, però tampoc no es poden deslligar dels aspectes socials i de nivellde formació. En vista d'això, a continuació analitzem algunes de les motivacionsde més rellevància per al col·lectiu de teletreballadores.

2.5.1.2. Per què les dones treballen a domicili?

Les motivacions que porten una persona a considerar el teletreball com unapossibilitat laboral interessant es prioritzen de manera diferenciada segons elgènere. Així, si bé la presència de fills en la família és un element important,tant per a homes com per a dones, en el cas d'aquestes es converteix en unade les principals raons que porta a l'elecció del teletreball. Els fills i el desigde compatibilitzar la vida familiar i la professional marquen de manera prioritàrial'organització laboral. D'una banda, moltes dones accepten un treball a tempsparcial per poder conciliar la família i el treball remunerat, mentre que d'altresdesitgen un treball flexible com a sistema per poder treballar a temps complet.Malgrat tot, aquesta decisió és difícil de realitzar si no es disposa d'altresingressos que puguin ajudar al manteniment de la llar, fet que quasi semprealenteix la carrera professional.

Tradicionalment els estudis de gènere han fet esment a l'anàlisi del teletreballi com aquest pot convertir-se en un mitjà per trobar l'equilibri entre ambduesesferes, però molt pocs analitzen les conseqüències d'aquesta organitzaciólaboral en la unitat familiar i en les dones (De Cloet, 2000; De Luís, Martínezet al., 2004), i molt menys les conseqüències de la integració de les TIC enl'àmbit domèstic des d'una perspectiva de gènere (Habib i Conford, 2002).Segons autores com Mokhtarian i Bagley (1996), l'impacte que el teletreballpugui tenir en l'àmbit familiar i de les persones que el facin depèn precisamentde les motivacions i de les actituds d'aquestes últimes, principalment en el casde les dones.

Així, és important assenyalar la tradicional dinàmica de doble jornada en lavida de les dones. Per a les mares de família, els problemes d'atenció als fills,fins i tot treballant a casa, continua sent una dificultat. La necessitat de separard'una manera eficaç espai i temps de treball del dedicat a la família i a la llarcrea en molts casos la necessitat de cercar les mateixes solucions que es proposenper a les dones que treballen a l'exterior.

74


El teletreball sembla constituir una alternativa per a les dones per combinarde manera més confortable la possibilitat de treballar i tenir una vida professionalactiva amb l'esfera domesticofamiliar, però constitueix únicament una solucióparcial al problema veritable de la divisió de les dones en dues esferesdiferenciades: la professional i la reproductiva. Malgrat tot, el risc que existeixde trobar-se de nou recloses a la llar, cosa que reforça el seu rol domèstic, llunyde les possibilitats de desenvolupament personal que proporciona l'àmbitprofessional exterior, fa que algunes dones s'inclinin poc a adoptar aquesta opció(Hochschild, 1997).

Des d'una altra perspectiva, estudis com el de Dumas (1985) defensen queel teletreball constitueix una etapa en els cicles vitals de les dones. Així, segonsles diferents èpoques de la vida (cicles de salut, familiars, experiències detreball), les dones mostren un comportament diferenciat en relació amb la vidaprofessional, i el teletreball pot significar una solució transitòria o fins i totdefinitiva segons els casos.

Per a la majoria de teletreballadores mares de família, el teletreball s'inicia,es planifica i es viu com una etapa. Per a elles, el cicle de maternitat no es viucom un moment que ha penalitzat la seva carrera professional, sinó més aviatcom un privilegi de què no es volen privar, i per al qual han cercat una soluciómés o menys adaptada als seus desitjos. La visió que les dones tenen del treballcanvia a partir d'aquesta decisió, deixa de ser com una línia recta i s'obren anous horitzons en què l'autonomia i la creativitat prenen un paper preponderant.Un punt important que ho demostra és la seva decisió, en la majoria de casos,de no tornar a un treball tradicional amb horaris predeterminats, considerantla seva experiència en teletreball com un trampolí cap a noves formes deplanificació de la seva carrera professional (creació de petites empreses, despatxos,microprojectes, etc.).

D'altra banda, en els casos en què la maternitat representa una ruptura dela carrera professional, el teletreball pot constituir una via de reincorporació.La flexibilitat en les condicions de treball, sobretot pel que fa a horaris, jornades,etc., pot facilitar la incorporació en permetre que aquesta es pugui realitzar deforma esglaonada i no de forma immediata i total. Sobre aquest punt, les TICpoden ajudar també a la necessària actualització i reciclatge que aquest col·lectiupot necessitar per a la seva nova incorporació.

75


D'aquesta manera, el teletreball i les TIC podrien ajudar a respondre a laqüestió que Escario i Alberdi es plantejaven el 1987: "Una altra via que hauriade plantejar-se es com reincorporar les dones que han fet uns estudis, hantreballat, i en casar-se i tenir fills, voluntàriament o forçosament, s'han dedicata la llar i, passats uns anys, es troben amb els fills grans, la casa organitzada ires per fer" (Escario i Alberdi, 1987).

Malgrat tot, hi ha el risc de conflicte creixent, en el cas del teletreball, entrel'ocupació i la família, que si bé es pot produir en el cas de qualsevol teletreballador(sigui home o dona), es produeix principalment en el cas de les dones,52 lesquals tenen dificultats més grans a l'hora de fer entendre a la família quetreballen a casa i que no poden atendre les tasques domèstiques en el seu tempsde treball. Així, sovint, la permanència a casa comporta un repartiment desequilibratdel treball a l'interior i a l'exterior de l'esfera domesticofamiliar.

Felstead i Jewson (2000) indiquen que nombroses dones, encara avui endia, es troben amb la realitat d'assumir una gran part dels treballs domèstics.Si bé es tracta d'una situació, desafortunadament, molt generalitzada53 enqualsevol situació de treball, el teletreball pot contribuir a accentuar el desequilibri,sense ser necessàriament la principal causa del repartiment desigual de lestasques reproductives.

Una altra motivació pròpia de les dones treballadores, que podria serconsiderada com un tret de gènere, és que per a moltes professionals és difícilsuportar la pressió exercida pels superiors, les possibilitats excessivamentrestringides d'autodesenvolupar la seva carrera professional i, sobretot, el fetd'haver de retre comptes a un superior.

D'aquesta manera, el teletreball se'ns presenta no únicament com unaalternativa per a dones amb càrregues familiars, sinó que representaria unaoportunitat de carrera per a dones que cerquen la possibilitat d'organitzar icontrolar el seu treball. És una experiència amb múltiples facetes, en què els

52. Felstead i Jewson (2000) assenyalen que l'accés al temps i a l'espai a casa poden ser objectede negociacions i ajustaments més difícils i reiterats en el cas de les dones.53. Vegeu Tremblay i Villeneuve (1998a i 1998b); Tremblay i Vaillancourt-Laflamme (2000);Tremblay i Amherdt (2000).

76


avantatges poden trobar-se en el treball en si mateix, en la possibilitatd'autogestionar el temps, el ritme i el tipus de treball a realitzar; en el fet deconvertir-se en el propi cap, ser independents i controlar la producció del productede principi a fi; en la reducció del temps de transport, de l'estrès; en la possibilitatde poder mantenir una atenció continuada sobre els fills/es, etc.

Malgrat aquesta visió relativament optimista, la major part de teletreballadorssón conscients de la inseguretat que implica la seva decisió i la seva "nova"situació. Com exposava un estudi noruec el 198354 (Isis, 1983), el teletreballcomporta un conjunt complex d'elements nous, tant professionals com personals,que cal saber organitzar i gestionar per no caure en la pròpia trampa.

Finalment, i amb referència als col·lectius de treballadores menys qualificades,l'opció del teletreball també respon a motivacions que van més enllà de laflexibilitat d'horaris i la compatibilitat de tasques domesticofamiliars. Així, toti que per a Vandercammen (1996) i Felstead i Jewson (2000) el teletreball nomillora el contingut del treball a realitzar, la majoria de les teletreballadoresconsideren que, en cas de treballs de menys qualificació, les tasques monòtonesi poc gratificants acostumen a ser més suportables en teletreball.

El perill rau en què, per a aquest tipus de tasques, les empreses considerenel teletreball com una opció per aconseguir i retenir mà d'obra, femeninaprincipalment, que d'altra manera no estaria disposada a fer aquell tipus detasques monòtones i rutinàries, cosa que fomenta el retorn de la dona a l'entorndomèstic simplement perquè fa el treball més suportable, i sense millorar-neles condicions laborals.

2.6. Conclusions

Como hem pogut veure al llarg d'aquest capítol, les TIC i la tecnologia nodeterminen per si mateixes l'evolució històrica i el canvi de la societat, sinó queaquesta les utilitza; no obstant això, la seva presència o la seva carència plasmen

54. Aquest estudi, centrat en el teletreball sorgit a Suècia i als països occidentals, considera queen general es fa una considerable inversió en equipament i requereix abundant treball desubcontractació. Això significa que no poden permetre's ser selectives i, per tant, no tenen laflexibilitat associada al treball a domicili. Es caracteritzen per fer llargues jornades laborals i perl'exercici d'un treball competitiu i individualista que no deixa temps per a la vida social.

77


la capacitat dels diferents territoris per transformar-se, així com els usos alsquals aquells espais decideixen dedicar el seu potencial tecnològic.

D'aquesta manera:• Les TIC poden afavorir la implantació de noves iniciatives productives en

zones que han patit processos accelerats de despoblació, fins i tot d'abandonament,principalment en les regions fràgils o desafavorides per la seva localització idinàmica econòmica.

• Al mateix temps, la seva carència implica una pèrdua de possibilitats dedesenvolupament i, per tant, la permanència o el declivi d'aquells territoris.L'aplicació de les TIC, la seva utilització i el seu desenvolupament prenen uncaràcter clau en el procés de retroalimentació, tenint en compte que no es tractad'un procés neutre i que pot afavorir o impedir el creixement i el desenvolupamentlocal als quals estan estretament relacionats.

• És necessària la presència d'altres factors per aconseguir que una zonaresulti atractiva, atès que la demanda dels centres metropolitans comportaavantatges en el preu i la qualitat dels serveis telemàtics que les àrees ruralsno poden oferir.

Així, veiem com les actuals teories del creixement generatiu defensen lanecessitat d'obtenir més creixement global millorant els sistemes tecnològicsterritorials, adaptant-los i afavorint els avantatges competitius gràcies a les sevesespecificitats (Porter, 1991). D'aquesta manera, es pretén la promoció d'iniciativeslocals revalorant els recursos existents en cada territori. Aquest aspecte fa quela concepció del territori es transformi, i passi de ser tradicionalment consideratcom un suport dels recursos a nivell bàsic a ser entès com un generador actiude recursos i possibilitats estratègiques.

Com hem assenyalat:• Aquest espai, situat en el nou context de les TIC, en què els elements

bàsics són el temps i la informació, ja no s'entén simplement com un suportfísic, sinó que se n'amplia el concepte amb nous aspectes que el converteixenen el que s'ha anomenat geociberspai, donant pas a una gran complementarietatentre l'espai dels llocs i l'espai dels fluxos.

78


55. Per ampliar aquest aspecte, és interessant l'apartat 3 de Torres (2003, p. 160).

• Les relacions i els intercanvis materials i immaterials que es produeixenen aquest espai reformulat han fet que el desenvolupament territorial tambéhagi necessitat connotacions noves, ampliant la seva dimensió cap a aspectesnous relacionats directament amb les societats que afecta. D'aquesta manera,ja no es redueix a simple creixement econòmic; és necessària una novacapacitat de generar avantatges competitius vinculats al benestar social i ala sostenibilitat ambiental (Caravaca, 2002), entenent el desenvolupamentterritorial com el grau de cohesió d'una societat en la seva dimensió espacialo geogràfica (Zoido, 2002).

• Per això, cal que les noves xarxes creades gràcies a les TIC no es desenvolupindes d'una perspectiva de "desert territorial", sinó centrant-se en el seu paperactiu en l'organització territorial i les seves possibles articulacions.

• En aquest sentit, les TIC tenen una incidència directa sobre l'organitzaciódel mercat de treball i de les empreses, i poden esdevenir un nou mitjà dedeslocalització. Aquest aspecte pot presentar-se com un element positiu, quefomenti la relocalització d'activitats en àrees que no en tenen o, en casos extrems,pot ser el motiu de la desaparició de llocs de treball, a través de la subcontractaciói l'externalització de determinats processos de producció.

• En conseqüència, el territori de l'era informacional continua sent un territoriheterogeni i diferenciat per nous factors, i és cada vegada més complex.55

• En aquesta nova organització laboral es troba l'anomenat teletreball, fenomenque, com veurem a continuació, no implica la creació d'una nova veta laboral,però pot ser un element organitzatiu que faciliti la integració en el mercat laboralde determinats grups socials.

2.7. Bibliografia

ABLER, R. F. (1975). «Effect of space-adjusting technologies on the humangeography of the future», a: ABLER, R. F., JANELLE, D. G., PHILBRICK, A.,SOMMER, J. (ed.), Human geography in a shrinking world. North Scituate. MA,Duxbury Press, p. 35-56.

79


AFRIAT, C. i TRONC, J. N. (1996). «Les nouvelles technologies, support d'uneaction collective renouvelée», Transversales. Science/Culture, 42, nov.-des., p.12-14.

ALLENDE LANDA, J. (1995). «Desarrollo sostenible. De lo global a lo local»,a Ciudad y territorio. Estudios territoriales, núm. 104, Madrid, Ministeri deFoment, p. 267-282.

AMIN, S. (1993) (dir). Mondialisation et accumulation. L'Harmattan, París, 348 p.

AUNA (2004). IV Informe anual sobre el desenvolupament de la societat de lainformació a Espanya. Fundació Auna.<www. fundacionauna.org/areas/25_publicaciones/publi_251_4.asp>

AYDALOT, PH. (1980). Dynamique spatiale et développement inégal. Economica,París, 352 p.

AYDALOT, PH. (ed.) (1986). Milieux innovateurs en Europe. GREMI, París, 269p. <www.unine.ch/irer/Gremi/publications.htm>

BAKIS, H. (1980). «Eléments pour une géographie des telecommunications»,a Annales de Géographie. Bulletin de la Société de Géographie. Armand Colin,París. <www.cybergeo.presse.fr/sommaire/annageo.htm>

BAKIS, H. (1990). «La banalisation des territories en réseaux», a Communicationset territoires. La Documentation française, Idate, p. 15-31.

BAKIS, H. (1995). «Télécommunications et territoires: déplacement deproblématique», a MUSSO, P. i RALLET, A. (ed.), Stratégies de communicationet territoires, cap. 12, L'Harmattan, París.

BAKIS, H., DENNERY, G. i ISRAEL, R. (ed.) (1995). «Expériences et perspectivesde la téléactivité», NETCOM, vol. IX, núm. 2 (1995), p. 305-505.

BAKIS, H. i DUPUY, G. (ed.) (1995) «Réseaux de communication». Annales degéographie, núm. especial 585-586, set.-des. 1995, p. 451-621.

80


BAKIS, H. (1996). «Enjeux sociaux, techniques et spatiaux des communications:éléments pour une recherche appliquée». NETCOM, vol. X, núm. 2 (1996), p.387-396.

BAKIS, H. (1997a). «Approche spatiale des technologies de l'information».Revue Géographie de l'Est. T. 37, núm. 4, Nancy, p. 255-261.<www.univ-nancy2.fr/RECHERCHE/PUBLICATION/RGE/>

BAKIS, H. (1997b). «From Geospace to Geocyberspace: Territoires andTeleinteraction», a ROCHE, E. i BAKIS, H. (ed.). Developments intelecommunications. Between Global and local, p. 17-53, Avebury, Aldershot,UK, p. 17-53.

BAKIS, H. (1998). «Conclusion», Networks and Communication Studies.NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier, p. 333-347.

BANGEMANN, M. (1994). Europe and the global information society. Recomanacionsde l'ERT al Consell Europeu, 26 de maig 1994, Brussel·les, 34 p.

BATTY, M. (1993). «The Geography of Cyberspace». Environment and PlanningB: Planning and Design, vol. 20, p. 615-616.

BATTY, M. (1997). «Virtual Geography». Futures, vol. 29, núm. 4/5, p. 337-352. <www.casa.ucl.ac.uk/publications/virtualgeography.html>

BAYLINA, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contexto regionalen la España Rural. Tesi doctoral, Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona, 378 p.

BLANCO, A. (2000). «Mujer y teletrabajo, ¿La nueva panacea de las regionesrurales?», a M. D. Garcia i Baylina, B. (ed.). El nuevo papel de las mujeres enel desarrollo rural, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.

BOSQUE, J. i MÉNDEZ, R. (1995) (ed.). Cambio industrial y desarrollo regionalen Espanya, Vilassar de Mar, Oikos Tau, 551 p.

81


BOYER, R. (2000). «Les mots et les réalités», a CORDELLIER, S. i DOUTANT,F. (dir.). Mondialisation au-delà des mythes. La Découverte poche, núm. 91,Essais, París, p. 13-56.

BROUSSEAU, E. i RALLET, A. (2000). Synthèse des travaux du groupe:"Technologies de l'information et de la communication et performanceseconomiques". ATOM. Centre d'analyse théorique des organisations et desmarchés. Nov. 2000, Universitat de París I, 363 p. <www.panoramix.univ-paris1.fr/ATOM/pdf>

BRUNN, S. D. i LEINBACH, T. R. (ed.) (1991). Collapsing Space and Time:Geographic Aspects of Communications and Information. Hurwin Hyman, Londres,384 p.

CAMAGNI, R. (ed.) (1991). Innovation networks: spatial perspectives. BelhavenPress, Londres, 247 p.

CARAVACA, I. (1998). «Los nuevos espacios emergentes», a Revista de EstudiosRegionales, núm. 50, Universitat d'Andalusia, Màlaga, p. 39-80.<www.revistaestudiosregionales.com/pdfs/pdf538.pdf>

CARAVACA, I. (coord.) (2002). Innovación y territorio. Análisis comparado desistemas productivos locales en Andalucía. Consejeria de Economía i Hacienda,Junta de Andalucía, Col. Pablo de Olavide, Sevilla, 392 p.

CASTELLS, M. (1985a). «Reestructuración económica, revolución tecnológicay nueva configuración del territorio», a HALL, P. et al., Metrópolis, territorio ycrisis. Asamblea de Madrid, Madrid, p. 37-62.

CASTELLS, M. (ed.) (1985b). «High Technology, Space and Society». UrbanAffairs Annual Reviews, vol. 28, Beverly Hills, CA.

CASTELLS, M., BARRERA, A. i CASAL, P. (1986). El desafío tecnológico. Españay las nuevas tecnologías, Alianza Editorial, Madrid, 407 p.

CASTELLS, M. (1995). La ciudad informacional. Tecnologías de la información,reestructuración económica y el proceso urbano-regional, Alianza, Madrid,504 p.

82


CASTELLS, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura.Vol. 1. La sociedad red. [The Information Age: Economy, Society and Culture.The Rise of the Network Society, 1996]. Alianza Editorial, Madrid, 590 p.

CHESNAIS, F. (1998). La mondialisation du capital. Syros. Col. AlternativesÉconomiques, París, 287 p.

Comissió de les Comunitats Europees (1996). Construire la société de l'informationpour tous: premières réflexions du Groupe d'experts de haut niveau. DireccióGeneral V. Brussel·les, CE, 96 p.

CLAISSE, G., BEGAG, A. i MOREAU, P. (1990), «L'espace des bits: utopies etréalités», a BAKIS (ed.), Communications et territoires. La documentationfrançaise, 1990, p. 187-217.

COMBES, Y., SAMMER, Ch. i BAKIS, H. (1995) «La communication mobileprofessionnelle», a Annales de géographie, núm. especial 585-586, set.-des.1995, p. 599-614.

DE CLOET, CH. (1995). «El centro de trabajo telemático: una opción parafomentar el empleo femenino rural», a CÀNOVES, G. (coord.) (1995), La mujerrural, El Campo, núm. 133, Servei d'estudis BBV, p. 295-313.

DE CLOET, CH. (2000). «La revolución telemática: nuevos modelos en el trabajoy la vida de la familia», a BANÚS, E. (ed.), L'espai social femení-Women's socialspace, vol. 2, Serie Studia Europa Navarrensis, Newbook Edic.

DE LUIS, P., MARTÍNEZ, A., PÉREZ, M. i VELA, M. J. (2004). «El enfoque degénero aplicado a la relación teletrabajo-medioambiente». IX Jornadas deEconomía Crítica, Madrid, març 2004. <www.ucm.es/info/ec/jec9/index.htm>

DEGENOVA, M. K. i RICE, P. F. (2002). Intimate Relationships, marriages, andfamilies, MacGraw Hill.

DOLLFUS, O. (1998). La mundialización. Bellaterra, Col. Biblioteca delCinquecento, Barcelona, 125 p.

83


DUMAS, M. C. (1985). Le travail informatisé à domicile et ses implications pourles femmes: une enquête exploratoire auprès de travailleuses à domicile. Mémoirede maîtrise, Université du Québec, Montréal.

ELIZONDO, I. (1999). En femenino plural. Mujeres enREDadas. Diputació deCòrdova, 52 p.

ESCARIO, P. i ALBERDI, I. (1987). El impacto de las nuevas tecnologías en laformación i el trabajo de las mujeres. Serie Estudios, núm. 6, Instituto de laMujer, Ministeri de Cultura, Madrid, 134 p.

ETTIGHOFFER, D. (2001). L'entreprise virtuelle, les nouveaux modes de travail.Edit. d'Organisations, París, 392 p.<www.ettighoffer.com/fr/livres/e_virtuelle.html#edition92>

EUROTECHNOPOLIS INSTITUT (2002). Impacts des evolutions du tertiaire surl'aménagement du territoire: La Ville Logistique. Eurotechnopolis Institut, TICi Aménagement du territoire, 43 p.<www.eurotechnopolis.org/fr/bookstore/ville_logistique.html>

EVENO, E. (1997). «Pour une géographie de la Société d'Information», aNetworks and Communication Studies. NETCOM, vol. 11, núm. 2, Montpellier,p. 431-457.<alor.univ-montp3.fr/netcom_labs/volumes/articlesV11/V11P431.html>

FELSTEAD, A. i JEWSON, N. (2000). In Home, at Work. Towards an Understandingof Homeworking. Routledge, Londres, 196 p.

GARCIA, D. (1998). «Régions, héritages culturels et changement social. Le casdes télécommunications en Auvergne», a Networks and Communication Studies.NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier, p. 227-250.

GAVIRA, L. (1993). Segmentación del mercado de trabajo rural y desarrollo: elcaso de Andalucía. Serie Estudios, MAPA, Madrid, 591 p.

GOTTMANN, J. (1983), The coming of the transactional City, Univ. of Maryland,Monograph Series, núm. 2, 106 p.

84


GUTIÉRREZ PUEBLA, J. (1998). «Redes, espacio y tiempo», a Anales deGeografía de la Universidad Complutense, núm. 18, p. 65-86, Madrid.<www.ucm.es/info/dghum/indexpub.htm>

GRASLAND, L. (1998). «Internet et le territoire: un divorce annocé ou unecommunauté d'intérêt?. L'exemple de la diffusión du Web en France», a Networksand Communication Studies. NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier,p. 137-149.

HAICAULT, M. (1998). Travail à distance et/ou travail à domicile: le télétravail.Nouvelles formes d'emploi, nouveaux contenus de travail, des logiquescontradictoires. Document séminaire, L.E.S.T, Aix-en-Provence, 43 p.

HARVEY, D. (1996). Justice, nature and the geography of difference. Blakwell,Cambridge, 468 p.

HASCOUET, G. (1997). «Société de l'information et de la communication:accompagner le changement pour ne pas le subir», Transversales. Science/Culture,46, jul.-ag., p. 26-28.

HERVÉ, M. (1997). «Les experiences menées à Parthenay», Transversales.Science/Culture, 46, jul.-ag., p. 17-25.

HOCHSCHILD, A. (1997). The time bind. When work becomes homes and homebecomes work. Metropolitan Books, Nova York, 316 p.

HOSSEPIED, L. (1998). «Les communautés virtuelles: nouveaux laboratoiresde la socialité», Les Temps Modernes, núm. 599, maig-juny, p. 169-184.


HUWS, U. (1996). Teleworking and gender. Institute for employment studies,Brighton, UK, 78 p.

HUWS, U. (2000). Equality and telework in Europe. Comissió Europea, Brussel·les,Euro-telework. <www.telework-mirti.org/huws.htm>

85


IRIBARNE, A. (1994). «Pour una approche socio-culturelle des autoroutes del'information», Transversales. Science/Culture, 30, nov.-des., p. 5-7.

ISIS (1983). «International Women new Technology Conference». Women'sInternational Bulletin, 28, set.

JONES, J. (1996). «Cyberspace's challenges to geography». Annual Meeting ofthe Association of American Geographer, Charlotte, NC, abril 9-13.

KAIL, M. (1998). «Mouvement sociaux, mouvements de société», Les TempsModernes, núm. 600, jul.-set., p. 1-23.

KELLERMAN, A. (1986). «The Diffusion of BITNET: A Communications Systemfor Universities», a Telecommunications Policy, vol. 10, juny 1986, p. 88-92.

KIRSCH, S. (1995). «The Incredible Shrinking World? Technology and theProduction of Space». Environment and Planning D: Society and Space, vol. 13,p. 529-555

LALANDE, A. (1983). Vocabulaire technique et critique de la philosophie. PUF,París, p. 1211-1212.

LARAMÉE, A. (1998). «Les référents territoriaux dans les stratégies étatiquesde développement des inforoutes au Québec; la place du local», a Networks andCommunication Studies. NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier, p.117-136.

LEVITT, T. (1983). «The globalization of markets». Harvard Business Review,vol. 83, núm. 3, p. 92-102.

LÉVY, P. (1994). L'intelligence collective, pour une anthropologie du cyberespace.La Découverte, París.

LONGAN, M. W. (1997). «Geography, community and cyberspace». AnnualMeeting of the Association of Amercian Geographers, Fort Worth.

LOWE, P., MARSDEN, T. i WHATMORE, S. (coord.) (1990). Cambio tecnológico ymedioambiente rural. Procesos y reestructuraciones rurales. MAPA, Madrid, 350 p.

86


LUENGAS, R. (1997). Le télétravail et són impact sur la demande des espacesà bureaux. Mémoire de Maîtrise. UQAM. Montréal, 84 p.

MAILLAT, D., QUÉVIT, M. i SEANN, L. (ed.) (1993). Réseaux d'innovation etmilieux innovateurs: un pari pour le développement régional. GREMI-EDES,Neuchâtel, 376 p. <www.unine.ch/irer/Gremi/Gremi%203.pdf>

MÉNDEZ, R. (1993). «Las políticas regionales de innovación en la promocióndel desarrollo», a EURE Revista Latinoamericana de Estudios Urbanos Regionales,núm. 58, p. 29-47. <www.scielo.cl>

MÉNDEZ, R. (1997). Geografía económica. La lógica espacial del capitalismoglobal. Ariel, Barcelona, 384 p.

MÉNDEZ, R. (2001). «Innovación en la pequeña empresa y redes de cooperaciónpara el desarrollo local», a MARTÍNEZ, A. (coord.). El desarrollo rural/localintegrado y el papel de los poderes locales, Textos docentes, PublicacionsUniversitat d'Alacant, p. 153-176.

MÉNDEZ, R. (2002). «Innovación y desarrollo territorial: algunos debates teóricosrecientes». EURE, Santiago de Chile, vol. 28, núm. 84, p. 63-83.<www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S025071612002008400004&lng=es&nrm=iso>

MICHALET, C. A. (1985). Le capitalisme mondial. PUF, París, 368 p.

MINISTERI DE TREBALL i AFERS SOCIALS (1998). Economía y Sociología.Revista del Ministeri de Treball i Afers socials, núm. 11, Madrid, 231 p.

MOKHTARIAN, P. L., BAGLEY, M. N., HULSE, L. i SALOMON, I. (1996). Theinfluence of gender and occupation on individual perceptions of telecommuting.Cap. 37, p. 690-711. Second National Conference Women's Travel Issues.Baltimore. Office of Highway Policy Information.<www.fhwa.dot.gov/ohim/womens/chap37.pdf>

MULGAN, G. J. (1991). Communication and control: networks and the neweconomies of communications. Guilford Press, Nova York.

87


OCDE (2000). Perspectives des technologies de l'information de l'OCDE: TIC,commerce électronique et économie de l'information 2000. París, OCDE, 284 p.<oecdpublications.gfi-nb.com/cgi-bin/OECDBookShop.storefront/EN/product/932000012P1>

OHMAE, K. (1991). El poder de la tríada: las nuevas reglas de la competenciamundial. McGraw-Hill, Madrid, 197 p.

PADAVIC, I. i RESKIN, B. F. (2002). Women and men at work. Pine Forge Press,CA, 232 p.

PERRET, B. (1995). L'avenir du travail. Les démocraties face au chômage. Edit.Seuil, L'histoire immediate, París, 332 p.

PHIZACKLEA, A. i WOLKOWITZ, C. (1995). Homeworking women. Gender,racism and class at work. SAGE Publ., Londres, 152 p.

PIOLLE, X. (1990). «Proximité géographique et lien social, de nouvelles formesde territorialité?», L'Espace géographique, vol. 1990-91, núm. 4, p. 349-358.

POLÈSE, M. (1998). L'emploi dans le centre-ville de Montréal: structure,évolution et perspectives d'avenir. Dossier Montréal, núm. 2, Montréal. Ville deMontréal/INRS-Urbanisation, 54 p.

POOL, I. (1990). Technologies without boundaries. On telecommunications in aglobal age. Ed. Eli M. Noam, Cambridge, MA, Harvard University Press, 281 p.

PORTER, M. E. (ed.) (1986). Competition in global industries. Harvard BusinessSchool Press, Boston, 581 p.

PORTER, M. E. (1991). La ventaja competitiva de las naciones. Plaza y Janés,Esplugues de Llobregat, 1.025 p.

RAMOS, E. i CRUZ, J. (coord.) (1995). Hacia un nuevo sistema rural. MAPA,Madrid, 790 p.

RETEVISIÓN (2001). España 2001. Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedadde la Información en España 2001. Fundación Retevisión, Madrid, 302 p.

88


RHEINGOLD, H. (1996). La Comunidad virtual. Col. Límites de la Ciencia. Edit.Gedisa, SA, Barcelona, 381 p.

ROBIN, J. (1994). «La troisième vague», Transversales. Science/Culture, 30,nov.-des., p. 1-3.

ROBIN, J. (1997). Quand le travail quitte la société post-industrielle. GRIT,Cahier, núm. 2 (set.), Maison Grenelle, París.

ROCHE, E. M. i BAKIS, H. (ed.) (1997). Developments in telecommunications.Between global and local. Avebury, Aldershot, UK, 350 p.

ROCHE, E. M. (1997). «Cyberopolis: The Cybernetic City Faces the GlobalEconomy», a The City and the World: New York's Global Future. CRAHAN, M.E. i VOURVOULIAS-BUSH, A. (ed.), Council on Foreign Relations, p. 51-69.

ROSNAY, J. (1996). «Passions sur Internet», Transversales. Science/Culture,40, jul.-ag., p. 10-13.

SANCHEZ, J. E. (1988). «Espacios y nuevas tecnologías», a Geogrítica, núm.78, nov. 1988, p. 3-69. <www.ub.es/geocrit/menu.htm>

SANTOS, M. (1996). De la totalidad al lugar. Oikos-Tau, Vilassar de Mar,167 p.

SAVY, M. (2000). «Techniques d'information et de communication (TIC) etterritoire», a BROUSSEAU, E. i RALLET, A. Technologies de l'information et dela communication et performances economiques. ATOM, Centre d'analysethéorique des organisations et des marchés, nov. 2000, Universitat de París I,363 p. <www.panoramix.univ-paris1.fr/ATOM/pdf/tic/TICOPEChap4.PDF>

SEGUÍ, J. M. i LARAMÉE, A. (2001). «Sociedad de la Información, estrategiasterritoriales y políticas. La ciudad multimedia de Montréal (Québec) i el ParcBITde Palma (Islas Baleares)». XXVII Reunión de Estudios Regionales, nov, Madrid.

SEGUÍ, J. M. i MARTÍNEZ, M. R. (2004). Geografía de los transportes. Universitatde les Illes Balears, Palma, 444 p.

89


SUBIRATS, J. (coord.) (2002). Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestaslocales a los retos de la globalización. UIMP, Diputació de Barcelona, 415 p.

TINGEY, H., KIGER, G. i RILEY, P. J. (1996). «Juggling multiple roles: perceptionsof working mothers». The Social Science Journals, vol. 33, núm. 2, p. 183-191.Elsevier Science.

TORRES, M. C. (2003). «La geografía de la sociedad de la información: ¿realo virtual?», a Boletín de la AGE, núm. 35, p. 153-171, Madrid.<www.ieg.csic.es/age/boletin/35/3508.PDF>

TREMBLAY, D. G. i AMHERDT, C. H. (2000). La vie en double. Les obstaclesorganisationnels et socio-culturels à la participation des pères et des mères àla conciliation emploi-famille. Rapport de recherche, 99 p.

TREMBLAY, D. G. i VAILLANCOURT-LAFLAMME, C. (2000). Conciliation emploi-famille et aménagement du temps de travail. Description des données d'enquête.Rapport de recherché, 116 p.

TREMBLAY, D. i VILLENEUVE, D. (1998a). L'amenagement et la reduction dutemps de travail: les enjeux, les approaches, les méthodes. Montréal. Edit. Saint-Martin, 362 p.

TREMBLAY, D. i VILLENEUVE, D. (1998b). La conciliation emploi-famille: est-ce posible, pourquoi et comment?. Mémoire sur la conciliation travail-famille.Conseil de la famille et de l'enfance du Québec, 63 p.

TREMOSA, L. (1986). La mujer ante el desafio tecnológico. Icaria, Barcelona,78 p.

TROITIÑO, M. A. (2000). «El territorio y la revalorización de los recursosendógenos en el desarrollo local», a MARTÍNEZ, A., PÉREZ, D. i SANCHO, I.(coord.), Herramientas para el desarrollo local, CEDER-Aitana, SEUS Univ.Universitat d'Alacant, p. 103-121.

VANDERCAMMEN, M. (1996). Télétravail. Brussel·les, Institut wallon d'étudesde recherches et de formation, IWERF.

90


VAN DER VEKER, M. i HERNÁNDEZ, I. (1989). Mujeres, tecnología y desarrollo.Serie Estudios, núm. 23, Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer,Madrid, 175 p.

VAZQUEZ-BARQUERO, A. (2000). «Desarrollo endógeno y globalización». EURE(Santiago de Chile), des. 2000, vol. 26, núm. 79, p. 47-65.<www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0250- 71612000007900003&lng=es&nrm=iso>

VELTZ, P. (1999). Mundialización, ciudades y territorio: la economía dearchipiélago. Ariel, Barcelona, 254 p.

VERLAQUE, C. (1985). «Pour une géographie de la communication», Revuegéographique de l'Est, Nancy, t. 25, núm. 1, p. 13-328.<www.univ-nancy2.fr/RECHERCHE/PUBLICATION/RGE/Index2.htm>

VINCENT, S. (1997). «Aménagement du territoire, désenclavement: un intérêtbien compris par les collectivités pour une notion mal maîtrisée», a Les Mutants.Le 21ème siècle professionnel en 50 visions, Les Editions, Télétravail magazine,París, p. 66-69.

VIRILIO, P. (1997). El Cibermundo, la política de lo peor. Ed. Càtedra, Col·l.Teorema, Madrid, 115 p.

ZOIDO, F. (2002). «Andalucía, cohesión y diversidad territorial», a Scripta Nova.Revista electrònica de geografia i ciències socials, vol. VI, núm. 128, 1 denovembre del 2002, Universitat de Barcelona. <www.ub.es/geocrit/sn/sn-128.htm>

93

3.1. Introducció

En aquest capítol es presenta el concepte de teletreball. Per fer-ho, en primerlloc, analitzarem en quin context apareix el fenomen del teletreball. A continuació,presentarem les diferents definicions i adoptarem la que s'ajusta al nostre objected'estudi.

Per a una clara comprensió de la situació, hem dut a terme tres nivellsd'anàlisi:

• Organitzacional: el teletreball en la societat postindustrial, les noves formesde gestió, les relacions de treball.• Social: polítiques públiques, aspectes jurídics i fiscals, iniciatives localso institucionals.• Individual: les repercussions sobre el treballador: aïllament, vida privada,relacions socials.

A continuació iniciem la presentació del marc general en el qual se situa lanostra anàlisi, tenint en compte els diferents nivells de reflexió.

3. Una nova forma en l'organització del treball:el teletreball o e-work

94


Les organitzacions i empreses, principalment les que ofereixen serveis, hanvalorat sempre en gran manera l'equació lloc/temps en les seves estructuresd'organització i de treball (CEFRIO, 2001a). Però actualment aquesta llargatradició de gestió dels serveis està sent qüestionada, principalment per lespressions exercides per les TIC. Elements com la instantaneïtat, la interactivitat,la deslocalització, la virtualitat, l'accessibilitat i les xarxes amplien les possibilitatsen la manera de contactar amb els clients, els treballadors i els ciutadans engeneral. Els reptes són a la vegada financers, tecnològics, humans i socials,factors que fan més complexa, si és possible, la necessària presa de decisionsestratègiques per a les petites i mitjanes empreses.

3.1.1. El marc general de la informatització

El 1973, Daniel Bell56 va marcar les reflexions sobre el desenvolupament iel futur de la nostra societat afirmant que es passaria d'una societat industriala una societat postindustrial en què les necessitats materials de la població jaestarien cobertes, i on n'apareixerien de noves cada vegada més abstractes querequerien, no més béns materials, sinó més béns de serveis, sector amb undesenvolupament i unes necessitats de mà d'obra il·limitats. Després de laSegona Guerra Mundial, el fenomen de les activitats específicament relacionadesamb la informació va prendre tal envergadura que l'investigador nord-americàMarc Porat va elaborar la tesi de l'emergència d'un quart sector de l'economia,el sector "quaternari" de la informació, paral·lel a la resta de sectors existentsen l'economia tradicional. Segons Porat, el sector de la informació ocupava el5% de la mà d'obra nord-americana el 1870, el 24% el 1930 i el 46% el1970,57 i representava, ja el 1977, més del 55% del producte interior brutnord-americà.58

56. Daniel Bell (1973), The coming of Post-Industrial Society. A venture in social forecasting, NovaYork, Basic Books, 507 p.57. Marc Porat, citat a Edwin B. Parker (1976), «The social implications of computer/Telecom.Systems», a Telecommunications Policy, vol. 1, núm. 1, p. 7.58. Marc Porat, citat a Daniel Bell (1980), The winding passage. Essays and sociological journeys,1960-1980. Nova York, Basic Books, p. 151.

95

3. Una nova forma en l’organització del treball: el teletreball o e-work

Aquesta transformació s'ha vist àmpliament sobrepassada en l'actualitat peldesenvolupament de la tecnologia informàtica i les telecomunicacions, i hagenerat una metamorfosi que ha portat al que alguns autors anomenen una"societat d'alta productivitat",59 que ha revolucionat totes les regles de lacompetència internacional i dels sistemes de producció mundials al mateixtemps que ha transformat l'organització del treball en les empreses. Més queuna simple introducció de les màquines al lloc de treball, la informatització dela societat representa un moviment social important. El que en el seu momentva portar a Simon Nora i Alan Minc a afirmar que "en la mesura que la revolucióinformàtica transforma el tractament i la conservació de la informació, modificaràel sistema nerviós de les organitzacions i de la societat en general" (Nora i Minc,1978, p. 11). O, fins i tot, a defensar que es tracta d'una "modificació estructuralde la producció capitalista" (Debouzy, 1980, p. 51), caracteritzada per unacentralització creixent del control i dels processos de presa de decisions (Belanger,1982, p. 36) i per una concentració sempre més gran del capital i de la direcciódel desenvolupament industrial en els grans grups transnacionals.

Com a conseqüència, als anys vuitanta als Estats Units i el Canadà, i a mitjananys noranta a Europa, a l'òrbita de les empreses transnacionals prolifera el nombrede petites i mitjanes empreses nacionals, de societats de subcontractació i ungran nombre d'ocupacions vulnerables i sense protecció, i determinats sectors dela societat arriben a considerar que "l'aparició de les noves tecnologies afavoreixl'augment del treball, és a dir del temps parcial, la subcontractació, el treball adomicili, per peça o el treball com a autònom" (Belanger, 1982, p. 54).

Igual que en fases precedents en la història de la industrialització (lamàquina de vapor, l'electricitat o la combustió), aquesta nova etapa afectariatambé tots els sectors de la vida quotidiana: "la microelectrònica, a través dela robòtica, l'«oficina informatitzada» i la multitud d'ordinadors personalsconcebuts per a la llar, estan en vies de transformar el nostre mode de producció,de distribució, de consum i fins i tot el nostre mode de vida" (Valaskakis,1982, p. 2).

59. Expressió elaborada per Simon Nora i Alan Minc (1978) a L'informatisation de la société, París,La documentation française, p. 113.

96


3.2. Una nova forma en l’organització del treball:el teletreball o e-work

En aquest context de profunda terciarització laboral, de forta atracció de lesciutats i de fragilitat del sector rural, trobem el desenvolupament del que s'haanomenat una nova organització laboral, el teletreball, inscrita en el movimentde transformació social i econòmica que afecta el sistema d'ocupació i l'organitzaciódel treball. Els canvis profunds que durant els últims anys ha conegut el mercatde treball estan directament relacionats amb la mundialització dels mercats ila producció, i amb la intensificació de la competitivitat tant en el sector privatcom en el públic. En aquest context les organitzacions se centren en la millorade la seva productivitat, la reducció de costos i la millora de la flexibilitat dela seva organització del treball (CEFRIO, 2001b).

3.2.1. El teletreball en la societat postindustrial: una curta història

En el context iniciat als anys setanta a Amèrica del Nord i posteriorment aEuropa, s'han anat construint concepcions noves de maneres de viure, vinculadesa formes i situacions de treball noves, marcades per la diversitat i la flexibilitatde la seva deslocalització, que han modificat conceptes com el temps, l'espaii les relacions socials (Haicault, 1998). La flexibilitat laboral és actualment undels principals criteris considerats en els objectius de la competitivitat de lesempreses. D'aquesta manera, el teletreball obre el camp a una "mobilitat virtual"dins d'un mercat de treball segmentat, i ofereix, teòricament, possibilitats novesa tots aquells als quals la necessitat els imposa la permanència en un llocdeterminat.

Nascut de la noció de telecommuting introduïda als Estats Units cap al 1974,el concepte de teletreball es desenvolupa a Europa al final dels setanta i, pocanalitzat fins a mitjan anys vuitanta, ressorgeix en els debats sobre la flexibilitatdel treball, la planificació territorial i els projectes de redistribució i reequilibriespacial deguts a la popularització de les TIC. El teletreball pren així un llocprincipal en el si de la competitivitat internacional del sector dels serveisinformatitzats i dels reptes polítics i econòmics de la "societat de la informació"(Mattelart, 1992).

97


Actualment, ens trobem davant de noves reserves pel que fa a la capacitatdel teletreball per crear ocupació i afavorir la deslocalització. Es parla com sila paraula teletreball hagués adquirit certes connotacions negatives, desfasades,i és substituïda per activitats i treball a distància, teleactivitats, teleserveis, e-work, etc., insistint principalment sobre els aspectes de comunicació, mobilitat,relació social (Haicault, 1998). Malgrat tot, la definició de totes aquestes paraulessegueix sent la més àmplia aplicable: "e-work inclou qualsevol treball que esfa des de l'exterior d'un establiment empresarial i es gestiona des d'aquestestabliment fent servir tecnologies de la informació i un enllaç de telecomunicacionsper rebre o lliurar el treball" (CE, 2002, p. 24).

En aquest sentit, cal ser realistes i tenir present que, més que el mercat detreball, el teletreball afecta les condicions del treball en si mateix, creantprofundes transformacions. Si bé pot convertir-se en una possibilitat real denova organització del treball, permetent l'acostament del treball al domicili iflexibilitzant els horaris dels teletreballadors, exigeix també un nou model decontrol de la gestió, un canvi de mentalitat empresarial. El teletreball implica,al mateix temps, la necessitat d'una capacitat més gran per part dels treballadorsper assumir una organització laboral i personal diferent. Així, existeix el perillque, si bé pot desembocar en diferents formes de treball, com poden ser lesactivitats de teleserveis compartits, també pot donar lloc al treball precari encondicions irregulars que ja coneixem.

Gràfic 3.1. Evolució quantitativa i qualitativa dels mitjans de comunicacióen favor del teletreball

Font: elaboració pròpia a partir de Lemesle (1994).

Aspectes

quantitatius

Difusió dels

recursos de

comunicacióAmpliació de l’espai

de comunicació

Banalització de lacomunicació a

distància

Diversificació delssectors d’utilització

Flexibilització de lalocalització dels usuaris

Aspectes

qualitatius

Augment de la

flexibilitat

d’utilització

98


El primer projecte pilot sobre teletreball documentat data del 1973. Hi haexperiències anteriors a aquesta data, encara que no foren concebudes inicialmentcom a teletreball, com ara la realitzada per l'empresa Fotosatz en el sector deles arts gràfiques i l'edició, que manté una estructura de teletreball des del1968 (Calo, 2001). Des del principi de la dècada de 1990, moltes empresesiniciaren aquesta pràctica, sobretot als Estats Units i la Gran Bretanya. Lesprevisions de població treballant a distància no es van complir a causa de lasituació econòmica dels anys 1991-1993, però a poc a poc s'han anat recuperant.

En el cas d'Espanya, l'aparició del teletreball es va donar al començamentde la dècada dels vuitanta, quan els responsables de recursos humans observarenl'aparició d'una nova forma de gestió de persones.

Aquesta modalitat d'ocupació va aparèixer a Espanya amb grans elogis perpart dels "gurus" nord-americans del management. Després d'analitzar elsavantatges i els inconvenients (que veurem a l'apartat 3.5, p. 149), els directiusespanyols es van plantejar l'adopció del teletreball com una forma revolucionàriad'entendre les relacions laborals.

Malgrat això, deu anys després de la seva introducció,60 el teletreball continuamantenint la condició de fórmula potencial i prometedora. Multinacionals comIBM, Hewlett Packard i British Telecom van implantar aquesta forma laboral ales seves xarxes espanyoles, fonamentalment per als departaments de màrqueting,comercial i recerca de mercats.

A més, empreses nacionals dels sectors de serveis i asseguradores tambévan escollir aquesta opció en alguns dels seus departaments. Per a això, vanestablir un sistema mixt, barrejant-lo amb solucions contractuals de treball atemps parcial per a determinats col·lectius com, per exemple, el de les maresjoves reincorporades al seu lloc després de la maternitat (Fernández, 2001).

No obstant això, el teletreball, més enllà dels seus avantatges innegables,continua sense consolidar-se. Com veurem més endavant, tant les empresescom els treballadors continuen trobant-se massa condicionats pels desavantatgesque aquesta forma de treball presenta.

60. A Espanya, IBM va ser la primera empresa que va posar en marxa el teletreball per compted'altri des del 1994.

99


3.2.2. Societat, tecnologia i teletreball

Com ja hem vist, les TIC han afavorit el desenvolupament del teletreball,principalment en aquelles zones on les xarxes esmentades s'han consolidat demanera ràpida i eficaç. En relació amb aquest desenvolupament, alguns estudiosos,ja el 1976, anunciaven la substitució a gran escala dels desplaçaments urbansper les TIC (Nilles i Carlson, 1976). En aquest mateix sentit, Katz (1987)afirmava que el teletreball sorgia gràcies a la possibilitat d'evitar el desplaçamentcap a l'oficina, substituït per les TIC.

Malgrat tot, recentment altres autors defensen que l'aspecte tecnològic noés més que un aspecte secundari, i que la dimensió fonamental del teletreballrau en el fet que el treballador faci la seva tasca al seu domicili i no en unaoficina. Aquests autors basen la seva afirmació en el gran nombre de casos queexisteixen encara en els quals, tant si s'utilitzen les TIC com si no, les relacionsno deixen de ser les d'un simple treball a domicili tradicional.

Felstead i Jewson, en el seu treball publicat el 2000,61,insisteixen en laimportància del grau d'autonomia en el treball a l'hora de realitzar la classificacióde les diferents formes de teletreball i les diverses realitats existents.

3.3. El teletreball, un fenomen d'ambigües i imprecises definicions

Entès com a treball a distància utilitzant mitjans de telecomunicació, elconcepte de teletreball es presenta en un primer moment com una nociórelativament simple que ràpidament es veu insuficient i poc precisa.

Nombrosos enunciats han estat proposats per definir el concepte, però laconfusió i l'ambigüitat de la majoria han estat la causa de nombroses distorsionsen les estimacions dels experts (R. Kraut, 1989).

L'origen de la paraula teletreball sembla haver estat marcat per la introducciódel terme telecommuting que Jack Nilles va fer als Estats Units a través de laseva publicació The telecommunications transportation trade-off (John Wiley &Sons, 1976), referint-se a aquest tipus d'organització del treball; el terme es

61. En aquest cas es mostra la dificultat de definició del teletreball i Felstead i Jewson (2000)presenten un interessant esquema per distingir les diferents formes de teletreball (p. 16).

100


62. Status Report on European Telework 99: www.eto.org.uk/twork/tw99/63. IDATE: Institut pour le développement et l'aménagement des télécommunications et de l'économie,Montpellier.64. Per ampliar informació: Lemesle, R. M. (1983), Le télétravail: contribution à l'élaboration dedispositions internes et de normes internacionales spécifiques de droit du travail, Mémoire de DESS,Universitat de París-Dauphiné.

va popularitzar gràcies al futurista Francis Kinsman, al seu llibre The Telecommuters(John Wiley & Sons, 1987).

El terme teletreball (telework habitualment) es va anar estenent cap a Europaa través de l'ús que en va fer la Comissió Europea, que al llarg dels anys vuitantai noranta ha promocionat amplis estudis i projectes sobre l'ús del teletreball ila seva posada en pràctica, per afavorir així la creació d'oportunitats en àreesrurals o regions en crisi.62

Al principi dels vuitanta, l'IDATE,63 a França, va suggerir una definició quepretenia ser aclaridora: "Treball realitzat per una unitat (persona o grup)deslocalitzada, és a dir, allunyada del seu establiment i on l'activitat necessitala utilització intensiva de mitjans de telecomunicació" (IDATE, 1980). Aquestadefinició introdueix una dimensió quantitativa (utilització intensiva). El teletreballes fonamenta en el concepte de deslocalització: gràcies a les telecomunicacions,una activitat tradicionalment realitzada en els locals d'una empresa pot trobar-se fora d'aquest espai sense que això hi repercuteixi de manera negativa. Malgrattot, aquesta definició s'ha mostrat a la vegada restrictiva i imprecisa.

Restrictiva, atès que relaciona massa estrictament la noció de teletreball ala importància del tràfic de telecomunicacions que genera; i imprecisa perquèel límit a partir del qual es pot parlar d'utilització "intensiva" de lestelecomunicacions queda molt indeterminat.

Paral·lelament, R. M. Lemesle, el 1983,64 aporta precisions d'ordre jurídica la seva nova definició insistint en la distància i les relacions amb els treballadors:"Treball realitzat per una persona o un grup de persones assalariades, des delseu domicili o residència, que depenen d'un o més responsables allunyats deldomicili o telelocal, com a mínim 4 km, i on l'activitat necessita la utilitzacióde mitjans de telecomunicació". Aquesta definició introdueix explícitamentelements de dret del treball, distingint entre diverses situacions de treballelectrònic a distància: el teletreball a domicili i el teletreball en un telecentre.

101


65. DATAR: Délégation de l'aménagement du territoire et de l'action régionale.

Evita així reduir el teletreball al treball a domicili, com és molt comú. Peròles xarxes de telecomunicacions permeten exercir les activitats d'informació enmúltiples llocs diferents del domicili o el telecentre (hotel, centres de negocis,transports...). Des del punt de vista de l'organització espacial del treball, el canvifonamental introduït pels nous mitjans de comunicació sorgeix més per laflexibilitat permanent de localització del treball que, per exemple, per la possibilitatde desplaçar les oficines fora dels centres urbans.

Aquestes definicions estableixen una relació de causalitat directa entre duesvariables estretament relacionades. Una variable tècnica: la comunicacióelectrònica; i una variable geogràfica: la flexibilitat de localització del lloc detreball. Aquesta concepció tecnicista, molt desenvolupada als anys vuitanta,considera l'organització com un factor més d'ajustament (els canvis d'organitzaciósón ocasionats per la deslocalització). Contràriament, els analistes dels anysnoranta veuen cada vegada més important l'organització, i la consideren comla veritable variable constitutiva del canvi (Lesmele i Marot, 1994).

Al principi dels anys noranta, el programa STAR de la Comunitat Europeadefineix el teletreball com: "Totes aquelles activitats professionals realitzades llunyd'un centre de producció o d'un centre de serveis [...] que utilitzin les tècniquesmodernes de telecomunicacions i tractament de la informació i que generin unvalor afegit econòmic" (CCE, 1990). Paral·lelament, la DATAR65 (França) proposauna definició molt més àmplia del teletreball: "es tracta de tota activitat terciàriaen la qual el tractament es realitza de manera industrial i on la vocació és lad'utilitzar els mitjans de comunicació electrònics" (DATAR, 1991).

Contràriament a les definicions precedents, aquesta concepció deixa entendreque l'usuari del resultat del treball a distància no ha de ser necessàriament unaempresa de la qual el teletreballador és un assalariat. Es pot tractar d'unaactivitat terciària comercial realitzada a distància per una empresa o per unprofessional independent. Malgrat tot, la referència a "llocs estructuratsindustrialment" sembla descartar el teletreball a domicili i per tant el teletreballmòbil. A més, la confusió entre teletreball realitzat per una persona física iteletreball realitzat per una empresa de teleserveis no permet una comptabilitzaciófiable del nombre de teletreballadors reals existents.

102


Així, les conclusions de l'estudi de Thierry Breton, el Ministère de l'Amènagementdu territoire i el Ministère des Entreprises franceses, el 1993, n'estableixen unadefinició jurídica: "El teletreball és una modalitat d'organització i/o d'execuciód'un treball exercit de manera habitual, per una persona física, en les condicionsacumulatives següents: d'una banda, aquest treball es fa a distància, és a dir,fora dels límits immediats del lloc on el resultat del treball és esperat i fora detota possibilitat física per a l'ordenant del treball de poder vigilar i supervisarl'execució de la prestació del teletreball. De l'altra, aquest treball es realitzagràcies a utilitats informàtiques i/o eines de telecomunicacions i implicanecessàriament la transmissió a través d'una o diverses tècniques detelecomunicació, incloent-hi els sistemes informàtics de comunicació a distància,de dades útils a per la realització del treball demanat i/o del treball realitzat oen curs de realització" (T. Breton, 1994b). Malgrat la precisió, aquesta definiciófa referència a una sola concepció del treball a distància, vinculada a l'empresai a un mode concret d'organització del treball.

En definitiva, una definició comunament acceptada indica que "unteletreballador és un ocupat (fix o ocasional) que, utilitzant un ordinador, untelèfon, un fax o qualsevol combinació dels tres elements, realitza un treballdeterminat i es comunica amb els seus clients i companys des de fora de l'oficinahabitual" (Kight, 1992). El teletreball s'inscriu fora de les formes tradicionalsde la divisió del treball de tipus "taylorista", i es concentra, en la majoria decasos, en formes de treball a distància d'alt valor afegit.

Tal com hem anat reiterant, l'absència d'una única definició comuna delteletreball fa difícil la quantificació del fenomen. Segons l'amplitud de la definiciópodem estar parlant de diferents maneres de treball a distància, a domicili oen altres llocs, amb característiques laborals també molt diferents.

Podem partir d'una de les definicions més àmplies existents: "una personaassalariada o independent que treballa a domicili". En aquest cas, hi podemincloure tot tipus de treballador que ha estat fins ara considerat com el tradicionaltreballador a domicili.

Davant d'aquesta situació és possible precisar una mica més i concretar en"una persona assalariada o independent que utilitza un sistema informàtic i deTIC per realitzar el seu treball a distància".

103


Entre totes les possibles definicions de teletreball que hem anat comentant,optem per una definició que s'ajusti al més aproximadament possible a l'objected'estudi. Així, la definició que hem adoptat al nostre estudi és una de les mésrestrictives i precises, i considera el teletreball com "un treball remunerat, a

distància des del domicili, durant com a mínim una jornada o el temps equivalent

per setmana i en què la major part del treball es realitza amb ordinador i es

transmet a un client o ocupador a través de les noves tecnologies de comunicació".

En aquesta definició, l'estatus de teletreballador tampoc es troba ben definit.Es pot tractar d'un treballador a temps complet a domicili, incloent-hi tambéel treballador autònom, així com d'un treballador a temps parcial, mòbil oocasionalment a domicili.

És per això que com a objecte d'estudi ens centrarem principalment en aquellstreballadors (principalment dones) autònoms o freelance, relacionats amb empreseso clients individuals, que realitzen el seu treball a temps complet o parcial, desdel seu domicili o espai adjacent, relacionant-se a través de les TIC.

A partir d'aquestes premisses, és possible assenyalar quatre eixos o aspectesprincipals que diferencien les diverses formes de teletreball (CEFRIO, 2001b).

1. El lloc de treball: la localització del lloc de treball pot distingir entre eltreball en el si de grups geogràficament dispersos sota la forma d'oficinessatèl·lits, dels centres de teletreball, o del domicili personal.2. L'estatus del treballador: l'existència o no de relació amb un empresaridistingeix entre l'assalariat i l'autònom i fins i tot el fals autònom (aquell quedepèn en exclusiva d'un únic client).3. El temps: la proporció de temps utilitzat a domicili o a l'exterior del llocde treball permet distingir entre el teletreballador pendular i el teletreballadora temps complet.4. La utilització de les TIC: no únicament la seva existència sinó també elgrau d'utilització i fins i tot la llibertat en la utilització i en la planificacióde les tasques i la manera de realitzar-les (Felstead i Jewson, 2000), quemarquen el grau d'autonomia.

104


3.3.1. Modalitats de teletreball

El teletreball cobreix un ventall de formes de treball que se situen fora del'entorn de l'oficina tradicional (CEFRIO, 2001b); per això en aquest apartat enscentrarem a analitzar les diferents modalitats de teletreball que hem identificat.

Les classificacions són innumerables, però es coincideix en l'existència d'unstipus majoritaris. Com ens mostra la classificació que el 1994 va proposar larevista Entreprises et carrières, existeix una tipologia heterogènia de formes isituacions de teletreball (com es pot veure resumit a la taula 3.1, p. 117,"Tipologies de teletreball").

Així, podem denominar teletreball a domicili, a temps parcial o total, el queexerceixen principalment els autònoms o els empleats assalariats que tenen lapossibilitat de tornar a la seva forma anterior de treball. En aquest cas, si elcomparem amb altres tipus de treball a domicili (elaboració de peces de vestir,joguines petites, etc.), no dista gaire del treball a domicili tradicional. La novetatrau en el fet que nombroses persones que exerceixen aquest tipus de treball hofan gràcies a l'ordinador i les TIC, i es relacionen a distància amb l'empresa oel client.

Paral·lelament, el teletreball telependular, seminòmada o mixt, seria, segonsVandercammen (1996), el més estès en aquest moment tot i no ser comptabilitzatcom a tal per les empreses. En aquest, la persona contractada reparteix el seutemps entre l'oficina, el domicili i el treball en el terreny, tenint sempre com areferència, en última instància, l'oficina. Acostuma a tractar-se d'un acordinformal entre el treballador i els superiors, fet que dificulta determinar l'amplituddel fenomen en si mateix.

El teletreball nòmada no és un fenomen nou, es podria dir que ha existitsempre en les relacions comercials. El fan principalment comercials i tècnicsd'empreses que tenen una relació directa amb el client al qual ofereixen elservei. Malgrat tot, les TIC han facilitat el seu treball i actualment fan que elsseus desplaçaments siguin més eficaços, aspecte que pot afavorir el creixementd'aquesta modalitat de teletreball.

105


El telecentre o telecottage és una modalitat de teletreball desenvolupadaprincipalment a Europa, dins de les iniciatives europees impulsades per la ComissióEuropea. Es presenta sota formes diverses, entre les quals es podrien destacar:

• El business center, oficines equipades que poden acollir treballadors dediferents empreses en un mateix espai.• El telecottage o telecentre pròpiament dit, en el qual les infraestructuresnecessàries per exercir el teletreball es posen al servei de treballadorsassalariats, en règim de teletreball, i de teletreballadors autònoms, freelances,que ofereixen els seus serveis a clients particulars. En aquests espais s'ofereixigualment possibilitat de formació, i posen les seves instal·lacions al serveide la població local on es troben.• El call center o centre de trucades, desenvolupat per les empreses pergestionar els contactes telefònics amb els seus clients. En aquests casos,pot tractar-se de centres particulars d'una empresa o centres que posen elsseus serveis a disposició de diferents empreses gestionant les seves bústiesde veu, agendes professionals, reserves turístiques, agències d'assegurances,telebanca, reclamacions, reserva de cites de consultes mèdiques, veterinàries,hospitalàries, etc. Aquesta modalitat, a diferència de les dues anteriors, s'hadesenvolupat principalment als Estats Units i al Canadà (sector del comerçal detall o la banca), si bé en podem trobar exemples importants en zonesd'Europa, principalment en la gestió de les agendes de metges i hospitals.

Les característiques d'aquests treballs amb necessitat d'una mà d'obramitjanament formada, però a costos reduïts, amb tasques que podien sertraslladades a zones rurals o periurbanes, han fet que aquests centres esdesenvolupin principalment en aquelles àrees en què s'ha produït un procésd'innovació tecnològica, que assegura l'existència d'una infraestructura de TICbàsica i d'infraestructures d'accessibilitat mínimes.

Finalment, el group-ware és més aviat una forma d'organització que unaubicació especial. Així, parlem d'un grup de professionals que, treballant en unmateix projecte, utilitzen les TIC per mantenir-se en contacte i treballar demanera simultània (o aprofitant els fusos horaris mundials) en un mateix producte.Majoritàriament es tracta de persones que romanen al seu domicili, si bé tambées dóna el cas de treballadors d'empreses multinacionals distribuïts per oficinesen diferents països.

106


Dins d'aquesta complexa heterogeneïtat de situacions, podem assenyalardues condicions de teletreballadors, els teletreballadors assalariats per compte

d'altri (gairebé inexistents a Espanya, excepte en casos com el d'IBM), i elsteletreballadors autònoms o per compte propi (en alguns casos anomenatsindependents, freelance o actualment e-lancers). La progressiva tendència aalleugerir les plantilles de les empreses està impulsant l'aparició dels e-lancers,treballadors autònoms en línia que utilitzen les tecnologies per brindar els seusserveis a empreses sense vincular-s'hi laboralment.66

L'anàlisi de recents investigacions mostra que és en la categoria d'autònomson trobem un nombre considerable de possibilitats de creació d'ocupació i ones concentra un col·lectiu femení molt important.

66. Comín (2002). «Estats Units i els països nòrdics, al capdavant del teletreball autònom»,Expansión, 19 d'abril 2002. www.ebcenter.org

Taula 3.1. Tipologies de teletreball

Font: Elaboració pròpia a partir d'Entreprises et carrières, núm. 229 (1994).

Tipus

Teletreballa domicili

Telependularseminòmada o mixt

Teletreball nòmada

Telecentreo telecottage

Group-ware

Autònoms(e-lancers)

Definició

El treballador treballa al seu domicili, enun espai habilitat.

Repartiment del treball entre el domicili ila seu de l'empresa.

En continu desplaçament, treballant enqualsevol lloc on es trobin.

A prop del domicili, en un local professional,amb altres treballadors, compartint recursos.

Diferents professionals treballen a distànciaen un mateix projecte.

Persones que treballen per compte propi,la majoria al seu domicili, per empresesclients dels seus serveis.

Tipus de treball

Essencialment treballs d'oficina amb pocaresponsabilitat: secretariat, comptabilitat, etc.

Ídem

Representants comercials, mànagersinternacionals.

Ídem

Investigadors, direcció de projectes,universitats.

En general, professions liberals com ara lesdesenvolupades per traductors, quadresintermedis, informàtics, consultors,periodistes, etc.

107


Les tendències dels més optimistes defensen que aquesta opció del teletreball"és en harmonia perfecta amb algunes de les tendències més significatives del'evolució del món del treball" (Perret, 1995, p. 133), però per a això sónnecessàries noves aptituds com ara l'autogestió del treball, l'autonomia, la presad'iniciatives, etc. Una evolució d'aquest tipus facilitarà el desenvolupament deltreball a temps parcial, compartit, no assalariat, així com l'evolució de l'organitzacióde les empreses i la naturalesa mateixa del treball en l'economia postindustrial.

3.3.2. Els telelocals, els telecentres i els centres de serveis compartits

Com hem vist, els telecentres representen una particularitat en l'àmpliavarietat de formes de teletreball, concretament a Europa.

Els telelocals, teleoficines, telecottages o centres de veïnatge67 esdesenvoluparen principalment als països nòrdics en zones amb baixa densitatdemogràfica. A Suècia, l'associació Telecottages Sweden, creadora del concepte,agrupa des del 1989 els telecottages existents al país i els defineix: "el telelocal,implantat en un poble, posa en comú els mitjans telemàtics, d'oficina i informàtics.Agrupa treballadors, accepta diversos treballs en subcontractació i ofereix diversesprestacions a les persones i empreses del veïnatge".68 La xarxa creada ambl'objectiu de comercialitzar els serveis i de crear una xarxa interna de telecottageels ha convertit en una petita empresa autònoma de teleserveis.

Els centres de negocis o centres de serveis compartits van sorgir als EstatsUnits als anys seixanta amb el nom de World Trade Center. La seva funció secentra principalment a reagrupar treballadors d'empreses diferents que treballenteòricament deslocalitzats més a prop dels seus llocs de residència i utilitzenels recursos que els ofereix el centre per realitzar el seu treball. En aquest cas,es considera un centre de multiserveis sempre que financerament depenguiúnicament de la venda dels serveis prestats, i això fa que sigui necessari arribaral 80% de la taxa d'ocupació, llindar molt difícil d'aconseguir. Per aquesta raó,per compensar, molts obren les portes als treballadors pendulars de pas, al granpúblic en general, i reforcen la venda de prestacions de serveis a l'exterior (compot ser l'acollida telefònica, el secretariat a distància, l'oficina comercial per aaltres productors, etc.).

67. Terme anglès que designa un telecentre en una regió rural, experiència específica desenvolupadaa Suècia des del 1984 (Breton, 1994a).68. Citat a Eurotechnopolis Institut (2002).

108


En alguns casos més avançats, els centres de negocis s'han desenvolupatcom a estructures d'acollida permanents o temporals per als que utilitzen serveisd'oficina virtuals, els anomenats ASP. Els Assistant Services Providers es presentencom a plataformes o centres, via Internet, que ofereixen serveis en línia moltespecialitzats, industrialitzats i principalment per a especialistes.

D'altra banda, els telecentres o cibercentres es diferencien dels anomenatscentres de negocis en què la majoria reben el suport i estan cofinançats perinstitucions, associades o no a un soci i/o empresa, a nivell local, són utilitzatsprincipalment com a centres de recursos en regions periurbanes o rurals, i sónconsiderats elements estructuradors del desenvolupament econòmic local(Eurotechnopolis Institut, 2002).

La funció atribuïda als telecentres ha anat evolucionant i, si bé en un principies van presentar com a plataformes destinades en primer lloc a la creació d'ocupaciói a afavorir el desenvolupament econòmic local, s'ha vist que les funcions principalss'han anat concretant segons les necessitats de les zones i dels potencials usuaris.Així, actualment la gran majoria de telecentres ofereixen una àmplia gamma deserveis, principalment instal·lacions de treball per al teletreball pendular, unabase per a empreses deslocalitzades, un lloc per desenvolupar iniciatives empresarials,instal·lacions de videoconferència per a les institucions i les empreses locals,recursos educatius de formació, etc. Aquí, els teletreballadors hi troben despatxos,sales de conferències i reunions amb els serveis necessaris per al seu treball(accés a Internet de banda ampla, telèfon, fotocopiadora, fax, etc.), i la poblaciólocal interessada pot accedir a Internet i a la xarxa de telecomunicacions existentde manera lliure i fins i tot gratuïta (en alguns casos) o fins i tot participar enprogrames de formació sobre l'ús de les TIC.

Malgrat aquesta gran gamma d'ofertes, segons els estudis de Stanek iMokhtarian (1998), els telecentres que han basat el seu model de finançamentprincipalment en l'oferta d'oficines, més que en els teleserveis, han conegut unimportant fracàs, cosa que dibuixa un futur del teletreball en els telecentresmolt incert.

Per contra, els anomenats telecottages o telecentres rurals, concebuts coma elements de manteniment de les activitats locals en àrees de baixa densitatdemogràfica i econòmicament en crisi, han conegut un desenvolupament mésampli i més estabilitat en els darrers anys.

109


La CEE, al seu «Status Report on European Telework» del 1997, els definiacom "[...] una categoria especial de telecentre, dit així en relació amb els seusorígens rurals. El fenomen dels telecottages es va iniciar a Escandinàvia i s'haestès a altres regions d'Europa com Irlanda, França, Anglaterra, etc.". Elstelecottages tenen múltiples facetes, principalment desenvolupen una funcióde formació en TIC,69 però també exerceixen una atracció sobre els treballs quenecessiten aquestes competències, i d'aquesta manera estimulen eldesenvolupament econòmic local. Ofereixen també serveis de suport tècnic i deformació, així com l'accés a les tecnologies més actuals a les entitats i empreseslocals, però molt pocs es presenten com a centres de teletreball directe i el seufinançament es basa, en gran part, en subvencions i aportacions econòmiquesd'entitats públiques.70

Les administracions autonòmiques com la Generalitat de Catalunya han creatserveis específics per a la nova promoció de tecnologia de comunicació en zonesrurals. És el cas de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació,del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, que destinaajuts per al finançament de telecentres en poblacions de menys de 15.000habitants. La iniciativa, que s'engloba en el projecte NODAT,71 té com a objectiucrear una Xarxa de telecentres de Catalunya que agrupi les iniciatives existentssota l'empara de la Secretaria i amb la col·laboració dels ajuntaments i elsconsells comarcals. Actualment, pertanyen a aquesta Xarxa 20 telecentres detot Catalunya entre els quals hi ha iniciatives com ara Teletrebages i Televall,a Ribes de Freser; Telestany, a Banyoles; Telecentre SBG, a Sant Bartomeu delGrau; el Centre de Desenvolupament Econòmic de la Terra Alta, a Gandesa, oPobl@ al Pirineu central, entre d'altres.72

A continuació veurem quines són les xifres d'implantació del teletreball i lesdiferents realitats que mostren.

69. Ja el 1996 tres quartes parts dels telecottages presentaven una funció principalment formativa(Murray, 1996).70. És interessant veure les diferents experiències que Eurotechnopolis (2002) exposa a Austràlia,Nova Zelanda, EUA o França.71. El projecte NODAT, fruit del Pacte institucional per a la promoció i el desenvolupament de lasocietat de la informació a les administracions públiques catalanes, de juliol del 2001, dotat amb7.242.195 €, pretén evitar la fractura digital i social a Catalunya, facilitant l'accés a Internet alsseus ciutadans a través de la creació d'una xarxa de punts públics que permeti la realització detasques de divulgació, formació i accés a la xarxa. Se'n poden consultar les línies prioritàries a:dursi.gencat.es/generados/catala/societat_ informacio/recurs/doc/presentacio_generalitat_v5_(pdf).pdf.72. Tots aquests telecentres són accessibles des de www.bages.org/xtc/index.htm.

110


3.4. La implantació del teletreball en els últims anys

Com hem vist anteriorment, actualment és possible parlar, de manera bastantconfusa, de treball a distància espontani, treball flexible, treball electrònic adomicili (telependular, en alternança, telecommuting, a temps parcial), treballen xarxa, externalització d'activitats, telecottage o centre de veïnatge. Aquestaambigüitat, tant per part dels poders públics i els teletreballadors, com per partdels investigadors, porta a estimacions d'implantació del teletreball notablementdispars, que posen en entredit les fonts i la seva fiabilitat.

Segons un estudi fet als Estats Units, país capdavanter en les practiques detreball a distància, s'estima que d'aquí a deu anys l'oficina esdevindrà un llocper visitar de tant en tant per recollir documents especials i correspondència(Goldsman, 2001).

Si bé el teletreball creix any rere any, les primeres xifres dels anys setantahan estat excessivament optimistes, mostrant en nombrosos casos que no estracta tant de creació d'ocupació sinó més aviat de deslocalització d'algunes deles ja existents.

El 1993, als Estats Units es considerava que el 5,3% dels treballadors erenteletreballadors, que van esdevenir el 6,6% el 1995 (Hotch, 1996; Villanueva,1996). A Europa s'estimava en 8 milions la quantitat de treballadors a distànciaal final dels noranta; no obstant això, aquesta xifra s'ha reduït en les darreresestadístiques proporcionades per la Comissió Europea en l'Informe sobre lasituació del teletreball europeu el 2001.

3.4.1. Les estadístiques, les xifres i la realitat

Fer un recompte exacte del nombre de teletreballadors és un objectiu quasiimpossible, atès que s'ha de diferenciar entre la quantitat formal i la total(Calo, 2001).

Els teletreballadors formals són aquells que pertanyen a una empresa, quees contracten seguint el règim especial de teletreballadors, però que s'incorporena la plantilla de l'empresa. Aquesta part del personal amb contracte de teletreballés en general un percentatge molt petit en relació amb el total dels treballadors

111


d'una empresa. El nombre total de teletreballadors inclou els autònoms, elsteletreballadors "ocasionals" que fan part del seu horari de treball a casa (senseespecificació al contracte) i aquells que ho fan des de telecentres.

El 1980, els teletreballadors representaven el 0,4% de la força laboral delmón. El 2003 aquest percentatge pujava fins al 4,1%, segons xifres de la firmafrancesa Sodexho. L'Associació Internacional del Treball (ITAC)73 assenyalavaque, als Estats Units, 28 milions de persones (el 21% dels treballadors) s'acollienl'any 2002 a alguna modalitat de teletreball,74 mentre que a la Unió Europeala xifra es reduïa a 10 milions el 2000, moment de màxim desenvolupament.75

73. ITAC: www.workingfromanywhere.org.74. Segons l'estudi fet el 2002 per ITAC, «Telework America 2001 Summary», de Donald D. Davisi Karen A. Polonko, Old Dominion University (www.workingfromanywhere.org /telework/twa2001.htm),el 21% dels treballadors nord americans teletreballa. D'aquests, el 21,7% ho fa exclusivament desde la seva llar, el 7,5% des de telecentres, el 4,2% a oficines satèl·lits, el 24,1% en modalitatmòbil i el 42,4% combina les diferents modalitats de teletreball.75. Empirica, 2000.

Font: Adaptació a partir de «Status Report on European Telework», 2000.

Gràfic 3.2. Desenvolupament del teletreball per sectors a Europa (1994-2000)

Assalariats Treballadors informals Autònoms Telecentres locals Centres teleserveis

14

12

10

8

6

4

2

01994 1997 2000

Milio

ns

112


L'estudi fet per l'European Telework Online (ETO) el 2000 mostra que aEuropa, fins al 1994, els teletreballadors representaven pocs milions. El 1997es produeix un moment d'auge en gairebé tots els sectors del teletreball, coms'observa al gràfic 3.2.

Aquest nombre va anar creixent fins als 10 milions l'any 2000. Aquest momentes presenta reiterativament com el període en què el teletreball ha tingut méscreixement a Europa, amb 10 milions de persones fent noves pràctiques de treballrelacionades directament amb l'ús de les TIC (Empirica, 2000) (vegeu la taula3.2). Les estadístiques proporcionades per Telework Status Reports mostraven unaugment interessant a partir de les dades anteriors del 1997 i el 1998, queassenyalaven l'existència d'1,5 a 2 milions el 1997 i de prop de 4,6 milions el

*Taula realitzada a partir de diverses enquestes quantitatives i qualitatives i l'anàlisi en cadascundels països, aparegudes a Status Report on European Telework 1999, última edició realitzadaíntegrament per la UE, de la qual hem pogut comprovar les dades (vegeu-ne l'apartat de lametodologia); Cyber Dialogue, New York, mid-year 1998 telecommuters:www.cyberdialogue.com/press/releases/telecommuting.html.

País

Alemanya

Àustria

Bèlgica i Luxemburg

Dinamarca

Espanya

Finlàndia

França

Grècia

Holanda

Irlanda

Itàlia

Portugal

Regne Unit

Suècia

TOTAL UE

Canadà

Estats Units

Japó

1998-1999

1.800.000

67.000

250.000

300.000

120.000

220.000

420.000

50.000

1.200.000

58.000

350.000

100.000

1.455.000

300.000

6.690.000

521.745

15.700.000

2.090.000

% població ocupada1998-1999

5.1

2.0

6.2

11.6

0.9

10.0

1.8

1.3

18.2

7.1

1.7

2.2

5.5

9.0

4.5

3.5

12.9

7.9

% de creixement1997-1998

+ 53

+ 33

+ 25

+ 20

+ 50

+ 59

+ 67

+ 160

+ 100

+ 16

+ 40

+ 67

+ 13

+ 67

+ 45

+ 42

-

% TOTALTELETREBALL 1999

6.04

5.03

4.4

10.48

2.81

16.77

2.87

5

14.53

4.44

3.59

2.35

7.62

15.17

6.00

Taula 3.2. Desenvolupament estimat del teletreball a Europa (1997-1998-1999)*

113


1998; sobrepassats el 2001 per Alemanya, amb 2.132.000 teletreballadors, iel Regne Unit, amb 2.027.000 (Telefónica, 2001; Guallart et al., 2000).

Així, des dels sectors més optimistes s'afirmava l'inici d'una tendència al'alça d'un fenomen (el teletreball) que "està portant al canvi més substancialen la pràctica laboral des de fa molt de temps, que arribarà a afectar quasi totala població europea en alguna etapa de la seva vida laboral en els propers cincanys i en els següents" (Status Report on European Telework, 1999).76

D'aquesta manera, els 10 milions de teletreballadors existents representavenel 6% del total de treballadors europeus, els quals es repartien com veiem algràfic 3.3, seguint les classificacions de teletreballadors més comunes que hemassenyalat anteriorment.

76. Per ampliar la informació, vegeu: Status Report on European Telework, 1999,www.eto.org.uk/twork/tw99/.

Gràfic 3.3. Classificació dels teletreballadors europeus (2003)

Font: elaboració pròpia a partir de Collaboration@Work 2003.

3

2,5

2

1,5

1

0,5

0

Milio

ns

Tele

t.a

dom

icili

Tele

t.“o

casi

onal

s”

Tele

t.“m

òbils

”

Tele

t.au

tòno

ms

Tipus de Teletreball

114


Malgrat tot, la confusió de les estadístiques i la metodologia emprada per fer-les mostra en aquest quadre els problemes que sorgeixen en classificar de maneramés detallada les dades. Així, gran nombre dels anomenats treballadors a domicili,són alhora teletreballadors autònoms (e-lancers), atès que el primer concepte fareferència al lloc de treball i el segon a la condició laboral (registre de treballadorsen relació amb la Seguretat Social). Aquest aspecte esdevé enormement complexquan s'han de comparar i classificar teletreballadors de diferents països, atès quela Unió Europea no disposa d'una normativa homogènia referent a això.

Un aspecte interessant que cal assenyalar és que, en el global dels 10 milions,un 25% eren dones.

L'anàlisi feta per la Direcció General d'Educació i Cultura de la CCE els anys2000 i 2001, a través dels informes Eurobarometer,77 mostra que el granaugment produït el 1999 no s'ha tornat a produir els últims anys, en què hareflectit processos molt diversos segons els diferents països de la UE. Així, el

77. Eurobaromètre, o més exactament els sondejos eurobaromètre standards, es fan des del 1973(EB, núm. 0) des de l'exDirecció General X de la Comissió Europea, actual Direcció General del'Educació i la Cultura. europa.eu.int/comm/public_opinion/

Gràfic 3.4. Proporció de persones que practiquen el teletreball a la Unió Europea (2002)(% de població activa)

Font: elaboració pròpia a partir de l'Eurobaròmetre, tardor 2002.

Regularment Ocasionalment TOTAL

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%DK S FIN NL UK A E GR IRL EU/15 L F B P D L

115


gràfic 3.4 mostra el percentatge de persones que el 2001 treballaven de maneraregular o ocasional en cadascun dels països i el total de l'Europa dels Quinze.

A l'Europa dels Quinze, el 9,6% de la població activa (incloent-hi els aturats)practiquen el teletreball o e-work, si bé la majoria (el 6,2%) ho fan de maneraocasional i únicament el 3,4% de forma regular. D'aquest total, països comDinamarca (25,1%), Suècia (21,5%), Finlàndia (19%) i Holanda (18,9%) sónels que mostren valors més elevats amb pràctiques més habituals. Alemanya,país que fins al 1999 era el que tenia més nombre de teletreballadors, vaexperimentar un creixement del 34% entre el 1994 i el 1999, i va ser superadaels últims anys pels països esmentats anteriorment.

Espanya, amb el 10,5%, se situa en el setè lloc, però per davant de païsosque en èpoques anteriors havien obtingut valors més importants, com França(8,6%) o Bèlgica (6,5%), i per damunt de la mitjana de la UE. Aquest percentatgemostra un important augment del percentatge mitjà de treballadors que hanadoptat les TIC els últims anys, com en el cas d'Espanya, que puja des del vuitèlloc que ocupava l'any 2000, amb el 9,9%, al setè lloc, fet que implica uncreixement de l'11%. Segons Gerardo Camps,78 el 2002 el teletreball haviaaugmentat "un 24% i ocupava a Espanya unes 200.000 persones" (EuropaPress, 25 d'abril de 2002).

Si analitzem les dades del total de teletreballadors per gènere (gràfic 3.5),podem observar que en la majoria de països una proporció superior d'homes quede dones practiquen el teletreball, amb una mitjana a la UE del 6,2% d'homesenfront del 4,8% de dones. Com a excepció trobem Irlanda (el 4,3% de donesenfront del 2,8% d'homes), Itàlia (el 4,2% de dones enfront del 2,6% d'homes)i Portugal (el 3,4% de dones enfront de l'1,8% d'homes). Espanya i França esmantenen en una discreta posició. França supera lleugerament la mitjana europead'homes que teletreballen, amb un 7%, i queda per sota en el percentatge dedones (3,6%) igual que Espanya (7,9% d'homes i 4,2% de dones), la qual hasuperat àmpliament les xifres del 1999 i el 2000 que la situaven en posicionsmolt inferiors (4,7% d'homes i 1,5% de dones).79

78. Secretari d'Estat de la Seguretat Social l'abril del 2002. Font: Europa Press, 25 d'abril del 2002.79. Per ampliar dades d'anys anteriors, consulteu l'Eurobaròmetre del 1999 i el 2000 a la referènciacitada.


116


Pel que fa a les categories professionals, els sondejos fets per l'ObservatoriEurobaròmetre, mostren quatre categories de teletreballadors segons el seuestatus laboral (gràfics 3.6 a 3.9). Així, podem veure que el major percentatgede teletreballadors és al grup de directius. Dinamarca (42,2%), Regne Unit(26,7%) i Finlàndia (25,3%) són els països amb més percentatge de directiusque fan servir les TIC per al seu treball a distància. Lluny apareixen França(16,6%) i Espanya (14,6%), que són en el 5è i 6è lloc de tots els països de laUnió Europea però molt propers a la mitjana europea de directius que teletreballen(15%).

Dinamarca es mostra com el país amb el major percentatge de teletreballadorsen tots els sectors (directius, 42,2%; autònoms, 21,3%; "colls blancs",80 20,4%),excepte en el cas dels obrers, els quals utilitzen més les noves tecnologies aSuècia (10,1%), cas sorprenent (i interessant per analitzar en el futur), molt

80. Colls blancs: expressió amb què s'anomena el personal d'administració i finances, així com elsgerents, que habituament porten camisa d'aquell color.

Homes Dones

25%

20%

15%

10%

5%


Gràfic 3.5. Teletreballadors dels estats membres per gènere (2003) (% de treballadors)

117


per sobre de la mitjana de l'Europa dels Quinze, que presenta un baixíssim 1,2%de teletreballadors en aquest sector; un resultat lògic si tenim en compte elperfil del teletreballador.

Si analitzem les mitjanes per a la Unió Europea, comprovem una jerarquitzacióde les dades relacionada directament amb el tipus de treball fet. Així, trobemclarament en primer lloc els càrrecs directius, amb el 15% de mitjana; la diferènciaentre autònoms (7,1%) i treballadors de "coll blanc" (6,4%) no és gaire gran.Aquestes dades podrien ser degudes al fet que la diferència entre autònoms itreballadors de "coll blanc" no és tant en el tipus de treball (que en molts casosserà equivalent) sinó més aviat en el tipus de relació laboral existent, i per tantés difícil diferenciar-los clarament com a grups dedicats a funcions i activitatsdiferents. A continuació, en quart i darrer lloc, trobem els obrers (1,2%), situaciólògica atès que és un col·lectiu dedicat principalment a tasques manuals i alsquals ha afectat poc la introducció de les TIC en els llocs de treball.


Gràfic 3.6. Percentatge de directius que teletreballen a la Unió Europea (2002)

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%


118



25%

20%

15%

10%

5%


Gràfic 3.7. Percentatge d'autònoms que teletreballen a la Unió Europea (2002)


Gràfic 3.8. Percentatge de treballadors de "coll blanc" que teletreballen a la Unió Europea(2002)

25%

20%

15%

10%

5%


119


En els casos concrets d'Espanya i França, les posicions es mantenen moltpròximes pel que fa als directius, com hem comentat anteriorment, i per alsobrers (0,7% Espanya i 0,3% França). No és així en el sector dels autònoms,en què Espanya, amb el 4,4% de teletreballadors autònoms, i tot i haveraugmentat de manera important els últims anys, continua estant molt lluny dela mitjana europea (7,1%) i del 10% de França. Semblants són les dades peral sector de treballadors de "coll blanc", en què França (5,1%) s'aproxima a lamitjana europea (6,4%), però Espanya, amb el 3,6% del total de treballadorsteletreballant, se situa l'última de l'escalafó europeu (vegeu el gràfic 3.9).

Tal com hem comentat al primer capítol, a continuació ens centrarem enl'anàlisi de la realitat de tres àrees específiques que concreten l'àmbit territorialdel treball empíric d'aquesta tesi.

3.4.2. El teletreball en les regions estudiades

Si ampliem l'anàlisi més enllà de les dades estadístiques, veurem que nosempre aquestes xifres es corresponen d'una manera directa amb la realitat. Ladiversitat de definicions del teletreball i les diferents metodologies seguidespels països en l'obtenció de dades, i la posterior anàlisi, dificulten en gran

Gràfic 3.9. Percentatge d'obrers que teletreballen a la Unió Europea (2002)


12%

10%

8%

6%

4%

2%


120


manera la possibilitat de reduir-se a una simple anàlisi quantitativa. Per això,fer un estudi qualitatiu, que veurem més endavant, facilita la possibilitat demostrar una anàlisi molt més rica i global de la situació del teletreball en el casde les regions estudiades: el Québec i els programes europeus de promoció delteletreball a Ardèche i Catalunya.

3.4.2.1. El cas del Québec

En una societat amb problemes mediambientals (pol·lució, congestió detrànsit, etc.), el teletreball es veu com un element de solució important. El sudd'Ontario i la regió de Montréal (Québec) són les zones més densament pobladesi congestionades del Canadà. A la regió del Québec el 80,2% és població urbana,de la qual el 47,6% viu a la ciutat de Montréal; el 84,6% de la població d'Ontarioes considera població urbana, un 41,67% de la qual es troba a la ciutat deToronto.81 Davant d'aquesta situació, molts especialistes veuen en el teletreballun mitjà per reduir la congestió urbana i solucionar la necessitat de novesinfraestructures, que propiciessin una distribució més homogènia de la poblacióen territoris relativament propers i actualment poc poblats.

Les ambigüitats en les definicions i els diferents mitjans per aconseguir lesdades estadístiques dificulten les comparacions no ja entre països sinó fins itot en l'interior d'un mateix estat. El Québec, i en general Canadà, no són unaexcepció. No existeixen estadístiques unificades que tinguin en compte l'estatusde teletreballador o el teletreball, i per això cal referir-se a dades molt mésgenerals en les quals s'engloba tot el treball a domicili.

Segons el suplement de l'enquesta sobre la població activa "work arrangements"del 1991, el 5,8% dels treballadors canadencs treballaven a domicili, dada queaugmenta el 1996 i se situa en el 8,15% (Statistics Canada, 2002).82 Així, sibé les dades no mostren un augment tan important com el del període 1981-1991, en el qual es va duplicar el percentatge, sí que marquen una tendènciaimportant a l'alça considerant que el 2001 el domicili va ser el principal llocde treball d'1,5 milions de canadencs.

81. El 2002 la regió d'Ontario tenia 12.068.300 habitants, 5 milions dels quals residents a Toronto.De la mateixa manera, la regió del Québec tenia 7.455.200 d'habitants, 3.548.800 dels qualsresidien a Montréal (font: Stadistique Canada).82. És possible ampliar dades relacionades a: www.statcan.ca.

121


Malgrat l'augment del treball a domicili, diferents sondejos per al cas delQuébec mostren que només el 4% dels 203.750 treballadors a domicili sónteletreballadors (d'acord amb la definició feta anteriorment). Entre aquests, el58,8% són treballadors autònoms i el 41,6%, assalariats (CEFRIO, 2001b).

Un aspecte interessant que mostra l'estudi en l'evolució del teletreball ésque el 60% dels teletreballadors entrevistats ho eren des de feia més de dosanys, el 28% feia de sis mesos a dos anys i només l'11% ho eren des de feiamenys de 6 mesos. Aquest aspecte pot indicar-nos una tendència a l'alça peròno tan optimista com molts prediuen.

Les darreres xifres obtingudes mostren que el teletreball augmenta,principalment ateses les característiques pròpies del país. Canadà té un delsíndexs de professionals de la informació més elevats del món, després delsEstats Units. Les distàncies i les densitats de població fan que les distànciesa recórrer siguin molt grans, cosa que implica costos elevats en transport i temps.A més, la facilitat d'accés a la tecnologia ha afavorit la implantació del teletreball.Així, el 2002, l'estudi "Pisos Read" mostrava que dos terços de les llarscanadenques tenien un ordinador i el 50% d'aquestes més d'un. Segons StatisticsCanada, el 64% dels 12,3 milions de llars canadenques van utilitzar Internetde manera habitual durant el 2003.83

Al Canadà el Govern federal és l'empresari més gran de teletreballadors, ambmés de 5.000 persones ocupades. En concret, a la regió del Québec, diversosministeris de la funció pública han iniciat recentment la realització de projectespilot (el Ministeri de Finances, entre d'altres), mentre que d'altres continuenqüestionant-s'ho i la resta encara no se n'han preocupat en absolut (CEFRIO,2001a).

Exemple de l'interès general existent i del seu nivell elevat d'implantació ésla realització de projectes de recerca elaborats per diferents universitats i centresde recerca cofinançats per nombroses entitats (públiques i privades). Tots tenenper finalitat avançar en la comprensió del fenomen del teletreball al Québec,

83. És possible ampliar dades a Canadian Telework Association:www.ivc.ca/canadianscene.html.

122


i informar i aconsellar els sectors de decisió d'organitzacions públiques, privades,sindicats i la societat en general.84

Segons un estudi fet per Telework Canada, la llista d'organismes, empreseso institucions que fan en aquests moments teletreball ha augmentat de maneraimportant, i comptabilitza fins al 47% d'empreses que afirmen promoure opermetre el teletreball.85 La gran majoria d'aquestes empreses són en els primersestadis de la implantació del teletreball i de la reorganització del treball sotala forma de teleactivitats (telemedicina, videoconferència, teleensenyament,oficines mòbils, etc.). Empreses com HP, IBM, Xerox, Bell Canada i TelecomCanada han engegat nombrosos projectes en aquest camp i hi exerceixen ungran lideratge.

La fórmula de telecentres i oficines satèl·lit, aparentment bastant desenvolupadaals països europeus, principalment anglosaxons, està relativament poc representadaal Québec. Els Estats Units i algunes províncies canadenques disposend'experiències d'èxit que comencen a estar documentades i constitueixeninteressants fonts d'informació i d'aprenentatge per a la resta de països interessatsen la implantació del teletreball en l'organització empresarial.

Els resultats de la recerca feta pel Centre francophone d'informatisation desorganisations (CEFRIO) el 2001, dins del projecte: Télétravailler concilierperformance et qualité de vie, mostren que les característiques generals delsteletreballadors al Québec s'ajusten a la figura predominant a Europa: la d'unhome (el 58,8% dels teletreballadors davant del 41,2% de dones), jove (el 70%entre 26 i 45 anys), amb parella i un o dos fills (el 47% davant del 22,7% ambparella però sense fills i del 19,4% de solters), amb nivell universitari superior(el 60,6%) i que fa un treball de tipus intel·lectual o tècnic. Aquest "retrat robot"es matisa si s'aprofundeix en el perfil del lloc ocupat pel teletreballador i,d'aquesta manera, el percentatge majoritari de teletreballadors s'inverteix ipresenta el 67% de dones teletreballadores que ocupen llocs menys qualificats(telesecretàries, telefonistes, etc.) i que treballen exclusivament des del domicili.

84. Per ampliar la informació, vegeu publicacions de CEFRIO a:www.cefrio.qc.ca/pub_info.cfm.85. La llista dels organismes, empreses i institucions implicats pot ser consultada a la pàgina deCanadian Telework Association: www.ivc.ca/part12.html.

123


Com mostren Felstead i Jewson al seus treballs (1996 i 2000), aquestescaracterístiques generals són similars per a aquells països en els quals s'hanfet anàlisis d'aquest tipus, que mostren una diferenciació forta de les feinessegons el sexe, en què els homes sovint són professionals liberals autònoms iles dones treballadores d'oficina assalariades.

3.4.2.2. El teletreball a França i Espanya: l'aplicació dels programes europeus

En aquest apartat explicarem la situació de les TIC en el marc de la UnióEuropea, així com la incidència de la política comunitària en el desenvolupamenti la consegüent regularització de la societat informacional i les TIC.

Les experiències iniciades per la Unió Europea es remunten al 1980, èpocaen la qual es van posar en marxa programes i accions de política pública perafavorir i desenvolupar diferents xarxes i serveis d'informació. Programes comara ESPRIT (1984-1994), STAR (1986-1993 i 2000-2003),86 IMPACT (1989-1995), etc., s'han centrat en la recerca, la implantació i el desenvolupamentde tecnologia, xarxes i mercats de la informació a Europa. Malgrat tot, es tractavade programes "puntuals i sense visió estratègica global" (Riché-Magnier, 1995)que van facilitar l'emergència de xarxes, desenvolupades a Europa sota la formade nuclis aïllats poc homogenis, i que suscitaven l'actualització de tecnologiessense tenir en compte les necessitats socioeconòmiques a les quals havien dedonar resposta (Vidal, 1998). Tal com reconeixia el 1996 el director general dela DG XIII, M. Carpentier, "són les autoritats polítiques, fins i tot més que elsector privat, les que han concedit [a la societat de la informació] una importànciamediàtica", obeint a lògiques polítiques, fins i tot electoralistes.

A partir del 1993, gràcies a l'Informe Bangemann (1993) i al Livre Blancsur la croissance, la compétitivité et l'emploi (Delors, 1994), s'aclareixen leslínies bàsiques de la política europea. Es crea una estratègia comunitària queestableix un objectiu principal: la necessitat de relació directa entre les dificultatstrobades i el paper de les noves tecnologies per resoldre-les, seguint una políticahomogènia i federalista que eviti el desenvolupament de l'anomenada "Europa

86. STAR: Socio Economic Assessment Trends for the Digital Revolution. IST-1999-14122.www.databank.it/star.

124


a dues velocitats"; però si bé l'Informe Bangemann es declarava contrari a afavoriraquella dualitat de la societat europea, a la llarga s'ha mostrat poc explícit pelque fa a la noció de servei universal (Vidal, 1998).

D'aquesta manera, el 1994, el pla d'acció "Europe's way to the informationsociety: An Actino Plan" (CCE, 1994) defineix quatre línies d'acció principals,afirmant la política europea i dotant-la d'un nou caire social remarcable. Enaquest, la població, el territori, la diversitat cultural i lingüística de la novaEuropa plural adquireixen un paper primordial. Ja no representen un handicapa resoldre sinó més aviat un potencial que haurà de ser difós gràcies als nousserveis d'informació i comunicació. Es tracta de crear "una societat de lainformació a escala mundial, europea, nacional i regional [...] desenvolupantuna visió adaptada als múltiples aspectes socials i culturals" (CCE, 1995).

L'extensió del coneixement del teletreball va ser estimulada gràcies a unpaquet d'investigacions exploratòries i accions pilot iniciades per la Comissió,87

unint la transició d'Europa cap a la societat informacional amb les necessitatsde la nova flexibilització del treball.

Per a aquesta nova societat informacional, al servei dels ciutadans, es concreta,el 1996, l'informe Construire la société europénne de l'information pour tous(CCE, 1996a), en què es planteja un nou model europeu de caràcter marcadamentsocial. Malgrat la persistència del problema que comporta l'existència d'unesinfraestructures de caràcter privat i la necessitat d'un accés universal, el Llibreverd "Vivre et travailler dans la société de l'information: priorité à la dimensionhumaine" (CCE, 1996b) i la comunicació al Parlament Europeu Le service universeldes télécommunications dans la perspective d'un environnement pleinementliberalisé (CCE, 1996c) aporten noves línies de treball per aconseguir que lesregions desafavorides accedeixin a la societat informacional de manera universal,gràcies a la creació de xarxes i llaços intrainstitucionals basats principalment enla cooperació regional o "telecooperació", atorgant un paper central a les tradicionsde diversitat cultural, de democràcia política i d'economia de mercat.

87. Telework 1996: Actions for stimulation of transborder telework and research cooperation inEurope. Final Report. DGXIII B.

125


Segons un estudi de la Comunitat Europea (CEE, 1991), el teletreball vasorgir el 1963 al Regne Unit arran del desenvolupament de la utilització delsordinadors i llurs eines. Però no és fins al 1989 que la Comissió Europea esmentael teletreball per primera vegada, dins del context del programa de recerca sobretecnologia de comunicació RACE,88 en avaluar els possibles riscos (d'exclusió)i les oportunitats (de descentralització) que sorgien dels impactes econòmicsde les comunicacions avançades en àrees rurals i regions remotes.

L'anàlisi estratègica desenvolupada per la DG XIII en combinació amb la DGIV (agricultura) com a part de la reforma de la PAC (política agrària comuna),va identificar al teletreball com un contribuent potencial a l'extensió d'oportunitatsd'ocupació en àrees rurals. Així, posteriorment, el Llibre blanc de Bangemann(1994) considerava el teletreball com un dels principals canals pels quals lesTIC poden transformar les professions i generar ocupació en diverses regions,principalment en aquelles considerades en dificultats. Remarcava que el teletreballassociat a les TIC facilita no només la creació de noves empreses i serveis sinótambé crear un augment de la productivitat en aquelles ja existents.

Aquestes consideracions van dur a la creació del programa ORA RTD,89 i ala realització dels primers projectes de recerca enfocats al teletreball: PATRA90

(centrat en aspectes socials i psicològics) i MIRTI91 (que explorava les expectativesde negoci per mitjà del teletreball), entre d'altres.

Paral·lelament, el Llibre verd de la Comissió va crear un ampli debat a l'entornde la necessitat o no d'una nova legislació que protegís el teletreballador, debatque es va concretar el 1997 amb The labour market and social dimension ofthe information society, destinat al teletreball i que anunciava la realitzaciód'una consulta amb els agents socials sobre si era aconsellable, i en quinamesura, l'existència d'accions comunitàries per a la protecció dels teletreballadors.

88. RACE: Programa comunitari en el sector de les tecnologies de telecomunicacions, recerca idesenvolupament sobre tecnologies avançades de les comunicacions a Europa.89. ORA RDT: Opportunities for Applications of Information and Communication Technologies inRural Areas. DGXIII.90. PATRA: Psychological and social Aspects of Teleworking in Rural Areas. DG XIII.91. MIRTI: Models of Industrial Relations in telewok Innovation, DGXIII. Teletreball en Acció.www.telework-mirti.org.

126


Així, per afrontar el problema, la Comissió Europea va crear tallers de reflexió,principalment la DG V sobre "Teletreball i gènere a Europa" (estudi d'UrsulaHuws, 1996) i les DG XII i XIII sobre "La societat de la informació", quecompletaven el Llibre blanc de Delors (1994).92

Paral·lelament, els programes existents a Espanya, seguint les línies proposades,centren llurs accions en dona i teletreball, i desenvolupen iniciatives com ara"Mona Lisa" (a Castella i Lleó), "Minerva" (programa Empleo-Now a les IllesBalears), "Open emprendedoras" (a Navarra), "Del negro al verde" i "RED" (aAstúries; dos dels 11 projectes NOW de l'Estat espanyol pertanyents a la xarxaGEA), entre d'altres.93

Un altre dels projectes de desenvolupament europeu que connecta des delsinicis directament amb la societat de la informació i el teletreball són lesiniciatives LEADER.94 Aquests programes, que en l'actualitat es troben a la

92. Programa ECTF: Fòrum de la Comunitat Europea de Teletreball/Telemàtica.ENVIRON (Environmental Benefits & Impacts of Advanced Communication) i CLEAN (PotentialEnvironmental Benefits of Advanced Communications). Analitzen l'impacte mediambiental delteletreball.MITRE (Market Implementation of Teleworking in Rural Environments). Desenvolupament de nousmercats econòmics en àrees rurals d'Irlanda i el Regne Unit.OFFNET (Europen Networked Neighbourhood Offices). Estableix sistemes de gestió per aldesenvolupament de telecentres multiservei de barri.REGIODESK. Distribució d'informació a través d'un únic centre d'ajut connectat a una xarxa regionalde teletreball.RITE (Regional Infraestrucuture for Teleworking). Aplicacions de teletreball entre petits negocis dediferents estats membres que operen en una xarxa amb grans institucions públiques locals quevolen descentralitzar els seus serveis.TELDET: informació dels diferents projectes de teletreball als països de la UE. Projecte TELEURBA:projecte de la DG XIII a escala regional per avaluar els beneficis del teletreball sobre la descongestiódel trànsit urbà i interurbà.TELEWORK 1994/95.TWIN (Teleworking for the Impaired Networked Centres Evaluation). Centres de teletreball per a laintegració professional de treballadors discapacitats.WORKNET: projectes pilot de teletreball a empreses i petits negocis italians i francesos.93. Programa ARTE (ARTE/PYME). Programa nacional per a l'impuls dels serveis de telecomunicacionsen l'àmbit de les pimes gestionat per la DGTel.Iniciativa IRIS: Iniciativa Interregional per a la Societat de la Informació, amb la participació dela DG XIII i la DG XVI.94. LEADER: sigles en francès per a "Links between actions for the development of the ruraleconomy". Destinades a regions en desequilibri classificades segons objectius específics de la UnióEuropea (objectiu 1, 5b i 6, principalment). Per a més informació i exemples d'iniciatives locals,consulteu: www.rural-europe.aeidl.be/rural-es/index.html.

127


tercera promoció (LEADER I, LEADER II i LEADER+), presenten, entre els seusvuit punts clau per al desenvolupament dels espais rurals,95 quatre punts sobreel teletreball: activitats i treball; migracions i integració social i vocacional;avenços tecnològics, i competitivitat i accés al mercat.

Així, s'han iniciat diferents projectes de teletreball sota els "programesd'innovació rural" (mesura B), de "cooperació transnacional" (mesura C), aixícom de la Xarxa europea per al desenvolupament rural (mesura D).

L'objectiu principal és acostar les TIC a les activitats i els serveis querepresentin beneficis per als habitants de les regions rurals, de manera queaquestes innovacions siguin atractives i puguin ser acollides en futurs projectesde desenvolupament de les àrees rurals com l'actual LEADER+ (2000-2006).

L'interès de la Comissió Europea en l'anàlisi i l'estudi de les TIC, i en concreten el teletreball, ha estat important, si més no a nivell teòric, aspecte que haprovocat, en alguns casos, un excessiu entusiasme a l'hora de presentar-lo comun instrument de desenvolupament econòmic per a determinades regionsdesafavorides (zones rurals, zones de muntanya, zones insulars, etc.) (Lesmele,i Marot, 1994), i que implica un caràcter propiciador de l'ordenació del territorii del reequilibri en la repartició econòmica i social entre les regions.96

Així, les xifres no han anat paral·leles a les iniciatives i als esforços existents.Una enquesta de la Comissió Europea del 1994, que retratava el teletreball aEuropa, afirmava l'existència d'1,1 milions de teletreballadors a Europa (l'1%dels treballadors), però defensava que l'interès mostrat tant per treballadors comper empreses anava molt més enllà i dibuixava un futur realment positiu per al'avenç del teletreball.

95. Els 8 punts clau de les iniciatives LEADER són: mobilització de la població local i cohesiósocial; identitat i cultura de la regió; activitats i treball; imatge de la regió; migracions i integraciósocial i vocacional; medi ambient, gestió dels espais i recursos naturals; avenços tecnològics, icompetitivitat i accés al mercat.96. És possible consultar els estudis recents de la Comissió Europea sobre teletreball a:www.etw.org/2003/archive.htm.

128


Com s'observa a la taula 3.3, les dimensions d'aquest pretès interès delstreballadors pel teletreball, el 1994, distaven molt de la realitat actual, que hamostrat una evolució poc d'acord amb les expectatives, dada que porta a suposarun sobredimensionament del fenomen per part de les institucions europees, jaque, tot i el desenvolupament permanent a l'alça, no s'han aconseguit les fitesque es vaticinaven.

A França, determinats estudis de la Misió Télétravail comptabilitzaven el1995 prop de 16.000 teletreballadors i preveien un augment de fins a 300.000el 2003, si les condicions d'accessibilitat continuaven sent les mateixes(CEFRIO, 2001b). Paral·lelament, la Comissió Europea continuava en la sevalínia i afirmava la voluntat d'arribar als 10 milions de persones teletreballantl'any 2000.

La taula 3.4 mostra com l'evolució de les persones que treballaven a domicili,entre el 1992 i el 1996, a la Unió Europea, va anar lentament en augment ifins i tot en retrocés en alguns països, tendència semblant a la reflectida a lesestadístiques de l'any 2001 per al teletreball. La mitjana europea es mantéestable però existeixen grans disparitats entre els diferents països d'Europa(Felstead i Jewson, 2000). Tot i que aquestes xifres mostren una situacióconcreta, també denuncien la disparitat d'aquestes realitats, i principalment lesdiferències a l'hora de comptabilitzar i definir el concepte mateix. Així, algunspaïsos inclouen en les seves estadístiques els treballadores autònoms i elsteletreballadors assalariats, mentre que altres països fan la distinció.

País

Regne Unit

França

Alemanya

Espanya

Itàlia

Font: Comissió Europea. Projecte Teldet, Empírica, 1994.

% de teletreballadors

7,4%

7,0%

4,8%

3,6%

2,2%

Interès dels treballadorspel teletreball

43,5%

49,8%

40,5%

54,6%

45,4%

Interès de les empresespel teletreball

34,4%

39,3%

40,4%

29,6%

41,8%

Taula 3.3. Retrat del teletreball a Europa (1994)

129


* Xifres referents a les persones que passen la meitat o més del seu temps de treball al domicili.Font: Alan Felstead i Nick Jewson (2000).

País

Europa-12

Europa-15

Bèlgica

Dinamarca

França

Alemanya

Grècia

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Països Baixos

Portugal

Espanya

Regne Unit

1992

4,9

-

11,6

11,0

0,8

5,2

1,7

20,6

5,5

5,5

5,6

4,4

0,8

7,6

1993

4,2

-

11,3

10,3

2,6

5,1

2,3

19,5

5,1

6,9

6,4

3,9

0,7

2,7

1994

4,6

-

11,1

11,8

5,5

5,1

1,8

18,6

4,5

6,3

6,8

4,0

0,6

2,7

1995

-

4,6

10,8

11,0

5,4

4,1

1,6

18,2

4,6

6,9

6,8

3,7

0,6

2,6

1996

-

4,6

10,1

11,0

5,0

5,0

1,4

7,1

4,7

6,1

6,8

3,5

0,6

2,6

En general, segons les anàlisis aportades per la Comissió Europea als StatusReport on European Telework des del 1997, podríem assenyalar que a França(5%), així com a Itàlia (4,7%), el teletreball basat en el domicili representa unaproporció d'ocupació de teletreball lleugerament superior a la mitjana europea(4,6%), atès probablement que el caràcter centralitzat, complex i burocratitzatde les seves estructures institucionals no afavoreix o inhibeix la creació de formesmés lliures de teletreball a l'estil dels SoHos.97

Malgrat tot, i davant les iniciatives promogudes des de la Comissió Europea,les autoritats regionals han augmentat el seu interès en el teletreball i la societatde la informació, considerant-los un camí per estimular la creació d'ocupació iempreses a escala local. Un programa de "modernització de les administracions

97. SoHos: Small office and home. En la tecnologia de la informació, SoHo és un terme per designarl'entorn i la "cultura de negoci" que es desenvolupa en petites oficines o en el domicili. En l'actualitathi ha un gran nombre d'organitzacions, empreses de serveis i publicacions que donen suport a lespersones que treballen o tenen negocis en aquest entorn. El terme oficina virtual s'utilitza de vegadescom a sinònim.

Taula 3.4. Percentatge de treballadors de més de 15 anys que treballen al domicili a Europa(1992-1996)*

130


98. AETIC: Associació d'Empreses d'Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacionsd'Espanya.

públiques" forma part important de l'estratègia de les institucions per a la societatde la informació en el qual el teletreball es menciona explícitament com a partde les propostes de modernització.

Paral·lelament, Espanya, igual que altres països del sud d'Europa (comPortugal i Grècia), té una proporció de teletreball minoritària pel que fa alstreballadors d'empreses. Així, tot i que el nombre de teletreballadors es vaduplicar el 2003, passant de l'1,3% del 2002 al 2,9%, Espanya està molt persota de les xifres dels països nòrdics o dels Països Baixos (amb valors superiorsal 10%) (xifres d'AETIC,98 2004).

Països com Espanya, Portugal, Grècia o Irlanda estan encara a l'etapa deposada en marxa de proves pilot, sovint encapçalades pel sector públic, queacostuma a liderar la implantació de les TIC, a diferència dels països nòrdics onaquest paper l'acostuma a fer el sector privat. En la majoria de casos, els projectesrealitzats en grans companyies se centren en modalitats de treball molt concretescom ara el teletreball mòbil o pendular i el teletreball parcial a domicili.

Malgrat aquestes experiències, de caràcter reduït, les formes creixents deteletreball a Espanya són principalment de caràcter autònom. Petits grups deteletreballadors que constitueixen companyies distribuïdes, alguns acords limitatsi informals de teletreball entre pimes, o plans i projectes regionals de caràcterlocal, com els telecentres (Escobar, 1998).

Segons la Comissió Europea, el teletreball a Espanya s'inhibeix per l'existènciad'una legislació obsoleta, basada en models i normes de la societat industrial,i principalment per les barreres mentals existents entre la major part de lapoblació i principalment entre els empresaris. En l'actualitat, sis de cada deuempresaris desconfia del teletreball, perquè considera que redueix la productivitati el control sobre els treballadors. Fet que explica que només una de cada sisempreses espanyoles (16%) ofereix als seus treballadors la possibilitat d'accedirals arxius interns de l'empresa des de casa, factor que dificulta la possibilitatd'establir-se en teletreball i actua com una barrera per a l'avenç del treball adistància (Telefónica, 2005).

131


En aquesta línia, per promoure les noves formes de treball, a distància iflexible, cal que les pimes, que agrupen el 80% dels llocs de treball, comencina fer servir les TIC i adquireixin consciència dels avantatges del teletreball enel seu sentit més ampli. Malgrat tot, l'actitud davant el teletreball variasubstancialment en relació amb la grandària de l'empresa, i són les grans firmes(de més de 400 treballadors) les que més l'afavoreixen.

3.5. Avantatges i inconvenients del teletreball per als diferents agentsimplicats

El teletreball, concepte mal entès en alguns casos, i tractat amb pocaprofunditat en la majoria, s'ha convertit en un mite en què es barregen sentimentsi interessos contradictoris en funció de l'enfocament adoptat. Així, presentatcom la panacea per a un ampli espectre de les professions liberals o com unapossibilitat de futur per a les zones rurals, passa a ser un gran monstre de ladesestructuració laboral i sindical o l'emblema del retorn a l'àmbit domesticofamiliar(Goldfinger, 1998).

Per aquest motiu, en aquest apartat començarem analitzant la imatge quehabitualment es divulga del teletreball per passar a explicar els possiblesavantatges que es presenten per als diferents agents implicats (teletreballador,empresa, societat), i finalment exposarem els desavantatges d'una forma global.

3.5.1. La imatge del teletreball

La premsa té un paper essencial en la creació, la difusió i el desenvolupamentdel que considerem temes clau d'una època, així com dels grans mites del quedifícilment comprenem. Així, el teletreball no s'ha escapat a aquest procés, iha passat per diferents etapes i ha pres més o menys cos en funció del tractamentque s'ha donat al fenomen.

L'anàlisi de centenars de retalls de la premsa nacional i local de les regionsanalitzades en aquest estudi (el Québec, França i Espanya), des del 1997 finsals nostres dies, mostra com el tractament, tot i mostrar certa evolució, segueixsent variat i poc estricte.

132


El gran nombre d'articles centrats en la temàtica d'Internet i la falta de rigoren la relació existent entre Internet i teletreball, que els presenta com a elementspretesament independents, mostra el perill que la manipulació o simplementla confusió poden tenir com a elements de desinformació a l'hora de presentartemes nous en un àmbit de divulgació, arribant a crear falses expectatives endeterminats sectors de la població a la qual s'adrecen.

Malgrat tot, alguns temes principals semblen haver evolucionat en un sentitpositiu, com ara la definició del teletreball i de les teleactivitats, el perfil delteletreballador, les seves possibles funcions en el futur i els avantatges iinconvenients que presenta.

Per poder delimitar aquesta evolució ens hem centrat en l'anàlisi d'algunesde les revistes especialitzades, així com dels articles apareguts entre el 1997i el 2003 a la premsa generalista de cadascuna de les zones d'estudi,99 i enalguns projectes recents d'instituts europeus100 que mostren que, en conjunt,els temes són extremadament variats i cobreixen quasi totalment el conjunt delfenomen, però amb desigual profunditat.

La premsa generalista ofereix poc interès quant a les experiències d'altrespaïsos, i se centra (com en el cas del Cyberpaís a Espanya) en aquelles notíciesque comporten la integració d'innovacions en l'àmbit local (com el cablatge,l'expansió d'Internet, etc.). Únicament les publicacions especialitzades (comel cas de la revista Télétravail magazine, desapareguda recentment, oMundoteletrabajo)101 centren els seus articles en l'anàlisi d'aquells aspectes,considerats específics, que afecten tot possible teletreballador, com els nombrososobstacles d'ordre jurídic, econòmic, polític o social del fenomen.

99. Per fer el dossier de premsa ens hem centrat en revistes com: Télétravail magazine (França),Le Monde Diplomatique (edició espanyola i francesa), Le Monde, Cyberpaís (Espanya), EnRedando(Espanya), i Entreprise & Carrières.100. Un exemple és el francès Eurotechnopolis Institut, que ha fet durant els últims anys diferentsestudis sobre el tema. www.franceweb.fr/eurotechnopolis.101. Mundoteletrabajo. Revista digital mensual que es pot consultar en línia a:www.mundoteletrabajo.com.

133


En aquest punt, les anàlisis difereixen segons el sector en el qual se centril'estudi. Molts articles especialitzats, fins i tot nombroses monografies,102 secentren en els avantatges i els inconvenients per a cadascun dels implicats:l'empresa, el teletreballador i la societat. La mateixa Comissió Europea, a travésde l'"Eurobaròmetre" i les seves publicacions anuals Status report of e-work,mostren els últims resultats dels efectes del teletreball a la Unió Europea,principalment des del punt de vista dels teletreballadors, com podem veure algràfic 3.10.

Un nombre menor d'estudis dediquen part del seu treball a analitzar elspossibles efectes del teletreball en el cas de l'empresa que el posa en marxa i,en últim terme, per a la societat que l'acull.

3.5.2. Avantatges per a l'empresa

La taula-resum 3.5 (p. 139) ens mostra el gran nombre d'avantatges ques'han concretat per a les empreses, en comparació amb les enunciades per alsteletreballadors o la societat en general.

102. És interessant veure l'evolució d'elements i apreciacions de la gran varietat d'aspectes que hananalitzat els últims anys els mitjans francòfons, anglosaxons i espanyols. Vegeu D'Amours (2001);Padilla (1998); Schneider (1997); Gray (1995); Ortiz (1995); Lesmele (1994), i Breton (1993).

Font: elaboració pròpia a partir d'Eurobaròmetre, tardor 2001.

Gràfic 3.10. Efectes del teletreball (2000)(% de població activa que teletreballa regularment o ocasionalment)

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Menor contacte social

Disminució del temps de transport

Major sensació d’autonomia

Major conciliació vida professional/vida privada

Major productivitat

17,6%

41,9%

42,8%

46,3%

67,3%

134


Si ens fixem en el gràfic anterior (gràfic 3.10), i seguint la línia d'anàlisi denombrosos autors,103 un dels principals avantatges que s'assenyala en un primermoment és l'augment de la productivitat, que alguns estimen entre el 10 i el40%. Aquest factor, assenyalat fins i tot pels mateixos teletreballadors, s'explicitaen un pretès avantatge directe per a l'empresa i els clients dels teletreballadors.Àmpliament esmentat i presentat com una de les grans panacees del teletreball,l'augment de la productivitat apareix més sovint com un element purament teòricque no pas com una constatació en la pràctica quotidiana dels teletreballadors,atès que no totes les experiències mostren aquesta tendència.

Així, com veurem més endavant, els teletreballadors entrevistats en la majoriad'estudis no assenyalen l'augment de la productivitat com un dels avantatgesprincipals. Aquest aspecte és difícilment constatable de manera directa pelsteletreballadors, i fins al moment les empreses no s'han dotat dels mitjansnecessaris per poder comptabilitzar els guanys directes d'aquest possible augment.

En la majoria de casos, l'augment de la productivitat va directament relacionatamb el nou mitjà de treball en el qual es troben (reducció de sorolls, interrupcionsdels companys, desplaçaments...) i amb la possibilitat d'horaris flexibles queafavoreixen la utilització d'aquells moments en què l'individu és més productiu(CEFRIO, 2001b).

Així, l'augment de la productivitat es pot observar en diferents casos a travésd'efectes indirectes com ara l'augment de la satisfacció del teletreballador, lareducció de l'absentisme i els retards, o fins i tot en una permanència mésàmplia dels professionals a l'empresa i una millor relació amb els clients.

La retenció de bons treballadors, que si no existís la possibilitat del teletreballpodrien veure's obligats a abandonar l'empresa, i la millora d'oportunitats a l'horade seleccionar personal sense problemes de distància física, son altres avantatgesque es plantegen els empresaris a l'hora d'implantar el teletreball en les sevesorganitzacions. Aquestes situacions es donen principalment en el cas delstreballadors especialitzats, que redueixen, amb la seva permanència, costos de

103. Per ampliar informació sobre les noves formes de treball i l'augment de la productivitat, vegeuKurland (1999) i Bailey (2002).

135


selecció, contractació i formació. Amb el teletreball, l'empresa ofereix unaorganització de treball més atractiva, flexibilitzant horaris i evitant desplaçaments,que en alguns casos farien impossible la contractació de determinats especialistes.

Al llarg dels anys vuitanta, els empresaris consideraven el teletreball com unmitjà per reduir costos en espais d'oficines, principalment en el cas d'aquellesempreses situades al centre de les grans ciutats occidentals. Malgrat tot, a poca poc s'ha constatat que la reducció de costos derivada de la disminució d'espaisd'oficines no es mostra com un element definitori.

En els casos dels assalariats que pertanyen a una plantilla, que han passatper decisió de l'empresa a teletreballar a casa, el cost d'instal·lació delteletreballador a domicili pot arribar a ser tan important com el que representavael lloguer de les oficines, si bé s'amortitza àmpliament a curt termini. La reduccióde costos s'aprecia de manera més clara quan el projecte de posada en marxadel teletreball afecta una gran part de l'empresa. Empreses com IBM, que hadesenvolupat el teletreball com una forma organitzativa principal, afirmen quehan reduït els seus costos de manera considerable, arribant al 55% en algunsdels departaments (Greengard, 1994).

La situació canvia en el cas dels teletreballadors independents quan l'empresario el client no sufraga aquests costos i, per tant, la subcontractació afavoreixl'empresari.

Un altre aspecte important és la flexibilitat d'horaris. Aquesta flexibilitats'assenyala com un avantatge tant per al teletreballador com per a l'empresa.Així, l'individu es beneficia d'horaris variables, adaptables a les seves necessitats,mentre que les empreses disposen d'horaris desconcentrats, més amplis, i queafavoreixen l'ampliació de la seva oferta de serveis. Determinades empresesmultinacionals aprofiten els diferents fusos horaris existents entre països perarticular grups de treball (group-ware). Als Estats Units, treballant a la vegadaa la costa est i a l'oest, és possible disposar de jornades d'11 hores senseaugmentar la jornada laboral normal (Benchimol, 1994).

3.5.3. Avantatges per al teletreballador

Si és difícil quantificar els avantatges per a l'empresa, la qual veu directamentels resultats, és molt més complicat pel que fa als teletreballadors i principalment

136


en el cas dels que treballen per compte d'altri. Les diferents postures fins almoment posen de manifest un alt grau de consens en el fet que és beneficiósper als empresaris, perquè estalvien considerablement despeses generals; noobstant això, aquest consens no es dóna plenament en relació amb elsteletreballadors, camp en què el debat continua (Ortiz, 1995).

El primer avantatge que assenyalen els teletreballadors és l'augment dellibertat i flexibilitat horària. La possibilitat d'organitzar el temps de treballsegons la situació personal, l'estat d'ànim o els millors moments de creativitatés un dels grans beneficis del teletreball. No estar subjecte a horaris estrictesno vol dir caure en la irresponsabilitat o la falta de compromís.

Molt al contrari, la majoria de teletreballadors entrevistats (com veurem enel capítol 5, p. 250) assenyalen aquest aspecte com un incentiu del compromísi l'autocontrol. Disposar dels diferents moments del dia per fer el més adequatreverteix en una productivitat més elevada en els espais de temps dedicats acada activitat i, per tant, en un ampli sentiment de satisfacció. Aspecte tambéassenyalat com un avantatge important, atès que proporciona un cert sentimentd'orgull i satisfacció personal davant el resultat d'un treball considerat personali en ocasions de caràcter creatiu.

En molts casos, aquesta flexibilitat s'aprofita per compatibilitzar de la millormanera possible els diferents espais de vida, principalment la vidadomesticofamilliar i la professional. En el cas de les dones, com mostrava Baylinael 1996, el 94% de les treballadores del sector tèxtil a domicili, a Espanya,manifestaven que aquesta flexibilitat els permetia realitzar dues o més activitatsalhora (Baylina, 1996).

Malgrat tot, la majoria de teletreballadors coincideixen a assenyalar queaquesta mateixa flexibilitat ha d'anar acompanyada d'un gran sentit d'autocontrol,capacitat d'organització i compromís amb els objectius marcats. Això no impedeixque en nombrosos casos s'assenyali l'existència de moments durs en què elmateix teletreballador s'autoexplota fent jornades summament llargues peraconseguir objectius, marcats possiblement sense planificació o fora d'aquesta.

Aconseguir conciliar els diferents temps de vida i satisfer els objectiusestablerts implica un descens del nivell d'estrès. Tant per la satisfacció personalcom per la reducció dels temps de transport i desplaçament, que en molts casos

137


porten a la necessitat d'invertir diverses hores al dia en el trajecte del domicilial lloc de treball. En aquest cas també apareixen els avantatges econòmics, atèsque la reducció de desplaçaments (o la seva realització en horaris més adaptatsfora de les hores punta) pot afavorir la reducció de costos de transport, l'atencióde les persones que ho necessiten a la família (nens o persones grans), i fins itot de despeses provocades per problemes laborals de salut.

Per als treballadors qualificats autònoms, principalment, el fet de teletreballarpot comportar un augment d'ingressos per la contractació directa a través declients i, en aquest sentit, una capacitat més gran de promoció i accessibilitatal mercat de treball.

En el cas dels teletreballadors de menys qualificació, la situació d'autònomsfora d'una empresa no sempre afavoreix les relacions exteriors.

En determinades ocasions, la necessitat de complir els objectius, portar lacomptabilitat de la pròpia empresa, gestionar els clients, etc. pot comportar unasituació d'estrès i la necessitat d'autoregular les activitats a realitzar, en detrimentgairebé sempre d'elements importants com la promoció i la formació.

3.5.4. Avantatges per a la societat

Tant des del punt de vista social com de l'individual, la reducció delsdesplaçaments és assenyalada per la majoria dels teletreballadors com un delsavantatges més importants. Segons Benchimol (1994), a la societat li interessapromoure el desenvolupament del teletreball en la mesura que limita elsdesplaçaments que envaeixen les xarxes de carreteres i els mitjans de transporta les hores punta, ocasionant pèrdues de temps, un increment de la pol·luciói del consum d'energia. Així, l'augment del teletreball comportaria la reduccióde la congestió urbana i interurbana en les hores punta, la reducció de la pol·luciói fins i tot de les malalties derivades de l'estrès.

De la mateixa manera, el fet de no ser imprescindible una presència físicaal centre de treball facilitaria la redistribució territorial del treball i possibilitariala deslocalització o relocalització de les ocupacions cap a regions econòmicamentdesafavorides.

138


La reducció de desplaçaments facilitaria la possibilitat d'instal·lar-se en zonesmés allunyades dels centres urbans, fins i tot en zones rurals, cercant una millorqualitat de vida. Aquest fenomen significaria la reducció de les infraestructuresnecessàries als nuclis més habitats, i promouria la construcció de nous serveisque equilibressin el territori en zones més allunyades o menys densamenthabitades.

Sempre que hi hagi una intenció política favorable, aquestes actuacionsimplicarien una nova redistribució dels efectius poblacionals i, per tant,d'infraestructures socials i econòmiques. Aquesta redistribució es donariaprincipalment en cas de promoure el teletreball a temps complet, així com elteletreball autònom, atès que en tots dos casos la reducció de desplaçamentsés molt més significativa (Bussière, Lewis i Thomas, 1999).

Aquest mateix avantatge pot significar més accés al món laboral per a undeterminat grup de persones amb dificultats en el mercat de treball: personesamb discapacitats o mobilitat reduïda. La reducció dels desplaçaments i lapossibilitat de treballar des del domicili poden facilitar la integració en llocs detreball qualificats per als quals no és imprescindible una presència permanenta l'empresa.

Un altre aspecte positiu del teletreball en l'àmbit social és la possibilitat defacilitar l'articulació de les responsabilitats parentals i professionals, augmentantla dedicació a la família i principalment als fills. Poder planificar horaris flexiblesmillora les possibilitats d'atenció i dedicació als fills.

Malgrat tot, com mostren diferents estudis (Felstead i Jewson, 2000), existeixel risc que siguin majoritàriament les dones i no els homes, tot i dur a termeteletreball, les que consagrin un nombre més elevat d'hores a les responsabilitatsfamiliars. D'altra banda, l'oferta actual de teletreball en el món laboral és escassai encara constitueix una alternativa poc desenvolupada per aconseguir l'articulacióocupació-família (Tremblay i Amherdt, 2000).104 A la taula 3.5 podem veurela síntesi dels principals avantatges atribuïts al teletreball.

104. Sobre la planificació i la reducció del temps de treball i la seva importància quant a laconciliació de la vida familiar, l'ocupació i la vida personal, són interessants els estudis fets alQuébec per Diane-Gabrielle Tremblay i el seu equip (Tremblay, 1997, 1998a, 1998b i 2000).

139


En funció del sector que fa l'anàlisi, els possibles avantatges no apareixeni sorgeixen nous dubtes i desavantatges. Així, els actuals discursos delspoders públics recorren a aspectes diversos, confonent els interessos delsdiferents actors (empresaris, sindicats, treballadors i la societat en general),per dur a terme accions i programes concrets presentats sota "els possiblesavantatges ecològics", de reducció de costos, estalvi de temps, augment dela flexibilitat, etc.

Avantatges globals

• Avantatges ecològics:

• Reducció de contaminacióatmosfèrica.• Estalvi d'energia (combustible).• Reducció de congestió del trànsit.

• Avantatges socials:

• Augment de la qualitat de vida.• Noves oportunitats de treball.• Accés al mercat laboral delsdiscapacitats físics, presos, donesamb càrregues domèstiques.• Evitar la desertització de lesregions rurals.

Taula 3.5. Avantatges del teletreball segons els diferents agents implicats

Font: Elaboració pròpia a partir de Villanueva (1996) i Haicault (1998).

Avantatges per a l'empresa

• Reducció de costos generals(espai, desplaçaments,manteniment).• Reducció de costos salarials(treballs subcontractats, per peça,per projecte).• Reducció de l'absentisme.• Augment de la productivitat (del10 al 40%).• Augment de la qualitat del treballi de la seva eficiència.• Manteniment del personal icaptació de personal interessant pera l'empresa.• Dotar l'empresa d'un esquemainicial d'informàtica distribuïda.• Possibilitat de descentralitzacióde les activitats.• Estructura més flexible.• Millora de la comunicació al'empresa.• Potenciar el treball per ordinador.• Atenuació de la presència sindical.• Augment del just in time.• Optimització de la gestió del temps(amb group-ware)

Avantatges per al treballador

• Estalvi econòmic (transport, salut,atenció dels nens...).• Estalvi de temps.• Flexibilitat horària.• Accessibilitat al mercat de treball.• Més satisfacció amb el treball.• Menys nivell d'estrès (depèn delscasos).• Augment del nivell d'ingressos (enel cas de treballadors qualificats).

140


3.5.5. Inconvenients del teletreball

Tot i els elements anteriorment assenyalats, recents publicacions de sindicatsi associacions de teletreballadors105 mostren una realitat diferent. Per això, enaquest apartat analitzarem els possibles problemes que pot crear el teletreball,principalment associats al treballador i a la seva relació amb l'empresa: pèrduade l'atmosfera d'equip, pèrdua del control, aïllament, precarització, possibleexplotació i autoexplotació, etc., aspectes que podem veure resumits a la taulasegüent (taula 3.6):

105. Les associacions de teletreball o e-work existents a Europa poden consultar-se a l'annex 10.106. Vegeu D'Amours (2001); Padilla (1998); Schneider (1997); Baylina (1996); Gray (1995);Ortiz (1995); Lesmele (1994), i Breton (1993).

Un dels primers inconvenients que nombrosos estudis106 assenyalen és queel teletreball comporta un alt risc d'aïllament i soledat.

Queda clar que ser teletreballador significa grans dosis de compromís iresponsabilitat: "és veritat que la capacitat de treballar només durant un certperíode de temps sense rebre les reaccions contínues dels altres companys

Inconvenients per a l'empresa

• Pèrdua de control sobre el teletreballador.• Pèrdua de comunicació informal.• Pèrdua de l'atmosfera d'equip.• Pèrdua de l'aprenentatge informal.• Aparició de problemes tècnics.• Pèrdua de seguretat en la informació.

Taula 3.6. Inconvenients i riscos del teletreball

Font: elaboració pròpia a partir de Villanueva (1996) i Haicault (1998).

Inconvenients per al teletreballador

• Aïllament.• Possible explotació per part de l'empresari.• Facilita la creació de llocs de treball precari,inestable.• Increment de l'estrès (en funció del tipusd'organització).• Problemes de protecció social i laboral.• Necessitat de presa de decisions compromeses ensolitari.• Reducció de la imatge i l'impacte personal al'empresa.• Dificultat de promoció.• Despeses complementàries de calefacció, electricitat,telèfon, en un espai adaptat suplementari.• Hores extres no remunerades.

141


d'oficina requereix molta tenacitat" (AET, 2001), i aquests vincles són difícilsde sostenir si la relació és llunyana i poc assídua, tot i que a distància treballar"sol" no vol dir treballar en soledat absoluta (Giles, 2001).

La mateixa Associació Espanyola de Teletreball (AET) reconeix que "no esdubta de la importància de la relació física entre els éssers humans però quans'afirma que el teletreballador 'està sol', el que es manifesta és un grandesconeixement d'aquesta situació, que s'ha de viure per comprovar la inexactitudd'aquella afirmació. Acusen el teletreball de generar soledat i soledat és el quepatim en aquesta societat tan individualista". "La xarxa aporta capacitat decomunicació i de relació entre les persones. L'angoixa i la soledat no són unacaracterística específica del teletreball. Es produeixen en la mateixa mesura enel treball presencial, i depenen del tipus de treball que es faci, independentmentde la forma de fer-lo, presencialment o teletreballant", defensa l'AET.

D'altra banda, per a molts treballadors, el fet de no treballar a l'empresa creaun sentiment de desvinculació i s'altera el compromís que s'havia establert ambl'empresari.

La irrupció de la nova economia ha generat una nova forma d'actuar. SegonsJavier Fernández, expert de Soluziona Management Consulting, "és necessària laplena personalització de les relacions empresarials, que la companyia pensi enel treballador de forma individualitzada i, per tant, per a la plena implantació delteletreball calen programes d'assistència a les oficines reals de l'empresa; dinàmiquesde comunicació interna diària via correu electrònic, programes de formaciópresencial especialitzats, etc.". Aquest últim és un altre dels aspectes que influeixenactualment en el desenvolupament del teletreball per partida doble.

D'una banda, la formació dels treballadors, en molts moments informal gràciesal contacte amb els companys de treball, desapareix gairebé per complet en elcas del teletreball. El desenvolupament de coneixements per intercanvi informalno està previst en el nou sistema de treball. Es plantegen, en alguns casos,noves formes de comunicació, com ara xats, fòrums de discussió, etc., mètodesque pertanyen a l'ensenyament a distància.107 De l'altra, la formació delsempresaris, o dels comandaments intermedis, responsables de la gestió delsteletreballadors amb els quals es relacionen, és un altre punt dèbil a l'hora

107. Per aprofundir en el tema, vegeu Henri (1992a i b) i Tremblay (2001).

142


de facilitar el desenvolupament del teletreball. Segons Vandercammen (1996),els problemes de gestió a distància dels teletreballadors frenen seriosament laprogressió d'aquesta forma de treball. En la majoria dels casos els responsablesde la gestió no reben una formació precisa sobre la gestió quotidiana a distància,cosa que complica les seves tasques habituals.

En l'àmbit social, el debat va molt més lluny i se centra en el perill quecomporta l'augment en la contractació de teletreballadors autònoms per part deles empreses i la consegüent subcontractació de serveis. Sindicats, institucionsformatives i investigadores es preocupen per la pervivència del treball assalariat,per la relació directa del treballador com a treballador de l'empresa. Algunsconsideren que el teletreball pot conduir, en últim terme, a la reconsideraciódel treball assalariat: en concret, a la reconsideració de les condicions de treballque prevalen quan existeix una relació contractual.

Cal assenyalar que aquest fenomen no pot donar-se en el cas delsteletreballadors que formen part de la plantilla i han estat deslocalitzats als seusdomicilis per fer-hi teletreball; per contra, es dóna en gran mesura en aquellesempreses que han transformat les seves pràctiques de gestió recorrent cadavegada més a la contractació de teletreballadors autònoms en lloc de contractartreballadors assalariats amb un vincle directe amb l'empresa. (En el cas delQuébec, els sondejos indiquen fins a un 58% d'autònoms entre els teletreballadors.)(CEFRIO, 2001b).

Aquest aspecte no afecta únicament les possibles condicions de treball delsteletreballadors, sinó que incideix directament en el nivell de sindicació d'aqueststeletreballadors autònoms, sempre molt inferior, i empitjora les seves posicionsen cas de possibles problemes amb les empreses.

La manca de legislació i l'actual buit legal en els àmbits laboral i fiscal fanque el teletreball es presenti com el possible causant d'una dualització entretreballadors assalariats i teletreballadors. Les diverses condicions de treball iremuneració comporten una diferenciació entre els dos tipus de treballadors(Felstead i Jewson, 2000), difícil de mostrar, atès que majoritàriament es tractade treballadors amb diferents tipus de contractació. La precarització és unelement que sorgeix ràpidament, atès que nombrosos teletreballadors sóntreballadors autònoms i disposen de condicions de salari i de treball inferiorsa les persones que tenen un treball assalariat, tot i ocupar categories professionals

143


comparables. Les noves tipologies de treballadors autònoms (dissenyadors depàgines web, traductors, redactors, etc.) no tenen salaris comparables als queabans tenien els autònoms de professions liberals, principalment masculines,com ara dentistes, advocats, metges, arquitectes, etc. (Tremblay, 1997).

D'aquesta manera, alguns investigadors assenyalen que el teletreball no seriamés que el reflex del que passa de manera generalitzada al mercat laboral, ésa dir, la segmentació o divisió entre el gruix d'ocupacions estables, benremunerades, i les ocupacions no estàndard, sovint precàries i poc remunerades(CEFRIO, 2001b), que poden dur a l'explotació del col·lectiu de mà d'obramenys qualificada.108

Pel que fa a la possibilitat d'integració en el món laboral de persones ambdiscapacitats i falta de mobilitat, alguns autors assenyalen el perill que potcomportar el teletreball com un pas enrere en la integració d'aquestes persones.D'aquesta manera, el difícil i llarg procés dut a terme pels diferents col·lectiusafectats pot veure's alentit si aquestes persones tornen a ser recloses a casaseva just en el moment en el qual es comencen a donar les condicions necessàriesd'accessibilitat i adaptació de determinades empreses a aquest tipus de llocsde treball.

El mateix passa en el cas de les dones, presentades com les principalsbeneficiàries del teletreball, pel que fa a la proposta d'una possible conciliacióde la família i l'esfera domesticofamiliar i el manteniment de la carrera professional.En aquest cas, el risc és múltiple atès que, si no és una opció voluntària, potrelegar la dona a un nou aïllament social, privant-la de l'esfera social professional,principalment en el cas d'aquells grups de mà d'obra menys qualificats.

Com veiem, la majoria de desavantatges o inconvenients són per alteletreballador o per a la societat en general. Malgrat tot, els ocupadors, ja siguinempreses o clients, es continuen mostrant reticents pel que fa a diversos aspectesque consideren desavantatges. Així, la dificultat de control dels horaris mostrala permanència d'una mentalitat empresarial basada en el control i la presènciafísica, lluny de la possibilitat de treballar per objectius, comptant amb elcompromís dels treballadors. Aquesta tendència inhibeix i dificulta la creació

108. Nombrosos autors assenyalen aquest perill de precarització i explotació, com es pot veure a Chapmanet al. (1995); Christensen (1988, 1989); Huws (1994, 1996); Olson (1989a i b), i Pratt (1984).

de nous mitjans de motivació, i pretén presentar aquest aspecte més com undesavantatge que com una falta d'adaptació de l'empresa a les noves situacions.

Paral·lelament, la implantació i l'ús de les TIC a les empreses ha posat aprova els mitjans existents i la necessitat de crear solucions tant tècniques comimaginatives a problemes com ara la confidencialitat de la informació, la propietatintel·lectual d'una empresa, etc.

La llista d'inconvenients podria ser molt més gran si es formalitzen els moltsdubtes i temors que, tant per part de les empreses com dels teletreballadors,hem anat descobrint en el treball de camp, a mesura que es desenvolupa elteletreball i apareixen noves situacions.

Així en el cas dels teletreballadors per compte d'altri: Qui posa els mitjans,el treballador o l'empresari? Per a les empreses, els teletreballadors i els sindicats:Com s'han de tractar els accidents laborals? (Com separar treball i vida privadasi s'és a casa?). Com evitar l'explotació de menors? (a través de la xarxa no sesap quina edat és té, ni qui treballa, en quines condicions, amb quina formació).Per a les associacions de professionals que teletreballen: com coordinar el treballentre els diferents socis?; hi ha d'haver algun tipus de quota?; com traspassarel treball, o part, a un altre soci? (a través de contracte, d'acord?); com evitarla competència entre socis?

Efectivament, són molts els dubtes, i a mesura que el teletreball es desenvolupacom una activitat important els casos augmenten i, per tant, la varietat desituacions de conflicte. Per això ens ha semblat interessant analitzar els aspectesjurídics en què es pot emmarcar el teletreball, i veure fins a quin punt s'adaptena aquesta nova organització laboral.

3.6. Aspectes jurídics: en quin context cal situar els nous modelsd’organització?

En el context general del teletreball que hem dibuixat apareix la imatge delque sembla que és una nova figura laboral emergent, la dels treballadors autò-noms en línia, els que Thomas Malone109 anomena "e-lancers". Aquests

144


109. Thomas Malone és fundador i director de la iniciativa MIT "Inventing the Organizations of the21st Century" (Sloan School of Management) anomenada e-lancers. Vegeu: ccs.mit.edu/Tom.html.

145


professionals utilitzen les noves tecnologies per llogar els seus serveis a empresessense estar contractats i sense tenir-hi vincles fixos. El contacte amb la companyiaes manté fins acabar un projecte determinat, moment a partir del qual esdevenennovament agents independents.

3.6.1. Estatus jurídic del teletreballador i del seu lloc de treball

Malgrat tot, el teletreball és una forma d'organització del treball i, per tant,no està considerada com una categoria jurídica diferent, fet que comporta lanecessitat d'aplicar les lleis del treball existents, fent-hi les adaptacionsnecessàries. Com que no existeix un marc jurídic propi per al teletreball, enlínies generals s'ha considerat pertinent aplicar determinades regles pròpies deltreball a domicili (Benítez i Padilla, 1999).

La no llunyana adopció per part de l'OIT de la Convenció núm. 177110 sobreel treball a domicili, i la Recomanació núm. 184 sobre el treball a domicili, aixícom les lleis (la majoria de dret nacional) adoptades a França i altres païsosd'Europa (Bèlgica, per exemple), inclouen regles que s'han aplicat al teletreball.Malgrat tot, la tradicional relació del treball a domicili amb els treballs manualspoc qualificats i sense grans necessitats tècniques mostra clarament que no ésel context jurídic més adequat per determinades activitats. Per això la inclusióde la majoria del teletreball com a treball a domicili feia necessària una protecciólegislativa i social urgent que molts actors socials reclamaven ja el 1990.111

A falta d'un marc jurídic més global, des del juliol del 2002 el teletreballdisposa de l'Acord marc europeu sobre teletreball,112 consensuat amb la DireccióGeneral d'Afers Socials i Ocupació de la Unió Europea, signat per les patronalsi els sindicats europeus (CES, UNICE/URAPME i la CEEP). Aquest Acord és elprimer adoptat per la via voluntària que assenyala l'article 139 del Tractat sobrela Unió Europea. Amb aquest es pretén donar cobertura als teletreballadors imarca els diferents aspectes específics del teletreball: caràcter voluntari, proteccióde dades, vida privada, salut i seguretat, formació, drets col·lectius, equipament,organització, etc. (ETUC, 2002).

110. OIT (1996). Convenció núm. 177 sobre el treball a domicili i Recomanació núm. 184, quecompleta la Convenció. Ginebra.111. De Villegas (1990), «Le travail à domicile: une protection sociale est indispensable», Revueinternationale du travail, 129.112. Framework agreement on telework. www.ugt.es/teletreball/teletreball.pdf.

146


Malgrat tot, s'ha de tenir en compte que no és una llei ni un article específicde l'Estatut dels treballadors, però mostra l'interès de donar resposta a unanecessitat creixent en la nova organització del món laboral.

En l'àmbit de cada país no existeixen lleis consolidades que emparin o tinguinpresent el teletreball. En el cas d'aquells països en què n'hi ha, s'apliquen deforma directa les lleis que regulen el treball a domicili. Si bé, com veurem acontinuació, en la majoria de països ni tan sols existeix una llei concreta quereguli el treball a domicili.

Actualment França, als articles L. 721-1 a 721-8 del seu Codi del treball,113

preveu una àmplia definició del treballador a domicili que inclou tant aquells quereben una remuneració per peça o projecte com els assalariats i funcionaris. L'article721-6 preveu que els treballadors a domicili siguin beneficiaris de les disposicionslegislatives i les reglamentacions aplicables a la resta d'assalariats o treballadorsautònoms, i en el cas dels assalariats, que s'incloguin a les convencions col·lectivesrelacionades amb el sector al qual pertanyi l'empresa contractant.

Al Canadà, únicament el Codi canadenc del treball, en dret federal, contédisposicions relatives al treball a domicili. Més concretament al Québec, lesreglamentacions explícites al treball a domicili són escasses i les relacionadesdirectament amb el teletreball completament inexistents. Només en algunesjurisdiccions canadenques com la Colúmbia Britànica i Ontario les lleis sobrenormes del treball fan alguna referència al treball a domicili, i creen una proteccióexplícita per a determinades categories de treballadors a domicili (CEFRIO,2001a). Fins i tot a la Colúmbia Britànica, la llei va ser esmenada el 1995perquè els teletreballadors hi fossin expressament considerats.114

Tal com s'ha esmentat anteriorment, al Québec en concret no existeix capllei específica per al teletreball. El marc jurídic s'estableix a partir de l'aplicacióparticular del règim general de les lleis del treball i dels drets fonamentals deldret a la vida privada i la seva inviolabilitat. Una reglamentació específica deltreball a domicili i, per conseqüència, del teletreball, existeix només en la

113. Determinats aspectes s'assenyalen al Code du travail a França: www.travail.gouv.fr.114. Per a més informació, vegeu Bernstein, Lippel i Lamarche, p. 76-77.

147


reglamentació municipal i en les lleis fiscals, de caràcter parcial i imprecís.Malgrat tot, el 1999 el Govern del Québec va anunciar la intenció de revisar laLlei sobre les normes de treball, considerant la possibilitat d'adoptar disposicionslegals relacionades directament amb el teletreball. Malgrat això, actualment laseva inexistència porta a aplicar la reglamentació jurídica del treball a domicili,la qual es considera en general absurda, parcel·lària i lacònica, fet que ha portatmolts experts a aplicar directament lleis de caràcter general (D'Amours, 2001).

La legislació espanyola actualment no dedica expressament al teletreball caparticle concret. De moment, la relació contractual entre el teletreballador i elclient o empresari es regula segons la normativa existent dins del marc del dretlaboral, mercantil o civil, en funció de si la relació és de treball per compte propio per compte d'altri. En aquest últim cas, simplement es considera com uncontracte a domicili, regulat per l'article 13 de l'Estatut dels treballadors.115

Malgrat tot, hi ha hagut petites iniciatives i projectes, des de l'Administració,per afavorir el marc legal necessari per a la seva posada en pràctica, reconeixentque els sistemes de protecció social han d'adaptar-se a les noves formes deltreball, entre les quals s'inclou el teletreball.

3.7. La posició general dels sindicats sobre el teletreball

El caràcter particular del teletreball, com a forma innovadora d'ocupació, necessitaun tipus de contracte específic. La situació legislativa poc definida de cada paísen relació amb el teletreball, que hem vist anteriorment, ha provocat una posturareticent per part dels sindicats, que s'ha vist transformada els últims anys. L'interèssindical pel teletreball ha estat força desigual segons les zones analitzades.

Al Québec, els sindicats han començat a interessar-se pel teletreball moltrecentment. Això és degut, principalment, al fet que el teletreball no ha estatuna forma organitzativa que hagi afectat directament els mitjans de treballsindicats, en implicar un nombre molt reduït de treballadors d'aquest col·lectiu.116

115. Text refós de l'Estatut dels treballadors. Reial decret legislatiu 1/95, de 24 de març (BOE29.3.95).116. Segons el sondeig realitzat per CEFRIO, únicament el 6,6% dels teletreballadors assalariatsal Québec pertanyen actualment a un sindicat, taxa molt inferior a la global, que arriba al 40%.

148


L'interès no s'ha produït fins que determinades empreses i organismes oficialshan optat per aquest tipus d'organització.117 D'altra banda, molt més difícil deresoldre és la manca d'una voluntat política per abordar aquesta discussió enàmbits públics, que ha deixat de banda el tema sense prendre cap posturacompromesa de moment (D'Amours, 2001).

Aquesta situació, general a tot Amèrica del Nord, contrasta amb l'experimentadaa Europa. La posició oficial de la Unió Europea, favorable al desenvolupamentdel teletreball com un mitjà de desenvolupament de l'ocupació, ha forçat elssindicats a posicionar-se i arribar a consensos amb els diferents agents socialsimplicats.

Segons anàlisis recents,118 les posicions dels sindicats europeus podriendividir-se en dues. Les principals organitzacions sindicals actives als païsoseuropeus de cultura anglosaxona (Escandinàvia, Alemanya, Països Baixos, GranBretanya) defensen una postura pragmàtica, mentre que les dels països del sud(França, Bèlgica, Itàlia, Espanya) ofereixen una visió del fenomen molt mésideològica (Boivin, 2001). Aquesta diferència de postura és deguda en granmesura a una diferència cultural, però s'explica principalment pel fet que elteletreball està molt més desenvolupat als països del nord d'Europa.

Davant del creixement dels teletreballadors sindicats, les centrals sindicalss'han vist obligades a modificar les seves postures inicials, contràries a aquesttipus de treball. Ja el 1985, Elling assenyalava que els sindicats eren generalmentescèptics sobre els beneficis del teletreball, atesa sobretot l'atomització de laforça laboral. La majoria dels sindicats consideren que el teletreball és unaforma moderna de treball industrial a domicili, que tradicionalment ha estatsinònim de salaris baixos i de males condicions de treball.119 Fins fa relativamentpoc temps els sindicats se centraven a mostrar el perill que sorgeix davant del

117. És interessant veure els estudis de cas fets per a set empreses i institucions situades al Québec,que es pot consultar a www.cefrio.qc.ca/projets/proj_06.cfm.118. És possible aprofundir el tema a través del document de recerca La perspectiva organisationnelle- Rélations de travail, sota la direcció de Jean Boivin. Université Laval. www.cefrio.qc.cq/teletravail119. Això va portar alguns sindicats a demanar la prohibició per llei del teletreball, com en elCongrés de la Confederació Sindical Alemanya (DGB), que el 1986 va aprovar una resolució quepreconitzava l'adopció d'una llei que prohibís el treball electrònic a domicili, ja que, segons ells,debilitava la protecció dels drets dels treballadors i minava la participació d'aquests a l'empresa(Di Martino i Wirth, 1990). Citat per A. Padilla (1998).

149


buit jurídic, que facilita l'abús. Així, el principal objectiu dels sindicats és queel teletreball no tingui com a finalitat única la de modificar l'estatus de l'assalariattransformant-lo en un treballador independent. Afirmen que la naturalesad'ambdues situacions és massa diferent perquè es pugui simplement substituiruna per l'altra, i la diferència de condicions no afavoreix la situació del col·lectiude treballadors. Com es veu a la taula 3.7, entre aquestes condicions s'assenyalentants aspectes perjudicials per al treballador com per al mateix sindicat:

Aquesta postura inicial era comprensible, i en algunes zones del sud d'Europacontinua sent la tònica dominant. Des del punt de vista sindical, les conseqüènciesdel teletreball sobre aspectes fonamentals del contracte de treball no sónmenyspreables i han de ser tractades amb interès i atenció particular. Aspectesdeterminants considerats durant un llarg període de temps com els pilarsfonamentals del contracte de treball, com són el lloc i el temps de treball, esdesestructuren completament; factors com l'aïllament, la manca de supervisió,la flexibilitat semblen posar en perill les condicions necessàries per aldesenvolupament de la solidaritat de l'acció col·lectiva, minant la base delsfonaments del sindicalisme tradicional.

Amb el desenvolupament gradual del teletreball (principalment en els païsosdel nord d'Europa) i l'apreciació que mostren pel seu entorn de treball moltsdels treballadors, s'ha produït un cert canvi en les perspectives defensades pelssindicats. El que demanen és ser consultats i tenir veu a l'hora de prendredecisions i establir opcions (Di Martino i Wirth, 1990).

Inconvenients del teletreball per al treballador/ora

• Hores excessives de treball.• No remuneració de les hores extres.• Falta de baixa per malaltia.• Estrès per les normes de productivitat méselevades.• Risc de falta d'indemnització en els accidentsde treball.• Risc de no declarar determinats símptomes demalaltia o lesió.• Risc de pèrdua de l'estatus d'assalariat.

Taula 3.7. Inconvenients del teletreball per a treballadors/ores i sindicats

Font: elaboració pròpia a partir de les entrevistes en profunditat.

Inconvenients del teletreball per als sindicats

• Disminució de la solidaritat i de la militànciasindical.• Risc de falta de suport dels teletreballadors ales vagues.• Pèrdua d'associats atès el seu pas a treballadorsautònoms.

150


Malgrat aquesta evolució en els sectors sindicals, l'actual situació legislativai els convenis col·lectius no afavoreixen el canvi total de postura dels sindicatsi indiquen que és necessari un acord especial per al teletreball. En aquest acord,els sindicats continuen defensant que les càrregues d'aquesta nova organitzacióhan de ser a càrrec dels empresaris, i que la vida privada del treballador ha deser protegida, tenint en compte les conseqüències sobre l'entorn familiar a causadel treball fet en el domicili (Compannie, 1997). Entre les raons actuals quedonen els sindicats per no influir positivament en els seus membres perquèacceptin el teletreball destaquen: el ràpid avenç de la innovació, la complexitatde les tecnologies, els recursos limitats en recerca i experiències, la relativapèrdua de poder dels sindicats, i el poder que prenen les grans corporacionsmultinacionals del sector de les TIC (Horner i Day, 1995).

En el cas d'Espanya, Juan Blanco, membre del Gabinet Tècnic Confederalde la central sindical Comissions Obreres, assenyalava que els sindicats apostenper una postura més social (mitjançant la planificació del benefici i de ladimensió social del teletreball) per tal de preservar sobretot els drets delstreballadors. D'aquesta manera, els sindicats haurien de participar des delprincipi en el disseny i la planificació de les noves formes d'organització, cosaque garantiria la participació voluntària dels treballadors i l'èxit de l'experiència(Padilla, 1998).

Un exemple de l'interès mostrat els darrers anys pels sindicats quant alteletreball és l'Observatori Sindical de Pràctiques i Conseqüències del Teletreball.Aquest Observatori és un projecte europeu, fruit de la col·laboració de diversesinstitucions120 relacionades amb les grans confederacions sindicals europees.El seu objectiu principal se centra a respondre a les diferents realitats, alimentarel debat i mobilitzar els actors socioeconòmics, recollint i tractant la informació,elaborant anàlisis, experiències i testimonis relatius al teletreball, i posant-losa disposició del conjunt de treballadors i les seves organitzacions.

120. L'OSPRACT està format per institucions sindicals de diferents països d'Europa: Institut Wallond'Estudis de Recerca i de Formació - Iwerf (FGTB, Bèlgica); Institut Sindical d'Estudis i d'InvestigacionsEconòmiques i Socials - ISERES (CGT, França); Institut d'Investigacions Econòmiques i Socials -IRES (CGIL, Itàlia); Fundació Formació i Ocupació "Miguel Escalera" - FOREM (CCOO, Espanya).www.ospract.org/ospract/es/default.htm.

151


3.8. Resistències al teletreball

Segons Korte (1988), el principal fre al desenvolupament del teletreball és"la forta inèrcia de les organitzacions". Diversos estudis de camp elaborats alQuébec i a Europa mostren la poca voluntat estratègica de les empreses en eldesenvolupament del teletreball amb un caràcter regular i d'envergadura. Algunsd'aquests estudis ho expliquen pel fet que els avantatges del teletreball sóndifícilment quantificables i no totes les tasques poden ser realitzades en teletreball(CEFRIO, 2001b).

El principal obstacle existent és el coneixement insuficient dels directius

sobre com planificar i organitzar aquesta nova pràctica. Altres obstacles importantssón les dificultats de gestió i supervisió, així com els problemes a l'hora d'organitzar

i implantar la comunicació amb els teletreballadors. El cost de lestelecomunicacions i dels equips informàtics ocupa el quart lloc en el rànquingde factors que en limiten la introducció (E. Calo, 2001).

Segons un estudi elaborat per l'Associació Catalana de Teletreball (ACT) entreels seus més de 3.000 socis i 600 empreses col·laboradores, el principal motiude la lenta arrencada del teletreball a Espanya com a opció laboral i professionalés la "baixa qualitat dels serveis oferts per Telefónica", a més de la manca desolucions per als continus problemes i errors que la companyia causa als seususuaris. Per aquest motiu, el 93% dels professionals enquestats i el 72% deles empreses col·laboradores de l'entitat consideren que aquesta és la causa perla qual Espanya és a la cua del desenvolupament del teletreball a Europa.

Pel que fa als desavantatges o factors que limiten el desig de teletreballar,l'anàlisi és certament complicada atesa la varietat de coaccions externes i internesde l'individu (Mokhtarian i Salomon, 1994). Malgrat això, la majoria dels estudismostren una sèrie d'elements fonamentals com ara la por a l'augment de ladificultat de desenvolupament professional (Riley i McCloskey, 1996), l'aïllamentsocial i professional (Duxbury, 1987) i els problemes associats al treball (comels problemes tècnics amb l'equip, la informació, etc.). Altres possiblesdesavantatges relacionats amb l'entorn familiar, la llar, l'espai (Hori, 2001) oles conseqüències del teletreball en els rols familiars (Gothoskar, 1998;Mirchandani, 2000; Sullivan, 2001) únicament han estat analitzats en estudiselaborats amb teletreballadores.

152


3.9. Aplicacions actuals del teletreball. Algunes experiències pioneresa Europa

Si bé, com hem vist, la major part del desenvolupament del teletreball s'haproduït principalment en el sector dels teletreballadors no assalariats, ambcondició d'autònoms al domicili o freelances, considerem interessant assenyalaralgunes de les principals experiències pioneres d'empreses que han adoptat elteletreball com a nova forma organitzativa de les seves plantilles. Els casos queveurem a continuació no pretenen ser una anàlisi exhaustiva, simplement esmostren com a exemples d'allò que en un inici es defensa des de les institucionseuropees i estatals com a possibles mesures de desenvolupament de l'ocupaciói el reequilibrament territorial.

L'empresa pionera a aprofitar la nova manera de teletreballar a Espanya vaser IBM, empresa en què al final del 1999 el 60% dels empleats teletreballaven.IBM va començar amb el teletreball el 1994, quan els seus responsabless'adonaren que, gràcies als ordinadors portàtils, no era necessari que elstreballadors es traslladessin a l'oficina. Les activitats que privilegien el teletreballa IBM són les relacionades amb el contacte directe amb el públic. L'últimanovetat per agilitzar el treball i complir amb les exigències del client ha estatinstal·lar als voltants de moltes ciutats europees oficines satèl·lit connectadesamb la seu central.

La mateixa línia la segueixen altres grans companyies. Cisco Systems és unade les poques multinacionals on no s'entén el treball sense un portàtil corporatiu,un telèfon IP d'última generació i un mòbil. Amb aquestes eines i amb totalflexibilitat laboral treballen, des de fa cinc anys, el 90% dels empleats del'organització, especialment enginyers de sistemes, comercials i consultors. Unamanera de desenvolupament professional impensable si tots els processos detreball no pengessin de la xarxa i si no existís un mètode d'integrar proveïdors,distribuïdors, clients i treballadors en una cadena de valor virtual.

És clar que no tot són avantatges. Per tal d'evitar que els consultors deSoluziona Management Consulting s'identifiquessin més amb el client que ambl'empresa, un dels inconvenients derivats del treball a distància, la firma deserveis d'Unió Fenosa va comprometre's que tots els consultors sortissin deviatge amb els objectius de treball clars, ben integrats en els seus equips i ambun domini perfecte de les eines informàtiques que posaven a la seva disposició.

153


D'aquesta manera, 2.000 consultors de la Divisió de Qualitat i Medi Ambienttreballen interconnectats amb un portàtil, PDA i telèfons mòbils amb connexióa infrarojos. L'objectiu és que accedeixin a la intranet per enviar i rebre informació,així com als seus comptes de correu electrònic i als sistemes de gestió d'informacióde la companyia com si estiguessin treballant a la seu central.

Bankinter és un altre exemple de com el teletreball permet potenciar laproductivitat i la vida privada dels empleats. Avui, quasi el 60% de la plantilla,un 20% més que fa tres anys, teletreballa, ja sigui a temps complet o parcial ien algun moment del dia o de la setmana.

El treball a distància ha permès que els més de mil empleats de DeloitteTouche compleixin els objectius, aprenguin a prendre decisions i millorin elservei al client com a consultors en línia. Més de cinquanta empleats participendels plans flexibles de treball, una iniciativa que va sorgir fa quatre anys perpotenciar l'equilibri entre vida professional i vida familiar de la plantilla. Eltreball com a consultor de grans cadenes d'hotels obligava a treballar fora del'oficina i a organitzar-se molt bé per poder complir les exigències dels clients.La companyia francesa ha facilitat tots els mitjans perquè no es perdi lacomunicació amb els equips i es tingui clar quines són les obligacions (Olmo,2001).

Una altra de les empreses que ha apostat pel teletreball a Espanya ha estatla fundació ONCE, principalment a través de tres projectes. El programa Centresde Teletreball (Telecentres) de Fundosa desenvolupa serveis específics d'Internetcom ara el disseny, l'alberg i el manteniment de pàgines "web". El projecteCepadite, que és un projecte promogut per la Confederació Empresarial Espanyolade l'Economia Social (CEPES) i que consisteix en una experiència pilot deteletreball per a persones amb discapacitats, facilita el treball i la formació apersones amb problemes de mobilitat i dificultats per integrar-se en el mercatlaboral.

Telefónica-España també va iniciar el seu interès pel teletreball implantanti desenvolupant el que van denominar eWReady ("preparats per teletreballar").L'experiència de teletreball va posar-se en marxa amb cent empleats fora deconveni, el 2002. Hi van participar càrrecs directius, comandaments intermedisi experts, fora de conveni, que pertanyien a les diferents àrees i unitats de negoci.Es tractava d'un grup de voluntaris que ja estava familiaritzat amb l'ús de les

154


TIC i que es connectaven habitualment, mitjançant accés remot, als sistemesd'informació de la companyia.121 L'experiència, de sis mesos, s'ha estès finsavui dia, i ha arribat a implicar més de 1.000 persones al final del 2004, laqual cosa representa entre un 25 i un 30% dels professionals fora de convenide l'empresa.

Una altra de les experiències a escala nacional ha estat la de l'AssociacióVirtual, que ofereix la possibilitat de teletreballar a un ampli sector de professionals,entre els quals hi ha comercials, webmasters i periodistes. En aquesta iniciativaes recullen les peticions de treball de diversos clients i s'ofereixen als associats.

A Espanya moltes de les experiències relacionades amb el teletreball provenendels telecentres. Hi ha diferents experiències, algunes de ja consolidades, coma conseqüència dels projectes pioners dels programes europeus LEADER, ADAPTi Horizon. Alguns exemples a destacar són el Centre de Gordexola122 i el Centrede Recursos de Teletreball123 (Formentera), que des del 1991 aporta solucionsa la insularitat de Formentera proporcionant eines telemàtiques i de teletreball.Un altre dels telecentres rurals és el projecte BRISA,124 a l'Aragó. Creat el 1993,des dels inicis ha promogut les noves tecnologies i el foment del desenvolupamentrural. La iniciativa ha permès el desenvolupament d'activitats com el ProjecteMercuri, una recerca sobre la potencialitat del desenvolupament rural, creantun telecentre a Mosqueruela (Terol).

Existeixen en total una cinquantena de telecentres aproximadament, tantpúblics com privats, en zones rurals i urbanes. Molts no tenen com a objectiula rendibilitat econòmica, ja que han rebut des de l'inici subvencions de lesadministracions públiques que estan associades a la consecució d'altres finalitats:difusió de les tecnologies TIC entre col·lectius desafavorits, revitalització dezones deprimides socioeconòmicament, increment de les oportunitats d'ocupacióa la zona, etc.

121. Per ampliar detalls sobre aquesta experiència, és possible consultar els resultats de les Jornades"Teletreball: treballar i viure la xarxa", celebrades el febrer del 2004, i que es troben en format PDFa www.fiap.org.es , p. 79-93.122. Telecentre de Gordexola: www.gordexola.net/peque/telecentro.htm.123. Centre de Recursos de Teletreball: formentera.net/pobox.htm.124. BRISA, a l'Aragó: www.eatur.com/proyectos/brisa.html.

155


Entre els efectes de l'activitat dels telecentres espanyols, es pot esmentarla contribució a la creació d'ocupació i de noves empreses. Si bé alguns telecentreshan establert diversos convenis de col·laboració amb associacions empresarials,l'Administració, universitats i altres telecentres, la majoria es troben davant unproblema important per l'escassa repercussió de la seva activitat entre lesempreses del seu entorn.

En aquest context, la impressió dels telecentres és que les perspectiveseconòmiques inicials de rendibilitat (o com a mínim de viabilitat) no s'hanaconseguit en molts casos. Tanmateix, en la majoria de les situacions, i eniniciatives que han rebut el suport de les administracions, sí que s'han assolitresultats notables de rendibilitat social de l'activitat dels telecentres.

D'altra banda, encara que la major part dels telecentres no prevegin teniruna rendibilitat econòmica a mitjà termini, molts sí que esperen seguir funcionantun cop s'acabi la vigència de la subvenció rebuda inicialment per a l'inici deles seves activitats, per la qual cosa és vital l'establiment de plans d'actuacióconcertats amb diferents administracions i la prestació de serveis de tecnologiesTIC a la comunitat.

En qualsevol cas, a mitjà i llarg termini els telecentres hauran de ser viableseconòmicament, atès què les subvencions de les administracions públiquesarriba un moment que s'acaben. Per tal d'assolir aquest objectiu, el client naturaldels telecentres són les pimes, pel seu nombre i perquè contribuir a augmentarla competitivitat de les pimes no està renyit amb les finalitats socials delstelecentres, atès el paper generador d'ocupació que aquestes tenen.

Què poden oferir els telecentres a les pimes? Els telecentres poden solucionarla dificultat que tenen les pimes per accedir als beneficis dels serveis i lestecnologies TIC. Aquesta dificultat prové principalment del fet que l'oferta delssubministradors d'equips i serveis en matèria de tecnologies TIC acostuma aestar orientada a les necessitats de les grans empreses, i no té en compte lescaracterístiques especials de les pimes. Per això, les pimes necessiten una ajudaespecial per superar aquesta barrera i poder implantar de manera profitosa enel si de les seves organitzacions les tecnologies TIC. En concret, és fonamentalprovar, adaptar i "traduir" els productes i serveis dels proveïdors tecnològics ales necessitats concretes de les pimes, i aquest pot ser un dels papers delstelecentres. Per avaluar les possibilitats reals de dur a terme aquest paper, serà

156


necessari caracteritzar les millors estratègies per part dels telecentres per al'establiment amb èxit de relacions estables de cooperació entre telecentres ipimes.

3.10. Conclusions

Tal com s'ha posat de manifest fins ara, són diversos els elements queimpulsen l'aparició del teletreball, entre els quals es poden destacar: eldesenvolupament de les noves tecnologies de la informació i de les comunicacions(TIC); l'adquisició de competències i habilitats tecnològiques dels treballadors;el paper impulsor de les multinacionals, i la necessitat d'una millor regulació.

Les TIC afavoreixen la connexió entre empresa i treballador a través de nouscanals de comunicació. D'altra banda, obliguen els treballadors a adquirir unacapacitació tecnològica més àmplia que els permeti un maneig fluid de les einesinformàtiques. És necessari, a més, destacar el paper dut a terme per algunesmultinacionals a Espanya, que ja ofereixen a les seves plantilles la possibilitatd'adherir-se a aquesta modalitat, amb la qual cosa aconsegueixen un estalvi dedeterminats costos.

Com hem vist fins ara, calen uns factors mínims per a la implantació delteletreball:

1) L'existència d'un interès per part del treballador en el teletreball. Laimplantació d'un sistema voluntari de flexibilitat laboral, que permeti alteletreballador recuperar el seu lloc d'origen, determina, en certa manera,l'èxit o el fracàs del desenvolupament del teletreball a Espanya.

2) La disponibilitat de llocs de teletreball, és a dir, d'aquells susceptiblesde desenvolupar-se a distància. En contra de l'opinió que les tasques dedirecció no són d'aquesta naturalesa, les enquestes europees demostren queaquesta activitat és una de les que inclou un nombre més elevat deteletreballadors, a diferència del que ocorre en les activitats de secretariat.Majoritàriament el teletreball es desenvolupa en el sector serveis, especialmenten el sector financer, pioner en la implantació del teletreball per lescaracterístiques de les tasques que es duen a terme.

157


125. Per ampliar la informació sobre el Programa nacional de desenvolupament del teletreball al'Argentina, es pot consultar: www.psi.gov.ar iwww.caminandoutopias.org.ar/contenidos/notas/argentina/argentina_0021.php.

3) La voluntat empresarial d'utilitzar aquesta modalitat d'organització deltreball. Només un 18% dels establiments espanyols utilitzen el teletreball.A Europa es calcula que només un 30% dels establiments practiquen aquestamodalitat, segons l'esmentat estudi europeu.

Per tot això convindria que s'establís un marc legal aplicable a aquest modeld'organització de l'activitat productiva per tal de garantir els drets delsteletreballadors, atès que ajudaria la decisió d'aquests d'optar per un lloc deteletreball. En països com Argentina hi ha programes nacionals per aldesenvolupament del teletreball que ho preveuen.125

Seria necessària una reforma legislativa que permetés combinar la flexibilitatlaboral amb les garanties i els drets dels treballadors, de manera que l'opció deteletreballar, sent voluntària, no perjudiqués la carrera professional i laboral deltreballador. Ja hi ha moltes iniciatives en marxa, però cal desenvolupar encaramés un marc jurídic sobre les modalitats de contractes i la problemàtica laboraldels teletreballadors.

D'altra banda, és necessària la implantació de les tecnologies de comunicacióa preus adequats, de manera que es faciliti el desenvolupament de tasques iactivitats a distància sense dificultats tècniques ni costos desmesurats.

Així mateix, hi hauria d'haver un canvi de mentalitat en la cultura empresarial,tant per part de l'empresari com dels directius, a l'hora d'implantar aquestamodalitat de treball, fonamentat en la ineludible confiança en el treball prestatper aquesta categoria de treballadors.

Per tot això, i en un intent de veure la realitat del desenvolupament delteletreball en la nostra societat actual, intentarem en els pròxims capítols mostrar,a través del treball empíric, realitats presents en les zones d'estudi escollides.

158


3.11. Bibliografia

AET (2001). «La soledad del teletrabajador», a Boletín informativo de laAsociación Española de teletrabajo, març 2001, Madrid.<www.aet-es.org/boletin/boletin_0102.htm>

AETIC (2004). Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la EmpresaEspañola 2003. AETIC, DMR Consulting, Madrid.

ÁLVAREZ NIETO, M. i CASADO ORTIZ, R. (2004). Trabajar y Vivir la Red. DivisióServeis Documentació Telefónica I+D, 122 p. <www.fiap.org.es>

BAILEY, D. E. i KURLAND, N. B. (2002). «A review of telework research:Findings, new directions, and lessons for the study of modern work». Journalof Organizational Behavior, vol 23 (4), p. 383-400.

BAYLINA i FERRÉ, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contextoregional en la España rural. Tesi doctoral. Dept. de Geografia, UAB, Bellaterra,378 p.

BANGEMANN (1994). L'Europe et la société de l'information planétaire.Récommendation au Conséil d'Europe. Brussel·les.<www.cyber-rights.org/documents/bangemann.htm>

BÉLANGER, SUZANNE (1982). Les Puces qui piquent nos jobs. Document desensibilisation sur la microélectronique. Montréal. CSN, Comité de la conditionféminine, novembre 1982, 66 p.

BELL, D. (1973). The coming of Post-Industrial Society. A venture in socialforecasting. Nova York, Basic Books, 507 p.

BELL, D. (1980). The winding passage. Essays and sociological journeys, 1960-1980. Nova York, Basic Books, 370 p.

BENCHIMOL, G. (1994). L'entreprise délocalisée. Hermès, París,112 p.

159


BENITEZ, J. J. i PADILLA, A. (1999). «Política económica para la promocióndel teletrabajo». Boletín Económico de Información Comercial Espanyola, núm.2609, 25 p.<www.campusvirtual.uma.es/ebusiness/papers/Articulo%20BICE%201999.pdf>

BERNSTEIN, S., LIPPEL, K. i LAMARCHE, L. (2001). Women and homework:The Canadian legislative Framework. Condition feminine Canada.

BOIVIN, J. (coord.) (2001). Les syndicats et le télétravail. CEFRIO, Québec,Canadà, 15 p. <www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/syndicat.pdf>

BRETON, T. (1994a). Les Téléservices en France. Quels marchés pour lesautoroutes de l'information?. Rapport au ministre d'État. La documentationFrançaise, París, 615 p.

BRETON, T. (1994b). Le Télétravail en France. Situation actuelle, perspectivesde développement et aspects juridiques. Rapport au ministre d'État. Ladocumentation Française, París, 283 p.

BUSSIÈRES, Y., LEWIS, P. i THOMAS, C. (1999). L'impacte du télétravail etde la réorganisation du temps de travail sur la mobilité et les besoins en transportdans les régions de Montréal et de Québec: Analyse prospective. Québec, INRSurbanisation, GRIMES/CRAD, Institut d'urbanisme, 173 p.

CALO, E. i PULIDO, F. J. (2001). «Teletrabajo: la alternativa laboral», PC World,173, febrer, p. 135-198. <www.idg.es/pcworld>

CARPENTIER, M. (1996). «La signification sociétale de la société de l'information»,a Les enjeux démocratiques, éthiques et culturels de la société de l'information.Comisión Européenne (DG XIII) i Comisión des Episcopats de la CommunautéEruopéenne (COMECE). <www.culture.fr/culture/dglf/carpent.htm>

CEFRIO (2001a). Les enjeux juridiques du télétravail. Rapport de recherche auCentre francophone d'information des organisations (CEFRIO), Montréal, Québec,133 p. <www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/enjeux_juridiques.pdf>

160


CEFRIO (2001b). Le télétravail: articuler qualité de vie et performance. Rapportde recherche au Centre francophone d'information des organisations (CEFRIO),Montréal, Québec, 79 p.<www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/articuler_dgtremblay.pdf>

CHAPMAN, A. J., SHEEHY, N. P., HEYWOOD, S., DOOLLEY, B. i COLLINS, S.C. (1995). «The organizational implications of teleworking», a COOPER, C. L.i ROBERTSON, I. T. (dir.), International Review of industrial and organizationalpsychology, núm. 10, John Wiley and Sons, p. 229-248.

CHRISTENSEN, K. (1988). Women and Home-Based Work: The UnspokenContract. Nova York, Holt and Company.<www.ianr.unl.edu/pubs/consumered/nf124.htm>

CHRISTENSEN, K. (1989). «Home-based clerical work: no simple truth, nosingle reality», a BORIS, E. i DANIELS, C. (dir.), Homework: Historical andcontemporary perspectives on paid labor at home, p. 183-197, Chicago, Universityof Illinois Press.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1990). Programa Star: Teletrabajo.DG de Telecomunicacions. <www.databank.it/star>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1994a). Europe's way to theinformation society: An Actino Plan. Bruselas. COM (94), 347 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1994b). Telework 1994/95Programa.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1995). INFO2000. Brussel·les,COM(95), 149 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1996a). Construire la société del'information pour tous: premières réflexions du Groupe d'experts de haut niveau.Dirección General V, Brussel·les, CE, 96 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1996b). Livre vert: Vivre ettravailler dans la société de l'information: priorité à la dimension humaine.Luxemburg, EUR-OP, 40 p.

161


COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1996c). Le service universel destélécommunications dans la perspective d'un environnement pleinement liberalisé.Communicaton au Parlement Européen. Brussel·les, COM(96), 73 p.<europe.eu.int/en/record/telecom/fr/index.html>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1997). The labour market andsocial dimension of the information society. Brussel·les, COM(97), 390 p.<europa.eu.int/ISPO/infosoc/legreg/docs/97397.html>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1997). Status Report on EuropeanTelework 1997. DGXIII-B, DG XIII/C/1.<www.eto.org.uk/twork/tw97eto/index. htm>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1998). Status Report on EuropeanTelework 1998. Agost 1998, DGXIII, AC981201, 172 p.<www.eto.org.uk/twork/tw98/index.htm>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1999). Status Report on EuropeanTelework 1999. New Methods of work. Agost 1999, AC990518, 197 p.<www.eto.org.uk/twork/tw99/>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2000). Eurobarometre 54.0. Leseuropéens et les technologies de l'information et de la communication dans lecadre de l'emploi. The european opinión research group. EEIG, INRA, DirectionGénérale de l'Éducation et de la Culture, tardor 2000, Brussel·les, 54 p.<europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb/ebs_144_fr.pdf>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2001). Eurobarometre 56.0. Leseuropéens et les technologies de l'information et de la communication dans lecadre de l'emploi. The european opinión research group. EEIG, INRA, DirectionGénérale Presse et communication, Secteur Opinión Publique, tardor 2001,Brussel·les, 41 p.<europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb/ebs_159_fr.pdf>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2002a). e-work 2001. Statusreport on new ways to work in the knowledge economy. IST, Information SocietyTechnologis, 209 p. <ftp.cordis.lu/pub/ist/docs/ka2/ework2001.pdf>

162


COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2002b). Eurobarometre. Theeuropean opinión research group. EEIG, INRA, Direction Générale Presse etcommunication, Secteur Opinión Publique, tardor 2002, Brussel·les.<europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb/>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2003). e-work 2002. Statusreport on new ways to work in the knowledge economy. IST, Information SocietyTechnologis, 263 p. <ftp.cordis.lu/pub/ist/docs/ka2/ework2002.pdf>

COMISSIÓ EUROPEA (2003). Collaboration@Work. The 2003 report on newworking environmenrs and practices. DG. Information Society, Directorate F. unitF4, 261 p.<europa.eu.int/information_society/activities/atwork/information/our_publications/documents/CollabAtWork2003en.pdf>

COMPANNIE, C. (1997). «Le télétravail: une forme innovante d'emploi», a LesMutants. Le 21ème siècle professionnel en 50 visions. Les Editions, Télétravailmagazine, París, p. 83.

COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA (1991). Les enjeux sociaux de la bureautiqueen Europe. Europe sociale. Suplement 5.91, Luxemburg, CEE.

D'AMOURS, L. (2001). Télétravail: concilier performance et qualité de vie.Isabelle Quentin edit, Collectif CEFRIO, Québec, 154 p.

DATAR (1991). Lettre de la DATAR, núm. 135, desembre 1991, Montpellier.

DATAR (1992). Appel à projets «Télétravail, nouvel aménagement du territorieet compétitivité économique», Montpellier.

DATAR (1995). Télé-travail, télé-économie. Une chance pour l'emploi etl'attractivité des territoires. Coll. IDATE, Montpellier, 244 p.<www.idate.fr/mj/bienvenue.htlm>

DEBOUZY, MARIANNE (1980). «Les syndicats américains face à l'innovationtechnologique», a Politique aujourd'hui, vol. 1-2, gener-febrer, p. 43-52.

163


DELORS, J. (1994). Livre Blanc sur la croissance, la compétitivité et l'emploi.Brussel·les, Comissió de les Comunitats Europees.

DI MARTINO, V. i WIRTH, L. (1990). «Teletrabajo: un nuevo modo de trabajoy de vida». Revista Internacional del Trabajo, vol. 109, núm. 4, p. 469-497.

DONALD, D. i POLONKO, K. A. (2001). Telework America 2001. ITAC, OldDominion University, octubre 2001.<www.workingfromanywhere.org/telework/twa2001.htm>

DUXBURY, L. E., HIGGINS, S. A. i IRVING, R. H. (1987). Attitudes of mangersand employees to telecommuting. INFOR, núm. 25 (3), p. 273-285.

ELLING, M. (1985). «Remote Work/Telecommuting. A Mean of Enhancing theQuality of Life, or Just another method of making business more brisk?». Economicand Industrial Democracy, vol. 6, p. 239-249.

EMPIRICA (2000). Benchmarking progress on new ways of working and newforms of business across Europe. Ecatt Final Report, 2000, IST programme,303 p. <www.ecatt.com/freport/ECaTT-Final-Report.pdf>

ENTREPRISE ET CARRIÈRES (1994). «Le télétravail ne décolle toujours pas».Entreprise et carrières, núm. 229, Groupe Liaisons SA, Nanterre. <www.entreprise-carrieres.presse.fr/index.php>

ESCOBAR, M., JIMÉNEZ, R., DEL RIEGO, L. i RODRÍGUEZ, J. (1998). Teletrabajo.Incidencia social y económica. Posibilidades en España. Retevisión, Escuela deorganización Industrial, Madrid, 236 p.

ETUC, UNICE i CEEP (2002). Framework agreement on telework. Brussel·les,16 de juliol 2002, 4 p. <www.ugt.es/teletrabajo/teletrabajo.pdf>


164


FELSTEAD, A. (1996). «Homeworking in Britain: the National Picture in theMid-1990s», a Industrial Relations Journal, vol 27, núm. 3, set., p. 225-238,Blackwell. <www.blackwellpublishers.co.uk/journals/IRJ/descript.htm>


FERNÁNDEZ, J. (2001). «Auge, esplendor y caída del teletrabajo». Expansióndirecto, Recoletos Editores, Madrid, 8 de juny 2001.<www.expansiondirecto.com/edicion/noticia/0,2458,23600,00.html>

GILES, A. (2001). «Teletrabajador: no estamos solos». Caminandoutopías, 19de novembre 2001.<www.caminandoutopias.org.ar/contenidos/notas/teletrabajo/0004.html>

GOLDFINGER, CH. (1998). Travail et hors-travail. Vers une société fluide. Edit.Odile Jacob, París, 351 p.

GOLDSMAN, F. (2001). «Teletrabajar: a cualquier hora y en cualquier lugar. ¿Elsueño imposible?». Caminandoutopías, 19 de novembre 2001.<www.caminandoutopias.org.ar/contenidos/notas/teletrabajo/0001.html>

GOTHOSKAR, S. (2000). «Teleworking and gender». Economic and PoliticalWeekly, 24, juny, p. 2293-2298.

GRAY, M., HODSON, N. i GORDON, G. (1995). El teletrabajo. Aspectos generales.Colección Fórum, ECTF. BT Telecomunicaciones, Fund. Universidad-Empresa,Madrid, 431 p.

GREENGARD, S. (1994). «Making a virtual office a reality», a Personnel Journal,vol. 73, núm. 9, p. 66-79.

GUALLART, V., SERRA, A. i SOLÀ, F. (2000). El teletreball i els telecentres comimpulsors del reequilibri territorial: la televall de Ribes. Quaderns de la societatde la informació, núm. 5, Comissionat per a la Societat de la Informació,Barcelona, 73 p. <www.gencat.es/csi>

165


HAICAULT, M. (1998). Travail à distance et/ou travail à domicile: le télétravail.Nouvelles formes d'emploi, nouveaux contenus de travail, des logiquescontradictoires. Document séminaire, L.E.S.T, Ais de Provença, 43 p.

HENRI, F. (1992a). «Processus d'apprentissage à distance et teleconferenceassistée par ordinateur; essai d'analyse». Canadian Journal of EducationalCommunication, vol. 21, núm. 1, p. 3-18.

HENRI, F. (1992b). «Formation à distance et téléconférence assitée par ordinateur:interactivité, quasi-interactivité ou monologue». Revue de l'enseignement àdistance, vol. VII, núm. 1, p. 5-24.

HORI, M. (2001). «The development of IT and a new work format for womenin Japan». Actas Telework 2001. The 8th European Assembly on new ways towork, Helsinki, 13 p. <www.telework2001.fi/Hori.pdf>

HORNER, D. i DAY, P. (1995). «Labour and the information society: trades unionpolicies for teleworking». Journal of Information Science, vol. 21 (5), p. 333-341.

HOTCH, R. (1996). «Managing from a distance», a Nation's Business (febrer1996), p. 24-26.

HUWS, U. (1994). Home Truths: key results from a national survey of homeworkers.Leeds, National Group on Homeworking, Report núm. 2.<homeworking.gn.apc.org/infongh.html>

HUWS, U. (1996). Teleworking and gender.Institute for employment studies.Brighton, UK, 78 p.

IDATE (1980). «Le télétravail. Journées Internationales». Le Bulletin de l'IDATE,núm. 3, octubre, Institut pour le développement et l'amenagement destélécommunications et de l'économie, Montpellier.

KIGHT, D. (1992). «Home Sweet Office». Facilities desing and management,desembre, vol. 11, núm. 12, p. 42-43.

KINSMAN, F. (1987).The Telecommuters. John Wiley & Sons, Chichester, UK.

166


KORTE, W. B. (1988). «Telework - Potential, inception, operation and likelyfuture situation», a KORTE, W. B., ROBINSON, S. i STEINLE, W. J. (dir.),Telework, present situation and future development of new form of workorganization. North Holland, Elservier Science Publishers B.V., p. 156-175.

KURLAND, N. B. i BAILEY, D. E. (1999.) «When workers are here, there, andeverywhere: A discussion of the advantages and challenges of telework».Organizational Dynamics, vol. 28(2), p. 53-68.

LEMESLE, R. M. (1983). Le télétravail: contribution à l'élaboration de dispositionsinternes et de normes internationales spécifiques de droit du travail. Memoriade DESS, Université Paris-Dauphine.

LESMELE, R. i MAROT, J. C. (1994). Le télétravail. Col·l. Que sais-je?, núm.2809, Puf, París, 127 p.

MATTELART, A. (1992). La communication-monde. Histoire des idées et desstratégies. Edit. La découverte, Textes à l'appui, Série histoire contemporaine,Paris, 357 p.

MIRCHANDANI, K. (2000). «The best of both world" and "Cutting my ownthroat": contradictory images of home-based work». Qualitative sociology, núm.23, vol. 2, p. 159-182. <www.kluweronline.com/issn/0162-0436/contents>

MOKHTARIAN, P. i SALOMON, I. (1994). «Modeling the choice of telecommuting:Setting the context». Environment and Planning A, vol. 26(5). p. 749-766.<www.envplan.com/epa/abstracts/a26/a260749.html>

MURRAY, N. (1996). «Au royaume des téléchaumières». Télétravail magazine,núm. 2, abril-maig 1996.

NORA, S. i MINC, A. (1978). L'informatisation de la société. París, Ladocumentation française, 157 p.

NILLES, J. M., CARLSON, J. R. et al. (1976). The Telecommunications-transportation Tradeoff: Options for Tomorrow. Wiley Interscience Publication,Chichester John Wiley and Sons, 196 p.

167


OLMO, N. (2001). «¿Teletrabajar es progresar?». Actualidad Económica, 30 denovembre de 2001. <www.ayudalaboral.arrakis.es/leido1483.htm>

OLSON, M. H. (1989a). «Work at home for computer professionals: currentattitudes and future prospects», a ACM, Transactions on office informationsystem, núm. 7, p. 317-338.

OLSON, M. H. (1989b). «Organizational barriers to professional telework», aBORIS, E. i DANIELS, C. (dir.), Homework: Historical and contemporaryperspectives on paid labor at home, Chicago, University of Illinois Press.

ORTIZ, F. (1995). El teletrabajo. Una sociedad laboral en la era de la tecnología.Mc Graw Hill, Madrid, 170 p.

PADILLA, A. (1998). Teletrabajo. Dirección y organización. Ra-Ma Edit., Madrid,230 p.

PARKER, EDWIN B. (1976). «The social implications of computer/Telecom.Systems», a Telecommunications Policy, vol. 1, núm. 1, p. 7.

PRATT, J. (1984). «Home teleworking: a study of its pioneers», a TechnologicalForecasting and Social Change, núm. 25, p. 1-14. Elsevier Science Press,Portland.

RICHE-MAGNIER, M. i METTHEY, J. (1995). «Société de l'information: "NewDeal" ou nouveau modèle de société?», a Revue du Marché Commun et del'Union Européenne, 390, agost-setembre 1995.

RILEY, F. i McCLOSKEY, D. W. (1996). «GTE's experience with telecommuting:helping people balance work and family». Proceedings of the ACM SIGCPR/SIGMISconference. Denver, p. 85-93.<www.ischool.washington.edu/mcdonald/courses/imt546/wk7/GTE.Telecommute.pdf>

SCHNEIDER, B. i ROSENSOHN, N. (1997). Télétravail, réalité ou espérance?.Puf, Le sociologue, París, 178 p.

168


STANEK, D. M. i MOKHTARIAN, P. L. (1998). «Developing Models of preferencefor home-based and Center-based telecommuting: Findings and forecasts».Technological Forecasting and Social Change, vol. 57, núm. 1-2, p. 53-74.

STATISTICS CANADA (2002). Population active occupée, selon le lieu de travail.<www.statcan.ca/>

SULLIVAN, C. i LEWIS, S. (2001). «Home-based telework, gender, and thesynchronization of work and family: perspectives of telework and their co-residents». Gender, Work and Organization, vol. 8(2), p. 123-145.<www.blackwell_synergy.com/servlet/useragent?func=synergy&synergyAction=showTOC&journalCode=gwao&volume=8&issue=2&year=2001&part=null>

TELEFÓNICA (2001). La sociedad de la información en España. Perspectiva2001-2005, Madrid, 182 p.<www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/espana2001>

TELEFÓNICA (2005). La sociedad de la información en España 2004. Madrid,678 p. <www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/espana2004>

TREMBLAY, D. G. i AMHERDT, C. H. (2000). La vie en double. Les obstaclesorganisationnels et socio-culturels à la participation des pères et des mères àla conciliation emploi-famille. Rapport de recherche, 99 p.

TREMBLAY, D. G. i VILLENEUVE, D. (1997). «Aménagement et reduction dutemps de travail: réconcilier emploi, famille et vie personnelle». Loisir et Société,vol. 20, núm. 1, set, Presses de l'Université du Québec, Montréal.<www.uqtr.uquebec.ca/loisir/htdocs/f_loisir.html>

TREMBLAY, D. G. i VAILLANCOURT-LAFLAMME, C. (2000). Conciliation emploi-famille et aménagement du temps de travail. Description des données d'enquête.Rapport de recherche, 116 p.

TREMBLAY, D. i VILLENEUVE, D. (1998a). L'amenagement et la reduction dutemps de travail: les enjeux, les approaches, les méthodes. Montréal, Edit. Saint-Martin, 362 p.

169


TREMBLAY, D. i VILLENEUVE, D. (1998b). La conciliation emploi-famille: est-ce posible, pourquoi et comment?. Mémoire sur la conciliation travail-famille,Conseil de la famille et de l'enfance du Québec, 63 p.

VALASKAKIS, KIMON (1982). «Post-Industrial or Re-Industrial: Teo Interpretationsof the Information Revolution», a World Future Society Bulletin, juliol-agost1982, p. 1-6.


VIDAL, P. (1998) «L'analyse du discours sur la société de l'information: le caseuropéen et français», a LEFEBVRE, A. i TREMBLAY, G. (1998), Autoroutes del'information et dynamiques territoriales, Presses de l'Université du Québec,Presses Universitaires du Mirail, Québec, Toulouse, p. 71-91.

VILLANUEVA, P. (1996). Teletreball. Informes. Documents d'estudi/8. Barcelona,Institut Català de Noves Professions, Institut Català de Telemàtica Aplicada,Generalitat de Catalunya.

DE VILLEGAS, S. (1990). «Le travail à domicile: une protection sociale estindispensable», Revue internationale du travail, núm. 129, Ginebra.<www.ilo.org/public/french/support/publ/revue/>

4. Metodologia i àrees d'estudi

171

4.1. Introducció

Les dificultats d'obtenir dades estadístiques sobre el teletreball, juntamentamb el convenciment i la realitat de la situació d'aquest tipus d'organitzaciólaboral, ens han dut a la necessitat de basar-nos en una metodologia d'enfocamentqualitatiu. Aquesta decisió, marcada pel subjecte d'estudi, s'ha vist potenciadaper l'èxit dels resultats d'anteriors estudis i tesis doctorals realitzats en aquestàmbit amb una metodologia similar.126

Per això, el principal objectiu en l'aspecte metodològic ha estat obtenir unconeixement detallat de la realitat a partir d'entendre i analitzar les realitatssocials d'una manera directa des dels actors implicats. En aquest cas, lametodologia qualitativa, sempre acompanyada d'un suport quantitatiu com

126. És imprescindible veure els treballs fets per l'equip de recerca de Geografia i Gènere de laUAB, sota la direcció de Maria Dolors Garcia Ramon: Cànoves (1990); Baylina (1992, 1996, 1997);Garcia-Ramon (1998); Ortiz (1997), Prats (1992, 1997); Caballé (1995, 1997); Morales (1996,1998, 2001), Sabaté (1992); Blanco (1997, 1999).

172


veurem posteriorment, s'ha basat en la informació directa d'experiències realsde persones concretes.

Tal com es resumeix en el gràfic següent, aquest estudi ha tingut en comptediversos aspectes i s'ha elaborat en tres etapes que es detallen al llarg del capítol.

4.2. Metodologia qualitativa versus quantitativa

La metodologia qualitativa significa l'adopció d'un enfocament d'anàlisi ambmés implicació a tots els nivells per part de l'investigador/a, en què els agentsprincipals són les persones, protagonistes de cadascuna de les realitats analitzades,la presència de les quals no es limita a ser un ítem en unes estadístiques, atèsque tenen una forma concreta de percebre la realitat que les envolta (Strauss iCorbin, 1998). Com molt bé sintetitza Morales (2001)127 a partir de Creswell(1998) i Taylor (1992), els supòsits filosòfics en la pràctica de la recercaqualitativa impliquen directament el tipus de realitat i el context a analitzar, iel paper de l'investigador/a en l'enfocament inductiu.

Gràfic 4.1. Enfocament metodològic de l'estudi

Font: elaboració pròpia.

Recerca

documentalTreball de camp Anàlisi

Resultat delsconeixementsexistents enbibliografiatradicionali a la xarxa Québec

Ardèche

Catalunya

Qualitativa

Quantitativa

Realització de75 entrevistesen profunditat

Qüestionarisestadístics

127. És interessant veure la taula 5.1, p. 171, de Morales (2001), en què es resumeixen els supòsitsepistemològics, axiològics, retòrics i metodològics.

173

4. Metodologia i àrees d’estudi

Amb aquestes premisses, la possibilitat d'un enfocament positivista,128 basaten la descripció i l'anàlisi dels fenòmens socials de manera independent delsseus actors, queda parcialment descartada, i la seva utilització se centraexclusivament en aquells aspectes quantitatius que, com veurem posteriorment,serveixen de suport estadístic als resultats de caràcter empiricoqualitatiu: através de qüestionaris, fitxes d'inventari i material estadístic que, a nivell pràctic,han facilitat la recollida de material per contextualitzar i proporcionar solidesaals resultats empírics.

D'aquesta manera, han estat utilitzades diferents fonts estadístiques a causadel caràcter comparatiu de l'estudi i la diversitat de les àrees seleccionades.Les estadístiques generals creades per organismes públics i privats com la UnióEuropea129 i els diferents ministeris dels governs canadenc o francès han facilitatla contextualització del fenomen analitzat.

Malgrat tot, el caràcter innovador i poc generalitzat del tema d'anàlisi ha fetnecessària la recerca d'altres fonts més precises, com les existents en lesdireccions generals de la Comissió Europea encarregades de la societat de lainformació i de la igualtat d'oportunitats130; a escala local, a través dels institutsd'estadística autonòmics (en el cas del Québec i Catalunya), departamentals (enel cas de França), fins i tot d'associacions nacionals i internacionals deteletreballadors, d'empreses privades presents en la implantació de la novaorganització laboral, o de les memòries i revistes131 de projectes d'associacionssocials a escala local.

128. Filosofia d'anàlisi suposadament antagònica a la fenomenològica, utilitzada en investigacionssocials, principalment de caràcter quantitatiu.129. Són exemples importants l'Eurobaròmetre o l'Informe anual e-work de la Comissió Europea.130. Programes de la Comissió Europea:LEADER, redrural.tragsatec.es/web/default.aspy;Proder: www.lacerca.com/Programas%20PRODER.htm;LEDA: www.a3net.net/leda/.131. La revista Télétravail magazine, a França (vegeu bibliografia);Revista electrònica EnreDando: enredando.com/;Revista E-Trabajo de l'AET: www.aet-es.org/etrabajo/eTrab_index.htm;Canal teletreball: www.canaltrabajo.com/teletrabajo;ITPapers. White papers, webcasts, and case Studies: www.itpapers.com;Eurotechnopoli: www.eurotechnopolis.com/fr/index.html;DeTeletrabajo: deteletrabajo.uji.es/contacto.html;Educaweb: www.educaweb.com/esp/servicios/monografico/teletrabajo;xarxa de telecentres de diferents regions europees; projectes a l'Amèrica Llatina, com CaminandoUtopías: www.caminandoutopias.org.ar, o la revista de l'AAT: www.aat-ar.org/revistas.asp;projectes estatals a Espanya, per exemple: www.telecal.org.

174


D'aquesta manera, en un primer moment fou possible obtenir dadesestadístiques globals amb una freqüència anual, que faciliten l'anàlisigeneral del fenomen. Tot i això, les característiques pròpies del teletreballi la seva realitat actual han dificultat l'obtenció de dades completamentfiables i comparables entre diferents realitats socials i territorials, fentparticularment difícil la comparació entre àrees rurals i urbanes, o entrediferents grups socials.

En nombroses ocasions ha estat necessari obtenir aquest tipus de dadesquantitatives de primera mà, atès que l'escassetat o dispersió d'estadístiquescentrades en el tema d'estudi, i per descomptat la manca d'anàlisis desd'una perspectiva de gènere, han obligat a adaptar o a crear des de zeroaquests materials.

Això ha marcat l'enfocament de l'anàlisi adoptada en aquest treball, que haestat facilitada i consolidada a través de l'estudi del tema des d'una visióglobalitzadora amb la qual s'ha prestat atenció al fenomen en si mateix, i, a lavegada, al paper que hi han tingut els diferents grups de gènere. Per això, s'haconsiderat necessari integrar en l'anàlisi les aportacions postmodernistesdesenvolupades des de la geografia de gènere de caràcter qualitatiu.

L'objectiu metodològic es pretenia assolir principalment a través de lesentrevistes en profunditat, que permeten recollir informació sobre els aspectesmés assenyalats de l'objecte d'estudi; però també mitjançant altres mètodescomplementaris, com ara l'observació de l'entorn familiar i de treball, possiblegràcies al contacte directe amb les persones entrevistades, i les notes del'entrevistadora, obtingudes a partir de l'observació participant, que hanaportat interessants elements a l'anàlisi.

4.2.1. L'enfocament qualitatiu en geografia del gènere132

Seguint línies d'anàlisi àmpliament desenvolupades per investigadors ambun llarg recorregut anterior, aquest treball s'ha elaborat a partir d'un enfocamentfenomenològic o interpretatiu (Silverman, 1993) i de gènere, basant-se enmètodes qualitatius de recerca, centrant-nos en aquells aspectes de la vidaquotidiana que els agents implicats consideren decisius en les seves realitats(Taylor i Bodgan, 1987; Pile, 1991).

Si bé els estudis de geografia i gènere no s'han basat exclusivament en elmètode qualitatiu, la realitat i complexitat dels temes tractats ha obligat adesenvolupar i completar aquesta metodologia per adaptar-la a les necessitats.

La inexistència en nombroses ocasions de dades estadístiques que facilitinl'anàlisi diferenciadora del paper dut a terme per ambdós gèneres en la realitatsocial ha obligat, així mateix, a seguir un camí marcat per les aportacions directesdels agents implicats i la seva posterior anàlisi. Actualment, la major part dela recerca social en geografia i gènere es basa en l'anàlisi del discurs, en elmètode experiencial, subscrit a una metodologia feminista, però no exclusiud'aquesta, que facilita la interpretació i l'argumentació.

En el mateix sentit, la geografia de gènere ha evolucionat al llarg de la sevatrajectòria,133 adaptant mètodes i enfocaments teòrics al mateix temps queampliava el camp i els temes d'estudi. D'aquesta manera, la recerca engeografia i gènere no es caracteritza únicament pel mètode utilitzat, sinómés aviat per les aportacions a les orientacions teòriques que han concretatel seu marc conceptual. Gràcies a aquesta evolució i a la consolidació delsestudis de gènere, actualment ens és possible centrar-nos en una anàlisi degènere integradora des de la geografia, que s'intenta aplicar en aquest treball.

175


132. Com ja mostrava Baylina el 1996, els termes Geography and Gender i Feminist Geographys'utilitzen com a sinònims en la cultura anglosaxona. Particularment, i seguint la intenció de nodonar connotacions polítiques a la recerca, en aquest treball no s'utilitzen com a sinònims i el termeconsiderat més adequat és el de geografia i gènere.133. Vegeu el capítol 4.2 "Metodologia qualitativa i estudis de geografia i gènere: un procésd'interacció mútua", a Baylina, 1996, p. 126.

176


L'objectiu d'aquest enfocament no és únicament fer una anàlisi sobre elpaper de les dones en el teletreball i fer visibles les seves experiències, sinó,al mateix temps, fer una recerca que impliqui directament aquest sector depoblació en la consecució del canvi social -allò que alguns autors considerencom l'objectiu polític del feminisme134 (Moss, 1993)-, elaborant d'aquestamanera una anàlisi amb i per a les dones, d'una manera integradora, senseoblidar la resta de la població protagonista de la realitat més immediata.

En aquest aspecte va tenir un paper decisiu que aquest treball, com jahem indicat anteriorment, fos una petita baula d'una àmplia trajectòriainiciada per investigadores pioneres en les alternatives d'ocupació de lesdones en diferents àrees d'Espanya i en l'estudi de la seva aportació a lacreació de noves oportunitats de desenvolupament local.135 D'aquesta manera,l'experiència adquirida en estudis anteriors corrobora la validesa de l'enfocamentqualitatiu i en facilita l'aplicació a anàlisis posteriors.

Per fer possible l'aplicació d'aquest enfocament en aquest treball, caliaen un primer moment delimitar el grup humà en el qual ens volíem centrar,seguint el caràcter integrador de la metodologia, com veurem a continuació.

4.2.2. Determinació de la mostra d'anàlisi

Així, tot desitjant ampliar el camp d'ocupació i protagonisme de les dones,en paral·lel a la inevitable evolució de les societats actuals, fou necessaridelimitar el tipus de teletreballador i teletreballadora al qual ens adreçàvemper centrar els nostres mètodes qualitatius a l'hora de fer el treball de campi les consegüents entrevistes en profunditat.

La primera definició de l'objecte d'estudi fou "una treballadora, treballantprincipalment al domicili, si pot ser a temps complet o en règim pendular,assalariada o autònoma, amb una alta utilització de les noves tecnologies de lainformació i de la comunicació".

134. És interessant consultar Katz (1994); Moss (1993), i Staeheli i Lawson (1995).135. Els treballs esmentats, així com aquest mateix, són resultat de successius projectes de recercadirigits per Maria Dolors Garcia Ramon, l'últim dels quals és: Contexto regional y reorientación delas actividades rurales en España. Un análisis desde la Geografía, DGICYT PB93-0846, UniversitatAutònoma de Barcelona, Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Girona, Universitatde València, Universitat de Sevilla, Universitat de la Coruña.

177


Els primers treballs pràctics van mostrar ràpidament que no era la definiciómés concorde amb la realitat existent en la nova organització laboral, i finalmentes va perfilar l'objectiu com "un o una treballador o treballadora, treballant aldomicili, si pot ser a temps complet o en règim pendular, assalariat o professionalliberal autònom, amb una alta utilització de les noves tecnologies de la informaciói de la comunicació".

Aquesta concreció, tant de l'objectiu com de la mostra a analitzar, va facilitarla determinació de les etapes necessàries per dur a terme un treball sòlid enquè la metodologia qualitativa donés forma i caràcter a l'estudi amb unenfocament integrador.

4.2.3. L'anàlisi prèvia

En un primer moment, el treball va centrar-se en la realització d'un dossierde premsa sobre els grans aspectes generals identificats en cadascun dels nivellsd'anàlisi, que es van concretar en alguns com ara: el context general en el qualse situa el fenomen, les noves dinàmiques organitzacionals del món laboral,l'impacte sobre el mercat de treball, la posició dels sindicats, els aspectesjurídics i fiscals, l'impacte sobre el territori i la població concreta a la qual vaadreçat l'estudi.

En aquest punt, fou interessant la consulta de publicacions, revistes i diarisa escala internacional per identificar el nivell de tractament del tema en diferentsàrees territorials. D'aquesta manera, a partir de l'amplitud, la importància i laprofunditat atorgades a l'anàlisi del teletreball en diferents societats, era possibleveure l'estadi de desenvolupament del fenomen, i així ajudar-nos en la seleccióde possibles àrees d'estudi, com veurem posteriorment.

Etapa ineludible ha estat la recerca paral·lela i continuada durant més deset anys de la presència del tema en els nous mitjans de transmissió d'informació,com Internet. En un primer moment de la recerca (que podríem situar al finaldel 1997), la presència de pàgines o portals dedicats amb exclusivitat al temaera reduït, i la majoria eren produïts als Estats Units o al Canadà. La presènciaeuropea es reduïa en molts casos a petites aportacions inicials, principalmentdedicades a documents oficials de la Comissió Europea i a les possibles ajudesper al desenvolupament d'experiències pilot. En general, el cos teòric era reduïti s'intentava crear un espai de debat amb vista al futur.

178


Gradualment, i en relació directa amb el creixement i el desenvolupamentde la importància d'Internet com a mitjà de difusió i divulgació de la informació,els (cyber) "llocs" sobre el teletreball han augmentat tant en quantitat com enqualitat. Així, la recerca i la consulta de documents, pàgines, llistes de distribuciói fòrums de debat a Internet dedicats al teletreball i tots els possibles aspectesrelacionats han estat interminables, i han adoptat un caràcter de màxima iindispensable utilitat en aquesta i en posteriors etapes del treball.

Per descomptat, en tot moment, es va considerar necessari l'anàlisi delsdiferents documents i investigacions existents sobre el tema a Catalunya, Europa,Canadà i els Estats Units, que facilitaren la construcció d'un primer estat dela qüestió de l'anomenada societat informacional, context en què es desenvolupael nou fenomen analitzat en l'organització del treball, el teletreball.136

El treball realitzat en aquest ampli estat de la qüestió mostrava la necessitatd'un treball de camp detallat, com hem vist anteriorment en els capítols dedicatsa les definicions de teletreball. D'aquesta manera va concretar-se la segonaetapa, en la qual, a partir d'estudis de casos en profunditat, s'intenta avaluarl'amplitud real del fenomen, i així delimitar i definir les diferents situacions iparticularitats de cadascuna de les àrees escollides per a l'estudi comparat. Enaquest moment s'aplica el que en metodologia qualitativa es denomina entrevistaen profunditat.

4.2.4. El treball de camp: l'entrevista en profunditat

Gràcies als resultats de la revisió de premsa i les constatacions al llarg delperíode de recerca dels diferents nivells de desenvolupament del fenomen enels països industrialitzats, es van delimitar les possibles àrees d'estudi amb mésinterès per al treball, sobre les quals s'havien de fer les entrevistes en profunditati els qüestionaris seguint la metodologia seleccionada.

136. Atès l'amplíssim volum d'obres i materials existents, en la bibliografia d'aquesta recercaúnicament es reflecteixen les obres que han estat citades explícitament en el text. Tanmateix, totel material consultat ha estat recopilat per l'autora i és possible consultar-lo si es desitja.

179


4.2.4.1. Elecció de les àrees d'estudi

Inseparable de l'enfocament de gènere de l'anàlisi comparativa feta en aquestestudi, es troba el caràcter marcadament territorial que la concreta. Si es desitjacomprendre els diferents mecanismes creats i les possibilitats reals que tenentant homes com dones per superar obstacles i crear iniciatives de desenvolupament,es fa imprescindible concretar aspectes a escala territorial.

L'enfocament territorial, ja sigui una anàlisi de situació, un estudi del medio una prospecció, és el mitjà per establir el diagnòstic previ per a qualsevolprojecte d'actuació o de desenvolupament.137 Aquest enfocament facilita ladelimitació dels principals elements de l'estratègia a seguir, en marca elsobstacles, els reptes i/o les potencialitats, i es converteix en un dels fonamentsde les actuacions de desenvolupament local, com és el cas dels programeseuropeus LEADER.138

Així, la primera etapa del treball de camp va centrar-se en la selecció de lesàrees territorials d'interès en les quals dur a terme les entrevistes en profunditat.Aquesta selecció respon a la continuïtat de projectes previs de l'equip derecerca,139 centrats en el paper de la dona en el desenvolupament rural, aixícom en investigacions fetes per l'autora amb equips europeus sobre aquestcamp.140

Les àrees seleccionades responen al que es va considerar tres nivells dedesenvolupament i implantació del teletreball diferenciats, en entorns socialsi culturals amb certs trets comuns, però situats en realitats geogràfiquesdiferenciades: l'Ardèche (França), el Québec (Canadà) i Catalunya (Espanya).

137. Vegeu el Quadern 6, fascicle 1, de l'Observatori Europeu LEADER:europa.eu.int/comm/archives/leader2/rural-es/biblio/compet/competitivite.pdf.138. Es pot ampliar a: redrural.tragsatec.es/redrural/presentacion_leader.htm.139. DGICYT PB93-0846 «Context regional i relacions de gènere en la reorientació de les activitatsrurals a Espanya. Una anàlisi des de la geografia» (1994-1997), directora: Maria Dolors GarciaRamon; DGES, PB96-1135 «El paper de la dona en les estratègies de desenvolupament rural. Unestudi comparat des de la geografia» (1997-1999), directora: Maria Dolors Garcia Ramon.140. Projectes: Le rôle des femmes dans le développement rural de l'Union Européenne, DG V.Comissió Europea Emploi et affaires sociales, Egalité entre hommes et femmes, (1996-1997) i LaRDT dans les zones rurales et les régions insulaires de l'Union européenne, STRI 93-0029 FR(1994-1995), ambdós sota la direcció de Josy Richez-Battesti. Vegeu Comissió Europea (1996 i1998); Blanco (1998).

180


L'àrea de l'Ardèche, a França, pertanyent al departament de Rhône-Alpes,ha estat realment la zona precursora d'aquesta recerca. L'elaboració d'anteriorsestudis relacionats amb el turisme rural com a alternativa de desenvolupamentlocal i el paper de les dones en aquest,141 facilitaren el contacte directe ambel desenvolupament inicial del fenomen del teletreball a l'àrea. Els diversosprojectes i experiències que s'estaven realitzant en aquella època a la zona, ila postura de l'Administració, tant local com estatal, animaren a considerar laperspectiva d'un possible estudi del fenomen, i en concret comparat amb altresàrees de la Unió Europea en diferent situació. L'existència de contactes anteriorsamb agents de desenvolupament implicats en el tema, així com amb expertsque treballaven en l'àmbit local, va facilitar la identificació dels aspectes mésinteressants i la realització del treball de camp.

En l'aspecte demogràfic l'Ardèche té 5.529 habitants, el 48% dels quals éspoblació rural.142 El seu creixement natural és zero, per la qual cosa l'actualvariació demogràfica anual mitjana es dóna gràcies al saldo migratori positiu.El 25,7% de la població té més de 60 anys, aspecte que mostra el gran nivelld'envelliment de la zona. En l'àmbit econòmic, es tracta d'una regió principalmentrural, on el 90% de les 339 municipalitats són considerades rurals i únicament37 són zones urbanes (vegeu la taula A.1 a l'annex 1, p. 338).

Aquestes característiques han fet que el departament es converteixi enobjectiu prioritari dels programes i les ajudes dels fons per al desenvolupamentde la Unió Europea; un factor favorable per al desenvolupament d'iniciativesinteressants en el nostre camp d'estudi.

Les àrees d'estudi en què s'ha fet el treball de camp formen un grup de 14municipis de diferents zones de la regió, com es pot observar en el mapa 4.1.

141. Vegeu Blanco Romero (1997), Les dones agents del desenvolupament en el turisme rural. Elcas de l'Ardèche i el Maestrazgo. Memòria de recerca.142. Font: INSEE, www.insee.fr.

181


Aquesta diversitat de localitzacions obeeix a la consideració de diversificaral màxim les localitzacions en tot el territori analitzat, i ha estat possible gràciesa la disponibilitat d'un gran nombre de contactes. En total, s'han fet 25 entrevistesen profunditat (17 dones i 8 homes) en les localitats seleccionades. Aquestsmunicipis mostren certa diversitat quant a població, si bé tots es troben per sotadels 10.000 habitants (INSEE, 2001),143 excepte Annonay (amb 17.522 h.) iAubenas (11.000 h.), dues de les tres úniques ciutats que sobrepassen els10.000 h. en tota la zona (vegeu la taula A.2, annex 1, p. 339).

Mapa 4.1. Localització dels municipis estudiats a Ardèche (França)

143. Dades de l'Institut de la Statistique et des Êtudes Économiques de França (INSEE):www.insee.fr/fr/insee_regions/rhone-alpes/zoom/chif_cles/chiffres_cles.htm.

0 5 10 15 20


182


El municipi de Privas (amb 9.170 h.) compleix la funció de capital, o delque en francès es denomina chef-lieu o préfecture administrative, i, malgrat noser el municipi urbà de més grandària, concentra el nombre més important depoblació dedicada a serveis administratius.

La resta de localitats analitzades (Bourg-St-Andéol, Les Vans, Vallon-Pont-d'Arc, Largentiére, Joyeuse, St. Félicien, Antraigues, Meyras, St-Martin-d'Ardèche,Mirabel, Le Lac d'Issarlés)144 formen part del 90% de municipis rurals quepertanyen al departament d'Ardèche, on resideix el 50% de la població.145

En aquests municipis el sector terciari és reduït, format principalmentper serveis de consum, com a Vallon-Pont-d'Arc, àmpliament dedicat alturisme d'esports d'aventura. També trobem el cas d'alguns professionalsliberals (advocats, arquitectes, enginyers), que han retornat a la zonadesprés de haver dut a terme la seva formació fora del departament; o finsi tot hi trobem neorurals, arribats a l'Ardèche a la recerca de més qualitatde vida.

El cas de Catalunya és el complement per a l'estudi comparat. Implicavala possibilitat d'una àrea geogràfica pertanyent a la Unió Europea, i d'unaimportància territorial equiparable a la d'Ardèche. Al mateix temps, enspermetia tenir un referent de proximitat geogràfica i cultural per a l'estudi.El fet que Catalunya es trobi en un procés de desenvolupament del teletreballque podríem qualificar d'embrionari, i que no hi hagi un gran nivelld'implantació, fou el factor determinant per incloure-la en l'estudi. Unelement afegit és el fet que aquesta investigació estigués dotada amb unabeca de recerca de la Generalitat de Catalunya.146

144. Habitants per municipi: Annonay, 17.522 h.; Aubenas, 11.000 h.; Privas, 9.170 h.; Bourg-St-Andéol, 7.768 h.; les Vans, 2.664 h.; Vallon-Pont-d'Arc, 2.027; Largentiére, 1.942 h.; Joyeuse,1.483 h.; St. Félicien, 1.183 h.; Antraigues, 498 h.; Meyras, 774 h.; St.-Martin-d'Ardèche,642 h.; Mirabel, 313 h.; Le Lac d'Issarlés, 253 h.145. És interessant veure com el creixement d'aquest departament és degut exclusivament al saldomigratori positiu, mentre que el seu creixement natural és zero. Per a més informació sobre elprocés, vegeu Baccaïni (2001).146. Com s'ha explicat en la introducció, aquesta recerca va iniciar-se gràcies a l'atorgament d'unabeca FPI de línia prioritària de la Generalitat de Catalunya.

183


Les 25 entrevistes a persones que teletreballaven (15 dones i 10 homes)s'han fet en 9 municipis de 3 comarques concretes. Al Bages, als municipis deCastellbell i el Vilar, Cardona, Mura, Navàs i Sant Fruitós de Bages. Al BaixPenedès: l'Arboç i Albinyana. I al Vallès Oriental: Castellterçol, Santa Maria deMartorelles i Vallgorguina (vegeu la taula A.4, annex 2, p. 341).

Mapa 4.2. Localització dels municipis estudiats a Catalunya (Espanya)


184


Així mateix, l'elecció és deguda a l'existència de finançament de la UnióEuropea, a través del Fons Social Europeu, per a la creació dels anomenatstelecentres,147 i a la presència de contactes personals que van facilitar la realitzacióde les entrevistes, atès que el reduït nivell de desenvolupament del teletreball enaquesta comunitat autònoma ha fet tremendament difícil la identificació il'apropament als teletreballadors/ores catalans/es. Aquest mateix motiu explicala disparitat pel que fa al volum de població,148 i el reduït caràcter rural de lamajoria de les àrees analitzades. Així, si tenim en compte l'accepció estadísticacomunament utilitzada per classificar les localitats com a rurals a Espanya,149

únicament quatre dels municipis analitzats (Mura, Albinyana, Santa Maria deMartorelles i Vallgorguina) ho podrien ser considerats. La resta de localitats superenels 2.000 habitants, com a resultat de la suburbanització (o periurbanització),amb la consegüent expansió residencial, atesa la seva proximitat amb l'àreametropolitana de Barcelona i altres centres urbans propers de menys grandària.150

La dificultat de trobar teletreballadors/ores en àrees rurals catalanes s'intensificasi tenim en compte que, malgrat que el 68% del total de municipis de Catalunyatenen menys de 2.000 habitants (645 municipis de 946 en total), aquestsacullen únicament un 6% de la població total catalana, és a dir, 383.000persones151 (vegeu la taula A.3, annex 2, p. 340).

Finalment, la selecció d'àrees en la regió del Québec (Canadà) fou el contrapuntd'aquest estudi. El fet que la implantació del teletreball al Canadà, i a Amèricadel Nord en general, s'hagi produït de manera generalitzada i més aviat que aEuropa va fer pensar en l'interès de l'anàlisi del fenomen. Així mateix, el Québecresponia a la recerca de zones que poguessin ser comparades i que ens aportessinmètodes, sistemes d'implantació del teletreball i les etapes a seguir o fins i totevitar a Europa.

147. El principal exemple és el del programa europeu TeletreBages de la comarca del Bages:www.bages.org/teletrebages/projecte.htm.148. Població dels municipis: al Bages (Castellbell i el Vilar, 2.904 h.; Cardona, 5.515 h.; Mura,221 h.; Navàs, 5.580 h.; San Fruitós de Bages, 5.719 h.); al Baix Penedès (l'Arboç, 4.008 h. i elVendrell, 25.705 h.), i al Vallès Oriental (Castellterçol, 2.018 h.; Mollet del Vallès, 46.897 h., iMontmeló, 8.912 h.). Idescat.149. Segons l'accepció estadística comunament acceptada, encara que qüestionada en l'actualitat,es consideren localitats rurals aquells municipis amb menys de 2.000 habitants.150. Per a més informació vegeu: www.ine.es iwww.idescat.es/publicacions/cataleg/ pdfdocs/xifresct/xifres_cat04.pdf.151. Font: Idescat, INE, cens de població 2001.

185


La recerca d'una àrea que presentés certes semblances culturals i socialsamb les anteriors, però que a la vegada tingués un interès rellevant per lasituació diferent del fenomen analitzat, van dur a seleccionar la regió autònomadel Québec, al Canadà, perquè semblava complir les condicions inicials deselecció (proximitat cultural, llengua comuna amb una de les àrees anteriors,espais rurals i rururbans). Tal com hem comentat en la introducció, aquestadecisió va ser afavorida per les estances en aquest país, gràcies a les borsesde viatges de la FPU, i a les col·laboracions amb centres de recerca coml'IREF (UQAM), factors que van ajudar a la realització del treball de camp ia l'anàlisi de la zona i el seu context, com es resumeix a la taula A.5, annex3, p. 342.

D'aquesta manera, i gràcies a la col·laboració de diferents associacionsi col·legis professionals,152 van fer-se 25 entrevistes (20 dones i 5 homes),en 11 municipis, de 7 regions administratives del Québec, seleccionadesentre un gran nombre de possibilitats, i escollides amb l'objectiu de diversificartant a escala territorial com en les activitats desenvolupades quant a teletreball.

Com es pot veure a la taula A.6 (annex 3, p. 343), tots els municipisseleccionats concentren menys de 4.000 habitants, excepte Gaspé, onresideixen 14.932 persones. Aquests municipis pertanyen, per tant, alsconsiderats rurals (amb menys de 5.000 habitants), que són majoria alQuébec (85,4% dels existents).153

Les característiques del territori i les divisions administratives al Québec faninteressant afegir un altre element destacat: la proporció de població ruralresident en aquests municipis. D'aquesta manera, com es pot observar, en totsels municipis seleccionats més del 45% de la població resident es dedica aactivitats rurals, fins i tot en el cas de Gaspé, que tot i tenir 14.932 habitantsés el municipi amb més percentatge de població rural, el 61,2% del total.

152. IREF (UQAM): www.unites.uqam.ca/iref/index_frame.html; IFDEC, Ordre des traducteurs,terminologues et interprètes agréés du Québec: www.ottiaq.org; Fédération des Chambres decommerce du Québec: www.ccq.ca; Association Internationale de l'Information et du Traitement deTextes (IWP/AIITT); Fédération de Femmes du Québec: www.ffq.qc.ca, Rélais Femmes: www.relais-femmes.qc.ca.153. Institut de statistique du Québec (ISQ): www.stat.gouv.qc.ca/regions/index_2001.htm.

186


Mapa 4.3. Localització dels municipis estudiats al Québec (Canadà)

4.2.4.2. Característiques generals de la mostra d'anàlisi

Una vegada delimitades les àrees d'estudi i d'un petit treball pilot, fet a 10persones de la zona de Catalunya, s'identificà i localitzà una mostra global de150 persones (el 69,3% dones i el 30,7% homes). Entre elles es troben personesque actualment practiquen o que han practicat recentment el teletreball, aixícom empresaris interessats en el teletreball, promotors de telecentres o agentsde desenvolupament local que treballen en projectes de teletreball.

Entre les 150 persones seleccionades, van fer-se 138 entrevistes en profunditat,de les quals finalment van ser seleccionades 75, a partir de la qualitat de lainformació obtinguda i de les condicions tècniques. D'aquesta manera es pretenia

100 0 100 200 300 kmkm


187


equilibrar la mostra, atès que, a causa del diferent desenvolupament del fenomenestudiat en les àrees seleccionades, era molt més nombrosa en el cas del Québeco d'Ardèche que en el cas de Catalunya, on fou molt més costós reunir un nombrede casos significatiu.

Per això, es van seleccionar 75 entrevistes en profunditat (25 a cada àrea),fetes a nivell personal i individual, en la majoria de casos en el domicili particular.Les seves principals característiques es recopilen a les taules A.7, A.8 i A.9 del'annex 8 (p. 382).

Les entrevistes es van fer a persones amb responsabilitats familiars (fill/a i/opersones grans), en diferents etapes de la vida, per tal de poder contrastar lespossibles diferències generacionals en els rols i les identitats de gènere. Lamostra es va fer mitjançant el mostreig intencionat seguint la tècnica de la bolade neu, encara que es va intentar equilibrar segons les experiències i els sectorsde treball de les persones entrevistades. Els contactes van fer-se de forma directa,o a través d'informants, i fins i tot, en alguns casos de la zona del Québec, hiva haver persones que van oferir-se de manera espontània, una vegada vanconèixer l'elaboració de l'estudi, posant-se en contacte amb l'autora per correuelectrònic o telefònicament i oferint-se a col·laborar desinteressadament.

El coneixement de les zones i els anteriors treballs de recerca que s'hi havienfet va facilitar la col·laboració de les persones de contacte, i fins i tot podertreballar amb equips de recerca presents a la regió (cas de l'IREF a Montréal),154

que aportaven, al llarg del treball de camp, un coneixement més ampli delcontext, tant social com cultural i polític.

Cal assenyalar que l'apropament i l'establiment de contacte amb les personesentrevistades no sempre ha estat fàcil. Així, tot i disposar del suport directe depersones a la regió, associacions de professionals155 i en concret algunes

154. IREF, Institut de Recherches et d'études féministes:www.unites.uqam.ca/iref/index_frame.html.155. Com a exemple podem assenyalar la gran ajuda de "l'Ordre des traducteurs, terminologues etinterprètes agréés du Québec" (www.ottiaq.org), els afiliats de la qual van oferir el seu suport a l'estudi;dels professionals de la comunicació escrita del Québec, que van enviar missatges de crida a laparticipació en l'estudi als seus membres a través de les llistes de correu electrònic intern; de l'associacióNACRE 07 (Associació de desenvolupament local; vegeu el lloc web www.globenet.org/nacre07/nacre.htm;així com el del programa "Place aux jeunes" a la bibliografia), que va posar a la nostra disposició totsels membres de la seva xarxa per facilitar el contacte i la participació; o diversos membres de la Xarxade Telecentres de Catalunya: www.xarxa365.net/ nodatDev/principal.nodat.

188


associacions de dones,156 s'han observat reticències a oferir certes informacions.En aquest punt, hem d'assenyalar que entrevistar persones que treballen coma autònoms o fins i tot en situació laboral i fiscal irregular ha significat undesafiament a l'hora de fer el treball, encara que al mateix temps ha enriquitel resultat i la diversitat de percepcions.

Si bé les característiques específiques s'analitzaran detalladament en elcapítol cinquè, la mostra és un grup d'homes i dones que teletreballen (el69,4% de dones i el 30,6% d'homes), d'edats compreses entre els 25 i els50 anys amb una mitjana d'edat de 40 anys (el 37,3% entre 40 i 44), queviuen en parella (el 61,3%), amb fills (el 66,6% dels quals amb un fill) entre1 i 18 anys.

Les entrevistes en profunditat, així com els qüestionaris corresponents, els vafer tots directament l'autora d'aquest treball entre el 1998 i el 2003, la majoriagràcies a diverses i continuades estances de recerca, com hem assenyalat anteriorment.

El fet de poder fer la majoria de les entrevistes en el domicili de les personesinformants va significar una gran font d'informació, atès que facilitava l'observacióde l'entorn en el qual es duia a terme habitualment la seva pràctica laboral, peròtambé, i molt important, la seva vida domèstica, familiar i reproductiva, tant pelque fa als homes com a les dones.

En aquest aspecte, som conscients que aquestes entrevistes qualitatives nopoden ser considerades com una informació empírica (García Muñoz, 1991) ique no es troben exemptes de problemes de subjectivitat a l'hora de fer l'anàlisi;però són un mitjà únic i immillorable per poder disposar d'una percepció directade la realitat en què viuen les persones informants i comprendre la sevaexperiència personal.

D'aquesta manera, l'entrevista en profunditat es va dissenyar a partir d'experiènciespilot anteriors, utilitzades en el treball de camp de la suficiència investigadora,157

que posteriorment van patir modificacions i adaptacions a les necessitats, comveurem a continuació.

156. Fédération de Femmes du Québec: www.ffq.qc.ca; Rélais Femmes: www.relais-femmes.qc.ca.157. Blanco Romero, A. (1997), Les dones agents del desenvolupament en el turisme rural. El casde l'Ardèche i el Maestrazgo, Memòria de Recerca, Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona. Directora: Gemma Cànoves Valiente.

4.2.4.3. La guia de l'entrevista en profunditat

L'entrevista en profunditat va plantejar-se, en tot moment, com una conversadistesa, en la qual les persones escollides poguessin expressar-se amb llibertat ien la seva pròpia llengua (la qual cosa va comportar la traducció del guió i latranscripció de les entrevistes al castellà, català, francès i anglès) per, d'aquestamanera, permetre que afloressin temes significatius de les seves experiències, toti no estar previstos en el guió previ de l'entrevista.

Es tractava d'entrevistes semidirigides a partir d'un guió obert, que integravenels diferents aspectes de l'anàlisi (organitzatiu, professional, social i personal), id'una durada aproximada d'una hora i mitja a dues hores i mitja.

L'estructura del guió de l'entrevista es basa en tres grans apartats, integratsa la vegada per 14 subtemes més específics (vegeu l'annex 4, p. 344). Comoja hem assenyalat, aquesta estructura pretenia facilitar l'aparició en la conversa,de manera ordenada i seqüencial, de tots els temes clau per a la nostra anàlisi,evitant descuits, però en cap moment acotant la possibilitat d'introduir temesnous d'interès suggerits per la persona entrevistada, i per descomptat senseforçar l'ordre de la conversa. Aquest objectiu es pretenia mantenir gràcies alcaràcter obert de l'entrevista, que facilitava la llibertat d'expressió i dedesenvolupament del discurs.

En un primer moment, l'entrevista s'inicia parlant sobre el treball que es duua terme; el primer gran bloc, relacionat amb el treball assalariat, és el més ampli,i engloba una sèrie d'aspectes fonamentals de l'entrevista. Així, la conversa secentra a descriure les característiques del treball que es fa, així com lespeculiaritats de fer-lo a distància. Es tracten les motivacions per haver pres ladecisió d'instal·lar-se en teletreball, la història laboral, les comparacions ambanteriors feines, l'organització de la tasca al llarg del dia i la setmana.

Els aspectes tractats en aquest inici faciliten l'establiment d'una certacomplicitat en la conversa, i creen les bases per introduir el segon apartat,percebut com a més personal.

A continuació, s'aborden temes relacionats amb la formació de la personaentrevistada, i els mitjans existents per fer una formació contínua que li permetimantenir-se al dia en la tasca a realitzar.

189


190


Aquest aspecte dóna peu a introduir temes com ara la pluridisciplinarietatque els exigeix la seva organització laboral (necessitat de ser comptable, comercial,productor, etc., al mateix temps), el sistema d'aconseguir clients, la relació ambells, la possibilitat de prendre decisions, responsabilitats, control del treball fet,etc. Així com aspectes més concrets i formals sobre els mitjans de producció iles relacions laborals, la contractació i la remuneració, com ara el tipus desituació laboral, contractual, sindical, associativa, de relació directa o no ambpersones o entitats que els encarreguen treballs concrets habitualment, tipusde remuneració, variabilitat, percentatge en el total dels ingressos familiars,consideració de la seva remuneració, i la possibilitat de compatibilitzar diversesactivitats professionals.

Seguidament, es dóna pas a parlar del lloc físic de treball, la seva adaptacióo adequació, els desplaçaments, la disponibilitat de mitjans tècnics de suport(principalment informàtic). Atès que la majoria de persones entrevistadesfan el seu treball des del domicili, aquest punt ens va permetre relacionar-lo, a poc a poc, amb les activitats domesticofamiliars (tradicionalmentdenominades familiars-reproductives),158 i entrar en el segon gran bloc deflexibilitat i treball domèstic.

En aquest punt, s'intenten aclarir els aspectes relacionats amb laresponsabilitat i la dedicació a les tasques domèstiques, la flexibilitat, l'existènciao no d'ajuda familiar, organització de la vida quotidiana, jornada laboral dela parella (en el cas d'existir en el moment de l'entrevista), etc. D'aquestamanera, en la majoria de casos es passa a parlar de manera molt fluïda de lafamília. La responsabilitat de la cura dels fills, l'adequació d'horaris, i lesfacilitats o els inconvenients que sorgeixen davant la flexibilitat que pretesamentexisteix en el teletreball.

158. És habitual trobar el terme reproductiu com a concepte que engloba les tasques de caràcterprivat: domèstiques, de cura i de la família en general, per diferenciar-les de les possibles activitatsfetes en l'àmbit professional o públic. En el nostre cas, considerem que el terme reproductiu utilitzatcom a equivalent de "familiar", d'una banda, restringeix la reproducció a un context exclusivamentde família, i, de l'altra, al mateix temps sembla vincular de forma ineludible les relacions familiarsa l'objectiu de la reproducció. Per això considerarem que pot ser més idoni parlar d'activitatsdomesticofamiliars. "Domèstiques" perquè es fan essencialment en l'àmbit de la llar i "familiars"per assenyalar que no es limiten a les tasques de manteniment d'aquesta, i a la vegada distingir-les de les activitats professionals que també es poden desenvolupar en aquest espai i que constitueixenel tema principal d'aquest treball.

191


Un altre aspecte important en aquest segon bloc és el tema de l'oci, l'existènciao no de temps lliure, les activitats a les quals pot dedicar més temps, la possibilitatde fer vacances, la planificació, etc.

Finalment, el tercer bloc se centra en la valoració del teletreball: què s'enténper teletreball; els seus avantatges i inconvenients; la valoració personal; elsesforços d'adaptació; l'opinió de les persones més pròximes, amics i companys;la consideració en relació amb la igualtat d'oportunitats que pot oferir el teletreball;els problemes derivats del teletreball, etc.

Les entrevistes van ser gravades en cintes per a la seva posterior transcripció,tractament informàtic amb macros159 i anàlisi final, com veurem més endavant;i totes estan dipositades al Departament de Geografia de la UAB.

Per tal d'obtenir informació més àmplia, en el treball de camp no només vanfer-se entrevistes en profunditat a les persones que exercien com a teletreballadors,sinó també a agents decisoris de l'àmbit laboral, com ara empresaris, promotorsde telecentres, sindicats i responsables de recursos humans. En aquest sentit,les 20 entrevistes en profunditat fetes han pretès tenir una diversitat al mésàmplia possible, i han servit per mostrar com la pluralitat del sector, les diferentsformes de gestió, el nivell tecnològic, etc., tenien conseqüències directes sobreel fenomen organitzatiu i la situació dels teletreballadors. Aquest objectiu s'hamantingut, sempre que ha estat possible, en cadascuna de les zones d'anàlisii sobre la base de les diferents etapes de desenvolupament del teletreball.

Un cop finalitzada l'entrevista en profunditat, es va fer un qüestionari ambdades estrictament estadístiques, així com una fitxa d'observació, que formapart del que denominem notes de l'entrevistadora o observació participant, comveurem a continuació.

159. Es denominen macros (per qüestions informàtiques) les paraules clau relacionades directamentamb els temes principals a tractar i que apareixen en les preguntes de l'entrevista en profunditat.En el nostre estudi se seleccionaren 40 paraules clau o macros, com veurem més endavant, i quees mostren en l'annex 7, p. 381.

192


4.2.4.4. Realització de les entrevistes i observació participant

Tot i que les entrevistes en profunditat van ser gravades en cintes ambel consentiment de les persones entrevistades, sempre és de gran ajudal'elaboració d'un petit diari, amb les notes de la persona que fa l'entrevista.

En el nostre cas, el fet que en tot moment va ser l'autora qui va ferpersonalment les entrevistes va facilitar àmpliament la homogeneïtat de lesnotes d'observació. El contacte directe amb les persones entrevistades, aixícom amb el seu entorn més pròxim (la família en alguns casos, el contextde l'entrevista, etc.) ha dotat d'informació addicional i ha enriquit el resultat.

Al llarg de les entrevistes es va anar elaborant un petit diari de treball,amb un guió senzill però detallat, amb temes clau a tenir en compte: aspectescom la manera com s'ha obtingut el contacte (coneguts, Internet, correuelectrònic, telèfon), el mitjà a través del qual s'ha concertat l'entrevista, larelació que s'ha establert per endavant, la disponibilitat de la personaentrevistada, el lloc de reunió. Aquesta primera part del diari ha estat degran ajuda, atès que les entrevistes no sempre es van poder planificar en lesdates desitjades, i van ser necessaris diversos contactes amb les mateixespersones fins que es van poder fer definitivament. D'altra banda, també haestat de màxima utilitat a causa del llarg període de temps transcorregutentre la realització del treball de camp i l'anàlisi final de l'estudi. Això hafacilitat el contacte posterior amb algunes de les persones entrevistades pera qualsevol altre tipus de col·laboració.

Un apartat interessant de les notes d'observació ha estat el referit al'entorn de l'entrevista (en la majoria de casos, el domicili familiar), l'aspectefísic i la cura personal de les persones entrevistades.

A causa del caràcter peculiar que el teletreball comporta pel que fa a treballaren el domicili, els aspectes assenyalats anteriorment eren rellevants, però encap moment podien ser abordats directament a l'entrevista (tret de l'apartatdedicat a l'organització de l'espai físic). D'aquesta manera, les notes del diaride camp ens han ajudat a concretar aspectes del domicili en què es treballa,com ara el mobiliari i les eines de treball disponibles, l'organització de l'espai,les condicions existents, com la lluminositat, l'entorn sociocultural, la relació

193


entre els diferents àmbits de la persona entrevistada: espai de treball i espaidomesticofamiliar, principalment.160

Seguint amb aquests aspectes, i sense cap tipus de valoració prèvia,consideràvem important l'aspecte físic i de cura personal de la persona que ensrebia per fer l'entrevista. Així, aquestes característiques podien ser relacionadesposteriorment amb les respostes donades pel que fa a la valoració personal deltreball realitzat, el grau d'autonomia, el nivell d'autovaloració o fins i tot l'opinióde les persones més properes respecte del tipus d'organització del treball queestava duent a terme.

En alguns casos, aquestes notes van ser completades per les observacionsd'alguns llocs de treball fora del domicili. Així, algunes de les persones entrevistadesdisposaven d'oficines o despatxos compartits en llocs cèntrics de les ciutats mésproperes, o en telecentres, on rebien (en poques ocasions) els clients que aixího desitjaven. Fins i tot en algun cas fou possible fer visites a alguns clients ales seves empreses en companyia de les persones informants.

Aquestes experiències han afavorit l'anàlisi posterior d'alguns aspectesconsiderats importants en les característiques i valoracions del teletreball, i esvan completar amb la realització dels qüestionaris tancats que han facilitat eltractament estadístic.

4.2.4.5. El qüestionari

Com hem assenyalat, el qüestionari fet a les persones entrevistades tél'objectiu de completar, confirmar i obtenir algunes dades quantitatives queacostumen a quedar poc especificades en l'entrevista. Així, l'experiència ensmostrava que el tema de la retribució salarial pel treball fet sempre era un temadifícil de concretar en la conversa informal, per la qual cosa s'incloïa en elqüestionari d'una manera més impersonal, com veurem a continuació.

160. Les notes de descripció de l'habitatge són molt interessants, en tractar-se d'un treball fetprincipalment en el domicili. A través d'aquestes es coneixen molts aspectes clau de la situacióen la qual es desenvolupa el treball, a més de ser un lloc privat on es fan al mateix temps funcionsreproductives. Vegeu Baylina (1996 i 1997) i Oberhauser (1997).

194


El qüestionari dut a terme en aquest estudi s'ha fet al final de l'entrevista,obviant les preguntes que ja s'havien abordat àmpliament en aquesta, cosa quecomportava una dedicació de 10 a 15 minuts. Consta de 33 preguntesestructurades en 4 seccions (vegeu l'annex 5, p. 348).

La secció A (la primera) fa referència a la història personal i les característiquesde la persona entrevistada (dades bàsiques com ara l'any i el lloc de naixement,la titulació), la situació familiar (si viu amb algú o sol, si té fills, persones querequereixen la seva ajuda).

La secció B, està dedicada al treball i es divideix en dos subapartats. Elprimer, dedicat al tipus de treball i jornada laboral, pretén aclarir els aspectesconcrets de dedicació laboral, organització i situació contractual (si existeix),abordant temes com ara el nombre d'hores de la jornada laboral, el tipus d'horari,l'organització de la jornada, l'estatus o categoria professional, la dependènciad'una empresa o de diverses, el tipus de contracte i la situació laboral. En elsegon subapartat, es demana la valoració que fa del treball a partir d'una gradacióde l'1 al 5, valorant la quantitat de treball, la dificultat que comporta, laresponsabilitat, l'existència o no d'interferències, la monotonia, el tipus d'horari,la flexibilitat proporcionada i la satisfacció general del treball.

A la secció C s'obtenen dades concretes relacionades amb la igualtatd'oportunitats, que a priori es presenta com un aspecte afavorit pel teletreball.Amb aquest objectiu, ens centrem en els drets laborals de la persona entrevistada,les necessitats de formació prèvia, les possibilitats de promoció en el treballque fa i la relació amb algun sindicat. En un segon moment, s'aborda un temadelicat com és el nivell de remuneració, la situació econòmica familiar i laproporció del salari de la persona entrevistada en el total d'ingressos familiars.

Finalment, la secció D concreta aspectes relatius a la flexibilitat laboralexistent i la dedicació al treball domèstic, fent referència a alguns aspectes dela divisió sexual del treball en l'esfera privada. Així, l'existència o no de flexibilitata l'hora de combinar el treball remunerat amb les responsabilitats domèstiques,i qui les fa habitualment, l'existència de temps lliure, o la jornada laboral delcompany/a o cònjuge. Tot això ens ajudarà a validar o a rebatre alguns delsprincipals aspectes de la flexibilitat laboral, que s'esgrimeixen habitualmentcom els grans avantatges del teletreball, principalment en el cas de les dones.

195


Altres aspectes que hem volgut puntualitzar en la darrera pregunta han estatel tipus de material i d'infraestructura de què es disposa per teletreballar. Ambaquesta pregunta volíem concretar la proporció de persones del nostre estudique en algun moment utilitzaven els telecentres o centres de serveis compartits,i en el cas d'aquelles que teletreballen en el seu domicili de manera permanent,poder valorar el nivell de tecnologia necessari per dur a terme aquest tipus detreball i la inversió que comporta.

Un cop completat el qüestionari i amb posterioritat a l'entrevista, l'entrevistadoraemplenava un requadre amb dades específiques per a la codificació de cadaqüestionari. S'apuntaven dades relatives a la zona on fou realitzada l'entrevista,el dia, l'hora i el codi comú per al qüestionari i l'entrevista. Això ens permetérelacionar-los, un cop les entrevistes van estar transcrites.

Amb aquesta informació, el procés d'obtenció de dades es va donar perfinalitzat, i el treball posterior va orientar-se al tractament de la informació i al'anàlisi del discurs.

4.2.5. El tractament de la informació

Un cop fetes totes les entrevistes en profunditat i tots els qüestionariscorresponents, es va dur a terme el tractament i el buidatge dels aspectesseleccionats com a clau per a l'estudi. Això va fer-se a través de l'explotació deles entrevistes en profunditat i el tractament estadístic dels qüestionaris.

Com es pot observar, la combinació de mitjans qualitatius i quantitatius enl'obtenció de la informació ens ha obligat a procedir de diferent manera, i ambdiversos mitjans, en el tractament de cadascuna de les informacions. Així, caldiferenciar el tractament i l'explotació de l'entrevista en profunditat (qualitatiu)i el buidatge dels qüestionaris (quantitatiu), com veurem a continuació.

4.2.5.1. Transcripció i explotació de les entrevistes en profunditat

Un primer pas a l'hora d'explotar les entrevistes en profunditat ha estat latranscripció de les gravacions obtingudes en les entrevistes de manera literal,respectant expressions, frases, i fins i tot els diferents idiomes en què han estatfetes (castellà, català, francès i anglès).

196


Aquesta decisió, diferent a anteriors treballs fets en el mateix equip derecerca,161 busca captar el contingut exacte de les expressions, els silencis, lesonomatopeies, respectant les expressions genuïnes de l'idioma propi de lespersones entrevistades, elements indispensables per a l'anàlisi de les entrevistes.Les transcripcions són completament literals i segueixen l'ordre del discurs quees va dur a terme en el seu moment.162

Un cop transcrites, se'n va fer una lectura detallada de cadascuna abans depassar a l'etapa següent. En aquest punt, es pot assenyalar que el fet que l'autorafos al mateix temps la realitzadora de la totalitat de les entrevistes en profunditatfa que es disposi de tota la informació de manera directa, gràcies a l'experiènciapersonal viscuda i a les notes del treball de camp.

A continuació, es va fer la codificació oberta de les entrevistes a partir delque s'ha anomenat paraules clau o codificadors. Com ja va assenyalar Morales(2001),163 aquestes categories analítiques ens ajuden a classificar la informacióreferent als temes amb contingut teòric presents en les entrevistes, a través dela teoria fonamentada. Aquest mètode d'anàlisi de les dades qualitatives,groundedtheory o teoria fonamentada,164 parteix directament de les dadesobtingudes per a l'elaboració de les teories per tal de crear hipòtesis i conceptes.165

Per a aquest estudi es van seleccionar 40 paraules clau166 relacionadesdirectament amb les preguntes de l'entrevista en profunditat i els temes claua tractar, que es mostren en l'annex 7, p. 444.

161. Treballs com el de Baylina (1996) opten per la traducció de les entrevistes al castellà perhomogeneïtzar el llenguatge dels textos.162. Vegeu a l'annex 6 exemples d'entrevistes transcrites.163. Vegeu Morales (2001), p. 196.164. Per a més detalls, és interessant veure Creswell (1998), p. 150; Glaser i Strauss (1967); Strauss(1987), i Strauss i Corbin (1990 i 1998).165. Els sociòlegs Barney Glaser i Anselm Strauss (1967), elaboraren les bases de la teoria fonamentadao grounded theory al final dels anys seixanta. L'objectiu central d'aquest mètode és el desenvolupamento la generació d'una teoria relacionada amb el context del fenomen que es desitja estudiar, teoria queha d'estar fonamentada en les dades recollides sobre el terreny, especialment en les accions, interaccionsi processos socials de les persones. La teoria fonamentada ens ofereix un procediment per desenvoluparcategories d'informació (codificació oberta), per interrelacionar-les (codificació axial), per crear unahistòria que connecta les categories (codificació selectiva) i finalment per proposar proposicionsteòriques (extret de S. Morales, 2001).166. Alguns exemples són: aprenentatge, autogestió, autosatisfacció, conciliació esfera product./dom., divisiósexual del treball, fills/es, flexibilitat, jornada laboral, motivació teletreball, context geogràfic, oci, prestacionssocials, relacions laborals, retribució, satisfacció personal, tipus de treball, valoració personal, avantatges.

197


Tenint com a referència les paraules clau, i gràcies a la transcripció de lesentrevistes en suport informàtic, fou possible la codificació a través d'una einainformàtica específica denominada Atlas/ti,167 especialment dissenyada perfacilitar l'anàlisi qualitativa de grans quantitats de dades textuals.

Com podem veure en el gràfic 4.2, aquest programa no automatitza el procésd'anàlisi, però permet agilitzar part dels processos, principalment en la primeraetapa del treball d'anàlisi (nivell textual). Això s'aconsegueix gràcies a lasegmentació dels textos transcrits (en aquest cas les entrevistes en profunditat,denominades documents primaris de text), a través de la codificació d'aquellsparàgrafs, frases i comentaris que apareixen en el text, relacionant-ho amb unao diverses paraules clau seleccionades prèviament. En aquest punt, es crea la

167. Atlas/ti, versió 4.2. És possible obtenir una versió de demostració del programa a:www.atlasti.de/demo.shtml.

Gràfic 4.2. Preparació d'un document primari

Font: elaboració pròpia a partir de J. Muñoz (2001).

Document original(Entrevista1.doc)

Modificacions

Desar còpia original(Entrevista1a.doc)

Desar format només text amb saltde línia (Entrevista 1.txt))

Assignar documents primaris(Entrevista1.txt)

Incorrecte Correcte

Codificar

Eliminació dades de capçalera

Codis de format

Identificació “parlants”

Substitució dades “sensibles”

Marges (6cm-5cm)

EsborrarModificar

198


denominada unitat hermenèutica, on es recolliran totes les codificacions iassignacions de conceptes clau, anotacions, etc., i a partir de la qual ha estatpossible crear tots els informes necessaris posteriorment.

Un cop codificades totes les entrevistes, es poden agrupar temàticamentmitjançant els conceptes retinguts, frases, paràgrafs o grups de paràgrafs,extraient-los de manera separada de les entrevistes per facilitar-ne l'anàlisi.Així mateix, és possible establir relacions entre elements i elaborar modelsgràcies a la representació gràfica.

En aquest punt, cada entrevista està identificada per una sèrie de codisque relacionen l'àrea d'estudi, l'entrevista concreta i el concepte o paraulesclau als qual pertany cada paràgraf o extracte obtingut.168

Al llarg del procés de codificació fou possible observar com alguns concepteses trobaven directament relacionats, atès que apareixien mencionats en lesmateixes parts de les entrevistes, al mateix temps que es van detectar algunesparaules clau que no eren significatives, i que foren eliminades de la llistaprèviament elaborada.

La codificació de les entrevistes ha facilitat l'anàlisi sistemàtica. Lacodificació completa i l'obligada lectura detallada durant el procés, afegidaa la realització personal de les entrevistes, han portat a una anàlisi detalladai profunda sobre la base de l'anàlisi del discurs. La comprensió de cadaentrevista ha comportat el mateix procés: contextualitzar-la en el marc social,geogràfic i cultural en què tingué lloc, i l'extracció de paràgrafs pertanyentsal mateix concepte clau, que fa possible l'abstracció en marcar les líniesgenerals i facilitar la comparació regional.

Aquesta anàlisi complexa ha estat completada amb les dades estadístiquesobtingudes dels qüestionaris, tractats d'una manera senzilla, com veurema continuació.

168. Aquests codis permeten el tractament i la localització de les entrevistes mantenint en totmoment l'anonimat de les persones entrevistades, atès que únicament es fa referència explícita ala zona d'estudi a la qual pertany, el sexe i l'edat; per exemple: QUE1H45 (per al Québec), CAT1M40(per a Catalunya) i ARD1H36 (per a Ardèche).

199


4.2.5.2. Buidatge dels qüestionaris

Tal com hem explicat anteriorment, els qüestionaris tenen l'objectiu decompletar i mostrar de manera gràfica algunes de les dades més rellevants dela mostra seleccionada per a l'estudi. D'aquesta manera, una vegada recopilades,se n'ha fet un tractament informàtic molt simple, gràcies a un full de càlcul (enaquest cas l'Excel de Microsoft), amb el qual s'ha obtingut una sèrie de taulesi gràfics que han ajudat a l'anàlisi de les dades qualitatives.

Cal tenir en compte que les dades qualitatives obtingudes en aquest estudino pretenen ser una font estadística de referència bàsica. Els resultats mostrats,majoritàriament en percentatges, pretenen simplement il·lustrar certes tendènciesi generalitzacions que es poden obtenir de les dades qualitatives, però difícilmentsón representatius de la totalitat dels teletreballadors existents a les àreesestudiades; ja que, d'una banda, la magnitud de la mostra no ho permet, i del'altra, com hem comentat repetidament, un dels grans problemes d'aquestestudi ha estat obtenir informació estadística fiable i homogènia.

Alguns exemples de les dades obtingudes es mostren al capítol següent,il·lustrant l'anàlisi, i és possible consultar la totalitat dels gràfics en els annexos9 i 10, a partir de la p. 385.

4.3. Conclusions

Com hem anat assenyalant durant el capítol, l'enfocament metodològicadoptat ha estat reajustat a la realitat existent, tant del fenomen analitzat comdels mitjans actualment al nostre abast.

L'opció d'adoptar una metodologia qualitativa no ha estat únicament per lafalta d'altres tipus de fonts d'informació de caràcter quantitatiu, sinó també acausa de la percepció que és un dels enfocaments existents més adequats pera aquest tipus d'estudis. Amb això, reafirmem la nostra idea que és necessarirealitzar l'anàlisi a partir dels protagonistes directes, que en aquest cas són lespersones que han decidit teletreballar, amb les seves experiències directes, lesseves percepcions i realitats.

Aconseguir la informació necessària per percebre aquests aspectes és vitalper a l'estudi. No és possible limitar-se a allò dit oralment; les estratègies

200


utilitzades en el treball de camp, l'acostament, el contacte, la complicitat, laprivacitat i la serietat fan possible recollir tota una sèrie d'aspectes difícilmentquantificables, però recognoscibles en situacions i llocs molt diversos.

El nostre convenciment pel que fa a la metodologia utilitzada no impedeixassenyalar que realitzar aquest tipus d'estudis, de caràcter marcadamentqualitatiu, implica grans dificultats: necessitat d'imparcialitat, descartar lespossibilitats de biaix, etc.; i comporta l'existència de certes llacunes, principalmentquantitatives, a l'hora de poder fer generalitzacions i encara menys extrapolacions.Però, al mateix temps, afavoreix la identificació i la comparació posterior delsdiferents estadis pels quals passen cadascuna de les àrees d'estudi.

Així doncs, encara que no es poden extrapolar dades i crear grans estadístiquesgenerals per al conjunt dels països en els quals es troben les àrees analitzades,és possible arribar a una comprensió bastant fidedigna dels processos d'implantaciói desenvolupament del fenomen i de les conseqüències (positives i negatives)que es repeteixen en fases similars.

És en aquest moment de la recerca quan es fa necessari concretar l'anàlisidetallada de les informacions obtingudes gràcies a la metodologia i la integracióde tots els coneixements adquirits, tant teòrics com empírics, amb la finalitatde concretar les situacions en què se situa el fenomen del teletreball i la sevaaplicació concreta a un territori determinat, per a un grup de població específicque està implicat en els nous canvis organitzatius del món laboral.

4.4. Bibliografia

BACCAÏNI, B. (2001). «L'espace rural rhônalpin. Dynamisme démographique etmigrations résidentielles», a Espace, Population, Sociétés, vol. 1-2, p. 69-88.

BAYLINA, M. (1992). Gènere, geografia de la producció i flexibilitat en el mercatde treball. El cas de la indústria a domicili en el context rural català. Memòriade recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

BAYLINA, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contexto regionalen la España rural. Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona.

201


BAYLINA, M. (1997). «Metodología cualitativa y estudios de geografía y género»,a Documents d'Anàlisi Geogràfica, núm. 30, p. 123-138.

BLANCO, A. (1997). Les dones agents del desenvolupament en el turisme rural.El cas de l'Ardèche i el Maestrazgo. Memòria de Recerca. Departament deGeografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

BLANCO, A. (1998). "Une approche territoriale et qualitative: un bilan contrastémais les mêmes tendances lourdes. Les cas de l'Ardèche, en France, et l'Espagne".Commission Européenne (DG V), Groupe de Recherches F.N.F.R. i Université deProvence. Femmes et développement rural dans l'Union Européenne, p. 25-38.Office des publications officielles des Communautés européennes, Luxemburg.

BLANCO, A. (1999). «Els estudis de gènere a la geografia francesa. Una opcióde recerca diferent», a Documents d'Anàlisi Geogràfica, núm. 35, p. 167-186,UAB.

CABALLÉ, A. (1995). Dona i agroturisme a Catalunya. L'exemple de les comarquesdel Bages, el Solsonès i el Berguedà. Memòria de recerca. Departament deGeografia, Universitat Autònoma de Barcelona.


CÀNOVES, G. (1990). Treball invisible, explotació agrària familiar i aportaciófemenina: el cas de Girona. Tesi doctoral. Departament de Geografia, UniversitatAutònoma de Barcelona.

COMISSIÓ EUROPEA (1996). La RDT dans les zones et les régions insulairesde l'Union européenne. DG XII: Science, Recherche, Développement; Dynmed.Office des publications officielles des Communautés européennes, Luxemburg,258 p.

COMISSIÓ EUROPEA (1998). Femmes et développement rural dans l'UnionEuropéenne. Emploi i affaires sociales. (DG V) i Groupe de Recherches F.N.F.R.i Université de Provence. Office des publications officielles des Communautéseuropéennes, Luxemburg, 129 p.

202


COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1999). «El enfoque territorialdel desarrollo rural. Construir una estrategia de desarrollo territorial con baseen la experiencia de LEADER», a Innovación en el medio rural, quadern núm.6, fascicle 1, Observatori europeu LEADER.<europa.eu.int/comm/archives/leader2/rural-es/biblio/compet/competitivite.pdf>

CRESWELL, J. W. (1998). Qualitative inquiri and research design. Choosingamong five traditions. SAGE Publications, Londres, 402 p.

DOMINGO, C. (2000). «Mujer y trabajo en el contexto regional espanyol», aGARCIA RAMON, M. D. i BAYLINA, M. (ed.) (2000), El nuevo papel de lasmujeres en el desarrollo rural, Oikos-Tau, Barcelona, p. 65-90.

GARCIA RAMON, M. D., CRUZ, J., SALAMAÑA, I., VALDOVINOS, N. i VILLARINO,M. (1991). «Explotación agraria familiar y trabajo de la mujer: estudio comparativoentre Andalucía, Cataluña y Galicia», a LUNA (ed.) Mujeres y sociedad: nuevosenfoques teóricos y metodológicos, Barcelona, UB, p. 41-47.

GARCIA RAMON, M. D. i CABALLÉ, A. (1998).«Situation gender geographies:a bibliometric anàlisis», a Tijdschrift loor economische en Sociales geografie,vol. 89(2), p. 210-216.

GLASER, B. i STRAUSS, A. (1967). The discovery of Grounded Theory: strategiesfor qualitative research. Aldine de Gruyter, New Cork, 271 p.

KATZ, C. (1994). «Playing the field: questions of fielwork in geography», a Theprofessional geographer, núm. 46, vol. 1, p. 67-72, Blackwell.<www.ebsco.com/online/>

MORALES, S. (1996). Indústria agroalimentària, gènere i desenvolupament rurala Amèrica Llatina. El cas del Departament de Santa Rosa (Mendoza-Argentina).Memòria de recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònoma deBarcelona.

MORALES, S. (1998). «La geografía del género en América Latina. Unaaproximación a través del análisis bibliométrico», a Boletín de Estudios Geográficos,núm. 94, p. 193-221.

203


MORALES, S. (2001). Industria agroalimentaria, género y desarrollo rural. Unanálisis comparativo desde la geografía. Tesi doctoral. Departament de Geografia,Universitat Autònoma de Barcelona.

MOSS, P. (1993). «Focus: feminism as method», a The Canadian Geographer,núm. 37, vol. 1. p. 48-61.

MUÑOZ, J. (2001). Análisis cualitativo de datos textuales con ATLAS/ti. Versión2.3. Universitat Autònoma de Barcelona, 84 p.

OBERHAUSER, A. (1997). «The homes as "field": hoseholds and homework inrural Appalachia», a JONES, J. P., NAST, H. i ROBERTS, S. M. (ed.) (1997),Thresholds in feminist geography. Difference, methodology, representation,Rowman & Littlefield Publishers, Lanham, Nova York, p. 165-182.

ORTIZ, A. (1997). La flexibilitat laboral de les dones al sector del comerç deBarcelona. Una aproximació des de la geografia del gènere. Memòria de recerca.Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

PILE, S. (1991). «Practising interpretative geography», a Transactions of theInstitute of British Geographers, núm. 16. p. 458-469.

PILE, S. i THRIFT, N. (ed.) (1995). Mapping the subject: geographies of culturaltransformation. Routledge, Londres, 414 p.

PLACE AUX JEUNES<ccm.aubenas.inforoutes-ardeche.fr/reagir/html/qui_sommes_nous.html>

PRATS, M. (1992). Les dones treballadores de les plantacions de cacau a SaoTomé. Memòria de recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona.

PRATS, M. (1997). Temps i vida quotidiana de les dones de Barcelona. Tesidoctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

SABATÉ, A. (1992). «Trabajo, género y diversificación económica en zonasrurales», a Treballs de Geografia, núm. 44, p. 99-107.

204


SILVERMAN, D. (1993). Interpreting qualitative data: methods for analysingtalk, text and interaction. SAGE Publications, Londres, 224 p.

STAEHELI, L. i LAWSON, V. A. (1995). «Feminism, praxis and human geography»,a Geographical Análisis, núm. 27, vol. 4, p. 321-338.

STRAUSS, A. L. (1987). Qualitative analysis for social scientist. University ofCambridge Press, New Cork, 319 p.

STRAUSS, A. L. i CORBIN, J. (1990). Basics of qualitative research: Groundedtheory procedures and techniques. SAGE, Newbury Park, 308 p.

STRAUSS, A. L. i CORBIN, J. (1998). Basics of qualitative research: techniquesand procedures for developing grounded theory. Thousand Oaks, SAGE, 312 p.

TAYLOR, S. J. i BODGAN, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativosde investigación: la búsqueda de significados. Paidós, Barcelona, 343 p.

5. El teletreball a Catalunya, Ardèche i el Quebec.Resultats empírics i anàlisi

207

5.1. Introducció

Com hem pogut veure fins ara, la tendència dels diferents promotors delteletreball és presentar-lo com una "gran promesa", caracteritzant-lo en generalcom una nova organització laboral que permet una gran flexibilitat, més controlsobre el treball realitzat, més facilitat a l'hora d'organitzar els horaris i, enconseqüència, més temps lliure.

Paral·lelament, diverses veus expertes assenyalen aspectes oposats, remarcantque el teletreball pot convertir-se en un element antisocialitzador, autoexplotador,que converteix la persona que teletreballa en un ésser individualista, apolititzat,aïllat del seu entorn professional, vulnerable, etc.

Aquest capítol mostra els resultats del treball empíric realitzat, seguint lametodologia presentada en el capítol anterior, amb 75 persones que teletreballen.A partir d'aquest treball ha estat possible constatar nombrosos elementsinteressants que ofereixen una imatge precisa de molts dels aspectes assenyalatsanteriorment. És, així mateix, possible observar les diferències i les similituds

208


de les situacions dels teletreballadors/ores en cadascuna de les àrees estudiadesd'una manera comparada i transversal.

Per facilitar l'anàlisi, a continuació es desenvolupen una sèrie d'apartats ambels aspectes que hem considerat de més importància. Tots es troben estretamentrelacionats. No obstant això, s'ha cregut interessant començar pels més generalsi acabar amb els més específics. D'aquesta manera també es respecta (tant comés possible) l'ordre i el desenvolupament que van seguir cadascuna de lesentrevistes en profunditat en el moment de realitzar-les.

Així doncs, és interessant identificar quines han estat les motivacions quehan portat les persones entrevistades a instal·lar-se en el teletreball. A partird'aquí, el desenvolupament de la seva activitat i la seva evolució ens hanproporcionat el fil conductor per analitzar profundament la situació actual.

5.2. Teletreball, un tipus de treball?

Actualment encara hi ha la confusió que el teletreball és un tipus de treballdiferent dels existents fins al moment, i que la seva elecció està restringida aalguns professionals en concret.

Aquesta afirmació es matisa quan s'analitzen les entrevistes en profunditatrealitzades, i més concretament els qüestionaris personals, en els quals podemobservar la gran diversitat de perfils professionals de les persones entrevistades,que duen a terme tot tipus d'activitats, principalment traducció, telesecretariat,redacció i tractament de textos, concepció de programes informàtics, creacióde pàgines web, disseny gràfic, atenció telefònica, gestió d'agendes, música,fotografia, etc. (vegeu la taula 5.1).

El temps que fa que les persones entrevistades duen a terme el seu treballa distància també ajuda a entendre el procés realitzat i a matisar certs aspectes.En un primer moment, observant el gràfic 5.1, semblaria que la majoria de lespersones que teletreballen ho fan des dels dos últims anys, ja que aquestesrepresenten un 38% de les entrevistes realitzades. Malgrat això, una anàlisi mésdetallada mostra que les persones restants, que representen en conjunt més del60%, treballen a distància des de fa més de dos anys. Un percentatge gensmenyspreable (el 33,32% del total) desenvolupen la seva professió a distànciades de fa més d'una dècada.

209

5. El teletreball a Catalunya, Ardèche i el Québec. Resultats empírics i anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris realitzats.

Tipus de tasca

TraduccióTelesecretariat (comptabilitat, gestió/administració)Redacció i tractament de textosConcepció de programes informàtics i pàgines webDisseny assistit per ordinador, infografiaGestió de projectesMúsicaFotografia

% de teletreballadors/ores

33,3%22,6%17,3%

8,0%6,6%6,6%2,6%2,6%

Taula 5.1. Percentatge de teletreballadors/ores segons el tipus de treball


Gràfic 5.1. Anys treballant a distància

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%

Perc

enta

tge e

ntr

evi

stes

0-2 2-5 5-10 10-15 15-20 +20

Anys treballats

210


En aquests casos, l'únic que ha canviat és la manera de relacionar-se ambels seus clients. Les TIC els faciliten el treball i la possibilitat de canviar delocalitat, guanyant qualitat de vida, sense perdre els clients de sempre i realitzantla seva professió. N'hi ha molts exemples:

Traductors i traductores:

"Je suis traductrice pigiste, et je le fait depuis 17 ans, et ça a toujours ététravail à distance, mais le lien n'a pas toujours été électronique. J'ai toujourstravaillé à la maison mais dans l'ancien temps ont envoyé les textes imprimésou tapez par messager ou on le livré à la main. Plus tard on se garde les textessur disquette et ont envoyé la disquette par messager et après ont envoyé lestextes par modem. (...) Alors souvent les textes rentrent par courrier électroniqueet on les renvoi par courrier électronique aussi. Ainsi j'ai changée de maisonplusieurs fois sans aucun problème... " (QUE1M41)

"Je dirait que je suis traductrice à la pige. Je travaille dès chez-moi et je faisde la traduction. Avec mon mari nous avons fait notre propre entreprise, boite detraductions. (...) On travaille beaucoup pour des musées, pour des institutions,des musées. On travaille beaucoup pour des expositions, des choses qui sont pourle publique. Et c'est uniquement de la traduction écrite. " (QUE7M42)

"Los servicios son la traducción; traduzco sobre todo documentos técnicos,por ejemplo sobre Internet, con todo codificado. Por ejemplo el cliente me dice:yo quiero esa página traducida, y yo se la entrego exactamente sin que él tengaque tocar nada, en el idioma que quiere. Tengo colaboradores en otros idiomas,cualquier combinación de lengua española, francés, ingles, italiano, alemán,coreano, chino. Mi especialidad mayor es la informática, productos de software.La traducción por ejemplo de Netscape... Pero actualmente estoy trabajando enotro programa para una compañía de diseño, un programa de diseño... "(CAT17H47)

Adaptació i traducció per a mitjans audiovisuals:

"Je fait de l'adaptation et de la traduction commerciale et publicitaire. Ceque veux dire que je adapte des annonces pour la télé et la radio, j'adapte destextes d'affiches, des discours, des cartons d'invitation, il n'a pas limites. Et jefais aussi des techniques... J'aime la diversité et là je suis servie... " (QUE12M39)

211


Coordinadors/ores de projectes de desenvolupament, de divulgació mèdica, etc:

"Sóc coordinadora de projectes de recerca de recursos per a ONG dedesenvolupament. Estic a cavall entre dues coses..." (CAT15M41).

"Je suis coordinatrice de projets. L'unité est une entité de la faculté demédicine qui à la mission d'une part promouvoir la faculté de médicine à niveauinternational, et d'autre part de développer et gérer les projets internationauxde la faculté. Les projets sont tous au niveau international. Mes taches constituentbeaucoup à faire du développement à partir des contactes avec des institutionspartenaires, d'autres institutions universitaires, des écoles de formation dansd'autres pays... développer des projets de coopération." (QUE2M40)

"Je suis coordinatrice de projet de recherche clinique, donc avec l'UMEM,l'autre aspect j'écris surtout des articles de vulgarisation scientifique ques'adressent à plusieurs publiques. Par fois j'écris pour des médecins, par foispour le publique en général... " (QUE20M45)

Consultoria:

"(...) je participe à une unité de mission de consultation court terme dansdifférents domaines dans lesquels nous avons l'expertise et dans selon lescompétences je participe dans différentes missions. Souvent de missions surla situation dans un pays concret. Maintenant je rentre de Madagascar pourécrire le rapport pour la Banque Africaine de développement." (QUE21H28)

Expert sènior en projectes de la Unió Europea:

"Ja fa temps que treballo com a expert per a la Unió Europea. He estat allà,però ara per la família volia tornar i continuo en els projectes que necessitenexperts des d'aquí, ...no sempre, però el màxim possible..." (CAT23H40)

Formació:

"Je développe des compétences en formation de formateur. Je suis l'assistanted'une personne de ressources, pour le développement de certains matériels quiservent à la formation de formateur pour les pays francophones à développer."(QUE16M29)

212


Comunicació científica:

"Je suis nutritionniste, j'ai un bac en nutrition et une maîtrise en nutritionet recherche. Et par ailler j'ai eu envi d'écrire, j'ai un bon français, j'aime lalittérature et l'écriture. Ainsi, par ailler j'écris, je fait de la communicationscientifique..." (QUE3M45)

"Je suis biologiste, j'ai commencé a avoir des emplois différents, a l'universitéde Laval, ensuite j'ai travaillé sur un collection de science pour des jeunes, déjàdans la rédaction, la coordination, l'édition d'un document écrit, et commej'adore écrire..." (QUE10M44)

Disseny gràfic, il·lustració, fotografia:

"Je fais du graphismes, des pages web, de papeterie, tout ce que c'est visuel."(QUE9M25)

"Je suis un peu dans le domaine artistique, parce que je fais du dessinartistique et de l'illustration. Du graphisme, du dessin graphique (...) Le mariageentre la technique, vidéo, etc. avec le graphisme, graphic-artist. " (QUE11M34)

"Sóc fotògraf professional. Vaig començar com tothom en aquest món, fentde tot i ara, després d'uns quants treballs interessants estic pel meu compte. "(CAT16H45)

Redacció i revisió de textos:

"Je suis rédactrice, j'écris, je travaille à la pige. Je le fait depuis 90, je révisedes textes, je récris des textes, ce que m'intéresse c'est de communiquer, ethabituellement mes clients me connaissent et me lèsent faire des choses commeça, avec liberté. Faire de sorte que le texte communique quelque chose. "(ARD23M41)

Telesecretariat:

"(...) j'étais secrétaire au service là et pour la facilité du travail j'ai décentralisémon travail chez moi, et finalement le télétravail est arrivé comme ça parce que

213


le système me plaisait bien, et ça m'a permis arriver à la structure actuelle,c'est-à-dire télésecrétaire indépendante. " (ARD1M37)

Permanència telefònica:

"Donc nous faisons principalement de la permanence téléphonique, dutélésecrétariat, rédiger courrier... surtout avec des médecins. Tout ce qui sontmédecins généralistes, dentistes... et aussi des spécialiste (neurologues,cardiologues aussi) " (ARD2M26)

Música:

"Faig música. No és gaire fàcil, però amb les col·laboracions puc anar fentcoses per publicitat, alguna pel·li..." (CAT6H29)

Periodisme:

"Amb la feina de periodista no paro gaire, però m'agrada fer-ho des d'aquí iaixí visc on vull. Sempre estic disponible per moure'm, però sempre puc tornar..."(CAT7M40)

Totes les persones entrevistades han adoptat la decisió de teletreballarimpulsades per algun factor important per a elles. Com veurem a continuacióles motivacions no són úniques, però és possible delimitar uns trets característicsen totes aquelles que expliquen el caràcter i l'esperit emprenedor de les personesentrevistades.

5.3. Motivacions

Nombrosos estudis s'han centrat en l'anàlisi i l'estudi dels elements motivadorsi coaccionadors del desig de teletreballar. Així, Mokhtarian i Salomon (1997)assenyalen l'existència de cinc grups de factors (beneficis personals, salut,família, incapacitat i relocalització), considerats com a elements de motivacióper a les persones que han decidit realitzar teletreball; i quatre grups de factorsconsiderats com a elements coaccionadors del desig de teletreballar (relació enel lloc de treball habitual, desenvolupament professional, autodisciplina i beneficisderivats del trasllat habitual residència/treball). Altres experts se centren en

214


factors més concrets com ara el desplaçament diari (Salomon, 1984; Spillmani Markham, 1997), l'estalvi en reduir els desplaçaments (Grantham i Paul,1995), la tensió deguda a l'ambient de treball i els desplaçaments (Olson iPimps, 1984; Lomo-David, 1999), la flexibilitat laboral (Himmelsbach, 1998),la família, etc.

Si ens centrem en les motivacions que van portar les persones entrevistadesa organitzar-se en teletreball, són relativament variades, tal com podem observara la taula 5.2; la majoria de teletreballadors/ores expressen principalment eldesig de flexibilitzar els seus horaris (el 41,2%) i de compatibilitzar esfera

professional i familiar (el 39,5%).

Contràriament a les nombroses investigacions que mostren les dificultatsde l'articulació ocupació-família,169 els resultats obtinguts a les nostres entrevistesassenyalen aquest avantatge com una de les principals motivacions que els haportat a teletreballar. El fet d'evitar desplaçaments i poder flexibilitzar horarisels permet dedicar més hores a tenir cura dels seus fills i estar més disponiblesa les seves necessitats.

169. Tremblay i Villenuve (1997, 1998a, 1998b, 1999) mostren com a causa dels canvis profundsque s'estan donant en el món del treball i el de la família, que la conciliació de temps/espaiprofessional i domèstic no es dóna de manera natural sinó que calen negociacions i acords ambels membres de la família.

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris realitzats.* Existeixen altres motivacions amb % poc significatiu.** Els percentatges superen el 100% ja que hi ha respostes que tenen en consideració més d'unamotivació.

Taula 5.2. Motivacions expressades pels teletreballadors/ores

Motivació*

Flexibilitat d'horarisCompatibilitzar esfera professional i familiarReduir els desplaçamentsInsatisfacció en el treball tradicionalMillorar la qualitat de vidaCrear un projecte d'autoocupació

% de teletreballadors/ores**

41,3%40,0%33,3%12,8%

4,6%3,3%

215


Això explica que la reducció de desplaçaments sigui el tercer aspecte avantatjósassenyalat pel 33,3% de les persones entrevistades, que ho valoren com un delsaspectes que més ha influït en la seva situació anímica personal, reduint l'estrès,el cansament i al mateix temps oferint la possibilitat de reduir despeses i disposarde més temps per a la família o les activitats lúdiques.

A continuació, s'esgrimeix la insatisfacció personal en el treball tradicional(12,8%), creada per la necessitat personal d'autorealització i d'autogestió, tantprofessional com personal i el desig d'independència.

"Yo crecí con una familia, (...) sobre todo mi padre, que era siemprecomerciante. Él trabajaba por su cuenta y siempre me lo decía, trabajar paraotra gente no es bueno. Yo siempre había tenido ese deseo. Yo había trabajado12 años en una compañía, y 5 en la última. Y después de 17 años dije: es elmomento, porque si no, ¿cuándo lo voy a hacer? Y también tuve la idea porquea mí me gusta mucho la independencia, hoy estoy aquí, pero mañana puedoestar en cualquier sitio. Eso no me molesta en absoluto. Yo me dije: la traducciónes fácil de transportar de un sitio a otro." (CAT1M34).

Fins i tot, en un gran nombre de casos, es mostra el desig de realitzar ideesnoves, activitats en què porten temps pensant però que el treball per comptealiè no els ha permès desenvolupar.

"Dans ma tête ça a été toujours. J'ai toujours dit que j'allais me trouver unjob que me donnerai la possibilité de travailler de chez-moi, faire mes affaireset travailler au même temps. Avoir le contrôle sur mon travail (...)." (QUE9M25)

"Además me inventé otra idea. Como mi especialidad son lastelecomunicaciones, instalé un servidor de servicios en Internet y comencé aofrecer los servicios en los países donde se habla español y está menos desarrollado.Y comencé a hacer publicidad en los países que hablan español. Y actualmentetengo representantes en Ecuador, Colombia, Venezuela, Costa Rica, Guatemala..."(CAT3H45).

Encara que, com mostren les dades, no sembla que aquesta motivació vagiacompanyada d'un objectiu d'autoocupació concret, i representa únicament un3,3% de les respostes donades.

216


Millorar la qualitat de vida en general no és un dels aspectes principalmentvalorats per les persones entrevistades (un 4,6%), però malgrat això considerenque influeix en el seu nivell de productivitat. El fet de reduir el seu cansamenti l'estrès provocat pels transports substituint-ho per un ambient acollidor, senseun excessiu nombre de gent al voltant, els ajuda a oferir un servei i una atenciómillors als clients; fins i tot s'hi poden dedicar amb més interès i concentració,tal com veurem més endavant.

A continuació, duem a terme una anàlisi detallada de les principals motivacionsque han portat a teletreballar les persones entrevistades, la qual cosa enspermetrà l'aprofundiment de les característiques i particularitats del fenomenen si mateix.

5.3.1. Teletreball versus mercat laboral tradicional

Com hem vist, una de les primeres motivacions que sorgeixen durant lesentrevistes és la insatisfacció en relació amb el mercat laboral tradicional.

Principalment, l'aspecte més destacat en les tres àrees analitzades és elsistema d'organització i les seves limitacions.

La impossibilitat de "fer més", d'implicació en el projecte de l'empresa:

"(...) tenías una cosa que hacer y nada más. Si hacías algo más comenzabana decir que querías quedarte con el puesto de otro. Yo odio las oficinas dondeno tienes prácticamente el derecho de mirar a la mesa del otro. A mi me gustaobservar, trajinar... saber más. Me gusta trabajar..." (CAT5M39)

La jerarquia establerta, els processos de presa de decisions massa rígids, ladependència:

"J'étais fatiguée d'être dans un milieu où il y avait toujours des décisions àprendre et il fallait passer par 50 comités pour que ça se décide. J'avais hâtede prendre mes décisions et de mener ma barque. J'étais tannée de dépendredes autres et à un certain moment donné, la seule solution c'est d'être ton proprepatron." (ARD7M45)

217


La mala consideració dins de les grans empreses:

"Quand tu es traductrice dans une boîte, tu es un mal nécessaire. Ils sontobligés de traduire à cause de la loi 101 mais ça les dérange. Tu es mal reçu ...et quand il y a les premières coupures de budget..., les premiers affrontements...,c'est pire (...)." (QUE5M50)

Unit a això apareix la sensació de no estar traient tot el profit professional isalarial de què un mateix és capaç.

"Je travaillais à Washington. Mais là-bas, comme dans la plupart des grandesboîtes, comme secrétaire, quand un poste en administration ouvrait, il y avait1000 secrétaires qui faisaient application. En plus, je travaillais très bien, jetravaille très fort. Je suis capable d'y mettre mon 100%. J'emplissais les pochesd'autres, je me suis dit : si je mets mon 100%, je vais le faire pour moi. Et j'adoraisle traitement de textes." (QUE13M30)

" (...) donar música a secundària... És terrible. El darrer any, estava orgullosaperquè era l'única que no havia passat per una depressió, que no havia agafat niun dia de baixa per la grip. Però em vaig prometre: mai més! L'esclavatge s'haacabat." (CAT11M37)

Paral·lelament a aquestes motivacions principals, apareix de manera destacadael desig o la necessitat de compatibilitzar l'esfera professional i l'esferadomesticofamiliar gràcies a una nova forma d'organització laboral.

5.3.2. Esfera domèstica i teletreball: "una altra manera" d'organitzar-se

El 75% de les persones entrevistades ha assenyalat que el seu anhel perteletreballar i organitzar-se "d'una altra manera" era un antic desig, per interès isatisfacció personal; ara bé, el fet d'instal·lar-se físicament al domicili, i integraraixí dues esferes, la domèstica i la laboral, en un únic espai, els ha comportatbuscar formes enginyoses d'organització a les quals han arribat amb grans dosisd'imaginació, tolerància i flexibilitat.

La totalitat de les persones entrevistades teletreballen en el seu domicilihabitual, la qual cosa significa habilitar espais concrets en els quals instal·lar elsequips i materials necessaris per a l'activitat professional. Això no sempre és fàcil.

218


Encara que moltes de les persones entrevistades han aconseguit habilitar unespai particular per treballar, tal com mostra la fotografia anterior, en algunscasos l'espai és reduït i conviu amb altres activitats de la casa i de la família,com es lamenta aquesta teletreballadora d'Ardèche.

"Oh, c'est dure, je suis dans un angle du salon... mais... qui est bien aménagédonc que ça pose pas trop de problèmes... " (ARD1M37)

Els problemes d'articulació de la vida laboral i familiar han estat abordatsen nombrosos estudis (Christensen, 1988 i 1989), que assenyalen el perill queel teletreball pugui engendrar un conflicte treball-família, a causa de la coexistènciaen el mateix espai del lloc de treball (espai productiu) i l'espai familiar de vidaquotidiana, cosa que crea interrupcions per part de la família en el treballprofessional del teletreballador/ora. Malgrat tot, Felstead i Jewson (2000) iCEFRIO (2001) mostren en els seus estudis, com també ho fa el nostre, queen general aquest aspecte no apareix com un dels principals desavantatgesassenyalats per les persones que teletreballen, però sí que es considera com undels primers aspectes a solucionar en el moment d'instal·lar-se en el teletreball.D'aquesta manera, si les "regles del joc" s'estableixen clarament des del principi,sembla que és un aspecte que se soluciona a poc a poc i amb facilitat.

Així ho mostra el fet que, per a la majoria de les persones entrevistades alnostre estudi, l'activitat professional és presentada com un aspecte molt important;i si no ho ha pogut ser des del principi, en el moment en què el volum de feinaes consolida i augmenta l'espai de treball, pren un paper més ampli i es creaun lloc especial destinat a aquesta activitat:

"J'ai commencé avec mon premier contrat en étant dans mon sous-sol."(QUE10M44)

"C'était pas comme ça au début, parce que je ne savait pas quelle directionprendrait ma vie professionnelle. Mais là avec le volume que a augmenté et tousles papiers qui traînent par tout... c'était dans mon salon... Alors, oui, j'aidéménagé, j'ai pris un appartement plus grand avec une pièce où il y a que monbureau, que des papiers... c'est très bien." (QUE3M45)

219


Fins i tot, en algunes ocasions, l'espai va variant i s'adapta a les necessitatsde la família:

"Oui, nous avons un bureau ensemble. Avant avoir les enfants on avait deuxbureaux séparés, mais maintenant on a une seule chambre et un de deux travaillede temps en temps à la chambre à coucher. Ce n'est pas idéale mais avantd'aménager le sous-sol... c'est beaucoup travail!" (QUE1M41)

En alguns casos, certs treballadors s'han plantejat traslladar-se a espais dedicatsexclusivament a les seves tasques professionals (oficines, empreses de serveis,telecentres, etc.), però la majoria n'han desistit davant dels costos afegits querepresenta.

"A veces me digo: voy a tratar de tener una oficina en un sitio donde haya otraspersonas... pero los costes salen tan caros; también tendría que cobrar muchomás caro a mis clientes." (CAT9M26)

I, per a la majoria, la decisió ha estat impulsada per trobar més qualitat devida, i per la possibilitat de traslladar-se a espais rurals o rururbans; davant d'això,llogar una oficina o instal·lar-se en un telecentre implicaria la necessitat detraslladar-se, encara que fos a curtes distàncies, i això representaria perdre lapossibilitat de compaginar el teletreball i altres tasques, i, per tant, la qualitatde vida buscada.

"(...) efectivament jo faig teletreball perquè m'agrada, però també perquè aixípuc passar la majoria del temps aquí. Vam decidir venir a viure a la casa del poblemalgrat els problemes que podem tenir en el dia a dia, però treballar a casam'ajuda. Si no fos així, si hagués de sortir cada dia, hauria de ser a Barcelona,perquè Manresa no m'ajuda gaire (...)" (CAT18M49)

Paral·lelament, compatibilitzar espai domèstic i espai de treball no es redueixúnicament a una qüestió física; també entren en joc altres factors, com ara ladivisió de tasques i l'organització del temps dins de la jornada laboral. Així, el fetde ser al domicili familiar, on es troben les tasques domèstiques a realitzar, significaen molts casos una dificultat personal i familiar afegida, principalment en elsprimers moments de la instal·lació en el teletreball.

220


D'aquesta manera, en ocasions, precisament la possibilitat de disposar d'unespai diferenciat és la manera d'organitzar el temps de les diferents tasques, i deser al més estricte possible, evitant solapaments o interferències.

"Oui, j'ai une pièce, c'est nécessaire, et je crois que dans le fond c'est la façonà l'entendre. Souvent ce que je fais c'est faire partir la vaisselle quand je pars, parceque je ne suis pas dans la maison, j'arrive, c'est fait. Peut-être un lavage je fais lamême chose. J'ai plus la tendance à le faire quand je pars (...) que à domestiquermon environnement. J'ai juste une pièce qui est pour travailler. " (QUE11M34)

Tanmateix, en la majoria dels casos analitzats, precisament aquesta possibilitatde solapar o compatibilitzar diferents tasques en un mateix temps és percebudacom un dels avantatges més grans de la peculiar organització laboral al domicili,que permet reelaborar diàriament la jornada i els horaris:

"Pendant que je travaille ça m'arrive, à la place d'aller faire une pause café,dire bon je vais faire un lavage au même temps... oui. Ça m'arrive de faire deschoses comme ça.

En fait je vais faire les courses justement pour briser la journée. Par-ce quede fois je me dise je vais finir à 4 heures, j'y vais y aller, sauf que si mon travailil est pas fini à 4 heures, c'est sure que j'aille... Alors se mieux de prendre letemps, savoir qu'est-ce que je vais faire aussi. Mais ça ne marche pas toujours.Je vais aller me baigner sur l'heure de midi, je vais aller faire un tour en vélo àl'été. Ça brise la journée et c'est bien." (QUE3M45)

"C'est un peu au jour le jour... J'essaye d'arrêter ma journée pas trop tard lesoir, justement pour pouvoir m'occuper de tout ça et bon (...) Je pense quecomme ça, ça marche bien... Ou alors de midi à deux... mais bon je n'ai personnequi m'aide. En fait je n'ai personne, c'est mon compagnon qui fait ce qu'il peuxquand il est là... mais c'est à mode de gérer puisque je suis là tout au long dela journée finalement.... il part le matin il rentre quand il a fini sa journée."(ARD1M37)

I això facilita, de vegades, el repartiment equitatiu de les tasques domèstiques:

"En terme des responsabilités familiales, c'est vrai que on partage les chosesplus facilement. Au début c'était que mois qui faisait les choses, mais petit àpetit c'est lui qui a commencé à faire des choses. Normalement c'est moi qui

221


continue les faires mais une ou deux fois par semaine on change. On partagebeaucoup, j'aime ça, j'ai l'impression qu'on fait des changements, les lavages..."(QUE7M42)

Però, malgrat tot, la solució no és fàcil, i pot crear alguns problemes familiars,incomprensions o situacions de frustració:

"És increïble, el problema no es només amb la família, és amb mi mateixa!Es pensen que com que estàs tot el dia a casa quan arriben les coses han d'estarfetes. No pensen que tu estàs aquí treballant, que no és moment de posar-sea fer res més, encara que podria. Però el problema sóc jo, perquè com que esticper aquí, doncs em poso a fer-ho i de vegades m'embolico massa i després... acórrer. I si no ho faig penso que la culpa és meva per no haver-me organitzatbé... Res!" (CAT20M46)

" (...) ça a aussi des avantages... bon, il faut savoir faire la coupure mais ...ça permet d'aller étendre une lessive qu'un tu as deux, trois par jour.... ça vatrop bien. Si on est pas là de la journée ça est plus difficile. Mais bon, d'autrecôté, du coup je ne supporte pas si la maison n'est pas rangée, si l'endroit oùje travaille ce n'est pas rangé, je ne peux pas travailleur comme ça. Il faut queça soir relativement rangé (...)" (ARD15M45)

Quan hi ha membres de la família amb diferents horaris que necessitenatenció:

"No, lo más sencillo que encontramos es que (mi hija) se organiza para traera una amiga o ir a visitar a una amiga. Pero por ejemplo, ella termina a las 4:30de la tarde y llega a las 4:45 h aquí, cuando tiene deporte llega a las 5:30-6h. Y si no son las 6, le digo que todavía estoy trabajando, ella se organiza, y alas 6 hablamos. Aunque siempre se le olvida, y entra hablando. Ése es unproblema de trabajar en casa, la gente se olvida, y piensa que pasaste el díaaquí y... cómo es que no se hizo eso y no se hizo lo otro.... ¡Yo no estaba encasa!, estaba trabajando. Eso fue muy difícil al principio, separar las dos vidas.Es como trabajar tarde, si trabajas tarde en la oficina no pasa nada, pero encasa es diferente. Entonces en casa estás presente físicamente pero la cabezano está allí, está en el trabajo." (CAT8H35)

222


Quan s'han d'acabar feines a hores intempestives:

"La famille pas trop mal. Sauf que c'est vrai que les journées sont fatigantesdonc le soir... je n'ai pas trop la pêche pour répondre à toutes les demandes,mais bon ça ne ce passe pas trop mal... " (ARD22H37)

Malgrat tot, les persones amb més experiència en teletreball han anat veientcom l'organització domèstica i la professional s'haurien de reorganitzar amb elpas del temps i l'augment del volum de treball, i s'hauria de tendir a separarcada vegada més les dues esferes presents al domicili.

"Avant je faisait des petites choses au même temps que je travaillait, maisplus maintenant. Comme je sais que je vais terminer à 4 heures et qu'il acertaines choses que je peux faire quand les enfants sont là, je les fais quandils sont là. Je n'ai pas fais la vaisselle, c'est pas la peine. Mais ça ne veut pasdire que quand je fais imprimer un gros texte et je l'attends pour sortir je vaismettre la lessive. Je peux faire des choses comme ça, ou aller chercher quelquechose à manger à côté." (QUE1M41)

Un aspecte important, relacionat directament amb l'esfera domèstica i elteletreball, ha estat el desig de tenir fills. En el 60% dels casos analitzats,l'interès personal i professional d'instal·lar-se en el teletreball al domicili s'haampliat davant de la perspectiva de seguir aportant un ingrés a la família sensetenir l'obligació de deixar de treballar en el moment de tenir fills.

"Trouver un emploi à temps partiel, c'est le cauchemar de tous les parentsqui veulent travailler. Alors je me suis dit: Il y a une autre solution: je peuxtravailler chez moi." (ARD6M50)

En el cas dels professionals liberals, és significatiu observar fins a quin puntla presència de fills/es ha estat un factor determinant en l'elecció:

"Los hijos son la motivación del trabajo a domicilio. Si no los tuviésemos,trabajaríamos fuera (...)" (CAT22M47)

Algunes de les persones entrevistades ja treballaven al domicili, fins i totabans de tenir accés a les TIC, a través d'altres mitjans tradicionals, per estaramb la família:

223


"Je suis traductrice pigiste, et le fait depuis 17 ans, et ça a toujours ététravail à distance mais le lien n'a pas toujours été électronique. J'ai toujourstravaillé à la maison mais dans l'ancien temps ont envoyé les textes, imprimésou tapés, par messager ou on le livré à la main." (QUE1M41)

I el teletreball, gràcies a les TIC, és considerat com un pas més en la sevamanera d'organitzar-se, fins i tot amb fills:

"Le télétravail est parfait pour ça, sauf s'il y a un travail très urgent. Maiselle (sa fille) a vécu que ça. Son père a travaillé que à la maison, et puis moiaussi, c'est notre vie. Elle sait que pendant le jour on travaille, si elle est là, ellevient voir, elle s'en va... mais je crois que c'est plus facile que dans d'autrestravaux. C'est pareil avec les amis, les parents... ils arrivent et ils s'en vont puisqu'on travaille." (QUE7M42)

Aquests resultats recorden les conclusions d'investigacions anteriors efectuadesen altres tipus de treball en el domicili, com és el cas de la indústria tèxtil,170

en què es mostrava que la raó principal evocada per les treballadores (exclusivamentdones) per justificar l'elecció eren les responsabilitats familiars.

En aquests casos, en els quals la totalitat de les persones entrevistades erendones, el conflicte es presentava a l'hora de discernir entre el que era realmentuna elecció i el que s'havia convertit en una necessitat, en implicar l'atencióde la família i l'esfera domèstica. En tractar-se de dones amb un nivell deformació bàsic, cal pensar que no tenien gaires més possibilitats d'elecció queaquest tipus de treball.

Contràriament, tal com es pot veure a la taula 5.3, les persones entrevistadesen el nostre estudi, tant homes com dones, disposen majoritàriament d'un altnivell formatiu, amb una bona experiència en el mercat de treball, i ocupendiversos llocs en diferents àmbits professionals. Malgrat això, en el moment detenir fills han optat per treballar en el seu domicili, de manera anàloga al quefan altres persones amb menys formació.

224


170. És molt interessant veure Baylina (1996) per al cas d'Espanya; i Guilloteau i Jean (1982) iTravail Canada (1983), en el cas del Canadà.

Cal assenyalar que, si bé els resultats apareixen d'una manera més o menyshomogènia en el cas dels dos gèneres, la majoria de vegades ha estat principalmentla dona qui ha decidit adaptar-se i transformar la seva organització laboral perfacilitar l'atenció familiar.171

En alguns dels casos analitzats, els treballadors/ores per compte propi ambfills restringeixen molt les activitats de treball, adaptant-les sovint al ritme deles disponibilitats que els deixa la seva vida familiar. Principalment en el casde les dones, limiten de manera voluntària el nombre de clients i el volum detreball a l'entorn de 20 hores per setmana, i atorguen moltíssima importànciaa la vida fora de l'esfera professional.

Això és possible únicament en els casos en què el company o marit aportaun sou a l'economia familiar. En aquestes situacions, elles poden permetre'sguanyar menys, o res, durant certs períodes, sense que el seu nivell de vidageneral resulti afectat. De fet, en alguns casos, aquestes teletreballadoresconsideren el seu salari com una aportació d'ajuda a la família, i no com elsalari principal.

171. Malgrat que aquesta tendència es pugui observar en tot tipus de treball al domicili, el col·lectiude dones entrevistades en aquesta recerca mostra unes característiques diferents a les dones dela indústria tèxtil al domicili.

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris realitzats.* S'ha realitzat una equiparació del nivell d'estudis dels diferents sistemes educatius de les àreesanalitzades.

Taula 5.3. Nivell formatiu dels teletreballadors/ores entrevistats/ades

Titulació*

Llicenciatura o superiorDiplomaturaFormació tècnicaEducació secundària o similar


31,82%27,27%22,73%18,18%

225


El nivell econòmic de la majoria de teletreballadores entrevistades els permet,quan ho creuen necessari, pagar curadores o guarderies i ajuda domèstica percontinuar compatibilitzant el seu treball, malgrat la seva presència a la llar.

" (...) pendant la semaine je le donne à la crèche pour le garder, si c'est week-end je demande à quelqu'un qui le garde. Par l'instant j'ai la chance d'avoirquelqu'un qui ne travaille pas, parce que au contraire... Et surtout que la crèchesuppose un surcoût" (ARD4H49)

Aquest aspecte és important, ja que mostra que no tot és cert en els avantatgesque s'esgrimeixen a l'hora de potenciar el teletreball en el cas de les dones comun mitjà per poder seguir a l'esfera domèstica quan hi ha fills. En realitat, lapresència de fills a la família comporta la necessitat de reorganitzar les jornades,els espais, la dedicació, malgrat teletreballar.

" (...) Mais maintenant on a des enfants, on travaille moins en tout cas. Avanton travaillé jusqu'à neuf heure le soir, on pouvait travailler les fins semaines,parce que à la maison quand on passe devant le bureau le travail est là et onpeut s'asseoir et continuer... " (QUE1M41)

Per a les persones entrevistades, romandre al domicili i treballar al mateixtemps gràcies a les TIC és percebut com un privilegi, com una manera decompartir certes etapes dels fills, la família, la parella o de flexibilitzar lestasques d'atenció.

"Je me lève vers 8 heures, c'est un peu tard pour la plus part des gens. Jimse lève avec Erik, notre garçon de 7 ans, je me lève avec Zoé, qui a 3 ans etdemi, et moi je l'amene à la garderie et depuis je vais chercher Erik à l'écoleparce que Jim ne conduit pas, et lui va chercher Zoé l'après midi. Comme çaon a chacun... Lui travail disons de 8:30-9 heures jusqu'à 4 heures 4:30, etmoi je travaille après prêt de 10 heures à 14 heures et demi, et puis, je vaischercher Erik, je reviens et je fais encore une heure.

A midi on mange ensemble la plus part du temps, tout à faire une heure.Normalement on arrête entre 4 heures et 5 heures. " (QUE18M46)

Tanmateix, això no vol dir que no es necessiti ajuda, igual que la resta detreballadors, en les tasques de neteja de la llar, i principalment quan es donencasos excepcionals com ara malalties dels petits, vagues, etc.

226


" (...) ça nous a déjà arrivé l'année passée surtout, de demander une gardiennede venir à la maison, parce qu'on avait du travail et il y avait un enfant maladequi devait être à la maison et qui voulait de l'attention, alors on a fait venir lagardienne à plusieurs reprises. " (QUE1M41)

"Non, comme je disait à un client samedi, ou je travaille et je n'ai pas là mesenfants, ou je choisi de pas travailler et en ce moment je peux les garder. Ence moment là je ne travaillerai pas. Quand ils sont malades ou qu'ils ont devacances en général... j'ai mes parent est mes bons parents qui sont sur placeici, donc c'est eux en principe qui me les garde .... S'ils sont malades soit jeles fait garder, soit je décide de les garder de ma journée et j'explique à mesclients qu'exceptionnellement je ne peux pas travailleur ce jour là. " (ARD12M47)

"Ce n'est pas possible de travailler et être avec les enfants... il faut biendifférencier ... Je dis que ce n'est pas possible, je ne pourrais pas maintenantil n'y a ... même s'ils sont très gentilles ça gêne, ça bouge ... c'est une choseou une autre... Je travaille, ou je m'occupe de mes enfants (...)" (ARD5M40)

La situació sembla més fàcil quan els dos cònjuges teletreballen i podenorganitzar-se en casos excepcionals:

"Il y a eu une grève la semaine passé... bon, quand il y a juste Eric à lamaison, comme il y a presque 7 ans, on peut travailler. Il va venir nous voir, ilva nous demander des choses sans cesse, il veut de l'attention, mais il vas'occuper tout seul. Il peut jouer, chercher des activités. Mais ont est accessible,on lui parle. Ont peut travailler.

Mais Zoé, si elle est là, il faut la surveiller. Elle ne va pas jouer à côté demon ordinateur, non. Elle se promène par tout, prenne tout... Bon, alors on vase dire, se matin j'ai besoin de trois heures pour finir se travail, tu t'occupes desenfants et cet après-midi tu vas réviser, moi je vais m'occuper des enfants. Onfait comme ça... il faut s'organiser (...)" (QUE1M41)

En alguns moments, fins i tot és necessari renunciar a alguns encàrrecs perpoder disposar de temps, i no treballar en horaris intempestius o caps de setmana:

" (...) souvent on n'accepte plus du travail qui va prendre ces heures là, parceque avec les deux enfants on se dit qu'on ne veut pas le faire. On veut être avec

227


les enfants. Et les fines semaines on se consacre à faire quelque chose en familleou bien à faire les courses mais pas travailler." (QUE1M41)

Així ho corrobora l'opinió de les persones solteres entrevistades, el treball deles quals actualment és molt exigent pel que fa a temps i esforç. En aquestscasos, han decidit no tenir fills de moment, ja que malgrat treballar a casa nodesitgen haver de portar-los a guarderies i prefereixen renunciar a lamaternitat/paternitat per continuar la seva activitat professional.

Paral·lelament, encara que no hi hagi descendència, algunes respostesmostren que és necessari considerar un altre tipus de càrregues familiars, sensereduir-les a la presència de fills o al manteniment de la llar.

Si bé aquestes són la forma més comuna de tasques domesticofamiliars,apareixen altres afers, com ara l'atenció de familiars (pares i sogres, minusvàlids,malalts, etc.). Aquestes tasques condicionen les decisions laborals tant coml'atenció dels fills, i tenen conseqüències directes en el treball i l'organitzacióde les jornades laborals i personals.

Ocasionalment, és precisament el fet de teletreballar al domicili el que facilitaque algunes persones puguin encarregar-se d'aquestes tasques, i tenir laresponsabilitat de la família en sentit ampli:

"(...) malgrat estar sola tinc moltes coses a fer. El meu pare necessita el meuajut, haig d'aturar la feina cap a mitja tarda per preparar el sopar, estar unamica amb ell. Haig d'organitzar horaris que s'ajustin a aquesta franja horària..."(CAT13M39)

Paral·lelament, algunes de les persones entrevistades que es troben enqualsevol d'aquestes situacions, expressen el seu interès personal perorganitzar-se de manera que els sigui possible compatibilitzar aquestestasques. Encara que, en alguns casos, en un primer moment, l'elecció es vapresentar com una alternativa enfront d'un canvi inesperat de situació laboral,tal com veurem a continuació.

228


5.3.3. Una alternativa amb necessitat de formació

Davant la situació laboral existent a les àrees d'estudi analitzades, i per lesinquietuds assenyalades anteriorment, algunes de les persones entrevistadess'han vist motivades pel teletreball com una alternativa en situacions de crisi.

Principalment a les àrees de Catalunya i Ardèche, la decisió sorgeix davantdel tancament d'empreses i negocis existents en els quals treballen les personesentrevistades:

"Quand j'ai décidé de quitter en '80, le magazine était en voie de fermer sesportes. J'ai profité du fait qu'ils offraient une paie de séparation. A la fin, j'avaisl'impression d'aller dans un salon mortuaire tous les matins. L'équipe avaitdiminué. On était rendu trois. Je voulais partir avant, mais j'avais besoin d'argent.Depuis sept, huit ans, on était comme un bateau qui va couler. Je me suis sentiedélivrée quand je suis partie." (ARD8M42)

" (...) però jo era realista. Tots els diaris feien fora gent. No era impossible(trobar nova feina) però era molt difícil i la meva edat jugava en contra. A mésa més, jo tenia moltes ganes de treballar a casa meva (...). La lluita fora ja l'haviapatit massa. En tenia prou de no poder organitzar el meu temps. Estava cansadadels horaris." (CAT4M41)

O, fins i tot, davant de la dificultat de trobar la primera feina una vegadafinalitzats els estudis:

"(...) mi sueño era tener un trabajo a jornada completa. Pero eso, en estetrabajo (traductora), es cada vez más difícil. Los trabajos son encargados cadavez más a autónomos, por proyectos. Así que ofrecí mis servicios de ese modo.He tenido épocas malas pero ahora veo que va yendo mejor" (CAT2M38)

En aquestes situacions, a la idea i l'interès personals inicials, s'hi afegeixenaltres factors fonamentals per impulsar la decisió: d'una banda, la formació; i,de l'altra, disposar d'una cartera de clients, o de la possibilitat de tenir-los. Doselements importants en els perfils de les persones que decideixen instal·lar-seen el teletreball davant dels moments de crisi.

229


Tal com hem vist anteriorment, la majoria de persones entrevistades disposend'una formació qualificada inicial. En alguns casos, de gran nivell i especialització(com mostra la taula 5.4), que els permet plantejar-se com una possibilitat i nocom a única alternativa el fet d'instal·lar-se al domicili per teletreballar.

"J'ai un baccalauréat en littérature anglaise et une maîtrise en traduction.(...) à Québec j'ai appris l'espagnol, l'allemand, anglais, français à fons, jusqu'àce que je viens ici à l'université de Montréal. Alors je me suis tapé mes trois ansd'anglais (...). Et en suite pour bouffer, je suis allé chercher les outils, donctraduction." (QUE12M39)

Però, malgrat tot, si bé aquesta formació inicial de nivell superior ésimprescindible, no és suficient per assegurar l'èxit de l'empresa iniciada. Enaquest punt, aspectes no relacionats directament amb la professió es converteixenen indispensables per fer que l'alternativa laboral tiri endavant. Així, tal compodem observar al gràfic 5.2, més del 52% de les persones que teletreballenduen a terme algun tipus de formació específica per adaptar-se a la novaorganització laboral.

Taula 5.4. Especialitat dels teletreballadors/ores entrevistats/ades (en%)

Traducció-idiomes 21,33%Informàtica-programació 20,00%Periodisme 16,00%Adm. d'empreses 8,00%Arts gràfiques i disseny 5,33%Medicina 5,33%Biologia 4,00%Història i geografia 4,00%Nutrició 4,00%Sociologia 2,67%Fotografia 2,67%Música 2,67%Antropologia 2,67%Filosofia 1,33%


230


De manera que la formació segueix sent un element primordial present a lavida d'un teletreballador/ora, tant com a la de qualsevol altre professional; però,en aquests casos, ja no es tracta únicament del reciclatge o la formació contínuade la seva especialitat. Al teletreball s'afegeixen altres camps en els quals ésnecessari mantenir-se al dia.

Tal com mostra la taula 5.5, dins de la formació contínua trobem principalmentaspectes relacionats amb les noves tecnologies (informàtica de nivell avançat,paquets de programes adaptats a les tasques com a professionals independents)i d'altres propis d'una empresa o petit negoci (màrqueting, planificació, estudisde mercat, cerca de clients, etc.) per als quals en nombroses ocasions elteletreballador no està preparat prèviament, i, per tant, li cal adquirir una novaformació al mateix temps que desenvolupa la seva tasca habitual.


Gràfic 5.2. Realització de formació específica

54%

52%

50%

48%

46%

44%

Perc

enta

tge e

ntr

evi

stes

SI NO

52,3%

47,6%

231


En general, es considera com a principal bagatge personal l'experiènciaobtinguda en treballs anteriors:

"Alors, j'ai surtout 15 ans d'expérience dans le secrétariat." (ARD12M47)

En aquests, ocasionalment han rebut alguna formació inicial però quedifícilment han continuat posteriorment:

"Quand j'ai travaillé pour l'entreprise j'avais la formation basique nécessaire,et j'ai fait d'autres formations comme pigiste, ...rien d'autre." (QUE7M42)

El fet d'estar implicats en les tasques pròpies de la seva professió porta enmolts casos a aconseguir la formació de manera independent (autodidacta) senseseguir cursos reglats de formació, o simplement a adaptar-se a les novetats davantla necessitat i gràcies al contacte amb altres professionals del mateix sector.

"(...) je n'ai pas suivi aucun cours, on apprend comme ça. En faisant. Parexemple, il fait deux semaines un client m'a dit qu'on va avoir du travail sur unautre logiciel traitement de texte et il faut que je l'apprenne si je veux avoir cetravail... et voilà j'ai appris. Parce que je dois traduire sur ce format concret."(QUE1M41)

Informàtica i ofimàtica 37,50% *Gestió d'empreses - joves emprenedors 29,16%Secretariat 29,16%Comunicació 19,44%Gestió de projectes 19,44%Comptabilitat 13,88%Màrqueting i telemàrqueting 13,88%Disseny de pàgines web 13,88%Noves tecnologies de la comunicació 13,88%Atenció telefònica 13,88%Relacions públiques 9,72%Assertivitat 9,72%

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris realitzats.* Els percentatges superen el 100% ja que diverses persones han dut a terme més d'un curs deformació.

Taula 5.5. Percentatge de teletreballadors/ores que han realitzat algun tipus de formació contínua

232


"Non, non. J'appris toute seule. De fois je pense que je devrais le faire. Il ya des choses par fois difficiles..." (QUE2M40)

La necessitat de formació se centra principalment en els aspectes paral·lelsal funcionament del projecte de teletreball. Així, davant la pregunta realitzadaa totes les persones entrevistades de com han arribat a ser comptables, secretàries,comercials, etc., la resposta és sempre la mateixa:

"Oui, (rire)... C'est le plus dur. Être comptable, marketing, c'est très dure.Je ne fais pas beaucoup marketing... Non, je n'ai pas l'expérience." (QUE3M45)

Únicament les persones entrevistades que han decidit instal·lar-se en elteletreball arran de la seva participació en un projecte de promoció odesenvolupament local han seguit cursos específics de formació com a emprenedorsparal·lelament als propis de la seva professió.

"(...) et en suite j'ai eu une formation de créateur d'entreprise... avec desheures de formation en comptabilité, gestion et communication..." (ARD1M37)

En general, si bé consideren que no fa nosa seguir una formació contínuade manera regular, no ho perceben com un dels seus objectius principals:

"Je n'avais pas besoin... mais... ça ne fait pas de mal!. Les qualités essentiellespour le télétravail ou indépendant comme ça c'est surtout d'être très organiséeet puis très autonome, bon après tout le reste c'est du technique, alors ças'apprend le jour le jour sur le tas et par les informations..." (ARD18H43)

El seu esforç es centra en un altre dels aspectes relacionats amb l'èxitdel seu projecte laboral: els clients, i el manteniment d'una cartera mínimaper a assegurar la continuïtat del projecte iniciat, concentren la major partdels seus esforços.

5.3.4. Objectiu principal: els clients

Davant la consideració d'instal·lar-se en el teletreball com una alternativa ales formes tradicionals, els professionals entrevistats afronten com a repteprincipal trobar els clients necessaris per mantenir un nivell acceptable debeneficis. La localització territorial influeix de manera directa en la dificultat

233


de disposar, quant a proximitat, d'un mercat diversificat on buscar-los, de maneraque les estratègies de cerca de clients es converteixen en una part primordialdel seu èxit.

El sistema per aconseguir-ho és enormement divers. El 65% de les personesentrevistades van realitzar tasques de màrqueting i promoció en el momentinicial de la instal·lació en teletreball, i les van abandonar gradualment pocdesprés.

"J'ai fait un petit peu de publicité en démarrant, et là ça fait deux ans queje ne fais plus rien, parce que je m'aperçois que je ne pourrait avoir par l'instantd'autres clients de la façon dans laquelle je suis organisée..." (ARD6M50)

Són pocs els que realitzen d'una manera sistemàtica la promoció o les tasquesde màrqueting, encara que tots reconeixen que és una tasca molt important peral seu èxit.

"Por lo menos el 25% de la semana [dedicada al marketing], para comenzar,aunque yo creo que hay que hacerlo siempre; el 25% si uno lo emplea entelemarketing funciona. Y uno se descuida mucho de eso y es lo que dejamás beneficio. Cuando yo no tengo clientes, la primera cosa que hago porla mañana es dedicarme a eso, por lo menos dos horas. Esas dos horas sonsagradas y después de eso hago lo que sea, pero primero eso. Primero hayque tratar de conseguir el cliente, sin cliente no hay vida. Siempre lo digo,y a mis clientes les digo: "cuando hay una llamada que entra es un clienteque yo voy a tratar de que se quede conmigo, seguro". No siempre se logra,porque cada vez más los clientes contactan a tres personas o tres compañías.A no ser que sea recomendado por otro. Si es recomendado, se aseguramucho." (CAT10H42)

Malgrat tot, hi ha un volum important de teletreballadors que reconeixen nohaver fet mai màrqueting. Segons ells, el "boca-orella" és una forma molt méseficaç. Així, els han ajudat de manera directa els contactes anteriors, els amicso, fins i tot, el fet d'estar al lloc adequat en el moment oportú:

"J'ai ne jamais fais publicité de ma vie. Et ça marche bien. Mais j'apprendstous les jours. Je ne me présente pas comme une rédactrice parfaite, c'estimpossible.

234


Une fois j'ai fais un travail énorme, c'était un truc énorme. Et lui a faitconnaître mon nom ici et là. Et ça a fait une boule de neige. " (QUE12M39)

"C'est toujours, presque par hasard, ce sont des concours de circonstances.Un travail ponctuel et ça a débuté comme une collaboration. Ensuite une autrefois mes amis savent que j'écris, que je recherche ça, et il y a eu un qui m'adit a quelqu'un d'autre. Par fois je suis au bon endroit au bon moment. De foisc'est aussi si j'envoi mon CV, mais ça en général ça marche pas très bien, je enfait très peu..." (QUE3M45)

El fet que la majoria de les persones entrevistades posseeixin una experièncialaboral anterior en el seu sector també facilita disposar d'una possible carterade clients, gràcies als contactes proporcionats per feines anteriors.

" (...) parlant amb la gent del despatx on estava jo abans he pogut tenir doso tres clients, així, perquè tenien alguna altra cosa més a fer, o bé han parlatde mi amb algú altre, li han dit a amics que tenien una altra empresa (...)"(CAT15M41)

O, fins i tot, a partir dels anteriors clients de petites empreses que han estatabsorbides pel nou projecte creat.

"Au début il y a eu l'achat des plusieurs entreprises donc, chacun avait sesclients. Il y a eu aussi les mailings... On a fait de la pub aussi dans le journaltélétravail, un mailing à tous les médecins. Mais le plus c'est le bouche à oreille."(ARD3M38)

En algunes de les entrevistes realitzades a Ardèche i Catalunya, on es vacontactar amb persones que teletreballen arran de projectes de desenvolupamentlocal promoguts per la Unió Europea, el procés és similar, però els inicis semblenestar més emparats per les organitzacions i els grups locals.

"C'est à l'heure d'une réunion de femmes porteuses de projets finalement,où j'ai rencontré mon premier client, et puis de fil en aguille, de femme à femme,ça fonctionne comme ça. " (ARD1M37)

En general, el procés és en la majoria de casos molt semblant, amb unesetapes inicials de promoció, seguides de períodes de consolidació a partir dels

235


quals les tasques de màrqueting disminueixen o desapareixen davant el volumde treball existent.

"J'ai envoyé beaucoup de lettres, aux revues, aux instances gouvernementales,aux entreprises, une centaine après prêt, et puis j'ai finis comme ça à avoir unbon client, une revue que m'a donné un travail à tous les mois. (...) et peux àpeux c'est comme ça. C'est de bouche à oreille, et c'est ça. Maintenant c'esteux qui m'appellent je ne fait rien pour trouver d'autres, de nouveaux clientsdepuis un bon moment. " (QUE1M41)

Malgrat aquesta tàctica de promoció poc agressiva i sistemàtica, és precisamentel volum de treball el factor que es manté present durant les entrevistes. És elprincipal element de preocupació en tots els casos ja que en depèn l'estabilitatlaboral, i es converteix en un problema d'angoixa, tant si falta com si és excessiu,ja que és difícil gestionar-lo.

"Normalement c'est très fort (le volume de travail), mais il y a des périodesde calme. Si ça arrive à être trop calme je sais qu'il y a 5, 6 personnes quije pourrais appeler. Je suis moins angoissé maintenant. C'est très angoissantne pas savoir qu'est-ce qu'on va faire le mois suivant, si on tombe malade ona strictement rien, pas d'assurance... mais bon, je paye pour les congesmaladies, pour mes enfants, j'ai deux enfants à ma charge, c'est angoissant."(QUE10M44)

La necessitat d'assegurar un mínim de treball i de clients porta en moltscasos a una dinàmica que alguns experts han arribat a denominar d'autoexplotació.En certs moments, principalment a l'inici, la por de deixar que alguna cosa"s'escapi" i pugui implicar la pèrdua del client significa acceptar un volummaratonià d'hores de feina.

"C'est difficile dire no, parce que si on dit no, on sait pas quand est-ce quela personne va nous appeler, surtout quand c'est un gros contrat et la personnequi nous l'offre c'est bien, que c'est un bon contrat, elle peut se sentir insulté,et le prochain bon contrat c'est possible qu'elle ne nous l'offre pas." (QUE3M45)

"Oui, mais au départ pendant cinq ou six années j'ai jamais dit non. Maintenantje le dis assez souvent." (QUE1M41)

236


"Ce sont les clients qui marquent le rythme. Moi quand je dis non, c'est parceque je sait que même si je travaille jusqu'à trois heures du matin, je n'arriveraitpas. Moi aussi je me sens fatiguée... Ça m'arrive de dire non. Ça me fait malau ventre dire non, parce que de fois ce sont des choses hyper-intéressantes,et j'ai toujours cette crainte d'un jour sans travail... mais qu'est-ce que vousvoulais?..C'est sur que dans un moment donnée il faut aussi s'assurer que laqualité du travail il ne passe devant de mon bien être à moi, ma santé et monénergie à moi... sans énergie la qualité n'est pas la même... Franchement c'estdifficile..." (QUE10M44)


Gràfic 5.3. Jornada laboral per setmana

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

Perc

enta

tge e

ntr

evi

stes

0-20 21-40 41-60 61-80Jornada completa

estàndardHores de feina a la setmana

Així, el gràfic 5.3 mostra que el 71,44% de les persones entrevistadesrealitzen jornades laborals per sobre de les 40 hores. Si ens centrem en lesdades detallades, el 57,04% realitza jornades que oscil·len entre 41 i 60 horessetmanals, i el més sorprenent, el 14,4% per sobre de les 61 hores setmanals,amb casos que arriben a les 72 hores setmanals.

Quan ens interessem per la distribució d'aquestes hores de feina, sorgeixenaspectes bastant alarmants (vegeu el gràfic 5.4). A la pregunta de si treballena hores atípiques, el 57,1% afirma realitzar tasques professionals fora delshoraris prèviament establerts (nocturnes principalment).

237


"Je travaille à n'importe quel heure, le week-end, le soir... Si j'ai un contratpour la semaine suivante, je travaille 48 heures sans arrêt..." (QUE9M25)

"J'ai déjà souvent travaillé 2, 3, 4 nuit de suite. Alors sa bouffe beaucoupd'énergie mais quand il faut il faut. Pour bouffer, pour me faire connaître, toutce que vous voulait, je l'ai fait." (ARD12M47)

Tal com veiem al gràfic 5.5, el 66,6% reconeix que treballa alguns caps desetmana:

"Oui, la fin de semaine oui, très régulièrement. Cet été j'ai travaillé presque7 jours par semaine. J'avais trop travail. J'avais accepté trop des contrats. Audébut j'avais accepté des contrats qui n'étaient pas payantes, mais après c'étaitun gros contrat et je voulais aller jusqu'au but, mais en route sont arrivé descontrats plus payants et je les prenait." (QUE24H50)

Tanmateix, el 33,4% no treballen aquests dies i s'hi neguen rotundamentsi no és absolutament imprescindible.

"Les fin semaine j'essaye de moins en moins. Il y a des gens qu'ont besoinde son week-end pour travailler chez eux, moi c'est plutôt l'inverse j'ai besoinde sortir pour ne pas travailler, parce que un créateur c'est toujours dans ta tête,c'est toujours avec toi..." (QUE11M34)

En algun cas, el fet de treballar en aquestes hores o dies "especials" esfactura de manera diferent, la qual cosa pot arribar a compensar l'esforç, peròno la sobreexplotació en hores d'oci.

"Cuando hay contratos con entregas establecidas, seguro. Si hoy (jueves)entra un contrato que con el día de hoy y mañana no es suficiente, aparte delos contratos que estoy haciendo, entonces trabajo el fin de semana, pero conprecios distintos y se lo digo. Si por ejemplo es para el lunes a las 8 h, es tanto;si es para el viernes de la semana próxima, tanto. Si me dice, "yo lo necesitopara el lunes", pues adelante.

Si tengo que trabajar sábados y domingos, o de madrugada, eso se paga."(CAT15M41)

238


D'aquesta manera, el petit percentatge que afirma cenyir-se als horarismarcats intenta fer jornades que es concentrin a les primeres hores del dia (apartir de les 7 h del matí fins a les 16 h), per així poder disposar d'hores lliuresper dedicar a la família, l'oci personal o, en casos excepcionals, per allargar lajornada laboral si el treball del moment ho requereix. Malgrat tot, aquestaflexibilitat es troba limitada pel fet que, segons reconeix el 76,19%, els volumsde treball no són decidits pel treballador, sinó que són els clients i les sevesdemandes els que realment els marquen.

Fins i tot és possible que el mateix teletreballador es converteixi en proveïdord'altres teletreballadors, tal com mostra el cas d'una tècnica en informàtica:

"Yo nunca digo que no. Mis puertas siempre están abiertas. Por ejemplo, yoahora tengo contrato a tiempo completo. Y aún así llegan contratos y no digoque no. Lo que yo hago es subcontratación, yo superviso que las cosas salgan,

y se lo doy a otro. Pero el cliente siempre está conmigo. Es mi cartera de clientesy en ese caso me acuerdo un pequeño beneficio. Pero me gusta que la relaciónsea clara, no sacrifico a la otra persona. Yo calculo el beneficio y lo pongo enel contrato, si el cliente lo acepta se hace y si no... Pero no sacrifico ni de unlado ni del otro." (CAT12H35)

Al volum de treball, s'hi afegeixen les característiques de contractació isituació laboral pròpies de la majoria de persones que teletreballen (vegeu elsgràfics 5.6 i 5.7). La seva condició de freelances o autònoms (el 62,2% de lespersones entrevistades) significa una diversitat de clients molt àmplia, de

Font: elaboració pròpia a partirdels qüestionaris realitzats.

Gràfic 5.4. Percentatge de persones queteletreballen en hores atípiques

NO42,85%

SI57,15%

Font: elaboració pròpia a partirdels qüestionaris realitzats.

Gràfic 5.5. Percentatge de persones queteletreballen els caps de setmana

SI66,6%

NO33,4%

239


sectors molt diversos en la majoria de professions, que es van alternantconstantment, i que si bé proporciona un treball molt ric, amb tasques diversificadesi noves, també representa una adaptació contínua.

"Se sont des institutions, souvent des musées, j'adore apprendre, et unechose que j'aime bien est que je ne fais pas toujours la même chose. On peuttravailler sur une exposition sur les antiquités, sur la ville de Montréal; des firmesde désigne, des boîtes des presses..." (QUE10M44)

Del 33,3% de teletreballadors assalariats, únicament el 57,1% disposa d'uncontracte amb caràcter indefinit, i la resta són contractes d'obra i serveis, laqual cosa comporta un canvi continu d'empresa o lloc de treball.

L'absència d'un "gran client" que asseguri uns mínims l'any força l'acceptacióde nombrosos petits treballs per suplir aquest dèficit, la qual cosa comporta lanecessitat constant d'adaptació i dedicar més hores a cada petit treball encarregat,sense la consolidació dels ingressos.

"Mon client principal actuellement, ça fait deux ans que je travaille pour elle.Les autres, ça va fluctuer. Par fois je collabore avec un journal une fois parannée. Les gens vont demander des collaborations plus importantes et c'estcorrect, mais ce n'est pas habituel. En fait quand les clients sont "petits", ilsoffrent seulement des petits contrats ponctuels, c'est encore moins payent, parceque ça demande une plus grande adaptation à chaque fois pour le style, leslecteurs, et tout ça. C'est plus difficile les petits contrats que avoir un patron..."(QUE3M45)

Gràfic 5.6. Estatus laboralGràfic 5.7. Tipus de contracte


Mixt4,5%

Assalariat33,3%

Freelance62,2%

Per obra42,9% Indefinit

57,1%

240


I, en alguns casos, implica una situació de gran inestabilitat laboral:

"Oui, oui, oui, tout a fait. Moi depuis 16 ans, à chaque année j'ai eu unvolume de plus en plus important, mais il y a eu aussi de moments dures. J'aieu une année mauvaise, et c'était en 94, je suivi le contrecoup de la crise, etj'ai 7 de mes gros clients qui ont du fermer leurs portes et qui n'on pas payé.Ça c'était dure. Parce que tout ce fric qui n'est pas rentré (...) et puis tout d'uncoup l'activité n'était plus là, j'avais encore les autres clients mais pas aussiimportants." (QUE12M39)

A aquesta adaptació contínua, s'hi afegeix el temps necessari per mantenirun contacte assidu amb els petits clients. La diversitat comporta la necessitatde més dedicació i, per tant, un nombre més elevat d'hores destinades a cadacontracte. Gràcies a les TIC, les estratègies de relació amb els clients s'hanmodificat profundament, reduint-se el contacte personal directe i afavorint lapossibilitat de dedicar-se a altres gestions.

El 92% de les persones entrevistades diu que no té un contacte personaldirecte amb els seus clients, llevat de casos excepcionals.

"Par exemple mon actuelle cliente, c'est le seule que j'ai rencontré avantavoir du travail. Je l'ai rencontré de visite, après ça a été par téléphone, par faxou par e-mail. On se voit à l'occasion deux ou trois fois par année. Il y a un autreclient que j'ai eu pendant long temps qu'il m'a envoyé une invitation pour lesalon du livre et c'est là que je l'ai rencontré. Autrement je ne l'avais jamais vu.Puis là, la dernière cliente que j'ai eu non, je ne le jamais vu et je ne la verraijamais. Non, les contrats sont finies, et les contactes se font par fax, et parcourrier électronique, c'est tout." (QUE3M45)

En un inici, aquesta nova situació ha significat per a molts un canvi importanti fins i tot difícil de gestionar:

"De tant en tant els conec, però molt poc. Els clients, la majoria no els conec,només per e-mail o telèfon. És una de les coses que trobava més difícils alprincipi, no tenir contacte amb les persones, no conèixer-les..." (CAT8H35)

"Au début quand on recevait le contrat c'était vraiment ça, juste le téléphone...d'abord juste par e-mail. Quand j'ai vue que la personne a commencé à être

241


sérieuse, j'ai pris du contacte. Juste une rencontre tout ce que j'ai besoin, aprèsça... c'est la base. Tu construis la relation de travail sur une confiance, tu nepeux pas l'enlever... le télétravail là manque de quelque chose directe solide."(QUE11M34)

Encara que, a llarg termini, els comporti grans avantatges:

"Comme tout le monde est pressé, le temps de réunion est réduit. Le tempsest précieux et si on peut s'arranger par téléphone, e-mail ou fax, est suffisant.Ça m'a arrivé de travailler avec des pigistes et de clients que je n'ai jamaisrencontrés." (QUE10M44)

La inexistència d'una relació directa, amb desplaçaments als llocs de treballhabituals dels seus clients, ha creat certs xocs de mentalitat amb els empresaris:

"Et oui, j'ai du équilibrer l'affaire. Oui, j'ai travaillé beaucoup d'heures la bas(chez le client), j'ai fait vraiment le maximum, et temps en temps quand c'étaitquelque chose que je pouvait faire à la maison je partez. Je ne pouvais laissertous mes autres clients pour eux et attendre à avoir du travail à lui uniquement..."(QUE12M39)

Algunes experiències mostren que el teletreballador/ora ha hagut de convèncerel client dels avantatges que això li pot representar, i realitzar un procésd'adaptació i convenciment amb cadascun d'ells:

"C'est rare, très rare les rencontrer (les clients). Ça serait pour un travailspécial. Par exemple il y des ans j'ai travaillé avec une traduction qui étaitfaite par plusieurs personnes, et on révisait en équipe aussi. Je me suis arrange,parce que au début il voulait que je travaille sur place. Je du les dire que çavaut pas la peine, si je viens tout les matins je vais perdre une heure et demiede voiture, c'est fou, je pourrait faire cette heure et demie supplémentairepour vous à la maison. Et alors là, on s'est mis d'accord que je rentrerai unefois par semaine seulement et on se mettrait en réunion pour discuter lesproblèmes de toute la semaine. Alors il est mieux comme ça. Mais j'ai du lesconvaincre " (QUE1M41)

El principal problema que es planteja amb els clients és el control sobre eltemps de treball realitzat. Encara avui, certs empresaris o clients particulars

242


tenen dificultat a acceptar la feina per projectes o resultats finals, perquè tenenla necessitat de veure la feina quotidiana que duen a terme els teletreballadorscontractats.

"Ils contrôlent comme même beaucoup, autant que si je travaillait pour unecompagnie. Chaque jour je reçois un message ou une visite à la page Web."(QUE9M25)

"Il est arrivé quelque fois au moment de signer le contrat, au début, ledirecteur voilait que je travaille le plus possible la bas, et j'ai demandé: est-ceque vous voilait savoir combien d'heures je travail? Il était très mal alaise... etil a répondu: non, pas vraiment!. Et finalement je lui ai dit: c'est une questionde confiance, si vous ne me fait pas confiance je ne signe rien de tout. Ça l'acloué nette!!! (rire)." (ARD22H37)

Fins i tot en el cas d'aquells que accepten el tipus d'organització del treballa distància des del domicili, el tema de la seguretat i la propietat del resultatcomporten un procés d'adaptació:

"Normalmente no suele haber problema, pero alguna vez envían el ordenadordesde la empresa por mensajería y yo se lo devuelvo sin intercambiar archivos.De manera que no puedo ni imprimir, ni sacar nada, hay una unidad de control...Todo, medidas de seguridad." (CAT8H35)

Afortunadament, a poc a poc aquest tipus de funcionament s'està generalitzantentre els teletreballadors i és acceptat cada vegada més com una forma habitualde treball, facilitat d'una banda per les TIC, que van sent adaptades dia a dia,i, de l'altra, per la professionalitat dels teletreballadors. En certs casos, la relacióprofessional que s'estableix entre client i teletreballador va més enllà de larelació contractual, ja que es treballa a un mateix nivell entre professionals ques'ofereixen mútuament serveis especialitzats.

Per damunt dels inconvenients, que com hem vist es poden presentar en larelació amb els clients i pel volum de treball inestable, les persones entrevistadesconsideren aquesta possibilitat de realització professional com un dels gransavantatges que el teletreball pot oferir, molt superior a qualsevol altre tipusd'organització laboral existent actualment.

243


"Moi ça a la tendance à changer beaucoup, mais c'est dans le sens que j'aisait que si il y aura un projet que va arriver ils vont penser à moi. C'est vraimentune amitié quasiment, parce que c'est une façon de travailler très riche, avecfinesse, engagement." (QUE11M34)

En aquest, com en molts altres aspectes del teletreball, els avantatges i elsinconvenients apareixen barrejats. És, precisament, l'experiència quotidiana iconcreta de cadascuna de les persones entrevistades la que ens proporcionauna visió més rica i elaborada del fenomen, tal com ho veurem a continuació.

5.4. Avantatges i inconvenients del teletreball

Tal com vam poder constatar al capítol 3 (apartat 3.5, p. 154), els avantatgesi els inconvenients atribuïts teòricament al teletreball són nombrosos i diversos.Si bé alguns d'aquests són evidents, altres resulten difícils de separar a l'horade dur a terme quotidianament el teletreball. Depenent del tipus de treballrealitzat, la situació personal de cada treballador/ora, la formació i les especialitatsadquirides, els avantatges i els inconvenients són variats, de la mateixa maneraque les motivacions que els han portat fins a aquest, tal com exposa aquestteletreballador:

"Primeramente trabajaba para una empresa. Hace 5 años, yo era encargadode la oficina y al mismo tiempo yo hacía trabajo de traducción. Los trabajos loshacía en los tiempos libres, por la noche o en los fines de semana. Y luego medi cuenta que ganaba más trabajando por mi cuenta, a pesar de sentirme bienpagado donde estaba. Incluso, a veces si me da la gana de levantarme más tardeyo puedo hacerlo y no tengo que rendir cuentas a nadie. Ésas son las ventajasy a nivel económico también. Puedes ganar mucho más dinero porque no tienesninguna limitación excepto el tiempo que puedes invertir en hacer el trabajo.Eso por un lado, ahora, por otro lado, tiene desventajas, no todo es beneficio.Siempre hay un balance. Y es por ejemplo que no tienes un salario fijo, no tienessentido de estabilidad. Hay personas que necesitan eso. Yo estoy acostumbradoya, pero al principio fue muy duro, muy difícil. Tener algo a final de mes."(CAT19H46)

Quan ens centrem en el teletreball com a alternativa d'organització laboral,en la majoria de casos al domicili, amb tot el que això comporta, apareix ungran nombre d'aspectes relacionats, l'anàlisi dels quals resulta interessant.

244


Si, com hem observat, la perspectiva varia depenent de l'agent implicatdirectament en l'anàlisi, la realització de les entrevistes amb profunditat ens haajudat a concretar aquells aspectes (reflectits a la taula 5.6) que, per alsteletreballadors/ores, són més importants.

Un d'aquests aspectes, la conciliació treball-família, ja ha estat tractatàmpliament en ser considerada una de les principals motivacions per instal·lar-se en el teletreball; per aquest motiu, en aquest apartat ens centrarem en l'anàlisid'altres aspectes identificats, com ara la flexibilitat, l'autogestió, la inestabilitati l'aïllament.

En general, el fet que actualment el teletreball s'estigui realitzant sobretotal domicili fa que nombrosos estudis ho considerin com un possible pas enrereper a alguns professionals. Malgrat que, molt probablement, en determinatscasos aquesta afirmació sigui certa, totes les persones entrevistades, que avuicontinuen teletreballant, diuen que han millorat substancialment la seva situaciólaboral; i això, malgrat les condicions de precarietat que han d'afrontar. Opiniócontraposada a les hipòtesis que l'assenyalen com un treball amb més explotaciói més alienant que les feines tradicionals.

Paral·lelament, les entrevistes mostren que per als teletreballadors/oresl'autogestió és un dels principals avantatges del seu sistema organitzatiu, ja quevaloren poder escollir els contractes de manera voluntària, sempre dins dels

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris realitzats.* Percentatge total inferior al 100% ja que existeixen altres desavantatges amb % poc significatiu.

Avantatges Inconvenients

% teletreballadors/ores*

61,3%

36%

Motiu

Precarietat/Inestabilitat

Contactecompanys/aïllament

% teletreballadors/ores*

41,3%

40%

18,7%

Motiu

Flexibilitat d'horaris

Compatibilitzar esferaprofessional i familiar

AutogestióIndependència

Taula 5.6. Avantatges i inconvenients del teletreball per a les persones enquestades

245


límits imposats per la por de perdre clients. De fet, consideren que el tracte esdóna d'una manera molt més respectuosa i amable cap als clients, fins i tot mésque amb els seus antics caps.

"(...) étant donné que tu travailles à la pige, (...) tu es très respectée. Tu esla personne qui dépanne. C'est beaucoup mieux que d'être à l'intérieur de laboîte." (ARD9H35)

De manera unànime, afirmen també que el fet de teletreballar comporta mésvarietat, una diversificació del seu treball, encara que no sigui més que pelnombre i el tipus de clients:

"On a de tout, un «coach» de petits joueurs de jockey pour qui je faisais deslettres, des imprimeurs, un institut de conseilleurs en gestion, l'agence depublicité d'une grande chaîne d'hôtels et des particuliers qui viennent pour unCV et des thèses." (QUE17H49).

En alguns casos, el perfil professional accentua aquest aspecte, com en elcas de les telesecretàries, les quals adquireixen un paper decisiu en el funcionamentde certes petites empreses. Aquests clients, davant la impossibilitat de costejaruna secretària en exclusivitat a temps complet, sol·liciten els serveis d'aquestes"noves" modalitats. D'aquesta manera, una única persona exerceix de secretàriaper a diverses empreses o professionals al mateix temps, i sobre ella recau granpart del pes de la gestió i l'administració dels seus clients.

"Je «cultive», j'aime beaucoup l'aspect multiforme de mon travail: rédaction,traduction, administration, coordination de projet, comptabilité, agenda. Jem'amuse beaucoup." (ARD11M30)

L'experiència de traductors, fotògrafs i dissenyadors és molt més variada i,en la majoria de casos, en gaudeixen:

"Et une chose que je trouve intéressant aussi c'est que de plus en plus, ouje exprime plus mon intérêt de faire d'autres choses... Parce que pour moi untexte se sont plus que des mots... Et j'ai chaque fois des clients que medemandent d'intervenir... ça me stresse beaucoup mais au même temps... parceque c'est très intéressant." (QUE10M44)

246


"Si tu trouves que c'est du travail répétitif, c'est que tu n'es pas allée chercherle travail qui te convient. Si je faisais toujours le même type de rapport, jedeviendrais folle. Je fais rarement la même chose. J'ai, en fait, un large éventailde clients." (QUE15M48)

La possibilitat de decidir personalment sobre la publicitat a realitzar, lacompra dels materials o les tecnologies necessàries, les condicions de treball,etc., és una de les principals motivacions per teletreballar. No obstant això,resulta curiosa la percepció que tenen aquests teletreballadors de la diversitatde tasques: molts no valoren de la mateixa manera les tasques que fan que laseva feina sigui més amena i diversificada i aquelles que es veuen obligats arealitzar, fora del seu perfil professional, i que la seva condició de teletreballadorsimposa. És el cas de certes tasques de gestió, comptabilitat, promoció, màrqueting,etc., a les quals estan obligats, com a autònoms, per mantenir el seu treball ennivells acceptables i dins de la legalitat. En la majoria de casos, els resultacostós realitzar-les personalment o encarregar-les a terceres persones, i els obligaa realitzar formacions específiques, com hem vist anteriorment.

Aquesta diversitat del treball i l'autosatisfacció depenen, en gran manera,del nivell de formació i del tipus de treball realitzat. En contrapartida amb lamajoria dels casos mostrats anteriorment, trobem els d'aquelles persones,principalment dones, que realitzen tasques poc qualificades en règim de teletreball,en què la monotonia és una constant. Treballs com ara la introducció de dadesen bases de grans empreses, la concertació de cites i la gestió d'agendes d'hospitals,metges, advocats, etc., en són alguns exemples. Aquest tipus de feina, encaraque es faci a distància gràcies a les TIC, no comporta cap tipus de realitzaciópersonal ni professional, si exceptuem un cert grau de flexibilitat territorial.

La deslocalització d'aquest tipus de feines, més monòtones i menys qualificades,es va realitzar en un primer moment cap a les zones perifèriques, rurals, delspaïsos que les necessitaven, principalment països desenvolupats. Actualment, lageneralització de la deslocalització i la globalització de l'economia han fet queaquestes feines siguin minoritàries en les nostres àrees d'estudi, i que s'hagintraslladat a àrees molt més allunyades, fent un salt geogràfic molt més gran iimplantant-se en àrees de països en desenvolupament, com el Sud-est asiàtic ol'Amèrica Llatina, entre d'altres, que proporcionen uns marges de costos molt mésavantatjosos, com és el cas de la introducció de dades de les pàgines d'informaciótelefònica de France Telecom deslocalitzades a l'Àsia oriental.

247


Paral·lelament a l'autogestió i la planificació, el factor de la flexibilitat, tanthorària com organitzativa, de gestió o de tipus de treball a realitzar, queproporciona teletreballar, és a la vegada un dels grans avantatges que es presententradicionalment i un repte que cal aconseguir en el treball, tal com es mostraa continuació.

5.4.1. Flexibilitat a la jornada laboral

Per damunt de tot, la flexibilitat i el control directe sobre el treball són elsaspectes més valorats en les entrevistes realitzades. Per a la majoria de casosanalitzats, aquest control es tradueix en unes condicions de treball sobre lesquals es té plena decisió: l'elecció d'horaris convenients, persones amb les qualses durà a terme la feina, clients, espais, relacions laborals...

"(...) avec les pieds sur mon bureau quand ça me tente!!!!" (QUE19H33)

"És no tenir sempre algú que està comptabilitzant el temps i supervisant pasper pas com van les coses, que et mira per sobre de l'espatlla, com si..."(CAT 21M32)

Sobretot són les dones que han treballat anteriorment sota el control d'uncap, les que aprecien més aquesta nova situació:

"Dans les bureaux, il y a cette attitude du chef de bureau, qui est en charged'un groupe de femmes, qui se prend pour le maître d'école; qui fait de ladiscipline de deuxième année. Ça tourne au ridicule." (ARD14M41)

"Ah oui, c'est beaucoup plus facile. On est beaucoup plus flexible, ont estdisponible à tout moment. S'il faut aller faire des achat on peut y aller, s'il fautaller à la banque... Si on a rendez-vous chez le dentiste. Tu peux faire desrendez-vous d'affaire dans différentes tranches horaires. De cette façon là ons'arrange assez bien. Pour faire les courses, c'est très bien, même avec lesenfants." (QUE14M37)

Fins i tot la possibilitat de dur a terme organitzacions laborals mixtes és moltapreciada.

248


"Mon bureau est à 50 mètres de ma cuise, dans la même maison. Je travailleil fait 5 ou 6 ans, mais j'accepte aussi d'aller travailler dans des agences destemps en temps, d'aller travailler sur place. J'adore ça, ça me donne le meilleurdu monde. J'ai la liberté et mon rythme à la maison et je peux travailler enpyjama. Et quand je vais en agence je m'habille un peu, je rigole avec les autreset tout, c'est bien. Ça c'est extra et je ne me tape pas les histoires du bureau.Ça c'est très important, et le petit patron n'a rien à voir avec moi. C'est moi engénéral le patron... je préfère avoir la responsabilité." (QUE21H28)

Així, el factor de la flexibilitat horària i d'organització apareix com un delsavantatges principals a l'hora de teletreballar en el cas de teletreballadors/oressense fills, que ho consideren com una possibilitat molt preuada:

"(...) cuando trabajas fuera, llegas a casa hecho polvo. Y encima te has deponer a hacerte la cena. No me apetece nada... La casa está por hacer y tu loque quieres es salir, estás cansado... Yo al menos estaba fatal.... Tenía quepreparar la comida para el día siguiente... al final nada, comía más veces enel restaurante que en casa. Y encima los fines de semana a hacer la casa...Trabajando en casa lo puedo ir haciendo poco a poco. Puede que no tenga mástiempo, pero me da la sensación de que lo combino de otra manera. Intercalotareas y no se me hace tan pesado." (CAT24H46)

I també en el cas dels qui tenen una família i fills a qui han d'atendre. Ésen aquestes situacions quan s'aborda seriosament l'aplicació d'aquesta flexibilitatper aconseguir organitzar d'una manera més raonable l'àmbit domèstic i delsfills, amb l'objectiu de facilitar la interacció del treball remunerat i del noremunerat, que determina cicles i maneres de vida.

"Le matin très tôt non, je n'arrive pas!!!! Le matin ma journée démarre à 9h. Puisque j'ai des enfants donc le temps de caler tout le monde ça ne peut pasêtre avant... donc je commence à 9 h. Par contre je peux travailleur de midi àdeux, j'essaye de m'arrêter à 4.30 h. Pour pouvoir en suite justement profiterun peu des enfants... et réattaquer le soir. Mais tout ça fonctionne aussi dépenddu niveau de travail que j'ai et de l'urgence du travail. Si ça peux attendre lelendemain... C'est sure qu'on peut s'arranger comme ça... le plus commode."(ARD1M37)

249


Malgrat això, quan la realitat és analitzada amb detall, s'observa que aquestaflexibilitat no pot ser la panacea que es presenta des de l'exterior. En general,hi ha uns tipus de tasques i ocupacions en què és impossible flexibilitzar elshoraris. Així doncs, en el cas de les telesecretàries, gestores d'agendes, etc.,és impossible canviar gran part dels horaris ja que la feina depèn directamentde la seva relació amb els clients o usuaris dins d'uns horaris estipulats prèviament.

D'aquesta manera, podem considerar que aquestes persones gaudeixen demenys autonomia que altres teletreballadors (Felstead i Jewson, 2000), i queprioritzen el teletreball com un avantatge pel que fa a la reducció delsdesplaçaments i a l'augment del temps dedicat a la vida familiar. Fins i tot enaquest supòsit, com hem vist anteriorment, si es vol fer una feina a jornadacompleta, en la qual és necessari invertir una gran part del temps de presènciaa la llar, aquesta possibilitat no és fàcil. En nombroses ocasions resulta complicatconciliar les dues facetes.

Aquelles persones que, gràcies al teletreball, desitgen crear i desenvoluparuna empresa o societat, s'enfronten a reptes i dificultats molt importants queno els permeten gaudir d'aquesta pretesa flexibilitat. El temps i la dedicaciórequerits en aquests projectes no són diferents del cas dels teletreballadorsautònoms, i comporten les mateixes necessitats i problemes de temps i rigidesaque qualsevol altre projecte empresarial, malgrat estar en el domicili familiar.

Com a conseqüència d'això, les jornades laborals, tal com hem vist anteriorment,poden arribar a ser maratonianes i es necessita una bona autogestió i una situaciósatisfactòria, pel que fa als clients, per poder aconseguir-ho. En qualsevol cas ésnecessari poder disposar d'unes hores mínimes dedicades al treball professional,sense càrregues familiars i fins i tot amb un suport familiar important i molt benorganitzat.

Precisament, les característiques pròpies del teletreball fan que no existeixiun patró de jornada laboral per als casos de les persones entrevistades. Per superarel problema inicial, moltes d'aquestes persones estableixen horaris i "regles dejoc", marcant espais de treball respectats per la família i principalment pels nens,realitzant jornades més o menys constants, molt semblants als horaris habitualsd'oficina de cadascuna de les àrees estudiades; així doncs, en el cas de l'Ardècheo el Québec, la majoria centren la seva jornada principalment a les hores del matí:

250


"En ce moment je fait de belles journées, je me lève et je commence majournée a 9 h jusqu'à midi. Alors je prends mon lunch, et je me mets de nouveau,et je fini à 5 heures. Alors je fais une journée de n'importe quel travailleur normal.En fin de semaine je travaille un peu. Pour moi une belle journée c'est une journéetrès remplie..." (QUE10M44)

"Je me lève a 7:30 du matin. Avant je me levais plus tôt mais ce n'est pasnécessaire. Ma fille est déjà âgée et fait tout seule. Nous faisons le petit déjeuneurensemble, je supervise ses choses avant partir et après je commence à travailler.Ma discipline commence a 8:30 h. A midi j'arrête, je mange quelque chose etje fait la sieste... est très important. À 13 h je continue jusqu'à 17 h. Quand jene fait pas la sieste, entre 12 et 13:30 h je mange et je sort quelque part faireles courses, aller à la banque, etc." (ARD10H39)

En el cas de Catalunya, el ritme quotidià i els hàbits culturals mostren latendència a allargar molt més l'horari de treball de la tarda, ampliant les jornadesfins a les 20 h o les 21 h i fent un nombre més elevat d'"hores atípiques".

"Doncs no ho sé ben bé, la veritat és que depèn del que estigui fent i del diaque tingui. La meva feina és molt creativa i no sempre ho puc fer al matí. Tambédepenc d'altres persones que potser han de treballar amb mi... En general acostumoa començar al matí, d'hora, però hi ha dies que poden ser les deu i estar-hi encaraposada." (CAT14M39)

Però un gran nombre de casos reconeix que no pot establir una jornada fixa,i que depèn del tipus de tasca que dugui a terme en cada moment i del volumde feina que tingui:

"Je travaille jusqu'à que j'ai tout finie, quoi, alors ce peux très bien que jefinisse à minuit, à trois heures du matin, que je ne dorme pas du tout... Maisça roule comme ça... et pour ma santé physique et mentale, je vais m'entraînerune heure chaque jour. J'arrête pour manger, j'ai toujours faine, alors... Vers uneheure je vais, soit me préparer quelque chose, si j'ai un peu de temps, j'adorecuisiner et je mange bien, je ne mange pas des fast-food... Je me fait de trucssimple, parce que ça soit agréable (...)." (QUE12M39)

Generalment, l'aspecte personal que més se'n ressent és la disponibilitatde temps lliure, i la seva gestió es mostra com un dels problemes més

251


presents en les persones entrevistades i en la relació amb les seves famílieso parelles, si n'hi ha.

"Non, du temps livre je n'ai pas souvent, non. On est sortis mon copain etmoi ensemble une fois récemment, mais peut être on ne l'avait pas faite 4 ansavant. Sortir au cinéma, non. On ne fait pas énormément de choses comme ça.Mais j'ai commence cette année, je me suis dit, je vais sortir. Alors je suis sortieavec des amies 5 o 6 fois depuis l'automne, le soir. Et je participe à un comitéalors, je vais tout les mois, et il y a des réunions à la garderie, des réunions àl'école, une fois par mois, ou tous les deux mois, et pour moi c'est une sortie.Ce n'est pas du temps livre, mais ça change." (QUE1M41)

Normalment, els primers anys d'instal·lació en el teletreball són els més dursi el temps lliure és gairebé inexistent; a poc a poc va augmentant a mesura queel projecte es consolida, a mesura que s'asseguren els clients i és possiblerefusar feines concretes per disposar d'uns dies de vacances.

"Jo m'organitzo. El primer any va ser molt difícil, però ara va millor. No tincproblema, sé que a les set plego i puc fer d'altres coses. Per les vacances ésmés complicat però no acostuma a haver-hi problema. Si vull n'informo alsclients, sobretot als que tinc amb molta freqüència." (CAT13M39)

"Ah. Pour mes vacances... maintenant je suis plus organisée au bout de 4ans! J'essaye d'aller prendre toujours au même temps. Les gens pour qui jetravaille régulièrement le savent et s'ils ne le savent pas je leur renvoi un petitmot un mois avant pour lui dire de "cette date à cette date je serai en vacances"et en principe je ne travaille pas, quoi. Soit si vraiment il y a quelque chosed'urgent à faire pendant cette période là que j'aurais oublie..." (ARD1M37)

Malgrat la dificultat, gràcies a la flexibilitat i a l'estalvi de desplaçaments,reunions, etc., algunes persones consideren que el temps disponible és superiori poden dedicar-lo a altres activitats socials, la qual cosa els ajuda a mantenirla seva vida social en diversos espais:

"Je trouve que j'ai plus de vie à moi, que je n'avais avant en travaillantdehors... Je fais plus de choses pour moi, je ne sais pas... peut-être parce queje les fais au moment que j'en ai besoin. Je ne suis toujours à plein temps. Jeme trouve chanceuse!!!" (QUE11M34)

252


"Maintenant avec Erik à la garderie, on commence à connaître beaucoup plusde monde, on voit les parents, on crée un autre réseau qui n'est pas du travail,il y a des autres qu'on voit les fins de semaines, on parle." (QUE1M41)

"Es una de las cosas que encontraba más difícil, no tener contacto con laspersonas. Así que lo que hago con el tiempo libre es voluntariado. Trabajo parauna organización de ayuda (...), formo parte del consejo de administración y delconsejo ejecutivo, eso me permite salir. También doy cursos, me los pagan, perono lo hago por el dinero. Es porque quiero salir, hacer una actividad fuera,aprovechar el tiempo." (CAT6H29)

Quan aquest aspecte personal no aconsegueix solucionar-se, la dificultat perdesenvolupar el projecte augmenta, i a llarg termini comporta l'abandonamentdel teletreball, principalment entre els autònoms, si no és que es disposa d'unafeina a temps parcial i en unes condicions particularment bones per podercombinar les dues esferes, la laboral i la familiar-personal. Fins i tot en el casde teletreballadores sense càrregues familiars, la situació pot arribar a ser moltdifícil de gestionar.

"Voilà, c'est imprévisible. Par contre les inconvénients c'est ça... C'est qu'aubout d'un moment ça stresse." (ARD16H25)

"(...) jo tenia la sensació que les meves jornades no s'acabaven mai. La feinas'acumulava sense arribar mai. Les feines de la casa sempre estaven per fer.Era un recomençar etern! (...) A hores d'ara prefereixo sortir. Malgrat que mengifora o de camí cap a casa... Ara el que em falta es buscar algú que em faci lesfeines de la casa i ja seré feliç (...)." (CAT7M40)

Malgrat tot, sempre hi ha experiències, gairebé idíl·liques, que mostren lapossibilitat de conciliar les tasques i aprofitar els avantatges, i constitueixenexemples de satisfacció enfront de la seva organització actual. En general,consideren que és molt més interessant la seva manera d'organitzar-se en elteletreball. Disposen de més temps personal, alternar tasques domèstiques iprofessionals els resulta satisfactori, i aconsegueixen que els semblin menysaclaparadores que anteriorment.

"(...) tu te lèves à six heures, tu pars une brasée de lavage, tu travaillesjusqu'à sept heures moins quart, tu le mets dans le séchage. Tu recommences

253


à travailleur à sept heures moins dix après avoir parti une autre brassée. Tu plieston linge entre ça. A taper tout le temps, tu es bien contente qu'il y ait du lingeà plier, parce que tu viens bien tannée. Tu arrêtes quinze minutes, tu laves unpeu de vaisselle du déjeuner en prenant un café. La balayeuse, moi ça mefatigue de la passer tout d'un coup, alors tu en passes un peu; j'en fais unedemi-heure et je tape un peu. J'époussette un peu ce coin-là. Tu fais le ménagetranquillement à travers tout ça. Tu prépares le souper: tu fais le roast-beef. Là,tu arrêtes. Tu pars les patates. Quand ton mari arrive, tu as fini de travailler etde préparer le souper. Puis là, tu peux jaser avec lui." (ARD19M35)

En general, les entrevistes en profunditat que s'han dut a terme mostren comun gran nombre de teletreballadors, a l'inici de la seva instal·lació, es veuenobligats a treballar un volum important d'hores per obtenir una rendibilitatmínima, aspecte que els impedeix gaudir dels possibles avantatges de flexibilitathorària que els oferiria el teletreball. D'aquesta manera, els problemes sorgeixena l'hora de planificar i realitzar jornades més o menys raonables; aspecteinteressant que analitzarem a continuació.

5.4.2. El misteri de l'autogestió: saber planificar-se

Encara que en un principi l'autogestió es considera un avantatge moltinteressant i atractiu per a la majoria de teletreballadors, no deixa de constituirun dels aspectes més complicats del teletreball. Principalment, saber planificar-se no sempre és fàcil, i en molts moments ni tan sols és possible, ja que esdepèn quasi exclusivament de les necessitats dels clients per als quals estreballa.

De fet, totes les persones entrevistades opinen que es tracta d'un dels temesmés difícils i personals, i cada professional busca les seves pròpies estratègies.Per això, els casos i les solucions adoptades són variats.

Un gran nombre de les persones entrevistades reconeixen, amb gran optimisme,no ser capaces de mantenir una planificació real:

"Mais la planification là, c'est un grand mystère. J'ai costume de dire quej'ai adopté la théorie des bouchons, de me laisser rentrer dans la vague maissortir toujours. J'ai réalisé très vite que la planification n'existe pas, au moinsje n'arrive pas... peut être chez les pigistes...ça dépend de la situation personnelle...

254


Le plus difficile est qu'il n'y a pas moyens de dire ce on va faire la semainesuivante... " (QUE10M44)

D'altres en van aprenent, i l'experiència els ajuda a tenir unes línies generals,depenent sempre dels clients i de la possibilitat i habilitat per negociar amb ells:

"Oui, ça dépend des clients, mais on peut dire que c'est moi. J'apprends a furet à mesure, on se serait rencontré il a un an et demi et je te dirait ah! (rire).

De fois c'est ridicule, mais je ne peux pas dormir, j'ai du travail il faut queje le fasse... C'était énorme, et c'est dur à faire, respecter ça, le control... Maisje trouve que c'est assez amené présentement, ce n'est pas idéal, mais..."(QUE11M34)

"Oui, c'est ça. Ont m'appelle et je dis oui ou non, si je peux le faire. Si j'aile temps, la disponibilité cette semaine ou si je pourrai le faire la semaineprochaine et si ça les arrange ont se met d'accord. Il y a toujours une date detombée pour les traductions et c'est souvent serré alors il faut s'entendre avecle client, et c'est ça. C'est plus un continue avec des moments creux, par foisil y a des moments où ont dit beaucoup non, mais plus au moins c'est distribuéau cours de l'année. Et on sait par expérience combine ont peut faire pendantune journée. Grosso modo on peut faire, disons un calcul 1000-1500 motsmaximum par jour. Alors on fait la multiplication c'est claire." (QUE1M41)

En altres casos, la planificació és més clara, i es crea tota una sèrie d'estratègiespersonals per afrontar els moments més durs:

"Lo que yo digo es que el trabajo que llega no espera, lo hago. Aunque puedahacerlo mañana, yo lo hago hoy, aunque sea para el viernes de la semana queviene. Y generalmente en los plazos que yo me doy. Por ejemplo, si estoy segurode que termino el lunes le digo al cliente para el viernes. Para mi es el lunes,y yo voy a tenerlo para el lunes. Así cuando le digo al cliente ya está listo, "ehtan rápido!!!". Yo lo he hecho en el tiempo normal, pero él tiene la impresiónde que ha sido rápido. Es una estrategia de vendedor!!!" (CAT19H46)

Algunes persones, minoritàries, afavorides per la situació, planifiquen elvolum de feina segons les seves necessitats econòmiques:

255


"Jo ho faig al revés. Penso en quant necessito al mes i treballo per buscar-ho. Jo tinc el meu pressupost de casa, de tot el que necessito mensualment, iaixò és el que tinc. No tinc problemes, tots els mesos acompleixo amb això."(CAT1M34)

I també hi ha qui, malgrat tot, ho segueix considerant un avantatge i unatractiu propi, afrontant-ho amb bon humor:

"Oui je pourrait travailler moins, mais si je le fait je vais perdre des clients.Je vais te donner un exemple parfait. Ce matin j'avais rendez-vous avec toi

à 8:30 h. À 8 h. moins cinq je reçoit un appelle d'un de mes clients qui me dit«notre entreprise fait une grande soirée vendredi soir et on a oublié de fairetraduire la lettre d'invitation en français, et il nous la faut aujourd'hui...». Alorsje lui dit, «écoute je pars, j'ai deux autres rendez-vous, je suis sure de ne pasêtre libérée avant midi ou une heure. Quand il faudra le plus tarder?», et ilsm'ont dit «à 4 heures cet après-midi".

Devine tu qu'est-ce que je fais après??? (rire).

Et c'est toujours comme ça. J'ai jeté un coup d'oeil au document, c'est court,je connaît les sujet, ça ne sera pas long, mais... Ça c'est comme ça en général..."(QUE23M49)

Malgrat tot, actualment els experts han pres en consideració aquesta situaciócom un exemple del risc existent d'autoexplotació que té el teletreball. La realitatdels casos trobats i les opinions expressades a les entrevistes amb profunditatens fan pensar que aquest risc, encara que sigui possible, és bastant reduït. Elque realment posa en risc les iniciatives de teletreball, i pot provocar pràctiquesfora de la normalitat, és l'ambigua situació legal i laboral en què es troben lamajoria de teletreballadors/ores, tal com ho veurem tot seguit.

5.4.3. Estatus laboral, legislació i precarietat

Encara que, com hem assenyalat al capítol 3 (apartats 3.5.5, p. 140, i 3.6,p. 144), les legislacions laborals pel que fa al teletreball difereixen en lesdiferents àrees d'estudi, la situació legal i laboral dels teletreballadors s'emmarcaen un buit legislatiu. En molts casos, aquest buit s'ha intentat suplir utilitzantel marc jurídic i fiscal del treball a domicili, sense tenir en compte les especificitatsd'aquesta organització laboral particular.

256


La realitat que dibuixen les enquestes realitzades en aquest estudi no difereixgaire de la situació precària que mostren els sindicats i les associacions deteletreballadors.

"Il y rien à faire dans ce niveau là, sauf faire le rapport d'impostes, mais iln'y a pas de statut particulier pour les télétravailleurs." (QUE1M41)

Aquest buit provoca que alguns dels casos analitzats es trobin en situacióde certa il·legalitat ja que, sense assolir el nivell de recursos econòmics queells consideren mínims, realitzen la seva tasca professional sense cap figuralegal que els empari, i per tant sense complir els deures fiscals que elscorrespondria. Regularitzar la seva situació significaria un volum de despesessuperior del que es poden permetre, i consideren que les lleis actuals no estanadaptades per facilitar la creació de noves empreses o companyies professionalsi sortir de la il·legalitat.

"Non, en ce moment je n'arrive pas au minimum à déclarer, alors pour êtreautonome tu as d'être enregistrée... et il y a beaucoup des problèmes commecompagnie, parce que les impôts et els lois ne sont pas faites pour aider auxpetites et jeunes compagnies..." (ARD17M36)

Els teletreballadors/ores que gaudeixen d'un relatiu èxit professional i podenassegurar uns beneficis mínims es llancen a crear una empresa o companyiaque s'ajusti a la seva situació (segons la zona) i que no comporti excessius riscoseconòmics.

"Ce qu'ici on appelle une compagnie avec responsabilité personnel (registrée),tous mes biens sont responsables, je suis l'aval de la compagnie. Je ne metsautant en risque. J'ai des contrats dans lesquels j'investisse mon temps et monéquipement mais je ne risque pas. Ce que je peux perdre est mon équipement.Il y a une quantité d'argent comme à responsabilité de 300.000 dollars et tuest obligé a faire de la compta chaque année, mais je la fait moi-même avecun programmes de comptabilité et je n'ai besoin de plus rien..." (QUE8H44)

O s'inscriuen com a treballadors autònoms amb una entitat jurídica, malgratque això comporti més despeses, més feina i més burocràcia interna queavantatges.

257


"Ah, oui, je suis travailleuse autonome, je suis incorporée. Le nom de macompagnie ne peut être prise pour quelqu'un d'autre. Mais légalement je suisune entité juridique. J'ai certaines responsabilités, je dois répondre de toutesmes dépenses, de toutes mes rentrées. Je dois faire des rapports, de la tenuedes livres, ça comporte beaucoup de paperasse, du côté fiscale ça comportecertaines obligations aussi, et puis voilà." (QUE12M39)

Una minoria troba la solució en l'organització mixta, que assegura una feinaa temps parcial per compte aliè que cobreix un mínim, tant salarial com deprestacions socials.

"J'ai un employeur donc avec j'ai payé une partie salarié. J'ai un salaire avectout ce qui est cotisation sociale, retraite, chômage... et pour ma partieindépendante je paye un plus des cotisations à d'autres caisses, pas de chômage,mais de retraite et sécurité sociale... Les travailleurs indépendants des qu'onarrête on n'a pas droit au chômage..." (ARD18H43)

Malgrat aquests casos reduïts, la realitat mostra, com hem assenyalat enapartats anteriors, que més del 60% de les persones entrevistades treballencom a autònoms (vegeu l'apartat 5.3.4, p. 232) seguint normatives i legislaciófiscal pròpies del treball a domicili de professionals liberals, en el millor delscasos amb contractes privats per feina encarregada, o simplement amb unarelació de confiança amb els clients.

"Jo sóc independent, no tinc contracte. Treballo completament sense contracteamb els clients, i és veritat que potser... És una relació de confiança i hi hauriad'haver contractes. Les persones ben organitzades, que es quadren, fan signarcontractes... Jo al principi vaig pensar a fer-ho, però és veritat que això tira unamica enrere, perquè hi ha gent que li fa por i si a sobre que costa tant... D'altrabanda, com que jo no treballo realment per a empreses, sobretot són associacionsi sindicats, ONG, doncs aquestes també tenen una situació precària i, és clar...,què hi puc fer?" (CAT10H42)

"Mais c'est toujours des ententes verbales. Bon, des fois, quand sont desclients comme l'actuel magazine, je ne demande rien, je fait confiance et unefois que c'est fait j'envoi ma facture, et puis il paye. Donc... c'est comme ça.Avec les autres je n'ai pas des papiers, avec l'entente ça ce fait sans problèmes."(QUE3M45)

258


Aquesta situació comporta habitualment que el nivell de remuneració rebutpels teletreballadores/ores no sigui coincident amb el que tradicionalments'adjudica al sector de professionals liberals.

En el cas de les teleoperadores assalariades o altres teletreballadors/ores quedisposen d'un contracte fix, el salari és més o menys comparable amb la restadel mercat:

"Ne sont pas de gros salaires. Au début tu commences au SMIC (salaireminimum interprofessionnel de croissance), et après ça va jusqu'à 7 € de l'heure.Mais surtout autour de 6.5 €. Après il y a quelque prix de productivité, sur lenombre d'appelles, si on est plus au moins motivée, parce que c'est vrai quele salaire..." (ARD20M38)

Però els professionals i les telesecretàries autònoms al domicili (el 76,19%de les entrevistes realitzades), es veuen amb la necessitat de treballar, en moltesocasions, un volum d'hores molt superior (a hores intempestives, a les nits o elscaps de setmana) per obtenir un salari equivalent al que els oferiria una feinade jornada completa per compte aliè.

La remuneració mitjana declarada oscil·la, per al conjunt de les àrees d'estudi,entre 750 i 900 €/mes, encara que cal assenyalar que en aquest aspecte lesrespostes obtingudes a les entrevistes poden variar substancialment, ja que enalguns casos ha estat difícil aconseguir una resposta sincera i precisa. Així doncs,la taula 5.7 compila les respostes obtingudes, el 33,3% de les quals se situenen aquesta franja salarial, seguides d'un grup important, el 28,57%, que declarenobtenir uns beneficis de més de 1.200 €/mes per la seva activitat professional.

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris realitzats.* S'ha realitzat la conversió de les diferents monedes a l'euro.

Ingressos*

< 600 €600-750 €750-900 €

900-1.200 €> 1.200 €


19,04%9,52%

33,30%9,52%

28,57%

Taula 5.7. Ingressos obtinguts (€/mes)

259


Si bé estem parlant d'unes quantitats gens menyspreables, és evident queno és possible de cap manera comparar-les amb els beneficis que habitualmentobtenen altres grups de professionals liberals que, de la mateixa manera queels teletreballadors, mantenen un estatus de treballadors autònoms. Sobretotsi es pren en consideració aquest 19,04% de persones que teletreballen quedeclaren rebre menys de 600 € al mes, i que si bé en alguns casos es tractade persones que teletreballen a temps parcial (el 23% del total de personesentrevistades afirma tenir altres ingressos), també engloba certes situacions depersones amb grans dificultats per tirar endavant el seu projecte professional ipersonal, ja que encara que en la majoria de situacions disposen de l'aportacióde la parella, en el 47,6% dels casos entrevistats els beneficis obtinguts pelteletreball són l'únic ingrés de què disposa la unitat familiar.

"Non, non, je ne peux pas faire des prévisions. Heureusement j'ai mon hommequi travaille et c'est avec son salaire qu'on paye les dépenses de la maison..."(QUE9M25)

"(...) on peut pas du tout faire des prévisions à long terme financièrement.Et surtout c'est que même en utilisant ça journée au maximum on arrive pas àdégager un salaire... moi pour l'instant je n'arrive pas. Donc, ça c'est dommageparce que c'est relativement intéressant. Moi j'ai l'impression d'être toujours enformation... Pour ça je ma dis que même si je ne gagne pas trop finalementj'apprends plein de choses et d'un autre partie c'est ma quatrième année. Aubout de 4 ans j'aimerais bien me gagner la vie, quoi!!" (ARD1M37)

L'absència d'una cobertura legal planteja també un problema salarial, ja queprovoca una falta de consideració per part dels clients i de la societat que elsenvolta o necessita els seus serveis professionals, fet que repercuteix en laremuneració que es considera adequada per la feina que realitzen.

"Parce que encore ont été considérés comme des secrétaires de luxe. Et dansla tête, bien de gens même si savent... C'est bien que en général on a fait desétudes et bon, ont a le droit à certaines tarifes horaires et tout ça, mais légalementc'est écrit nulle part. Il a comme des règles non dites. Eux nous prennent commedes secrétaires de luxe, et n'importe qui, peut téléphoner et me demandercomment ce fait une lettre." (QUE4M40)

260


"Sobre todo en el plano Internet, los clientes son reticentes, uno de ellos mepreguntó como podía hacer el trabajo 10 veces más barato, a lo que respondíque porque yo no tenía los mismos gastos que las grandes compañías, ni local,ni asalariados, ni nada, yo lo hago todo. Pero cuando me preguntó qué pasaríasi yo quebraba al mes siguiente, no supe qué responder, la verdad es que notenemos ninguna seguridad, pero el dinero que ellos perderían sería ínfimo,sería 10 veces menos de lo que les va a cobrar la gran compañía." (CAT17H47)

I sobretot en la dificultat a l'hora de cobrar i fer mantenir els compromisos depagament de certs clients, ja que en molts casos els teletreballadors/ores basenla seva feina en una relació de confiança sense cap tipus de cobertura legal.

"Aussi le problème du télétravail, mais plutôt du travail à la pige, du travailautonome c'est un statut très, très précaire, c'est difficile de se faire payer. Defois les gens disse vous avez juste à négocier vos conditions. Mais en fait lespersonnes qui peuvent négocier sont des personnes qui ont plusieurs annéesd'expérience, et même à ça..." (ARD24M46)

"D'un autre côté, j'essaye de mettre les moyens pour me faire payer. Mais j'aieu aussi des problèmes avec des clients. Et même quand tu ne les as pas çaarrive d'être payée quelques mois après." (ARD17M36)

El pagament mitjançant transferència a comptes bancaris professionals,sistema habitualment utilitzat, permet que els clients es demorin més de l'habitual(en molts casos més de 90 dies), i els bancs no semblen disposats, de moment,a facilitar als teletreballadors la possibilitat de cobrament a través de Visa osistema en línia, ja que exigeixen per a això grans sumes en concepte de fiança.

"Même j'ai essayé d'accepter les cartes bleus et visa. Je trouvais pleind'avantages, mais les banques sont tellement exigeantes... Si tu acceptes destransactions pour 10.000 dollars l'année, ils demandent une caution de dépôtde 10.000 dollars. Ils ne risquent rien, seulement des bénéfices. Je lui ai proposéune relation d'affaires, ce n'est pas une aide! Je lui propose une ligne d'affaires,pour gagner de l'argent ensemble il faut risquer ensemble. Mais avec sesconditions non, merci... je préfère continuer à faire tout moi-même." (QUE8H44)

Malgrat tot, en aquest aspecte considerem que cal ser prudents amb lesxifres, i abordar-les d'una manera global, ja que no hi ha cap mitjà per comprovar

261


l'exactitud de les dades obtingudes. Així doncs, a la pregunta de si es considerenben remunerades, en general les persones entrevistades no responen d'unamanera negativa, i semblen valorar-ho de manera satisfactòria gràcies a la restad'avantatges de què gaudeixen.

"Ça varie tellement d'une année en année... et ça diminue aussi (rire...)...Prévoir c'est une question que je trouve difficile. Je dirais non, de media je nesais jamais... Je sait combien je peut faire à la semaine, et combine des semainesje ferai à la limite, mais je ne sait jamais exacte... Oui, on ne deviendra pasriches... mais... (rire)" (QUE18M46)

"Et c'est sure que ce n'est pas évident, mais malgré tout j'arrive a gagner mavie, j'ai eu des bons années." (ARD13H39)

La situació com a autònoms no ajuda a l'hora de fer els tràmits i les cotitzacionsfiscals obligatòries, per la qual cosa sovint es produeixen situacions que estanratllant la il·legalitat.

"Je ne me suis pas enregistrée, parce que jusqu'à maintenant je ne pas vul'avantage de faire tout ça. J'ai des contes de banque distants, j'ai des numérosde téléphone distant pour ça... C'est difficile de faire un budget parce que çafluctue toujours. C'est très difficile... Dans un moment donnée je vais le fairepour me dire, si par exemple je vais faire un montant X par année, combien jedevrait charger. Mais ça m'épuise, penser à des choses comme ça, pour arriverà négocier un prix pour page..." (QUE3M45)

Aquest aspecte, que no és exclusiu dels teletreballadors, s'accentua enaquests casos ja que, si bé ser teletreballador no comporta explícitament serautònom, la realitat mostra que la majoria de les persones que actualmentteletreballen ho fan per compte propi. Aquest factor ha dificultat en algunsmoments la realització del treball de camp, ja que certs teletreballadors no hanconsiderat convenient oferir-se per a la realització de les entrevistes, o han obviatcertes respostes conflictives.

Així, quan s'aprofundeix en les qüestions de drets o avantatges laborals, lasituació es presenta realment preocupant segons les àrees d'estudi. Les reaccionsdavant la pregunta són clares i recurrents:

262


"Des vacances payées!!! (rire), non, il n'y a pas ça!!! Ça regarde chaquetravailleur autonome." (ARD21M26)

"Pas du tout... Par exemple quand j'étais enceinte, j'aurais bien aimé avoirde l'argent qui rentré. Je n'avais pas d'assurance chômage, et il n'y avait personnequi allait me payer pour congé maternité quand je ne travaillais pas. Et ça peutreprésenter une bonne somme." (QUE22M50)

Tal com mostra el gràfic 5.8, més del 63% de les persones entrevistades queestan teletreballant no disposen de cap dels tres aspectes plantejats com a dretslaborals (baixa per malaltia, embaràs o maternitat; vacances pagades, i jubilació).


Gràfic 5.8. Drets laborals

100%

80%

60%

40%

20%

0%Perc

enta

tge e

ntr

evi

stes

Baixa permalaltia

Vacancespagades

Jubilació

63,63

36,36

68,18

31,81

72,72

27,27

Drets laborals Si NO

La pitjor situació es dóna quant a la possibilitat de disposar d'una pensió dejubilació, o d'una prestació per malaltia perllongada o maternitat, de la qualúnicament disposen el 27,27% de les persones entrevistades. Quant a aquestaspecte, cal assenyalar que es tracta principalment dels teletreballadors/oresque treballen per compte aliè i tenen un contracte més o menys fix amb unempresari o client principal.

"La retraite on doit la prévoir, mettre de l'argent de côté, il y n'a pas d'employerqui va mettre un certain montant... mais nous c'est nous même qui le font. Etl'assurance maladie, on peut prendre une assurance invalidité pour plusieurs

263


mois, une grande maladie, mais qu'on a la grippe une semaine on a rien, ongagne rien. Une semaine compte, c'est une semaine d'argent qui ne rentre pas.Mais c'est comme ça, on ne vit pas..." (QUE1M41)

"(...) estoy invirtiendo en unos planes de jubilación porque puedo ahorrar ycomo está exento de impuestos, incluso reduzco en un 40-50% los impuestos.Todos los meses pongo dinero ahí, tengo un dinero que automáticamente sedeposita en esa cuenta." (CAT9M26)

En el cas de les vacances, la cosa es complica, ja que s'ajunten diversosaspectes. D'una banda, és realment difícil organitzar la distribució del treball idels clients per disposar d'aquest espai de temps; i, de l'altra, el fet de no teniruna cobertura salarial vol dir que no es disposa de remuneració durant aquestperíode de temps.

"Là un des grands désavantage d'être à son compte c'est qu'on doit assurertout ça. De mettre de côté de l'argent pour les vacances et puis pendant lesvacances on ne gagne pas non plus. Ce n'est pas uniquement qu'on les payemais en plus on ne gagne rien." (ARD5M40)

Aquestes dades es mostren molt més explícites quan són analitzades peràrees d'estudi, tal com veiem al gràfic 5.9.

Gràfic 5.9. Percentatge de persones entrevistades que no gaudeixen de drets laborals.Per àrees d'estudi

100%90%80%70%60%50%40%30%20%10%

0%

Perc

enta

tge e

ntr

evi

stes

Baixa permalaltia

Vacancespagades

Jubilació

Drets laborals

Catalunya Ardèche Québec


264


Si aïllem els casos que no perceben cap d'aquests drets laborals, veiem quea Catalunya i Ardèche la situació és majoritàriament negativa, amb un 58% depersones sense aquests drets, però molt lluny de la realitat existent entre elsteletreballadors/ores del Québec, on criden l'atenció els percentatges deteletreballadors/ores que no gaudeixen d'aquests drets i on s'arriba a xifresrealment alarmants. Al Québec, el 91,6% de les persones entrevistades diuenque no disposen de baixa per malaltia ni de pensió de jubilació, i el 83,3% nopoden gaudir de vacances pagades.

L'explicació a aquestes xifres es troba principalment en la situació laboralde la majoria de les persones entrevistades a cadascuna de les zones d'estudi.En els casos analitzats a Catalunya i Ardèche, un nombre important deteletreballadors/ores s'emmarquen en projectes de desenvolupament, potenciatsper la Unió Europea, en els quals disposen d'una situació laboral protegida; oes tracta de persones en situació de teletreball amb contracte laboral per comptealiè. Contràriament, la realitat del teletreball al Québec és clarament diferenciada:la majoria són teletreballadors/ores autònoms, ja que les experiències han sorgitdirectament del sector privat com a projectes personals o individuals, la qualcosa comporta una situació d'inferioritat en les condicions laborals.

Fins i tot en el cas del 8,3% de les persones entrevistades al Québec queafirmen disposar d'una pensió de jubilació o de baixa per malaltia, en investigaruna mica més, veiem que es tracta de plans de pensions personals o de prestacionsrebudes gràcies a la contractació d'una mútua de cobertura sanitària.

"Nous avons la condition de travailleur indépendant, autonome. Pour la santé,ça fait partie de nos dépenses. Nous ne sommes pas obligés à payer l'assurancemalade, c'est une mutuelle." (QUE7M42)

"Quand on arrive à se faire une bonne couche de clients comme la mienne,on peut, en un certain moment, on a les moyens de s'offrir une assurancespéciale. Et c'est très, très nouveau... L'ordre justement de traducteurs etinterprètes agrées du Québec, s'est arrangé avec une compagnie d'assurancedernièrement pour que nous soyons protégés d'une certaine manière si on tombemalades, s'il nous arrive un accident, des choses comme ça. Et ils nous forcentà prendre cette assurance puis qu'elle fait partie de notre cotisation annuelleà l'ordre. C'est une bonne idée, ce n'est pas cher." (QUE24H50)

265


Tanmateix, aquesta sèrie de precarietats laborals i d'inestabilitat és àmpliamentreconeguda pels teletreballadors/ores com un desavantatge real, tal com veiemclarament resumit en aquesta resposta:

"Les désavantages... Principalement l'insécurité. L'insécurité de dépendreentièrement des autres et de toi... C'est paradoxal parce que je dépend entièrementde moi, de ma santé, de mon énergie, de ma créativité... mais au même tempsentièrement des autres. Je n'ai aucun control sur le volume du travail et on peutpas dire non quand on veut, et dire oui c'est très dur." (QUE10M44)

Això no representa un augment de l'interès, i molt menys del seu nivelld'implicació, en grups sindicals o associacions professionals que poguessinajudar-los en la millora de les seves condicions i per tenir més força a l'hora dereivindicar una possible renovació de l'actual legislació laboral. Actitud que elsdetractors del teletreball han seleccionat com una de les principals conseqüènciesnegatives que mostra el risc d'aïllament, individualisme i poca implicaciósociolaboral que comporta el teletreball.

Segons el nostre parer, i sempre tenint en compte els casos analitzats enaquest estudi, el perill és relatiu: depèn sobretot de la filosofia de la personaimplicada i, de manera molt marcada, de les condicions en què es desenvolupiel teletreball, tal com ho veurem a continuació.

5.4.4. Teletreball, aïllament i carrera professional

Quan parlem de sentiment d'aïllament, cal assenyalar que en aquest aspecteintervenen consideracions objectives i subjectives molt importants a l'hora d'analitzar-lo. El fet de tenir o no sentiment d'aïllament depèn de manera directa de factorscom ara la identitat, l'autoestima, la valoració de les pròpies capacitats i de lespossibilitats, dels reptes que s'és capaç d'assumir, de la seguretat que se sentenfront de les dificultats i els conflictes. Davant d'aquesta complexitat, hem intentat,gràcies a l'entrevista en profunditat, obtenir algunes informacions precises sobreles percepcions de les persones entrevistades, fent preguntes objectives relacionadesamb la pertinença o no a grups i associacions organitzades; i preguntes d'avaluaciósobre el nivell d'aïllament, la relació amb possibles companys professionals, etc.(vegeu el guió d'entrevista en profunditat a l'annex 4, p. 344). Cal remarcar queles respostes obtingudes no deixen de ser subjectives, però transmeten la percepciói l'opinió de les persones entrevistades sobre les seves relacions interpersonals.

266


Així, és important veure com aquest perill, amenaça existent per a la majoriade teletreballadors, es produeix principalment en el cas de les dones que desprésd'anys de pràctica laboral a l'exterior decideixen tornar a l'esfera domèstica percompaginar la seva vida professional i la domesticofamiliar al domicili.

"C'est le manqué de contacte social la différence la plus grande entre letravail à l'entreprise et à la maison, parce que au bureau ont rencontré des genstous les jours et il a qui sont des bons amis, on boit le café ensemble tout ça.Et à la maison non. Il y en a qui trouve tout ça très isolant, être tout seul à lamaison et on voit jamais aux clients, on les parle au téléphone, mais on les voisjamais face à face et c'est un peu bizarre. On a des voix qu'on ne sait pascomment ils ont l'aire. Mais ça me manque uniquement parce que on n'a pasdes parties à Noël, tout des choses comme ça. Mais je connaît un réseau d'autrestraducteurs et traductrices et on se voit. Par l'intermedia de l'autre, destraducteurs... Récemment j'ai commence à m'impliquer, je me présente auxréunions, je siège sur le comité, je vois d'autres collègues, comme ça....ça va..."(QUE1M41)

Si bé aquest aspecte depèn en gran manera de nombrosos factors que noanalitzarem detalladament (com l'edat, la presència d'altres persones de lafamília al domicili, el gust per la soledat, etc.), en el nostre estudi les personesentrevistades no consideren, la majoria, el fet de teletreballar com una exclusiósinó més aviat com una transformació.

Des del punt de vista estricte de les entrevistes, el teletreball al domicili nocanvia en gran manera les relacions interpersonals. Com esmenten Chapmanet al. (1995) o els estudis de cas al Québec de CEFRIO (2001), és curiós que,malgrat la menció freqüent que fan els estudis de l'aïllament com un delsprincipals inconvenients del teletreball, i la seva aparició a les estadístiques,en el moment de respondre, les persones amb les quals hem parlat no manifestensentir-se especialment aïllades, principalment aquelles que utilitzen assíduamentles TIC en el seu dia a dia.

"Ce n'est pas un problème (l'isolement). J'ai des amis qui restent très prochesà moi." (QUE7M42)

"Je fait partie de la liste des journalistes. À ce moment là quand il y a quelquechose de chaud, une controverse, une préoccupation qu'on peut partager...

267


a ce moment là si on répond ça fait un contacte avec les autres, ça ajoute, çabrise l'isolement." (QUE8H44)

Aquesta aparent contradicció es resol clarament quan analitzem detalladamentles informacions obtingudes a les entrevistes en profunditat.

La majoria de les respostes coincideixen a afirmar que no troben a faltar elfet de no tenir companys de feina, i manifesten no sentir-se especialment aïllatsper això. Fins i tot, en alguns casos, aquest ha estat un dels objectius perteletreballar: estar sol i ser independent. En cap cas desitgen seguir mantenintrelacions jerarquitzades, considerades sovint com a limitadores de satisfacciópersonal i realització professional.

"J'ai l'habitude de prendre toutes les responsabilités de travailleur tout seule,mais je travaille aussi en équipe, ça ce passe bien. Mais je eu l'occasion dem'imprégner de l'ambiance du bureau et puis des cancans, des petites histoiresdes employés, des petites histoires et des grandes histoires, les rancœurs, lesamitiés, les bons, les mauvais, et ça me déplait, franchement. C'est un bas clos,je n'aime pas ça, ça m'étouffe." (QUE12M39)

Tot això no exclou que, quan existeixen relacions entre professionals delmateix sector, siguin valorades positivament.

"(...) je connaît bien mes compétitrices de la région, je les avertis quandj'augmente les prix et nous nous refilons du travail, des clients, on se donne descoups de main, à l'occasion." (ARD15M45)

Fins i tot, encara que pugui semblar una paradoxa, en alguns casos afirmenque la seva situació actual en el teletreball sembla afavorir el contacte amb grannombre de professionals, fent-lo més variat i interessant, gràcies a les TIC, quefaciliten aquestes relacions que per llunyania o incompatibilitat d'horaris noserien possibles d'una altra manera.

"J'apprends plein de choses...!" (ARD13H39)

De fet, el sentiment d'aïllament sembla estar directament relacionat amb eltipus de feina que es duu a terme i el nivell d'utilització de les TIC per treballari relacionar-se amb la resta de l'esfera professional. Aquelles persones que

268


realitzen feines de més qualificació, o projectes en els quals participen fins itot grups de diferents professionals, aprecien en gran manera el fet de ser acasa, soles, però connectades.

"Existen las páginas web de algunos sectores muy interesantes. A partir deahí nos envían mucha información de cursos, seminarios; incluso nos envíanencuestas de cómo funcionamos, las tarifas, los servicios y luego nos hacenllegar los resultados y es muy interesante. Las publicaciones, revistas... yo recibotambién muchas revistas." (CAT16H45)

Contràriament, els teletreballadors/ores que se centren en tasques detelesecretariat o telereserves valoren la soledat com un punt lleugerament negatiu.En aquests casos, el fet de tractar-se de sectors i/o àrees en què el teletreballno està àmpliament desenvolupat ni consolidat (com a Catalunya), augmentala sensació d'aïllament professional, ja que no existeix una mentalitat queafavoreixi una xarxa de contactes entre el reduït col·lectiu existent.

"Jo sóc una persona que guanya en contacte amb la gent i és segur que hiha un costat d'aïllament que s'ha de veure com treballar. Jo tinc necessitatd'espai per a mi i al mateix temps tinc necessitat d'interacció. En aquest puntjo vaig a buscar-la si la necessito, no sé com fer que m'arribi. A vegades pensoque en realitat sóc jo qui ha escollit de fer-ho així, de fet sempre he estat així...Fer música és estar fora de la realitat... I, és clar, continuo fent aquest tipusde vida, però trobo que s'ha de ser molt més social..." (CAT6H29)

"Non, pas de tout. Je ne connais pas d'autres personnes qui télétravaillent,ou des entreprises auxquelles je peux me diriger. J'étais uniquement abonnéeà la revue 'Télétravail'... mais c'est tout..." (ARD1M37)

Així doncs, entre les conseqüències més directes s'assenyalen: la faltad'informació sobre l'àmbit del negoci; la necessitat de dedicar moltes hores abuscar una solució individualment, quan en un grup l'intercanvi d'experiènciesseria més ràpid; la dificultat de mantenir-se al corrent de les novetats professionalsi les línies innovadores.

"(...) perds terreny sobre el que s'està fent, per què i com es fa. Tu estàs acasa teva amb les teves coses, però no saps què fan servir la resta. Ja no estàsal cas (...)." (CAT23H40).

269


Com a conseqüència d'això, alguns teletreballadors/ores tenen certa dificultatper valorar la qualitat de les seves tasques, la seva competitivitat, i arriben aperdre confiança en si mateixos i es qüestionen la feina. Aquest sentimentsorgeix i es retroalimenta, en alguns casos, davant la falta de feedback ambaltres professionals o fins i tot amb els clients, amb els quals tenen dificultatsper valorar la satisfacció que produeix la feina realitzada i promocionar-se peraconseguir ampliar les seves carteres.

"Perquè el problema és sempre el mateix, estic sempre sola, no tinc dinersper pagar algú que em faci el màrqueting i jo no puc tornar a embolicar-me denou..." (CAT5M39)

En alguns casos, la manera d'organitzar-se a nivell laboral ha ajudat a pal·liaraquesta sensació i a cobrir les necessitats a través de l'organització laboral mixta.

"Une des difficultés de télétravail est de travailler toujours des chez toi. D'uncôté je trouve que ça a des avantages et ça me plait bien, mais 5 jours parsemaine, et par fois 6 ou 7, c'est trop. J'ai besoin de voir des gens, d'avoir deséchanges avec d'autres personnes. Donc j'ai décidé de travailler un peu à tempspartiel sur un autre endroit fixe. Ça me permet de rencontrer des gens, deschanger aussi au point de vue professionnel." (QUE3M45)

El fet de pertànyer o participar en associacions professionals, partits políticso sindicats és un altre aspecte que crida poc l'atenció de les persones entrevistadesi no ho consideren una solució en els casos de sentiment d'aïllament.

"Pour moi non, ce n'est pas intéressant avoir une association, si tu as dutravaille c'est pas un besoin. Pour le moment je crois que non, le peu tempsque j'ai je le consacre à ma famille." (ARD4H49)

Alguns dels professionals liberals entrevistats estan col·legiats, la majoriaa les zones en què el teletreball està més desenvolupat (al Québecprincipalment).172 Però, en general, la majoria no considera que sigui una

172. Al Québec, algunes de les persones entrevistades pertanyen a l'Ordre des traducteurs,terminologues et interprètes agréés du Québec: www.ottiag.org; a la Fédération des Chambres decommerce du Québec: www.ccq.ca, i a l'Association Internationale de l'Information et du Traitementde Textes (IWP/AIITT).

270


necessitat per a la seva feina, ni semblen gaire motivats per fer-ho en un futur.Fins i tot en alguns casos, en què han participat en algunes de les associacionsexistents al seu sector, els resultats no han estat gaire satisfactoris pel tipus deteletreball realitzat, com en el cas de l'AIITT al Québec:

"Ça faisait beaucoup américain. C'était très anglophone. Il fallait être unecompagnie et engager des filles pour être membre. Moi, j'étais une compagnieet je m'engageais. J'étais les deux: l'agence et la fille engagée et ça ne meplaisait pas comment ils parlaient des filles. Je m'attendais à quelque chose deplus simple que ça. Mais il y avait patron avec employée. Il y avait la marge..."(QUE6M43)

En les entrevistes s'aprecia la tendència general que el teletreball no afectala participació o l'associació. Més aviat, aquesta predisposició apareix relacionadadirectament amb la personalitat de cada individu, al marge del tipus d'organitzaciólaboral que tingui establerta. I reconeixen que encara que treballessin per comptealiè a l'exterior no pertanyerien a cap d'aquestes organitzacions.

Malgrat tot, els teletreballadors s'enfronten a un repte més: trobar el mitjàper mantenir-se en contacte amb el seu àmbit professional. En la majoria decasos, es troben en situacions molt més vulnerables que els treballadors percompte aliè que exerceixen presencialment a l'empresa, i es veuen obligats arealitzar tasques més enllà de les seves competències professionals concretes(secretariat, comptabilitat, màrqueting, etc.) per mantenir els seus llocs detreball. D'aquesta manera, la flexibilitat i l'elecció familiar podrien tenir com aconseqüència, a mitjà termini, el seu distanciament dels canals habituals depromoció, reciclatge, etc.

En aquest punt també té una importància crucial l'ús de les TIC, que resultaser de gran ajuda per a aquells professionals que, teletreballant, en fan un úsmés ampli, integrant-les entre els mitjans al seu abast per seguir el dia a diade la professió.

"Autrement pour l'association des journalistes indépendants du Québec, ily a des listes (sur Internet), les gens envoi aussi du courrier. Ainsi je suis informéede quand il y a des événements sociaux et je vais y aller pour rencontrer desgens, pour échanger, puis aussi parce que au niveau social les partenaires c'estimportant des rencontrer les gens, mais aussi parce que je crois que on

271


peut apprendre quelque chose, faire un contacte que pourra me présenter àquelqu'un d'autre... On ne sait pas..." (QUE3M45)

Encara que la majoria de teletreballadors afirmen que aquest no és unproblema principal, hem pogut comprovar que en el cas d'aquells que teletreballena mitja jornada i compaginen el teletreball amb una feina per compte aliètemporal, la situació és molt més satisfactòria. D'una banda, gaudeixen delsavantatges d'horaris flexibles, d'atmosfera distesa allunyada de l'oficina, etc.,i, de l'altra, disposen d'un mitjà per desenvolupar relacions de treball, aprenentatgescomplementaris, reciclatge, etc.

Aquesta realitat és corroborada per l'experiència d'algunes personesteletreballadores que hem entrevistat. Aquestes, davant la seva situació de mésvulnerabilitat, i quan el moment professional ho ha permès, han transformat laseva feina. En un primer moment, augmentant progressivament el volum declients i de feina, per arribar així a crear una empresa. En alguns casos, fins itot traslladant-se a espais fora de l'àmbit domèstic, a oficines o locals que elspermetia el seu pressupost. En aquests casos, després d'uns anys la seva figuracanvia: passen de ser persones que teletreballen a convertir-se en petitsempresaris/àries que continuen amb aquest sistema d'organització laboral.

"Por supuesto (que es posible la promoción en el teletrabajo), yo soy el jefe,el presidente, el dueño, el único que puede exigir... Yo he de pensar en ser unaempresa y la empresa puede promocionarse, aunque entre en problemas conlos bancos..." (CAT14M39)

Aquests exemples mostren que en el teletreball és possible trobar oportunitatsde promoció i desenvolupament de la carrera professional, sempre que estiguind'acord amb el projecte que s'ha establert en un primer moment. És evident que,en aquest aspecte, adquireix una gran importància la valoració que la personaimplicada fa de la seva organització laboral i el nivell de satisfacció personal; peròtambé és necessari tenir en compte el paper decisori que té l'opinió de la famíliai de les persones més properes al teletreballador/ora i la valoració que en fan.Aquest factor, que apareix àmpliament a les entrevistes en profunditat realitzades,és poc considerat en els estudis existents sobre teletreball,173 la majoria centrats

173. Un dels primers estudis a considerar aquest aspecte fou realitzat per BT Research Laboratories,el 1991, arran de les crítiques cap als seus estudis anteriors presentats en un congrés als EstatsUnits (vegeu la bibliografia).

174. Un exemple en són els treballs d'Ortiz Chaparro (1995) i Padilla (1998).

272


en aspectes econòmics i organitzatius,174 per la qual cosa hem considerat queés interessant dedicar unes línies a analitzar-lo.

5.5. Valoració personal i familiar

Les respostes obtingudes a les entrevistes mostren que les persones implicadesen un projecte de teletreball ho valoren, de manera global, molt positivament:

"Des grandes désavantages je ne voit pas. C'est pour ça que je continu, c'estpar choix." (QUE1M41)

És lògic pensar que, si no fos així, no continuarien realitzant-lo, i per aquestmotiu no apareixen al nostre estudi. Tanmateix, les persones entrevistades,malgrat afirmar que estan satisfetes, mostren una actitud crítica i realista, talcom hem pogut veure en anteriors aspectes analitzats.

"Jo diria que per a les persones a les quals els agrada l'aventura i fer gransprojectes personals és molt interessant. Ara, per a la persona a qui li agradal'estabilitat no és gran cosa. Perquè no hi ha estabilitat en el sentit que no potscomptar amb gaire. No és com els funcionaris, i sempre serà així... Però sit'agrada la vida independent i poder determinar el que realment vols, és perfecte.El que passa és que per aconseguir arribar a això s'ha de treballar molt. S'hand'invertir uns dos anys abans de realment començar." (CAT11M37)

"Je me suis lancée et je suis très contente. Je suis à mon compte, je règletout, je ne suis pas obligé d'être à un certain endroit à 8.30 le matin, parce quen'a jamais été mon fort, et je peux travailler la nuit, je peux manger en travaillant,ou le contraire. Et c'est très bien." (QUE4M40)

De la mateixa manera, les valoracions obtingudes gràcies als qüestionarismostren una opinió positiva pel que fa a la majoria d'aspectes relacionats ambel teletreball.

273


L'anàlisi detallada de les dades, que dóna com a resultat la taula 5.8,mostra que si bé hi ha una percepció globalment positiva, no és possibleobtenir una valoració homogènia de les respostes quan s'analitzen les dadessegons l'àrea d'estudi en què resideixen les persones entrevistades, tal comveurem al gràfic 5.10.

Així, podem veure que són principalment les persones que teletreballen alQuébec les que se senten més satisfetes amb la seva tasca, en línies generals;però, en els casos d'Ardèche i Catalunya, les respostes es distribueixen entreels dos extrems, i són més nombroses les que valoren de manera negativa laseva situació actual.

Malgrat això, com podem veure al gràfic 5.11, la valoració global del treballdepèn més del tipus de tasca que realitza cadascuna de les persones entrevistadesi de les condicions generals de la seva situació laboral. El gràfic ens mostra lavaloració positiva general, tret del cas de les persones que fan telesecretariat,les quals no estan excessivament satisfetes amb la seva tasca. Valoració negativaque es repeteix en altres aspectes com ara la rigidesa dels horaris, la monotoniade les tasques o la quantitat de feina, que es poden observar als gràfics del'annex 9 (p. 385).

Font: elaboració pròpia a partir de qüestionaris realitzats.

Gràfic 5.10. Valoració de la satisfacció global de la feina segons l'àrea d'estudi

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Insatisfet5- Satisfet

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5

274


Paral·lelament, com s'observa a la taula 5.8, el 42,6% del total consideraque té un excés de feina, principalment persones de Catalunya i el Québec(vegeu el gràfic 5.12), les quals al mateix temps perceben una excessiva


70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Poca feina5- Excessiva feina

Gràfic 5.12. Valoració de la quantitat de feina segons l'àrea d'estudi

100%80%60%40%20%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Gràfic 5.11. Satisfacció global de la feina segons el tipus de tasca


Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia


275


interferència en les seves tasques. En aquestes zones d'estudi, es tracta depersones que fan tasques vinculades a una empresa o client únic i que coincideixenen una insatisfacció més gran pel que fa a la seva feina.

Contràriament, els teletreballadors/ores d'Ardèche opinen que fan tasquesmassa repetitives, amb un nivell de responsabilitat més elevat del que desitjarien.

En relació amb la jornada laboral, el 48% consideren que tenen horaris detreball correctes, encara que una gran part (el 28% [que ho valoren amb 4] iel 9,3% [valoració 5]) sembla que pensen que són excessivament variables,principalment a causa de la necessitat de treballar en horaris fora de l'habitual(a la nit o els caps de setmana). Com mostra el gràfic 5.14, són les personesentrevistades a Ardèche les que valoren més negativament els seus horaris, ambun 20% de respostes que consideren que tenen uns horaris molt rígids, alcontrari dels residents al Québec o a Catalunya, que s'inclinen més per considerarels seus horaris com a correctes o fins i tot positivament variables.


45%40%35%30%25%20%15%10%

5%0%

1 2 3 4 5Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Tasques molt repetitives5- Tasques molt variables

Gràfic 5.13. Valoració de la monotonia de la feina segons l'àrea d'estudi

276


Poca feina

Tasques excessivament

senzilles

Poca responsabilitat

Escessiva interferència

Tasques molt repetitives

Horari de treball molt

rígid

Dificultat per combinar

feina i família

Estic insatisfet/a amb

la meva feina

1*

0%(0)**5,3%(4)

0%(0)

5,3%(4)

5,3%(4)

9,3%(7)

14,6%(11)

14,6%(11)

2

9,3%(7)

18,6%(14)

0%(0)

9,3%(7)

18,6%(14)5,3%(4)

24%(18)

24%(18)

3

24%(18)

42,6%

(32)

24%(18)

61,3%

(46)38,6%

(29)48%

(36)

9,3%(7)

4%(3)

4

42,6%

(32)24%(18)

52%

(39)9,3%(7)

24%(18)28%(21)

24%(18)

9,3%(7)

5

24%(18)9,3%(7)

24%(18)

14,6%(11)

13,3%(10)9,3%(7)

28%

(21)

48%

(36)

Excessiva feina

Tasques excessivament

difícils

Excessiva responsabilitat

Poca ajuda i suport

Tasques molt variables

Horari de treball massa

variable

Facillitat per combinar

feina i família

En conjunt estic satisfet/a

amb la meva feina

* Valoració segons proximitat al concepte més adequat a la situació viscuda.** Entre parèntesi, el nombre absolut de respostes sobre les 75 entrevistes realitzades.

Taula 5.8. Valoració de la feina realitzada


Gràfic 5.14. Valoració de l'horari realitzat per àrea d'estudi

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Horari molt rígid5- Horari massa variable

277


La conciliació de la família i el treball és valorada per un 52% com un delsgrans avantatges del teletreball, encara que els catalans i els residents al Québec(24%) troben dificultats malgrat aquesta flexibilitat (vegeu el gràfic 5.15),principalment en el cas de les dones teletreballadores autònomes.

Aquest aspecte, entre d'altres, podria explicar el fet que si bé el 52% de lespersones entrevistades se senten en conjunt satisfetes amb la seva feina, aquellesque pitjor valoren la seva situació (el 14,6% del total) siguin igualment catalansi canadencs.

Les persones entrevistades reconeixen que en certes situacions estan mésmal remunerades, o tenen certs riscos:

"Jusqu'à maintenant oui, je suis satisfaite, ça a été une grande améliorationpar rapport a d'autres travaux, mais je dirait que c'est moins payé." (QUE3M45)

"C'est satisfaisant, oui... C'est bien pour la gestion de son emploi du temps,il y a plein d'avantages. Mais il faut pas négliger tout c'est qui est les rapportsentre les personnes." (ARD1M37)


Gràfic 5.15. Valoració de la conciliació treball-família segons l'àrea d'estudi

50%

40%

30%

20%

10%

0%

1 2 3 4 5Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Dificultat treball-família5- Facilitat treball-família

278


Però valoren molt positivament altres aspectes que els satisfan àmpliament,com ara la relació amb els clients, la satisfacció de la superació o el sentimentde valoració personal i autoestima.

"C'est super. Les clients sont contents parce qu'ils ressentent que on estbien, que ont travaille très bien ensemble. Ça fonctionne et je suis supercontente." (QUE7M42)

"Moi je trouve que avec le travail que je fait les gens sont tellement content,tellement heureux, la gratification est tellement grande. C'est presque unerelation avec les autres. J'ai une espèce de bonheur qui me viens de ces projetslà." (QUE11M34)

"Per a mi significa molt, cada contracte per a mi és un èxit, una fita. Quanaconsegueixo una feina faig salts d'alegria, perquè sento que he aconseguit unnou èxit. És el meu projecte el que guanya." (CAT12H35)

"Oui, oui, tout a fait, je me sent très valorisée. Parce que... ça c'est un autreavantage, par rapport au télétravail. Du moment que j'ai commencé à écrire j'aisu que c'était ça." (QUE10M44)

Consideren que el teletreball pot oferir una possibilitat per a la igualtatd'oportunitats:

"Quand on parle au téléphone ou on envoi un courrier électronique on ne voitpas l'autre personne, mais pour mois je suppose une relation d'égalité. Je fournisun service et il me paye pour. J'ai autant le droit d'exiger certaines choses qu'ilsont le droit de m'exiger." (QUE1M41)

Quan es planteja la possibilitat de tornar al treball tradicional, tots tendeixena excloure-la, si no és que es presenta una oportunitat excepcional.

"Peut-être mais c'est difficile, parce que quand tu travailles comme ça tudeviens très autonome, tu t'investisses, tu convainques à tes clients... dans unecompagnie c'est impossible."(QUE11M34)

"Peut-être, mais il faudrait qu'elle me propose quelque chose de trèsintéressante, bien payé, peut-être les plus intéressant est à niveau des horaires.

279


C'est vrai que je l'avantage que je vois c'est pouvoir m'aménager sur mon emploide temps comme j'ai envie, quoi..." (ARD1M37)

Aquesta valoració positiva del teletreball es modifica bastant si el subjecteque la fa és la família o la parella de la persona que teletreballa. En aquest cas,els problemes que els mateixos teletreballadors assenyalen apareixen amb méspes, per damunt dels aspectes considerats positius, que, com hem vist, són decaràcter més aviat personal i d'autosatisfacció més que no pas materials.

"Todo eso (desventajas) con la familia es muy duro. Yo... con mi compañeroeso creó muchos problemas porque hasta que llega el dinero... aunque tengasel contrato..." (CAT20M46)

"El temps de dedicació va ser un dels problemes que vaig tenir amb el meucompany. Ell sentia que li dedicava massa temps. I jo li deia: aquest any l'haigde dedicar a aixecar tot això, és el meu futur el que està en joc. Ell no ho vaentendre gaire..." (CAT2M38)

"C'est plus différent à niveau affectif personnel, c'est là ou c'est dur... C'estdur. Je crois que tu peux faire ça jusqu'au moment où ton besoin personnel esttrop. Et j'essaye de trouver comment concilier ça, ce n'est pas facile. Ça prendbeaucoup d'énergie." (QUE11M34)

Normalment, en un primer moment la situació és complicada amb les personesmés properes (parella, fills) però sembla que a poc a poc és possible anaraconseguint un consens. El problema es trasllada, en una etapa posterior, a laresta de familiars i amics, els quals tenen dificultats per considerar el teletreballa un mateix nivell que qualsevol ocupació laboral ja que es fa a casa.

"Le copain aucun problème. C'est marrant parce que lui, qui travaille àl'extérieur me dit que j'ai un travail très intéressant parce que je connaît beaucoupgens. Pour lui, il ne considère pas que travailler à la maison c'est rester à lamaison 8 h par jour et ne voir personne. La famille et les copains c'est plusdure. C'est vrai que plusieurs fois j'ai eu des copains que sont venus à la maisondans l'après-midi. Pour boire le café, pour discuter, c'est vrai qu'ils ne font pastrop la différence. Quand je suis à la maison ça veux dire que sûrement jetravaille. Ils n'on pas compris que comme même si j'avais décidé de travaillerc'est que j'ai du travail à faire... C'est très dure, oui." (ARD7M45)

280


"Avant ma mère elle venait me rendre visite, me demander quelque chose.Elle ne se rend pas compte que je travaillais. Mais maintenant il y a depuis desannée, quand elle arrive elle dit 'je ne reste pas, je sait que tu travailles...' Ellesait bien que je travaille." (QUE16M29)

És interessant el resum que fa una de les teletreballadores d'Ardèche sobrela percepció que en general tenen les persones que l'envolten:

"Au niveau des femmes, il y a un côté malin, le gens dise: 'voilà on va trouverl'opportunité pour les femmes de travailler et elles restent au même temps à lamaison, et là il y a le côté vicieux, pas les laisser faire des rapports sociaux'.Et au même temps pour les télétravailleurs homme, il y a un problème dereconnaissance sociale, comme ils sont toujours à la maison les gens pensentqu'ils ne travaillent pas. Les hommes ont un problème de sortir, faire desrapports..." (ARD11M30)

Una vegada més, això ens mostra les contradiccions del teletreball i lesdificultats d'aplicar-lo, principalment quant a la flexibilitat que ofereix enfrontdel risc d'autoexplotació i la falta de reconeixement social i empresarial en serdesenvolupat al domicili. Per aquest motiu, és interessant concretar els resultatsobtinguts en unes conclusions que exposarem a continuació.

5.6. Conclusions

Es podria dir que, per als professionals entrevistats, el teletreball ésprincipalment una resposta a la situació del mercat laboral incompatible ambles seves necessitats personals: necessitat de treballar a l'edat de la jubilació,situació d'atur després dels estudis, ampliar horitzons i perspectives professionals,situació laboral insatisfactòria, desig de combinar la vida familiar i la vidaprofessional, etc.

Aquest últim és el cas de les dones teletreballadores, de manera predominantperò no exclusiva: el fet de combinar la vida professional i la seva presènciaa l'àmbit domèstic és un dels factors principals de motivació per teletreballaral domicili. L'experiència de les persones entrevistades amb fills mostraclarament que, malgrat tot, el teletreball no és una solució definitiva i quecomporta, en molts casos, la necessitat de disposar d'ajuda i fins i tot d'unaaltra font d'ingressos familiars.

281


El fet que un gran nombre de persones entrevistades teletreballin de formaautònoma fa que la majoria s'identifiquin més com a professionals amb petitesempreses o freelance que com a teletreballadors autoexplotats. Aquest aspectepot ser causat pel fet que la majoria de possibilitats d'instal·lar-se en el teletreballes produeixen per al cas d'aquells professionals amb un nivell de formaciósuperior, específica i sòlida, i amb un clar projecte professional.

L'avantatge que implicava que certes feines poguessin ser teletreballades d'unamanera senzilla, donant possibilitats laborals a certs sectors de la població, s'havist frustrat davant la seva deslocalització a perifèries molt més allunyades de païsosen via de desenvolupament. L'avantatge comparatiu d'aquestes regions de produccióes basa en el menor cost dels recursos tant directes com indirectes, en l'existènciad'una mà d'obra més barata i mínimament formada, i en unes infraestructures detelecomunicacions que faciliten els serveis telemàtics de les empreses.

L'objectiu principal de les persones que teletreballen és aconseguir, a travésdels avantatges que els proporciona el teletreball, un augment de la sevaqualitat de vida i la de la seva família, a partir d'un projecte laboral. Tant anivell personal -més comoditats, un habitatge més ampli, un entorn mésequilibrat- com a nivell professional. En aquest aspecte, es tracta de personesmolt actives, amb objectius molt concrets en relació amb les seves aspiracionsprofessionals, i més específicament, en relació amb la seva economia, perpoder invertir i augmentar el nombre de clients; i, en relació amb la sevaformació, per ampliar coneixements tècnics, renovar mètodes de treball imantenir-se al corrent del seu àmbit professional.

Els primers anys hi ha dificultats comunes que tots ells han assenyalat d'unamanera o d'una altra:

• problemes financers;• falta de serveis professionals d'ajuda a l'inici de la instal·lació en el teletreball;• falta d'experiència en autogestió;• falta d'ajudes per a la consolidació de la part tècnica.

Les associacions professionals existents són sovint poc satisfactòries, ja queencara se centren en les grans i mitjanes empreses, i s'han adaptat poc a lesnoves microempreses i als seus problemes específics.

282


En general, l'experiència del teletreball està marcada per múltiples facetes.Els avantatges expressats es podrien resumir en els següents:

• Flexibilitat a l'hora d'organitzar-se;• Poder organitzar els ritmes de treball segons els gustos i les necessitats;• Ser el propi cap i experimentar el repte de la pròpia empresa;• Dedicar-se al procés productiu en tots els seus vessants;• Estalvi de temps i diners en el transport, els àpats fora i la roba;• Estalvi, en treballar al domicili, del lloguer d'un local o oficina;• Augment de la concentració i de la productivitat;• Augment en la qualitat de vida;• En el cas de famílies amb fills o càrregues domèstiques, poder reaccionar davant de situacions d'urgència i mantenir més contacte amb els membres de la família.

Però tot té la seva contrapartida; així, hi trobem una sèrie d'inconvenients:

• Reducció dels ingressos, almenys en els primers moments de la instal·lació en el teletreball;• Falta de seguretat laboral;• Pèrdua d'avantatges socials;• Exigència més enllà dels límits imaginats (autoexigència);• Jornades laborals interminables (en moments de punta de feina);• Necessitat de buscar alternatives als contactes professionals i de formació.

En realitat, són necessàries circumstàncies particularment propícies per poderaprofitar veritablement tots els avantatges que presenta el teletreball. Contràriament,es donen situacions de falta de temps lliure, i de tensió en el si de la família,difícils de separar ja que s'està en el mateix espai físic, el domicili.

Hem vist que la tesi que el teletreball provoca aïllament ha de ser matisada,ja que no sempre es produeix. Si bé la majoria de persones entrevistades nopertanyen a cap sindicat o associació especialitzada, no per això es trobenaïllades, i afirmen mantenir un gran nombre de contactes gràcies a les TIC ambclients, professionals del sector, companys i fins i tot amics. Així, tots ellsexpressen que l'absència de contacte directe quotidià amb els companys elscomporta avantatges i inconvenients; no obstant això, l'opinió més estesa és queels desavantatges es poden resoldre mitjançant l'ús de les TIC, la presència

283


esporàdica, i consideren, per tant, positiu el balanç entre avantatges i inconvenients,sobretot en el cas d'aquelles persones que duen a terme activitats amb un nivellmés alt d'especialització i d'utilització de les TIC.

Un gran nombre de teletreballadors/ores afirmen que d'aquesta manera elsés possible dedicar el temps lliure disponible gràcies al teletreball a diferentsactivitats que faciliten la seva presència en l'entorn social més proper. Malgrattot, algunes persones han reconegut la falta de companys en un primer momentde la seva instal·lació com a teletreballadors/ores.

Finalment, en el cas de les persones amb fills que han decidit teletreballar,ja siguin dones o homes, els problemes d'atenció dels petits, fins i tot treballantal domicili, hi són sempre presents, encara que en alguns casos de maneramenys apressant.

Quant a aquest aspecte, és interessant assenyalar la dinàmica de la doblejornada en la vida de les dones teletreballadores. Així, una altra de les tesis quedefensa el teletreball com a alternativa per a la integració de la dona al mercatlaboral compatibilitzant l'esfera domèstica, ha de posar-se en qüestió. Malgratles facilitats que a priori es presenten, hem vist com, en qualsevol cas, toteselles es veuen obligades a fer front al mateix problema que tenen totes les donesen l'actualitat: la doble jornada.

El teletreball no és més que una solució parcial, i no soluciona el problemade la divisió de la vida de les dones en dues facetes: la del treball professionalremunerat i la del treball domesticofamiliar. Simplement, es tracta d'un"arranjament", més o menys adequat segons els casos, de la sobrecàrrega defeina. I que exigeix solucions més completes a curt termini.

Com hem pogut veure en alguns dels casos entrevistats, l'experiència demostraque les dones, i en alguns casos els homes afectats, busquen de manera activai enginyosa fer convergir les dues esferes, fins i tot en detriment de la sevaseguretat laboral i del volum dels ingressos, buscant planificacions de temps id'organització d'acord amb les diverses prioritats.

Si bé són conscients dels desavantatges, totes les persones entrevistades fanun balanç positiu de la seva situació laboral, i en tot cas, cap d'elles té pensattornar de manera immediata a la feina tradicional en una empresa per compte

284


aliè. Precisament són les persones que fan feines vinculades amb una empresao client únics, malgrat estar teletreballant, les que coincideixen a expressar mésinsatisfacció pel que fa a la seva feina: consideren que en tenen massa; que ésbastant difícil, amb excés de responsabilitat, poca ajuda i suport; que les tasquessón massa variades; que tenen dificultats per compatibilitzar les esferes familiari laboral i, en resum, declaren insatisfacció general amb l'estil d'organitzacióque desenvolupen.

Les dues citacions que presentem a continuació resumeixen de manera moltil·lustrativa el sentiment general de les persones entrevistades en relació ambaspectes com ara la flexibilitat, la dedicació personal, la possibilitat de creativitat,l'autosatisfacció, la qualitat de vida, la necessitat d'un espai exclusiu per treballari la dificultat per compatibilitzar diferents esferes en un mateix espai i temps.

"Quand tu entreprends une chose comme cela, ça prend bien deux ans,vraiment. Si tu travailles bien et forte, je pense que ça prend deux ans si tu estoute seule. Donner un niveau et que els autres arrivent à comprendre... ça prenddeux ans. Moi je considère que ma troisième année, va être l'année où il a euplus des contrats, plus rond, plus payent... ce faire la place. Comprendre lemarché, comprendre ta place dans le marché. La capacité d'élargir, ça demandedes moyens, ça demande d'investissements, ça demande de la créativité, çademande peut être une personnalité qui fait que les gens sentent que tu estfière, et alaise...

À partir de là je pense que tu commences à devenir vraiment l'artiste... Si non,je serait beaucoup plus busines, je ferait de l'argent plus vite mais ça me donneraitpas grand chose, je n'aurait pas construit quelque chose qui me ressemble, j'auraitconstruit quelque chose que ressemble à mon compte de banque.

J'ai investi du temps, (...) j'ai commençait des projets avant qu'on me demandede les faire. Et delà on a fait quelque chose intéressante. Les gens ne tedemandent pas des choses qui n'existent pas... ils doivent voir quelque choseavant... tu l'aides. Ça c'est ton investissement initial à toi." (QUE11M34)

"Je pense que ici à la campagne c'est mieux. Si je n'ai marre de taper àl'ordinateur je vais de hors prendre l'aire, écouter les oiseaux. Il y a commemême des avantages mais il faut savoir faire la différence entre le coté domestique,maison, et le côté travail... Malgré tout, et ça c'est vrai que c'est difficile, surtoutquand tu n'as pas de bureau... Je suis installée dans le salon, de fois... çam'énerve. Il faut un cadre isolé.

285


Pour les femmes ça dépend aussi de ce qu'elles font, les taches qu'ellesont... mais les enfants et le travail... ça va pas... il faut vraiment savoir dissocier..."(ARD1M37)

5.7. Bibliografia

BAYLINA, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contexto regionalen la España rural. Tesi doctoral. Dept. de Geografia, UAB, Bellaterra, 378 p.

CEFRIO (2001). Le télétravail: articuler qualité de vie et performance. Rapportde recherche au Centre francophone d'information des organisations (CEFRIO).Montréal, Québec, 79 p.


CHRISTENSEN, K. (1988). Women and Home-Based Work: The UnspokenContract, Nova York, Henry Holt. <www.ianr.unl.edu/pubs/consumered/nf124.htm>

CHRISTENSEN, K. (1989). «Home-based clerical work: no simple truth, nosingle reality», a BORIS, E. i DANIELS, C. (dir.), Homework: Historical andcontemporary perspectives on paid labor at home, p. 183-197, Chicago, Universityof Illinois Press.


GRANTHAM, C. E. i PAUL, E. E. (1995). «The greening of organizational change:a case study», a The European Journal of Social Sciences, vol. 8, núm. 3, p.221-233.<www.iccr-international.org/publications/abstracts/8-3.html#Grantham>

GUILLOTEAU, J. F. i JEAN, D. (1982). Le travail à domicile dans le vêtementpour dames. Enquête auprès des travailleuses à domicile inscrites au comitéparitaire du vêtement pour dames. Québec, Centre de recherche et de statistiquesur le marché du travail, 146 p.

HADDON, L. (1991). Clerical Teleworking - How it Affects Family Life, BT,Research Laboratories, Martlesham.

HIMMELSBACH, V. (1998). «Working at home given top marks by employees -telecommuting popular, but often hobbled by dated management attitudes -Industry Trend or Event», Computing Canada, vol. 24 (47), p. 29.<www.findarticles.com/p/articles/mi_m0CGC/is_47_24/ai_53412572>

MOKHTARIAN, P. L. i SALOMON, I. (1997). «Modeling the desire to telecommute:the importance of attitudinal factors in behavioural models», TransportationResearch A, vol. 31(1), p. 35-50. TRP15.<www.its.ucdavis.edu/telecom/refpubs.html>

OLSOM, M. H. i PRIMPS, S. B. (1984). «Working at home with computers: workand nonwork issues». Journal of Social Issues, vol. 40(3), p. 97-112.

ORTIZ CHAPARRO, F. (1995). El teletrabajo. Una nueva sociedad laboral en laera de la tecnología. Serie McGraw Hill de management, Madrid, 170 p.

PADILLA, A. (1998). Teletrabajo. Dirección y organización. Ra-ma, Madrid, 230 p.

SALOMON, I. i SALOMON, M. (1984). «Telecommuting: the employee'sperspective». Technological Forecasting and Social Change, vol. 25(1), p. 15-28, Elsevier Inc.

SPILLMAN, R. D. i MARKHAM, F. B. (1997). «Telecommuting: acceptance,adoption and application». Journal of Computer Information Systems, vol. 37,núm. 4, p. 8-12.

TRAVAIL CANADA (1983). Le travail à temps partiel au Canada. Rapport de laCommission d'enquête sur le travail à temps partiel. Ottawa, Ministère desApprovisionnements et Services, 224 p.

TREMBLAY, D. i VILLENEUVE, D. (1997). «Aménagement et reduction du tempsde travail: réconcilier emploi, famille et vie personnelle», a Loisir et Société,vol. 20, núm. 1, set., Presses de l'Université du Québec, Montréal.<www.uqtr.uquebec.ca/loisir/htdocs/f_loisir.html>

286


287




TREMBLAY, D., VILLENEUVE, D. i FORGET, M. (1999). Famille et travail, deuxmondes à concilier. Conseil de la famille et de l'enfance du Québec, 51 p.

6. Conclusions

289

El treball empíric presentat i analitzat al capítol anterior ens permet finalitzarla recerca amb una sèrie de conclusions en què intentem corroborar i/o rebatreles hipòtesis presentades inicialment, a partir dels resultats obtinguts. Lesconclusions es presenten agrupades en sis subapartats creats a partir delselements principals que tracten, per facilitar-ne la comprensió. Així mateix, enúltima instància formulem algunes línies de futur respecte a la implantació, lesrepercussions i el desenvolupament del teletreball.

6.1. Les TIC i el seu paper en la transformació territorial

El capítol dos ens ha mostrat com les TIC són un mitjà interessant, per nodir imprescindible, a disposició de les àrees en transformació. La seva presènciao carència plasmen la capacitat dels diferents territoris i poblacions per adaptar-se i decidir sobre les finalitats a les quals volen dedicar el seu potencial tecnològic.

Com hem pogut veure, nombrosos experts (H. Bakis i L. Grasland, 1997)defensen que les xarxes de telecomunicacions contribueixen a eliminar lesdiferències espacials disminuint les "rugositats" físiques del territori fins al punt

290


d'anul·lar els determinismes físics. Segons ells, el potencial d'interacció que esdesprèn dels nous mitjans de comunicació, garanteix una reducció de lesdependències i posa en evidència les desigualtats que neixen de l'organitzaciósocial: accessibilitat econòmica i social, control polític i econòmic, barreresculturals, obstacles d'aprenentatge tècnic, etc.

Així, corroborant la nostra primera hipòtesi, és possible dir que les TIC poden

afavorir la implantació de les noves iniciatives productives en zones que han

sofert accelerats processos de despoblació, fins i tot d'abandonament, principalment

en aquelles regions fràgils o desafavorides per la seva localització i dinàmica

econòmica, revalorant els recursos existents en cada territori. Les potencialitatsexistents al món rural, afegides a la disponibilitat de les TIC, haurien d'assegurarque pràcticament cap nucli habitat es trobés fora d'aquesta gran xarxa quecomporten els enllaços telefònics i, per tant, que estigués connectat amb unnombre incalculable de possibilitats.

Aquest aspecte fa que la concepció del territori es transformi, i passi de sertradicionalment considerat com un suport dels recursos a nivell bàsic a ser entèscom un generador actiu de recursos i possibilitats estratègiques, de caràcterheterogeni i diferenciat. El territori, cada vegada més complex, ja no és entèssimplement com un suport físic, sinó que amplia el seu concepte amb nousaspectes que el converteixen en el que s'ha denominat geociberespai: donantpas a una gran complementarietat entre l'espai dels llocs i l'espai dels fluxos,amb un paper actiu en l'organització territorial. En aquest sentit, eldesenvolupament territorial també ha necessitat noves connotacions, i ha ampliatla seva dimensió cap a nous aspectes relacionats directament amb les societatsa les quals afecta; ha augmentat la seva capacitat de generar avantatgescompetitius vinculats al benestar social i la sostenibilitat ambiental, i ha entèsel desenvolupament territorial com el grau de cohesió d'una societat. Aquestnou entorn, generat per les TIC, hauria d'afavorir en conseqüència tant la connexióde territoris com entre empreses i treballadors, a través dels nous canals decomunicació.

Malgrat tot, la realitat es troba bastant allunyada d'aquesta concepció global,i es donen situacions territorials, diferenciades segons les regions, en què eldesenvolupament de les infraestructures no segueix un ritme homogeni. Aquestamancança comporta una pèrdua de possibilitats de desenvolupament i, per tant,un perill de més declivi d'aquests territoris. L'aplicació de les TIC, la seva

291

6. Conclusions

utilització i el seu desenvolupament prenen un caràcter clau en el procés de

retroalimentació, tenint en compte que no es tracta d'un procés neutre i que pot

afavorir o impedir el creixement i el desenvolupament local amb què estan

estretament relacionats. Per tant, és evident que calen altres factors per aconseguirque una zona resulti atractiva, ja que la demanda dels centres metropolitans,o dels països en desenvolupament, comporta avantatges en preu i qualitat deserveis telemàtics que les àrees rurals no poden oferir.

Per això, és necessari que les noves xarxes creades gràcies a les TIC no esdesenvolupin des d'una perspectiva de "desert territorial", sinó centrant-se enel seu paper actiu en l'organització territorial i les seves possibles articulacions.

Tenint en compte aquestes noves possibilitats, una de les possibles líniesde futur que es dibuixa dins de la nova organització laboral i la reestructuracióeconòmica a escala mundial és el teletreball. Com proposava la segona hipòtesipresentada, la possibilitat d'una flexibilitat més àmplia, que aprofiti les

característiques pròpies de les TIC, tal com ofereix el teletreball, es converteix

en una alternativa a la creació de dinàmiques socials i econòmiques renovades

als espais rurals desafavorits, sempre que es donin unes condicions mínimes

necessàries.

Per això, es manifesta imprescindible l'adquisició de competències i habilitatstecnològiques per part dels treballadors, juntament amb el paper impulsor deles multinacionals interessades en l'estalvi de determinats costos i la necessitatd'una regulació més àmplia.

6.2. La necessitat d'una voluntat política clara

Les experiències trobades i analitzades mostren que, tal com afirmàvemen la tercera hipòtesi, perquè el teletreball pugui ser una experiència eficaç i

dinamitzadora generalitzada, tant a nivell individual (de la persona que el

realitza) com a nivell social (desenvolupament socioeconòmic endogen) a llarg

termini, ha de disposar d'una sèrie d'elements mínims bàsics (legals, jurídics,

econòmics, etc.).

Tanmateix, és imprescindible la disponibilitat d'ocupacions susceptibles dedesenvolupar-se a distància i, per tant, que puguin desenvolupar-se mitjançantel teletreball. Així, hem pogut comprovar com el teletreball es desenvolupa

292


principalment al sector serveis, especialment al sector financer, pioner en laseva implantació per les característiques del treball que s'hi duu a terme, aixícom en els sectors professionals que tradicionalment ja s'exercien al domicili ique actualment han pogut integrar l'ús de les TIC.

En aquest sentit, les TIC tenen una incidència directa sobre l'organitzaciódel mercat de treball i de les empreses, a través de la deslocalització i elteletreball. Aquest és presentat habitualment com un mitjà que pot afavorir ladeslocalització de les empreses i, per tant, generador d'una nova distribució dela població cap a àrees actualment desafavorides, cosa que representa un nouequilibri entre regions.

Aquest aspecte, mostrat sovint com a facilitador de la redistribució territorialdel treball perquè possibilita la deslocalització i fomenta la relocalitzaciód'activitats en regions econòmicament desafavorides, necessita, per convertir-se en un avantatge real, una voluntat política correcta dirigida cap a unaperspectiva de creació d'ocupació. És imprescindible la implicació de lesinstitucions i els governs afectats ja que això comporta el desenvolupament ila posada en marxa de noves infraestructures i serveis destinats a les col·lectivitats(centres de salut, educació, línies de comunicació d'alta velocitat, etc.) enaquelles regions que actualment no en tenen. És evident que aquests canvisimpliquen un cert tipus d'avantatges però també una sèrie de costos, els qualshan de ser avaluats per assegurar així un repartiment equitatiu d'aquests entreels beneficiaris del teletreball i les institucions que els assumeixen.

En cas contrari, la lògica de la deslocalització està dominada per la lògicade la rendibilitat econòmica, la qual cosa porta en alguns casos a l'extrem quela deslocalització no es produeix a l'interior del país, cap a regions desafavorides,sinó més aviat cap a altres països (offshore) on la mà d'obra té menys cost, cosaque fa que es perdin un gran nombre de llocs de treball que podrien ser dedicatsal teletreball. Aquest procés es realitza a través de la subcontractació il'externalització de certs processos de producció, cap a col·lectius amb unamenor qualificació i que normalment engloben grups de població amb menysoportunitats d'inserció laboral. Així, a França, organismes com la Bibliothèquede France, l'Institut géographique national, France Télécom i altres institucionshan deslocalitzat els seus llocs de teletreball d'introducció de dades cap amercats estrangers des de l'inici dels anys noranta (Rallet, 1994).

293

6. Conclusions

6.3. La necessitat d'un interès individual per part del treballador

Però, malgrat tot, si bé una voluntat política decidida que aposti per aquestespremisses és imprescindible, en realitat no és suficient. Paral·lelament a lanecessària voluntat política, és imprescindible l'existència d'un interès per partdel treballador en la nova organització laboral. La implantació d'un sistemavoluntari de flexibilitat laboral, que permeti al teletreballador recuperar el seulloc d'origen, determina, en certa manera, l'èxit o el fracàs del desenvolupamentdel teletreball.

Com hem pogut veure a partir de les experiències analitzades, si bé elteletreball és presentat com un mitjà que pot afavorir l'equilibri econòmic i socialde certes regions, gràcies a una nova planificació territorial, també és cert quepot crear falses expectatives i reproduir i/o accentuar les tendències preexistentsa l'actualitat (Plassard, 1977). Les inforutes afavoreixen la cobertura del medirural, la tecnologia permet el contacte constant amb la resta del planeta, peròper beneficiar-se'n realment, el medi rural necessita altres elements com lacreativitat i la innovació en iniciatives que revalorin els recursos que aquestmedi ja té (Jean, 1997, p. 278).

És en aquest apartat on, malgrat certes experiències prometedores, lespoblacions rurals, amb un nivell de formació tècnica generalment escassa,parteixen amb un gran desavantatge. Com proposava, paral·lelament, aquestahipòtesi, la "imposició des de dalt" de polítiques de creació d'ocupació de

teletreball, per part de les diferents administracions, a través de la creació de

telecentres o teleserveis compartits, no implica un èxit assegurat.

Actualment, el teletreball en els països occidentals ja no és una manera dereduir costos per a les empreses que deslocalitzen les seves activitats cap apaïsos del Tercer Món, i, per tant, s'ha de convertir en un mitjà de lesadministracions per dur a terme un canvi profund en l'organització social deltreball. Per això és imprescindible la implicació directa de la població i lesempreses locals afectades, amb iniciatives endògenes que comportin projectesinnovadors, creatius, rendibles i autogeneradors d'ocupació.

Això ens porta a afirmar que l'èxit dels projectes de teletreball depèn tantde la voluntat política i les seves iniciatives com del canvi de mentalitat i del

294


convenciment dels grups socials implicats que poden ser afavorits per la iniciativa.És necessari un canvi de mentalitat en la cultura empresarial, tant per part del'empresariat com dels directius.

La realitat mostra que tan sols un 18% dels establiments espanyols utilitzenel teletreball. En el cas d'Europa, es calcula que aquest ús arriba a un reduït30% de les empreses (Empirica, 2000); i, en general, la voluntat empresarialper utilitzar aquesta modalitat d'organització laboral únicament es pot considerarimportant en àrees d'Amèrica del Nord.

Per facilitar aquestes transformacions cal una reforma legislativa que estableixiun marc legal aplicable a aquest model d'organització de l'activitat productiva,de manera que permeti combinar la flexibilitat laboral i les garanties i els dretsdels teletreballadors, que ajudi en la decisió d'aquests d'optar per un lloc detreball i que els asseguri la carrera professional i laboral.

Malgrat que ja hi ha iniciatives en marxa a les àrees d'estudi, és necessaridesenvolupar un marc jurídic sòlid sobre les modalitats de contractes i laproblemàtica laboral dels teletreballadors.

D'altra banda, cal la implantació de les tecnologies de la comunicació a preusraonables de manera que es faciliti el desenvolupament d'activitats a distànciasense problemes tècnics ni costos excessius. No és de gran ajuda disposar d'unbon equipament informàtic, fins i tot d'una RDSI pròpia, si la resta de la xarxaa la qual es té accés no permet una utilització en igualtat de condicions quealtres regions, afavorides per les empreses (generalment privades) encarregadesde la dotació d'infraestructures bàsiques de comunicació. Les TIC, tal com vaironitzar Kranzberg (1985), "no són positives ni negatives, però sobretot no sónneutres", són un producte directe de la societat, al mateix temps que la modulen,en una interacció complexa depenent dels contextos socials, culturals i políticsen què es generen i s'apliquen.

6.4. El teletreball com a alternativa per a la conciliació família-projecte professional

A l'argument que exposa la possibilitat del teletreball a domicili com unaalternativa laboral per a les àrees rurals i, més concretament, en el cas de lesdones en edat de tenir fills, cal fer-hi la remarca d'algunes excepcions.

295

6. Conclusions

Tal com hem pogut veure als resultats del treball de camp, l'experiènciademostra que les dones -i, en alguns casos, els homes afectats- busquen demanera activa i enginyosa fer convergir les esferes productiva i domesticofamiliar,fins i tot en detriment de la seva seguretat laboral i del volum dels seus ingressos.Busquen planificacions de temps i d'organització d'acord amb les diversesprioritats que tenen. Així, el fet de combinar la vida professional i la sevapresència en l'àmbit domèstic és un dels factors principals que motiva lespersones entrevistades a teletreballar al domicili.

Les experiències recollides mostren com, tant homes com dones, es plantegenen algun moment aquesta possibilitat per afavorir el seu desig de romandreal domicili i poder estar a prop dels fills de curta edat, optant en aquest caspel teletreball.

Malgrat tot, l'experiència de les persones entrevistades, amb fills petits,mostra com el teletreball no és una solució definitiva. Els problemes d'atenciódels petits, fins i tot treballant al domicili, sempre hi són, i donen lloc, tal comsucceeix habitualment, a la dinàmica de la doble jornada en la vida de les donesteletreballadores. Així, les tesis que defensen el teletreball com a alternativa pera la integració de la dona al mercat laboral compatibilitzant l'esfera domèsticaes poden posar en qüestió. Malgrat les facilitats que a priori es presenten, toteselles es veuen obligades a fer front al mateix problema. La tradicional doblejornada de les dones treballadores a l'exterior és en aquests casos substituïdaper la doble càrrega (domèstica i professional), aspecte que no millora en absolutla situació.

Aquesta realitat, encara que sigui majoritària entre les dones que teletreballen,no n'és exclusiva, ja que també n'estan afectats els homes que teletreballen aldomicili i assumeixen les tasques domesticofamiliars.

Així, com argumentàvem a la quarta hipòtesi, el teletreball pot donar resposta

a les necessitats i expectatives d'un gran nombre de professionals amb el desig

de compatibilitzar vida professional i familiar, de millorar la qualitat de vida,

etc., però no és una solució directa per a les dificultats d'integració de les dones

en l'esfera laboral, tal com s'ha anat presentant habitualment tot el treball adomicili, utilitzant-lo com a eina per compatibilitzar la doble jornada femeninai perpetuant així els rols atribuïts tradicionalment pel patriarcat.

296


D'aquesta manera, el teletreball no és més que una solució parcial i no resolel problema de la divisió de la vida de les dones en dues facetes: la del treballprofessional remunerat i la del treball domesticofamiliar. Simplement es tractad'un "arranjament", més o menys adequat en segons quins casos, de la sobrecàrregade feina.

L'objectiu principal de les persones que teletreballen és aconseguir, a travésdels avantatges que els proporciona el teletreball, un augment de la seva qualitatde vida i la de la seva família, sense oblidar el seu projecte laboral personal.

En aquest sentit, es requereixen solucions més completes a curt i llargtermini. Els governs i les empreses haurien de continuar la tasca de desenvoluparmesures destinades a la població en conjunt i, concretament, afavorir la feinade les dones (accés als serveis de guarderia, horaris flexibles, etc.). Això facilitariaque el teletreball fos sempre una veritable opció i no una sortida cap endavantenfront de les condicions de treball o els horaris complicats dels centres laborals.És necessari afavorir el teletreball com a mesura d'articulació família-ocupació,animant els homes a participar en aquesta articulació, amb la finalitat d'afavorirl'equitat en l'ocupació dels homes i les dones. Aquestes mesures, necessàriesi indispensables en tota política afavoridora de l'ocupació, es converteixen enbàsiques en els projectes de teletreball.

6.5. Necessitat d'una gran dedicació i formació

La instal·lació del teletreball al domicili, com qualsevol altre projecteprofessional, exigeix un alt nivell de dedicació. La presència al domicili, gràciesa la flexibilitat que ofereix en la majoria de casos, ajuda a compaginar elsdiferents àmbits, tant a homes com a dones, però no eximeix de necessitar unaajuda exterior. Això corrobora part de la quarta hipòtesi plantejada: fins al moment

en què aquest no està consolidat, no facilita de manera directa una dedicació

més àmplia a l'esfera domesticofamiliar, sense diferenciació per motiu de gènere.

Així, durant els primers anys hi ha dificultats comunes que totes les personesentrevistades han assenyalat: problemes financers, falta de serveis professionals,falta d'ajuda a l'inici de la instal·lació en el teletreball, falta d'experiència enautogestió i falta d'ajudes per a la consolidació del projecte tècnic.

297

6. Conclusions

La majoria de persones entrevistades duen a terme activitats de formació perintentar suplir les mancances existents, però la realitat laboral i empresarial noajuda. Les associacions professionals són sovint poc satisfactòries ja que encarase centren en les grans i mitjanes empreses, i s'han adaptat poc a les novesmicroempreses i als seus problemes específics.

Per aquest motiu, el teletreball pot ser una opció d'organització per a aquellespersones amb un clar projecte professional i una formació específica, mitjana o alta,però, com argumentàvem a la cinquena hipòtesi, difícilment constitueix una sortida

laboral per als sectors de la població majoritàriament afectats per la desocupació.

El fet que un gran nombre de persones entrevistades teletreballin de formaautònoma, a partir d'un projecte professional qualificat, fa que la majoria s'identifiquinmés com a professionals amb petites empreses o freelance que com a simplestreballadors, aspecte que confirma la tesi plantejada a la setena hipòtesi del treball.

Així, en el cas de les dones teletreballadores de la nostra recerca, podemafirmar que es tracta d'un col·lectiu femení clarament dividit pel nivell deformació. D'una banda, aquelles amb un nivell de formació mitjà/alt en què unnombre reduït ven directament els seus serveis com a teletreballadoresindependents en sectors capdavanters, o d'altres, majoritàries, que realitzenfeines per encàrrec per a diversos clients i empreses. I, d'altra banda, un grup,menys qualificat, que es concentra en treball d'oficina o telesecretariat, gestiód'agendes, missatges, reserva de places turístiques, etc.; tasques que, en algunesocasions, són realitzades des de telecentres amb infraestructures compartides.

En general, podem constatar que hi ha dos tipus principals de teletreballadors,tant homes com dones, però amb una tendència principalment femenina: elsprofessionals que han integrat les noves tecnologies com una alternativa perpoder combinar vida familiar i professional, i aquells que per motius principalmenteconòmics i de promoció professional han decidit llançar-se com a autònomsa un nou projecte professional, creant la seva pròpia empresa.

D'aquesta manera, algunes investigacions assenyalen que el teletreball noseria més que el reflex del que succeeix de manera generalitzada al mercatlaboral. És a dir, la segmentació o divisió entre el gruix d'ocupacions estables,ben remunerades, principalment en el cas del col·lectiu de la mà d'obra menysqualificada (CEFRIO, 2001).

298


En general, el teletreball, malgrat estar afavorit per l'actual evolució ipopularització de les tecnologies de la comunicació, s'està desenvolupant almarge d'aquestes. Es podria afirmar que, per als professionals entrevistats, elteletreball és principalment una resposta a la situació del mercat laboralincompatible amb les seves necessitats personals: necessitat de treballar a l'edatde la jubilació, situació d'atur després dels estudis, per ampliar horitzons iperspectives professionals, situació laboral insatisfactòria, desig de combinarla vida familiar i la vida professional, insatisfacció davant les actuals perspectivesdel mercat laboral, etc.

En el cas femení, hem pogut comprovar com algunes professionals handesenvolupat tradicionalment la seva carrera al domicili, integrant actualmentles noves tecnologies per millorar el seu rendiment i obrir-se així a un sector demercat molt més ampli. El teletreball s'accepta, per tant, com una fórmula percompatibilitzar el treball domesticofamiliar amb el treball productiu. En aquestalínia, el factor principal és poder treballar al propi domicili. No és una pràcticanova, ja que el treball al domicili és una fórmula molt antiga. En aquest sentit,el treball de les dones al sector tèxtil (M. Baylina, 1996) mostra com treballara casa ha estat i continua sent, avui dia, una pràctica principalment femeninaque es realitza a temps parcial o total i que, per tant, no les obliga a desplaçar-se al centre laboral.

6.6. Necessitat d'unes circumstàncies propícies que portin a ladiversitat regional

Malgrat que actualment el discurs, tant institucional com social, presentael teletreball d'una manera exageradament optimista i enganyosa com un fenomenneutre, sense desavantatges per si mateix, és necessària la suma de circumstàncies

particularment propícies per poder gaudir realment de tots els avantatges

possibles. De manera contrària, és relativament fàcil veure's afectat per algundels múltiples problemes d'una mala planificació del teletreball (autoexplotació,tensió al si de la família, falta de temps lliure), difícils de separar de la vidapersonal ja que es donen en el mateix entorn físic.

En concret per a les dones, pot significar una millora en l'organització de lestasques professionals i familiars, però en cap cas una solució definitiva a larealitat d'una doble càrrega de feina, amb el perill de la pèrdua de control dela jornada laboral (falta de temps per a elles mateixes, problemes familiars,

299

6. Conclusions

aïllament, estrès, etc.), que fa que en alguns casos s'arribi a l'abandonamentdel teletreball, principalment entre les teletreballadores autònomes.

Aquesta situació, generalitzada, és matisada per l'heterogeneïtat de laimplantació del teletreball, tant pel que fa a les etapes de desenvolupamentcom al tipus de modalitat predominant en les àrees analitzades.

L'estudi comparat, mostra, a través de les experiències analitzades i lesvaloracions de les persones entrevistades, com les especificitats regionals, anivell econòmic, social, cultural i legislatiu, comporten diferències significativesa l'hora de realitzar un projecte de teletreball i, fins i tot, quant al tipusd'activitat a desenvolupar. Confirmant l'argument de la sisena hipòtesi, al marcsociolaboral del Québec, la diferent mentalitat, tant d'empresaris com de

treballadors i institucions, afavoreix un desenvolupament més ampli del

teletreball com a alternativa clara i de futur. Així, a les àrees estudiades alQuébec, malgrat que la majoria de casos analitzats són experiències personals,de professionals autònoms, sense ajudes institucionals, el teletreball esconsidera una alternativa real des de l'inici del projecte.

Contràriament, en els casos d'Ardèche o Catalunya, la situació és menysprometedora. Malgrat les ajudes i els programes institucionals procedents delsfons europeus, les estratègies empresarials tradicionals pesen massa, cosaque fa que es produeixin pocs canvis. La situació sociolaboral dificulta idesanima els treballadors per emprendre projectes individuals de teletreball.

D'aquesta manera, es podria arribar a afirmar que a les àrees mésdesenvolupades, amb una població amb més nivell de formació, méshabituada a l'autoocupació i amb una millor adequació legislativa, elteletreball és considerat com una possibilitat real; això fa que el seu nivelld'implantació sigui més elevat i estigui més ben remunerat i consideratprofessionalment.

En àrees com Ardèche, al costat de treballs qualificats poc nombrosos, eltelesecretariat il·lustra clarament com les tècniques de treball poden continuarperpetuant formes organitzatives tradicionals. Les TIC poden afavorir formespoc valoritzades de treball al domicili, destinades a una mà d'obra captiva.El teletreball d'oficina crea una figura de teletreballador (principalment dona)que recorda la de la treballadora tradicional al domicili del sector tèxtil, amb

300


les mateixes deficiències a nivell laboral i d'articulació de l'esfera productivai domesticofamiliar, a les quals s'afegeixen aspectes específics de la utilitzacióde les TIC.

Fins i tot la valoració que les persones entrevistades fan del teletreball téun caràcter diferenciat segons la zona de residència. Així, encara que la majoriade persones entrevistades qualifiquen d'una manera global l'experiència coma positiva (valorant aspectes com ara la flexibilitat a l'hora d'organitzar-se, elfet de poder organitzar els ritmes de treball segons els gustos i les necessitats,l'avantatge de ser el seu propi cap i experimentar el repte de la pròpia empresa,el fet de dedicar-se al procés productiu en totes les seves facetes, l'estalvi entemps i diners en el transport, els àpats fora i la roba, l'augment de laconcentració, de la productivitat, de la qualitat de vida, etc.), veiem comaquelles persones que fan tasques menys qualificades, presents majoritàriamenta Ardèche i Catalunya, consideren la seva feina poc gratificant, difícil decompatibilitzar amb la vida familiar, malgrat ser al domicili, i poc remunerada.

La qüestió s'accentua, una mica més, quan es tracta de l'aïllamentprofessional, principalment en el cas d'aquelles persones que teletreballen enàrees rurals més allunyades o aïllades dels canals tradicionals de comunicacióinformal i amb escasses infraestructures i serveis bàsics.

Malgrat tot, la majoria de les persones entrevistades que es troben enaquests casos han manifestat la seva satisfacció pel que fa a l'elecció deteletreballar en zones rurals i es consideren compensades pels avantatges queaixò els ofereix. És significatiu d'aquesta percepció el fet que no es plantegicom un objectiu prioritari sindicar-se o contactar amb organismes, associacions,etc. específics que els ajudin en el desenvolupament del seu treball quotidià.

6.7. Recapitulació final i línies de futur

Les "autopistes de la comunicació" tenen nombroses "virtuts" però tambénombrosos "vicis". Per a moltes regions aïllades i en crisi econòmica, el fetde romandre al marge d'aquestes infraestructures i dels serveis que ofereixenpot accelerar el procés de declivi. Contràriament, cal veure que les TIC no són

suficients per provocar per si mateixes processos de nou dinamisme regional.

En definitiva, les "autopistes de la informació" i les xarxes no són la panacea

per als territoris en crisi. Malgrat tot, si bé no són un factor suficient, apareixen

301

6. Conclusions

com a elements molt importants i estimuladors dels programes dedesenvolupament existents.

Això implica la necessitat de programes o polítiques preexistents encaminadescap al desenvolupament de diferents sectors integradors, a les àrees mésdesafavorides, juntament amb la necessitat de competències, "saber fer", actorsi professionals suficientment formats i motivats. Tot això pot comportar que lesTIC permetin trobar solucions inèdites, a vegades satisfactòries, més econòmiques,més flexibles i adaptades a les noves realitats territorials (Eveno, 1997).

La demanda d'habitatges unifamiliars o de llocs amb molt baixa densitatestà desplaçant un nombre cada vegada més gran de ciutadans cap a entornsrurals. No obstant això, aquest fenomen de la contraurbanització, en el qualtreballadors urbans són residents rurals i es desplacen diàriament al seu llocde treball, és bastant lluny de produir un increment del nombre de teletreballadorsa les àrees rurals, aspecte que seria interessant analitzar en profunditat. Endefinitiva, la idiosincràsia dels espais rurals no pot ser anul·lada per l'espai

digital i els problemes d'aquests espais no tenen solució única gràcies a les

TIC. No obstant això, és recomanable integrar-les a l'estratègia de

desenvolupament de l'àmbit rural per tractar de donar resposta als problemes

i les potencialitats d'aquest àmbit i permetre rendibilitzar el seu capital

territorial (Canto, 2000; Richardson-Gillespie, 1996).

Tal com plantegen les diferents alternatives desenvolupades pels ens locals,contra la fractura digital de les zones rurals és necessari unificar estratègiesentre societat de la informació i desenvolupament local. Establir com a

fonamental la necessitat que totes les zones rurals puguin disposar de les

mateixes oportunitats en l'accés a les tecnologies de la informació i la

comunicació. Buscar solucions tecnològiques alternatives a les existents,establint l'accés com un dret universal, que pugui fer disminuir la fracturadigital, tant territorial com social, sense comprometre la viabilitat econòmicadels ens locals.

Es il·lusori pensar que l'evolució i l'expansió de les noves tecnologies poden

tenir, per si mateixes, un efecte determinant en la promoció del teletreball.

Són, per davant de tot, les empreses les protagonistes del desenvolupament

del teletreball, en el qual troben un interès directe. La pressió econòmica il'entorn cada vegada més competitiu forcen les empreses a buscar solucions

302


i mitjans per optimitzar la seva productivitat reduint costos, la qual cosa lescondueix a l'externalització de certs llocs de treball i serveis.

Així mateix, per a això és necessària la presència d'una mà d'obra receptivai sobretot formada, juntament amb mitjans tècnics i infraestructures adequades.Però aquesta realitat no eximeix de la implicació de les administracions

públiques, les quals han de facilitar la creació de les infraestructures bàsiques,

proporcionar ajudes a la formació i equipaments tècnics adaptats, creant així

una veritable dinàmica d'oferta de serveis que respongui a les necessitats de

les empreses urbanes i a les específiques del món rural, afavorint la deslocalització

i fins i tot la implantació de nous projectes empresarials en regions rurals.

Si el teletreball arriba a definir-se com l'objecte d'una política vigorosa irealista, pot convertir-se en un dels mitjans de revitalització i desenvolupamentde les àrees rurals dins de la seva dinàmica de pluriactivitat. La implantació

d'unitats de teletreball i la possible creació de llocs de treball principalment

destinats als grups més desafavorits, com les dones i els joves, poden generar

noves dinàmiques de desenvolupament en zones deprimides, reanimant els

serveis de proximitat, mantenint les actuals estructures escolars, frenant la

despoblació i creant un clima i una oferta atractius per a la localització

d'empreses.

Tot això ens mostra que encara ens trobem en una etapa en què el teletreballha de ser abordat amb prudència. Com hem vist anteriorment, les escassesdades i un volum relativament important d'experiències fan imprescindible larealització d'investigacions més profundes i precises, que permetin desenterbolirla futura evolució del teletreball i els mecanismes que cal posar en marxa pergarantir-ne la implantació en condicions que comportin la millora real de lasituació de les societats rurals i, en concret, de les dones en l'esfera professional.

Per això, és fonamental el paper que exerceixin els ens públics en la

legislació, la gestió i els plans de desenvolupament destinats a l'activació de

noves àrees o pols d'atracció de les activitats econòmiques de cada regió. Ala societat informacional, el risc d'augmentar les disparitats socioeconòmiquesentre les diferents regions exigeix la necessitat d'abordar un nou àmbit d'actuaciódes de les administracions destinat a reduir tant com es pugui les diferènciestecnològiques.

303

6. Conclusions

De fet, els resultats d'aquesta recerca mostren com el teletreball ofereix

avantatges que afavoririen la distribució del treball i, per tant, de la població

d'una manera més equilibrada, sempre que es donin les circumstàncies

necessàries per a això. És en aquest punt on la voluntat política es veu implicadade ple.

Les reivindicacions de les persones entrevistades assenyalen com aimprescindible la generalització d'horaris flexibles, de permisos dematernitat/paternitat i de guarderies gratuïtes, com en el cas de la majoria detreballadors. Però hem vist que, en els seus casos particulars, les necessitats

d'adaptació del mercat laboral van molt més enllà, i afecten principalment

l'actual concepció i distribució dels serveis públics, la legislació laboral i la

que regula les petites empreses familiars.

Els resultats obtinguts qüestionen certes comparacions entre aquesta formade teletreballar i el treball al domicili de la indústria tèxtil. Efectivament, sicom hem vist, es compara amb els resultats d'investigacions centrades enaquest sector, és possible apreciar que la majoria de les persones queteletreballen estan més ben pagades, tenen més control sobre la seva feina,el volum i les tarifes, treballen per a diversos clients, el seu nivell de formacióes més alt i posseeixen una àmplia experiència en el mercat laboral tradicional.Però, sobretot i principalment, per a la majoria d'aquestes persones el teletreballno és l'única alternativa, sinó que es tracta d'una elecció més o menys voluntària.

En el cas de les dones entrevistades, la decisió d'optar per la instal·lacióen el teletreball entronca directament amb els cicles de vida175 i les trajectòrieslaborals,176 i és valorada com una organització més adequada que les opcionstradicionals existents.

Però per crear ocupacions que facilitin la integració laboral, la conciliaciófamiliar i l'equilibri territorial, no és suficient connectar les àrees rurals ambla resta del món. Cal desenvolupar, o afavorir, l'esperit d'empresa, la creativitat

i les competències capaces d'explotar els avantatges o els recursos de la zona.

175. Cicles de vida femenins (cicle de salut, cicles familiars, experiències de treball multiformes),diferents èpoques de vida (matrimoni, maternitat, jubilació, etc.) que sovint marquen en les donescomportaments diferenciats en l’aspecte professional i el treball remunerat.176. Per ampliar sobre el tema, és interessant consultar exemples de cicles de vida i històrieslaborals femenines a Comas d’Argemir (1995), Dumas (1985) i Morales (2001).

304


La tecnologia no té altre efecte que eliminar obstacles o, en el millor delscasos, alimentar la invenció de productes i serveis.

Les institucions tenen un paper primordial, d'acord amb la resta d'actors

públics i privats, en la posada en marxa d'una política orientada a afavorirl'emergència del teletreball: creant infraestructures, realitzant inversions financeres,implantant dispositius legals, creant un projecte de descentralització coherent.El sistema més idoni hauria de basar-se en les estructures administrativesexistents, creant polítiques d'ajudes sistemàtiques als projectes de teletreball;integrant de manera constant la possibilitat del teletreball en els acords sectorialsi els convenis laborals; adaptant la legislació als problemes reals d'ocupació, idefinint clarament l'estatus del teletreballador autònom.

6.8. Bibliografia

BAKIS, H. i GRASLAND, L. (1997). «Les réseaux et l'intégration des territoires».NETCOM Networks and Communication Studies, vol. 11, núm. 2, p. 421-430.Montpellier.<alor.univ-montp3.fr/netcom_labs/volumes/articlesV11/V11P421.html>

BAYLINA, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contexto regionalen la España rural. Tesi doctoral. Dept. de Geografia. Universitat Autònoma deBarcelona. 378 p.

CANTO, C. DEL (2000). «Nuevos conceptos y nuevos indicadores de competitividadterritorial para las áreas rurales», a Anales de Geografía de la UniversidadComplutense, núm. 20, p. 69-84, Madrid.<www.ucm.es/info/dghum/indexpub.htm>

CEFRIO (2001). Le télétravail: articuler qualité de vie et performance. Rapportde recherche au Centre francophone d'information des organisations (CEFRIO).Montréal, Québec, 79 p.<www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/articuler_dgtremblay.pdf>

COMAS D'ARGEMIR, D. (1995). Trabajo, género, cultura. La construcción dedesigualdades entre hombres y mujeres. Institut Català d'Antropoplogia. Icaria,Barcelona, 156 p.

305

6. Conclusions

DUMAS, M. C. (1985). Le travail informatisé à domicile et ses implications pourles femmes: une enquête exploratoire auprès de travailleuses à domicile. Mémoirede maîtrise. Université du Québec, Montréal.

EMPIRICA (2000). Benchmarking progress on new ways of working and newforms of business across Europe. Ecatt Final Report, 2000. IST programme,303 p. <www.ecatt.com/freport/ECaTT-Final-Report.pdf>

EVENO, E. (1997). «Pour une géographie de la Société d'Information», a NETCOMNetworks and Communication Studies, vol. 11, núm. 2, p. 431-457, Montpellier.<alor.univ-montp3.fr/netcom_labs/volumes/articlesV11/V11P431.html>

JEAN, B. (1997). Territoires d'avenir. Pour une sociologie de la ruralité. Pressesde l'Université du Québec, Sainte-Foy, Québec, 318 p.

KRANZBERG, M. (1985). «The Information Age: Evolution or Revolution?», aBRUCE i GUILE (dir.), Information Technologies and Social Transformation.Washington DC, National Academy of Engineering, 132 p.<http://www.nap.edu/readingroom/reader.cgi>

MORALES PÉREZ, S. (2001). Industria agroalimentaria, género y desarrollorural. Un análisis comparativo desde la geografía. Tesi doctoral. Dept. de Geografia,Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

PLASSARD, F. (1977). Les autoroutes et le développement régional. París,Économica, 341 p.

RALLET, A. (1994). «Délocalisation, télétravail et aménagement du territoire»,a BOUREILLE, B., i GUESNIER, B. (dir), Dynamiques des activités et évolutiondes territories. ADICUEER, Université de Saint-Étienne, p. 179-196.

RICHARDSON, R. i GILLESPIE, A. (1996). «Advanced communications andemployment creation in rural and peripheral regions: a case study of the Highlandsand Islands of Scotland», a The Annals of regional science, núm. 30(1), març1996, p. 91-110. Springer Verlag Heidelberg.<www.springerlink.com/app/home/contribution.asp?wasp=ngda3q774j2rypbcbbfk&referrer=parent&backto=issue,6,8;journal,31,33;linkingpublicationresults,id:100498,1>

307

Bibliografia general

ABLER, R. F. (1975). «Effect of space-adjusting technologies on the humangeography of the future», a ABLER, R. F., JANELLE, D. G., PHILBRICK, A.,SOMMER, J. (ed.), Human geography in a shrinking world. North Scituate, MA,Duxbury Press, p. 35-56.

AET (2001). «La soledad del teletrabajador», a Boletín Informativo de laAsociación Española de Teletrabajo, març 2001, Madrid.<www.aet-es.org/boletin/boletin_0102.htm>

AETIC (2004). Las Tecnologías de la Sociedad de la Información en la EmpresaEspañola 2003. AETIC, DMR Consulting, Madrid.

AFRIAT, C. i TRONC, J. N. (1996). «Les nouvelles technologies, support d'uneaction collective renouvelée», a Transversales. Science/Culture, 42, nov.-des.,p. 12-14.

308


ALLENDE LANDA, J. (1995). «Desarrollo sostenible. De lo global a lo local»,a Ciudad y territorio. Estudios territoriales. Madrid, Ministeri de Foment, núm.104, p. 267-282.

ÁLVAREZ NIETO, M. i CASADO ORTIZ, R. (2004). Trabajar y Vivir la Red. Divisiónservicios documentación Telefónica I+D, 122 p. <www.fiap.org.es>

AMIN, S. (1993) (dir). Mondialisation et accumulation. L'Harmattan, París, 348 p.

AUNA (2004). IV Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de laInformación en España. Fundación Auna.<www.fundacionauna.org/areas/25_publicaciones/publi_251_4.asp>

AYDALOT, PH. (1980). Dynamique spatiale et développement inégal. Economica,París, 352 p.

AYDALOT, PH. (ed.) (1986). Milieux innovateurs en Europe. GREMI, París,269 p. <www.unine.ch/irer/Gremi/publications.htm>

BACCAÏNI, B. (2001). «L'espace rural rhônalpin. Dynamisme démographiqueet migrations résidentielles», a Espace, Population, Sociétés, vol. 1-2,p. 69-88.

BAILEY, D. E. i KURLAND, N. B. (2002.) «A review of telework research:Findings, new directions, and lessons for the study of modern work». Journalof Organizational Behavior, vol 23(4), p. 383-400.

BAKIS, H. (1980). «Eléments pour une géographie des telecommunications»,a Annales de Géographie. Bulletin de la Société de Géographie. Armand Colin,París. <www.cybergeo.presse.fr/sommaire/annageo.htm>

BAKIS, H. (1990). «La banalisation des territories en réseaux», a Communicationset territoires. La Documentation française, Idate, p. 15-31.

BAKIS, H. (1995). «Télécommunications et territoires: déplacement deproblématique», a MUSSO, P. i RALLET, A. (ed.), Stratégies de communicationet territoires, cap. 12, L'Harmattan, París.

309

6. Conclusions

BAKIS, H. (1996). «Enjeux sociaux, techniques et spatiaux des communications:éléments pour une recherche appliquée». NETCOM, vol. X, núm. 2 (1996),p. 387-396.

BAKIS, H. (1997a). «Approche spatiale des technologies de l'information».Revue Géographie de l'Est. T. 37, núm. 4. Nancy, p. 255-261. <www.univ-nancy2.fr/RECHERCHE/PUBLICATION/RGE/>

BAKIS, H. (1997b). «From Geospace to Geocyberspace: Territoires andTeleinteraction», a ROCHE, E. i BAKIS, H. (ed.), Developments intelecommunications. Between Global and local, p. 17-53, Avebury, Aldershot,UK, p. 17-53.

BAKIS, H. (1998). «Conclusion», Networks and Communication Studies.NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier, p. 333-347.

BAKIS, H., DENNERY, G. i ISRAEL, R. (ed.) (1995). «Expériences et perspectivesde la téléactivité», NETCOM, vol. IX, núm. 2 (1995), p. 305-505.

BAKIS, H. i DUPUY, G. (ed.) (1995) «Réseaux de communication». Annales degéographie, núm. especial 585-586, set.-des., 1995, p. 451-621.

BAKIS, H. i GRASLAND, L. (1997). «Les réseaux et l'intégration des territoires».NETCOM Networks and Communication Studies, Montpellier, vol. 11, núm. 2,p. 421-430.<alor.univ-montp3.fr/netcom_labs/volumes/articlesV11/V11P421.html>

BANGEMANN, M. (1994). Europe and the global information society.Recomanacions de l'ERT al Consell Europeu, 26 de maig 1994, Brussel·les,34 p. <www.cyber-rights.org/documents/bangemann.htm>

BATTY, M. (1993). «The Geography of Cyberspace». Environment and PlanningB: Planning and Design, vol. 20, p. 615-616.

BATTY, M. (1997). «Virtual Geography». Futures, vol. 29, núm. 4/5, p. 337-352. <www.casa.ucl.ac.uk/publications/virtualgeography.html>

310


BAYLINA, M. (1992). Gènere, geografia de la producció i flexibilitat en el mercatde treball. El cas de la indústria a domicili en el context rural català. Memòriade recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

BAYLINA, M. (1996). Trabajo industrial a domicilio, género y contexto regionalen la España rural. Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona, 378 p.

BAYLINA, M. (1997). «Metodología cualitativa y estudios de geografía y género»,a Documents d'Anàlisi Geogràfica, núm. 30, p. 123-138.

BÉLANGER, S. (1982). Les Puces qui piquent nos jobs. Document desensibilisation sur la microélectronique. Montréal, CSN, Comité de la conditionféminine, novembre 1982, 66 p.

BELL, D. (1973). The coming of Post-Industrial Society. A venture in socialforecasting. Nova York, Basic Books, 507 p.

BELL, D. (1980), The winding passage. Essays and sociological journeys, 1960-1980. Nova York, Basic Books, 370 p.

BENCHIMOL, G. (1994). L'entreprise délocalisée. Hermès, París, 112 p.

BENITEZ, J. J. i PADILLA, A. (1999). «Política económica para la promocióndel teletrabajo». Boletín Económico de Información Comercial Espanyola, núm.2609, 25 p.<www.campusvirtual.uma.es/ebusiness/papers/Articulo%20BICE%201999.pdf>

BERNSTEIN, S., LIPPEL, K. i LAMARCHE, L. (2001). Women and homework:The Canadian legislative Framework. Condition feminine Canada.

BLANCO, A. (1995). Le tourisme dans le développement local. Étude comparéedu rôle des femmes dans l'Ardèche et dans l'Aragon. Mémoire de DEA, aGéographie Humaine. «Espaces Méditerranéens et relations nord-sud», Option«Tourisme, loisir environnement et développement». Dirigida per Josy Richez-Battesti i Gérard Richez. Université de Provence, Aix-Marseille I.

311

6. Conclusions

BLANCO, A. (1997). Les dones agents del desenvolupament en el turisme rural.El cas de l'Ardèche i el Maestrazgo. Memòria de recerca. Departament deGeografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

BLANCO, A. (1998). «Une approche territoriale et qualitative: un bilan contrastémais les mêmes tendances lourdes. Les cas de l'Ardèche, en France, et l'Espagne».Commission Européenne (DG V) i Groupe de Recherches F.N.F.R. i Universitéde Provence. Femmes et développement rural dans l'Union Européenne, p. 25-38. Office des publications officielles des Communautés européennes, Luxemburg.

BLANCO, A. (1999). «Els estudis de gènere a la geografia francesa. Una opcióde recerca diferent», a Documents d'Anàlisi Geogràfica, núm. 35, p. 167-186,Dept. de Geografia, UAB.

BLANCO, A. (1999b). «Teletrabajo y nuevas tecnologías en la sociedad global.El papel de la mujer en la nueva organización del trabajo», a Actas del XVICongreso de Geógrafos Españoles. Dept. de Geografia, Universitat de Màlaga iAGE, Màlaga, p. 769-779.

BLANCO, A. (2000). «Mujer y teletrabajo, ¿La nueva panacea de las regionesrurales?», a M. D. GARCIA i BAYLINA, B. (ed.), El nuevo papel de las mujeresen el desarrollo rural, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.

BLANCO, A. i CÀNOVES, G. (1996). «El Maestrazgo: una región aislada, unatradición ancestral», a VIII Coloquio de Geografía Rural. Actas. Dept. de Geografiai Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa, i AGE (Asociación de GeógrafosEspañoles). Saragossa.

BLANCO, A. i CÀNOVES, G. (1998). «El teletrabajo, ¿alternativa para el mundorural?», a IX Coloquio de Geografía Rural. Actas. Dept. de Geografia, Universitatdel País Basc, i AGE (Asociación de Geógrafos Españoles), Vitòria.

BLANCO, A. i CANOVES, G. (2004). «Tecnologías de la información y turismorural, un matrimonio divorciado», a ¿Qué futuro para los espacios rurales?. Actasdel XII Coloquio de Geografía Rural, p. 511-522, AGE, Grupo de GeografíaRural, Universitat de Lleó, Lleó. ISBN: 84-9773-145-X.

312


BOIVIN, J. (coord.) (2001). Les syndicats et le télétravail. CEFRIO, Québec,Canadà, 15 p. <www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/syndicat.pdf>

BOSQUE, J. i MÉNDEZ, R. (1995) (ed.). Cambio industrial y desarrollo regionalen España. Vilassar de Mar, Oikos Tau, 551 p.

BOYER, R. (2000). «Les mots et les réalités», a CORDELLIER, S. i DOUTANT,F. (dir.), Mondialisation au-delà des mythes, La Découverte poche, núm. 91,Essais, París, p. 13-56.

BRETON, T. (1994a). Les Téléservices en France. Quels marchés pour lesautoroutes de l'information?. Rapport au ministre d'État. La documentationFrançaise, París, 615 p.

BRETON, T. (1994b). Le Télétravail en France. Situation actuelle, perspectivesde développement et aspects juridiques. Rapport au ministre d'État. Ladocumentation Française, París, 283 p.

BROUSSEAU, E. i RALLET, A. (2000). Synthèse des travaux du groupe:"Technologies de l'information et de la communication et performanceseconomiques". ATOM, Centre d'analyse théorique des organisations et desmarchés, nov. 2000, Universitat de París I, 363 p. <www.panoramix.univ-paris1.fr/ATOM/pdf>

BRUNN S. D. i LEINBACH T. R. (ed.) (1991). Collapsing Space and Time:Geographic Aspects of Communications and Information. Hurwin Hyman, Londres,384 p.

BUSSIÈRES, Y., LEWIS, P. i THOMAS, C. (1999). L'impacte du télétravail etde la réorganisation du temps de travail sur la mobilité et les besoins en transportdans les régions de Montréal et de Québec: Analyse prospective. Québec, INRSurbanisation, GRIMES/CRAD, Institut d'urbanisme, 173 p.

CABALLÉ, A. (1995). Dona i agroturisme a Catalunya. L'exemple de les comarquesdel Bages, el Solsonès i el Berguedà. Memòria de recerca. Departament deGeografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

313

6. Conclusions


CALO, E. i PULIDO, F. J. (2001). «Teletrabajo: la alternativa laboral», PC World,173, febrer, p. 135-198. <www.idg.es/pcworld>

CAMAGNI, R. (ed.) (1991). Innovation networks: spatial perspectives. BelhavenPress, Londres, 247 p.

CÀNOVES, G. (1990). Mujer, trabajo y explotación agraria familiar: un análisisdesde la geografía del género. Tesi doctoral. Departament de Geografia, UniversitatAutònoma de Barcelona.

CANTO, C. DEL (2000). «Nuevos conceptos y nuevos indicadores de competitividadterritorial para las áreas rurales», a Anales de Geografía de la UniversidadComplutense, núm. 20, p. 69-84, Madrid.<www.ucm.es/info/dghum/indexpub.htm>

CARAVACA, I. (1998). «Los nuevos espacios emergentes», a Revista de EstudiosRegionales, núm. 50, Universitat d'Andalusia, Màlaga, p. 39-80.<www.revistaestudiosregionales.com/pdfs/pdf538.pdf>

CARAVACA, I. (coord.) (2002). Innovación y territorio. Análisis comparado desistemas productivos locales en Andalucía. Consejería de Economía y Hacienda,Junta de Andalucía, Col. Pablo de Olavide, Sevilla, 392 p.

CARPENTIER, M. (1996). «La signification sociétale de la société de l'information»,a Les enjeux démocratiques, éthiques et culturels de la société de l'information.Comisión Européenne (DG XIII) i Comisión des Episcopats de la CommunautéEruopéenne (COMECE).<http://www.culture.fr/culture/dglf/carpent.htm>

CASTELLS, M. (1985a). «Reestructuración económica, revolución tecnológicay nueva configuración del territorio», a HALL, P. et al., Metrópolis, territorio ycrisis. Asamblea de Madrid, Madrid, p. 37-62.

CASTELLS, M. (ed.) (1985b). «High Technology, Space and Society». UrbanAffairs Annual Reviews, vol. 28, Beverly Hills, CA.

314


CASTELLS, M., BARRERA, A. i CASAL, P. (1986). El desafío tecnológico. Españay las nuevas tecnologías. Alianza Editorial, Madrid, 407 p.

CASTELLS, M. (1995). La ciudad informacional. Tecnologías de la información,reestructuración económica y el proceso urbano-regional. Alianza, Madrid, 504 p.

CASTELLS, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura.Vol. 1. La sociedad red. [The Information Age: Economy, Society and Culture.The Rise of the Network Society, 1996]. Alianza Editorial, Madrid, 590 p.

CEFRIO (2001a). Les enjeux juridiques du télétravail. Rapport de recherche auCentre francophone d'information des organisations (CEFRIO), Montréal, Québec,133 p. <www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/enjeux_juridiques.pdf>

CEFRIO (2001b). Le télétravail: articuler qualité de vie et performance. Rapportde recherche au Centre francophone d'information des organisations (CEFRIO),Montréal, Québec, 79 p.<www.cefrio.qc.ca/projets/teletravail/articuler_dgtremblay.pdf>


CHESNAIS, F. (1998). La mondialisation du capital. Syros. Col. AlternativesÉconomiques, París, 287 p.

CHRISTENSEN, K. (1988). Women and Home-Based Work: The UnspokenContract. Nova York, Holt and Company.<www.ianr.unl.edu/pubs/consumered/nf124.htm>

CHRISTENSEN, K. (1989). «Home-based clerical work: no simple truth, nosingle reality», a BORIS, E. i DANIELS, C. (dir.), Homework: Historical andcontemporary perspectives on paid labor at home, p.183-197, Chicago, Universityof Illinois Press.

315

6. Conclusions

CLAISSE, G., BEGAG, A. i MOREAU, P. (1990), «L'espace des bits: utopies etréalités», a BAKIS (ed.), Communications et territoires. La documentationfrançaise, 1990, p. 187-217.

COMAS D'ARGEMIR, D. (1995). Trabajo, género, cultura. La construcción dedesigualdades entre hombres y mujeres. Institut Català d'Antropoplogia, Icària,Barcelona, 156 p.

COMBES, Y., SAMMER, Ch. i BAKIS, H. (1995). «La communication mobileprofessionnelle», a Annales de géographie, núm. especial 585-586, set.-des.1995, p. 599-614.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1990). Programa Star: Teletrabajo.DG de Telecomunicacions. <www.databank.it/star>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1994a). Europe's way to theinformation society: An Actino Plan. Brussel·les, COM (94), 347 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1994b). Telework 1994/95Programa.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1995). INFO2000. Brussel·les,COM(95), 149 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1996a). Construire la société del'information pour tous: premières réflexions du Groupe d'experts de haut niveau.Direcció General V, Brussel·les, CE, 96 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1996b). Livre vert: Vivre ettravailler dans la société de l'information: priorité à la dimension humaine.Luxemburg, EUR-OP, 40 p.

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1996c). Le service universel destélécommunications dans la perspective d'un environnement pleinement liberalisé.Communicaton au Parlement Européen. Brussel·les, COM(96), 73 p.<europe.eu.int/en/record/telecom/fr/index.html>

316


COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1997a). The labour market andsocial dimension of the information society. Brussel·les, COM(97), 390 p.<europa.eu.int/ISPO/infosoc/legreg/docs/97397.html>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1997b). Status Report onEuropean Telework 1997. DGXIII-B, DG XIII/C/1.<www.eto.org.uk/twork/tw97eto/index.htm>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1998b). Status Report onEuropean Telework 1998. Agost 1998, DGXIII, AC981201, 172 p.<www.eto.org.uk/twork/tw98/index.htm>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (1999). Status Report on EuropeanTelework 1999. New Methods of work. Agost 1999, AC990518, 197 p.<www.eto.org.uk/twork/tw99/>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2000). Eurobarometre 54.0. Leseuropéens et les technologies de l'information et de la communication dans lecadre de l'emploi. The european opinión research group. EEIG. INRA. DirectionGénérale de l'Éducation et de la Culture, tardor, 2000, Brussel·les, 54 p.<europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb/ebs_144_fr.pdf>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2001). Eurobarometre 56.0. Leseuropéens et les technologies de l'information et de la communication dans lecadre de l'emploi. The european opinión research group. EEIG. INRA. DirectionGénérale Presse et communication. Secteur Opinión Publique,tardor, 2001.Brussel·les, 41 p.<europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb/ebs_ 159_fr.pdf>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2002a). e-work 2001. Statusreport on new ways to work in the knowledge economy. IST. Information SocietyTechnologis, 209 p. <ftp.cordis.lu/pub/ist/docs/ka2/ework2001.pdf>

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2002b). Eurobarometre. Theeuropean opinión research group. EEIG. INRA. Direction Générale Presse etcommunication. Secteur Opinión Publique, tardor, 2002, Brussel·les.<europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb/>

317

6. Conclusions

COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES (2003). e-work 2002. Statusreport on new ways to work in the knowledge economy. IST. Information SocietyTechnologis, 263 p. <ftp.cordis.lu/pub/ist/docs/ka2/ework2002.pdf>

COMISSIÓ EUROPEA (2003). Collaboration@Work. The 2003 report on newworking environmenrs and practices. DG. Information Sociey. Directorate F. UnitF4. 261 p.<europa.eu.int/information_society/activities/atwork/information/our_publications/documents/CollabAtWork2003en.pdf>

COMISSIÓ EUROPEA i GROUPE D'ÉTUDES EUROPÉENS DYNMED (1996d).La RDT dans les zones et les régions insulaires de l'Union européenne. DG XII:Science, Recherche, Développement. Dynmed. Office des publications officiellesdes Communautés européennes, Luxemburg, 258 p.

COMISSIÓ EUROPEA, GROUPE DE RECHERCHES FNFR i UNIVERSITÉ DEPROVENCE (1998a). Femmes et développement rural dans l'Union Européenne.Emploi i affaires sociales. (DG V). Office des publications officielles desCommunautés européennes, Luxemburg, 129 p.

COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA (1991). Les enjeux sociaux de la bureautiqueen Europe. Europe sociale. Suplement 5.91, Luxemburg, CEE.

COMPANNIE, C. (1997). «Le télétravail: une forme innovante d'emploi», a LesMutants. Le 21ème siècle professionnel en 50 visions. Les Editions, Télétravailmagazine, París, p. 83.

CRESWELL, J. W. (1998). Qualitative inquiri and research design. Choosingamong five traditions. SAGE Publications, Londres, 402 p.

D'AMOURS, L. (2001). Télétravail: concilier performance et qualité de vie.Isabelle Quentin edit, Collectif CEFRIO, Québec, 154 p.

DATAR (1991). Lettre de la DATAR, núm. 135, desembre 1991, Montpellier.

DATAR (1992). Appel à projets "Télétravail, nouvel aménagement du territorieet compétitivité économique". Montpellier.

318


DATAR (1995). Télé-travail, télé-économie. Une chance pour l'emploi etl'attractivité des territoires. Col·l. IDATE, Montpellier, 244 p.<http://www.idate.fr/mj/bienvenue.html>

DEBOUZY, M. (1980). «Les syndicats américains face à l'innovation technologique»,a Politique aujourd'hui, vol. 1-2, gener-febrer, p. 43-52.

DEGENOVA, M. K. i RICE, P. F. (2002). Intimate Relationships, marriages, andfamilies. MacGraw Hill.

DELORS, J. (1994). Livre Blanc sur la croissance, la compétitivité et l'emploi.Brussel·les, Comissió de les Comunitats Europees.

DE CLOET, CH. (1995a). "El centro de trabajo telemático: una opción parafomentar el empleo femenino rural", en Cànoves, G. (coord.) (1995). La mujerrural. El Campo, nº 133. Servicio de estudios BBV, p. 295-313.

DE CLOET, CH. (2000). «La revolución telemática: nuevos modelos en el trabajoy la vida de la familia», a BANÚS, E. (ed.), El espacio social femenino-Women'ssocial space, vol. 2, Sèrie Studia Europa Navarrensis, Newbook Edic.

DE LUIS, P., MARTÍNEZ, A., PÉREZ, M. i VELA, M. J. (2004). «El enfoque degénero aplicado a la relación teletrabajo-medioambiente». IX Jornadas deEconomía Crítica. Madrid, març 2004. <www.ucm.es/info/ec/jec9/index.htm>

DI MARTINO, V. i WIRTH, L. (1990). «Teletrabajo: un nuevo modo de trabajoy de vida». Revista Internacional del Trabajo, vol. 109, núm. 4, p. 469-497.

DOLLFUS, O. (1998). La mundialización. Col·l. Biblioteca del Cinquecento,Barcelona, Bellaterra, 125 p.

DOMINGO, C. (2000). «Mujer y trabajo en el contexto regional español», aGARCIA RAMON, M. D. i BAYLINA, M. (ed.) (2000), El nuevo papel de lasmujeres en el desarrollo rural, Oikos-Tau, Barcelona, p. 65-90.

DONALD D. i POLONKO, K. A. (2001). Telework America 2001. ITAC. OldDominion University, octubre 2001.<www.workingfromanywhere.org/telework/twa2001.htm>

319

6. Conclusions

DUMAS, M. C. (1985). Le travail informatisé à domicile et ses implications pourles femmes: une enquête exploratoire auprès de travailleuses à domicile. Mémoirede maîtrise. Université du Québec, Montréal.

DUXBURY, L. E., HIGGINS, S. A. i IRVING, R. H. (1987). Attitudes of mangersand employees to telecommuting. INFOR, núm. 25(3), p. 273-285.

ELIZONDO, I. (1999). En femenino plural. Mujeres enREDadas. Diputación deCórdoba, 52 p.

ELLING, M. (1985). «Remote Work/Telecommuting. A Mean of Enhancing theQuality of Life, or Just another method of making business more brisk?». Economicand Industrial Democracy, vol. 6, p. 239-249.

EMPIRICA (2000). Benchmarking progress on new ways of working and newforms of business across Europe. Ecatt Final Report, 2000, IST programme,303 p. <www.ecatt.com/freport/ECaTT-Final-Report.pdf>

ENTREPRISE ET CARRIÈRES (1994). «Le télétravail ne décolle toujours pas».Entreprise et carrières, núm. 229, Groupe Liaisons S.A, Nanterre.<www.entreprise-carrieres.presse.fr/index.php>

ESCARIO, P. i ALBERDI, I. (1987). El impacto de las nuevas tecnologías en laformación y el trabajo de las mujeres. Serie Estudios, núm. 6, Instituto de laMujer, Ministeri de Cultura, Madrid, 134 p.

ESCOBAR, M., JIMÉNEZ, R., DEL RIEGO, L. i RODRÍGUEZ, J. (1998). Teletrabajo.Incidencia social y económica. Posibilidades en España. Retevisión, Escuela deOrganización Industrial, Madrid, 236 p.

ETTIGHOFFER, D. (2001). L'entreprise virtuelle, les nouveaux modes de travail.Edit. d'Organisations, París, 392 p.<www.ettighoffer.com/fr/livres/e_virtuelle.html#edition92>

ETUC, UNICE i CEEP (2002). Framework agreement on telework. Brussel·les,16 de juliol 2002, 4 p. <www.ugt.es/teletrabajo/teletrabajo.pdf>

320



EVENO, E. (1997). «Pour une géographie de la Société d'Information», a NETCOMNetworks and Communication Studies, vol. 11, núm. 2, p. 431-457, Montpellier.<alor.univ-montp3.fr/netcom_labs/volumes/articlesV11/V11P431.html>

FELSTEAD, A. (1996). «Homeworking in Britain: the National Picture in theMid-1990s» a Industrial Relations Journal, vol. 27, núm. 3, set., p. 225-238,Blackwell. <www.blackwellpublishers.co.uk/journals/IRJ/descript.htm>


FERNÁNDEZ, J. (2001). «Auge, esplendor y caída del teletrabajo». Expansióndirecto. Recoletos Editores, Madrid, 8 de juny 2001.<www.expansiondirecto.com/edicion/noticia/0,2458,23600,00.html>

GARCIA, D. (1998). «Régions, héritages culturels et changement social. Le casdes télécommunications en Auvergne», a Networks and Communication Studies.NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier, p. 227-250.

GARCIA RAMON, M. D., CRUZ, J., SALAMAÑA, I., VALDOVINOS, N. i VILLARINO,M. (1991). «Explotación agraria familiar y trabajo de la mujer: estudio comparativoentre Andalucía, Cataluña y Galicia», a LUNA (ed.), Mujeres y sociedad: nuevosenfoques teóricos y metodológicos, Barcelona, UB, p. 41-47.

GARCIA RAMON, M. D. i CABALLÉ, A. (1998). «Situationg gender geographies:a bibliometric anàlisis», a Tijdschrift loor economische en Sociales geografie,vol. 89(2), p. 210-216.

GARCIA RAMON, M. D. i BAYLINA, M. (ed.) (2000). El nuevo papel de lasmujeres en el desarrollo rural. Oikos-Tau, Barcelona, 328 p.

GAVIRA, L. (1993). Segmentación del mercado de trabajo rural y desarrollo: elcaso de Andalucía. Serie Estudios, MAPA, Madrid, 591 p.

321

6. Conclusions

GILES, A. (2001). «Teletrabajador: no estamos solos». Caminandoutopías, 19de novembre 2001.<www.caminandoutopias.org.ar/contenidos/notas/teletrabajo/0004.html>

GLASER, B. i STRAUSS, A. (1967). The discovery of Grounded Theory: strategiesfor qualitative research. Aldine de Gruyter, New Cork, 271 p.

GOLDFINGER, Ch. (1998). Travail et hors-travail. Vers une société fluide. Edit.Odile Jacob, París, 351 p.

GOLDSMAN, F. (2001). «Teletrabajar: a cualquier hora y en cualquier lugar. ¿Elsueño imposible?». Caminandoutopías, 19 de novembre 2001.<www.caminandoutopias.org.ar/contenidos/notas/teletrabajo/0001.html>

GOTHOSKAR, S. (2000). «Teleworking and gender». Economic and PoliticalWeekly, 24 de juny, p. 2293-2298.

GOTTMANN, J. (1983), The coming of the transactional City. Univ. of Maryland,Monograph Series, núm. 2, 106 p.

GRANTHAM, C. E. i PAUL, E. E. (1995). «The greening of organizationalchange: a case study». The European Journal of Social Sciences, vol. 8, núm.3, p. 221-233.<www.iccr-international.org/publications/abstracts/8-3.html#Grantham>

GRASLAND, L. (1998). «Internet et le territoire: un divorce annocé ou unecommunauté d'intérêt?. L'exemple de la diffusión du Web en France», a Networksand Communication Studies. NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier,p. 137-149.

GRAY, M., HODSON, N. i GORDON, G. (1995). El teletrabajo. Aspectos generales.Colección Fórum, ECTF, BT Telecomunicaciones, Fund. Universidad-Empresa,Madrid, 431 p.

GREENGARD, S. (1994). «Making a virtual office a reality», a Personnel Journal.vol. 73, núm. 9, p. 66-79.

322


GUALLART, V., SERRA, A. i SOLÀ, F. (2000). El teletreball i els telecentres comimpulsors del reequilibri territorial: la televall de Ribes. Quaderns de la societatde la informació, núm. 5, Comissionat per a la Societat de la Informació,Barcelona, 73 p. <www.gencat.es/csi>

GUTIÉRREZ PUEBLA, J. (1998). «Redes, espacio y tiempo», a Anales deGeografía de la Universidad Complutense, núm. 18, p. 65-86, Madrid.<www.ucm.es/info/dghum/indexpub.htm>

HADDON, L. (1991) Clerical Teleworking - How it Affects Family Life. BT,Research Laboratories, Martlesham.

HAICAULT, M. (1998). Travail à distance et/ou travail à domicile: le télétravail.Nouvelles formes d'emploi, nouveaux contenus de travail, des logiquescontradictoires. Document séminaire. LEST, Ais de Provença, 43 p.

HARVEY, D. (1996). Justice, nature and the geography of difference. Blakwell,Cambridge, 468 p.

HASCOUET, G. (1997). «Société de l'information et de la communication:accompagner le changement pour ne pas le subir», Transversales. Science/Culture,46, jul.-ag., p. 26-28.

HENRI, F. (1992a). «Processus d'apprentissage à distance et teleconferenceassistée par ordinateur; essai d'analyse». Canadian Journal of EducationalCommunication, vol. 21, núm. 1, p. 3-18.

HENRI, F. (1992b). «Formation à distance et téléconférence assitée par ordinateur:interactivité, quasi-interactivité ou monologue». Revue de l'enseignement àdistance, vol. VII, núm. 1, p. 5-24.

HERVÉ, M. (1997). «Les experiences menées à Parthenay», Transversales.Science/Culture, 46, jul.-ag., p. 17-25.

HIMMELSBACH, V. (1998). «Working at home given top marks by employees- telecommuting popular, but often hobbled by dated management attitudes -Industry Trend or Event». Computing Canada, vol. 24(47), p. 29.<www.findarticles.com/p/articles/mi_m0CGC/is_47_24/ai_53412572>

323

6. Conclusions

HOCHSCHILD, A. (1997). The time bind. When work becomes homes and homebecomes work. Metropolitan Books, Nova York, 316 p.

HORI, M. (2001). «The development of IT and a new work format for womenin Japan». Actas Telework 2001. The 8th European Assembly on new ways towork. Hèlsinki, 13 p. <www.telework2001.fi/Hori.pdf>

HORNER, D. i DAY, P. (1995). «Labour and the information society: trades unionpolicies for teleworking». Journal of Information Science, vol. 21(5), p. 333-341.

HOSSEPIED, L. (1998). «Les communautés virtuelles: nouveaux laboratoiresde la socialité», Les Temps Modernes, núm. 599, maig-juny, p. 169-184.

HOTCH, R. (1996). «Managing from a distance», a Nation's Business (febrer1996), p. 24-26.


HUWS, U. (1994). Home Truths: key results from a national survey of homeworkers.Leeds, National Group on Homeworking, Report núm. 2.<homeworking.gn.apc.org/infongh.html>

HUWS, U. (1996). Teleworking and gender. Institute for employment studies,Brighton, UK, 78 p.

HUWS, U. (2000). Equality and telework in Europe. Comissió Europea, Brussel·les,Euro-telework. <www.telework-mirti.org/huws.htm>

IDATE (1980). «Le télétravail. Journées Internationales». Le Bulletin de l'IDATE,núm. 3, octubre, Institut pour le développement et l'amenagement destélécommunications et de l'économie, Montpellier.

IRIBARNE, A. (1994). «Pour una approche socio-culturelle des autoroutes del'information», Transversales. Science/Culture, 30, nov.-des., p. 5-7.

ISIS (1983). «International Women new Technology Conference». Women'sInternational Bulletin, 28, set.

324


JEAN, B. (1997). Territoires d'avenir. Pour une sociologie de la ruralité. Pressesde l'Université du Québec, Sainte-Foy, Québec, 318 p.

JONES, J. (1996). «Cyberspace's challenges to geography». Annual Meeting ofthe Association of American Geographer. Charlotte, NC, 9-13 d'abril.

KAIL, M. (1998). «Mouvement sociaux, mouvements de société», Les TempsModernes, núm. 600, jul.-set., p. 1-23.

KATZ, C. (1994). «Playing the field: questions of fielwork in geography», a Theprofessional geographer, núm. 46, vol. 1, p. 67-72, Blackwell.<www.ebsco.com/online/>

KELLERMAN, A. (1986). «The Diffusion of BITNET : A Communications Systemfor Universities», a Telecommunications Policy, vol. 10, juny 1986, p. 88-92.

KIGHT, D. (1992). «Home Sweet Office». Facilities desing and management,desembre, vol. 11, núm. 12, p. 42-43.

KINSMAN, F. (1987). The Telecommuters. John Wiley & Sons, Chichester, UK.

KIRSCH, S. (1995). «The Incredible Shrinking World? Technology and theProduction of Space». Environment and Planning D: Society and Space, vol. 13,p. 529-555.

KORTE, W. B. (1988). «Telework - Potential, inception, operation and likelyfuture situation», a KORTE, W. B., ROBINSON, S. i STEINLE, W. J. (dir.),Telework, present situation and future development of new form of workorganization, North Holland, Elservier Science Publishers B.V., p. 156-175.

KRANZBERG, M. (1985). «The Information Age: Evolution or Revolution?», aBRUCE i GUILE (dir.), Information Technologies and Social Transformation,Washintong DC, National Academy of Engineering, 132 p.<www.nap.edu/readingroom/reader.cgi.>

KURLAND, N. B. i BAILEY, D. E. (1999.) «When workers are here, there, andeverywhere: A discussion of the advantages and challenges of telework».Organizational Dynamics, vol. 28(2), p. 53-68.

325

6. Conclusions

LALANDE, A. (1983). Vocabulaire technique et critique de la philosophie. PUF,París, p. 1211-1212.

LARAMÉE, A. (1998). «Les référents territoriaux dans les stratégies étatiquesde développement des inforoutes au Québec; la place du local», a Networks andCommunication Studies. NETCOM, vol. 12, núm. 1/2/3, 1998, Montpellier, p.117-136.

LEFEBVRE, A. i TREMBLAY, G. (dir.) (1998). Autoroutes de l'information etdynamiques territoriales. PUM, Presses de l'Université du Québec, 345 p.

LEMESLE, R. M. (1983). Le télétravail: contribution à l'élaboration de dispositionsinternes et de normes internationales spécifiques de droit du travail. Memoriade DESS. Université Paris-Dauphine.

LESMELE, R. M. i MAROT, J. C. (1994). Le télétravail. Col. Que sais-je?, núm.2809, Puf, París, 127 p.

LEVITT, T. (1983). «The globalization of markets». Harvard Business Review,vol. 83, núm. 3, p. 92-102.

LÉVY, P. (1994). L'intelligence collective, pour une anthropologie du cyberespace.La Découverte, París.

LONGAN, M. W. (1997). «Geography, community and cyberspace». AnnualMeeting of the Association of Amercian Geographers. Fort Worth.

LOWE, P., MARSDEN, T. i WHATMORE, S. (coord.) (1990). Cambio tecnológicoy medio ambiente rural. Procesos y reestructuraciones rurales. MAPA, Madrid,350 p.

LUENGAS, R. (1997). Le télétravail et son impact sur la demande des espacesà bureaux. Mémoire de Maîtrise. UQAM, Montréal, 84 p.

MAILLAT, D., QUÉVIT, M. i SEANN, L. (ed.) (1993). Réseaux d'innovation etmilieux innovateurs: un pari pour le développement régional. GREMI-EDES,Neuchâtel, 376 p. <www.unine.ch/irer/Gremi/Gremi%203.pdf>

326


MATTELART, A. (1992). La communication-monde. Histoire des idées et desstratégies. Edit. La découverte, Textes à l'appui, Série histoire contemporaine,París, 357 p.

MENDEZ, R. (1993). «Las políticas regionales de innovación en la promocióndel desarrollo», a EURE Revista Latinoamericana de Estudios Urbanos Regionales,núm. 58, p. 29-47, Santiago de Chile. <www.scielo.cl>

MENDEZ, R. (1997). Geografía económica. La lógica espacial del capitalismoglobal. Ariel, Barcelona, 384 p.

MENDEZ, R. (2001). «Innovación en la pequeña empresa y redes de cooperaciónpara el desarrollo local», a MARTÍNEZ, A. (coord.), El desarrollo rural/localintegrado y el papel de los poderes locales, Textos docentes, Publicaciones Univ.de Alicante, p. 153-176.

MENDEZ, R. (2002). «Innovación y desarrollo territorial: algunos debates teóricosrecientes». EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbanos Regionales.Santiago de Chile, 2002, vol. 28, núm. 84, p. 63-83.< w w w. s c i e l o . c l / s c i e l o . p h p ? s c r i p t = s c i _ a r t t e x t & p i d = S 0 2 5 0 -71612002008400004&lng=es&nrm=iso>

MICHALET, C. A. (1985). Le capitalisme mondial. PUF, París, 368 p.

MINISTERI DE TREBALL I AFERS SOCIALS (1998). Economía y sociología.Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales, núm. 11, Madrid, 231 p.

MIRCHANDANI, K. (2000). «"The best of both world" and "Cutting my ownthroat": contradictory images of home-based work». Qualitative sociology, núm.23, vol. 2, p. 159-182. <www.kluweronline.com/issn/0162-0436/contents>

MOKHTARIAN, P. i SALOMON, I. (1994). «Modeling the choice of telecommuting:Setting the context». Environment and Planning A, vol. 26(5), p. 749-766.<www.envplan.com/epa/abstracts/a26/a260749.html>

327

6. Conclusions

MOKHTARIAN, P. L., BAGLEY, M. N., HULSE, L. i SALOMON, I. (1996). Theinfluence of gender and occupation on individual perceptions of telecommuting.Cap. 37, p. 690-711, Second National Conference Women's Travel Issues.Baltimore, Office of Highway Policy Information.<www.fhwa.dot.gov/ohim/womens/chap37.pdf>

MOKHTARIAN, P. L. i SALOMON, I. (1997). «Modeling the desire to telecommute:the importance of attitudinal factors in behavioural models». TransportationResearch A, vol. 31(1), p. 35-50, TRP15.<www.its.ucdavis.edu/telecom/refpubs.html>

MORALES PÉREZ, S. (1996). Indústria agroalimentària, gènere i desenvolupamentrural a Amèrica Llatina. El cas del Departament de Santa Rosa (Mendoza-Argentina). Memòria de recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona.

MORALES PÉREZ, S. (1998). «La geografía del género en América Latina. Unaaproximación a través del análisis bibliométrico», a Boletín de Estudios Geográficos,núm. 94, p. 193-221

MORALES PÉREZ, S. (2001). Industria agroalimentaria, género y desarrollorural. Un análisis comparativo desde la geografía. Tesi doctoral. Departamentde Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

MOSS, P. (1993). «Focus: feminism as method», a The Canadian Geographer,núm. 37, vol. 1. p. 48-61.

MULGAN, G. J. (1991). Communication and control: networks and the neweconomies of communications. Guilford Press, Nova York.

MUÑOZ, J. (2001). Análisis cualitativo de datos textuales con ATLAS/ti. Versión2.3. Universitat Autònoma de Barcelona, 84 p.

MURRAY, N. (1996). «Au royaume des téléchaumières», Télétravail magazine,núm. 2, abril-maig, 1996.

NORA, S. i MINC, A. (1978). L'informatisation de la société. París, Ladocumentation française, 157 p.

328


NILLES, J. M., CARLSON, Jr. et al. (1976). The Telecommunications-transportationTradeoff: Options for Tomorrow. Wiley Interscience Publication, Chichester, JohnWiley and Sons, 196 p.

OBERHAUSER, A. (1997). «The homes as "field": hoseholds and homework inrural Appalachia», a JONES, J. P., NAST, H. i ROBERTS; S. M. (ed.) (1997).Thresholds in feminist geography. Difference, methodology, representation.Rowman & Littlefield Publishers, Lanham, Nova York, p. 165-182.

OCDE (2000). Perspectives des technologies de l'information de l'OCDE: TIC,commerce électronique et économie de l'information 2000. París, OCDE, 284 p.<oecdpublications.gfi-nb.com/cgi-bin/OECDBookShop.storefront/EN/product/932000012P1>

OHMAE, K. (1991). El poder de la tríada: las nuevas reglas de la competenciamundial. McGraw-Hill, Madrid, 197 p.

OLMO, N. (2001). «¿Teletrabajar es progresar?». Actualidad Económica, 30 denovembre de 2001. <www.ayudalaboral.arrakis.es/leido1483.htm>

OLSON, M. H. (1989a). «Work at home for computer professionals: currentattitudes and future prospects», a ACM, Transactions on office informationsystem, núm. 7, p. 317-338.

OLSON, M. H. (1989b). «Organizational barriers to professional telework», aBORIS, E. i DANIELS, C. (dir.), Homework: Historical and contemporaryperspectives on paid labor at home, Chicago, University of Illinois Press.

OLSON, M. H. i PRIMPS, S. B. (1984). «Working at home with computers: workand nonwork issues». Journal of Social Issues, vol. 40(3), p. 97-112.

ORTIZ CHAPARRO, F. (1995). El teletrabajo. Una nueva sociedad laboral en laera de la tecnología. Serie McGraw Hill de management, Madrid, 170 p.

ORTIZ GUITART, A. (1997). La flexibilitat laboral de les dones al sector delcomerç de Barcelona. Una aproximació des de la Geografia del gènere. Memòriade recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

329

6. Conclusions

PADAVIC, I. i RESKIN, B. F. (2002). Women and men at work. Pine Forge Press,CA, 232 p.

PADILLA, A. (1998). Teletrabajo. Dirección y organización. Ra-Ma Edit, Madrid,230 p.

PARKER, E. B. (1976). «The social implications of computer/Telecom. Systems»,a Telecommunications Policy, vol. 1, núm. 1, p. 7.

PERRET, B. (1995). L'avenir du travail. Les démocraties face au chômage. Edit.Seuil, L'histoire immediate, París, 332 p.

PHIZACKLEA, A. i WOLKOWITZ, C. (1995). Homeworking women. Gender,racism and class at work. SAGE Publ., Londres, 152 p.

PILE, S. (1991). «Practising interpretative geography», a Transactions of theInstitute of British Geographers, núm. 16, p. 458-469.

PILE, S. i THRIFT, N. (ed.) (1995). Mapping the subject: geographies of culturaltransformation. Routledge, Londres, 414 p.

PIOLLE, X. (1990). «Proximité géographique et lien social, de nouvelles formesde territorialité?», L'Espace géographique, vol. 1990-91, núm. 4, p. 349-358.

PLACE AUX JEUNES: <ccm.aubenas.inforoutes-ardeche.fr/reagir/html/qui_sommes_nous.html>

PLASSARD, F. (1977). Les autoroutes et le développement régional. París,Économica, 341 p.

POLÈSE, M. (1998). L'emploi dans le centre-ville de Montréal: structure,évolution et perspectives d'avenir. Dossier Montréal, núm. 2, Montréal, Ville deMontréal/INRS-Urbanisation, 54 p.

POOL, I. (1990). Technologies without boundaries. On telecommunications in aglobal age. Ed. Eli M. Noam, Cambridge, MA, Harvard University Press, 281 p.

330


PORTER, M. E. (ed.) (1986). Competition in global industries. Harvard BusinessSchool Press, Boston, 581 p.

PORTER, M. E. (1991). La ventaja competitiva de las naciones. Plaza y Janés,Esplugues de Llobregat, 1025 p.

PRATS, M. (1992). Les dones treballadores de les plantacions de cacau a SaoTomé. Memòria de recerca. Departament de Geografia, Universitat Autònomade Barcelona.

PRATS, M. (1997). Temps i vida quotidiana de les dones de Barcelona. Tesidoctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

PRATT, J. (1984). «Home teleworking: a study of its pioneers», a TechnologicalForecasting and Social Change, núm. 25, p. 1-14, Elsevier Science Press,Portland.

RALLET, A. (1994). «Délocalisation, télétravail et aménagement du territoire»,a BOUREILLE, B. i GUESNIER, B. (dir), Dynamiques des activités et évolutiondes territories, ADICUEER, Université de Saint-Étienne, p. 179-196.

RAMOS, E. i CRUZ, J. (coord.) (1995). Hacia un nuevo sistema rural. MAPA,Madrid, 790 p.

RETEVISIÓN (2001). España 2001. Informe anual sobre el desarrollo de laSociedad de la Información en España 2001. Fundación Retevisión, Madrid,302 p.

RHEINGOLD, H. (1996). La Comunidad virtual. Col·l. Límites de la Ciencia,Edit. Gedisa SA, Barcelona, 381 p.

RICHARDSON, R. i GILLESPIE, A. (1996). «Advanced communications andemployment creation in rural and peripheral regions: a case study of the Highlandsand Islands of Scotland», a The Annals of regional science, núm. 30(1), març1996, p. 91-110, Springer Verlag Heidelberg.<www.springerlink.com/app/home/contribution.asp?wasp=ngda3q774j2rypbcbbfk&referrer=parent&backto=issue,6,8;journal,31,33;linkingpublicationresults,id:100498,1>

331

6. Conclusions

RICHE-MAGNIER, M. i METTHEY, J. (1995). «Société de l'information: "NewDeal" ou nouveau modèle de société?», a Revue du Marché Commun et del'Union Européenne, 390, agost-setembre 1995.

RILEY, F. i McCLOSKEY, D. W. (1996). «GTE's experience with telecommuting:helping people balance work and family». Proceedings of the ACM SIGCPR/SIGMISconference. Denver, p. 85-93.<www.ischool.washington.edu/mcdonald/courses/imt546/wk7/GTE.Telecommute.pdf>

ROBIN, J. (1994). «La troisième vague», Transversales. Science/Culture, 30,nov.-des., p. 1-3.

ROBIN, J. (1997). Quand le travail quitte la société post-industrielle. GRIT,Cahier núm. 2 (set.), Maison Grenelle, París.

ROCHE, E. M. i BAKIS, H. (ed.) (1997). Developments in telecommunications.Between global and local. Avebury, Aldershot, UK, 350 p.

ROCHE, E. M. (1997). «Cyberopolis: The Cybernetic City Faces the GlobalEconomy», a CRAHAN, M. E. i VOURVOULIAS-BUSH, A. (ed.), The City and theWorld: New York's Global Future, Council on Foreign Relations, p. 51-69.

ROSNAY, J. (1996). «Passions sur Internet», Transversales. Science/Culture,40, jul.-ag., p. 10-13.

SABATÉ, A. (1992). «Trabajo, género y diversificación económica en zonasrurales», a Treballs de Geografia, núm. 44, p. 99-107.

SALAMAÑA, I. (1991). La dona pagesa, l'oblidada de l'explotació familiar agrària.Tesi doctoral. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.

SALOMON, I. i SALOMON, M. (1984). «Telecommuting: the employee'sperspective». Technological Forecasting and Social Change, vol. 25(1), p. 15-28, Elsevier Inc.

SÁNCHEZ, J. E. (1988). «Espacios y nuevas tecnologías», a Geogrítica, núm.78, nov, 1988, p. 3-69. <www.ub.es/geocrit/menu.htm>

332


SANTOS, M. (1996). De la totalidad al lugar. Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 167 p.

SAVY, M. (2000). «Techniques d'information et de communication (TIC) etterritoire», a BROUSSEAU, E. i RALLET, A., Technologies de l'information etde la communication et performances economiques, ATOM, Centre d'analysethéorique des organisations et des marchés, nov. 2000, Universitat de París I,363 p. <www.panoramix.univ-paris1.fr/ATOM/pdf/tic/TICOPEChap4.PDF>

SCHNEIDER, B. i ROSENSOHN, N. (1997). Télétravail, réalité ou espérance?.Puf, Le sociologue, París, 178 p.

SEGUÍ, J. M. i LARAMÉE, A. (2001). «Sociedad de la Información, estrategiasterritoriales y políticas. La ciudad multimedia de Montréal (Québec) y el ParcBITde Palma (Islas Baleares)». XXVII Reunión de Estudios Regionales, nov., Madrid.

SEGUÍ, J. M. i MARTÍNEZ, M. R. (2004). Geografía de los transportes. Universitatde les Illes Balears, Palma, 444 p.

SILVERMAN, D. (1993). Interpreting qualitative data: methods for analysingtalk, text and interaction. SAGE Publications, Londres, 224 p.

SPILLMAN, R. D. i MARKHAM, F. B. (1997). «Telecommuting: acceptance,adoption and application». Journal of Computer Information Systems, vol. 37,núm. 4, p. 8-12.

STAEHELI, L. i LAWSON, V. A. (1995). «Feminism, praxis and human geography»,a Geographical Análisis, núm. 27, vol. 4, p. 321-338.

STANEK, D. M. i MOKHTARIAN, P. L. (1998). «Developing Models of preferencefor home-based and Center-based telecommuting: Findings and forecasts».Technological Forecasting and Social Change, vol. 57, núm. 1-2, p. 53-74.

STATISTICS CANADA (2002). Population active occupée, selon le lieu de travail.<www.statcan.ca/>

STRAUSS, A. L. (1987). Qualitative analysis for social scientist. University ofCambridge Press, New Cork, 319 p.

333

6. Conclusions

STRAUSS, A. L. i CORBIN, J. (1990). Basics of qualitative research: Groundedtheory procedures and techniques. SAGE, Newbury Park, 308 p.

STRAUSS, A. L. i CORBIN, J. (1998). Basics of qualitative research: techniquesand procedures for developing grounded theory. Thousand Oaks, SAGE, 312 p.

SUBIRATS, J. (coord.) (2002). Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestaslocales a los retos de la globalización. UIMP, Diputació de Barcelona, 415 p.

SULLIVAN, C. i LEWIS, S. (2001). «Home-based telework, gender, and thesynchronization of work and family: perspectivas of telework and their co-residents». Gender, Work and Organization, vol. 8(2), p. 123-145.<www.blackwell_synergy.com/servlet/useragent?func=synergy&synergyAction=showTOC&journalCode=gwao&volume=8&issue=2&year=2001&part=null>

TAYLOR, S. J. i BODGAN, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativosde investigación: la búsqueda de significados. Paidós, Barcelona, 343 p.

TELEFÓNICA (2001). La sociedad de la información en España. Perspectiva2001-2005. Madrid, 182 p.<www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/espana2001>

TELEFÓNICA (2005). La sociedad de la información en España 2004. Madrid,678 p. <www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/espana2004>

TINGEY, H., KIGER, G. i RILEY, P. J. (1996). «Juggling multiple roles: perceptionsof working mothers». The Social Science Journals, vol. 33, núm. 2, p. 183-191,Elsevier Science.

TORRES, M. C. (2003). «La geografía de la sociedad de la información: ¿realo virtual?», a Boletín de la AGE, núm. 35, p. 153-171, Madrid.<www.ieg.csic.es/age/boletin/35/3508.PDF>

TREMBLAY, D. G. i AMHERDT, C. H. (2000). La vie en double. Les obstaclesorganisationnels et socio-culturels à la participation des pères et des mères àla conciliation emploi-famille. Rapport de recherche. 99 p.

334


TREMBLAY, D. G. i VAILLANCOURT-LAFLAMME, C. (2000). Conciliation emploi-famille et aménagement du temps de travail. Description des données d'enquête.Rapport de recherché. 116 p.

TREMBLAY, D. G. i VILLENEUVE, D. (1997). «Aménagement et reduction dutemps de travail: réconcilier emploi, famille et vie personnelle». Loisir et Société,vol. 20, núm. 1, set., Presses de l'Université du Québec, Montréal.<www.uqtr.uquebec.ca/loisir/htdocs/f_loisir.html>



TREMOSA, L. (1986). La mujer ante el desafio tecnológico. Icaria, Barcelona,78 p.

TROITIÑO, M. A. (2000). «El territorio y la revalorización de los recursosendógenos en el desarrollo local», a MARTÍNEZ, A., PÉREZ, D. i SANCHO, I.(coord.), Herramientas para el desarrollo local, CEDER-Aitana, SEUS Univ.,Universitat d'Alacant, p. 103-121.

VACHON, B. i COALLIER, F. (1993). Le développement local. Théorie et pratique.Réintroduire l'humain dans la logique du développement. Boucherville, GaëtanMorin Edit., Québec, 331 p.

VALASKAKIS, K. (1982). «Post-Industrial or Re-Industrial: Teo Interpretationsof the Information Revolution», a World Future Society Bulletin, juliol-agost1982, p. 1-6.


VAN DER VEKER, M. i HERNÁNDEZ, I. (1989). Mujeres, tecnología y desarrollo. SerieEstudios, núm. 23, Ministeri d'Afers Socials, Instituto de la Mujer, Madrid, 175 p.

335

6. Conclusions

VÁZQUEZ-BARQUERO, A. (2000). «Desarrollo endógeno y globalización». EURE,Santiago de Chile, des. 2000, vol. 26, núm. 79, p. 47-65.< w w w. s c i e l o . c l / s c i e l o . p h p ? s c r i p t = s c i _ a r t t e x t & p i d = S 0 2 5 0 -71612000007900003&lng=es&nrm=iso>

VELTZ, P. (1999). Mundialización, ciudades y territorio: la economía dearchipiélago. Ariel, Barcelona, 254 p.

VERLAQUE, C. (1985). «Pour une géographie de la communication», Revuegéographique de l'Est. Nancy, t. 25, núm. 1, p. 13-328.<www.univ-nancy2.fr/RECHERCHE/PUBLICATION/RGE/Index2.htm>

VIDAL, P. (1998) «L'analyse du discours sur la société de l'information: le caseuropéen et français», a LEFEBVRE, A. i TREMBLAY, G. (1998), Autoroutes del'information et dynamiques territoriales, Presses de l'Université du Québec,Presses Universitaires du Mirail, Québec, Toulouse, p. 71-91.

VILLANUEVA, P. (1996). Teletreball. Informes. Documents d'estudi/8. Barcelona,Institut Català de Noves Professions, Institut Català de Telemàtica Aplicada,Generalitat de Catalunya.

VILLEGAS, S. DE (1990). «Le travail à domicile: une protection sociale estindispensable». Revue internationale du travail, núm. 129, Ginebra.<www.ilo.org/public/french/support/publ/revue/>

VINCENT, S. (1997). «Aménagement du territoire, désenclavement: un intérêtbien compris par les collectivités pour une notion mal maîtrisée», a Les Mutants.Le 21ème siècle professionnel en 50 visions. Les Editions, Télétravail magazine,París, p. 66-69.

VIRILIO, P. (1997). El Cibermundo, la política de lo peor. Ed. Càtedra, Col·l.Teorema, Madrid, 115 p.

ZOIDO, F. (2002). «Andalucía, cohesión y diversidad territorial», a Scripta Nova.Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Universitat de Barcelona,vol. VI, núm. 128, 1 de novembre de 2002. <www.ub.es/geocrit/sn/sn-128.htm>

Annexos

337

338


Annex 1. Trets principals d'Ardèche i dels municipis seleccionats

Dades geogràfiques

Superfície 5.529 km2

Percentatge de superfície forestal 57,20%Ciutats més poblades Annonay: 17.522 h.Nombre de districtes Privas, Tournon-sur-Rhône, LargentièreNombre de regions (cantó) 33Nombre de municipis 3395 regions naturals Muntanya, altiplà del haut-Vivarais i les

Cévennes, Bas-Vivarais, altiplà de Coirons, valldel Rhône.

Demografia

Nombre d'habitants 294.522 h. (5% de Rhône-Alpes)Homes 140.412Dones 145.748Mitjana d'edat 40,3 anysMenys de 20 anys 23%Més de 60 anys 26%índex d'envelliment 2/3 municipis envellitsDensitat mitjana per km2 52 h. (122h./km2 Rhône-Alpes)Concentració població 70% població en 2% del territoriTaxa anual mitjana (variació 1990-1999) +0.33Variació gràcies al saldo migratori +0.33Grandària mitjana de les famílies 2,4

Ocupació

Població activa 124.160Demandants d'ocupació (gener 2004) 11.051Taxa d'atur 10,1%

Agricultura

Nombre d'explotacions agrícoles 7.090SAU de les explotacions 144.330 haPercentatge de l'ocupació agrícola en el total 7,40%

Taula A.1. Trets principals d'Ardèche (Rhône-Alpes)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSEE, de la Prefectura d'Ardèche i altres.177

177. Per ampliar informació, vegeu:www.ardeche.pref.gouv.fr/departement/PresentationArdeche/geographie.aspwww.insee.fr/fr/region/tabcomp/RGAMTD02.htmwww.cg07.fr/site/site.php?ens=1&ru=3&ss_ru=82#a2

339

Annex 1

Municipi Sup. km2 % sup. Població Densitat h./km2

departamental

Annonay 21,2 0,38 17.522 826Aubenas 14,32 0,26 11.000 768Privas 12,14 0,22 9.170 755Bourg-Saint-Andéol 43,74 0,79 7.768 177Les Vans 31,09 0,56 2.664 86Vallon-Pont-d'Arc 28,62 0,52 2.027 71Largentiére 7,22 0,13 1.942 269Joyeuse 13,04 0,23 1.483 114Saint-Félicien 21,44 0,38 1.183 55Antraigues 13,46 0,24 498 37Meyras 12,31 0,22 774 63Saint-Martin-d'Ardèche 5,53 0,10 642 116Mirabel 19,9 0,36 313 16Le Lac d'Issarlés 14,35 0,26 253 18

Taula A.2. Municipis seleccionats a Ardèche

Font: elaboració pròpia a partir de l'INSEE: www.insee.fr i www.linternaute.com/ville.

340


Annex 2. Trets principals de Catalunya i dels municipis seleccionats

Dades geogràfiques

Superfície 32.000 km2

Percentatge de superfície forestal 43,30%Ciutats més poblades Barcelona: 1.593.075 h.Nombre de comarques 41Nombre de municipis 946

Demografia

Nombre d'habitants (2003) 6.704.000 h.Homes 49,4%Dones 50,6%Mitjana d'edat 40,7 anysMenys de 20 anys 19,2%Més de 60 anys 22,1%Densitat mitjana per km2 210 h.Creixement vegetatiu 1,66Grandària mitjana de les famílies 2

Ocupació

Població activa 3.050.000Demandants d'ocupació (gener 2004) 281.000Taxa d'atur 9,2%

Agricultura

Ocupació sector agrícola (2001) 2,5%

Taula A.3. Trets principals de Catalunya

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT:www.idescat.es/publicacions/cataleg/pdfdocs/xifresct/xifres_cat04.pdf, i l'INE: www.ine.es.

341

Annex 2

Comarca/municipi Sup. km2 % sup. comarcal Població Densitat h./km2

El Bages

Castellbell i el Vilar 28,80 2,24% 2.904 101Cardona 66,38 5,15% 5.515 83Mura 53,39 4,15% 221 4Navàs 81,70 6,35% 5.580 68Sant Fruitós del Bages 22,40 1,74% 5.719 255

Baix Penedès

L'Arboç 14 4,73% 4.008 286Albinyana 19,56 6,62% 1.380 71

Vallès Oriental

Castellterçol 32 3,75% 2.018 63Santa Maria de Martorelles 4 0,47% 678 170Vallgorguina 22 2,58% 1.413 64

Taula A.4. Municipis seleccionats a Catalunya

Font: elaboració pròpia a partir de l'IDESCAT: www.idescat.es, i Comarcàlia: www.comarcalia.com.

342


Dades geogràfiques

Superfície 1.521.653 km2

Ciutats més poblades Montréal (1.812.723 h.),Québec (638.917 h.) i Laval (343.005 h.)

Nombre de regions administratives 17Nombre de municipis 1.476

Demografia

Nombre d'habitants (2003) 7.487.169 h.Homes 49,32%Dones 50,67%Menys de 25 anys 30,1%Més de 65 anys 13,37%Densitat mitjana per km2 4,8 h.Saldo migratori (2002-2003) 24.145 h.Taxa de població urbana 80,4%Perspectiva demogràfica 9,3%

Ocupació

Taxa d'activitat (set. 2004) 65,8%Taxa d'atur (set. 2004) 8,2%

Annex 3. Trets principals del Québec i dels municipis seleccionats

Taula A.5. Trets principals del Québec

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'ISQ: www.stat.gouv.qc.ca/regions/index_2001.htm.

343

Annex 3

Taula A.6. Municipis seleccionats al Québec

Regió/municipi Sup. km2 % sup. Població Densitat % pobl.regional h./km2 rural

Bas-Saint-Laurent

Le Bic 81,2 0,4 2.872 35,4 56,1Saint-Alexandre-de-Kamouraska 116 0,5 1.849 15,9 60,1

Saguenay-Lac-Saint-Jean

Albanel 195,7 0,2 2.455 12,5 56,5Saint-Honoré 143,9 0,1 3.835 26,7 55,3

Maurice

Yamachiche 106,3 0,3 2.631 24,8 53,1Sainte-Thècle 216,7 0,5 2.513 11,6 47,6

L'Estrie

Weedon 220 2,2 2.646 12 55,2

Outaouais

Mansfield-et-Pontefract 518,2 1,6 2.077 4 42,1

Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine

Gaspé 1152,9 5,6 14.932 13 61,2Grande-Rivière 87,2 0,4 3.556 40,8 58,3

Centre-du-Québec

Saint-Ferdinand 137,1 2 2.477 18,1 45,1

Font: elaboració pròpia a partir de Statistique Canada: www.statcan.ca; Cens de Canada, 2001;Institut de statistique du Québec.

344


Annex 4. Guió de l'entrevista en profunditat a teletreballadors/ores

1. TREBALL ASSALARIAT

A. Característiques del treball- Qui o què determina el volum de feina que ha de dur a terme?- Qui marca els objectius i el temps per acomplir-los?- Com és aquesta feina comparada amb les feines anteriors realitzades?(relació laboral, hores, flexibilitat, combinació de feina i responsabilitatsdomèstiques i familiars).

B. Motivació/origen del treball- Treball actual (defineixi què fa, de quines tasques consta...) i el seu estatuso categoria professional.- Per què treballa? Quan i per què va escollir aquesta modalitat de treball?- Quines són les motivacions per teletreballar? (no haver de canviar de domicilini d'utilitzar transports, flexibilitat de l'organització, aspecte social, sortidaa l'atur...)- Qui li va proporcionar la feina?

C. Història laboral- Quines feines ha realitzat anteriorment?

D. Jornada laboral- Horari i descripció de les activitats en un dia normal. Diferència entre elsdies "laborals" i els caps de setmana (hores dedicades al teletreball).- Treballa amb horari flexible?- Treballa a hores "atípiques"?- Al llarg de l'any té la mateixa quantitat de feina? Es produeix estacionalitat?- De què o de qui depenen les hores que dedica a la feina cada setmana?- Com és de previsible la seva feina?- Com respon la família? Els importa si treballa de nit o els caps de setmana?(si ho fa).

E. Formació- Quin tipus de formació té?- Quins mitjans formatius va utilitzar o utilitza encara per realitzar aquesttipus de feina i mantenir-se al dia? (tant en la feina específica com pel quefa a les TIC).

345

Annex 4

F. Mitjans de producció i relacions laborals- On treballa habitualment? (espai físic). Especifiqui l'organització de l'espaidins de l'habitatge.- De quins mitjans tècnics indispensables disposa?- Qui s'encarrega del seu finançament?- Disposa d'algun tipus de suport tècnic habitual? Qui el finança?- Coneix sempre el destinatari directe?- Com troba els clients?- Té una cartera més o menys fixa de clients?- Pot intervenir directament en el procés que segueix el treball que realitza?Pot prendre decisions? Té alguna responsabilitat més enllà de la seva feina?- Com es duu a terme el control sobre la feina?- Què passa si no assoleix els objectius previstos?- Quin tipus de situació laboral té? Disposa de contracte? Està assegurat/ada?Autònoms?- Coneix altres empreses o independents que practiquin el teletreball? Quines?- Té algun mitjà per mantenir-se informat/ada sobre la situació general delsteletreballadors?- Pertany a alguna associació de teletreballadors?

G. Remuneració- Disposa d'un salari més o menys fix?- Varia molt al llarg de l'any? Li suposa problemes?- Com està estructurat el cobrament de les feines realitzades?- Quin percentatge aproximat representa el seu salari en relació amb el totaldels ingressos familiars?- Considera que està ben remunerat/ada? (relació temps, tipus d'activitat,condicions de treball...).- Disposa d'algun mitjà per assegurar el futur? (pensions, jubilació, etc.).

H. Desplaçaments/mobilitat- Manté contacte habitual amb la persona o l'entitat que encarrega la feina?(contacte personal habitual, esporàdic, per correu electrònic...).

I. Pluriactivitat- Duu a terme alguna altra feina remunerada?- On la fa?- Quantes hores diàries?

346


2. FLEXIBILITAT I TREBALL DOMÈSTIC

A. Tasques domèstiques i flexibilitat- Quina responsabilitat té en les tasques domèstiques i quant temps dedicaa fer-les?- El fet de treballar a casa li representa una responsabilitat més gran?- Rep algun tipus d'ajuda familiar? Qui l'ajuda i en quines tasques?

Qui s'encarrega dels seus fills mentre treballa?Quantes hores a la setmana treballa la seva parella?Com es reparteixen les responsabilitats familiars?Qui fa la majoria de les tasques domèstiques: comprar, netejar, rentar,planxar, reparacions, decoració, bancs, factures...?

B. Família i feina- Què passa quan canvien els horaris de l'escola o els nens es posen malalts?- La feina interfereix en les seves responsabilitats domèstiques, li treu tempsper estar amb la família?- I al revés? Les responsabilitats domèstiques i la família li comportenproblemes per acomplir els objectius laborals marcats?

C. Lleure- Quant temps passa amb la família sense treballar?- Què fa en el seu temps de lleure?- Es planifica el treball per tenir vacances? Quan les fa? A què les dedica?

3. VALORACIÓ GLOBAL DEL TELETREBALL- Què entén per teletreballar?- Considera que vostè teletreballa o que treballa al domicili?- Quins avantatges i inconvenients troba en el teletreball? Comparació ambel mateix tipus de feina realitzada fora de casa.- Com valora la feina que fa? I la forma de fer-la?- Deixaria aquesta modalitat de treball si trobés altres possibilitats?- Està satisfet/a de l'organització de la seva feina?- Li agradaria organitzar-la d'una altra manera: treball pendular, telecentres...?- Ha notat un gran canvi en dedicar-se al teletreball? Positiu? Negatiu?- Ha hagut de fer un procés d'adaptació al nou règim de treball?- Teletreballar representa un esforç complementari específic? De quin tipus?Per quin motiu?

347

Annex 4

- El fet de treballar a casa fa que es valori menys la seva feina?- Quina es l'opinió del seu company/a, amics, fills, respecte a la seva feina?- Se sent suficientment valorat/ada?- Està satisfet/a de l'organització de les tasques domèstiques a casa seva?- Quina seria l'organització òptima de treball en relació amb les sevescaracterístiques familiars?- Considera que el teletreball afavoreix la igualtat d'oportunitats?- Considera que el teletreball pot afavorir la precarietat laboral?- Considera la possibilitat de promoció a partir d'aquest tipus de treball?- Creu que el fet de teletreballar pot comportar problemes greus, tant per ahomes com per a dones, a nivell afectiu, psicològic i social?

348


Annex 5. Qüestionari per a teletreballadors/ores

ZONA de l'entrevista ruralperiurbanaàrea metropolitanaurbana

DIA:HORA:

SECCIÓ A: HISTÒRIA PERSONAL

1. Home Dona

2. Quants anys té? ..........................................................................................

3. Lloc de naixement

4. Viu sol/a o amb parella? Sol/a Amb parella

5. Té fills? Sí No

En cas afirmatiu:Quants fills té?.............................................................................................................Quants fills viuen amb vostè?.............................................................................................................Quants anys tenen els seus fills?.............................................................................................................

6. Viu amb vostè algun altre familiar (persona gran...) que requereixi la sevaajuda?

Sí No

En cas afirmatiu, quants i quina edat tenen?.............................................................................................................

349

Annex 5

7. Quina titulació té?

Especifiqui-ho: Primària sense acabar EGB o similar FP o similar BUP o similar Diplomatura universitària Llicenciatura universitària

Elémentaire Formation technique DEA Baccalauréat Maîtrise École haute études

Altres (si us plau, especifiqueu-ho).............................................................................................................

SECCIÓ B: EL TREBALL

TIPUS DE TREBALL I HORES DE FEINA

8. Quantes hores treballa normalment a la setmana?.............................................................................................................

9. Horari laboral i en caps de setmana?.............................................................................................................

10. Treballa a hores atípiques? Especifiqui-ho..............................................................................................................

11. De què o de qui depenen les hores de feina a la setmana?.............................................................................................................

12. Treball actual. Estatus o categoria..............................................................................................................

13. Depèn d'una única empresa? Quin tipus de contracte té?.............................................................................................................

14. És autònom, freelance?.............................................................................................................

350


VALORACIÓ DEL TREBALL

15. Com valora els següents aspectes de la seva feina? Puntuï'ls de l'1 al 5. Tinc:

poca feina massa feina

tasques molt senzilles tasques massa difícils

poca responsabilitat massa responsabilitat

massa interferència poca ajuda i suport

tasques molt repetitives tasques massa variades

horari de treball horari de treballmolt rígid massa variable

facilitat per combinar dificultat per combinartreball i família treball i família

en conjunt, estic estic insatisfet/asatisfet/a amb la amb la meva feinameva feina

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

SECCIÓ C: IGUALTAT D'OPORTUNITATS

16. Té dret a:a) sou durant baixa per malaltia?

Sí No

b) vacances pagades? Sí No

c) pla de pensions? Sí No

351

Annex 5

17. Ha realitzat algun curset de formació des que va començar la seva actualfeina?

Sí No

Especifiqui-ho..............................................................................................................

18. Pensa que té possibilitats de promoció a una categoria superior dins del'empresa?

Sí No

19. Pertany a algun sindicat? Sí No

TREBALL I REMUNERACIÓ

20. Ingressos aproximats pel treball remunerat:

< 90.000 PTA/mes • < 600 € • Menys de 1 000 $C De 90.000 a 120.000 PTA/mes • De 600 a 750 € • De 1.000 a 2.000 $C De 120.000 a 150.000 PTA/mes • De 750 a 900 € • De 2.000 a 3.000 $C De 150.000 a 200.000 PTA/mes • De 900 a 1.200 € • > 3.000 $C > 200.000 PTA/mes • > 1.200 €

21. Quin percentatge representa el seu salari dins del total d'ingressos familiars?.............................................................................................................

22. Rep alguna remuneració més per treballar:fora d'hores Sí Noels dissabtes Sí Noels diumenges Sí Noels dies festius Sí No

23. Quant temps fa que treballa en aquest tipus de feina? Menys de 3 mesos entre 3 i 6 mesos Entre 6 i 12 mesos entre 1 i 2 anys

Més de 2 anys (si us plau, especifiqui quants anys): ......................................

352


SECCIÓ D: FLEXIBILITAT I ATENCIÓ ALS FILLS/ES

24. La seva experiència en el teletreball li ha permès combinar el treballremunerat amb les responsabilitats domèstiques?

Sí No

25. Qui té cura dels seus fills normalment i quan vostè treballa a casa?:

a) Mentre vostè b) Quan el fill/a c) Vacances treballa està malalt/a escolars

Vostè

La seva parella

Avis

Altres familiars

Amic/amiga

Veí/veïna

Cangur a casa

Cangur fora de casa

Guarderia

Escola

Ningú

Altres (especifiqui-ho).............................................................................................................

26. Qui té la responsabilitat a casa seva d'estar amb els fills o de tenir-ne cura? Dona tot Dona paper principal Igualment dividit Home tot Home paper principal

353

Annex 5

DIVISIÓ DE LES RESPONSABILITATS DOMÈSTIQUES DINTRE DE LA FAMÍLIA

27. Té temps lliure? Sí No

En cas afirmatiu, quant temps lliure té a la setmana?.............................................................................................................

28. Com diria que el treball domèstic es reparteix generalment a casa seva? Dona tot Dona paper principal Igualment dividit Home tot Home paper principal

30. Qui creu que té més temps lliure, vostè o la seva parella?

Vostè La seva parella

Igual

31. Quin tipus de feina fa la seva parella?.............................................................................................................

32. Quantes hores a la setmana treballa normalment la seva parella?.............................................................................................................

33. Tipus de material i infraestructura que utilitza per treballar. Tipus d'ordinador,impressora, escàner, mòdem, nombre de línies de telèfon o cable, espai habilitatper treballar..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

354


Annex 6. Exemples d'entrevistes en profunditat transcrites

QUE3 · L.C. (nutritionniste - journaliste) · Montréal

P. Quel est votre profession, quelles ont été les motivations du télétravail,pour quoi vous avez changé de travail, quel type de taches vous faits maintenant?

R. Je suis nutritionniste, j'ai un bac en nutrition et une maîtrise en nutritionet recherche. Et par ailler j'ai eu envi d'écrire, j'ai un bon français, j'aime lalittérature et l'écriture. Mais j'avais déjà écris mais très peu, et dans le cadrede ma maîtrise j'avais participé à un concours de divulgation scientifique et j'aigagné et ça a été le départ de mon occupation.

Donc j'ai un travail à temps partiel en recherche donc dans ça je n'ai pasbesoin du télétravail, sauf que je m'aperçois que ça m'aide aussi. Mais je n'auraitpas choisit de m'abonner à Internet juste pour ça. Mais par ailler j'écris, je faitde la communication scientifique, et c'est sure qu'il avait certains logiciel derecherche mes je ne me servait pas avant, et j'ai commencé par le courrierélectronique. Pour communiquer avec les gens et aussi pour envoyer mon travaille.C'était beaucoup plus simple. Et c'est effectivement cet aspect là qui est entrain de me devenir pratique. Mais aussi pour communiquer avec des gens quisont loin, pour les échanges interurbain, c'est beaucoup plus rapide et parfoispar téléphone la personne est dérangée... par contre avec le courrier la personnele reçoit le réponde quand elle peut. On l'envoi à n'importe quel heure. C'estpratique... Et dans le cas de la communication scientifique ça me vraiment aidéd'aller faire des visite sur Internet aller chercher de l'information, mais je ne faitpas beaucoup pour tout ma recherche, je suis de la vielle école, les papiers...

P. Quel type de travail vous faites normalement?

R. Où centre de recherche je suis coordinatrice de projet de rechercheclinique, donc avec l'UMEM, l'autre aspect j'écris surtout des articles devulgarisation scientifique que s'adressent à plusieurs publiques. Par fois j'écrispour des médecins, par fois pour le publique en général...

P. Et vous l'envoyez dans des publications précises, des demandes de vos clients?

R. Par exemple un des mes gros clients s'appelle l'Actualité médicale, c'est

355

Annex 6

un journal que sort une fois par semaine mais qui est pour les médecins. Tousles médecins le reçoivent automatiquement, j'écris pour ces journaux là maisje ne propose un article et l'envoyer par Internet je ne fais pas ça. Je l'envoiquand il est fini, et je vais me servir d'Internet pour chercher des informations,ou par fois je fait des interwius avec des médecins et je vais les envoyer le travailpour voir si ça correspond, en lieu d'envoyer par fax. Pour moi c'est beaucoupplus simple aussi. Pour les autres journaux sont des journaux, des jeunes parentsqui vont sortir une fois tous les deux mois...

P. Et normalement comment vous faites pour trouver sec personnes. Ce sontelles qui vous contacte, vous proposé la publication d'un article?

R. C'est très rare. C'est toujours, presque par hasard, ces ont des concoursde circonstances. Par exemple pour un magazine j'étais dans un hôpital d'enfantsoù je faisait ma maîtrise, et il y avait la directrice en chef qui voilait quelque,un médecin, pour écrire un article dans le domaine où je m'étais spécialiséealors elle m'a dit qu'elle n'avait pas le temps de s'occuper et elle m'a dit de lesappeler et parler. Alors j'ai fait ça, et puis ça a débuté comme une collaboration.Ensuite une autre fois s'était, mes amis savent que j'écris que je recherche ça,et il y a eu un qui m'a dit a quelqu'un d'autre. Par fois je suis au bon endroitau bon moment. De fois c'est aussi si j'envoi mon CV, mais ça en général çamarche pas très bien, je en fait très peu. Ça arrive quelque fois que je vais avoirun contrat, les gens vont m'appeler un an après par fois...

P. C'est vous qui marquait les objectives des choses que vous voilait fairedans le cadre du télétravail ou il y a quelqu'un qui vois demande et la il fautfaire telle là...?

R. Bon, ça aussi ça varie d'un client à l'autre, par exemple pour la revuemédicale elle veut une chronique sur la nutrition une fois par mois. Par contreje le chois des sujets des thèmes à aborder, il faut que le style correspondecomme même au journal, j'ai comme même une grande liberté en comparaisonaux autres. Par contre ils vont aussi m'envoyer sur des évènement particulièrescomme couvrir des congres, alors en ce moment ils vont m'envoyer à type dejournaliste donc là ça va êtres différent. Dans la chronique je peux donner monopinion, je peux prendre position, alors que si c'est comme journaliste il y a desrègles différentes à respecter. À ce moment là les dates de tombés sont précisesavec des délais fixés par eux.

356


Des fois les règles sont beaucoup plus rigides que ça. Par fois je ne reconnaispas mes textes. Il y a certains clients, je n'ai pas reconnu mon texte qu'ils m'ontretourné, et je ne travaille plus avec, ça ne vaut pas la penne d'accepteur, maisil y avait des règles très mes strictes. Elle m'avait donné le sujet que j'avaisaccepté, et puis je lui ai abordé et développé selon... les consignes, et elle atout modifié, elle a ajouté des choses que j'avais pas inclus... La revue a unstyle très rigide, mais malgré tout on reconnaît le style de la personne qui rédige.Dans le texte où ils ont retourné toutes les pages le style est tout le même, etles consommateurs veut ça, ils sont confiant et il le font comme ça.

P. Et est-ce que vous vous marquez les objectives? Le travail a temps partielvous offre plus ou moins sécurité ou niveau professionnel? Et le télétravail c'estpour compléter ou vous avez des objectifs à long terme sur le télétravail?

R. Une des difficultés de télétravail est de travailler toujours des chez soi.D'un côté je trouve que ça a des avantages et ça me plait bien, mais 5 jours parsemaine, et par fois 6 ou 7, c'est trop. J'ai besoin de voir des gens, d'avoir deséchanges avec d'autres personnes. Donc de travailler un peu à temps partiel surune autre endroit fixe. Ça me permet de rencontrer des gens, des changer aussiau point de vue professionnel.

Aussi le problème du télétravail, mais plutôt du travail à la pige, du travailautonome c'est un statut très très précaire, c'est difficile de se faire payer. Defois les gens disse vous avez juste à négocier vos conditions. Mais en fait lespersonnes qui peuvent négocier sont des personnes qui ont plusieurs annéesd'expérience et même à ça. Les journaux ici chez nous ils payent tard, c'estferme, ce n'est pas négociable. Et c'est difficile, quand ils changent des textesça m'impose beaucoup de travail souplementaire qui finalement n'est pas payéparce que là je suis obligé de relire, dire ça je ne suis pas d'accord, d'argumenter,et de finalement arriver à un compromis. La somme de travail que j'ai mis ladessous fait que je ne continuerai pas à travail pour se client là, parce que çavaut pas la penne, c'est pas satisfaisant à niveau professionnel, et c'est passatisfaisant au niveau client.

P. Est-ce que le travail que vous faites normalement à temps partiel il consisteà quoi?

R. Quand je travail dans le centre de recherche appartiens à un hôpital

357

Annex 6

spécialisé pour enfant, je fait la coordination des projets de recherche cliniqueque concerne à des maladies en particulière. Alors je vais faire le recrutementdes sujets, étudier s'ils sont étudiés ou pas. Après faire la coordination s'il y ades choses à préparer, le lien entre les médecins et les infirmières... Et puis deprésentation pour partager l'information avec autres partenaires des centres derecherche et faire les comptes rendus ou papiers scientifiques. Coordination dela partie labo.

C'est le directeur de la recherche qui a fait le traitement de fond pour trouverle financement pour tel o tel sujet, et moi je fais la coordination.

P. Et dans l'organisation du travail, par comparaison des deux travaux,comment vous trouvez le télétravail par rapport au travail courant?

R. Ce que m'apporte le télétravail est l'opportunité d'écrire. Ça me permetd'écrire. Mais ça ne me permet pas encore de vivre. Il faut mettre d'autres chosesà côté.

P. Les rapports sociaux, les rapports avec les collègues, la flexibilité, laresponsabilité. Quelles différences vous trouvez?

R. Le télétravail quand on travaille comme autonome a un avantage parrapport à la communication, parce que justement on peut communiquer avecles autres. J'aimerais bien qu'on fait un groupe de discussion avec d'autresnutritionnistes parce qu'il n'y a pas. Ça serait bien qu'aille un espèce de liste,parce qu'il y a une liste pour les journalistes, et je fait partie de ce groupe là.À ce moment là quand il y a quelque chose de chaud, une controverse, unepréoccupation qu'on peut partager... a ce moment là si on répond ça fait uncontacte avec les autres, ça ajoute, ça brise l'isolement.

Par ailleurs ça comme même des limites, je pense que ça remplace pas lescontactes qu'on va avoir comme par exemple au centre de recherche bon, il ya tout le temps de mini conférences, des cours informelles, minipresentation,les journaux... même s'il n'y a pas tous les chercheurs qui sont là, il y a commemême un certain nombre de chercheurs qui sont là y suivent les thèmes. Çanous fait toujours des contactes, c'est un contacte humaine aussi, et ça fait uncontacte sur les doutes..., etc.

358


P. Dans que moment vous avez décidé de faire du télétravail avant votretravail à mi-temps au après?

R. J'ai commencé a travailler à temps partiel au centre de recherche à prèsprêt au même temps que j'ai commencé à travailler comme autonome. À l'époqueje n'avais pas Internet, je ne faisait pas du télétravail. Il n'y avait pas des postesà temps complet. La situation c'est présenté en un autre moment dans unecompagnie pharmaceutique, mais dans ce moment là il aurait fallu que je renonce.Ce n'est pas vraiment le télétravail qui m'a convaincue, ça a été l'écriture. Unecertaine liberté de pensée. Quand on travaille pour un certain organisme il y aune philosophie, une pensée. Il y a des organismes où ils vont encourager larecherche personnelle, mais une entreprise pharmaceutique non... (rire).

Il y a une philosophie que va avec la privacité, l'exclusivité, il y a des intérêtfinanciers, propriété. Le choix à faire c'est parce que... même si j'avais un emploià temps plein, je crois que je continuerais à faire du télétravail, à écrire. Onpeut pas savoir... ça me serve beaucoup. C'est comme quand on fait uninvestissement. Ça donne pas grande chose, mais dans un moment donné peutarriver que un donne quelque chose... Alors on peut pas dire... je ne fait plus.

P. Est-ce que vous pouviez m'expliquer une journée courante. Commentaménagez vos temps?

R. Les deux choses se font dans des journées séparées. Quand je suis aucentre de recherche par exemple si il y a des patients qui sont là et je commencele travail à 7:30 le matin. Là il faut que je rencontre de patients, que je lereexplique de nouveau à niveau de la recherche, que j'explique à des parentsdes enfants comment ils doivent remplir les papiers. En suite il fait faire unexamen, donc je les accompagne jusqu'au labo. Et je continue aussi, partéléphone, à faire le suivi des patients qui sont arrivé la semaine précédenteet je fais les documents pour les patients qui vont venir la semaine suivante.Si il y a des problèmes je fait les appelles. À l'hôpital on travaille beaucoupavec le téléphone. Par fois si j'ai une interrogation je vais à la bibliothèque.Ça c'est une partie très importante de mon travail par rapport à la recherche.Toutes les publications scientifiques relatives à la santé sont regroupées dansune base de donnés. Tous les magazines importantes, tous les résultats desrecherches que les médecins ont publié dans des revues sont centralisés làdedans. On peut faire les recherches par sujet, par auteurs... c'est une base

359

Annex 6

de données précise et on peut s'abonner à ça. Moi je le fait toujours dèsl'hôpital.

Ça c'était les mardi et vendredi à l'hôpital. Mardi il y a des patients et levendredi il n'y a pas de patients et je prépare pour la semaines suivante.

Si non, si je suis à la maison ça dépend beaucoup, beaucoup de ce que j'aicomme contrat, qu'est-ce que j'ai comme travail. Alors l'heure de lever va varierénormément. C'est moi qui aménage mon temps sauf si je suis débordé detravail, alors à ce moment là il faut que je commence à 7:30 le matin. Je auun été très, très occupé, alors les journées commençaient très tôt le matin etfinissaient très tard les soir. Et en général j'ai vais m'arranger pour faire unepause pour aller dehors, sur l'heure de midi. Sortir pour voir un peu le soleil,parce que autrement si je ne sort pas je continu. Alors je sort et je continuejusqu'à fin d'après midi, début soir, en général je vais arrêter vers 7 heures etsi il y a beaucoup de travail je vais continuer le soir. Mais ça c'est dans lespériodes très chargés.

P. Et ça vous arrive de travailler le soir ou le week-end?

R. Oui, la fin de semaine oui, très régulièrement. Cet été j'ai travaillé presque7 jours par semaine. J'avais trop travail. J'avais accepté trop des contrats. Audébut j'avais accepté des contrats qui n'étaient pas payantes mais c'était ungros contrat et je voulait aller jusqu'au but mais en route sont arrivé des contratsplus payants et je les prenait.

P. Ça vous est arrivé de dire non à un travail?

R. Rarement, quelque fois, en faite c'était la même patronne qui m'avaitoffert un travail qui faisait pas partie de mes taches réguliers mais j'ai dit bon,c'est un travail que tu as déjà fait dans un interwiu d'un médecin qui avait pasfaire l'article lui même, et puis j'avais accepté. Et deux, trois jours après elleme dit est-ce que tu peux aller à Paris pour couvrir un congrès. Et je ne pouvaispas faire les deux, non...Alors je peux dire non dans les circonstances commeça mais difficilement.

P. Alors ça dépend vraiment de vous dans quelle heure et quel moment voustravaillez, c'est vous qui décidez le volume du travail, et vous marquez les objectifs?

360


R. Oui..., c'est à dire... Ce n'est pas bien planifié comme vous l'exprimez.Ce n'est pas comme ça. C'est difficile dire no, parce que si on dit no, on saitpas quand est-ce que la personne va nous appeler, surtout quand c'est un groscontrat et la personne qui nous l'offre c'est bien que c'est un bon contrat, ellepeut se sentir insulté, et le prochain bon contrat c'est possible qu'elle ne nousl'offre pas.

P. Ça donne alors une certaine sécurité au long de l'année?

R. Pas encore (rire), non... En fait, je suis retourné dans les études. J'ai faitma maîtrise en 93, et j'ai fini en fin 95 début 96, alors c'est récent. Je n'ai pasune longe expérience et ça a changé beaucoup, beaucoup l'année dernière. Çac'est beaucoup amélioré cette année. Mais comme là, je n'ai pas beaucoup detravail, l'année dernière c'était très tranquille.

P. Est-ce que vous avez suivi des formations particulières pour faire les chosesque vous faites comme télétravail?

R. Non. De fois je pense que je devrais faire. Il y a des choses...

P. Et est-ce que vous avez aménagé un endroit précis, un bureau?

R. Oui, oui. Ce n'était pas comme ça au début, parce que je ne savais pasquelle direction prendrait ma vie professionnelle. Mais là avec le volume que aaugmenté et tous les papier qui traînent par tout. C'était dans mon salon... Alors,oui, j'ai déménagé, j'ai pris un appartement plus grand avec une pièce où il ya que mon bureau, que des papiers... c'est très bien...

P. Et est-ce que vous disposez d'une aide technique pour les pannesinformatiques, quelqu'un qui vienne pour vous aider à réparer ça?

R. Non, j'ai eu une panne début septembre, mais comment on été encoresur la garantie alors j'ai appelé la personne qui me la vendu..., mais autrementnon, je ne sait pas que ce passerait (rire)...

P. Et vous m'avez dit que vos clients sont plus au moins les mêmes, vousavez des contrats plus ou moins constant...?

361

Annex 6

R. Oui, oui. Mon client principal ça fait deux ans que je travaille pour elle. Lesautres... ça va fluctuer. Par fois je collabore avec un journal une fois par année.Les gens vont demander des collaborations plus importantes et c'est correct.Mais ce n'est pas... En fait quand les clients sont «petits», ils offrent seulementdes petits contrats ponctuels, c'est encore moins payent, parce que ça demandeune plus grande adaptation à chaque fois pour le style, le lecteurs et tout ça...c'est plus difficile les petits contrats que avoir un patron... Même si nousdemandent des choses différentes, l'esprit c'est le même, et puis bon, c'est lamême personne ou niveau de publication...

P. Et est-ce que au niveau des situation du travail, vous avez un contrat àmi-temps, et pour le télétravail vous avez trouvez un moyen... travailler autonome,simplement comme un complément du budget familial...?

R. Je ne me suis pas enregistrée, parce que jusqu'à maintenant je ne pasvu l'avantage de faire tout ça. J'ai des contes de banque distants, j'ai des numérosde téléphone distant pour ça... mais c'est le numéro à la maison. C'est difficilede faire un budget parce que ça fluctue toujours. C'est très difficile... Dans unmoment donnée je vais le faire pour me dire, si par exemple je vais faire unmontant X par année, combien je devrait charger. Mais ça m'épuise, penser àdes choses comme ça, pour arriver à négocier un prix pour page...

P. Vous est devenue comptable, secrétaire, journaliste...?

R. Oui, (rire)... C'est le plus dur. Être comptable, marketing, c'est très dure.Je ne fais pas beaucoup marketing. Non.

P. Est-ce que vous avez un moyen pour vous maintenir informé, en contacteavec des autres personnes, les listes des discussions...?

R. Pour me garder informée, bon, j'ai suis membre de mon ordre professionnelleen tant que dietiste, donc que ça il n'y a pas des listes sur Internet... mais il ya un numéro trois fois par année qui est distribué... donc que ça me tienlégèrement informée. Autrement pour l'association des journalistes indépendantsdu Québec, il y a des listes, les gens envoi aussi du courrier. Quand il y a desévénements sociaux je vais y aller pour rencontrer des gens, pour échanger, puisaussi parce que au niveau social les partenaires c'est important des rencontrerles gens, mais aussi parce que je crois que on peut apprendre quelque chose,

362


faire un contacte que pourra me présenter à quelqu'un d'autre... On ne saitpas... Et je participe à l'association des communicateurs scientifiques. C'est lamême chose, de fois c'est des contactes. On ne sait pas si va donner... On nepeut faire seulement les choses que ont est sur que vont donner quelque chose.

P. Est-ce que vous avez des contactes personnelles avec vos clients. Vousles contactez personnellement, ou c'est toujours à distance?

R. Par exemple mon actuelle cliente, c'est la seule que j'ai rencontrée avantavoir du travail. Je l'ai rencontré de visite, après ça a été par téléphone, par faxou par e-mail. On se voit à l'occasion deux ou trois fois par année. Il y a un autreclient que j'ai eu pendant long temps qu'il m'a envoyé une invitation pour lesalon du livre et c'est là que je l'ai rencontré. Autrement je ne l'avais jamais vu.Puis là la dernière cliente que j'ai eu non, je ne le jamais vu et je ne la verraijamais.Non, les contrats sont finies, et les contactes se font par fax, et par courrierélectronique, c'est tout.

P. Et est-ce que vous considérez que le budget que vous réunissez à partirdu télétravail uniquement, peut devenir un salaire fixe, plus ou moins intéressant?

R. Je ne sais pas... Pour le moment il n'est pas... Et ça fluctue beaucoup,beaucoup d'un mois à l'autre. Et puis il n'y a pas un client non plus qui payeavec la même régularité. Il y a des gens qui payent très régulièrement, il y desgens dont on attends, on attends... Et je ne sais pas... Je sais qu'il y a de gensqui sont capables... Justement dans une des réunions de l'association descommunicateurs scientifiques il y a un ga qui disait qu'il est capable de vivreuniquement de ça. Sauf qu'il écrit comme communicateur scientifique... maisil s'est adapté. Il va louer son savoir à des compagnies pharmaceutiques quivont l'informer de tel ou telle choses alors, c'est lui qui fait les tarifes à cemoment là. Parce que d'après lui, c'est très difficile de fixer les tarifes pour queça soit rémunérateur, dans les revues, les journaux. Dans les journaux je penseque les personnes qui sont là, qui travaillent comme à temps plein, c'est différent.

P. Il y a vraiment des journalistes qui sont toujours à la pige?

R. Oui, je pense que sont capables de faire un revenu. Ça dépend pour quion travaille, quel réputation on a, il y ad es gens qui sont plus batailleurs, et

363

Annex 6

d'autres qui sont plus habiles pour négocier les tarifes. Moi je ne suis pas trèsbonne pour ça...

P. Est-ce que dans les travaux que vous faites, vous considérez que vous faitdu télétravail?

R. Oui, mais c'est une définition que je n'avais pas entendu avant maiseffectivement. Auparavant, je parle plus de travail à la pige ou travail autonome.Mais, oui, c'est du télétravail tandis que je travaille à distance que je... Oui.

P. Quel sont les avantage et les inconvénients que le télétravail vous apporte?

R. Bon, sont des choses que j'ai déjà signalées, en tout cas, l'isolement...Par fois ça a du bon, parce que... Ça dépend vraiment de la journée parce queça varie d'une journée à l'autre. Par fois c'est un avantage, par fois c'est uninconvénient (rire). Dépend aussi du fait... mais ça c'est plus du travail autonome,de pas avoir de secrétaire et tout ça. Le téléphone et tout ça quand on est entrain de rédiger un texte que... c'est très difficile de changer, de parler avec unclient et écrire pour un autre.Mais tout ça c'est du à la... Un des gros désavantages du télétravail ou du travailautonome c'est la précarité, ce besoin de savoir si les clients vont continuer ànous donner du travail, est-ce qu'il sont pas trouvé quelqu'un d'autre. Pour desraisons que sont indépendantes de nous...Autrement... L'avantage de pouvoir aménager son temps, de... Grosso modo, çame plait asses d'avoir des périodes de l'année où je travail beaucoup, beaucoup,et d'autres périodes où c'est beaucoup plus relaxe. Ça me plait, sauf que commeje vous ai dit c'est trop. Je travaille les soirs, la fine semaine, tous les jours.C'était trop, mais je n'avais le choix, et il aurait fallu que je refuse des contratsparce que autrement je n'avais pas le choix.Ces extrêmes là c'est trop mais une alternance, c'est bien... Si on savait quandest-ce que ça va reprendre...

P. Est-ce que vous changeriez, et laisseriez de faire du télétravail au cas ouvous trouveriez un autre emploi?

R. Ça dépendrait... Ça reste encore une question parce que ça ne fait pastant des ans que je le fais que je ne sais pas... De fois je me dis que je ne suispas certaine que je serai capable de tenir toujours cette précarité là. Je n'ai pas

364


encore trouvé la fréquence, et ça dépend du type de travaille qu'on m'offre. Est-ce que je serait capable de m'adapter, est-ce que j'aurais une certaine liberté,est-ce que je pourrais avoir des initiatives ou non...

P. Le fait de télétravailleur vous donne des avantages au niveau professionnelpour pouvoir écrire, et au même temps faire d'autres choses qui vous plaisent,avoir du temps livre... Vous priorisiez ça sur un travail plus fixe, plus...?

R. Mais je n'ai pas encore... pour l'instant oui, mais je ne suis pas certaineencore que à long terme ça va me convenir. Parce que ça prenne beaucoup santépour faire ça et je ne suis pas certaine d'être capable de maintenir ce rythmelà. Ça dépend comment ça va développer dans les prochains moins, les prochainesannées. C'est ça.

Et au même temps au Québec, tantôt les distances sont grandes, il n'y a pasautant d'opportunités, il n'y a pas autant des choses qu'on peut faire. Le marchéest saturé.

Dans l'écriture... il n'y a pas besoin d'autant. Il n'y a pas autant des possibilitéssi on veut développer là, on dira qu'il faut conquérir... Le marché est petit...

P. Et par rapport à des question beaucoup plus pratiques, la maison, lestaches domestiques. Quel responsabilité vous avez dans les taches domestiques...?

R. Je n'ai pas des enfants, je suis seule. Alors je suis responsable de tout.

P. Le télétravail vous offre ces possibilités d'aménager un peu vos temps parrapport aux taches domestiques?

R. Oui, mais on peut laisser. Est-ce que c'est différent pour une personnequi est dehors? Je ne sais pas. Tandis que mon bureau est dans une piècedistante...

Pendant que je travaille ça m'arrive, à la place d'aller faire une pause café,dire bon je vais faire un lavage au même temps... oui. Ça m'arrive de faire deschoses comme ça.

365

Annex 6

En fait je vais faire les courses justement pour briser la journée. Parce quede fois je me dise je vais finir à 4 heures, j'y vais y aller, sauf que si mon travailil est pas fini à 4 heures, c'est sure que j'aille...

Alors se mieux de prendre le temps, savoir qu’est-ce que je vais faire aussi.Mais ça ne marche pas toujours. Je vais aller me baigner sur l'heure de midi,je vais aller faire un tour en vélo à l'été. Ça brise la journée et c'est bien.

P. Et dans la journée que vous fait du télétravail vous essayez d'avoir unemploi du temps précis ou bien ça dépend du travail?

R. Ça dépend du travail. Ça dépend, si ce n'est pas fini je continue... Engénéral je fait de mettre au travail au matin, même si de fois est beaucoup plusdifficile, et je me dit de faire toutes les parties du travail mon intéressantes, leslettres, des choses comme ça...

P. Et ça vous arrive de dire bon il faut que j'arrête, que je prendre du tempslivre, pour loisir...?

R. Cet été non (rire), c'était épouvantable !!! Je faisant 7 jours, fin semaines...Vraiment je manquais de temps livre. Je ne voyais plus personne, je travaillais...Et maintenant ça va mieux, mais on a moins d'argent... (rire). Ça dépend toujoursde la date de tombé, quand est-ce qu'il faut finir...

Pendant tout cet été j'avais l'impression d'être en retard et je n'étais pascapable de rattraper mon retard et j'étais toujours, toujours, toujours, en retard.Jusqu'à en septembre, je n'ai pas vu le mois septembre. Je n'étais pas capablede dire en fin je suis à jour et il faut que je planifie à venir. J'avais toujoursquelque chose en train de faire.

P. Et est-ce que vous étais satisfaite de cette façon de travailler?

R. Jusqu'à maintenant oui. J'ai trouvé des façons justement en brisant lajournée comme ça, ça a été une grande amélioration. Et de fois aussi je me ditil faut que j'aille à voir des gens, il faut que j'appelle des gens, que je sorte àl'extérieur parce que si non... C'est sure qu'il y a la communication par Internet,par téléphone mais ce n'est pas pareil, on est toujours devant l'écran. Ce n'estpas le même environnement.

366


Et je n'ai pas trouvé encore la méthode pour aménager, planifier, l'uniquechose à faire est ne pas accepter un contrat qui n'est pas payant. A ce momentje suis pris avec, et je ne termine, et si il y a une chose plus intéressante quise pressente je vais le faire, et au même temps si quelqu'un me montre quelquechose qui est vraiment pas intéressante je ne le prends pas parce que je me ditque le temps que je vais prendre pour faire ça, ça va prendre la place de quelquechose plus intéressante. Mais à travers ça je fais aussi du bénévole, parce queen science est courrant. Tu as de conférences et il ne paye pas. Est c'est beaucoupde travail, préparer, présenter, faire les diapos, écrire le texte. C'est beaucoup,beaucoup travail.

P. Ça fait partie aussi de vos loisir en derrière moment?

R. Non, ce n'est pas du loisir. Pour moi c'est vraiment, vraiment un travail.Ça demande une préparation très consciencieuse. En plus c'est un travailspécialisé. Ce n'est pas... donc que je me dit oui... Le gens dît que c'est unprestige qui va arriver, mais je ne suis pas d'accord, ce n'est pas une raison. Lesgens pensent que les personnes qui sont sur la recherche ont plus s'argent etmoi je ne suis pas d'accord, c'est presque de l'exploitation.

P. Et vous trouvez que le fait de faire ce travail à la maison, et de ne pas êtredans un cabinet ou dans une équipe de recherche, fait que ce travail soit moinsvalorisé?

R. Non, non, pas spécialement. Ce n'est pas la même chose, c'est sur quepour des chercheurs c'est qui est important est ce qui est publié dans les vraisjournaux. Mais ça c'est pas un travail qui est payé... Donc ça n'a rien à voir,mais non. Je ne dirais pas que c'est moins valorisé, je dirais que c'est moinspayé. Par exemple si j'avais à écrire, par exemple dans un centre de recherches'il y avait une espèce de journal ou périodique qui sortait, je suis certaine quiserait mieux payé.

P. Est-ce que le fait de télétravail vous apporte d'autres problèmes pluscompliqués que dans la vie normale avec un travail courrant?

R. Ce n'est pas sure. C'est facile. Mais au même temps il y a des travaux quine sont pas bon non plus pour la santé mentale, c'est très stressé, le travailn'est pas valorisé, les gens toujours se plaident, quand ils sont contents de

367

Annex 6

quelque chose ils ne le dissent pas nécessairement non plus. Par fois il y a destensions au niveau interpersonnel. Mais je pense qu'il faut être réaliste et planifierson temps pour s'aménager un minimum d'échanges formels et informels. Allervoir des gens, et il faut qu'on le prévoit d'avance. Autrement, oui, je pense quela forme de travail c'est très difficile.

Si je laisse passer la journée, j'ai presque pas mangé, je travail toute lasoirée. Et la petite promenade entre le bureau, le métro, la maison peut avoirun effet positive, et je pense qu'il faut remplacer ça par des activités qui... Jene pourrait pas dire carement oui c'est pire, oui non c'est mieux. C'est sure queça varie d'une personne à une autre.

P. Vous pensez que le fait d'être à distance, de ne pas avoir des rapportsdirectes avec un patron, dans un bureau, un centre de recherche, etc. offre despossibilités pareilles aux hommes et aux femmes. Est-ce que le télétravail offreune possibilité d'égalité des chances pour les hommes et les femmes qui sontdans le domaine?

R. Je ne suis pas sure de ça. Je pense encore en journalisme et ça. Il y a desexemples des journalistes que travaillent en télévision, et l'homme monte plusque la femme. Je pense que peut être c'est dure de dire ça, mais qu'est-ce qu'onfait quand ont a des enfant et que on voit que notre place est remplacée pourquelqu'un d'autre, au quand on est malade et qu'il faut respecter certaines datesde tombée.

Mais je pense que les femmes, d'une façon générale, on a de la misère ànégocier. Moi j'ai de la misère à négocier, j'ai de la misère à dire, cette conditionlà ne me convient pas. J’ai l'impression que les hommes sont mieux armés pourfaire ça. Je pense que c'est un question d'apprentissage. On a pas été élevéespour négocier, pour demander, ou moins pour demander.

Surtout pour les femmes qui veulent avoir une famille, je ne pense pas queça représente un avantage, au contraire il n'y a pas des syndicats. Il n'y a rienque les protége, il a rien que les garanti. Il n'y pas de contrôle, je rien signeavec les clients...

P. Vous n'avez pas des papiers, vous ne signez pas des documents sur Internetpar e-mail?

368


R. Non, non. En faite la dernière cliente que j'ai eu, elle m'a dit «je te faitune offre officielle que je t'envoi par fax», là-dessous c'était pas marqué lestarifes au foyer, et surtout ce n'était pas marqué qu'elle m'obligé a renoncer àmes droits d'auteur. Ça et d'autres rémunérations additionnelles j'ai eu ça unefois que le travail a été terminé. J'ai eu le contrat à la fin, comme quoi...

P. Et comment vous faites pour vous faire payer, vous étés arrivez à un accord?

R. Mais c'est toujours des ententes verbales. Bon des fois quand sont desclients comme l'actuel magazine, je ne demande rien, je fait confiance et unefois que c'est fait j'envoi ma facture et puis il paye très rapidement. Donc queje... c'est comme ça. Mais même quand je suis allée à Paris, c'est tout lesdépenses remboursées, c'est très différent que toutes les dépenses payées, parcequ'il faut payer d'abord. Et pour ça il y a rien, pas de papiers. Et je n'étais paspayé pour ça tant que je n'avais pas sortie le papier. Mais au même temps jen'avais pas de raisons pour me méfier de ce client là.

Mais autrement non, c'est presque toujours des ententes verbales. Même quandtu as un papier écrit ils envoi ça quand l'article est écrit. Ils font ça avec tous lespigistes. Alors on ne voit pas les contrats avant. Il faut avoir de la confiance.

Au même temps, avec les autres je n'ai pas des papiers et avec l'entente çace fait sans problèmes.

ARD4 · J. G. (photographe) · Annonay

P. Quel est votre travail? Quoi vous faites? Dans quelles conditions (salarié,autonome)?

R. J'ai ma propre entreprise. C'est une société. Je suis le gèrent, je suis toutseul, je n'ai pas des salariés. Je suis photographe de formation. Donc que photoindustrielle, publicitaire. Uniquement pour les entreprises, pour les plaquettesde publicité des entreprises. Egalement pour les agences. Donc je suis photographedepuis plus de 25 ans. Je commence à avoir de l'expérience... (rires).

Ensuite c'est métier est un peu nouveau parce qu'au début des années 90,est arrivé sur le marché des appareils photonumeriques, des logiciels de traitement

369

Annex 6

des images... donc ont été obligés de passer en informatique. Donc un grandnombre de photographe n'ont pas voulu faire le pas, sont restés traditionnelmais aujourd'hui on s'aperçoit que tout le monde doit passer parce que l'imagene se change que sur la forme de pixel. Il n'y pratiquement plus support papier,l'image se promène de façon virtuelle.

P. Quelles ont été les motivations, les atouts pour travailler à distance?

R: La possibilité de s'ouvrir. D'ouvrir la clientèle à l'étranger notamment. Maismoi c'est uniquement à travers Internet, je ne veux pas travailler par Minitel.C'est uniquement par réseau Internet. Donc pour pouvoir toucher, je me suisfait un site Internet, et grâce à ça j'ai des gens que me commandent des travauxà l'étranger.

P. Vous avez des clients par tout dans le monde?

R. Non, non, ça va doucement. J'ai des clients en Allemagne, parce que jeparle bien l'Allemand, et je des clients à la Polynésie française, à la Martinique,et des gens qui consultent mon site, qu'ont besoin d'une image que ne peuventpas faire chez eux, parce qu'ils n'ont pas le photographe, il n'y a pas le sujetchez eux, parce que ce n'est pas le même paysage, etc. Donc on se contactepar e-mail et font la commande. On recontacte par téléphone, je fais le travailet je l'envoi par Internet...

P. Et au niveau aux caractéristiques du travail, le télétravail, vous trouvezque vous avez plus de clientèle grâce à l'Internet?

R. C'est en plus. Si j'avais pas fait ça j'aurais pas tous ces clients. J'aurais toujoursma clientèle habituelle, j'aurais des nouveaux clients ici mais Internet ça donne uneouverture. Automatiquement ont va toucher des milliers de personnes...

P. Et par rapport au travail que vous avez fait précédemment, vous trouvezque c'est plus intéressant, dans tous les niveaux, professionnel, économique,social...?

R. Ah oui! Il fait passionner... Quand ça te plaît, de travailler avec lesordinateurs. L'informatique... Moi ça me plaît, donc que ça me passionne encoreplus. C'est un outil fabulez.

370


Au niveau chiffre d'affaires c'est bien aussi, parce que ça génère un chiffred'affaire.

Au niveau de la gestion on s'entend aussi, puisque c'est un genre de travailqu'ont peut faire à n'importe quelle heure, on n'est pas bloqué dans des horaires...Déjà que moi, traditionnellement j'ai jamais bloqué dans les horaires, je travaillaisquand je voilais, donc ça me convient très bien. J'aimerais bien que ça prenneplus d'ampleur et que je puisse travailler directement de chez moi, c'est unavantage, et n'avoir pas besoin de venir ici.

P. Parce que maintenant, vous travaillez ici dans la pépinière, vous louezl'espace?

R. Oui, voilà.

P. Et pour quoi vous n'êtes pas chez vous?

R. Parce que j'ai comme même une clientèle qui vient me voir. Tout ce queje photographie il faut le livrer. Donc il faut que les gens puissent venir, que çasoit pratique. Lors que chez-moi j'habite un peu en dehors, j'habite dans lacampagne, ça serait peut être plus problématique de gérer les échanges. Paspour le télétravail, pour le travail normal.

P. Parce qu'au niveau technique, vous avez toujours l'équipement chez vouspour continuer à travailler dés chez vous?

R. J'ai essaye de tout faire ici, de faire une rupture avec chez-moi.

Parce que un des problèmes que je trouve dans le télétravail c'est la gestiondu temps et de séparer la vie personnelle maison-famille, avec la vie professionnelle.J'imagine à avoir du mal à se déconnecter de l'ordinateur en étant à la maison.C'est le problème du travail à la maison.

J'aime bien quand je suis ici parce que je suis tranquille, et je suis dans monunivers de travail. Quand je sorts d'ici c'est autre chose, c'est la famille.

P. Et ça vous arrive de travailler dans les week-ends, ou la nuit jusqu'à tard?

371

Annex 6

R. Ça arrive. Quand il y a une demande pressente. C'est un travail à "domicile",de fois il y a des semaines où j'ai rien à faire et des fois des semaines où je vaistravailler 14, 15 h. Tous les jours, tous les jours...

S'il y a un reportage en samedi, mais jamais en dimanche.

Si non, j'ai mes week-ends. J'essaye de tout faire dans la semaine. Je préfèretravailler plus tard dans la semaine mais pas le samedi.

P. Vous arrivez à savoir combien d'heures vous travaillez par semaine?

R. En moyenne minimum 50 heures.

P. Et par rapport à la famille?

R. Elle est habituée (rires...)

P. Vous rentrez chaque jour à la maison, quand vous travaillez jusqu'à tard le soir?

R. Oui, oui (rire). Je m'oblige à rentrer. J'habite dans une zone complètementisolée. J'habite dans une maison en campagne, à 25 km d'ici. Donc quand jesuis chez moi je suis complètement déconnecté, je suis dans la nature, j'ai desanimaux. C'est une vie différente.C'est vrai que j'ai deux types de vie.

P. Au niveau de formation pour commencer, vous étiez photographe, pourpasser à l'informatique dans un certain moment et les logiciels, mais maintenantpour la formation continue... Vous avez eu besoin...

R. Je suis entièrement autodidacte. C'est à dire que sauf le temps deformation pour mon métier, après l'évolution de mon métier j'ai tout apprismoi-même. Ça m'intéresse donc j'ai acheté un premier ordinateur il y a presquedix ans et je ne connaissais rien. J'ai passé des nuits avec les bouquins, àacheter des livres spécialisés, à parler avec des gens qui on avait déjà. Depuis...on apprend comme ça.

Je pense que quand ont est passionné ont apprend facilement...

P. Et quel est l'équipement que vous avez actuellement?

372


R. Je suis tout équipé avec du système Mac Appel, uniquement parce quedans la chaîne graphique c'est l'ordinateur le plus utilisé. Les PC ont les trouvesmoins dans le milieu de l'image. Donc qu'avec un Mac ont a plus de facilitéd'échange des données avec les imprimeurs, les agences, donc ça n'a tellementrapport avec Internet maintenant, mais pour les échanges en disquette, disquedure, scanner, est plus facile...

P. Et vous êtes en réseau avec d'autres ordinateurs...?

R. Voilà, tout est en réseau, avec les imprimantes en couler, qualité photo,c'est la sublimation technique, c'est du jet d'encre, du noir et blanc. Tout esten réseau, le scanner, tout...

P. Et l'investissement...?

R. C'est un investissement progressif. Au début j'avais un ordinateur, avecune petite imprimante, et puis après toujours plus...

P. Vous êtes obligé de commander des travaux ailleurs, dans d'autresmagasins spécialisés?

R. Oui, je fais de la subtraitance. En développement des pellicules surtout,ça je ne le fais pas. Je n'ai pas de laboratoire, donc j'envoie mes filmes àdévelopper dans un laboratoire à Lyon, un laboratoire professionnel, je les maisle soir ici dans une boîte s'est ramassé la nuit et c'est livré le lendemain matin.Donc dans la nuit c'est développé et en suite j'ai mes pellicules, je les scannée,et je travail...

Ça va vite. C'est un système de ramassage au niveau professionnel uniquement.Il faut justifier certain chiffre d'affaires pour avoir le ramassage.

P. Et par exemple, au niveau de la situation du travail, vous étiez Freelance,salarié...?

R. J'ai une société, je suis travailler indépendant. C'est à dire, je n'ai pas desalaire c'est le bénéfice à la fin d'année qui est mon salaire. Donc je prendstous les mois de l'argent, quand il y a, et à la fin de l'année je remets lesbénéfices...

373

Annex 6

P. Est-ce que vous avez droit à des congés de maladies, vacances, etc.?

R. Non, je suis ma propre entreprise. C'est une société qui s'appelle EURL (SRL)où j'ai la totalité des parts. Je suis tout seul. Par contre quand ont est seul on estpas salarié, dans une EURL, on a le même statu qu'un travailler indépendant, qu'unartisan. Donc que je cotise. Il y a des cotisations obligatoires au service de Sécuritésociale, de retraite et tout. Quand je suis en arrêt maladie j'ai des remboursementsde la Sécurité sociale. Par contre, je cotise à part pour ma retraite, pour avoir unemeilleure retraite et pour avoir aussi des indemnités journalières quand je suismalade. Ça sont des assurances privées. Des mutuelles en plus. Trop de charges.

P. Et alors si on compte pas sur le travail qui était classique, si on parle quedu télétravail, du chiffre d'affaires que vous faites, vous pensez que vous pourriezvivre avec ça?

R. Non, pas encore, on commence. C'est un début, il fait juste deux ou troisans que ça fonctionne bien l'Internet. On a l'outil, mais il est tout récent doncque c'est un dixième de mon chiffre d'affaires. Mais ça demande qu'à sedévelopper. Je pense que ça va se développer très vite. Il va avoir des annéeschargées à ça, il y aura une explosion des transmissions par Internet.

P. Et au niveau technique des communications, vous avez eu des problèmespour avoir le réseau numeris ou vous trouvez qu'il a des moments où c'est bloqué?

R. C'est vrai que le tuios sont trop petit!!! (rire) Il y a des moment ou ça nepasse pas bien, surtout les images.

Le soir aussi. Il y a le problème lors que les Américains se lèvent et commencentà se connecter ce n'est pas l'heure...

P. Vous trouvez que normalement dans un contexte de travailleur indépendantc'est possible rester dans cette situation de télétravail, même s'il y a d'autresopportunités dans une entreprise?

R. Je ne crois pas, quand un est indépendant... j'ai toujours été indépendant,je ne supporterais pas d'entrer dans une entreprise, et voir les gens pour mecommander des choses. C'est tout un état d'esprit, je pense que le télétravailaussi c'est fait pour des gens indépendantes, savoir gérer...

374


Je ne pourrais pas, les horaires d'une entreprise, les petites choses...

P. Et vous connaissez d'autres télétravailleurs et restez en contacte?

R. Pas dans la photo, dans le monde du graphisme, dans le dessin, et puisdans les traductions aussi. Ce sont des collègues de travail, dans la traduction...Et on va peut être se lancer dans un site de traduction ensemble. Ma femmeest allemande. Elle est trilingue (angles, allemand, français) donc elle a l'envide développer un petit site de traduction sur Internet. Mais ça c'est un truc quedémarre tout doucement, avec les entreprises avec lesquelles je travail en photoont peut commencer, sont des contactes.

P. Et comment vous faites pour contacter des clients des temps en tempsvous avez un contacte personnel. Ou vous arrangez le contrat par e-mail, commentvous faites?

R. Pour trouver des nouveaux clients il y a le site Internet, et ensuite se sontles échanges de courrier électronique de temps en temps. Pour les clients quej'ai déjà eu j'envoie un petit e-mail pour savoir s'ils n'ont pas besoin de moi.

P. Et ne ressentez pas qu'il i y a un petit problème au niveau des mentalités,un peu peur du contrôle...

R: Oui, surtout dans le payement électronique. Il y a beaucoup des gens quihésite encore à donner leur numéro de carte bleu sur Internet.

P. Vous faites payer par Internet aussi?

R. Ça dépend, de fois c'est par carte bleu, de fois par cheque ou des envoiscontre remboursement. Il y plusieurs méthodes. Il peut avoir un contacte parInternet, un envoi des photos par la poste, si c'est trop volumineux, ou on envoiles photos par e-mail, et un paiement par carte, ou par cheque après... ça dépenddes clients.

P. Et ça vous arrive de jamais avoir vu aux clients?

R. Ah! Oui, sur Internet je ne les connais pas. Il manque un peu le contacteavec les gens mais... C'est drôle parce que le contacte dans les e-mails c'est

375

Annex 6

très convivial, ont a l'impression de comprendre les gens, on a envi de lesrencontrer. Alors de fois on se donne rendez-vous pour pouvoir se rencontrerdans un salon international, par exemple, pour un grand salon les étrangersviennent... donc pour quoi pas une visioconférence!

Mais je n'ai pas besoin.

P. Et par exemple, au niveau du travail, vous pensez que dans le télétravailc'est possible avoir une vision à moyen terme, ou le volume il varie beaucouppar rapport aux époques. Il est possible faire une prévision à moyen terme?

R. Non, pas dans ma profession, mais il y a été comme ça toujours, ça soitdans le travail traditionnel ou non. Les besoins des clients sont vraiment ponctuels.J'ai jamais, par contre à d'autres industrielles qui se ventent d'avoir trois moisou quatre mois d'avance, moi, j'ai une semaine, deux semaines d'avance. Jemarche toujours comme ça, je me lève et je regarde. Je ne sais pas qu'est-ceque je vais avoir le soir...

R. Et les délais pour rendre les travaux?

P. Ça c'est claire, urgent toujours urgent (rires...). Dans l'image c'est toujoursurgent. Les gens s'aperçoit qu'ils ont besoin d'une image à dernière minute, çatoujours!

P. Par rapport à votre travail, vous trouvez que vous avez assez de travailbeaucoup, pas assez?

R. Il y a des périodes où j'ai beaucoup et des périodes où je n'ai pas assez.Ce n'est pas assez régulier. Dans la photographie c'est toujours comme ça. Cen'est pas assez régulier. On ne peut pas comparer les chiffres d'affaires du mêmemois d'une année sur une autre. Je ne peux pas faire des prévisions sur desmois. Par exemple je dois me faire une opération de genou. Je ne sais pas quandest-ce que je pourrai la faire, j'arrive pas à choisir une date parce que je ne saispas quand j'aurai peu de travail. Je vais choisir une date par hasard et je vaisêtre à l'hôpital. On peu pas prévoir.

P. C'est quelque chose de très flexible?

376


R. Ça suffi que je sois à l'hôpital deux jours pour qu'il arrive le gros travailque j'attends depuis trois mois.

P. Et sont des boites, ou des clients indépendants?

R. Des collectivités locales, des grosses boîtes industrielles, c'est pareil, lesgens n'ont pas encore l'habitude de travailler avec Internet et chercher l'informationeux-mêmes, et chercher un fournisseur chez Internet. Ce n'est pas les EEUU.En Espagne j'imagine que doit être pareil. Vous étiez encore plus en arrière auniveau de la mentalité...

Ici dans la pépinière il y a un secrétariat commun pour toutes les entreprises.Il y a trois secrétaires pour 35 entreprises. Donc qu'elles gèrent les appellestéléphoniques. Quand ont s'absente on balance avec un transfert d'appel surle secrétariat commun, et elles font la gestion d'agenda, elles répondent, quandont arrive on a des cassiers on prend les notes. Et ça marche très bien, ellessont formées pour ça... Petit à petit va se développer.

P. Vous trouve que les taches que vous faites dans votre travail sont simplesou complexes, il faut bien maîtriser?

R. Il faut bien maîtriser. Beaucoup d'expérience, je pense. Dans mon niveau,c'est simple pour moi, parce que je maîtrise bien. Les stagiaires voient lesdifficultés, ils sont dépasses. C'est l'expérience. Ce sont les années de photo,les problèmes, les petits trucs. Utiliser les logiciels comme Photoshop, c'est del'expérience. C'est un outil fabuleux quand on le maîtrise bien.

P. Et pour les avantages et les inconvénients du télétravail par rapport à untravail comme vous avez fait jusqu'à maintenant? Vous trouvez que c'est possibleenvisager le futur comme ça?

R. Il n'y a pas des problèmes, mais il y a toujours des choses qu'il faudra voirensemble. Il faudra toujours se rencontrer entre les gens. On ne peut pas imaginerqu'ensuite on sera chacun dans sa cellule avec son ordinateur et que tout lemonde va travailler comme ça. Dans certains milieux c'est possible. J'imagineaux EEUU les gens que s'occupe que du financier ou des bourses, il peut trèsbien s'enfermer chacun avec son ordinateur. Mai j'ai comme même besoin d'uncontacte, j'ai suis dans un métier de création d'image, donc il n'y a pas que le...

377

Annex 6

L'image il faut pouvoir l'expliquer autrement aussi que par un e-mail. Jetrouve qu'il faut qu'on puisse se rencontrer.

Si ça devait se développer comme activité principale, je veux vraiment queje puisse comme même rencontrer les gens. J'ai un métier où je pourrai travailler100% comme ça, mais c'est en plus. C'est pratique. Vous avez qu'à regarderaujourd'hui le nouveau Mac qu'il vient de sortir il n'y a même plus de lecteurde disquette. Il y a juste un lecteur de Cd. Ça veut dire que maintenant onsuppose que tout ce on envoyait par disquette on l'enviera qu'avec Internet. Unordinateur qui est fait pour Internet, alors il n'y pas des raisons pour qu'on metteun lecteur disquette, c'est dépassé, c'est déjà un outil obsolète. Il est orientépour le réseau Internet. Le transfert de données, tout ce qui sera léger, passerapar le réseau, le reste ça passera sur des Cds.

P. Par rapport à vos taches familiales, vos temps livre, les vacances, la famille,le télétravail il vous serve à gérer le temps, pouvoir choisir les vacances, etc.?

R. Ah! Oui, je choisis mes vacances, mais c'est quand les entreprises sontfermées. C'est automatique... Quand elles sont fermées je n'ai plus travail, doncque je peux partir en vacances.

P. Vous avez pas besoin de dire à quelqu'un: «non, maintenant je suis envacances»?

R. Non, ça je ne peux pas. Je le fais comme même. Malgré tout j'arrive àgérer ma famille et avoir du temps livre. L'avantage quand on est indépendantc'est qu'il y a les grandes vacances mais aussi ces petits week-ends de troisjours, quatre jours. Je peux prendre une journée comme ça. Ça suffi que jem'organise dans mon travail. Donc que j'arrive à prendre pas mal de jours decongé comme même. Je choisis s'il fait beau, et je veux partir trois jours. Avecaussi l'ordinateur, le téléphone portable, on arrive à être loin et à continuer àtravailler comme même. Ça c'est très agréable. Parce que souvent le «travail»,c'est quoi? On n'est pas rentable huit heures par jours, on est huit heures dansun immeuble et on est rentable environ 1 heure ou deux dans cette journée.Donc cette heure on peut la faire n'importe où. On peut la traiter par téléphone,par Internet, par modem, ça c'est une question de s'organiser, organisation deson temps. Donc ce sont des outils qui vont aider aux gens à mieux organiserleurs horaires.

378


P. Mais en même temps le chois peut être faite par une question d'améliorerla qualité de vie, à la campagne, mais en même temps je me demande s'il n'ya pas un danger au niveau de travailler chaque fois plus, de pas dire non, dansun certain moment, et dans certains types de télétravail (par exemple lapermanence téléphonique ou les centrales de réservation) être toujours à côtédu téléphone parce qu'il va sonner tout le temps.

R. Ça c'est le danger de travailler à la maison déjà. Même si ce n'est pasen télétravail. Déjà de travailler chez soi, d'habiter le même endroit, il n'ya pas la coupure des horaires. Les gens téléphone, c'est le téléphone commun,les gens peuvent appeler quand tu es en train de manger, le soir. Donc çac'est un danger. Le télétravail ne fera qu'amplifier tout ça. Il y a une solution,c'est planification. Mais se sont de choses tellement nouvelles. Les gens quifont ça se passionnent un petit peu pour l'ordinateur, ce type de travail, ilsne comptent pas les heures. C'est pareil avec la photo numérique. Elle aouvert les possibilités de création mais ça n'a pas du tout amélioré larentabilité parce que sur une même image on va travailler quatre ou cinqfois plus de temps pour la vendre au même prix. Le temps qu'on passe onpourra jamais le facturer parce qu'on passe des heures et des heures devantla machine.

C'est un chois. Le début c'est comme ça. Après on gère ça. Au début lesgens sont bien contents de pouvoir se servir de ces outils, après on commenceà savoir gérer. Moi j'arrive bien, on apprend à gérer le temps qu'il faut passersur une image. Il y a une limite, où il faut s'arrêter. Après il vaut pas la pennede venir travailler... c'est trop cher (rire)

Le risque c'est de rester plus tard le soir, parce qu'on a pas fini.

P. Vous est satisfait de votre organisation?

R. Oui, ça va. Je ne vois pas pour quoi ne pas être satisfaite. C'est bien, çase passe bien.

P. Vous avez aperçu un changement?

R. J'aperçois des ouvertures pour plus tard. Ça va être de plus en plusagréable. On va se libérer du temps, c'est sur... Dans un premier moment on

379

Annex 6

perd du temps mais je pense que dans une deuxième étape on va pouvoir mieuxgérer ce temps libérée du travail.

P. Par rapport au milieu social, la famille, les amis, est-ce qu'ils arrivent àcomprendre le type de travail que vous faites, le valoriser?

R. J'ai beaucoup d'amis que quand ils viennent et je les montre qu'est-ceque je fais, ils sont étonnés, ils aimeraient faire la même chose, qu'est-ce quej'ai de la chance, etc.

Mais c'est parce qu'ils savent pas le temps que je passe (rire). Mais pour euxl'aspect extérieur c'est d'avoir de la chance pour travailler comme ça.

Ce sont les gens salariés, qui viennent voir un indépendant. Dans tous lesdomaines c'est comme ça. Le salarié c'est un peu frustré, quand il voitl'indépendant qui fait ce qu'il veut... Je gère totalement la journée comme jeveux. Et ça donne l'envie de faire la même chose, parce qu'eux sont dans unhoraire. C'est un choix de vie, eh!.

Par contre les gens comprend bien l'intérêt qu'ont peut avoir. Ils voient deschoses concrètes, des photos, ça marche, et ils paient. C'est dur d'expliquer àquelqu'un que une image peut être créée... je peux photographier quelque choseavec un appareil numérique, je le rends à l'ordinateur, je l'envoi par Internet,l'image elle a jamais existé. Il a jamais eu photo papier, on la jamais vu, on lavu que sur un écran, elle est partie sur un autre écran, et delà elle va êtrerécupérée, et elle va être imprimée dans un livre, un magazine, elle n'aura jamaisexisté. Les gens ont du mal à comprendre ça. Aujourd'hui il y a beaucoup deschoses virtuelles (rire)...

P. Est-ce que vous pensez qu'au niveau global le télétravail peut être undanger, peut avoir des problèmes graves au niveau social, psychologique...?

R. Non, je ne pense pas. Ce sont des choses pour des gens qui ont peur deça. En général il y a pas mal des gens qui sont contre l'ordinateur, contre l'outil,donc cela ont dis que ça va isoler tous les gens, qu'il n'aura pas plus contactehumain, chacun va rester dans son coin... Je ne crois pas tout ça, les gens vontrester des humains comme même ici. Je ne pense pas, on ne peut pas penserpar la génération d'après mais je pense que les générations qui ont connu

380


quelque chose de différente ne seront pas jamais comme ça. On va se servir del'outil, mais on ne va pas... C'est vrai qu'il y a un petit danger d'isolement danscertains métiers.

P. Et au niveau des relations du travail, vous pensez qu'il est possible quele télétravail soit une façon à créer des emplois précaires par rapport aux petitscontrats de relations virtuelles, qu'on se voit jamais, que les contrats ne sontpas très corrects...?

R. Tout à fait, c'est un danger. Mais ça c'est toujours possible. Ce n'est pasavec le télétravail qu'on va développer de grandes carrières. Je pense que çasera dans beaucoup des petits boulots...

P. Vous trouvez pas que dans le système du télétravail ont puisse faire de lapromotion professionnelle?

R. Non, je ne crois pas. Je n'ai pas cette image, pas du tout. C'est quelquechose de plus marginal à côté d'un travail plus fixe. C'est un travail de la femmeà la maison, ce n'est pas encore une chose de bien solide.

381

Annex 7

Annex 7. Paraules clau utilitzades per a la codificació de les entrevistesen profunditat

AprenentatgeAutogestióAutosatisfaccióAjuda treball domèsticAjuda cura fillsCàrregues familiarsClientsConciliació esfera product./dom.Condicions laboralsContext geogràficCura gent granDestinació ingressosDesavantatgesDivisió sexual del treballFills/esEmpresaEspai de treballEstatus laboralFlexibilitatFormació

Jornada laboralMercat laboralMotivació teletreballOciOpinió sobre el teletreballOrigen projecte teletreballAltres activitats assalariadesPerspectives de futurPrestacions socialsPromoció professionalRelacions laboralsRetribucióSatisfacció personalSindicatsTipus de treballValoració company/aValoració personalValoració famíliaAvantatges

382


Annex 8. Principals característiques de la mostra

CODI ÀREA SEXE EDAT VIU EN PARELLA FILLS PROFESSIÓ

QUE1 D 41 SÍ SÍ TraduccióQUE2 D 40 SÍ SÍ Coordinació de projectesQUE3 D 45 NO SÍ Nutricionista. ComunicacióQUE4 D 40 SÍ SÍ Telesecretaria-traduccióQUE5 D 50 SÍ SÍ TraduccióQUE6 D 43 SÍ NO InformàticaQUE7 D 42 SÍ SÍ TraduccióQUE8 H 44 SÍ NO PeriodismeQUE9 D 25 NO NO Disseny gràfic, il·lustracióQUE10 D 44 SÍ SÍ Comunicació científicaQUE11 D 34 NO NO Disseny gràfic, il·lustracióQUE12 D 39 SÍ SÍ Traducció, redaccióQUE13 D 30 NO SÍ Tractament de textosQUE14 D 37 SÍ NO TelesecretariatQUE15 D 48 SÍ SÍ TelesecretariatQUE16 D 29 SÍ SÍ InformàticaQUE17 H 49 NO NO TraduccióQUE18 D 46 SÍ SÍ TraduccióQUE19 H 33 SÍ NO InformàticaQUE20 D 45 SÍ SÍ Coordinació de projectesQUE21 H 28 NO SÍ ConsultoriaQUE22 D 50 NO NO TelesecretariatQUE23 D 49 SÍ SÍ TraduccióQUE24 H 50 NO SÍ TraduccióQUE25 D 39 NO NO Telesecretariat

Taula A.7. Principals característiques de la mostra del Québec


383

Annex 8


ARD1 D 37 SÍ SÍ TelesecretariatARD2 D 26 SÍ SÍ Permanència telefònicaARD3 D 38 SÍ SÍ TelesecretariatARD4 H 49 SÍ SÍ FotografiaARD5 D 40 NO SÍ TraduccióARD6 D 50 NO SÍ TelesecretariatARD7 D 45 NO NO TraduccióARD8 D 42 SÍ SÍ PeriodismeARD9 H 35 SÍ SÍ TraduccióARD10 H 39 NO SÍ Disseny-infografiaARD11 D 30 SÍ NO TelesecretariatARD12 D 47 SÍ SÍ TelesecretariatARD13 H 39 NO NO TraduccióARD14 D 41 SÍ SÍ TelesecretariatARD15 D 45 SÍ SÍ Redacció-tractament de textosARD16 H 25 NO NO Gestió de projectesARD17 D 36 SÍ NO TraduccióARD18 H 43 NO NO Disseny-infografiaARD19 D 35 SÍ NO TraduccióARD20 D 38 NO SÍ TelesecretariatARD21 D 26 NO NO TelesecretariatARD22 H 37 SÍ SÍ Redacció-tractament de textosARD23 D 41 SÍ SÍ TraduccióARD24 D 46 NO NO TraduccióARD25 H 44 SÍ SÍ Informàtica

Taula A.8. Principals característiques de la mostra d'Ardèche


384



CAT1 D 34 SÍ SÍ TraduccióCAT2 D 38 SÍ SÍ TraduccióCAT3 H 45 SÍ SÍ InformàticaCAT4 D 41 SÍ SÍ PeriodismeCAT5 D 39 NO NO TraduccióCAT6 H 29 SÍ SÍ MúsicaCAT7 D 40 SÍ SÍ PeriodismeCAT8 H 35 SÍ SÍ InformàticaCAT9 D 26 NO NO TelesecretariatCAT10 H 42 SÍ SÍ Consultoria ONGCAT11 D 37 SÍ SÍ MúsicaCAT12 H 35 NO NO TraduccióCAT13 D 39 NO NO TelesecretariatCAT14 D 39 NO NO TraduccióCAT15 D 41 SÍ SÍ PeriodismeCAT16 H 45 SÍ SÍ FotografiaCAT17 H 47 NO SÍ TraduccióCAT18 D 49 SÍ SÍ TelesecretariatCAT19 H 46 SÍ SÍ TraduccióCAT20 D 46 SÍ SÍ Redacció-tractament de textosCAT21 D 32 NO NO TraduccióCAT22 D 47 SÍ SÍ TelesecretariatCAT23 H 40 NO NO Coordinació de projectesCAT24 H 46 NO NO Redacció-tractament de textosCAT25 D 48 NO NO Telesecretariat

Taula A.9. Principals característiques de la mostra de Catalunya


385

Annex 9

Annex 9. Resultats dels qüestionaris segons l'àrea


70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche


Gràfic A.1. Valoració de la quantitat de feina per àrea d'estudi

Àrea/Valoració 1 2 3 4 5

Québec 0,00% 0,00% 20,00% 56,00% 24,00%Catalunya 0,00% 16,00% 20,00% 28,00% 36,00%Ardèche 0,00% 12,00% 32,00% 44,00% 12,00%


386



Gràfic A.2. Valoració de la satisfacció global de la feina per àrea d'estudi

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche


70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5




387

Annex 9


70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Poca dificultat5- Excessiva dificultat

Gràfic A.3. Valoració de la dificultat de la feina per àrea d'estudi




388






Gràfic A.4. Valoració de la responsabilitat de la feina per àrea d’estudi

80%70%60%50%40%30%20%10%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Poca responsabilitat5- Excessiva responsabilitat

389

Annex 9





Gràfic A.5. Valoració del suport rebut per àrea d’estudi

80%70%60%50%40%30%20%10%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche

Valoració:1- Excessiva interferència5- Poca ajuda i suport

390






Gràfic A.6. Valoració de la monotonia de la feina per àrea d’estudi

45%40%35%30%25%20%15%10%

5%0%

1 2 3 4 5Valoració

Québec

Catalunya

L’Ardèche


391

Annex 9




60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%1 2 3 4 5

Québec

Catalunya

L’Ardèche


Gràfic A.7. Valoració de l'horari realitzat per àrea d'estudi

Valoració


392






Gràfic A.8. Valoració de la conciliació treball-família per l'àrea d'estudi

Valoració


50%

40%

30%

20%

10%

0%

1 2 3 4 5

Québec

Catalunya

L’Ardèche

393

Annex 10

Annex 10. Resultat dels qüestionaris segons el tipus de feina realitzada

Tipus feina/Valoració 1 2 3 4 5

Traducció 0,00% 0,00% 20,00% 40,00% 40,00%Telesecretariat 0,00% 29,41% 47,06% 17,65% 5,88%Redacció 0,00% 0,00% 7,69% 76,92% 15,38%Informàtica 0,00% 0,00% 16,67% 66,67% 16,67%Disseny 0,00% 0,00% 20,00% 20,00% 60,00%Projectes 0,00% 20,00% 20,00% 60,00% 0,00%Música 0,00% 50,00% 50,00% 0,00% 0,00%Fotografia 0,00% 0,00% 0,00% 50,00% 50,00%


Gràfic A.9. Valoració de la quantitat de feina segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia


394





Gràfic A.10. Satisfacció global de la feina segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia


395

Annex 10




Gràfic A.11. Valoració de la dificultat de la feina segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia

Valoració:1- Poca dificultat5- Excessiva dificultat

396





Gràfic A.12. Valoració de la responsabilitat de la feina segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia

Valoració:1- Poca responsabilitat5- Excessiva responsabilitat

397

Annex 10




Gràfic A.13. Valoració del suport a la feina segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia

Valoració:1- Excessiva interferència5- Poca ajuda i suport

398





Gràfic A.14. Valoració de la monotonia de la feina segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia


399

Annex 10




Gràfic A.15. Valoració de l’horari de treball segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia


400





Gràfic A.16. Valoració de la conciliació treball-família segons el tipus de tasca


100%

50%

0%1 2 3 4 5

Valoració

Trad

ucci

ó

Tele

secr

etar

iat

Red

acci

ó

Info

rmàt

ica

Dis

seny

Pro

ject

es Mús

ica

Foto

graf

ia


401

Annex 11

Annex 11. Associacions de teletreball a Europa

PAÍS ADREÇA A/e-WWW TEL./FAX

ÀustriaAustrian Telework Association Akademistra, 2/4 [email protected] Tel. +43 1 585 23 00-23(ÖTA - Österreichische A-1010 Viena www.oeta.at Fax +43 1 585 23 00-11Telearbeitsvereinigung )

BèlgicaBelgian Teleworking c/o Teleport Brussels [email protected] Tel. +32 2 475 20 00Association Buro&Design Centre www.bta.be Fax +32 2 475 20 10

Esplanade du HeyselB-1020 Brussel·les

BulgàriaBulgarian Telework Vesselin Spiridonov [email protected] Tel. +359 2 981 47 62Association Khan Asparuh Street 49 www.bg-telework.org Fax +359 2 981 55 41

Entrance A, Apt. 7Sofia 1000, Bulgària.

FrançaAsssociation Française 4 rue Jean-Jacques Rousseau [email protected] Tel. +33 2 54 95 61 61du Télétravail et des 75001 París www.aftt.asso.fr Fax +33 2 54 88 19 19Téléactivités (AFTT)

IrlandaTelework Ireland (TWI) Siobhan Duffy [email protected] Tel. +353 477 20 69

Ballaghanna www.telework.ie Fax +353 477 20 70MountnugentCo. Cavan

ItàliaAssociazione Lavoro i P.O. Box 2395 [email protected] Tel. +39 338 875 94 86Tecnología 00100 Roma www.telelavoro.rassegna.it Fax +39 06 49 10 66

ItàliaSocietá Italiana Corso Vittorio [email protected] Tel. +39 066 880 99 44Telelavoro (SIT) Emmanuele II 209 www.societaitalianatelelavoro.it Fax +39 066 821 31 44

I-00186 Roma

Països BaixosNederlands Telework Forum Pompmolenlaan 10ª [email protected] Tel. 31 348 483 858

NL-3447 GK Woerden www.telewerkforum.nl Fax +31 348 482 288

Taula A.11. Associacions de teletreball a Europa

402


PAÍS ADREÇA A/e-WWW TEL./FAX

PortugalAssociacao Portuguesa Av. Miguel Bombarda 8 F [email protected] Tel. +351 1 441 69 65para o Desenvolvimento Apartado 117 www.teleman.pt/apdt Fax +351 1 441 57 67do Teletrabalho 2780 Oeiras

PortugalAssociacao Portuguesa Av. D. Nuno Alvares Pereira 27 [email protected] Tel. +351 1 913 85 03de Teletrabalho 2735 Cacem www.teletrabalho.com Fax +351 1 913 70 99

www.automail.pt/telework

EspanyaAsociación Española Las Calas 3 [email protected] Tel. +34 639 486 332de Teletrabajo 28016 Madrid www.aet-es.org Fax +34 914 356 270

SuèciaDistansforum - Swedish Box 70 S-184 03 Ljustero [email protected] Tel. +46 8 542 421 20Teleworking Association www.distansforum.se Fax +46 8 542 421 99

Regne UnitTCA - Telework Association Freepost CV2312 WREN www.tca.org.uk Tel. +44 247 669 986

Warwickshire CV9 2RR [email protected] Fax +44 1453 836174

Font: elaboració pròpia a partir d'EU (2003).

TELETREBALL, GÈNERE I TERRITORI. ARDÈCHE I EL QUÉBECctesc.gencat.cat/doc/doc_29349458_1.pdf ·...

Documents

Transcript of TELETREBALL, GÈNERE I TERRITORI. ARDÈCHE I EL QUÉBECctesc.gencat.cat/doc/doc_29349458_1.pdf ·...