TEMA 13: FONAMENTS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

1. UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT:

1.1 LLIBERTAT DELS ANTICS I LLIBERTAT DELS MODERNS

• Segons Benjamin C., consistia a participar en els diversos assumptes públics.

• Aquest concepte de llibertat és restringia als ciutadans perquè no és considerava per a tals ni a dones, esclaus, etc.

LA LLIBERTAT DELS ANTICS

• Teories del dret natural, tots els éssers humans tenim la capacitat de ser lliure i la capacitat d'exercir-la.

• Podem gaudir d’una vida privada quan se'ls respecti els seus drets.

LA LLIBERTAT DELS MODERNS

1.2 LLIBERTAT POSSITIVA I LLIBERTAT NEGATIVA

LLIBERTAT POSITIVA

• L’individu té ell mateix el control sobre la seva pròpia vida

LLIBERTAT NEGATIVA

• Consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d’altres persones que impedeixin duu a terme els teus desitjos

1.3 L’INDIVIDUALISME POSSESSIU

Va ser el filòsof canadenc, Crawford Macpherson, qui amb

el neixament de l’edat moderna va obrir pas a

l’individualisme possessiu

•Una concepció de l'ésser humà en que cadascú és l'únic

propietari de la seva persona, capacitats físiques i

intel·lectuals sense que tingui cap deute a la societat.

2. DE L’ESTAT LIBERAL DE DRET A L’ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET.

2.1 L’ESTAT LIBERAL

L’ESTAT LLIBERAL COM A ESTAT DE

DRET:

A l’obra de Kant “la pau perpètua”

formula tres principis següents:

-Principi de la llibertat de cada membre

de la societat.

-Principi de la dependència de tots

respecte a una única legislació comuna.

-principi de d'igualtat de tots els

ciutadans

TRADICIÓ LLIBERAL

Liberalisme: creença en que tot

individu constitueix al nucli de

l’actuació política. Funcions bàsiques:

-protegir i assegurar la vida dels seus

membres.

-reduir la por i la incertesa fonamentant

la pau civil

-assegurar el dret de propietat i facilitar

el comerç

2.2 L’HERÈNCIA REPUBLICANA: L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT

DEMOCRÀTIC

El liberalisme diu que l’estat ha de ser constitucional, on hi hagi una sèrie de

regles com a la tradició republicana per evitar abusos va posar en pràctica

diversos elements:

El constitucionalisme

La separació de poders

Participació ciutadana

2.2 LA SOCIETAT CIVIL

Adam Smith, afirma que l’economia s’ha convertit en el

nucli motor de la vida social i que l’estat és una institució que

s’orgeix del conflicte d’interesos.

Hegel enten la societat civil com un espai en que cadascú és un fi i utilitza els mitjans, que son els altres individus, per assolir un benefici particular on així la

societat civil és considera con un sistema de necessitats.

- Liberalisme polític, els éssers humans han de ser lliures per

seguir les seves pròpies referencies.

-liberalisme econòmic: enten el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social i l’estat a

de facilitar aquest mercat

L’aparició de l’estat com a un organisme autònom dins de la societat moderna a provocat la

necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal

COM A SOCIETAT

COMERCIALCOM A SISTEMA

DE

NECESSITATS

LIBERALISME

POLÍTIC I

ECONÒMIC

TRADICIÓ LIBERAL TADICIÓ SOCIALISTA

Explicació de l’acció social des de

l'interès particular: competència

Explicació de la acció desde la

solidaritat: cooperació

Garantia de la llibertat individual i

expansió de la llibertat econòmica

Garantia de la igualtat social i

econòmica com a condició de

l’efectiu exercici de la llibertat

Defensa de la propietat privada Suport de diferents formes de

propietat col·lectiva

Separació de l’estat i de la societat

civil

Planificació estatal de la societat

civil

Impotència del mercat com a

mecanisme de coordinació

Importància de la planificació

pública de l’economia. Control

estatal de mercat.

3. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

3.1 LA TRADICIÓ SOCIALISTA

Es proposa l' igualtat material:

3.2 DOS SOCIALISMES

Socialisme científico comunismeSocialisme reformista o social

demòcrata

Amb el suport de les idees de Karl Marx i

Lenin, veu l’estat com a instrument al

servei de la classe dominant, els seus

objectius :

-supressió del mercat

-Abolició de la propietat privada i la

diferencia de classe social.

-La destrucció revolucionaria de l’estat

Amb idees de Ferdiand Lassalle i Eduard

Bernstein, proposa d'intervenció de l’estat,

però sense trencar-ne les bases

democràtiques i liberals. Els seus objectius

son:

-subordinar el mercat a les necessitats

socials.

-controlar l’economia i intervenir-hi.

- Distribuir socialment el poder polític.

3.3 L’ESTAT SOCIAL DE DRET

L’estat social de dret inclou els drets que és preocupen per la igualtat

social.

• com a resposta a les exigències a la justícia

• com a resposta als problemes propis del sistema econòmic.

•També l’estat social de dret històricament és diu estat de benestar ja

que satisfà certes necessitats bàsiques ( drets humans de segona

generació).

Ha de ser eficaç econòmicament

3.4. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETE

sta

t socia

l

Un estat social que reconeix l'igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics socials i culturals. E

sta

t dem

ocrà

tic

Un estat democràtic en el qual la sobirania popular és manifesta sobre tot através de la participació en les eleccions lliures

Esta

t de d

ret

Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució. Tres aspectes importants: legimilitat, democràcia, i protecció social. Precisa del compormís cívic de tots els ciutadas.

La constitució espanyola de 1978, pretén establir un sitema polític que sigui capaç de conjuntar els

tres objectius seguents:

4. LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL

4.1 ELS LÍMITS DE L’ESTAT

Vegem alguns d’aquests problemes que ens presenta:

-l’estat del benestar

ha anat degenerant

progressivament en

un estat benefactor

queha reduït el

protagonisme de la

iniciativa privada.

Els ciutadans

adopten una actitud

de dependència

passiva que els fa

més semblants a

súbdits que a

ciutadans lliures

- Separació cada

vegada més gran

entre governants i

governats, amb la

qual cosa el poder

polític deixa de ser

comprensible des de

la idea original de

contracte social.

-la sobirania estatal

és insuficient per el

front al fet

indiscutible de la

globalització. Ni la

informació, ni la

protecció del medi

ambient, ni la política

econòmica són

assumptes de cada

estat exclusiu.

D’aquí que existeixin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres dels

estats, com l’organització supraestatals, que intenten respondre a nous reptes.

4.2 UNA NOVA SOCIETAT CIVIL

La societat civil s’exten com aquella dimensió de la societat

que està formada per una trama de relacions d’una conjunt

d’associacions que abasten des de la família fins a

organitzacions cíviques internacionals. Dues línies

d’interpretació del que és la societat civil:

-keane, diu que la societat civil és la dimensió no estatal de la

societat en conjunt.

-Habermas, diu que és un espai de cooperació sense coersió

estatal ni interessos econòmics.

Per determinar les relacions de la societat civil amb l’estat:

-és la societat civil la que legitima el poder polític i li

correspon controlar-lo.

-cal crear un espai públic de lliure coersió estatal

-la societat civil ha de ser autònoma respecte a l’estat

-Cal potenciar una opinió pública independent.

--la societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats

-- l'ètica de la societat civil ha d’estar basada en la solidaritat i

la responsabilitat.

FET PER:

RAÚL

MARTTÍNEZ G.