TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS

HISTÒRIA D’ESPANYA

BLOC I – Tema 1. A

Prehistòria

Protohistòria

Història antiga Història d’Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

PREROMANS. MAPA 1

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

TEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).

1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials.

- Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica.

- Pobles indígenes o indoeuropeus:

· Tartessis

· Ibers

· Celtes

- Pobles colonitzadors:

· Fenicis

· Grecs

· Cartaginesos

1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana.

- Conquesta d’Hispània pels romans

- Fases de la conquesta

1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes).

1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica.

1.5.- El període visigot (s V dC).

1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els

hispanoromans.

1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo.

La importància de Leovigild.

1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot.

1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica.

Història d’Espanya



BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES

PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

►Condicionants físics

►Paleolític o edat de la pedra antiga

►Neolític o edat de la pedra nova

►Edat dels metalls

►Pobles indígenes i colonitzacions

►Hispània romana

►Hispània visigoda

1.1.- POBLES PREROMANS. SITUACIÓ GEOGRÀFICA INTRODUCCIÓ. CONDICIONAMENTS FÍSICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

La Península Ibèrica es troba, respecte a Europa, en un entrecreuament de camins,

entre l’Estret de Gibraltar i els Pirineus (entre Àfrica i Europa), entre l’Atlàntic i el

Mediterrani (entre Amèrica i Àsia), i ha estat nexe d’unió amb altres civilitzacions.

PREHISTÒRIA Nexe d’unió amb altres civilitzacions, ja des del procés d’hominització dels pobles

prehistòrics i, després, històrics (celtes, tartessis i ibers) i les colonitzacions (fenicis,

grecs i cartaginesos) del I mil·lenni aC (any 1000 aC).

Per la disposició del relleu conforma un territori molt muntanyós amb una elevada altitud

mitjana. Presenta una gran compartimentació del relleu perifèric, del que es deriven

conseqüències: climàtiques, hidrogràfiques, econòmiques, etc.


Caracteritza la Península un medi natural molt divers: es troba en una zona temperada

modificada per totes les variables esmentades, amb hiverns molt freds i estius molt càlids,

i precipitacions irregulars, segons es tracti de les variants de l’Atlàntic, Mediterrani,

Interior o Continental, Àrid o de Muntanya.


►Península Ibèrica respecte a Europa Entrecreuament de camins: Estret de Gibraltar i Pirineus

(Àfrica i Europa) i Atlàntic i Mediterrani (Amèrica i Àsia).

Nexe d’unió amb altres civilitzacions

►Disposició del relleu Territori molt muntanyós

Elevada altitud mitjana

Gran compartimentació del relleu perifèric del que es deriven conseqüències: ►Climàtiques

►Hidrogràfiques

►Econòmiques

►Medi natural molt divers Zona temperada modificada per totes les variables esmentades

►Hiverns molt freds i estius molt càlids

►Precipitacions molt irregulars Atlàntic

Mediterrani

Mediterrani interior o Continental

Àrid

Muntanya


PREHISTÒRIA

Bastó de

comandament

►La prehistòria Estudia el passat dels éssers

humans des del seu origen fins l’aparició dels primers documents escrits. ► Problema: la contínua aparició de restes arqueològiques té com a conseqüència que les conclusions obtingudes del seu estudi mai poden ser considerades definitives, ans al contrari, estan subjectes al resultat de noves investigacions.

► Els prehistoriadors i historiadors han dividit aquesta etapa, generalment, en tres períodes, tot i que sovint apareix un període entre mig (mesolític o epipaleolític):

1.- PALEOLÍTIC: edat de la pedra antiga. L’home

és depredador (800000-5000 aC).

MESOLÍTIC O EPIPALEOLÍTIC: Des de

la darrere glaciació fins a aparició agricultura (10000-5000 aC). Microlits i progressiva sedentarització.

2.- NEOLÍTIC: edat de la pedra nova. L’home

esdevé agricultor i ramader (5000-3000 aC).

3.- EDAT DELS METALLS: l’home

descobreix que pot fondre metalls i el seu ús (3000- s. III aC).

►Paleolític des de fa 800000 anys fins el 5000 aC. Inferior: des de fa 800000 anys fins aprox. 90000 aC. Mitjà: des de 90000 aC fins el 35000 aC. Superior: des de 35000 aC fins el 7000 aC (Pròxim Orient).

►Península Ibèrica des del 35000 aC fins el 5000 aC.

►Neolític des de 5000 aC fins 3000 aC.

►Edat dels metalls del 3000aC fins s. III aC. Edat del coure o calcolític des del 3000 aC fins aprox. 1900 aC. Edat del bronze des del 2000-1900 aC fins el s. XI aC. Edat del ferro (colonitzadors) abans del 1000 aC, des del s. XI aC fins el s. III aC.

►Hispània romana s. III aC fins s. V dC.

►Hispània visigoda s. V fins el s. VIII (fins 711 amb Tariq i Musà).

1.1.- POBLES PREROMANS PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA: CRONOLOGIA

PREHISTÒRIA Paleolític peninsular i el procés d’hominització. Els descobriments arqueològics fets

recentment a la Península Ibèrica confirmen la importància d’aquest territori per explicar

l’antiguitat del poblament europeu, que va arribar a aquest continent des del continent

africà. Cronologia paleolític peninsular: des de fa 800000 anys fins el 5000 aC.

PREHISTÒRIA

►Paleolític peninsular i el procés d’hominització. Cronologia: des de fa

800000 anys fins el 5000 aC. ►1rs pobladors Península venen d’Àfrica, les seves restes trobades a la Sierra d’Atapuerca (Burgos): restes humanes més antigues d’Europa occidental del Homo antecessor (800000 aC). ►Nova Espècie: Homo antecessor avantpassat Homo neanderthalensis. També a Atapuerca s’han identificat: Homo heidelbergensis (antiguitat de 350000 anys) i el seu successor Homo neanderthalensis (antiguitat entre 45000 i 35000 anys). ► L’arribada del Homo sapiens a Europa va tenir lloc fa una 40000 anys.

►Inferior. Cronologia: des de fa 800000 anys fins aprox. 90000 aC. Homo erectus i Homo antecessor. Restes materials en molts llocs (jaciments de Torralba i Ambrona a Sòria), on s’han trobat estris (còdols colpejats per una cara o bifaços) i restes d’aliments. Economia depredadora: supervivència basada en la carn (caça), peix (pesca) i recol·lecció fruits salvatges. Nòmades: es desplacen seguint els animals o cercant condicions climàtiques favorables (acampen a l’aire lliure). Tribu: organització social col·lectiva i vivien en grups petits, no jerarquització social clara. Indústria lítica: Els seus instruments per caçar eren de pedres tallades. Es descobreix el foc (500000 aC).

PREHISTÒRIA ►Paleolític peninsular:

Mitjà. Cronologia: des de 90000 aC fins el 35000 aC (glaciació Würm). Homo neanderthalensis (antiguitat entre 45000 i 35000 anys).

►Caçadors i depredadors. ►Nòmades: viuen en coves i abrics rocosos (fa fred). ►Tecnologia més específica (especialització i “jerarquització”). S’han trobat molts estris (puntes de fletxa, ganivets...) a coves com les d’El Castillo (Cantàbria), Lezetxiki (País Basc), Peña Miel (La Rioja) i l’Arbreda (Girona). ►Primers enterraments humans (més intel·ligència: pensament abstracte, tenen consciència de la mort). ►Desapareixen per?

Incapacitat d’adaptació als canvis climàtics? Eliminats o “absorbits” per Homo sapiens.

PREHISTÒRIA ►Paleolític peninsular:

Superior: des de 35000 aC fins el 7000 aC (Pròxim Orient). ►Península Ibèrica des del 35000 aC fins el 5000 aC.

Homo sapiens (Home de cromagnon) està associat a una...

►Major especialització indústries lítiques i a l’ús de nous materials (l’os, banyes, fusta i ivori). Indústria

refinada i decorada: millors eines.

►Diferenciació social.

►Aparició art Rupestre (avanç cultural): relacionat amb la màgia i la caça: Altamira (Santander), Tito

Bustillo (Astúries), el Parpalló (València) i Santimamiñe (Biscaia).

► Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus esteatopígies (Willendorf). Aixovars funeraris,

petites escultures, objectes artístics.

INDÚSTRIA I ART DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR

VENUS DE LESPUGUE

(20000 aC, Musée de l’Homme, París)

PREHISTÒRIA Paleolític peninsular i el procés d’hominització

(3 milions aC)

(3 milions aC)

(2 milions aC) (1’7 milions aC)

(1 milió aC)

(800000 aC)

(350000 aC)

(45000-35000 aC) (40000 aC)

PREHISTÒRIA Paleolític peninsular i el procés d’hominització

►Paleolític peninsular: Superior: des de 35000 aC fins el 7000 aC (Pròxim Orient).

►Península Ibèrica des del 35000 aC fins el 5000 aC.

Homo sapiens (Home de cromagnon) associat a una...

►Major especialització, nous materials (l’os...): millors eines.

►Diferenciació social.

►Art Rupestre: relacionat amb la màgia i la caça: A) Escola cantàbrico-francesa o franco- cantàbrica,

art figuratiu, Altamira (Santander), Tito Bustillo

(Astúries). Paleolític superior:

►Animals

►Sense escenes

►Efectes de volum i moviment

B) Escola Llevantina, art figuratiu, és d’etapa

posterior, del epipaleolític o mesolític (cronologia

més tardana entre el 10000-5000 aC), coves a

Valltorta (Castelló), al Cogul (Lleida), Albarrasí

(Terol) i a la Cova de l’Aranya (Bicorp):

►Animals i éssers humans

►Amb escenes de caràcter narratiu

►Sense volum, esquematització (pintura

esquemàtica)

►Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus

esteatopígies (Willendorf). Aixovars funeraris, petites

escultures, objectes artístics.

PREHISTÒRIA

►Paleolític superior peninsular

des del 35000 aC fins el 5000 aC. Homo Sapiens

►Art Rupestre: relacionat amb la màgia i la caça: A) Escola cantàbrico-francesa o franco cantàbrica, art figuratiu, Altamira

(Santander), Tito Bustillo (Astúries), el Parpalló (València) i Santimamiñe (Biscaia).

Paleolític superior:

►Animals

►Sense escenes

►Efectes de volum i moviment

B) Escola Llevantina, art figuratiu, és d’etapa posterior, del epipaleolític o

mesolític (cronologia més tardana entre el 10000-5000 aC), coves a Valltorta

(Castelló), al Cogul (Lleida), Albarrasí (Terol) i a la Cova de l’Aranya (Bicorp):

►Animals i éssers humans

►Amb escenes de caràcter narratiu

►Sense volum, esquematització (pintura esquemàtica)

►Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus esteatopígies (Willendorf).

PREHISTÒRIA

►Paleolític superior peninsular des del 35000 aC fins el 5000 aC. Homo Sapiens

►Art Rupestre: relacionat amb la màgia i la caça: A) Escola franco –cantàbrica o cantàbrico- francesa, art figuratiu: Altamira (Santander), Tito

Bustillo (Astúries), el Parpalló (València) i Santimamiñe (Biscaia). Paleolític superior.

B) Escola Llevantina, art figuratiu, és d’etapa posterior, del epipaleolític o mesolític (cronologia

més tardana entre el 10000-5000 aC), coves a Valltorta (Castelló), al Cogul (Lleida), Albarrasí

(Terol) i a la Cova de l’Aranya (Bicorp):

►Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus esteatopígies (Willendorf).

PREHISTÒRIA

A) Escola franco-cantàbrica, art figuratiu (Altamira) Paleolític superior peninsular. Zona cantàbrica. A la Península Ibèrica hi ha un gran

nombre de coves i abrics naturals amb pintures i gravats paleolítics. Es tracta d’un art

figuratiu en el qual destaques els animals pintats amb una tècnica naturalista. Les

figures es troben superposades sense formar escenes, malgrat que presenten efectes de

volum i de moviment. La majoria d’aquestes pintures es concentren en la zona

cantàbrica, on destaca sobretot, la cova d’Altamira, una de les millors mostres

mundials de l’art paleolític.

B) Escola Llevantina, art figuratiu (Cogul)

Epipaleolític o mesolític peninsular. Zona

llevant. A la zona llevantina són remarcables,

sobretot, les pintures trobades a l’aire lliure, al

Cogul (Lleida), Albarrasí (Terol) i la Valltorta

(Castelló), Cova de l’Aranya (Bicorp), amb

una cronologia més tardana (10000-5000 aC).

S’hi representen escenes de caràcter narratiu

(caceres, danses rituals, recol·lecció de mel..)

amb proliferació de figures humanes que

tendeixen a l’esquematització.

INDÚSTRIA I ART DEL MESOLÍTIC O EPIPALEOLÍTIC

INDÚSTRIA LÍTICA MICROLÍTICA

ESCOLA LLEVANTINA

VALLTORTA, CASTELLÓ

ESCOLA LLEVANTINA

PRINCIPALS

ABRICS DE LA

PINTURA

PARIETAL

LLEVANTINA

INDÚSTRIA I ART DEL MESOLÍTIC O EPIPALEOLÍTIC

►Neolític. Cronologia Península Ibèrica: des del 5000 aC fins el 3000 aC.

Prové del Pròxim Orient (7000-3000 aC). ► Economia productiva (primera gran revolució històrica de la humanitat):

Agricultura i ramaderia

Sedentarització: poblats estables.

Augment de la productivitat, excedent: millor alimentació

Primera gran explosió demogràfica

Es jerarquitza la societat

Diferenciació social: apareixen les professions

Es dóna la propietat de la terra ►Administració: La vida en general es va sofisticant

Ceràmica, cistelles i teixits.

► Revolució neolítica: origen oriental a partir de l’evolució de les cultures autòctones

► A la Península Ibèrica

1a fase o neolític inicial (5è mil·lenni): Costa llevantina ►Jaciments o coves: Nerja (Màlaga), La Carigüela (Granada),

l’Or Beniarrès, Alacant), la Sarsa (Bocairent, València).

►Ceràmica cardial: decoració feta amb petxines

►Utensilis agrícoles

2a fase o neolític ple (4t i 3r mil·lenni): Catalunya ►Jaciments ja no en zones muntanyoses, sinó en terres fèrtils

i ben regades de les planes, on sorgeixen els primers poblats: Necròpolis: sepulcres en fosa, cistes amb aixovars

Cova de Montserrat (Barcelona).

PREHISTÒRIA

PAS DE LA PREHISTÒRIA A LA HISTÒRIA ►Edat del metalls. Cronologia: des del 3000 aC fins el s. III aC. Introducció de la metal·lúrgia. ► Edat del coure o calcolític: des de l’any 3000 aC fins aprox. 1800 aC (ús del bronze).

► Edat del bronze: des de l’any 1700 aC fins el 750 aC (límits difusos).

► Edat del ferro: des del 800- 218 aC (arribada romans). Autòctons (s. IX-VIII) i

colonitzadors (1r mil·lenni).

►Edat del metalls. Cronologia: des del 3000 aC fins el s. III aC. Introducció de

la metal·lúrgia (novetat durant el 3r i 2n mil·lenni).

► Edat del coure o calcolític: des de l’any 3000 aC fins aprox. 1800 aC (ús del bronze). S’intensifica l’agricultura (regadiu). Noves tècniques de conreu i noves eines

Desenvolupament mineria i indústria tèxtil (llana i li)

Comerç de llarga distància

Relacionat amb la cultura megalítica: Dolmen i sepulcre de corredor

Destaquen Andalusia i Extremadura pel nombre i grandiositat dels megàlit

Cova de Menga, El Romeral

Cultura de Los Millares (Múrcia-Almeria, 2400-1800 aC): Poblat emmurallat.

Als jaciments, als costat dels estris de pedra i os, es troben punxons punyals,

destrals, ganivets de coure i ceràmica:

Cultura del vas campaniforme (2200-1700 aC per tota Europa, forma de campana invertida)

►Edat del bronze: des de l’any 1700 aC fins el 750 aC (límits difusos i mescla de

cultures més o menys desenvolupades). Cultura documentada al ►Sud-est de la Península: El Algar (Almeria i part de Múrcia): Poblats protourbanitzats: ciutats?; d’Almeria i Múrcia s’estén fins Albacete, Alacant, Granada i Jaén

Jerarquització social: primers caps “jefes” o reis (guerrers)

Coure = barreja de coure i estany, més dur i manejable (millors armes)

Desenvolupament de l’orfebreria en plata (tresors)

Contacte amb pobles alfabetitzats de final del període. Paral·lelament:

►Cultura talaiòtica (Illes Balears): Murades ciclòpies: Per què?

És una cultura amb arquitectura megalítica (mega-lítica, gran-pedra)

Illes Balears centre de gran importància i magnitud amb megàlits molt peculiars:

- Talaiots (torres vigilància o defensa que flanquejaven el recinte emmurallat).

- Navetes (forma de nau invertida, funció funerària o d’habitació).

- Taules (funció incerta)

► Edat del ferro: des del 800-218 aC (arribada romans). Autòctons (s. IX-VIII) i

colonitzadors (1r mil·lenni).

PAS DE LA PREHISTÒRIA A LA HISTÒRIA

LOS MILLARES RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES.

ALMERIA

CULTURES DEL CALCOLÍTIC O COURE (3000-1800 aC)

LOS MILLARES

ALMERIA

DOLMEN DE TELLA. MONTE

PERDIDO. OSCA

DOLMEN DE CORREDOR O PASSADÍS.

LA ROCA DE LES DADES. BRETANYA.

TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA

CULTURES DEL BRONZE (1700-750 aC)

NAVETA

DELS

TUDONS

ENTERRAMENTS EL ARGAR

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA

1.1.- POBLES PREROMANS. EL PAS A LA HISTÒRIA ► Edat del ferro: des del 800-218 aC. A partir de l’any 1000 aC (I mil·lenni) habiten la

Península i les Balears una sèrie de pobles, fins l’arribada dels romans (218 aC). Conviuen

i es barregen cultures natives amb la influència cultural exterior. Es divideixen en dos grups:

Pobles autòctons o indígenes:

►Tartessis

►Ibers (edetans).

►Celtes (galaics, àsturs, càntabres, vascons, arevacs, lusitans...).

Pobles colonitzadors: Arribaren a Espanya per la Mediterrània i fundaren colònies.

Aportaren la utilització de la metal·lúrgia del ferro, l’escriptura i varen incloure a Espanya

dins dels circuits comercials de la Mediterrània.

►Fenicis (Gadir, Malaca, Sexi, Abdera).

►Grecs (Mainake, Hemeroscopeion, Rhode, Emporion).

►Cartaginesos (Cartago Nova, Ebussus). Zona dels Turdetans i l’illa d’Eivissa.

►Indoeuropeus: Arriben creuant el Pirineus

1.1.- POBLES PREROMANS. INDOEUROPEUS ► Edat del ferro: des del 800-218 aC (fins arribada dels romans).

► Les fonts històriques escrites dels historiadors grecs i romans ens

informen que, ja des de començament del I mil·lenni, varen entrar a la

Península immigrants indoeuropeus i comerciants mediterranis, i que a

les regions meridionals s’hi va desenvolupar el regne dels Tartessis.

► El grup de pobles d’origen INDOEUROPEUS arriben creuant el

Pirineus (des final de segle XI fins a la fi del segle VI): Cercaven terres per assentar-s’hi.

Procedien d’Europa central amb un mateix substrat lingüístic: l’indoeuropeu.

Es van establir, sobretot, a Catalunya i a la Meseta, des d’aquí es van estendre cap

al nord i l’oest peninsular.

Coneixien el ferro.

Economia basada en l’agricultura i la ramaderia.

Alguns practicaven el ritual funerari d’incinerar el cadàver, dipositaven les

cendres en urnes i les soterraven (camps d’urnes).

CULTURES INDOEUROPEES DELS CAMPS D’URNES

(1700-750 aC)

SEPULCRE DE L’EDAT DEL BRONZE

► Cultura dels camps d’urnes: Anomenada així pel costum d’enterrar els morts en

urnes ceràmiques, amb o sense aixovar.

► És una cultura europea, que s’havia endinsat tan sols en el quadrant nord oriental de la

Península, devers el 1100 aC i que va perviure fins entrada l’edat del ferro (750 aC).

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES AUTÒCTONS ►TARTESSIS: ►Cronologia: segles IX-VII aC.

►Localització: Andalusia occidental i sud de Portugal. Civilització, poc coneguda, situada a la vall del Guadalquivir (Huelva, Sevilla i Cadis), que va ser destruïda en el segle VI aC, possiblement pels cartaginesos. La coneixem pels escrit de l’historiador grec Estrabó, que deixa constància escrita d’una civilització rica i avançada que tenia lleis escrites (pot ésser coneixien l’escriptura) i monarquia. Estrabó no va estar mai a la península, va rebre informació dels viatgers i això creava dubtes entre els altres historiadors.

►Economia i política:

Agricultura, ramaderia, pesca, explotació

mines coure de Huelva i, possiblement,

control comerç de l’estany que procedia de la

ruta atlàntica i amb els fenicis

Monarquia llegendària (Argantonio)

►Decadència: A partir VI aC esgotament mines, domini cartaginès impedeix el comerç (la sortida

metall de Huelva per Gibraltar), i tornada a l’agricultura i la ramaderia.

►Aixovars funeraris: No s’han trobat restes de grans ciutats d’aquesta civilització, però sí

magnífics tresors d’or i plata, a unes excavacions a prop de Sevilla dels anys 70, a una ciutat de nom: El Carambolo (Sevilla). I també...

Alisenda (Cáceres)

CULTURES AUTÒCTONES: TARTESSIS (ss IX-VII aC)

TRESOR EL CARAMBOLO, SEVILLA

MAPA 1. POBLES PREROMANS (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Localització dels principals pobles preromans de la península Ibèrica: àsturs,

càntabres, vascons, celtibers, lusitans, ibers.

►2 Zones culturals

Ibers

Celtes

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES AUTÒCTONS


Ibers

Celtes


►A les costes est i sud, els IBERS, influïts pel contacte amb les civilitzacions púnica i grega (característiques comuns malgrat mai van formar una unitat ètnica o política).

►Els CELTES a la resta de la Península, diferents entre ells, però amb trets comuns aportats per les migracions indoeuropees.

►Des del començament del segle V aC, la Península està dividida en dues zones diferents:

Font: Kalipedia


►IBERS: ►Cronologia: segles VIII-III aC.

►Localització: Es situaren a l’est peninsular,

a la costa del Mediterrani, a la vall de l’Ebre

(dels Pirineus orientals fins a Cadis, inclosa la

zona interior). Iber- És una denominació cultural

que agrupa a un conjunt de pobles que tenen

característiques en comú com la llengua, religió,

cultura (turdetans, edetans…).

►Origen: Evolució i síntesi dels pobles

autòctons del bronze final amb influències

orientals de fenicis i grecs, i dels indoeuropeus.

►Economia: Activitats agrícoles: triada mediterrània

(cereals, vinya i olivera); ramaderia i ceràmica

Gran desenvolupament mineria (el ibers del

sud) afavorida pel comerç amb els pobles

colonitzadors

Metal·lúrgia important (armes com la falcata

ibèrica) i l’orfebreria

Comerç de productes artesans: ceràmica i

teixits (conreen lli i espart)

Encunyen moneda (gràcies al comerç)



Ibers

Celtes

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES INDÍGENES


►IBERS. Costa Mediterrània,

vall Ebre (dels Pirineus orientals

fins Càdis): turdetans, edetans…

►Organització social: Jerarquia

aristocràtica guerrera relacionada amb el

poder militar i econòmic (controla la

producció i domina amb l’exèrcit).

► Decadència: Conquesta cartaginesa

i romana.

► Cultura avançada: Llengua pròpia: alguns tenien

escriptura, encara no desxifrada

Ritus religiosos i funeraris

Planificació urbana: poblats elevats i

emmurallats en zones de fàcil defensa

Escultura: Dama d’Elx i de Baza,

Bicha de Balazote

CULTURES AUTÒCTONES: IBERS (ss VIII-III aC)

DAMA DE BAZA.

GRANADA (s. IV aC).

Museu Arqueològic

Nacional, Madrid.

BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC

(segle VI aC ). Museu Arqueològic

Nacional, Madrid. Existeix còpia al

Museu Provincial, Albacete.

DAMA DE DAMA D’ELX. ALACANT. ART

IBÈRIC (vers segle III aC ?).

Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

►Cronologia: segles VIII-III aC.

►Localització: Pobles es situaren part occidental dels Pirineus, centre (Meseta) i part nord-oest

Península (costa atlàntica peninsular).

►Origen: Conjunt variat de pobles d’origen indoeuropeu amb escassa influència del Mediterrani.

►Pobles: vascons, càntabres, àsturs, galaics, arevacs, lusitans, vacceus, vetons, carpetans.... Els celtes

CELTIBERS barreja d’indoeuropeus, ibers i autòctons.

►Economia: rudimentària i autosuficient amb comerç escàs A la Meseta: agricultura cerealista poc desenvolupada, sedentaris.

Al Sistema Ibèric i Central: ramaderia ovina i bovina, nòmades.

Elaboraven ceràmica i teixits.

Eren metal·lúrgics experts d’objectes de ferro i bronze.

►Habitat: Assentament en poblats, castros (típics gallecs), situats en zones elevades i formats per

cases circulars distribuïdes de forma desordenada.

►Organització social: tribal, tribus agrupades en clans governades per aristocràcia guerrera, elegida

per les famílies en una assemblea.

► Decadència: Conquesta romana.

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES INDÍGENES ►2 Zones culturals

CELTES


Ibers

Celtes

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES INDÍGENES

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.

CULTURES AUTÒCTONES: CELTES (ss VIII-III aC)


CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA

TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un

poblat castrenyo-romà.

TORQUE CELTIBER


VERRACO DE CIUDAD RODRIGO. SALAMANCA.


Ibers i celtes:

►1.- Edetans

►2.- Turdetans

►3.- Contestants i Bastetans

►4.- Laietans (Ibers a prop Barna)

►5.- Celtibers

►6.- Vascons

►7.- Càntabres

►8.- Àsturs

►9.- Galaics

►10.- Lusitans

►11.- Carpetans

►12.- Ilergetes (Lleida)



Ibers

Celtes

1

7 6

4 5

9 8

10 11

3

2

12


Ibers

Celtes


1

2

3

3

5

4

6 7 8 9

10

11

12

►1.- Edetans

►2.- Turdetans

►3.- Contestants i

Bastetans

►4.- Laietans

(Ibers a prop Barna)

►5.- Celtibers

►6.- Vascons

►7.- Càntabres

►8.- Àsturs

►9.- Galaics

►10.- Lusitans

►11.- Carpetans

►12.- Ilergetes

(Lleida)

►POBLES COLONITZADORS: FENICIS, GRECS I CARTAGINESOS ► Arribaren a la península i a les Illes Balears per la Mediterrània i fundaren colònies i varen incloure a Ibèria dins dels circuits comercials de la Mediterrània.

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES COLONITZADORS

►El sud de la Península, ric en coure, plata i or, i amb una situació estratègica en la ruta de l’estany (que a través de l’oceà Atlàntic arribava al nord-oest peninsular i a les illes Britàniques) va ser el lloc elegit pels pobles procedents de l’est del Mediterrani per fundar-hi establiments comercials.

► FENICIS:

►Cronologia: ss. X-VII aC. La seva colonització (al final del 2n mil·lenni) va ser exclusivament comercial (arriben amb intencions militars i no de conquesta militar). L’any 1000 aC funden la primera ciutat: Gadir o Gades (Cadis), també Malaca, Sexi, Abdera. Colònies fundades per comerciar amb la població autòctona.

►Localització: Costa andalusa (est i sud-est peninsular). No arriben a penetrar cap a l’interior, es quedaren a la costa formant petites ciutats, com que no volien perdre de vista la costa africana, la seva presència és més notable a Eivissa que a Mallorca, i inexistent a Menorca (es pot afirmar que la seva influència va ser mínima).

►Origen: Venien de Síria i el Líban. Poble de la Mediterrània oriental dedicat al comerç, que havia

fundat una sèrie de factories en la costa (Tir, Sidó, Biblos). ►Economia: Comerç.


►Aportacions: Difusió del ferro, saladura de peix, torn alfarer, escriptura alfabètica. ►Decadència: Tir va ser ocupada pels assiris (segle VII aC) i els seus enclavaments passaren al cartaginesos. ►Colònies: 1a ciutat: Gadir (1000 aC, Cadis), Malaca (Màlaga), Sexi (Almuñecar), Abdera (Adra).

POBLES COLONITZADORS: FENICIS (ss XI-VII aC)

1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES COLONITZADORS ► GRECS: ►Cronologia: Arriben amb intenció comercial, al s. VIII aC, tot i que les seves activitats no estan ben documentades fins el s. VI aC.

►Localització: Golf de Roses i costa llevantina (situats al nord-est).

►Origen: Poble de la Mediterrània oriental dedicat al comerç.

►Economia: Comerç i encunyament de monedes.

►Aportacions: Nous conreus (olivera i vinya, oli i vi). Nous animals domèstics (ase i gallina). Ús de l’arada. Avenços tèxtils, exportaven teles de lli, sal, espart i ceràmica. Art, llengua, signes culturals. Influència grega en el nostre idioma es deu als romans (incorporaren al seu idioma paraules gregues).

►Decadència: Agressivitat dels cartaginesos i dels romans.

►Colònies: La seva colonització va ser igual a la dels fenicis, comercial. Fundacions més importants: Emporion (actual Empúries, Girona, fundada pels grecs de Massalia, comerciava amb l’interior, ss V-IV creix (emmurallada i zona sagrada) Rhode (Roses) Sagunto Hemeroscopeion (Dènia) Heraclea (Alacant) Alonis Akra Leuke Baria Maináke (Màlaga)

► Des de les quals van establir contactes comercials i culturals amb els pobles indígenes veïns, que van estimular el desenvolupament de les seves ciutats i varen conviure pacíficament.

POBLES COLONITZADORS: GRECS (ss VI-III aC)

► CARTAGINESOS:

►Cronologia: Arriben un poc més tard (segles VI-V fins III aC).

►Localització: S’assentaren al sud (zona dels tartessis i dels turdetans). La decadència fenícia explica l’auge de Cartago, la seva antiga colònia. Van continuar la tasca començada pels fenicis, van ocupar zones ocupades inicialment pels fenicis i des d’aquí es van expandir cap al nord i les Illes Balears (Ebussus). En un primer moment, la seva colonització tenia una finalitat comercial, però més endavant (s. III aC) va ser de conquesta coincidint amb la segona guerra Púnica.

►Origen: Poble assentat al nord d’Àfrica que va substituir els fenicis, competia amb els grecs pel comerç, i va lluitar amb Roma en les guerres Púniques.


►Economia: Comerç, mineria, saladura de peix, garum (salsa de peix de visceres fermentades).

► Aportacions: Cultura del culte a Tanit, deessa de la fertilitat.

►Decadència: Segona guerra Púnica, els cartaginesos són expulsats de la península pels romans.

►Colònies: L’exponent més clar del seu poder fou Cartago Nova (actual Cartagena) i Ebussus (actual Eivissa).

POBLES COLONITZADORS: CARTAGO (ss VI-III aC)

MONEDES CARTAGINESES

MURADA PÚNICA DE CARTAGENA

►Entrada de pobles d’origen indoeuropeu. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES: Cerquen noves terres?

Viuen de l’agricultura i la ramaderia, i aportaren el ferro

Ritus funerari: camps d’urnes

►Entrada dels pobles colonitzadors.

►CAUSES: Riquesa mineral i la situació estratègica de la Península expliquen entrada de

pobles de l’est.

Objectiu comercial: fenicis i grecs ►Funden colònies i factories amb les que comercien amb els indígenes

Objectiu control del comerç i expansió territorial: cartaginesos ►Funden ciutats per a controlar el comerç i impedir l’expansió comercial grega

► CONSEQÜÈNCIES:

►Influències en els pobles ibèrics (introducció circuits comercials Mediterrània)

►Introducció de nous conreus i tècniques

►Tècniques artesanals (torn alfarer) i metal·lúrgies (ferro = major superioritat armamentística)

►Perfeccionament de la mineria

►Introducció de l’escriptura

►Ús de la moneda

1.1.- PREROMANS. INDÍGENES I COLONITZADORS

MAPA 1.- POBLES PREROMANS (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Localització dels principals pobles preromans de la península Ibèrica: àsturs,

càntabres, vascons, celtibers, lusitans, ibers.

MAPA 1.- POBLES PREROMANS (model 1)


Font: Kalipedia


Ibers

Celtes

1

2

3

3

5

4

6 7 8 9

10

11

12

►1.- Edetans

►2.- Turdetans

►3.- Contestants i

Bastetans

►4.- Laietans

(Ibers a prop Barna)

►5.- Celtibers

►6.- Vascons

►7.- Càntabres

►8.- Àsturs

►9.- Galaics

►10.- Lusitans

►11.- Carpetans

►12.- Ilergetes

(Lleida)

MAPA 1. POBLES PREROMANS (model 8)

►Cartago (Qarthadash = Ciutat nona). Ciutat fundada pels fenicis (originaris

de la ciutat estat de Tir) en l’any 814 aC, en la costa nord-africana (a prop de

l’actual Tunis). Cartago es va convertir en una de las potències hegemòniques

de l’oest mediterrani, junt als grecs, en heretar (desaparició de Tir, en l’any

585 aC, ocupada pels assiris) i ampliar les rutes comercials fenícies. Aquesta

hegemonia es va mantenir fins el seu enfrontament amb Roma. Enfrontament

que va acabar amb la derrota militar de Cartago en la segona guerra Púnica

(218-201 aC) i la posterior destrucció de la ciutat de Cartago, l’any 146 aC (3a

guerra púnica). Els cartaginesos iniciaren la seva presència en la Península

Ibèrica amb l’establiment d’una colònia comercial en l’illa d’Eivissa, en el

660 aC, però no és fins l’any 228 aC quan van fundar la seva colònia més

important: Cartagena (Cartago Nova = Quart-Hadaschat). La utilització de la

Península Ibèrica per part d’Anníbal en la segona guerra Púnica va originar

el desembarcament de les tropes romanes en Empúries, l’any 217-18 aC. La

conquesta de Cartago Nova l’any 208 aC, va posar fi a la presència dels

cartaginesos a Hispània. El pas dels cartaginesos per la Península Ibèrica fou

breu (237-208) i es desenvolupà en el context de la seva guerra amb els

romans.

CARTAGO

POBLES COLONITZADORS: CARTAGO (ss VI-III aC)

MONEDES CARTAGINESES

MURADA PÚNICA DE CARTAGENA

POBLES COLONITZADORS I COLÒNIES: CARTAGO

Expansió fenícia

Imperi cartaginès o púnic

CARTAGO

HISTÒRIA D’ESPANYA

HISPÀNIA ROMANA. MAPA 2 i 3

BLOC I – Tema 1. B

Història d’Espanya



H antiga

TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS

Education

Transcript of TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS