Seleccionar la realitat

TEMA 2Realitzat per: Jorge Guisado

La selecció, ve limitada per un

marc que també limita la nostra visió en el moment de fer la captació i decidir què és allò que hi fem sortir, on posem els límits, com fem que una sèrie capturada i d’altres no. Aquesta operació és l’enquadrament, que provoca que un fragment de la realitat visible sigui posat dins d’un quadre convertit en una imatge.

Enquadrament

Allò que es veu en l'espai enquadrat es diu

que es troba en camp, perquè resta dins el camp de visió de la càmera, mentre que allò que queda fora se l’anomena genèricament fora de camp o espai off.

La possibilitat de suggerir el fora de camp desitjat mitjançant l’encertada selecció d’allò que es mostra al quadre, converteix la càmera en un instrument

Camp i fora de camp

La tria del format és un altre factor

comunicatiu important. La majoria dels elements fotosensibles tenen un format rectangular.

Format

En tota escena hi sol haver un motiu (allò que

desitgem destacar, el centre d'interès) i fons ( allò que envolta , decora i/o dóna sentit al motiu). Per ressaltar el motiu, cal omplir l’enquadrament.

Centre d'Interès

Cal tenir presents les línies

dominants i utilitzar-les per a dirigir l’atenció de l’espectador, no desviar-la.

La línia de l’horitzó sol ser una referència visual clau per a l'ésser humà. Normalment aquesta s’ha de mantenir recta, horitzontal.

També es formen sovint les línies diagonals

Línies dominants

Segons la regla dels terços, una imatge es

divideix en nou parts igual utilitzat dues línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma horitzontal i dues més de forma vertical.

Regla dels terços

La mirada d’un ésser

humà traça una línia dominant imaginària a la imatge de gran força expressiva que ha de ser respectada i destacada.

Una persona o objecte en moviment també descriu una línia dominant imaginària.

La mirada i el moviment

La variació del punt de vista o angulació

aporta perspectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l’atenció.

Punt de vista

La càmera està just davant i a la mateixa

alçada de l’element captat.

Frontal o mig

S’agafa l’element una mica de costat.

Tres quarts

L’element és captat pel lateral.

Perfil o Lateral

El punt de vista de la càmera és superior a

l’element captat.

Picat

És la perspectiva contrària al picat, consisteix

en fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la grandiositat d’un element.

Contrapicat

La imatge es pren en un angle totalment

perpendicular respecte al terra, 90º.

Zenital

La càmara és just a sota, és el contrapicat

absolut.

Nadir

La càmera capta

la imatge a ran de o de l’objecte. Acostuma a sorprendre a l’espectador.

Presa a ran

Un altre element

sobre el punt de vista serà la distància de la càmera respecte a l’objecte o subjecte captat. Això determina la manera com veiem els elements.

Plans

Mostra un objecte o part d’un objecte o

subjecte sobre el que es vol cridar la atenció.

Pla de detall

Mostre una part del rostre o cos d’una

persona. Potencia el valor dramàtic.

Primeríssim primer pla

Presenta el rostre

sencer o, com a molt, amb l’espatlla.

És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.

Primer pla

Presenta la persona

tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.

Pla mig

Els límits superior i

inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Es un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als western per oferir la cara i el revòlver de l’actor.

Pla americà

Els límits inferior i

superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa l’acció.

Pla sencer

Abraça un petit grup de persones. Interessa

l’acció.

Pla de conjunt

Mostra un escenari

ampli en el que s’incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l’enquadrament.

Pla general

Mostra un gran

paisatge o una multitud. L’entorn és més important que la persona. Els personatges es veuen molt allunyats, petits, imperceptibles io directament no es veuen.

Gran pla general

L’enfocament o el desenfocament poden ser

efectes pretesos que modifiquen la captura d’imatges i que ens fan veure la realitat visible diferent de com la podem veure amb els nostres ulls.

La profunditat de camp és l’espai en profunditat captat per la càmera amb nitidesa, i permet establir relacions entre els elements situats en diferents termes.

El primer gran recurs artístic de l’enfocament selectiu és clar.

Enfocament

És molt important tenir presents els diferents tipus de

llum solar. La llum del migdia és una llum dura, intensa i que

elimina les ombres, la qual cosa afecta negativament la percepció del volum i els matisos de la superfície dels objectes.

La llum del matí il·lumina amb tons frescos pastel i difumina normalment els detalls llunyans.

La llum del capvespre il·lumina lateralment i amb tons daurats i càlids produint ombres tènues i subtils que fan ressaltar la textura dels objectes i el seu volum.

Il·luminació

És una il·lusió

òptica. La sensació de textura li atorga a la imatge una capacitat comunicativa extra. A través d’ella reconeixem com és la superfície dels objectes.

Textura

És la llum que prové

directament del sol en un dia assolellat o d’un únic punt de llum artificial com un flash o un focus.

Llum dura

És la llum que il·lumina els objectes sense produir

grans ombres ni contrastos. S'aconsegueix aquest tipus de llum quan el sol no il·lumina directament els objectes en un dia assolellat, sinó que ve ‘’rebotada’’ d’un altre.

Llum difusa

La saturació de

color evoca intensitat i els tons suaus, tranquil·litat. La quantitat de colors i la seva gamma afecta també la percepció de l'espectador i les sensacions que se’n poden evocar.

Color