Tema 4. Catalanisme (2)

7/24/2019 Tema 4. Catalanisme (2)

1/19

TEMA 4. EL CATALANISME POLTIC: PRECEDENTS, APARICI I EVOLUCI (1833-

1931)

1


2/19

INTRODUCCI

El desvetllament d'una conscincia nacional catalana s'inici amb la Renaixena, moviment ue

cal situa! en el context eu!o"eu de la di#usi$ del Romanticisme i de la i!!u"ci$ dels nacionalismes%

&!ime!ament va desenvolu"a!se un catalanisme de ti"us cultu!al, sense ca" m(s ambici$ ue

!ecu"e!a! la llen)ua, la *ist+!ia i les t!adicions catalanes, im"ulsat "el moviment de la Renaixenalite!!ia, ue va !eivindica! el catal lite!a!i a!caic- i ue tind! en els .ocs /lo!als el "!inci"al

ex"onent%

En la #o!maci$ d'auest catalanisme cultu!al, cal destaca! l'a"o!taci$ de la cultu!a "o"ula!,

a#avo!ida "e! la continu0tat de l'1s "o"ula! del catal "a!lat, amb dive!ses mani#estacions tant

"!+"iament cultu!als cant co!al, teat!e, "!emsa, etc%-, com !eivindicatives mani#estacions

anticent!alistes-, !e"!esentades "e! #ede!alistes i ca!lins%

Del #ede!alisme va so!)i! el !e)ionalisme de 2alent3 4lmi!all, auto! de la "!ime!a #o!mulaci$te+!ica del catalanisme "ol3tic, amb l'ob!a 56o Catalanisme57889-%

4uesta cultu!a nacional, !enovada i di#osa "el :ode!nisme a la #i del se)le ;I;, va se!vi! de

base al catalanisme "ol3tic, ue no es consolida! #ins al "!ime! te! del se)le ;;%

Dins el catalanisme "ol3tic cal destaca! dues )!ans "osicions ideol+)iuesa #ins el 7AB, va im"ulsa! i cont!ola! la

:ancomunitat de Catalun>a 7A77ABF-, #ins ue desa"a!e)u( amb la Dictadu!a de &!imo de

Rive!a 7AB7A-%

El catalanisme d'esue!!es no es va est!uctu!a! #ins al comenament del se)le ;; i es va

ca!acte!itGa! "e! la manca de co*esi$, "e! l'en#!ontament amb la 6li)a Re)ionalista i "e! l'ado"ci$

de "lante?aments inde"endentistes amb el "a!tit Estat Catal 7ABB- de /!ancesc :aci, ue m(s

endavant de!iv en Esue!!a Re"ublicana de Catalun>a ERC- 7A7-, el "a!tit ue va aconse)ui!

l'*e)emonia "ol3tica catalana des"!(s de la Dictadu!a de &!imo de Rive!a%

I. ANTECEDENTS HISTRICS DEL CATALANISME

2


3/19

Catalun>a va "e!d!e la seva sobi!ania nacional el 7H7, a causa de locu"aci$ del "a3s "e! les

t!o"es bo!b+niues #!ancocastellanes, )uan>ado!es de lanomenada Jue!!a de Kuccessi$ , en u

)!an "a!t de Catalun>a *avia #et costat a la!xiduc Ca!les dLust!ia, cont!a /eli" 2 de @o!b$%

En la!xiduc Ca!les, la ma?o!ia de catalans d'ales*o!es veien la )a!antia de la "e!vivncia de la

mona!uia de si)ne con#ede!al basada en la lliu!e uni$ ent!e els !e)nes "eninsula!s ue *odesit)essin. Catalun>a *avia com"a!tit, #ins ales*o!es, amb la Co!ona de Castella i els alt!es

!e)nes de lanti)a Co!ona d'4!a)$ la #i)u!a del mateix !ei, tot i ue cada un d'ells mantenia les

seves est!uctu!es d'Estat "!+"ies i inde"endents< co!ts, )ove!n, t!ibunals de ?ust3cia, le)islaci$, etc%

6a vict+!ia de /eli" 2 de @o!b$ si)ni#ic la instau!aci$ de la mona!uia absoluta, la

uni#o!mitGaci$ de tots els !e)nes "eninsula!s se)uint el model castell i, "e! tant, la "!dua de les

institucions nacionals d'auto)ove!n de Catalun>a tamb( les d'4!a)$, 2alncia i :allo!ca-, com

a!a la Jene!alitat, les Co!ts o el Consell de Cent ba!celon3% K'iniciava tamb( una "e!secuci$sistemtica cont!a la llen)ua catalana ue *a du!at m(s de dos se)les% El )ove!n de Catalun>a va

ueda! en mans d'un ca"it )ene!al ue nomenava alcaldes i !e)ido!s en substituci$ dels

o!)anismes !e"!esentatius t!adicionals dels "obles, viles i ciutats% Tamb( van se! c!eats nous

im"ostos%

4viat, "e!+, va comena! la !esistncia cont!a la dominaci$ bo!b+nica% De #et, al)uns milita!s

continua!en la seva lluita cont!a /eli" 2 sota la #o!mula de )ue!!illes du!ant bastants an>s% Ms el

cas del )ene!al :o!a)ues, ue va #usti)a! lex!cit bo!b+nic amb accions milita!s al &i!ineu% Un

co" ca"tu!at, #ou condemnat a mo!t i esua!te!at% El seu ca" va !esta! dotGe an>s ex"osat en una

)bia al &o!tal del :a! de @a!celona amb lob?ectiu d'atemo!i! la "oblaci$ cont!!ia a les noves

auto!itats% 6es c!isis a)!!ies em"en>ien el cam"e!olat a intenta! canvia! la vida !u!al "e! la

u!bana, tot es"e!ant t!oba! una so!tida a la seva "!ec!ia situaci$ econ+mica% :oltes ciutats van

c!(ixe! al lla!) del se)le ;I;, com 2alncia, Kant Kebasti, @ilbao i @a!celona, d'au3 ue es #es

necess!ia la "lani#icaci$ d'eixam"les%

Tanmateix, el 7H7A, els anomenats 5ca!!asclets5 se)uido!s de &e!e .oan @a!cel$, 5Ca!!asclet5-

es van ala! cont!a /eli" 2 al Cam" de Ta!!a)ona, la Ribe!a d'Eb!e i la Te!!a 4lta i van a!!iba! #ins

al &alla!s% &ocs an>s des"!(s, s'a!ticul al &a3s 2alenci un moviment #o!alista im"o!tant 7HBF-%

El 7H, es "ublic Via Fora els adormits, un o"uscle en de#ensa de les llibe!tats nacionals de

Catalun>a% 4 "a!ti! d'auest moment, les accions de !esistncia dels catalans s'ana!en #ent m(s

es"o!diues #ins ue, ?a ent!at el se)le ;I;, comen a a!ticula!se el moviment catalanista%

De #et, "odem t!oba! ?a unes "!ime!es most!es de de#ensa del "a!ticula!isme catal s$n els

aixecaments "o"ula!s de 78F9 i de 78, les anomenades bullan)ues, i, indubtablement, en

els "lante?aments #o!alistes del ca!lisme catal, ue !eivindicava el !eto!n dels #u!s i de les lleis

3


4/19

t!adicionals catalanes abolides "e! /eli" 2% Tot "le)at e!a un sentiment di#1s, "!enacionalista, ue

no "assava de de#ensa! el "a!ticula!isme en el con?unt es"an>ol, tot i ue aviat a"a!e)ue!en

al)unes individualitats, com a!a Toms @elt!an i Kole! 78A- i .oan Co!tada 789-, ue *avien

a"!o#undit en uns "lante?aments ue "odem conside!a! com a antecedents del catalanisme%

Tanmateix, lantecedent m(s cla! del catalanisme, m(s exactament de la b!anca m(s "!o)!essistadel catalanisme #ou el #ede!alisme< inicialment el &a!tit Democ!tic de :ontu!iol i Te!!adas, ue

m(s endavant esdevin)u( &a!tit Democ!tic /ede!al, el m(s im"o!tant a Catalun>a du!ant els an>s

del Kexenni Revoluciona!i, #ins a 78H% Du!ant auesta "oca, tamb( tin)ue!en molta incidncia

els "lante?aments !e"ublicans #ede!als de /!ancesc &i i :a!)all%

II%64 66ENJU4 C4T464N4 46 KEJ6E ;I;

6a societat catalana e!a, du!ant el se)le ;I;, ma?o!it!iament di)l+ssica< la seva "!cticatotalitat "a!lava 1nicament la llen)ua "!+"ia del "a3s i, en l1s o!al, mal)!at la utilitGaci$ de

ba!ba!ismes, no en dominava ca" alt!a tanmateix, el catal no e!a un idioma de "!esti)i ent!e els

seus "!o"is "a!lants, de mane!a ue sovint e!a conside!ada una llen)ua "a)es3vola, "!+"ia de les

classes "o"ula!s "oc cultes, i "oc a"ta "e! a usos #o!mals% &e! aix+ no e!a "!cticament usada "e!

esc!it ni en actes de !elleu, com a!a les activitats o#icials o acadmiues%

En lmbit "ol3tic, el catal *avia uedat bande?at totalment a causa dels dec!ets de Nova &lanta,

"ublicats el 7H79, ue donaven #o!ma ?u!3dica a l'ocu"aci$ milita! de Catalun>a "e! "a!t de les

t!o"es #!ancocastellanes ue *avia culminat el 7H7% Kemblantment *avia succe0t en l'mbit milita!

i ?udicial, on totes les causes *avien de substancia!se obli)at+!iament en castell% Ld*uc

l'ensen>ament del catecisme a la mainada *avia de #e!se en castell, tot i les evidents di#icultats

ue els vailets tenien "e! a entend!e auest idioma% 6'assistncia a les escoles e!a escassa #ins a

mit?ans del se)le ;I;, "e!+ els )ove!ns es"an>ols de to!n tamb( van dicta! no!matives !est!ictives

"e! a l'1s del catal als cent!es docents% 6'obsessi$ uni#o!mitGado!a va a!!iba! a tal ext!em ue es

va "!o*ibi! l'1s de la llen)ua catalana en conve!ses tele#+niues 78A9- i l'edici$ d'ob!es de teat!e

en les uals la totalitat dels "e!sonat)es "a!lessin en catal, aix3 com la !e"!esentaci$ "1blica

d'auestes%

En alt!es mbits o#icials, el catal tamb( *avia uedat bande?at a causa d'*ave! "e!dut la seva

condici$ de llen)ua o#icial de Catalun>a amb locu"aci$ bo!b+nica% 4ix3, ni al !e)ist!es de la

"!o"ietat ni a les esc!i"tu!es nota!ials es "odia usa! la nost!a llen)ua% 4 la Catalun>a No!d, ue

#o!mava "a!t de l'Estat #!ancs des del T!actat dels &i!ineus de 79FA, la "ol3tica de substituci$

lin)3stica #ou i)ualment ex"editiva%

4


5/19

Catalun>a, "a3s "ione! en mit?ans de comunicaci$, va *ave! de veu!e com, a les "!ime!es

"ublicacions de l'"oca mode!na, el castell substitu0a lidioma "!o"i del "a3s, ue e!a "a!lat "e la

totalitat de la seva "oblaci$% 4ix3, el 7HAB, va a"a!ixe! el Diario de Barcelona. 4uesta

"ublicaci$, ue va subsisti! amb al)unes inte!!u"cions #ins al 7AAB, va se! "ublicat en castell

du!ant tot el se)le ;I; amb l'1nica exce"ci$ dels an>s de l'ocu"aci$ na"ole+nica, en u va so!ti!al ca!!e! en ve!si$ bilin)e #!ancscatal% No va se! #ins al se)le ;; ue, en un "a!ell d'ocasions,

s'edit en catal% De tota mane!a i mal)!at se! un dia!i en castell, al lla!) del se)le ;I;, va

inclou!e col=labo!acions en catal, es"ecialment du!ant els an>s de la Renaixena, "oca en u va

dona! cabuda a les seves "lanes a les c!eacions lite!!ies en catal de bona "a!t dels intel=lectuals

del moment% 4ix3 va succei! tamb( en alt!es "ublicacions en castell com a!aEl Vapor.

No va se! #ins a 78HA ue 2alent3 4lmi!all va edita! el "!ime! dia!i 3nte)!ament en la nost!a

llen)ua, elDiari Catal. 4 "a!ti! d'auest moment, so!)i!en alt!es iniciatives "e!iod3stiuesen catal, ent!e les uals cal esmenta! "e! la seva im"o!tncia LaRenaixensa "e!i+dic

uinGenal el 78H7 i dia!i el 7887- i molt es"ecialment,La Veu de Catalunya 78AA- el de m(s

lla!)a du!ada de tots els ue mai s'*an esc!it en catal, ?a ue es "ublica! #ins a 7A9%

Du!ant el se)le ;;, es"ecialment #ins al 7AA, la "!emsa en catal ?a va tendi! a no!malitGa!se,

amb un nomb!e de ca"ale!es "!ou si)ni#icatiu%

4uesta lamentable situaci$ de la llen)ua catalana al se)le ;I; e!a de)uda a dive!sos #acto!sa va comena! la seva indust!ialitGaci$ mode!na a "a!ti! de la dcada de 78, a

di#e!ncia de la !esta de te!!ito!is "eninsula!s% &e! tant, ben aviat, el seu desenvolu"ament

econ+mic va se! su"e!io! i *i va a"a!ixe! una nova classe social, la bu!)esia, ue, a di#e!ncia de

la "etita noblesa catalana enllue!nada "e! la Co!t de :ad!id, a la ual volia imita!, es va manteni!

molt #idel a la llen)ua i la cultu!a del "a3s% El catal no e!a ?a, doncs, nom(s la llen)ua de les

classes menest!als i de la "a)esia sin$ tamb( l'idioma de la bu!)esia indust!ial, la classe social m(s

dinmica de tot l'Estat es"an>ol% 4ix+ la dotava d'un )!an "!esti)i ent!e la "oblaci$, ue va canvia!

el sentiment de !esi)naci$ "e! un le)3tim o!)ull de "a!la! un idioma ue usaven amb tota

natu!alitat les classes m(s benestants del "a3s% 4uesta situaci$ no va teni! lloc de la mateixa

5


6/19

mane!a a la !esta dels &a0sos Catalans, on, com ue no s'*avia "!odu0t la indust!ialitGaci$ com al

&!inci"at, els secto!s m(s benestants se)uien essent els )!ans "!o"ieta!is de te!!es amb tendncia a

imita! el com"o!tament de la!istoc!cia castellana i el "ode! cent!al, en mans d'auest )!u" social%

&e! aix+, la llen)ua catalana no va !ecu"e!a! el mateix "!esti)i al &a3s 2alenci o a les Illes

@alea!s, on *a "e!sistit la situaci$ di)l+ssica amb m(s o men>s intensitat% 4 la Catalun>a No!d, esva "!odui! un "!oc(s d'a#!ancesament de les classes dominants, ue as"i!aven a "a!tici"a! dels

bene#icis ue "!o"o!cionava "e!tn>e! a un Estat m(s avanat com el #!ancs%

Un alt!e element im"o!tant en la !ecu"e!aci$ del "!esti)i de l'idioma catal #ou lactitud ue va

"!end!e un im"o!tant secto! d'intel=lectuals, "!inci"alment de lmbit de la lite!atu!a, ue va o"ta!

decididament "e! la !ecu"e!aci$ de la nost!a llen)ua com a inst!ument de c!eaci$ lite!!ia, m(s

enll d'ob!es meno!s o #olPl+!iues% 4uest #enomen, ue tamb( *em de situa! a "a!ti! dels an>s

t!enta, #ou, en els seus inicis, est!ictament cultu!al, #o!a allun>at de "lante?aments "ol3tics, "e!+sense la seva existncia di#3cilment el sentiment d'identitat *au!ia evolucionat ca" a les

!eivindicacions "ol3tiues ue va !ecolli! el moviment catalanista a "a!ti! del da!!e! te! del se)le

;I;%

6a "ublicaci$ de l'Oda a la Ptria de Bo!"#$%&! C!&'# A&*!% al dia!iEl Vapor acostuma

a conside!a!se, convencionalment, com linici de la Renaixena% El )!an m!it dels *omes de la

Renaixena, m(s enll de la ualitat est!icta de la seva "!oducci$ lite!!ia, #ou la seva tasca "e! la

di)ni#icaci$ de l'idioma i "e! la !ecu"e!aci$ de l'o!)ull de "a!la!lo% Els seus es#o!os "e!

demost!a! la seva utilitat en tots els mbits com a llen)ua mode!na i com a inst!ument de

comunicaci$ d'una societat "lenament desenvolu"ada van teni! lxit es"e!at, tal com *o demost!a

la seva vitalitat actual%

O+! ! '! P$&!

&laume enca!a "a!la! la llen)ua d'auells savis

ue om"li!en l'unive!s de llu!s costums i lleis,

la llen)ua d'auells #o!ts ue acata!en los !eis,

de#en)ue!en llu!s d!ets, ven?a!en llu!s a)!avis%

Quan del mu)!$ mate!n la dola llet bevia,

en llemos3 al sen>o! "!e)ava cada dia,

e cntics llemosins somniava cada nit%

Ki uan me t!obo sol, "a!lo amb mon es"e!it,

6


7/19

en llemos3 li "a!lo, ue llen)ua alt!a no sent

e ma boca llavo!s no sa" menti! ni ment,

"uix su!ten m(s !aons del cent!e de mon "it

Bo!"#$%&! C!&'# A&*!%

6a cu!iositat *isto!io)!#ica "e! a investi)a! "oues "assades, es"ecialment "e!3odes de

"lenitud nacional catalana, tal com "e!toca a un co!!ent de base !omntica, tamb( va cont!ibui!

a !estitui! el "!esti)i ue *avien tin)ut la llen)ua i la cultu!a en "oues "!et!ites% No calia

"a!ti! de Ge!o sin$ busca! "unts de !e#e!ncia *ist+!ics ue cont!ibu0ssin a eno!)ulli! la "oblaci$

de la seva condici$ de catalans i dels seus t!ets cultu!als, tot i ue, a ve)ades, auestes

investi)acions *isto!io)!#iues es #essin, com succe0a a tots els "a0sos en auella "oca, ambescs !i)o! cient3#ic%

4 banda d'4!ibau, alt!es e!udits com a!a .oauim Rubi$ i O!s, van cont!ibui! amb els seus

"oemes a "!esti)ia! el catal com a llen)ua lite!!ia%

De tota mane!a, #ou la !estau!aci$ dels .ocs /lo!als 78FA- l'element clau en auest "!oc(s

de !eto!na! el "!esti)i a lidioma% D'o!i)en medieval *avien estat institu0ts "e! .oan I el 7A-,

e!en ce!tmens "otics ue du!ant el se)le ;I; van cont!ibui! decididament a im"ulsa! la

c!eaci$ lite!!ia en catal i lacce"taci$ social com a llen)ua culta i de "!esti)i%

&e!+ auesta !evi#alla cultu!al s*a titllat de culta, "e!+ a la ve)ada es donava un moviment

cultu!al "o"ula!%

Parallelament al desenvolupament de la Renaixena es va produir la

revifalla dun moviment cultural popular; es van desenrotllar al marge lun

de laltre i sovint van sostenir relacions doposici! "es classes populars

sempre #avien utilit$at el catal% com a llengua de comunicaci oral i existia

una literatura i un teatre populars& molt planers& per' escrits en un catal%

molt proper a la llengua parlada! (ls partidaris dun catal% culte

men)spreaven a*uells *ue defensaven una llengua no inspirada en els

models medievals i *ue era plena de castellanismes!

(ls defensors dun catal% popular retreien als primers la utilit$aci de

paraules incomprensi+les i formes arti,cioses& motiu pel *ual #a+itualment

els ridiculit$aven mit-anant acudits o escrits! "a s%tira dels .ocs /lorals es

manifesta inicialment a les revistes #umor0sti*ues populars& on es


8/19

denunciava ls rom%ntic de determinats temes i mites #ist'rics aix0 com la

defensa duna llengua arcat$ant!

*uest vessant popular de la Renaixena va involucrar capes molt ms

amplies de la societat en la tasca de la recuperaci de la llengua i la

identitat catalanes en la *ual van contri+uir de manera molt nota+le

personatges com .osep nselm lav& +d 7errades i so+retot /rederic

8oler& (ren autors de tarann% progressista i am+ men)s pretensions

liter%ries *ue els escriptors cultes vinculats a la Renaixena& per' am+ una

ms gran pro-ecci popular! lav va contri+uir arreu del Principal a

larrelament del catal% entre les classes populars mit-anant el repertori de

canons *ue interpretaven les societats corals de les *uals fou limpulsor!

Per' va ser /rederic 8oler& conegut am+ el pseud'nim de 98eraf0 Pitarra:&

lescriptor *ue ms va fer per*u les classes populars a+andonessin el

consum de teatre en castell% gr%cies a la difusi de les seves o+res teatrals&

*ue utilit$aven un catal% collo*uial i sat0ric! (l mrit de contri+uir a

difondre la lectura de la premsa popular en catal% recau en les nom+roses

pu+licacions period0sti*ues *ue van aparixer en a*uests an)s i *ue

assoliren una nota+le difusi com fou el cas dels setmanaris sat0rics "a

ampana de


9/19

L# &/# "o'$# o%'!&

6a con#i)u!aci$ del nou Estat libe!al com"o!t una cent!alitGaci$ "ol3tica, econ+mica,

administ!ativa, ?u!3dica i milita! ue es va ?usti#ica! com una necessitat "e! )a!anti!len#o!timent de lEstat i el desenvolu"ament econ+mic% 6es "!ime!es most!es do"osici$ a

auest cent!alisme i en les uals a"a!eixen al)unes mani#estacions del "a!ticula!isme catal

#o!en els moviments "o"ula!s, sovint insu!!eccionals, ue es "!odu0!en ent!e el 78F i el

78 i ue condu0!en a la #o!maci$ de .untes !evolucion!ies ue exi)ien m(s "ode!s

"ol3tics "e! a 4?untaments i Di"utacions%

4l)unes dauestes insu!!eccions, cone)udes amb el nom de Sbullan)ues, van se! moviments

"o"ula!s de "!otesta de!ivats del malesta! social i "ol3tic amb ue ce!ts secto!s de les classes

"o"ula!s van !eb!e el "!oc(s de consolidaci$ de lEstat libe!al i els inicis de la

indust!ialitGaci$% Es t!actava de moviments di!i)its cont!a els ui es conside!aven

!es"onsables dauest malesta! el cle!)at !e)ula!, les auto!itats "ol3tiues, les muines%%%- i

ue estaven "!ota)onitGats "els t!eballado!s u!bans, els menest!als i al)uns secto!s de la

"etita bu!)esia% 2an se! es"ecialment notables els alda!ulls del 78F i 789, la insu!!ecci$ de

@a!celona del 78B i la .amncia del 78, ue van com"o!ta! la #o!maci$ de .untes de

)ove!n local i "!ovincial, i ue van elabo!a! "!o)!ames de !e#o!mes "ol3tiues i socials de

ta!ann democ!atitGado! al mateix tem"s ue !eivindica!en la descent!alitGaci$ de lEstat%

Ms en auest da!!e! sentit ue les bullan)ues *an estat conside!ades com una "!ime!a

mani#estaci$ dun sentiment "a!ticula!ista catal i anticent!alista, com tamb( una most!a de

!ebui) al )ove!n cent!al, ue xi#!ava totes les seves ex"ectatives "e! !esold!e els con#lictes

en te!mes de cent!alitGaci$ i milita!itGaci$ de lo!d!e "1blic

E' 0#+#&!'/#

El #ede!alisme es desenvolu" com a doct!ina "ol3tica i o"ci$ de )ove!n du!ant el KexenniRevoluciona!i 7898H- i va teni! una im"lantaci$ es"ecialment si)ni#icativa a Catalun>a,

sob!etot en els medis u!bans amb el su"o!t de la "etita bu!)esia m(s !adical i dels ob!e!s

indust!ials% 4uest co!!ent de "ensament t!ob en el &a!tit Re"ublic Democ!tic /ede!al el

ve*icle adeuat "e! di#ond!es% El !e"ublicanisme de#ensava la #o!ma !e"ublicana de )ove!n, el

la0cisme i lam"liaci$ dels d!ets democ!tics i socials% 4 m(s, "!o"u)nava una nova mane!a

d'a!ticula! l'Estat es"an>ol, el #ede!alisme, ue im"licava el !e"a!timent de "ode!s ent!e els +!)ans

de "ode! estatals, !e)ionals i munici"als% El #ede!alisme a!!el amb #o!a a les ciutats i va teni! una

?


10/19

im"lantaci$ si)ni#icativa a Catalun>a%

/!ancesc &i i :a!)all #ou el "!inci"al ins"i!ado! d'auest !e"ublicanisme #ede!al ue concebia el

"ode! de l'Estat com el !esultat d'una s!ie de "actes successius ent!e les unitats bsiues de la

societat< l'individu, el munici"i i la !e)i$% 4ix3, Es"an>a o Ib!ia amb la inco!"o!aci$ de &o!tu)al,

*avia de se! el !esultat de la #ede!aci$ volunt!ia dels di#e!ents "obles o !e)ions de la "en3nsula%

Els !e"ublicans #ede!als catalans, ent!e els uals cal destaca! 2alent3 4lmi!all, Na!c3s :ontu!iol,

4bd$ Te!!ades i @aldome! 6ostau, van im"ulsa! l'an> 789A el &acte de To!tosa, ue s'*a

d'inte!"!eta! com un conveni on els di#e!ents comits !e"ublicans #ede!als de Catalun>a, les illes

@alea!s, 2alncia, i 4!a)$ a!!iba!en a l'aco!d de const!ui! l'Estat #ede!al es"an>ol tot "a!tint de la

!ealitat *ist+!ica de l'anti)a Con#ede!aci$ catalanoa!a)onesa %

@alent0 lmirall va tenir un paper destacat en el repu+licanisme federal

catal%! 7ingu una vida pol0tica activaA va fundar el diari (l (stado atalBn

C1>6?D3E& i va intervenir en el Pacte de 7ortosa! (l pensament de @alent0

lmirall& en a*uest per0ode repu+lic%Dfederal& girava al voltant del

convenciment *ue la modernit$aci d(span)a noms podia arri+ar a partir de

la implantaci duna rep+lica federal *ue tren*us am+ la tradici centralista

i unit%ria de la monar*uia espan)ola& *ue impedia el progrs de les $ones

perifri*ues ms desenvolupades econ'micament i socialment& com

atalun)a! *uesta rep+lica #avia de contri+uir a la regeneraci pol0tica de

l(stat espan)ol& cosa *ue #avia defectuarDse en un pla digualtat& *ue noms

proporcionaria lacte previ de proclamar un (stat atal% a+ans de pactar am+

la resta de po+les #isp%nics! Furant la Restauraci el repu+licanisme federal

va perdre pes a atalun)a& so+retot a partir de veure disminuda la seva

inGuncia entre els sectors o+reristes& ms atrets per lanarcosindicalisme!

Fesprs de la prdua dalguns dels seus l0ders #ist'rics& la ,gura ms

representativa del repu+licanisme catal% da*uesta etapa fou .osep H! @alls i

Ri+ot& *ue en el ongrs regional *ue el partit cele+r% a atalun)a lan) 1>>3

va impulsar un pro-ecte de onstituci de l(stat atal% dins la /ederaci

(span)ola! *uest text declara l(stat catal% com a so+ir% i aut'nom sense

altres limitacions *ue les derivades del Pacte /ederal *ue luniria a les altres

regions espan)oles! (sta+leix tam+ *ue a atalun)a #i #auria unes orts

atalanes& am+ un ongrs elegit per sufragi universal directe i un 8enat

1I


11/19

elegit pels -untaments! l mateix temps& atorga amplis poders al govern de

atalun)a& *ue tindria atri+ucions administratives& econ'mi*ues i ,nanceres i

la possi+ilitat de dotarDse dun exercit regional catal%!

EL CATALANISME PRORESSISTA

Com ?a *em vist ante!io!ment, del !e"ublicanisme, ue va teni! #o!a se)uido!s a Catalun>a a

"a!ti! dels an>s setanta, va n(ixe! el catalanisme "!o)!essista< laic, !e"ublic, ob!e!ista i

#ede!alista%

De #et, du!ant la Revoluci$ de 7898, des del !e"ublicanisme #ede!al ?a s'*avia "lante?at la

constituci$ d'un estat catal, en el ma!c d'una !e"1blica #ede!al es"an>ola%

/ou "!ecisament del #ede!alisme d'on "e!sonalitats com a!a V!'#$ A'/&!'' van "a!ti! "e!elabo!a! els seus "lante?aments catalanistes% Ke)uido!s inicialment de 5&!# P M!&6!'',

aviat van veu!e com els "lante?aments )ene!alistes d'mbit es"an>ol no donaven !es"osta a les

necessitats "a!ticula!s dels catalans "el ue #a a lauto)ove!n, "e! la ual cosa van dedica! els seus

es#o!os a a!ticula! una ideolo)ia es"ec3#ica "e! a Catalun>a, "!inci"alment a t!av(s del Diari

Catal 78HA7887-, al ual ?a ens *em !e#e!it ante!io!ment% En auesta mateixa l3nia, 2alent3

4lmi!all va esc!iu!eLo Catalanisme, ob!a emblemtica del catalanisme d'esue!!es%

Calia su"e!a! el "a!ticula!isme basat en la sim"le de#ensa de la "!+"ia identitat sense

estiona! el model d'Estat i avana! ca" a "lante?aments "ol3tics de cai!e sobi!anista ue

de#ensessin el d!et de Catalun>a a dete!mina! lliu!ement el seu dest3% Tot aix+ es va ana! #ent de

mane!a )!adual%

Idees clau d4lmi!allola%

Ko"osava a ue el catalanisme sidenti#iu(s amb catolicisme i t!adicionalisme%

8 + *ue els temps *ue corren no sn pas per animar als *ue aspiren a la regeneraci de

tot lo nostre! 8 + *ue els enemics ms terri+les de atalun)a& no sn pas els *ue

o+ertament lJata*uen des de fora& sin *ue ms *ue dJells& #a de tmer de la decadncia en

*u #an caigut molts dels seus ,lls! 8 + *ue el car%cter catal% est%& en general& degenerat i

*ue sols una fort0ssima sacse-ada pot regenerarDlo! Hes& precisament per aix'& em dirigeixo a

vosaltres poetes de la terra! (nlaireuDvos& i ens enlairarem! "Jexcs de vida material ens

11


12/19

ofega; la intellectual i moral s la *ue ens manca! .o vos con-uro a *ue tre+alleu am+ totes

les vostres forces per retornarDnosDla! K@os #i con-uro en nom de lJesdevenidor de atalun)aLM!

El 788, va teni! lloc el I Co6&7 C!$!'!$!, amb lob?ectiu de de#ensa! el d!et catal, ue

el )ove!n es"an>ol volia subo!dina! i uni#ica! amb les"an>ol% Cal teni! "!esent ue el D!et CivilCatal e!a l1nic text ?u!3dic "!o"i ue no *avia estat abolit "els dec!ets de Nova &lanta, "e! la ual

cosa els )ove!ns cent!alistes es"an>ols, es"ecialment els de la Restau!aci$, van "!etend!e

tossudament su"!imi!lo% Tamb( es volia c!ea! una 4cad(mia de la 6len)ua Catalana i una entitat

ue di#on)u(s el catalanisme% I "e! aix+ del I Con)!(s Catalanista va n(ixe! el C#$ C!$!'

788B-, constitu0t bsicament "e! !e"ublicans se)uido!s d'4lmi!all i intel=lectuals "!o"e!s al dia!i

La Renaixensa, amb lob?ectiu de se! un inst!ument no "a!tidista ue se!v3s a la conscienciaci$ de

la "oblaci$ sob!e la necessitat de de#ensa! els inte!essos de Catalun>a% 4ix+, se)ons els seus

c!eado!s, e!a im"ossible #e!*o militant o votant "a!tits es"an>ols% El II Co6&7 C!$!'!$!

788- es va mani#esta! cla!ament en auest sentit condemnant el sucu!salisme "ol3tic, (s a di!, els

"a!tits ue tenen el seu cent!e de decisi$ #o!a de Catalun>a o ue de"enen de #o!ces #o!aste!es,

com e!a el cas dels anomenats "a!tits dinstics, autntic "ila! del sistema de la Restau!aci$ a "a!ti!

de 78H9, ue van "!etend!e at!au!e secto!s de la bu!)esia catalana, es"ecialment a #inals del se)le

;I;, uan neix el moviment !e)ene!acionista%

&e! tot aix+, el Cent!e Catal "!etenia c!ea! les condicions +"times "e! a la constituci$ d'una

#o!a "ol3tica catalanista% En auest sentit, es va conve!ti! en una o!)anitGaci$ "ol3tica 788- ue

es va mani#esta! com a tal en lanomenat /$6 +# '! L'o$!,"!ime! acte "1blic del catalanisme%

El seu xit #ou de)ut a la "a!tici"aci$ de totes les tendncies del catalanisme en de#ensa del d!et

civil catal i cont!a la "ol3tica lliu!ecanvista ue el )ove!n cent!al volia im"osa!% &!ecisament "e!

)uan>a!se la con#iana de la bu!)esia, 2alent3 4lmi!all #ou tamb( 6ins"i!ado! del Memorial en

defensa de los intereses materiales y morales de Catalua, document cone)ut "o"ula!ment amb

el nom de M#/o&!' +# %6# ue va se! lliu!at el 788F al !ei 4l#ons ;II%

MEMORIAL DE REUES

5Keo!% se nos a!!ebat$ nuest!o sistema administ!ativo ue *o> encuent!an bueno e imitan naciones cultas de Eu!o"a,

"a!a se! substituido "!ime!o "o! el sistema castellano, > *o> "o! una co"ia viciosa e im"e!#ecta del modelo #!anc(s%

No "odemos usa! nuest!a len) ua mVs ue en nuest!os *o)a!es > en conve!saciones #amilia!es deste!!ada de las

escuelas, lo *a sido mVs ta!de de la cont!ataci$n "1blica > tambi(n de los t!ibunales W como si todo esto no #ue!a

bastante, *ace tiem"o ue viene amenaGVndose, > *o> se intenta con em"eo dest!ui!, o cuando menos adulte!a!,

nuest!o de!ec*o civil %% -

12


13/19

A #ue!Ga de t!aba?o %% - nuest!os indust!iales *an c!eado una indust!ia es"aola ue en cua!enta aos *a alcanGado

alt3simo nivel Esta indust!ia viene siendo atacada de !a3G%%%

o# N!& Ro! 5!&&! #ou un alt!e memb!e destacat d'auest co!!ent "!o)!essista del

catalanisme% 2a se! el "!ime! ue, del catalanisme, en va di! nacionalisme, el "!ime! a usa!

lex"!essi$ &a0sos Catalans i ue "lante? el d!et de Catalun>a a esdeveni! una !e"1blica sobi!ana

se)uint una via )!adualista ue "assa!ia "e! una eta"a d'autonomia, al*o!a ue en els seus

"lante?aments di#e!enciava el "at!iotisme social de#ensiu de les nacions o"!imides del

nacionalisme a)!essiu dels Estats o"!esso!s%

Com "odem veu!e, en auesta eta"a, les activitats m(s im"o!tants del moviment catalanista

e!en "!omo)udes "els secto!s m(s "!o)!essistes, es"ecialment "e! lactivisme de 2alent3 4lmi!all

ue actu "a!al=lelament en de#ensa de la identitat nacional de Catalun>a, dels inte!essos dels

secto!s "o"ula!s i dels inte!essos de la bu!)esia, molt "e!?udicats "e! la "ol3tica )ove!namental,

ue tendia a a#avo!i! els )!ans lati#undistes ue donaven su"o!t al !)im de la Restau!aci$%

Tanmateix, el catalanisme "!o)!essista, de cai!e !e"ublic i ob!e!ista, tin)u( "oca incidncia

du!ant el se)le ;I; ent!e el con?unt de la "oblaci$, "e!+ els seus "lante?aments esdevin)ue!en

cla!ament ma?o!ita!is a Catalun>a du!ant els an>s de la Ke)ona Re"1blica 7A77AA-% 6lun> del

!e)ionalisme i de les conviccions mon!uiues de la 6li)a, va evoluciona! cla!ament ca" a

#o!mulacions cla!ament nacionalistes i, en al)uns casos, inde"endentistes%

Causes del #!acs del catalanisme "!o)!essista d4lmi!allI& lmirall esdevingu el referent de lacci catalanista& a

13


14/19

partir dels an)s ?I& l#egemonia dins el catalanisme es va anar decantant cap

als sectors ms conservadors!

El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

Nna part molt important de l(sglsia cat'lica #avia donat suport a la causa

carlina i #avia defensat posicions integristes i doposici al li+eralisme! Furant

la Restauraci& i desprs d#aver fet p+lic el @atic% el seu suport a lfons O&

part del clergat va anar a+andonant a*uests plante-aments per cercar un

espai dins el li+eralisme ms conservador! (n a*uest tr%nsit #i va tenir un

paper important el corrent conegut com a vigatanisme& un moviment cultural i

intellectual& impulsat en +ona part pels mem+res de les institucionseclesi%sti*ues de la ciutat de @ic! (l distanciament del clergat catal% del

carlisme i el seu apropament cap al catalanisme conservador va estar liderat

per clergues com .aume ollell& .acint @erdaguer i el +is+e .osep Horgades& en

un intent de cristianit$ar a*uest moviment *ue #avia comenat des de

posicions lai*ues! *uesta generaci va gaudir dun gran prestigi literari i va

dotarDse dun 'rgan de premsa& el setmanari "a @eu del Hontserrat! Fentre

les seves iniciatives cal destacar les campan)es a favor de la cele+raci delHillenari de Hontserrat C1>>1E i la restauraci del Honestir de Ripoll C1>?3E&

aix0 com lexigncia *ue els +is+es fossin catalans!

"a tradici vigatana entronca am+ .osep 7orras i Qages& +is+e de @ic des del

1>??& *ue va defensar un catalanisme de clara arrel cristiana! "an) 1>?2 va

pu+licar La tradici catalanaon recull el cos doctrinal del catalanisme cat'lic i

on a,rmava *ue lesperit de atalun)a es fonaDmenta en la fam0lia& lapropietat i la religi! 7orras i Qages va valer plante-ar una alternativa cat'lica i

conservadora al catalanisme laic i va de,nirDne un model a partir de tres

postulatsA

refs a tot plante-ament revolucionari

retorn a l(dat Hit-ana com a poca idealit$ada

defensa duna estratgia regionalista allun)ada de lactuaci pol0tica

com a mit-% per aconseguir la regeneraci social de atalun)a!

*uesta tasca de regeneraci #auria de recaure fonamentalment en

14


15/19

l(sglsia i el clergat& *ue recuperaria aix0 una plataforma

dinGuncia so+re la societat! "a frase atri+uda a 7orras i Qages&

9atalun)a ser% cristiana o no ser%:& resumeix el fon ideol'gic *ue va

introduir a*uest catalanisme cat'lic!

4 "a!ti! dels an>s vuitanta, tamb( va ana! consolidantse a Catalun>a %! /!#&! +0#$ +#$#+ #'!$!'!/#, /o'$ /7 &;/! !' $&!+o!'/#, !/* #'#/#$ &o +# '! +#o'o6! !&'!, !/* % 0o&$

o/o#$ !$' !/* %! "< 0o&=! o#&"!+o&! +# '! o#$!$. 4uests "lante?aments estaven !e"!esentats

bsicament "e! )ent d'Es)l(sia com el bisbe o# Mo&6!+#, el canon)e !%/# Co''#'' o mossn !$ (C$o)

V#&+!6%#&. Un setmana!i a)lutinava els memb!es d'auesta tendncia del catalanisme, cone)uda com a "6!$!/#s des"!(s% 4uests "ensado!s van se! bsicament o# To&&! B!6# E& P&!$ +# '! R*!, tot i ue

auest da!!e!, "e! !aons d'edat, no va #e! "1blics els seus "lante?aments #ins als da!!e!s an>s del se)le ;I; i,

es"ecialment, a "!inci"is del se)le ;;%

/o!tament in#luenciat "el seu amic, el canon)e Collell, To!!as i @a)es, (s conside!at un dels "!inci"als te+!ics del

catalanisme d'a!!el c!istiana% /ou auto! deLa tradici catalana 78AB-, llib!e bsic "e! a entend!e el catalanisme

conse!vado! de #inals del se)le ;I; ue, en ce!ta mane!a, va se! !edactat com a !"lica a Lo Catalanisme, lob!a de

2alent3 4lmi!all%

Per a Collell la poltica era Catalunya, o almenys el que ell entenia per Catalunya la intelli!entsia, el patriciat,les classes mit"anes, el po#le industrial i reli!i$s. El catalanisme %a&ia de ser una mena de mo&iment ampli i

pra!mtic, amarat de tradici$ cat'lica per' o#ert al (utur i al pro!r)s. *... + El catalanisme de Collell tenia dos

enemics principals el (ederalisme de Valent lmirall i la indi(er-ncia de la societat catalana. Contra el patriotisme

re&olucionari i #ord del primer %i opos els principis espirituals i conser&adors contra el se!on o#stacle ende! una

llar!a campanya de conscienciaci$ reli!iosa i nacionalista, a (i de treure els catalans de l/endormiscament.

Els o#"ectius materials no eren els 0nics que mo&ien el canon!e. 1enia molt presents tam#) els materials, )s a dir, el

pro!r)s de la ind0stria i l/a!ricultura del pas. Per aix' &a unir2se al clamor dels (a#ricants a (a&or del

proteccionisme i del manteniment de les col'nies d3m-rica per aix' exi! una reducci$ de les contri#ucions que

pa!a&en els catalans i per aix' procura&a di&ul!ar les no&etats a!rcoles entre els pa!esos.

4La tradici$ catalana. 5#ra ca#dal del corrent re!ionalista catal d3inspiraci$ cat'lica )s la replica a lmirall, per'

(onamentalment )s un apro(undiment del cam encetat per 6aume Balmes, que es caracterit7a per un do#le re(0s del

li#eralisme la8cista re&olucionari, per un costat, i de l/immo#ilisme tradicionalista i del reaccionarisme inte!rista per

un altre, com tam#) un a#and$ de(initiu del recurs carl a l/aixecament armat4.

TER:EK, .%9ist'ria de Catalunya, 2ol% ;I Ed% 9B%

1orras i Ba!es no &a ser una (i!ura a8llada sin$ el di&ul!ador m)s intel:li!ent d3un corrent d/opini$ que intenta&a (er

compati#le la doctrina de l/Es!l)sia am# la societat moderna. En aquest sentit, potser no s3%a remarcat prou la

15


16/19

importncia de la (i!ura del canon!e Collell, que no %a deixat !aire cosa escrita per' que )s un aut-ntic a!itador.

L3e&oluci$ de l/Es!l)sia catalana trencant l/inte!risme i el !uerrillerisme carl i acceptant la &ida moderna

constitueix una operaci$ (onamental.

&ui 7 de setemb!e de 7AA9%

6a #!ase ue millo! de#ineix el ca!cte! dauest catalanisme (s, en "a!aules de To!!as i @a)es, Catalunya ser

cristiana o no ser.

En la mateixa l3nia del catalanisme conse!vado! d'a!!el cat+lica, els da!!e!s an>s del se)le,

a"a!eix la #i)u!a d'En!ic &!at de la Riba, #utu! "!esident de la :ancomunitat de Catalun>a 7A7

7A7H-% 4uto! de La nacionalitat catalana i del Compendi de doctrina catalanista, continu

a"!o#undint en els "lante?aments del catalanisme conse!vado! i el va dota! d'un ba)at)e ideol+)ic

ue li don lem"enta su#icient "e! a esdeveni! una o"ci$ de )ove!n "e! a Catalun>a a "!inci"is delse)le ;;% 6a :ancomunitat, (s la "!ime!a ex"e!incia *ist+!ica d'auto)ove!n limitat des de la

"!dua de la sobi!ania, el 7H7% Els "lante?aments de &!at de la Riba tamb( *an esdevin)ut la base

de la ideolo)ia nacionalista de molts "ol3tics catalans del se)le ;;%

5&!6/#$ +#' o/#+ +# +o$&! !$!'!$! 78A- d'En!ic &!at de la Riba%

5L3%ome t) una sola ptria, com t) un sol pare i una sola (amlia4.

4L3Estat )s una entitat poltica arti(icial, &oluntria la ptria )s una comunitat %ist'rica, natural,

necessria. ll' primer )s o#ra dels %omes el se!on )s (ruit de les lleis a qu- D)u %a su#"ectat la

&ida de les !eneracions %umanes4.

4La Ptria )s la comunitat de !ent que parla una mateixa llen!ua, t) una %ist'ria comuna i &iu

a!ermanada per un mateix esperit, que se!ella am# quelcom d3ori!inal i caracterstic totes les

mani(estacions de la se&a &ida4.

4 Catalunya li %an arra#assat tots els drets i lli#ertats, i %an arraconat la se&a llen!ua traient2la

dels tri#unals, de les escoles, de tots els actes p0#lics, i ens %an o#li!at a usar la castellana4.

4;ols es recorden que som espanyols per a co#rar2nos contri#ucions, o quintar el nostre "o&ent, o

demanar2nos diners o sacri(icar els nostres interessos4.

4La conducta de Castella en&ers Catalunya %a estat la dels po#res conquistadors am# els pa8sos

conquistats4.

El catalanisme conse!vado! va "!end!e im"uls des"!(s del t!encament del Cent!e Catal 788H-,

moment en ue els memb!es ue no com"a!tien els "lante?aments d'4lmi!all, com e!a el cas

d'Ln)el Juime!, van c!ea! la 6li)a de Catalun>a cal no con#ond!e auesta entitat amb el "a!tit

16


17/19

6li)a Re)ionalista, #undat el 7A7-% El catalanisme tamb( va "enet!a! al m$n acadmic,

es"ecialment a "a!ti! de la c!eaci$ del Cent!e Escola! Catalanista 7889-, ue el 78AA dona! lloc

al C#$ N!o!' C!$!'i al dia!iLa Veu de Catalunya.

6a 6li)a de Catalun>a va a"!o#ita! els .ocs /lo!als de 7888 "e! a "!esenta! un missat)e a la

!e)ent, la !eina :a!ia C!istina, de notable contin)ut nacionalista i, a "a!ti! d'auest moment, #etsim"o!tants com la de#ensa del d!et civil catal van se! enca"alats "e! auest secto! del

catalanisme ue es comenava a uali#ica! de nacionalista%

M!$6# ! '! ! #$

2Desit!em que torni a posseir la naci$ catalana ses Corts !enerals lliures e independents,

o#ertes per lo Cap de L/Estat o per son lloctinent.

2Corts en les que es &otin los pressupostos de Catalunya i la cantitat a# que t) de contri#uirnostre pas als !astos !enerals d3Espanya.

2


18/19

lidioma del "a3s% 4uest #et, "!ota)onitGat "e! Juime!, ma!c un im"uls decisiu en el "!oc(s de

no!malitGaci$ lin)3stica de Catalun>a%

6a Uni$ Catalanista va celeb!a! dive!ses assemblees on es va aco!da! usa! el te!me naci$ "e!

a !e#e!i!se a Catalun>a, en lloc de !e)i$, i el te!me Estat "e! a denomina! Es"an>a% 6'assemblea

m(s t!anscendent #ou la ue va teni! lloc a :an!esa el 78AB, on van se! a"!ovades les @ases "e! ala constituci$ Re)ional Catalana, cone)udes amb el nom de B!# +# M!!%

6es @ases de :an!esa s$n el "unt de "a!tida !eal i e#ectiu del moviment catalanista mode!n,

en tant ue "osen els #onaments "e!u el catalanisme esdevin)ui una ideolo)ia ma?o!it!ia i un

denominado! com1 com"a!tit "e! la ma?o!ia d'o!)anitGacions "ol3tiues% 4l text, t!obem la

!eivindicaci$ d'elements in*e!ents a la sobi!ania d'un "a3s% Tanmateix, lem"!emta del

catalanisme conse!vado! *i (s evident% En ualsevol cas, les @ases de :an!esa s$n un "unt de

!e#e!ncia insubstitu0ble del catalanisme, ue, en auells moments, au)menta la seva im"o!tncia)!cies a la c!isi )ene!alitGada ue viu! lEstat es"an>ol, es"ecialment a "a!ti! de 78A8%

LES BASES DE MANRESA

B;E >a. La llen!ua catalana ser l30nica que, am# carcter o(icial, podr usar2se a Catalunya i

en les relacions d3aquesta re!i$ am# el poder central.

B;E ?a. ;ols els catalans, %o si!uin de naixen=a, "a per &irtut de naturalit7aci$, podran exercir

a Catalunya crrecs p0#lics, (ins tractant2se de !o&ernatius i administratius que depen!uin del

Poder central. 1am#) %auran de ser exercits per catalans els crrecs militars que comportin

"urisdicci$.

B;E @a. La di&isi$ territorial so#re la qual es desen&olupa la !raduaci$ "errquica dels Poders

!o&ernatiu, administratiu i "udicial, tindr per (onament la comarca natural i el municipi.

B;E Aa. Catalunya ser l30nica so#irana del seu !o&ern interior. Per tant dictar lliurement les

se&es lleis or!niques curar de la se&a le!islaci$ ci&il, penal, mercantil i processal de

l/esta#liment i percepci$ d3impostos de l/encunyaci$ de la moneda, i tindr totes les altres

atri#ucions in%erents a la so#irania que no correspon!uin al Poder Central.

1>


19/19

B;E a. Les Corts es (ormaran per su(ra!i de tots els caps de casa a!rupats en classes (undades

en el tre#all manual, en la capacitat o en les carreres pro(essionals i en la propietat, ind0stria i

comer=, mit"an=ant la corresponent or!anit7aci$ !remial en tot el que si!ui possi#le.

B;E a. El poder "udicial s3or!anit7ar resta#lint l/anti!a udi-ncia de Catalunya.

B;E >a. La conser&aci$ de l/ordre p0#lic i de la se!uretat interior de Catalunya estaran

con(iades al sometent. Per al ser&ei actiu permanent es crear un cos sem#lant al de ossos

d3Esquadra o de la urdia Ci&il. questes (orces dependran a#solutament del Poder re!ional.

B;E a. Disposicions transit'ries. Es re(ormar la le!islaci$ ci&il de Catalunya prenent per

#ase el seu estat anterior al Decret de Go&a Planta i les no&es necessitats de la ci&ilit7aci$catalana.

Tema 4. Catalanisme (2)

Documents

Transcript of Tema 4. Catalanisme (2)