Temario-2ºESO-L11

1

INDEX

Tema 1 Lrsquoelectricitat

Tema 2 Tipus de corrent

Tema 3 Principis bagravesics de lrsquoelectrogravenica

Tema 4 Les mategraveries primeres

Tema 5 El proceacutes de fabricacioacute

Tema 6 El comerccedil o marqueting

2

2n CURS ESO


1- El corrent elegravectric

Les partiacutecules quiacutemiques meacutes elementals que componen una substagravencia soacuten els agravetoms Lrsquoagravetom eacutes constituiumlt per un nucli central al voltant del qual giren a gran velocitat unes partiacutecules anomenades electrons que tenen cagraverrega elegravectrica negativa El nucli central eacutes format per unes partiacutecules anomenades protons que tenen cagraverrega elegravectrica positiva i per unes altres que reben el nom de neutrons que no tenen cagraverrega elegravectrica

Si un cos teacute el mateix nombre drsquoelectrons que de protons el seu estat elegravectric eacutes neutre En qualsevol altre cas el cos teacute cagraverrega elegravectrica Si teacute meacutes electrons que protons lrsquoagravetom teacute cagraverrega negativa i es converteix en emissor drsquoelectrons

Si teacute meacutes protons que electrons lrsquoagravetom teacute cagraverrega positiva i es converteix en receptor drsquoelectrons

El corrent elegravectric eacutes consequumlegravencia del desplaccedilament drsquoelectrons drsquoun agravetom emissor drsquoelectrons a un altre receptor drsquoelectrons

Lrsquoelectricitat eacutes lrsquoenergia generada pel desplaccedilament drsquoelectrons

2- Tipus de corrent

bull El corrent continu eacutes el que es produeix a causa del desplaccedilament drsquoelectrons sempre en el mateix sentit i amb una intensitat constant Aquest tipus de corrent elegravectric es pot obtenir per transformacioacute quiacutemica o mitjanccedilant dinamos per exemple

bull El corrent altern eacutes el que es produeix a causa del desplaccedilament drsquoelectrons en sentit alternatiu (canvis de polaritat) en un periacuteodo de temps determinat i amb una intensitat variable La quantitat de canvis de polaritat per segon srsquoanomena frequumlegravencia En funcioacute del tipus de desplaccedilament drsquoelectrons el corrent elegravectric i a Europa eacutes de 50 hertzs (Hz) Aquest tipus de corrent elegravectric srsquoobteacute mitjanccedilant els alternadors

3

3- Elements bagravesics del circuit elegravectric

Perquegrave els electrons es puguin desplaccedilar eacutes necessari disposar drsquoun circuit elegravectric eacutes a dir drsquoun conjunt de components units entre si que permeten el pas del corrent elegravectric En un circuit obert no passa la correnten canvi en un de tancat siEls elements principals de quegrave ha de disposar un circuit elegravectric soacuten aquests

ndash Generadors Soacuten els elements que permeten la transformacioacute de lrsquoenergia tegravermica hidragraveulica quiacutemica solar eogravelica en energiacutea elegravectrica El corrent elegravectric que es genera pot ser continu o altern

ndash Conductors Soacuten els elements que uneixen els diferents components del circuit elegravectric i que permeten el pas del corrent elegravectric Un conductor ha de permetre el recorregut dels electrons per tot el circuit i el seu retorn al generador

ndash Receptors Soacuten els elements que tenen com a finalitat fonamental transformar lrsquoenergia elegravectrica en qualsevol altre tipus drsquoenergia En soacuten exemples una lagravempada un motor elegravectric una planxa o una estufa

ndash Elements de maniobra o control Soacuten els elements que permeten controlar el pas del corrent elegravectric a traveacutes del circuit Lrsquoelement de control meacutes utilitzat eacutes lrsquointerruptor perograve tambeacute nrsquohi ha altres com el commutador o el polsador

ndash Elements de proteccioacute Soacuten els elements que protegeixen el circuit de sobrecagraverregues escalfaments o curtcircuits Tambeacute serveixen de proteccioacute a lrsquousuari Els meacutes habituals soacuten els fusibles els interruptors diferencials i els interruptors magnetotegravermics

4- Els generadors

ndash Les piles elegravectriques contenen unes substagravencies que produeixen el corrent elegravectric mitjanccedilant procediments quiacutemics Aquests generadors tenen un temps de vida limitat Hi ha piles de moltes formes i modalitats perograve totes tenen dues terminacions metagravelmiddotliques anomenades terminals o borns que indiquen la situacioacute dels pols positiu i negatiu Les piles alimenten el funcionament de joguines elegravectriques rellotges consoles de joc etc

ndash Les bateries soacuten una classe de piles que es poden recarregar amb electricitat drsquoaquesta manera la seva vida srsquoallarga enormement Les bateries meacutes conegudes soacuten les dels automogravebils

4

ndash Les plaques solars fotovoltaiques soacuten unes plataformes que exposades a la llum produeixen corrent elegravectric Contenen uns petits elements anomenats cegravelmiddotlules fotoelegravectriques que generen corrent quan la llum hi incideix Aquest sistema de produccioacute drsquoelectricitat teacute lrsquoavantatge que el seu uacutes no produeix cap tipus de contaminacioacute

ndash Els generadors dinamoelegravectrics soacuten magravequines que produeixen corrent elegravectric quan se les fa girar generalment estan situades a les grans centrals elegravectriques on els generadors es mouen mitjanccedilant turbines que poden funcionar a partir de la forccedila de lrsquoaigua de lrsquoaplicacioacute de calor provinent de la combustioacute del carboacute o de derivats del petroli i tambeacute de lrsquoenergia nuclear Aquestes centrals proveeixen drsquoelectricitat les poblacions les induacutestries o alguns mitjans de transport com els ferrocarrils

Hi ha dos tipus de generadors dinamoelegravectrics la dinamo i lrsquoalternador

Dinamo Alternador

5

5- Els conductors

En un circuit elegravectric els conductors han de permetre el retorn de les cagraverregues elegravectriques al generador la unioacute entre si dels diferents components del circuit i un miacutenim de resistegravencia al pas dels electrons

Generalment els cables elegravectrics soacuten fets de coure i alumini i estaacuten recoberts de plagravestic que eacutes un bon aiumlllant Cal tenir present que fins i tot els materials conductors oposen resistegravencia al pas del corrent elegravectric

6- Resistegravencia drsquoun conductor

La resistegravencia eacutes la dificultat que presenta un conductor al pas del corrent elegravectric La resistegravencia depegraven del tipus de material del conductor de la seva llargagraveria (com meacutes llarg eacutes el conductor meacutes gran eacutes la resistegravencia) i de la seva seccioacute (com meacutes seccioacute tingui la resistegravencia seragrave meacutes petita) La seccioacute drsquoun conductor eacutes la superficie que srsquoobtindria en fer-ne un tall transversal

7- Els receptors

ndash Les lagravempades elegravectriques soacuten els receptors meacutes usuals pensats per fer llum Poden ser incandescents o de descagraverrega

Mentre el corrent elegravectric circula per les lagravempades incandescents (com la bombeta) a traveacutes drsquoun fil especial que assoleix temperaturas molt altes es van desprenent ones electromagnegravetiques que produeixen llum i calor En canvi les lagravempades de descagraverrega (com el fluorescent) srsquoilmiddotluminen quan es generen descagraverregues elegravectriques a traveacutes del gas que contenen

6

8- La bombeta

La bombeta eacutes el tipus de lagravempada incandescent meacutes habitual a moltes cases Lrsquoampolla de vidre estagrave feta de vidre bufat transparent o transluacutecid teacute una bona resistegravencia a temperatures elevades i pot tenir formes dimensions i colors molt variats Generalment a la seva part superior van impresos a meacutes de la marca comercial el voltatge al qual srsquoha de fer funcionar (15V 45V 9V 220V etc) i la seva potegravencia en wats (30W 60W 100W etc) En el seu interior la bombeta conteacute un gas inert que sol ser una mescla de nitrogen i argoacute i serveix per a evitar que el filament es cremi quan estagrave encegraves

El filament eacutes un fil fabricat generalment de tungstegrave (o wolframi) un metall que teacute una temperatura de fusioacute superior als 3000degC Normalment estagrave enrotllat en forma drsquoespiral aquesta forma i el gas inert allarguen la durada del filament que quan estagrave incandescent pot arribar a assolir una temperatura superior a 1800degC El filament srsquoaguanta mitjanccedilant uns suports metagravelmiddotlics que al mateix temps serveixen per a ferhi arribar el corrent elegravectric El casquet de fixacioacute a la part inferior de la bombeta eacutes de metall (llautoacute) i permet fixar-la al portalagravempades i connectar-la al corrent elegravectric Pel que fa a la seva aplicacioacute en la ilmiddotluminacioacute dels edificis aquest tipus de lagravempades tenen tendegravencia a eacutesser substituiumldes per altres ategraves que el seu rendiment energegravetic eacutes molt baix eacutes a dir consumeixen molta energia per la quantitat de llum que proporcionen

Tenint en compte que aquest tipus de lagravempades com srsquoha indicat abans aprofita poc lrsquoenergia perquegrave despregraven molta calor a meacutes de llum es tendeix a substituir per altres anomenades de ldquobaix consumrdquo que veurem meacutes endavant

9- Lagravempades incandescents reflectores

Un tipus de lagravempada molt usual eacutes la lagravempada incandescent reflectora anomenada aixiacute perquegrave duu un reflector incorporat La part de lrsquoampolla de vidre meacutes propera al casquet estagrave recoberta interiorment drsquoun bany especial que la converteix en mirall i aixiacute srsquoaconsegueix que la llum surti projectada cap endavant i direccionada en forma de focus

10- Lagravempades incandescents halogravegenes

Aquests tipus de lagravempades soacuten incandescents com les altres perograve dintre de lrsquoampolla de vidre hi tenen iode barrejat amb el gas inert Aixograve fa que el filament duri molt meacutes alhora que srsquoaconsegueix que la llum sigui molt meacutes intensa Actualment es fan servir molt en els fars dels automogravebils en els focus i en projectors de diapositives o de cinema

7

Poden tenir moltes formes i de vegades tenen casquets o sistemes de connexioacute especials

11- Lagravempades de descagraverrega

Una altra classe de lagravempades soacuten les anomenades lagravempades de descagraverrega que funcionen de forma diferent de les incandescents Aquestes lagravempades no tenen un filament que connecta els dos pols sinoacute que entre els dos pols es produeix una descagraverrega eleacutectrica (flux drsquoelectrons) que produeix unes radiacions lluminoses en contactar amb el gas especial que hi ha dins de lrsquoampolla de vidre Aquest sistema de lagravempades no va connectat directament al corrent sinoacute que necessiten uns elements complementaris anomenats reactagravencies condensadors encebadors etc Totes tenen en comuacute la llum intensa que fan i la poca energia que consumeixen

A les lagravempades fluorescents la cara interna de lrsquoampolla de vidre conteacute una pols fluorescent que srsquoilmiddotlumina quan es generen descagraverregues elegravectriques a traveacutes del gas que conteacute lrsquoampolla

La seva utilitzacioacute eacutes molt diversa srsquousen per a lrsquoenllumenat domegravestic industrial regravetols lluminosos botigues etc

ndash Els avisadors acuacutestics com el timbre el brunzidor o la sirena soacuten aparells receptors que es fan servir per avisar mitjanccedilant lrsquoemissioacute drsquoun so El timbre de campana es basa en lrsquoelectromagnetisme i consisteix en un martellet que colpeja una campaneta

8

ndash El motor elegravectric transforma lrsquoenergia elegravectrica en energia mecagravenica en forma de moviment circular tambeacute mitjanccedilant lrsquoelectromagnetismeEl corrent elegravectric per mitjagrave drsquouns elements conductors anomenats colmiddotlectors i escombretes arriba a la peccedila mogravebil anomenada rotor i es genera un camp magnegravetic que produeix lrsquoefecte de gir entre lrsquoestator i el rotor

12- Aparells generadors de calor

Els aparells generadors de calor es basen en la propietat segons la qual quan passa el corrent elegravectric per un conductor es produeix un escalfament del conductor En aquest cas lrsquoenergia elegravectrica es transforma en calor Aquest fenomen es coneix amb el nom drsquoefecte JouleEls aparells que transformen lrsquoenergia elegravectrica en calor soacuten molts les estufes les cuines les torradores les planxes els assecadors els forns industrials etc Generalment el sistema meacutes utilitzat eacutes la resistegravencia

13- Resistors

Les bombetes es basen en un filament que presenta resistegravencia al pas dels electrons Lrsquoenergia que desenvolupa el corrent per vegravencer aquesta resistegravencia es converteix en llum en escalfar el filament i tornar- lo incandescent a temperatura molt alta

9

Conjuntament amb el filament de les bombetes hi ha altres components dels circuits que estan dissenyats precisament perquegrave ofereixin resistegravencia al pas del corrent amb diverses finalitats Aquests components srsquoanomenen resistorsHi ha molts tipus drsquoaparells dotats de resistors amb aplicacions molt diverses els que permeten lrsquoencesa automagravetica drsquoespais ilmiddotluminats els comandaments dels ascensors les cegravelmiddotlules per detectar el pas de persones (perquegrave srsquoobrin automagraveticament les portesperquegrave soni una alarma) per detectar foc etc Tambeacute soacuten molt importants com a components electrogravenics per a ragravedio televisioacute etc

14- Reogravestats

Els reogravestats soacuten un tipus especial de resistors Consisteixen en un fil metagravelmiddotlic que ofereix resistegravencia elegravectrica com meacutes llarg eacutes el fil meacutes resistegravencia presenta Disposen drsquoun contacte mogravebil que es pot desplaccedilar per damunt del fil per tal de variar la longitud de pas delcorrent i obtenir aixiacute la resistegravencia desitjadaEls reogravestats permeten regular la intensitat de la llum drsquouna bombeta o la drsquouna sala drsquoespectacles variar el volum drsquoun aparell de so etc

15- Elements de maniobra ndash Lrsquointerruptor eacutes lrsquoelement de control meacutes habitual en els circuits elegravectrics La seva funcioacute eacutes permetre o interrompre el pas del corrent elegravectric entre els generadors i els elements receptors a traveacutes dels conductors

10

ndash El commutador eacutes un altre element de control que canvia (commuta) la direccioacute del corrent que li arriba cap a un conductor o cap a un altre Tambeacute hi ha commutadors que tenen meacutes de dues posicions amb la qual cosa actuen sobre diversos circuitsMitjanccedilant un circuit amb commutadors es pot aconseguir per exemple que una bombeta srsquoencengui o srsquoapagui des de dos punts diferents Hi ha un tipus de commutadors especialsanomenats commutadors drsquoencreuament que intercalats entre els altres dos que acabem de veure permeten obrir i tancar el circuit des de meacutes de dos punts diferents

ndash Els polsadors poden ser de dos tipus els que soacuten normalment oberts (NO) i els que soacuten normalment tancats (NT) Els polsadors NO permeten el pas del corrent elegravectric a traveacutes seu nomeacutes quan es mantenen polsats Nrsquoeacutes un exemple el timbre drsquouna casa En canvi els polsadors NT deixen passar el corrent en estat de repograves i ho impedeixen quan es premen Eacutes el cas de la porta drsquouna nevera amb la porta tancada el llum de dins de la nevera estagrave apagat mentre que si lrsquoobrim deixem de polsar i el llum srsquoenceacuten

16- Elements de proteccioacuten

ndash El fusible eacutes un element de proteccioacute format per un fil conductor molt fi i amb un punt de fusioacute no gaire elevat Quan la intensitat que passa a traveacutes seu supera un valor determinat durant un cert temps el fil srsquoescalfa i es fon srsquoobre el circuit i es talla el pas del corrent elegravectric

11

ndash Lrsquointerruptor diferencial eacutes un element de proteccioacute de circuits de corrent altern Detecta fuites de corrent a partir del mesurament de la diferegravencia entre el corrent elegravectric drsquoanada i el de tornadaQuan aquesta diferegravencia supera un valor concret lrsquointerruptor diferencial obre el circuit i talla el pas del corrent elegravectric Normalment estagrave instalmiddotlat al quadre de comandament i proteccioacute que hi ha a lrsquoentrada dels habitatges

ndash Els magnetotegravermics o automagravetics tambeacute protegeixen els circuits de corrent altern Quan detecten un curtcircuit o una sobrecagraverrega (quan es fan funcionar molts aparells elegravectrics a la vegada i la intensitat eacutes superior a la contractada a la compantildeiacutea elegravectrica per exemple) obren automagraveticament el circuit Poden estar instalmiddotlats al quadre elegravectric dels habitatges

17- Elements per connectar a la corrent

Tots els aparells elegravectrics mogravebils necessiten uns dispositius especials per fer-hi arribar el corrent els meacutes frequumlents soacuten les bases drsquoendoll i les clavillesSoacuten formats per un cos construiumlt amb material aiumlllant i uns elements metagravelmiddotlics conductors que soacuten els que estableixen la connexioacuteSrsquoencaixen els uns dins dels altres amb el sistema de ldquomascle i femellardquo La base drsquoendoll conteacute llsquoelement femella i la clavilla el mascleActualment els endolls dels aparells drsquouna certa potegravencia disposen drsquounes lagravemines metagravelmiddotliques als costats per connectar la presa de ldquoterrardquo que eacutes molt necessagraveria per a la proteccioacute de les persones en cas de curtcircuit i obligatograveria en les noves instalmiddotlacions elegravectriques dels edificisConsisteix en un cable de color groc i verd que va desde lrsquoendoll fins a una barra de metall conductor que hi ha clavat al terra

18- Elements per connectar els conductors

ndash Regletes de connexioacute Soacuten unes peces de forma bagravesicament rectangular fabricades amb un material aiumlllant per fora que disposen drsquouns elements metagravelmiddotlics que soacuten els que fan laconnexioacute amb uns forats pels quals srsquointrodueixen els conductors que srsquohan drsquounir (pelats tal com cal)

12

ndash Empalmaments Tambeacute permeten connectar conductors Despreacutes de pelar i preparar adequadament els cables es cargolen perquegrave quedin molt ben units i despreacutes es protegeixen amb cinta aiumlllant de manera que el conductor quedi ben amagat Aquestsistema perograve eacutes poc recomanable i la normativa actual no nrsquoautoritza lrsquouacutes en les caixes drsquoempalmaments

ndash Caixes drsquoempalmaments En les instalmiddotlacions elegravectriques convencionals totes les connexions amb regletes de connexioacute han de quedar tancades en unes caixes especials amb tapa anomenades caixes drsquoempalmaments Aquestes caixes poden ser rodones o rectangulars poden sobreposar-se o encastar-se a la paret i sempre srsquohan de colmiddotlocar prop del sostre

ndash Tubs protectors En les instalmiddotlacions elegravectriques drsquohabitatges tallers i locals diversos els cables conductors han de passar per uns tubs protectors Aquests tubs tenen una doble funcioacute protegir els conductors de possibles cops i evitar incendis en cas que es cremin els cables Els tubs poden estar encastats o clavats a la paret amb grapes especials i poden ser flexibles o riacutegids Acostumen a ser de material plagravestic (PVC) o tambeacute metagravelmiddotlic

13

19- El circuit elegravectric amb generadors

Sovint cal connectar diversos generadors a un mateix circuit Es poden connectar en segraverie o en paralmiddotlel

ndash Connexioacute de generadors en segraverie Dos o meacutes generadors estan connectats en segraverie quan el born de sortida (positiu quan eacutes corrent continu) drsquoun estagrave connectat amb el born drsquoentrada (negatiu quan eacutes corrent continu) de lrsquoaltre i aixiacute successivamentEl resultat eacutes que se sumen els voltatges de tots els generadors que srsquohan connectat La intensitat perograve eacutes igual en tot el circuit

ndash Connexioacute de generadors en paralmiddotlel Dos o meacutes generadors estan connectats en paralmiddotlel quan tots els borns drsquoentrada (tots els positius quan eacutes corrent continu) estan connectats a un mateix punt i tots els borns de sortida (tots els negatius quan eacutescorrent continu) estan connectats en un altre punt En aquest cas el voltatge resultant eacutes el mateix que el drsquoun sol generador mentre que la intensitat final eacutes la suma de les intensitats de cada seccioacute del circuit

14

20- El circuit elegravectric amb receptors

Els circuits elegravectrics poden tenir diversos receptors i aquests es poden connectar com els generadors en segraverie o en paralmiddotlel

ndash Circuit amb receptors en segraverie (suposem que els receptors soacuten bombetes) Les bombetes es connecten lrsquouna a continuacioacute de lrsquoaltra eacutes a dir poden formar una filera amb un sol cable conductor que es connecta als borns drsquoun generador La connexioacute en segraverie teacute alguns inconvenients quan srsquoutilitza en la ilmiddotluminacioacute si una bombeta es fon el circuit queda obert i no funcionen les altres a meacutes com meacutes bombetes hi ha menys ilmiddotluminen

ndash Circuit amb receptors en paralmiddotlel (suposem que els receptors soacuten bombetes) Les bombetes es connecten a un circuit format pels dos conductors que veacutenen de cada un dels pols del generadorDrsquoaquesta manera totes les bombetes funciona independentment de les altres gairebeacute amb la mateixa lluminositat i si una falla les altres continuen funcionant ja que totes reben el corrent directament dels conductors que arriben dels dos borns del generador Aquesta connexioacute eacutes la que srsquoutilitza habitualment en les instalmiddotlacions dels edificis

21- Magnituds i unitats ndash La intensitat es pot definir com la quantitat drsquoelectrons que circulen per un conductor en un temps determinat La unitat per mesurar la intensitat elegravectrica eacutes lrsquoampere (A) que indica la quantitat drsquoelectrons que passa cada segon per la seccioacute drsquoun conductorEs pot mesurar amb un amperiacutemetre que es connecta en segraverie al punt la intensitat del qual es vol conegraveixer

ndash El voltatge eacutes la diferegravencia energegravetica entre els dos pols drsquoun generador el pol positiu i el pol negatiu o entre els dos extrems drsquoun component elegravectric Tambeacute srsquoanomena diferegravencia de potencial o tensioacute La unitat de voltatge eacutes el volt (V) i es mesura amb un aparell anomenat voltiacutemetre que es connecta en paralmiddotlel a la part o el component del circuit que es vol mesurar

15

ndash La resistegravencia elegravectrica eacutes la dificultat que oposa qualsevol material al pas del corrent elegravectric La resistegravencia es mesura en ohms Un ohm eacutes la resistegravencia que hi ha entre els extrems drsquoun conductor quan srsquohi aplica una tensioacute constant drsquo1 volt i es produeix una intensitat drsquo1 ampere

ndash La potegravencia elegravectrica eacutes la quantitat drsquoenergia que cada segon consumeix lrsquoaparell elegravectric per fer el treball per al qual ha estat dissenyat La unitat de mesura de la potegravencia eacutes el watt (W)

ndash El consum eacutes el treball necessari per transformar un tipus drsquoenergia en un altre La seva unitat eacutes el quilowatt hora (kWh)

22- Aparells i magnituds

Els instruments per mesurar magnituds elegravectriques depenen de la classe de magnitud i del valor de la mesuraGeneralment aquests instruments tenen el nom genegraveric de la magnitud per a la qual estan destinats aixiacute el voltiacutemetre permet mesurar volts lrsquoamperiacutemetre mesurar amperes el wattiacutemetre mesurar watts etcCadascun estagrave dissenyat per mesurar una magnitud determinada Per tant srsquoha de tenir molta cura en lrsquoeleccioacute de lrsquoinstrument a lrsquohora de mesurar una magnitud elegravectrica i sobretot cal tenir molt present si srsquoha de mesurar corrent altern o continuLa lectura de les mesures en aquest tipus drsquoinstruments es pot fer de manera analogravegica (una agulla marca el valor sobre una escala graduada) o de manera digital (srsquoindica directament el valor de la mesura que eacutes meacutes precisa eacutes a dir no hi ha cap escala)El voltiacutemetre eacutes lrsquoaparell que ens permet mesurar el voltatge eacutes a dir la diferegravencia de potencial entre els dos pols drsquoun generadorEls dos cables conductors que surten del voltiacutemetre amb el Terminal metagravelmiddotlic corresponent i amb els signes + i ndash que indiquen la polaritat corresponent srsquohan de connectar en paralmiddotlel eacutes a dir cada un drsquoaquests terminals srsquoha de connectar tenint en compte la polaritat a cada un dels borns de les piles o drsquoaparells dels quals hagravegim de prendre mesuresLrsquoamperiacutemetre eacutes lrsquoaparell que ens permet mesurar la intensitat del corrent elegravectricEls dos cables conductors que surten de lrsquoamperiacutemetre amb els signes + i ndash que indiquen la polaritat corresponent srsquohan de conectar en segraverie eacutes a dir han drsquointercalar-se en el circuit Si en el circuit hi ha corrent lrsquoagulla indicadora assenyalaragrave el sentit correcte si no eacutes aixiacute cal intercanviar la polaritat de la connexioacute de lrsquoamperiacutemetre perquegrave lrsquoagulla mesuri correctamentEl poliacutemetre eacutes un aparell que permet mesurar diverses magnituds (voltatge de corrent altern o continu intensitat de corrent altern o continu resistegravencia i altres) Eacutes un comprovador universal o tegravesterPer mesurar una magnitud elegravectrica determinada amb el poliacutemetre nomeacutes cal accionar uns comandaments determinats o conectar en els llocs especiacutefics els cables de connexioacute de lrsquoaparell i fer la seleccioacute correcta de lrsquoescala drsquoacord amb la magnitud que srsquoha de mesurar La lectura de les mesures es pot fer de manera analogravegica o de manera digital

16

23- Lleis bagravesiques del circuit elegravectric

ndash El fiacutesic alemany Georg S Ohm va establir la llei que duu el seu cognomla llei drsquoOhm i que defineix la intensitat elegravectrica aixiacute ldquoLaintensitat elegravectrica (I) eacutes la relacioacute que hi ha entre el voltatge (V) que srsquoaplica a un circuit elegravectric i la resistegravencia (R) que els conductors i els receptors del circuit ofereixen al pas del corrent elegravectricrdquo

I = V R = A

ndash La potegravencia elegravectrica drsquoun receptor es pot calcular com el producte del seu voltatge per la intensitat que hi circula

P = V middot I = Wndash El consum elegravectric drsquoun receptor equival al producte de la seva potegravencia pel temps que estagrave en funcionament

c = P middot t = Kwh

24- Aplicacions del corrent elegravectric

Les aplicacions del corrent elegravectric soacuten els efectes que poden ocasionar els electrons quan circulen per uns determinats instruments i produeixen llum calor o moviment

Llum El pas del corrent elegravectric a traveacutes de determinats instruments provoca ones electromagnegravetiques visibles i per tant lrsquoemissioacute de llum De tots aquests objectes els meacutes comuns soacuten les lagravempades incandescents o bombetes i les lagravempades o tubs fluorescents

Calor Hi ha molts aparells que serveixen per produir calor a partir del corrent elegravectric com ara estufes cuines torradores planxes assecadorsforns industrials etc Tambeacute hi ha diversos sistemes drsquoobtencioacute de calor per mitjagrave de lrsquoelectricitat com la resistegravencia drsquoescalfament

Electromagnetisme Quan el corrent elegravectric passa per una bobina que envolta una barra de ferro aquesta es magnetitza eacutes a dir es converteix en un imant (electroimant) Es pot generar moviment aprofitant aquest fenomen en el qual es basa el funcionament de timbres panys automagravetics o automatismes elegravectrics

Efectes electrogravenics Lrsquoelectrogravenica eacutes la part de lrsquoelectricitat que estudia el comportament dels electrons quan circulen per circuits elegravectrics dotats de components especials gragravecies als quals srsquoaconsegueixen efectes i objectes molt diversos La ragravedio la televisioacute la telefonia els radars les senyalitzacions ograveptiques i acuacutestiques la informagravetica o les joguines electrograveniques soacuten aplicacions del corrent elegravectric

Electrogravelisi Lrsquoelectricitat tambeacute teacute efectes quiacutemics eacutes a dir ajuda a transformar o combinar les molegravecules de moltes substagravenciesAprofitant aquesta propietat i per mitjagrave drsquoun procediment anomenat electrogravelisi les piles elegravectriques produeixen electricitatTambeacute srsquoutilitza per fer tractaments superficials als metallscom per exemple els galvanitzats

17

25- Riscos de lrsquoelectricitat

Lrsquouacutes del corrent elegravectric exigeix conegraveixer com en tots els agravembits de la tecnologia els perills que comporta i les normes que cal observarCal saber doncs quines soacuten les precaucions que srsquohan de prendre quan es manipulen aparells elegravectrics o beacute quan es treballa en instalmiddotlacions elegravectriquesEl cos humagrave a causa de la seva composicioacute eacutes bon conductor del corrent elegravectric El pas drsquoaquest corrent pel cos pot originar trastorns en el sistema nervioacutes i produir una aturada cardiacuteaca o respiratograveria i fins i tot la mort per carbonitzacioacute Per tant eacutes molt important que respectis totes aquestes recomanacions relacionades amb lrsquoelectricitat

ndash Si el voltatge o tensioacute eacutes baix com en les piles no implica cap perill Perograve no juguis mai amb el corrent de les instalmiddotlacions elegravectriques de casa teva o de lrsquoescola que eacutes de voltatge molt meacutes alt i pot resultar perilloacutes

ndash Si mai has de treballar directament amb instalmiddotlacions elegravectriques assegurarsquot que no hi passa corrent

ndash El corrent elegravectric eacutes especialment perilloacutes en un cos mullat que esdeveacute encara meacutes bon conductor i tambeacute quan el contacte es produeix en zones on la pell eacutes particularment sensible com en el cas dels llavis la llengua o els ulls Recomanem doncs no acostar cap component drsquoun circuit elegravectric a cap drsquoaquestes parts del cos

ndash Quan vulguis utilitzar un aparell que funciona amb electricitat llegeix atentament les indicacions del fabricant

ndash I sobretot no trsquoacostis a llocs on hi ha senyals de perill com els que trobaragraves a les torres dels cables drsquoalta tensioacute i a les centrals transformadores de corrent Pensa que en aquests punts el corrent que hi circula es mesura en milers de volts i que per tant la descagraverrega elegravectrica pot resultar mortal

18

TEMA 2 Tipus de corrent

1- El corrent altern

Aixiacute com el corrent continu es distingeix perquegrave un dels conductors eacutes sempre el pol positiu i lrsquoaltre eacutes el pol negatiu i perquegrave el corrent va sempre en el mateix sentit el corrent altern es distingeix perquegrave va canviant periogravedicament de sentit al llarg del tempsAixiacute el pol positiu i el pol negatiu no es troben drsquouna manera fixa i continuada en cada un dels conductors sinoacute que srsquoalternen un nombre determinat de vegades cada segonEl corrent altern eacutes sinusoiumldal la seva magnitud canvia constantment de valor i periogravedicament de sentit i teacute forma drsquoona Lrsquoalternanccedila de positiu a negatiu srsquoanomena cicle Aixograve ens permet definir els seguumlents valors caracteriacutestics drsquoun senyal de corrent altern

En lrsquoeix de les ordenades

bull Valor instantani eacutes el valor que pren el senyal en cada instant de temps

bull Valor magravexim (VM) eacutes el valor instantani meacutes gran que pot assolir el senyal

bull Valor eficaccedil (V ) eacutes el valor meacutes utilitzat correspon al valor que en passar per una resistegravencia produiria els mateixos efectes caloriacutefics que un corrent continu del mateix valor

En lrsquoeix de les abscisses

bull Periacuteode (T ) eacutes el temps que triga el senyal a fer un cicle complet srsquoexpressa en segons (s)

bull Frequumlegravencia (f ) eacutes el nombre de cicles que es produeixen en un segon de temps srsquoexpressa en hertzs (Hz) A Europa la frequumlegravencia vigent eacutes de 50 Hz mentre que a Amegraverica eacutes de 60 Hz

La xarxa elegravectrica del nostre paiacutes eacutes constituiumlda per corrent altern que es genera a les centrals es transforma a alta tensioacute es transporta es torna a reduir progressivament a baixa tensioacute i es distribueix als centres de consum

2- Les centrals elegravectriques

Les centrals no sempre soacuten a prop del lloc de consum i es planteja el problema del transport de corrent a llargues distagravenciesEl corrent teacute pegraverdues que poden ser molt importants quan es transporta molt lluny Una manera drsquoevitar una gran part drsquoaquestes pegraverdues eacutes fer el transport de la mateixa potegravencia perograve amb un voltatge molt alt i una intensitat molt baixaAixograve a meacutes permet que els conductors utilitzats per al transport tinguin una seccioacute molt reduiumlda i no pesin tant amb el conseguumlent abaratiment de la instalmiddotlacioacute Aconseguir elevar el corrent a voltatges molt alts solament eacutes possible a partir de corrent alternEls generadors de les centrals hidroelegravectriques soacuten alternadors que produeixen corrent amb un voltatge que oscilmiddotla entre els 6000 i els 15000 V que no eacutes prou alt per ser transportat satisfactograveriamentCal elevar-lo a voltatges drsquoalta tensioacute que oscilmiddotlen entre els 100000 i els 400000 V Per obtenir unes tensions tan elevades calen uns transformadors De la mateixa manera abans drsquoarribar al punt de destinacioacute el corrent drsquoalta tensioacute ha de passar per diverses estacions transformadores que en redueixen progressivament la tensioacute fins a convertir-lo en un voltatge de baixa tensioacute de 230 V o 400 V que eacutes el que srsquoutilitza als habitatges a les induacutestries en lrsquoenllumenat de les ciutats etc

19

3- Els transformadors

El transformador eacutes un aparell que serveix per transformar un corrent elegravectric drsquouna tensioacute alterna meacutes alta a una altra de meacutes baixa o a lrsquoinreveacutes La base del transformador eacutes un nucli de material ferromagnegravetic fet de lagravemines sobreposades en cada un dels costats o segments del nucli se sobreposa una bobina de fil conductor el nombre de voltes de fil (espires) de cada bobina eacutes diferent Si srsquoaplica corrent altern a una drsquoaquestes bobines el nucli es magnetitza i aquest magnetisme fa que es generi corrent a lrsquoaltra bobinaLa relacioacute de transformacioacute (rt) eacutes la relacioacute entre les tensions drsquoentrada del circuit primari (Vp) i de sortida del secundari (Vs) Aquests valors soacuten directament proporcionals al nombre drsquoespires (N) de cada bobina Aixograve fa que com meacutes voltes meacutes alt sigui el voltatge drsquouna bobinaSi considerem que el transformador no teacute pegraverdues parlem drsquoun transformador ideal en quegrave es verifica que la potegravencia drsquoentrada eacutes igual a la de sortida

4- Les liacutenies transportadores de corrent elegravectric

El corrent altern generat als alternadors de les centrals elegravectriques i transformat a alta tensioacute sovint es condueix per mitjagrave de cables conductors al llarg de centenars de quilogravemetres abans drsquoarribar ales estacions transformadores meacutes properes als llocs de consumDes drsquoaquiacute uns altres conductors transporten el corrent a les poblacions i a les induacutestriesCom a suport dels conductors aeris i en funcioacute de la tensioacute del corrent que es transporta srsquoutilitzen pals de fusta de ferro de formigoacute i torres metagravelmiddotliques En aquests elements de suport sempre hi ha una placa que indica el perill drsquoacostar-srsquohi i sobretot drsquoenfilar-srsquohi especialment si soacuten drsquoalta tensioacuteUn element molt important de les torres de transport drsquoelectricitat soacuten els aiumlllants Eacutes evident que els cables han drsquoestar fixats i aiumlllats elegravectricament dels elements de suport per aixograve srsquointercalen uns elements de suport dels cables formats per components enllaccedilats de material aiumlllant de vidre o ceragravemica Aquests elementstenen una forma que impedeix que saltin guspires elegravectriques entre el conductor i el suport metagravelmiddotlicLes liacutenies elegravectriques estan protegides dels llamps per un sistema de parallamps i conductors connectats a terra per tal de protegir les persones els receptors i la mateixa xarxa de distribucioacute amb els sistemes de control i proteccioacute corresponents

20

5- El principi de funcionament del motor elegravectric

En essegravencia lrsquoestructura del motor elegravectric eacutes exactament la mateixa que la dels generadors dinamoelegravectrics un conjunt drsquoimants o electroimants i de bobines disposats de manera que els uns es poden moure respecte dels altresRecorda que aplicant moviment al generador srsquoobteacute corrent elegravectric en el cas del motor en canvi passa el contrari hi aportem corrent i es produeix moviment

6- Lrsquoestructura dels motors elegravectrics

Igual que els generadors els motors elegravectrics consten drsquoun cos exterior sogravelid de metall o de plagravestic riacutegid drsquoun estator (part fixa) i drsquoun rotor (part mogravebil)Amb les escombretes i el colmiddotlector es fa arribar el corrent a les bobines en els motors de corrent continu i enalguns tipus de motors de corrent altern

Per estudiar-los dividirem els motors elegravectrics segons el tipus de corrent que utilitzen continu o altern Tambeacute farem referegravencia a uns motors molt especiacutefics usats en els robots els motors pas a pas

21

7- El motor elegravectric de corrent continu

Els motors meacutes senzills de corrent continu que soacuten els que fan servir moltes de les joguines que funcionen amb piles tenen un estator format per un imant permanent ciliacutendric dins del qual roda el rotor Aquest eacutes constituiumlt per electroimants formats per unes bobines que envolten el nucli magnegravetic Els pols positiu i negatiu de corrent entren cap a les bobines per mitjagrave de les escombretes que freguen les delgues del colmiddotlector situat en un dels extremsdel rotor Aquestes delgues estan connectades als caps dels fils de les bobines i drsquoaquesta manera reben el corrent necessari per produir el magnetisme que cal per fer girar el rotor

8- Motors elegravectrics de corrent continu

En els motors elegravectrics de corrent continu el control del sentit de gir i el de la velocitat soacuten fagravecilsndash Per canviar el sentit de gir solament cal invertir la polaritat del corrent

ndash Per variar la velocitat de gir cal tenir en compte que aquesta eacutes proporcional al voltatge que alimenta el motor Per tant cal una entrada de corrent variable que actuiuml sobre el colmiddotlector A mesura que aquest voltatge augmenti srsquoincrementaragrave la velocitatdel motor que nomeacutes assoliragrave la magravexima velocitat quan funcioni a plena cagraverrega

9- El motor elegravectric de corrent altern

Drsquoaquest tipus de motors nrsquohi ha una gran varietat La majoria dels motors de corrent altern reben el corrent a traveacutes dels colmiddotlectors gairebeacute de la mateixa manera com ho fan els motors de corrent continu Aquests motors tenen una velocitat molt regular perquegrave aquesta depegraven de la frequumlegravencia del corrent altern si sersquon varia la frequumlegravencia cosa molt fagravecil actualment amb circuits electrogravenics sersquon pot canviar la velocitatAltres motors de corrent altern anomenats drsquoinduccioacute funcionen sense colmiddotlectors ni escombretes i eacutes la mateixa naturalesa oscilmiddotlatograveria del corrent altern la que crea un camp magnegravetic giratori que el rotor aprofita per girar Aquests motors tenen molt bones prestacions soacuten forccedila resistents a les sobrecagraverregues soacuten fagravecils drsquoar-rencar i poden ser frenats bruscament qualitats gragravecies a les quals soacuten els meacutes utilitzats en la majoria de magravequines eina bombes cintes transportadores ascensors etc

10- El motor elegravectric de pas a pas

Generalment els motors elegravectrics roden de manera continuadaA tot estirar es pot aconseguir que girin meacutes ragravepid o meacutes a poc a poc o que canviiumln el sentit de girHi ha perograve uns tipus de motor que no funcionen amb moviment continu sinoacute que a partir drsquoimpulsos elegravectrics giren una part de volta drsquoangle variable i poden anar endavant o endarrere segons convingui

22

Aquest tipus de motor anomenat motor de pas a pas eacutes especialment uacutetil per al funcionament dels robots quan cal que girin els braccedilos o les diferents articulacions segons un angle determinatEls motors de pas a pas disposen drsquoestators de diversos electroimanes situats a 90deg o a 45deg Controlant la polaritat drsquoaquests electroimants es poden aconseguir girs drsquoangles molt reduiumlts que poden arribar amb rotors dissenyats especialment a ser drsquo18degSi beacute aquest tipus de motor ja fa anys que es coneix la seva aplicacioacute pragravectica no srsquoha produiumlt fins que srsquoha disposat de sistemes electrogravenics especialment els digitals capaccedilos de crear impulsos amb facilitat i rapidesa De fet en el cas dels robots aquests motors estan dirigits per ordinador

11- Potegravencia eleacutectrica

Si lrsquoenergia eacutes la capacitat que teacute un cos per produir un treball la potegravencia indica la quantitat de treball que eacutes capaccedil de realitzar en una unitat de temps Per a un motor elegravectric la potegravencia es pot definir com lrsquoenergia consumida per unitat de tempsAixiacute un motor seragrave meacutes o menys potent depenent no tan sols del treball que pot realitzar sinoacute tambeacute del temps que triga a fer-loLa potegravencia elegravectrica tambeacute es pot definir com el producte del voltatge subministrat pel generador per la intensitat del corrent que hi circula P = V middot ILa unitat de potegravencia en el SI eacutes el watt (W) Com que el watt eacutes una unitat petita es fan servir muacuteltiples com el quilowatt (kW) queequival a 1000 W i el megawatt (MW) que equival a 1000 kWLa potegravencia tambeacute srsquoexpressa en cavalls de vapor (CV)1 CV = 736 W12- Rendiment

El rendiment drsquoun motor elegravectric es pot calcular com el quocient entre la potegravencia mecagravenica generada a la sortida i la potegravencia elegravectrica consumida a lrsquoentrada per tal de funcionar Srsquoacostuma a expresar en tant per centEls motors elegravectrics tenen un rendiment forccedila elevat al voltant del 85-90 en comparacioacute drsquoaltres tipus de motors com ara els motors tegravermics (40 de rendiment aproximat per a un motor drsquoautomogravebil)

23


1- Lrsquoelectrogravenica

Lrsquoelectrogravenica eacutes la branca de lrsquoelectricitat que tracta dels fenogravemens basats en la circulacioacute dels electrons pels circuits electrogravenics Avui dia lrsquoelectrogravenica eacutes imprescindible en els camps de les comunicacions la induacutestria i la tegravecnica sistemes de control i deteccioacute (alarmes) ordinadors aparells de mesura i de control de qualitat aparells de ragravedio i televisioacute aparells de transport etc funcionen amb electricitat

2- Desenvolupament de lrsquoelectrogravenica

Tot i que lrsquoorigen de lrsquoelectrogravenica se situa al final del segle XIX les seves aplicacions pragravectiques no es van iniciar fins a les primeres degravecades del segle XXEn el desenvolupament de lrsquoelectrogravenica es poden distingirfonamentalment tres etapes caracteritzades per les particularitats drsquoalguns dels seus components fonamentals

1 Lrsquoelectrogravenica de les vagravelvules termoiograveniquesCom es pot veure en la fotografia aquests components eren similars a les lagravempades drsquoincandescegravencia amb els dispositius de control dels electrons a lrsquointerior de lrsquoampolla de vidreAquestes vagravelvules eren molt voluminoses srsquoescalfaven molt eren fragravegils consumien molta energiacutea elegravectrica i resultaven molt cares

2 Lrsquoelectrogravenica dels transistors Les vagravelvules se substitueixen per peces fabricades amb uns materials anomenats semiconductors Un dels avantatges principals que presenten aquests components eacutes el seu reduiumlt volum una gran solidesa un baix consum i un miacutenim cost

24

3 Lrsquoelectrogravenica dels circuits integrats apareguda cap als anys setanta del segle XX que ha fet possible la presegravencia en un espai molt reduiumlt drsquouna gran quantitat drsquoelements electrogravenics (microelectrogravenica)Gragravecies a aquests circuits disposem drsquoordinadors de telegravefons mogravebils de sistemes multimegravedia i de molts altres aparells que fem servir

3- Els circuits electrogravenics

Lrsquoelectrogravenica es fonamenta en el disseny i la construccioacute dels circuits electrogravenics Els elements que formen part drsquoaquests circuits srsquoanomenen components electrogravenics Els meacutes habituals soacuten el resistor el condensador el diacuteode semiconductor i el transistor Tambeacute soacuten components de molts circuits electrogravenics els circuits integratsEn lrsquoactualitat els circuits electrogravenics eacutes a dir el conjunt de components i conductors es construeixen en els anomenats circuits impresos que soacuten unes plaques de baquelita o de fibra de vidre amb un seguit de pistes de coure que connecten els diferents componentsEls components electrogravenics van soldats a la placa amb estany de manera que srsquoaconsegueix un muntatge molt petit i resistent Quan aquests circuits es fabriquen en grans segraveries poden ser molt econogravemics

4- El funcionament dels circuits electrogravenics

El proceacutes de funcionament dels circuits electrogravenics normalment teacute tres fases

bull Entrada drsquoinformacioacute a un element receptor La informacioacute drsquoentrada pot ser de naturalesa molt diferent com per exemple el so que entra per un microgravefon la imatge que srsquointrodueix en una cagravemera de fotografiar o de viacutedeo les dades que srsquointrodueixen a lrsquoordinador mitjanccedilant el ratoliacute o el teclat o la deteccioacute de la velocitat drsquoun cotxe que supera el liacutemit permegraves Tan bon punt la informacioacute entra en cada un dels elements receptors (microgravefon cagravemera ordinador detector) eacutes convertida en un tipus de corrent elegravectric anomenat senyal elegravectric

bull Processament de la informacioacute en els circuits electrogravenics En aquesta segona fase els circuits electrogravenics processen el corrent que li ha estat introduiumlt

bull Resultat del proceacutes en un element de sortida Un cop processat el corrent eacutes dirigit cap als elements de sortida que el converteixen en el resultat del proceacutes Eacutes el cas del so que surt drsquouns altaveus de la imatge que apareix en una fotografia del text o la imatge del monitor drsquoun ordinador o de la pantalla instalmiddotlada en una carretera que ens avisa de la velocitat magravexima permesa

25

5- Electrogravenica analogravegica i electrogravenica digital

Tots els circuits electrogravenics tenen una aparenccedila molt semblant perograve el sistema de funcionament intern pel que fa a la manera de processar el corrent que hi circula pot ser de dues maneres analogravegic i digital

6- Sistema analogravegic

El sistema electrogravenic analogravegic eacutes el que srsquoha utilitzat des dels inicis de lrsquoelectrogravenica Permet per exemple el funcionament del telegravefon de la ragravedio o de la televisioacuteEn aquest sistema el senyal o tipus de corrent elegravectric que circula pels circuits electrogravenics presenta les mateixes variacions que les dades drsquoinformacioacute que hi entrenLa veu humana que entra en un microgravefon per exemple pot presentar diferents graus drsquointensitat o de tonalitats o la temperatura que rep el sensor drsquoun termogravemetre electrogravenic sol tenir constants canvis de valor perograve al final del proceacutes lrsquoaltaveu reproduiragrave la veu amb totes les seves variacions i lrsquoagulla del termogravemetre electrogravenic indicaragrave les moltes variacions de la temperaturaAquest tipus de funcionament de lrsquoelectrogravenica en quegrave el senyalelegravectric segueix les mateixes variacions que les dades de la informacioacute que hi entren o en surten srsquoanomena sistema analogravegic El nom del sistema ve de ldquolrsquoanalogiardquo o semblanccedila de la forma de la informacioacute que entra en els circuits electrogravenics i la del sentildeal elegravectric que srsquohi produeix

7- Sistema digital

En el sistema electrogravenic digital desenvolupat en les darreres degravecades amb lrsquoaparicioacute de la informagravetica les dades hi poden entrar com en el sistema analogravegic amb totes les seves variacions perograve els circuits electrogravenics les converteixen en senyals elegravectrics en forma drsquoimpulsos de manera que es poden donar dues circumstagravencies o que passi corrent pel circuit o que no nrsquohi passi Si hi passa corrent es compta un 1 i si no nrsquohi passa es compta un 0 Per aixograve els senyals elegravectrics es converteixen en una segraverie de zeros i uns els anomenats diacutegits binaris (drsquoaquiacute el nom de senyal digital)Aixiacute per exemple quan una imatge eacutes introduiumlda a lrsquoescagravener de lrsquoordinador es diu que es digitalitza eacutes a dir que lrsquoaparell recull les dades de la imatge mdashen llegeix o capta tots els puntsmdash i els circuits electrogravenics converteixen la informacioacute rebuda en un senyal en forma de zeros i uns (en nombre de molts milions)Al final del proceacutes quan lrsquoaparell doacutena el resultat els circuits tornen a convertir els senyals digitals en senyals analogravegics perquegrave el resultat en lrsquoelement de sortida es pugui entendre (la veu reproduiumlda la imatge que surt a la pantalla etc)

8- Resistors

Els resistors soacuten molt habituals en els circuits electrogravenics i serveixenper limitar el pas del corrent elegravectric es pot dir doncs que ofereixen ldquoresistegravenciardquo al pas dels electrons per aixograve als resistors sersquols acostuma a anomenar tambeacute resistegravenciesSobretot srsquousen per modificar la intensitat del corrent drsquouna part concreta drsquoun circuit i tambeacute per protegir determinats elements electrogravenics que no podrien suportar el pas drsquoun corrent superior a un cert valor

El valor o resistegravencia del resistor que es mesura en ohms (V) pot anar escrit directament a la cara exterior del component generalment perograve es determina mitjanccedilant un codi de colors internacionalEl petit marge drsquoerror associat a aquest valor srsquoanomena toleragravencia que srsquoexpressa en forma de percentatge i ha drsquoanar indicat normalment tambeacute amb un anell de color juntament amb les altres caracteriacutestiques

26

La potegravencia a la qual poden treballar els resistors no pot superar la indicada pel fabricant (drsquo14 W a 4 W) en cas contrari es podrien malmetre

9- Codi de colors drsquoun resistor

El codi de colors drsquoun resistor ens nrsquoindica la resistegravencia Vegem el dibuix drsquoaquesta pagravegina Aquest resistor teacute un valor (o una resistegravencia) de 5400 V El codi de colors ho indica de la manera seguumlentel color de les dues primeres liacutenies (comenccedilant per lrsquoextrem esquerre) teacute associat un valor numegraveric i el de la tercera un factor multiplicador A meacutes hi ha una quarta liacutenia a lrsquoaltre extrem del resistor que indica el percentatge de toleragravencia Fixarsquot en les taules de colors i veuragraves que la liacutenia verda correspon al nuacutemero 5 la groga al 4 i la vermella al factor multiplicador x 100 El resultat doncs eacutes 5400 V La toleragravencia drsquoaquest resistor eacutes de plusmn 10 ja que lrsquouacuteltima liacutenia eacutes de color platejat

27


1- De les primeres mategraveries al client

Vivim envoltats de productes de tota mena que ens permeten menjar vestir viure en cases mourersquons comunicar-nos jugar divertir-nos aprendre curar-nos i moltes coses meacutes Abans no ens arriben aquests productes segueixen un llarg proceacutes que va des de lrsquoextraccioacutedrsquounes primeres mategraveries provinents de la natura que soacuten transformades en centres de fabricacioacute emmagatzemades i transportades fins a lrsquoarribada als centres distribuiumldors i a les botigues

2- Les primeres mategraveries definicioacute i tipus

Les primeres mategraveries soacuten aquelles substagravencies que a traveacutes drsquoun proceacutes de fabricacioacute es transformen en productes que ens permeten viure adequadament i desenvolupar diferents activitatsEstrictament les primeres mategraveries provenen directament de la natura i poden ser drsquoorigen orgagravenic o drsquoorigen mineral En lrsquoactualitat perograve tambeacute es consideren mategraveries primeres les substagravencies sotmeses a un primer proceacutes de transformacioacute els productes semielaboratsPer exemple una primera mategraveria utilitzada en la fabricacioacute de cotxes eacutes la planxa drsquoacer obtinguda en la industria sideruacutergica i tambeacute ho soacuten les mategraveries transformades en la industria petroquiacutemica utilitzades per fabricar ampolles de plagravestic

3- Primeres mategraveries drsquoorigen vegetal

Determinats productes que provenen dels camps de conreu van directament a la cuina (les cebes les patates els enciams) perograve una bona part drsquoaquests productes esdevenen primeres mategraveries quan en lloc de ser consumits directament soacuten conduiumlts a les induacutestries alimentagraveries on es converteixen en sobres de sopa pastissos conserves congelats plats preparats etc

Perograve gran part dels productes agriacutecoles soacuten destinats a ser primeres mategraveries per a la induacutestria Eacutes el cas dels conreus tegravextils mdashque proporcionen fibres com el cotoacute el cagravenem el lli el jute etcmdash del lagravetex mdashque permet produir determinats tipus de gomesmdash i de lesllavors mdashutilitzades per a la produccioacute drsquoolis lubricants o com a components de pintures Tambeacute hi ha moltes plantes i algunes algues que srsquoaprofiten per a la induacutestria farmacegraveutica i de cosmegravetica

28

4- Primeres mategraveries drsquoorigen animal

Els productes drsquoorigen animal tambeacute es poden fer servir directament a la cuina Eacutes el cas de la carn de vedella de pollastre de porc de moltes espegravecies de peix de la llet o dels ous Perograve tambeacute en molts casos soacuten primeres mategraveries Per exemple el pegravel drsquoalguns animals com les ovelles soacuten fibres per fer fil i roba de llanaLes pells drsquoovelles cabres bous i vaques serveixen per fabricar bosses corretges jaquetes o sabates Tambeacute hi ha greixos drsquoorigen animal per a la induacutestria quiacutemica i altres substagravencies per a laboratoris farmacegraveutics

5- Primeres mategraveries sintegravetiques

Des de fa unes quantes degravecades la induacutestria fabrica unes substagravencies que substitueixen determinades primeres mategraveries vegetals i animals Soacuten productes que provenen del petroli o drsquoaltres substagravencies i que substitueixen les fibres tegravextils drsquoorigen vegetal o animal i en milloren en molts casos les propietats Eacutes el cas dels poliegravesters les poliamides els elastogravemers o les microfibres Igualment amb materials plagravestics provinents tambeacute del petroli es fabriquen productes que imiten la pell

6- Primeres mategraveries drsquoorigen mineral

Les primeres mategraveries drsquoorigen mineral anomenades normalment minerals es troben als jaciments eacutes a dir els llocs de lrsquointerior de la Terra o de la seva superfiacutecie on srsquoacumulen

7- Minerals metagravelmiddotlics i no metagravelmiddotlics

Dels minerals metagravelmiddotlics srsquoobtenen metalls com el ferro el coure lrsquoalumini lrsquoestany el plom el titani o la plataEls minerals no metagravelmiddotlics com nitrats fosfats sofre sals o el grafit soacuten transformats en la induacutestria quiacutemicaAlgunes roques com les calcagraveries serveixen per fabricar ciments i drsquoaltres com el marbre la pissarra o el granit per a la construccioacute Les argiles soacuten la base per fabricar peces de ceragravemica per a la construccioacute i altres objectes com cagraventirs olles cassoles testosetcEls combustibles minerals com el carboacute i el petroli tambeacute soacuten minerals no metagravelmiddotlics Aquests minerals conjuntament amb el gas natural soacuten importants fonts drsquoenergia que tambeacute es fan servir com a primeres mategraveries en la induacutestria quiacutemica El petroli en particulareacutes la mategraveria bagravesica per a la induacutestria petroquiacutemica la qual proporciona mategraveries semielaborades per a la fabricacioacute de plagravestics fibres pintures i molts altres productes

8- Lrsquoexplotacioacute minera

Els oriacutegens de la mineria eacutes a dir la tegravecnica drsquoextreure minerals del subsogravel es remunten al neoliacutetic quan homes i dones necessitaven pedres de siacutelex per a la fabricacioacute drsquoeines i armes Primer extreien aquesta pedra dels afloraments externs perograve quan van adonar-se

29

que el filoacute penetrava cap a lrsquointerior de la Terra van comenccedilar a excavar per extreurersquol a meacutes van observar que el material meacutes bo era el que es localitzava a meacutes fondagraveria A meacutes de siacutelex tambeacute extreien ocres que feien servir com a colorants per a les pintures pedres per fer joies i sal

9- Prospeccioacute de les mines

Lrsquoexplotacioacute de les mines actuals implica unes inversions molt elevadesEacutes per aixograve que eacutes convenient fer estudis previs les prospeccions per comprovar-ne la viabilitat Les prospeccions mineres es fan en dues fases

bull En primer lloc es recull informacioacute sobre la formacioacute geologravegica del terreny i la seva composicioacute i aixiacute es pot esbrinar amb molta aproximacioacute quines soacuten la quantitat i la qualitat del mineral que es vol extreure

bull Despreacutes srsquoextreuen mostres del mineral que es vol explotar en diversos punts per tal drsquoanalitzar-lo i comprovar-ne la qualitat realLrsquoextraccioacute dels minerals es fa mitjanccedilant sondes mecagraveniques que soacuten unes barres amb puntes especials molt dures anomenades barrines que poden perforar les roques fins a grans fondagraveriesUn cop fetes les comprovacions necessagraveries i els corresponents estudis sobre la seva viabilitat es procedeix a la instalmiddotlacioacute de la mina per a lrsquoextraccioacute del mineral en grans quantitats

10- Sistemes drsquoexplotacioacute minera

El sistema drsquoexplotacioacute drsquouna mina es tria en funcioacute dels diversos factors geologravegics del lloc on hi ha el mineral i dels costos econogravemics que en comporta lrsquoextraccioacuteHi ha diversos sistemes drsquoexplotacioacute a cel obert que consisteix a extreure el mineral de la superfiacutecie de la terra mitjanccedilant mines subterragravenies o pous drsquoextraccioacute quan el mineral eacutes al subsogravel i amb dragues quan estagrave situat sota aiguumles generalment poc profundes

11- Explotacions mineres a cel obert

Les explotacions mineres a cel obert es fan quan el material que srsquoha drsquoextreure aflora a la superfiacutecie o beacute eacutes present a poca profunditatNrsquohi ha de dos tipus fonamentals les pedreres i les mines a cel obert

12- Les pedreres

Soacuten explotacions per a lrsquoextraccioacute de roques (marbres calcagraveries guix) que generalment es fan en sectors localitzats dels vessants

30

de les muntanyes En aquest cas un cop treta la capa de terra vegetal el mineral srsquoextreu directament en forma de blocs grossos Aquests es converteixen en blocs meacutes petits o en lloses que srsquoutilitzen en la construccioacute Per a lrsquoobtencioacute de graves per a la construcioacute o per a la fabricacioacute de ciment materials prefabricatsi altres aplicacions srsquoesmicolen els blocs en fragments petits

13- Les mines a cel obert

Soacuten explotacions normalment de gran abast per a lrsquoextraccioacute de minerals directament de terra o drsquouna muntanyaAquest tipus drsquoexplotacioacute es practica mitjanccedilant magravequines excavadores que buiden la capa de terra que cobreix el jaciment fins a deixar a la vista el mineral que srsquoha drsquoextreure Despreacutes es procedeix a arrencar el mineral mitjanccedilant procediments mecagravenics (excavadores rodes de catuacutefols etc) si es tracta de materials tous o voladures si aquests soacuten durs El carboacute i el mineral de ferro entre molts altres srsquoobtenen amb aquest segon sistemaAquest tipus drsquoexplotacioacute eacutes molt econogravemic perograve malmet de forma important el medi ambient i afecta el curs i la qualitat de les aiguumles tant les superficials com les freagravetiques A meacutes es produeixen grans quantitats de material de rebuig que srsquoha de desplaccedilar i emmagatzemar a lrsquoaire lliure Cal tenir en compte que la quantitat de material de rebuig eacutes molt superior a la de material aprofitat

14- Extraccioacute per draga

La draga eacutes un vaixell amb uns sistemes mecagravenics que recuperen sediments o altres minerals tous de sota lrsquoaigua a poca profunditatHo fa mitjanccedilant una cadena amb unes caixes (catuacutefols) que arrenquen el material i el porten a lrsquoexterior Un altre sistema consisteix a tallar el material amb eines giratograveries i

31

extreure el mineral mitjanccedilant tubs de succioacute Aixiacute srsquoobtenen agraverids (sorres i graves) i minerals com per exemple determinats tipus de carboacute

15- Les mines subterragravenies

Les mines subterragravenies soacuten les explotacions que fan possible lrsquoextraccioacute dels minerals situats a lrsquointerior de la Terra quan aquests no es poden obtenir a cel obert Amb aquesta finalitat srsquoexcava un conjunt de pous (excavacions verticals) i galeries (excavacions horitzontals) que permeten accedir al lloc on hi ha els filons de mineral que srsquohan drsquoextreure per ser transportats a lrsquoexteriorPer arrencar el mineral es fan servir perforadores i freses per a materials tous i voladures per a materials durs El transport del material

arrencat a traveacutes de les galeries es fa amb vagonetes especials sobre carrils o beacute amb cintes transportadores El material conduiumlt a lrsquoextrem de la galeria surt a lrsquoexterior pels pous mitjanccedilant plataformes elevadoresEl material de rebuig se sol dipositar a les galeries buides que ja no serveixenTot i els actuals sistemes de seguretat i drsquoautomatitzacioacute lrsquoexplotacioacute minera comporta un alt nivell de risc per als treballadors Per tal drsquoevitar el perill drsquoesfondrament de les galeries sersquon reforcen les parets i els sostres amb un sistema de pilars i bigues de fusta o de formigoacute o amb encofrats Srsquohan drsquoinstalmiddotlar sistemes de ventilacioacute eficaccedilos (extraccioacute de lrsquoaire viciat i injeccioacute drsquoaire net) i detectors de fuites de gasos togravexics o explosius Tambeacute eacutes fonamental bombar lrsquoaigua que es filtra i srsquoacumula a la part inferior dels pousEn lrsquoactualitat moltes mines de carboacute i altres materials tous funcionen automagraveticament comandades des de lrsquoexterior Drsquoaquesta manera els minaires treballen a lrsquointerior de la mina nomeacutes per preparar les operacions i per encarregar-se del manteniment de les magravequines Amb aquests sistemes srsquoevita bona part dels accidents

32

16- Mines per pous de perforacioacute

Alguns minerals es poden extreure sense necessitat drsquointroduir magravequines ni obrers a les mines eacutes a dir es practiquen pous per extreure el mineral per bombament Si el mineral eacutes liacutequid com el petroli es bomba directament Hi ha minerals sogravelids que poden ser dissolts amb aigua (sal comuna o potassa) o amb altres liacutequids (coure urani) En aquest cas srsquohi introdueix el dissolvent i srsquoextreu lrsquoaigua amb la solucioacute El carboacute o la bauxita com altres minerals que es fracturen fagravecilment es trenquen amb potents raigs drsquoaigua amb la qual es barregen i formen un fang que eacutes bombat cap a lrsquoexteriorAltres materials com el sofre que es fonen a baixa temperatura srsquoescalfen amb aigua bullent i srsquoextreuen fososLrsquoobtencioacute de minerals per pous drsquoextraccioacute presenta lrsquoavantatge que no teacute efectes tan directes sobre el medi ambient i produeix una baixa quantitat de residus

17- La higiene i la seguretat en les mines

El treball a les mines sempre presenta riscos importants tant pel perill drsquoaccident com pels efectes sobre la salut ja que es treballa en contacte amb la pols la humitat i els fums que afecten els pulmonsPer tot plegat cal que hi hagi una normativa estricta per protegir la salut dels miners Aixiacute el treballador ha de disposar drsquoun equip especial (vestit ulleres mascaretes cascs per protegir-se del soroll i sistemes de deteccioacute de riscos) i ha de tenir uns horaris limitats per tal que el cos es pugui recuperar degudamentMalauradament la legislacioacute sobre el treball dels miners eacutes molt poc acurada en paiumlsos poc desenvolupats i aixograve fa que srsquohi produeixin moltes morts i malalties

18- Preparacioacute del mineral

El mineral surt de la mina fragmentat de maneres molt diverses i amb substagravencies barrejades (argiles impureses) i srsquoha de preparar perquegrave satisfaci les condicions exigides pel comprador

33

La preparacioacute del mineral inclou operacions molt diverses entre les quals destaquen el garbellament per eliminar els fragments massa petits o les terres la trituracioacute o la fragmentacioacute dels blocs meacutes grans el rentatge i lrsquoemmagatzematge Els sistemesdrsquoeliminacioacute de la pols soacuten molt importants en tot el proceacutes tant per lrsquoimpacte que pot representar per a lrsquoentorn com per a la salut dels treballadors

1 Garbellament En els garbells el mineral es fa passar per damunt drsquounes barres metagravelmiddotliques disposades paralmiddotlelament amb la finalitat de separar les terres i els fragments que no tinguin la mesura miacutenima exigida

2Trituracioacute Els blocs de roca massa grans soacuten fragmentats a la mida necessagraveria per les magravequines trituradores

3 Rentatge dels materials Generalment el material triturat ha drsquoestar lliure drsquoaltres substagravencies com la pols El proceacutes de rentatge es fa amb aigua en els cilindres rentadors

4 Emmagatzematge Un cop preparat el material srsquoemmagatzema directament apilat a terra a lrsquoaire lliure o en grans naus o beacute en grans recipients anomenats tramuges on el mineral eacutes descarregat per la part inferior per gravetat

5Transport Per traslladar el mineral procedent de la mina al lloc on ha de ser transformat srsquoutilitzen uns sistemes de transport especials que es trien en funcioacute de la naturalesa i el volum del material i de la distagravencia de desplaccedilament Si es tracta drsquoun material molt pesant es procura que el lloc de consum o de transformacioacute sigui proper Si cal transportar-lo a llargues distagravencies srsquoutilitzen sempre que es pot els sistemes de transport meacutes econogravemics (ferrocarrils i vaixells) degudament preparats drsquoacord amb la naturalesa del producteTema 5 El proceacutes de fabricacioacute

34

1- Els beacutens i els serveis

Les necessitats vitals de les persones han fet desenvolupar formes i megravetodes que permeten satisfer-les Per a aixograve ha calgut dur a terme un proceacutes de transformacioacute de les mategraveries primeres necessagraveries per fabricar objectes i obtenir productes El conjunt de productes necessaris es pot dividir bagravesicament en dos grans grups els beacutens i els serveis

bull Els beacutens soacuten tots els productes que generalment srsquoobtenen mitjanccedilant un proceacutes de transformacioacute i tenen unes caracteriacutestiques fiacutesiques mesurables pes longitud mida color densitat Un cotxe una peccedila de roba un llibre una barra de pa en soacuten exemples

bull Els serveis soacuten els productes intangibles immaterials com per exemple lrsquoensenyament les assegurances el servei de bombers etc Diferenciem segons el seu destinatari dos tipus de beacutens

bull Els beacutens de consum que soacuten utilitzats directament pel consumidor final

bull Els beacutens drsquoequip que srsquousen per proveir altres fagravebriques ja sigui en forma de maquinagraveria o de productes per ser transformats o beacute per al transport de mercaderiesPer obtenir els beacutens i els serveis es creen les empreses Una empresa pot ser formada per una persona o per un conjunt de persones agrupades amb la finalitat de produir un beacute o un servei Aixiacute en tant que produeix i subministra tot allograve que els membres drsquoaquesta societat necessiten lrsquoempresa eacutes lrsquoeix principal de la societatPer elaborar els beacutens i els serveis lrsquoempresa necessita una segraverie drsquoelements bagravesics com lrsquoenergia les primeres mategraveries i el capitalEntenem per capital allograve que pot originar una renda en el futur (diners maquinagraveria etc)

2- Les empreses i els sectors

Segons el tipus drsquoactivitat que duen a terme les empreses srsquoagrupen en tres categories que es corresponen amb els anomenats sectors econogravemics primari secundari i terciari

bull Empreses del sector primari Soacuten totes aquelles dedicades a activitats directament relacionades amb la terra agricultura mineria pesca i ramaderia Aquestes empreses obtenen el producte de la terra i el venen directament a particulars per al seu consum o a empreses per a la seva transformacioacute sense modificar- ne de manera substancial lrsquoestructura ni la composicioacute

bull Empreses del sector secundari o sector industrial Soacuten totes aquelles que transformen elaboren i modifiquen unes primeres mategraveries fins a obtenir el producte final Pertanyen a

35

aquest sector les induacutestries tegravextil quiacutemica metalmiddotluacutergica elegravectrica i electrogravenica alimentagraveria i altres Dins drsquoaquest sector cal destacar un subsector pel volum de capital amb quegrave treballa per la quantitat de magrave drsquoobra que utilitza per la importagravencia social i pel Grau de repercussioacute que teacute en lrsquoeconomia el de les empreses de la construccioacute

bull Empreses del sector terciari Soacuten totes aquelles que ofereixen els anomenats serveis al client (comerccedil transport banca sanitat turisme cultura oci etc) Als paiumlsos desenvolupats el gran increment drsquoempreses drsquoaquest sector i els llocs de treball quegenera (la quantitat de gent ocupada en el sector terciari eacutes superior a la dels sectors primari i secundari) fan que actualment i cada vegada meacutes el sector terciari sigui el meacutes important

3- Les empreses i la propietat

Segons la propietat del capital les empreses poden ser puacutebliques o privades

bull Lrsquoempresa puacuteblica eacutes la que estagrave gestionada i dirigida per les institucions governamentals drsquoun determinat paiacutes (estat governs autonogravemics ajuntaments) Aquestes institucions soacuten propietagraveries de lrsquoempresa que eacutes financcedilada per les aportacions dels contribuents mitjanccedilant els impostos que prefixa lrsquoAdministracioacute o institucioacute puacuteblica

bull Lrsquoempresa privada eacutes la que estagrave gestionada i dirigida per una persona o un grup de persones El capital necessari per fer-la funcionar tambeacute proveacute drsquoaquestes persones (a traveacutes de les seves aportacions personals o dels cregravedits que solmiddotliciten) Segons les seves caracteriacutestiques i el seu funcionament nrsquohi ha de diversos tipus individual cooperativa societat limitada (SL) i societat anogravenima (SA) entre drsquoaltres

4- Organitzacioacute de lrsquoempresa

36

Lrsquoactuacioacute de lrsquoempresa que es planifica srsquoexecuta i es revisa contiacutenuament es fonamenta a assolir el magravexim drsquoobjectius amb els miacutenims mitjansPerquegrave una empresa funcioni correctament cal que estigui ben gestionada i per tant eacutes imprescindible una bona organitzacioacute Aixograve vol dir que cadascun dels seus membres ha de conegraveixer perfectament la seva feina la seva responsabilitat les seves obligacions els seus drets el seu poder de decisioacute la seva autoritat i els objectius del seu lloc de treballLa necessitat drsquoorganitzacioacute i la caracteritzacioacute de cada lloc de treball originen lrsquoagrupament de les diferents persones que integren lrsquoempresaAixiacute sorgeixen els departaments com per exemple el de compres el de produccioacute el de personal el de comptabilitat el de recerca i desenvolupament etc les funcions dels quals soacuten coordinades i revisades per lrsquoequip directiu o la direccioacute de lrsquoempresa

5- Organitzacioacute del departament de produccioacuten

Un cop obtingudes les primeres mategraveries sovint preparades a proa del lloc drsquoextraccioacute (productes semielaborats) es procedeix a la transformacioacute o fabricacioacute del producte Des del centre de fabricacioacute aquest producte seragrave comercialitzat per a la seva utilitzacioacutePel que fa a la fabricacioacute lrsquoempresa ha de disposar dins del departamento de produccioacute de diverses seccions o agraverees lrsquooficina tegravecnica el departament de recerca i desenvolupament la seccioacute de manteniment i la seccioacute de fabricacioacute en soacuten les principals

6- Lrsquooficina teacutecnica

Lrsquooficina tegravecnica eacutes lrsquoagraverea de lrsquoempresa que teacute com a objectiu despreacutes de lrsquoencagraverrec fet per part de la direccioacute o el departament comercial la realitzacioacute dels estudis necessaris per a lrsquoelaboracioacute drsquoun producte i el control de tot aquest proceacutes des de lrsquoinici de la fabricacioacute fins al final En determinades empreses aquesta agraverea se subdivideix en seccions (projectes megravetodes produccioacute control de qualitat) que acompleixen cadascuna de les diferents tasquesAlgunes empreses no disposen drsquooficina tegravecnica progravepia de manera que encarreguen la seva feina a altres empreses especialitzades

7- Les funcions bagravesiques drsquouna oficina tegravecnica soacuten

bull Dissenyar i elaborar els plagravenols dels mecanismes o productes que srsquohan de fabricar

bull Establir drsquoacord amb els plagravenols els megravetodes meacutes rendibles per a la fabricacioacute del producte Per a aixograve cal determinar i especificar de forma escrita i gragravefica lrsquoordre de les diferents fases del proceacutes de transformacioacute

bull Planificar la realitzacioacute del proceacutes i lrsquoordre de fabricacioacute tenint en compte lrsquoestoc de material i les diferents eines utillatges i magravequines necessagraveries per dur a terme cadascuna de les tasquesUna planificacioacute correcta del treball permet el lliurament del producte en els terminis de temps acordats amb el client aixiacute no hi ha demores ni estocs innecessaris de productes Lrsquoestudi acurat de lrsquoordre de fabricacioacute evita que hi hagi magravequines aturades innecessagraveriament o esperes excessivament prolongades entre una fase i una altraDeterminar els tipus de control necessaris per a lrsquoelaboracioacute correcta del producte Aixograve permet evitar errors que poden perjudicar la qualitat del producte i per tant la possibilitat drsquohaver-lo de tornar a fabricar Per tal de garantir-la els productes se sotmeten a un control de qualitat

37

8- El disseny

Quan sersquons planteja un problema tecnologravegic cal resoldrersquol seguint un proceacutes predeterminat La resposta a un problema tecnologravegic concret srsquoha de donar per mitjagrave drsquoun disseny adequatEl moacuten que ens envolta eacutes ple drsquoobjectes que han estat construiumlts perquegrave siguin la solucioacute eficaccedil econogravemica i cogravemoda de diversos problemas i perquegrave satisfacin determinades necessitats com lrsquohabitatge el mobiliari el parament de la llar els mitjans de transport els instruments de treball etcMolts drsquoaquests objectes soacuten coneguts des de fa anys o segles en versioacute artesanal i actualment alguns han estat modificats o substituiumlts per versions fabricades industrialmentEn el proceacutes de trobar una solucioacute uacutetil per a un problema drsquoordre tecnologravegic lrsquooperacioacute drsquoatribuir forma real a la idea srsquoanomena dissenyEn el moment de confeccionar un objecte cal partir drsquouns quants criteris bagravesics Primerament ha de ser agradable a la vista i adequat al lloc on ha de situar-se (estegravetica)Tambeacute ha de ser pragravectic eacutes a dir ha drsquoajudar a resoldre eficaccedilment un problema i ha de complir satisfactograveriament la funcioacute per a la qual ha estat creat (funcionalitat) Igualment i com que sempre interessa que no sigui gaire costoacutes (economia) cal que pugui ser fabricat en segraverie

9- Evolucioacute del disseny

Antigament els objectes eren elaborats per mitjagrave de procediments artesanals i amb lrsquoajuda drsquoeines molt senzilles generalment cada objecte obtingut drsquoaquesta manera era diferent dels altres que anaven destinats a la mateixa funcioacute Durant el segle XIX perograve a Europa i a Amegraverica va sorgir les noves induacutestries equipades amb grans magravequines i dotades de processos de produccioacute innovadors que van aconseguir fabricar objectes en segraverie eacutes a dir

38

tots iguals i en grans quantitats Gragravecies a aquestes caracteriacutestiques el preu dels productes es va poder abaratirAixiacute eacutes com va neacuteixer una nova professioacute la dels dissenyadors industrialsEn la mateixa egravepoca van aparegraveixer uns altres professionals especialitzats a renovar la indumentagraveria de les persones i a idear vestits de formes i colors diferents soacuten els creadors del que anomenem modaAlhora drsquoaltres srsquoespecialitzaven en la decoracioacute dels habitatges i en la fabricacioacute de mobles i elements complementaris del parament de la llarEls modistes els decoradors i els publicitaris soacuten dissenyadors artiacutestics eacutes a dir professionals creatius que han acreditat una activitat que ha esdevingut fonamental en els nostres diesUns altres especialistes del disseny soacuten els arquitectes Els professionals drsquoaquesta disciplina molt meacutes arrelada en el temps juntament amb els mestres drsquoobres o constructors han dissenyat i projectat tant lrsquointerior com lrsquoexterior de les edificacions puacutebliques i privades moltes de les quals encara avui soacuten motiu drsquoadmiracioacute

10- Recerca i desenvolupament (R + D)

El continu desenvolupament industrial les normatives cada cop meacutes estrictes els nous avenccedilos tecnologravegics lrsquointent de minimitzar la generacioacute de residus i la constant competegravencia de mercat entre altres factors obliguen les empreses a dur a terme tasques de recerca i a desenvolupar nous productes o modificar-ne alguns drsquoexistents per tal drsquoadequar-los a les noves necessitats i als nous avenccedilos tecnologravegics Eacutes per aixograve que moltes empreses disposen drsquoun departament de recerca i desenvolupamentAquest departament no tan sols srsquoocupa de la forma o el material del producte sinoacute que tambeacute nrsquoanalitza moltes altres caracteriacutestiques com els processos i els megravetodes de fabricacioacute cosa que permet reduir-ne el temps i els costos de fabricacioacute estalviar energiacutea i proporcionar un producte meacutes competitiu Avui molts dels objectes creats soacuten solament una millora o una nova forma dels que ja existien per exemple envasos que anteriorment eren de vidre o drsquoaltres materials despreacutes srsquohan construiumlt de plagravestic (PVC) un material meacutes barat i lleuger que no es trenca En determinats casos srsquoha modificat el sistema drsquoenvasament per tal de reduir la quantitat de residus que els envasos generenPer tal de minimitzar la generacioacute de residus cal cercar megravetodes que en permetin la reduccioacute durant el proceacutes de fabricacioacute i la seva reutilitzacioacute reciclatge o regeneracioacute per aconseguir una fabricacioacute neta

11- Seccioacute de manteniment

La tasca drsquoaquesta seccioacute eacutes vetllar pel bon funcionament de totes les magravequines i instalmiddotlacions de lrsquoempresa Totes les reparacions necessagraveries soacuten encomanades a treballadors qualificats que a meacutes si cal munten instalmiddotlacions noves (aigua electricitat aire condicionat)Determinades empreses no disposen drsquouna seccioacute de manteniment per la qual cosa encarreguen aquesta funcioacute a empreses de servei especialitzades que soacuten contractades amb aquesta finalitat

12- Seccioacute i proceacutes de fabricacioacute

La seccioacute de fabricacioacute drsquouna empresa eacutes on teacute lloc lrsquoelaboracioacute del producte que srsquoinicia amb la recepcioacute de primeres mategraveries i finalitza amb lrsquooperacioacute drsquoenvasament i emmagatzematge Tot aquest proceacutes es porta a terme drsquoacord amb la planificacioacute feta alrsquooficina tegravecnicaEl proceacutes de fabricacioacute eacutes la sequumlegravencia de passos que srsquohan de seguir per obtenir un producte determinat De forma gragravefica es pot analitzar mitjanccedilant el diagrama de proceacutes

39

Per realitzar correctament un proceacutes de fabricacioacute cal definir les caracteriacutestiques drsquoallograve que es vol obtenir (forma color mesures) i adequar els mitjans disponibles a lrsquoobtencioacute del producte (tipus de magravequines eines persones) en funcioacute de la quantitat que srsquoha de fabricar les possibilitats econogravemiques de lrsquoempresa i lrsquoespai disponible per a magatzem Aixiacute doncs el proceacutes de fabricacioacute drsquoun mateix producte pot ser diferent segons com sigui lrsquoempresa que el fabrica En qualsevol cas perograve inclou fonamentalment tres fases

1 Recepcioacute drsquouna primera mategraveria o producte semielaborat2 Proceacutes drsquoelaboracioacute i envasament3 Emmagatzematge del producte acabat

13- Diagrama de proceacutes

El diagrama de proceacutes eacutes una representacioacute gragravefica amb una simbologiacutea normalitzada que recull les diferents activitats i operacions fetes en un proceacutes de fabricacioacute eacutes de molta utilitat a lrsquohora de transmetre la informacioacute a altres personesEl diagrama de proceacutes eacutes bagravesicament de dos tipus el de proceacutes de les operacions que representa les diferents operacions que es porten a terme per a lrsquoobtencioacute drsquoun producte i el de proceacutes de recorregut que mostra totes les fases del proceacutes i els diferents llocs per on passa el producte durant la seva elaboracioacute

14- Control de qualitat

En un proceacutes de fabricacioacute en quegrave es fan molts productes idegraventics com ara cotxes samarretes llaunes de tonyina o components electrogravenics eacutes fonamental dur a terme un control de qualitat En cada pas del proceacutes de fabricacioacute srsquoavalua una mostra dels productes i a partir de la seva ldquoqualitatrdquo srsquoaccepta la partida sencera o es rebutjaPer dur a terme aquest control cal fixar-se en les variables que caracteritzen el producte Aquestes poden ser mesures fiacutesiques (la llargagraveria drsquouna peccedila drsquouna magravequina el valor drsquoun resistor el gruix drsquouna rodanxa drsquouna patata fregida) i mesures que pren un operari qualificat

40

15- Normes ISO

Perquegrave els productes elaborats per una empresa puguin ser uacutetils i competitius cal que estiguin fabricats amb garantia suficient per als clients Aixograve implica que lrsquoempresa es regeixi per unes normes a les quals srsquohan de cenyir les conductes les activitats i les tasquesque lrsquoempresa desenvolupa Lrsquoempresa pot establir les seves progravepies normes o es pot regir per normes drsquoagravembit nacional o internacionalEn els seus inicis les empreses establien els seus propis criteris de qualitat El creixement industrial la universalitat de la comercialitzacioacute i la necessitat drsquounes miacutenimes normes de garantia pel que fa a la fabricacioacute i la compra del producte han provocat la creacioacute drsquouna normativa anomenada ISO Aquesta normativa establerta per lrsquoOrganitzacioacute Internacional per a lrsquoEstandarditzacioacute eacutes una de les meacutes utilitzades per les empresesPer garantir que una empresa compleix el que la normativa ISO estableix existeixen unes entitats de certificacioacute que emeten periogravedicament despreacutes drsquouna inspeccioacute els certificats corresponentsAquestes entitats estan avalades per organismes nacionals que els donen lrsquoacreditacioacute com a entitats de certificacioacute

16- Servei postvenda

Les empreses que es dediquen a la fabricacioacute de productes industrials disposen de lrsquoanomenat servei postvenda que teacute com a finalitat aclarir qualsevol dubte al client i resoldre les possibles incidegravenciesAquesta atencioacute pot ser molt variada i depegraven del tipus de producte adquirit Aixiacute segons el cas el servei postvenda assessora el comprador informa de nous productes convida a demostracions i sobretot ofereix un servei fonamental el servei tegravecnicEl servei tegravecnic en el cas de productes com els automogravebils els electrodomegravestics els aparells fotogragravefics o les magravequines industrialsen facilita i en garanteix les reparacions o revisions periogravediques per assegurar-ne un funcionament correcte

17- Garantia

41

Tots els productes despreacutes de lrsquoelaboracioacute i lrsquoempaquetatge soacuten controlats rigorosament amb la finalitat que puguin ser utilitzats o consumits pels clients amb les magraveximes garanties La data de caducitat drsquoalguns productes com aliments begudes medicamentsetc assegura la qualitat del producte durant un periacuteode de temps determinat En el cas que algun drsquoaquests productes srsquohagi deteriorat abans drsquoaquesta data el venedor lrsquoha de canviar per un altre drsquoigual en bones condicions Drsquoaltres com cotxes maquinagraveria industrial electrodomegravestics i aparells fotogragravefics malgrat els diferents controls de qualitat a quegrave han estat sotmesos durant el proceacutes de fabricacioacute es poden malmetre en ser utilitzats tot i haver seguit correctament les instruccions drsquouacutes Eacutes per aixograve que aquest tipus de productes srsquoofereixen amb un document anomenat garantia que com el seu nom indica garanteix que el fabricant es faragrave cagraverrec de tots els desperfectes i repararagrave el producte o en lliuraragrave un de nou si cal de forma totalment gratuiumlta despreacutes de comprovar que la seva utilitzacioacute hagi estat correcta i que el mal funcionament ha estat causat per un defecte de fabricacioacute

518- Els residus industrials

El desenvolupament tecnologravegic i industrial que ha afavorit lrsquoaugment de la capacitat de produccioacute i de consum de les darreres degravecades tambeacute ha generat la produccioacute de gran quantitat de residusActualment el fet que el volum de residus industrials superi el volum de productes fabricats eacutes un greu problema que afecta tot el moacuten al qual han de posar remei tots els sectors de la societat i especialment les empreses que en soacuten altament responsablesEls residus industrials soacuten el conjunt drsquoobjectes o substagravencies no aprofitables que resulten de la transformacioacute de les primeres mategraveries en productes mitjanccedilant un proceacutes de transformacioacute o fabricacioacuteLa gran varietat de productes utilitzats en els diferents processos de fabricacioacute en fa difiacutecil lrsquoeliminacioacute No obstant aixograve lrsquoanagravelisi de les seves caracteriacutestiques fiacutesiques quiacutemiques i biologravegiques permet classificar-los adequadament i procedir al seu tractament Els residuspoden rebre tractaments diversos

bull El reciclatge que permet reutilitzar el material

bull La neutralitzacioacute que aconsegueix que el residu no pugui contaminar

bull La incineracioacute controlada que pot produir electricitat o calor aprofitable simultagraveniament

42

19- Classificacioacute dels residus

En funcioacute de les seves particularitats hi ha molts tipus de residus i tambeacute de classificacions Es poden distingir per exemple els residus biodegradables els togravexics i altresbull Els residus biodegradables que generalment procedeixen de lrsquoagricultura soacuten aquells que es descomponen per lrsquoaccioacute del sol o per si mateixos La seva eliminacioacute eacutes senzilla ja que normalment es porten a abocadors controlats o incineradores En el cas que siguin mategraveria orgagravenica srsquoenvien a plantes de compostatge on soacuten transformats en adobs

bull Els residus togravexics poden ser sogravelids liacutequids o gasosos cal mantenir-los aiumlllats de la resta de residus i reben un tractament drsquoacord amb les seves caracteriacutestiques progravepies

bull Altres residus com determinats plagravestics el vidre alguns electrodomegravestics ferralla roba sintegravetica poden ser reciclats o tractats de manera controladaEls residus radioactius generats per les centrals nuclears determinades induacutestries i centres megravedics i hospitalaris soacuten uns dels meacutes perillosos pel gran iacutendex de contaminacioacute i la dificultat de la seva eliminacioacute o reciclatge Actualment aquests residus srsquoenvasen en bidons estancs que despreacutes es dipositen a gran profunditat sota terra (coves o mines) o srsquoenterren al fons del mar (fosses marines)


43

1- El departament comercial

Les empreses srsquoorganitzen en departaments els treballadors dels quals srsquoencarreguen drsquouna tasca determinada Un drsquoaquests departaments el comercial eacutes el responsable de la gestioacute de la distribucioacute i la venda del producte perograve tambeacute drsquoassegurar un nombre miacutenim de clients per a aixograve cal fer estudis de mercat i organitzar campanyes publicitagraveries i de promocioacute sovint a les firesPersones especialitzades del departament a partir de les dades que recullen indiquen al departament de produccioacute les preferegravencies dels clients a lrsquohora de dissenyar nous productes o de millorar els existents

2- El magraverqueting

Lrsquoempresa ha drsquoestudiar les relacions que srsquoestableixen entre les necessitats que cobreixen els productes que volen vendre i el mercat al qual van destinats Aquesta tasca rep el nom de magraverqueting El mercat drsquoun determinat producte eacutes format pel conjunt de clients actuals(els que ja el compren amb una certa assiduiumltat) i potencials (els que no el compren) A tots ells va dirigit lrsquoanomenat pla de magraverqueting una anagravelisi exhaustiva de les condicions en quegrave un determinat producte srsquointroduiragrave en el mercat

3- La logiacutestica

Les empreses per ser competitives han de tenir en compte alguns elements bagravesics com la qualitat del producte i el preu Aixograve depegraven directament del proceacutes de fabricacioacute Perograve tambeacute eacutes molt important per la seva repercussioacute en el preu final del producte el control dels estocs tant de les primeres mategraveries com dels productes acabats i una distribucioacute eficaccedil ragravepida i amb el miacutenim costPer fer arribar el producte al consumidor cal disposar del mitjagrave de transport concret de tot un sistema racional drsquoemmagatzematge i de centres de distribucioacuteEl conjunt drsquoactivitats relacionades amb la gestioacute i la planificacioacute de lrsquoempresa pel que fa al control dels estocs i al transport i lrsquoemmagatzematge de les primeres mategraveries i els productes acabats srsquoanomena logiacutestica Aquestes activitats requereixen personal molt especialitzat Per aixograve moltes empreses sobretot les meacutes grans encarreguen aquesta funcioacute a empreses especialitzades

4- Lrsquoemmagatzematge

44

El magatzem eacutes lrsquoespai que les empreses destinen a dipositar-hi les mercaderies acabades i preparades per al seu transport i la seva comercialitzacioacute posterior Tambeacute es desen en aquest espai les primeres mategraveries o els productes semielaborats abans de ser utilitzatsen la fabricacioacute del producteGeneralment la quantitat drsquoestoc eacutes objecte de rigorosos estudis Drsquouna banda el fet de tenir-los al magatzem implica una segraverie de despeses com el lloguer del local la magrave drsquoobra la maquinagraveria els costos de manteniment lrsquoasseguranccedila del material i per aixograve no eacutes recomanable tenir meacutes mercaderia de la necessagraveria Drsquoaltra banda perograve si en un moment determinat no es disposa de prou estoc no eacutes posible satisfer les comandes de sortida dels productes del magatzemPer aixograve cal que les empreses determinin quines soacuten les dimensions ograveptimes del local les seves prestatgeries i els mitjans humans i mecagravenics meacutes adients per a la seva funcionalitat

5- Lrsquoemmagatzematge i elrdquo just in timerdquo

Algunes empreses amb la finalitat de reduir costos opten per eliminar al magravexim els estocs del magatzem i practiquen el sistema anomenat ldquojust a tempsrdquo que consisteix a proveir les primeres mategraveries just en el moment que es necessiten i fins i tot a descarregar- les al costat mateix de les magravequines que les han de transformar Igualment les mercaderies acabades no entren al magatzem sinoacute que surten directament per ser comercialitzadesAquest sistema molt racional i que implica un bon estalvi de costos pel fet drsquoeliminar pragravecticament les despeses de magatzem demana una gran organitzacioacute i per aixograve en moltes ocasions el posen en pragravectica empreses especialitzades en logiacutestica

6- Condicions especials drsquoemmagatzematge

45

Alguns productes com els alimentaris els farmacegraveutics els radioactius i determinats components quiacutemics necessiten sistemas drsquoemmagatzematge especials ja que han de ser guardats en condicions determinades de temperatura i humitat en cambres especials i en alguns casos a una distagravencia miacutenima dels nuclis poblats

7- Estructura del magatzem

El magatzem ha de gaudir de les condicions i de lrsquoespai adients per al tipus de mercaderies que srsquohi guarden Tambeacute ha de desposar dels mitjans necessaris que hi permetin el desplaccedilament dels productesActualment hi ha una gran varietat de sistemes mecagravenics que duen a terme lrsquoemmagatzematge amb el miacutenim esforccedil humagrave el magravexim ordre i la magravexima garantia de conservacioacute del producteLa necessitat drsquoaprofitar lrsquoespai al magravexim fa que un dels sistemas meacutes utilitzats per ubicar la major part dels productes sigui el de les prestatgeries Un altre sistema molt generalitzat drsquoemmagatzematge eacutes el dels paletsEls palets soacuten unes estructures de fusta sobre les quals es colmiddotloquen adequadament les mercaderies per al seu emmagatzematge i el seu transport posterior El fet que les seves caracteriacutestiques estiguin normalitzades afavoreix lrsquoautomatitzacioacute del magatzem i facilita la cagraverrega en els diferents sistemes de transportAl magatzem els palets carregats amb les mercaderies srsquoapilen els uns sobre els altres fins a una altura determinada

8- Sistemes de transport dins del magatzem

Els sistemes de transport utilitzats al magatzem depenen del tipus de producte i la forma drsquoemmagatzemar-lo Hi ha una agravemplia gamma de mitjans mecagravenics que permeten desplaccedilar la mercaderia dins del magatzem Alguns drsquoaquests mitjans com els portapalets(manuals o elegravectrics) soacuten manipulats directament pel personal del magatzem Perograve tambeacute hi ha sistemes automagravetics que estalvien magrave drsquoobra Aquests sistemes estan dissenyats de manera que el trajecte per dipositar un producte al seu lloc o treurersquol sigui miacutenim i per tant el temps necessari per recoacuterrer-lo tambeacuteEacutes el cas dels transelevadors les cintes transportadores els transportadors aeris o els carros guiats per cadenes contiacutenues que estan soterrades en una canal al terra del magatzem Sovint aquests sistemes estan informatitzats i disposen del sistema de codi de barres amb la finalitat de simplificar la localitzacioacute de la mercaderiacutea

9- El codi de barres

46

El codi de barres eacutes un sistema internacional drsquoidentificacioacute automagravetica dels productes Pel que fa a lrsquoemmagatzematge i la comercialitzacioacute dels productes aquest sistema permet

1- Saber en tot moment lrsquoestoc del magatzem Aixograve ajuda a determinar en quin moment cal fer la nova comanda i quina quantitat cal demanar

2- Regular ordenadament de manera automagravetica el moviment de mercaderies dins del magatzem

3- Identificar el producte i conegraveixer-ne les caracteriacutestiques (tipus de producte empresa que lrsquoha fabricat paiacutes de procedegravencia)A meacutes el sistema eacutes molt uacutetil als establiments comercials ja que a meacutes dels avantatges esmentats permet conegraveixer a lrsquoinstant lrsquoimport del producte cosa que facilita la feina del personal encarregat de la caixa

10- Estructura del codi de barres

El codi de barres eacutes format per un nombre determinat de barres paralmiddotleles de color negre i espais blancs entre les unes i les altres que contenen informacioacute representada per lletres o nombres El gruix de les barres i els espais en blanc soacuten variables Hi ha dos models de codificacioacute En lrsquoun la informacioacute proveacute de les barres negres i a vegades dels espais blancs En lrsquoaltre tant les barres com els espais contenen informacioacuteEl sistema de codificacioacute meacutes comuacute als paiumlsos europeus eacutes lrsquoEAN (European article numbering) en concret lrsquoEAN-13 amb 13 diacutegits lrsquouacuteltim dels quals eacutes el diacutegit de control que assegura la lectura correcta dels diacutegits anteriors amb la qual cosa srsquoeviten possibleserrors

11- El lector del codi de barres

Aquests codis es llegeixen amb un lector que funciona de la manera seguumlent un aparell lector lrsquoescagravener emet un raig lumiacutenic visible com el lagraveser o no que es desplaccedila per les barres del codiAquest raig quan arriba a una barra negra eacutes absorbit mentre que quan passa per un espai blanc eacutes reflectit i conduiumlt a un sensor de llum Quan el sensor rep la informacioacute del raig produeix un impuls elegravectric (senyal) que entra en uns circuits electrogravenics drsquoun ordinadorper ser processat informagraveticament

47

12- Lrsquoaparicioacute del comerccedil i el transport

Els sistemes de transport de mercaderies es van comenccedilar a desenvolupar amb lrsquoaparicioacute del comerccedil en el neoliacutetic Pel que fa al transport per terra el gran descobriment va ser la roda aplicada al carro estirat per animals De fet aquest ha estat bagravesicament lrsquouacutenicsistema important que va existir fins a lrsquoaparicioacute del ferrocarril a principis de segle XIX Paralmiddotlelament al carro es va inventar i perfeccionar el vaixell que ja des de molt antic va permetre transportar volums relativament importants de mercaderies

13- La xarxa de distribucioacute

El transport eacutes necessari per a la compra i la venda dels productes Els paiumlsos han anat desenvolupant una xarxa bagravesica de transports amb les diverses infraestructures que la integren ben coordinades per tal que els productes es puguin traslladar drsquoun punt a un altre amb el magravexim de facilitat seguretat i rapidesa Aquesta xarxa inclou carreteres i autopistes liacutenies de ferrocarril aeroports i segons les possibilitats vies fluvials i ports mariacutetims

14- Els mitjans de transport

Per a la distribucioacute tant de les primeres mategraveries o els productes semielaborats com dels productes fabricats hi ha diferents mitjans de transport tant per aire com per terra i per mars rius i llacsEl transport per aire es practica mitjanccedilant lrsquoavioacute Aquest mitjagrave eacutes molt ragravepid perograve teacute una capacitat molt limitada tant pel volum com pel pes i resulta molt car A meacutes els aeroports sovint estan situats lluny de fagravebriques i poblacionsPer terra el camioacute eacutes el protagonista eacutes ragravepid i permet una gran mobilitat i adaptabilitat ja que el producte pot ser transportat de porta a porta El preu del transport aixograve siacute eacutes car El ferrocarril permet el desplaccedilament de grans volums de mercaderies a un preu meacutes baix perograve com que llevat de casos molt puntuals no arriba a la porta de fagravebriques i magatzems el transport pensat per a ferrocarrils tambeacute depegraven del camioacuteEl transport mariacutetim que nomeacutes es pot practicar quan es desposa de ports eacutes especialment important perquegrave si beacute es lent eacutes el mitjagrave que permet transportar amb diferegravencia quantitats meacutes grans de mercaderies (i amb un nombre relativament baix de tripulants

48

als vaixells mercants) per la qual cosa el cost del transport eacutes molt baix comparat amb el del ferrocarril i no cal dir-ho amb el del camioacute o lrsquoavioacuteEl transport per via fluvial estagrave reservat als paiumlsos que tenen rius navegables o sistemes de canals i es duu a terme amb gavarres o llargues barcasses amb molta capacitat En ambdoacutes casos el cost del servei eacutes baix

15- El transport combinat

El transport combinat srsquoha desenvolupat en les darreres degravecades Aquest tipus de transport utilitza diversos mitjans sense descarregar la mercaderia Aixiacute per exemple es pot carregar la mercaderia en un camioacute aquest pot entrar en un vaixell transbordador (ferri) i marxar despreacutes cap al punt de destinacioacute sense necessitat de tocar el material transportat Com que sovint srsquoha de canviar de mitjagrave de transport es disposa de sistemes mecagravenics que amb pocpersonal carreguen descarreguen o passen directament les mercaderies drsquoun mitjagrave de transport a un altreDins del grup dels transports combinats cal esmentar el transport amb contenidors

16- Els contenidors

Un sistema molt racional de transport que srsquoha estegraves considerablement en les darreres degravecades eacutes el dels contenidors Els contenidors soacuten caixes metagravelmiddotliques grosses de forma paralmiddotlelepipegravedica de mides i sistemes drsquoancoratge normalitzats que srsquoacoblenperfectament tant per ser apilats als magatzems que poden ser a lrsquoaire lliure com per ser transportats amb vaixells trens o camionsEl sistema de contenidors srsquoha desenvolupat en gran part gragravecies a la possibilitat de disposar de mitjans mecagravenics per traginar-los carregar-los i apilar-los tenint en compte que soacuten capaccedilos de transportar fins a 32 tones de pes i que la seva llargada eacutes de 6 i de 12metresEl transport amb contenidors presenta lrsquoavantatge que la mercaderia eacutes carregada en el punt de partida i no es descarrega fins al punt drsquoarribada lrsquouacutenic que canvia si cal eacutes el mitjagrave de transport Aixiacute se nrsquoeviten la manipulacioacute i el deteriorament srsquoestalvien temps i moltamagrave drsquoobra i conseguumlentment el producte no srsquoencareix tant

49

17- Transports especials per carretera

Hi ha determinades cagraverregues que requereixen vehicles especialsAquest eacutes el cas del transport drsquoobjectes de gran volum com turbines o altres elements de les centrals elegravectriques bigues i estructures per a la construccioacute de ponts grans magravequines per a la construccioacute o material ferroviari Els vehicles transportadors dotats de sistemes especials de senyalitzacioacute han de ser precedits de petits vehicles que avisin de la seva presegravencia sovint tambeacute van acompanyats drsquoagents de tragravensit que en determinats casos han de dirigir la circulacioacute per regular-ne el pas

18- Els embalatges

Les mercaderies independentment de la manera com siguin transportades han drsquoanar ben embalades perquegrave el producte quedi ben protegit durant el viatge ja sigui dels cops de la calor de la humitat Els materials per embalar soacuten diversos la fusta el cartroacute el plagravestic el poliestiregrave expandit etcLes condicions necessagraveries per a aquesta proteccioacute han drsquoestar clarament indicades amb els signes pertinents com els que es presenten en la ilmiddotlustracioacute inferiorEls embalatges soacuten necessaris perograve tenen lrsquoinconvenient de generar un gran volum de residus En lrsquoactualitat lrsquointeregraves mostrat per alguns fabricants i la legislacioacute afavoreixen lrsquouacutes de materials reciclables per embalar

19- Tipus de mercaderies receptacles adequats

El tipus de receptacle apropiat per a cada mercaderia amb independencia del mitjagrave concret de transport depegraven de la naturalesa del producte que srsquoha de transportarVegem alguns exemples de receptacles diferents

50

20- Receptacles per a substagravencies sogravelides

Els receptacles per a substagravencies i objectes sogravelids en camions i ferrocarrils solen ser plataformes metagravelmiddotliques amb els corresponents sistemes de subjeccioacute de la mercaderia o en forma de caixa oberta si srsquohan de transportar productes que puguin anar a la intempegraverie Les caixes poden ser oscilmiddotlants per facilitar la descagraverrega quan porten agraverids terres runes o substagravencies equivalentsAlguns camions disposen drsquouns tipus de grues per a lrsquoautocagraverrega anomenades plomes molt lleugeres i agravegils que funcionen amb un sistema hidragraveulic comandat des del mateix camioacute Es fan servir per exemple en el transport de materials de construccioacuteTambeacute hi ha receptacles amb caixa tancada que es fan servir quan el producte transportat ha de ser protegit de les inclemegravencies del temps Eacutes el cas per exemple dels productes alimentaris que soviet han drsquoanar en caixes isotegravermiques o frigoriacutefiques per garantir-ne la conservacioacute Alguns drsquoaquests camions disposen de plataformes elevadores par facilitar-ne la cagraverrega

21- Receptacles per a substagravencies liacutequides i gasos liquats

Els liacutequids i els gasos liquats es transporten en uns receptacles especials anomenats cisternes que soacuten grans dipogravesits normalment metagravelmiddotlics proveiumlts de boques per a la cagraverrega i la descagraverrega del producte Les cisternes sobretot si soacuten de gran volum disposen drsquouns departaments interns per evitar el desplaccedilament incontrolat del liacutequid que contenen en cas de moviments sobtats dels vehicles sobretot quan no van del tot plenes aquest desplaccedilament del liacutequid pot afectar seriosament lrsquoestabilitat del vehicleEl transport drsquoaquesta mena de substagravencies eacutes especialment perilloacutes quan els liacutequids o gasos liquats soacuten inflamables com en el cas de combustibles alcohols i altres productes quiacutemics Per aquest motiu i sobretot si es fa per carretera aquest tipus de transport disposa drsquouns sistemes de senyalitzacioacute especiacutefics i eacutes sotmegraves a rigorosos controls per part drsquoalguns organismes oficialsEls conductors que se nrsquoencarreguen necessiten permisos de conduir especials A meacutes hi ha altres restriccions com limitacions a lrsquohora de circular per lrsquointerior de les poblacions o per determinades carreteres i tuacutenels

2

2n CURS ESO


1- El corrent elegravectric

Les partiacutecules quiacutemiques meacutes elementals que componen una substagravencia soacuten els agravetoms Lrsquoagravetom eacutes constituiumlt per un nucli central al voltant del qual giren a gran velocitat unes partiacutecules anomenades electrons que tenen cagraverrega elegravectrica negativa El nucli central eacutes format per unes partiacutecules anomenades protons que tenen cagraverrega elegravectrica positiva i per unes altres que reben el nom de neutrons que no tenen cagraverrega elegravectrica

Si un cos teacute el mateix nombre drsquoelectrons que de protons el seu estat elegravectric eacutes neutre En qualsevol altre cas el cos teacute cagraverrega elegravectrica Si teacute meacutes electrons que protons lrsquoagravetom teacute cagraverrega negativa i es converteix en emissor drsquoelectrons

Si teacute meacutes protons que electrons lrsquoagravetom teacute cagraverrega positiva i es converteix en receptor drsquoelectrons

El corrent elegravectric eacutes consequumlegravencia del desplaccedilament drsquoelectrons drsquoun agravetom emissor drsquoelectrons a un altre receptor drsquoelectrons

Lrsquoelectricitat eacutes lrsquoenergia generada pel desplaccedilament drsquoelectrons

2- Tipus de corrent

bull El corrent continu eacutes el que es produeix a causa del desplaccedilament drsquoelectrons sempre en el mateix sentit i amb una intensitat constant Aquest tipus de corrent elegravectric es pot obtenir per transformacioacute quiacutemica o mitjanccedilant dinamos per exemple

bull El corrent altern eacutes el que es produeix a causa del desplaccedilament drsquoelectrons en sentit alternatiu (canvis de polaritat) en un periacuteodo de temps determinat i amb una intensitat variable La quantitat de canvis de polaritat per segon srsquoanomena frequumlegravencia En funcioacute del tipus de desplaccedilament drsquoelectrons el corrent elegravectric i a Europa eacutes de 50 hertzs (Hz) Aquest tipus de corrent elegravectric srsquoobteacute mitjanccedilant els alternadors

3








4- Els generadors



4




Dinamo Alternador

5

5- Els conductors





7- Els receptors



6

8- La bombeta








7







8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





3








4- Els generadors



4




Dinamo Alternador

5

5- Els conductors





7- Els receptors



6

8- La bombeta








7







8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





4




Dinamo Alternador

5

5- Els conductors





7- Els receptors



6

8- La bombeta








7







8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





5

5- Els conductors





7- Els receptors



6

8- La bombeta








7







8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





6

8- La bombeta








7







8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





7







8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





8




13- Resistors


9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





9


14- Reogravestats



10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





10





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





11







12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





12




13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





13





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





14







15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





15






16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





16



I = V R = A











17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





17








18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





18














19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





19





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





20






21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





21










22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





22





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





23








24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





24









25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





25





7- Sistema digital


8- Resistors



26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





26




27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





27









28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





28











29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





29










12- Les pedreres


30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





30






31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





31





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





32







33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





33







34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





34











35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





35








36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





36










37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





37

8- El disseny




38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





38








39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





39







40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





40

15- Normes ISO




17- Garantia

41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





41







42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





42






43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





43








44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





44





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





45







46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





46









47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





47







48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





48




16- Els contenidors


49



18- Els embalatges




50





49



18- Els embalatges




50





50





Temario-2ºESO-L11

Documents

Transcript of Temario-2ºESO-L11