Teoria
-
Upload
movillagrasa -
Category
Documents
-
view
137 -
download
6
Transcript of Teoria
EL COMPOSTATGE
En l’agricultura ecològica hi ha diferents mètodes que es poden fer servir per augmentar la fertilitat del sòl.
La paraula COMPOST prové del llatí i significa “posar junts”, ja que es el resultat de barrejar diferents elements per
obtenir un únic producte.
Es tracta d’imitar i d’accelerar els processos que tenen lloc en els ecosistemes a la superfície del sòl, on les restes
vegetals i animals són degradades per l’acció dels microorganismes i altres entitats biològiques.
Característiques de les tècniques de compostatge:
- Hi ha d’haver una barreja equilibrada de matèries riques en carboni i unes altres de riques en nitrogen
- El carboni l’aporten les restes vegetals lignificades, com ara les fulles seques, la palla o les branques triturades
- El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals
- La fermentació de les restes s’ha de produir en presència d’oxigen. Si en falta, els materials es podreixen i no es
forma el compost
- Cal un cert grau d’humitat per permetre l’activitat dels microorganismes
- Es necessita un volum de material mínim d’un metre cúbic perquè es produeixi el procés de compostatge
ROTACIÓ DE CONREUS. Famílies botàniques
Temporada TARDOR - HIVERN Temporada PRIMAVERA - ESTIU
Solanàcies Lleguminoses i crucíferes
Solanàcies Lleguminoses i crucíferes
Pèsols
Faves
Naps Cols Bròquils
Tomàquets
Pebrots
Albergínies
Mongeta (berona,
fina) Raves
Compostes, quenopodiàcies
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies
Umbel·líferes i liliàcies
Enciam Escarola Espinacs Bledes
Remolatxa
Alls
Cebes
Julivert
Api
Pastanagues
Enciam
Cogombres Carabassons
Melons
Síndries
Pastanagues
Julivert Porros
CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES SEGONS LA PART QUE ENS MENGEM Les hortalisses Definició: tota aquella planta herbàcia que pot ser utilitzada com aliment de l’home rep en general el nom d’hortalissa, mentre que el terme llegum queda reservat més específicament a aquelles que pertanyen a la família de les lleguminoses, tant de les que es mengen les llavors (fesols, pèsols, faves, llenties i cigrons), com d’aquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina tavella o beina (mongetes tendres, bajoca). Segons la part que ens mengem de l’hortalissa tenim la següent classificació.
Hortalisses d’arrel
Hortalisses de tija
Hortalisses de fruit
Hortalisses de fulla
Hortalisses de llavor