RECUROS TIPOGRÀFICS I SIGNES DE PUNTUACIÓ !!

!!!!!!

2n Batxillerat Prof. Esther Montesinos Anton

!

RECURSOS TIPOGRÀFICS

ELS TIPUS DE LLETRA

!!!També anomenada romana.

Es caracteritza perquè l’ast de la lletra és perpendicular a la línia.

S’utilitza com a base de la composició de textos.

Si el text està en cursiva les funcions pròpies d’eixe tipus de lletra se solen assignar a la redona o a les cometes simples:

Ha publicat un article en la revista La Rella.

Ha publicat un article en la revista ’La Rella’.

OBSERVACIONS :

s’escriuen en redona:

els noms de marques comercials: Philips, Cola-Cola

els noms d’establiments comercials o d’oci: Carrefour, Mercadona

els noms propis de persona o de personatge de ficció

LA LLETRA REDONA

rodona

!

També anomenada itàlica.

!

Té els traços inclinats cap a la dreta ja que tendeix a imitar les formes de la lletra manuscrita.

!

S’utilitza fonamentalment amb una funció diacrítica, bé per a citar (és a dir per a indicar que les paraules escrites en cursiva es corresponen fidelment amb un altre text) o bé per a emfatitzar alguna lletra, paraula o fragment dins del text.

LA LLETRA CURSIVA

La lletra cursiva

De manera específica, s’escriuen en cursiva:

! a. els títols de llibres, diaris, revistes i altres publicacions periòdiques.

b. els títols d’obres pictòriques, escultòriques, musicals, etc.

c. els títols de pel·lícules, obres de teatre i programes de ràdio i televisió.

d. els noms propis de naus, aeronaus, satèl·lits, ferrocarrils, etc.

e. les paraules o expressions utilitzades amb valor metalingüístic.

f. els pseudònims, sobrenoms, renoms i àlies, quan acompanyen el nom propi de la persona.

g. les paraules o expressions escrites expressament de forma incorrecta

h. les paraules o expressions procedents d’altres llengües sense adaptar gràficament.

i. les paraules o expressions a les quals es vol conferir un sentit específic en el text.

j. les acotacions en les obres de teatre i instruccions de guions cinematogràfics.

cursiva

!!!!Presenta els caracters propis de les majúscules però amb una alçària igual, o lleugerament superior, a les minúscules.

! El seu ús sol reservar-se per a:

a. les xifres romanes quan acompanyen una paraula que s’escriu en minúscula, com ara segles, mil·lennis, volums, toms, etc.

b. els ètims de les paraules.

c. els cognoms dels autors, amb majúscula inicial en les notes a peu de pàgina, bibliografies, índexs onomàstics, etc.

d. els noms de personatges.

!

LA VERSALETA

VERSALETA

!!Té el traç més gruixut que les altres lletres de la mateixa família.

Pot ser tant redona com cursiva.

S’utilitza:

per a destacar i facilitar la localització d’una determinada paraula o expressió, especialment:

en els títols de capítols, apartats i paràgrafs;

en les entrades i les locucions de diccionaris i enciclopèdies;

per a destacar els noms propis en certes notícies de premsa, etc.

La lletra negreta

negreta

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

LES COMETES

Són un signe gràfic que serveix per a remarcar paraules, frases o paràgrafs complets, que es volen diferenciar de la resta del text on estan inserits.

!Hi ha tres tipus diferents de cometes:

les baixes o llatines

les altes o angleses

i les simples o senzilles

!Existeix una gradació entre els diferents tipus de cometes, i si en un mateix text haguérem d’utilitzar-ne més d’un la relació seria la següent:

cometes baixes, altes i simples.

En les citacions textuals o transcripcions literals.

Si la cita és breu, posem les cometes a continuació de la frase que la introdueix, si és llarga la posarem també entre cometes però en paràgraf a part.

Els títols de capítols de llibre, de poemes, de cançons, d’articles periodístics i els de les conferències o taules rodones.

Les paraules inventades o aquelles que són usades amb un sentit especial (irònic, per exemple).

“…”

USOS

!Les cometes sempre es tanquen abans de la coma, el punt i coma i els dos punts.

En el cas de les citacions textuals precedides de dos punts el punt final se sol posar dins de les cometes.

Si es tracta dels punts suspensius, els signes d’interrogació i d’admiració, els guions i els parèntesis, hi aniran dins les cometes si pertanyen al text que va entre cometes, si no, ho faran a continuació de les cometes de tancament.

LES COMETES I ELS ALTRES SIGNES DE PUNTUACIÓ

ELS GUIONS

!el guió llarg (o guió pròpiament dit) i el guionet (o guió curt). !!! a. Per a marcar incisos. Sovint aquest ús és intercanviable amb els parèntesis o amb la coma. Hem

de tenir en compte que els incisos marcats entre guions estan més allunyats del sentit i menys relacionats amb la sintaxi del context que aquells que apareixen entre comes.

a. Per a introduir les intervencions dels diàlegs i per a introduir qualsevol comentari del narrador.

b. Per a separar els elements lèxics que formen part d’algunes paraules compostes, inclosos els nombres, per a separar els verbs dels pronoms febles quan aquests es col·loquen darrere o en els finals de línia per a indicar que una paraula no està completa sinó que segueix en la línia posterior.

!!!Quan en un text entre cometes es fa un incís, aquest s’ha de posar sempre entre guions, mai entre comes.

TIPUS

USOS

ELS GUIONS I ELS ALTRES SIGNES DE PUNTUACIÓ

_!

ELS PARÈNTESIS

Com els guions, serveixen per a indicar intercalacions o incisos dins una frase.

S’ha de tenir en compte que sempre que s’obri un parèntesi cal tancar-lo i que no s’ha de deixar espai entre els parèntesis i les paraules que contenen.

!!a. Introduir intercalacions o incisos amb un matís personal.

b. Introduir aclariments

c. Acotar dades biogràfiques o d’esdeveniments.

d. En un text teatral per a introduir les acotacions de l’autor.

!!!La puntuació que correspon a la frase principal ha d’anar sempre fora dels parèntesis. Tanmateix si introduïm tot un paràgraf entre parèntesis el punt final d’aquest es col·loca dins el paràgraf, si hi ha coincidència amb el punt final del text exterior també el col·locarem fora del parèntesi.

USOS

RELACIÓ AMB ELS ALTRES SIGNES DE PUNTUACIÓ

(…)

ELS CLAUDÀTORS

Delimiten paraules, informacions o dades que estan allunyades del sentit del context en què s’inscriuen.

!!

! a. S’usen per a delimitar paraules, informacions o dades que ja estan entre

parèntesis.

b. Per a indicar que s’ha omés algun fragment d’una citació textual. En aquest cas se solen posar tres punts entre els claudàtors [...]

c. Per a introduir comentaris o aclariments interpolats dins una citació textual.

USOS[…]

L’ASTERISC

L’asterisc és un signe gràfic que s’utilitza per a fer referència de notes bibliogràfiques o explicacions addicionals que s’afegeixen fora del text, normalment a peu de pàgina. Es col·loca al costat de la paraula o oració a què es referirà la informació suplementària que aporta. Tanmateix, si en una mateixa pàgina hem de posar-hi més d’una referència o nota és recomanable usar els nú́meros volats correlatius.

*

LA BARRA INCLINADA

!!La barra inclinada indica una oposició o una alternança entre els dos membres que separa, es pot substituir doncs per la conjunció copulativa i, o per la conjunció disjuntiva o.

!!!

!a. Indica una segona forma d’una paraula o d’un grup de paraules (no s’han de deixar espais en blanc

entre la barra i els dos mots proposats): L’alumne/a, el pare/mare, etc.

b. En el sistema internacional d’unitats i en matemàtiques equival a partit per: km/h, 12/4.

c. En textos legals i altres textos específics separa el número d’ordre del text legal de l’any en què es va promulgar: La llei 7/2007 d’ordenació del territori.

d. També pot substituir el punt en l’abreviatura de carrers, places, etc.: Visc al c/ Pablo Picasso, núm. 62.

e. En linguüística s’empra per a representar el fonemes i per a la transcripció fonològica: /kaza/

USOS /