TIPUS DE MERCATS TIPUS DE MERCATS

Sandra Barceló i Laia Carretero.Sandra Barceló i Laia Carretero. 1r de Batxiller A.1r de Batxiller A.

IES Les Foies, Benigànim.IES Les Foies, Benigànim.

ÍNDEX1. Competència perfecta.

1.1. Condicions.

1.2. Funcionament del mercat.

1.3. Els beneficis.

2. Competència imperfecta.

2.1. Monopoli.

– Causes de l’aparició del monopoli.

– Comparació entre monopoli i competència perfecta.

2.2. Oligopoli.

2.3. Competència monopolística.

1. 1. Competència perfecta:Competència perfecta:

• És aquell en què hi ha molts compradors i molts venedors.

• Una empresa perfectament competitiva té una producció tan Una empresa perfectament competitiva té una producció tan petita amb relació al volum del mercat, que petita amb relació al volum del mercat, que les seues decisions les seues decisions de producció no tenen cap influència en el preu.de producció no tenen cap influència en el preu.

1.1. Condicions de la competència perfecta :

El mercat ha de complir el següent :

Les empreses són preu acceptants. Les empreses no tenen capacitat per fixar un preu, sinó que venen al preu fixat pel mercat.

Hi ha molta oferta i demanda.

El producte és homogeni. No hi ha diferències entre els productes que ven un oferent o altre.

Hi ha informació perfecta. Tots els participants coneixen les condicions generals en què opera el mercat.

Hi ha llibertat de entrada i sortida de empreses. Totes les empreses poden entrar o sortir quan vulguin. Per tant, no s'obstaculitza l'entrada de nous competidors.

1.2. Funcionament del mercat:

L’oferta i la demanda del mercat determinen un preu d’equilibri, i depenent d’aquest preu, les empreses decideixen la quantitat que volen produir. Per tant, el mercat determina el preu, i l’empresa l’ha d’acceptar.

Què ocorreria si alguna empresa fixara un preu major al d'equilibri?

Cap consumidor li compraria perquè les altres empreses produeixen el mateix bé a menor preu

Què ocorreria si alguna empresa fixara un preu menor al d'equilibri?

Tots els consumidors anirien a comprar-li a ella i aleshores les altres empreses també baixarien el preu del bé. Així els seus beneficis disminuirien.

El preu d’equilibri competitiu és el mateix per a totes les empreses,

però el benefici, és evident que no. Això es deu al fet que les instal·lacions,

maquinària, organització i gestió de les empreses són diferents entre sí i per tant, els costos de les empreses també.

Al cap del temps, si una empresa no aconsegueix beneficis deuria de

readaptar els processos productius per tractar d’augmentar els

beneficis o liquidar les instal·lacions i traslladar-se a un sector amb

major rendiment.

1.3.Els beneficis:

L’existència de beneficis extraordinaris provoca l’entrada de nous

oferents, mentre que l’existència de pèrdues en una indústria

competitiva provoca la sortida d’empreses.

A llarg termini, el mercat s’estabilitzarà en aquell punt en què no hi

haja ni pèrdues ni beneficis extraordinaris, o siga, en què es

cobreixen tots els costos de producció i només s’obtinguen beneficis

normals.

2. La competència imperfecta:

Parlarem de mercat de competència imperfecta quan les empreses

que l’integren, tinguen capacitat per influir en el preu del mercat de

manera individual.

És normal que els mercats no tinguen alguna de les característiques de

la competència perfecta, i també és freqüent que hi haja barreres a

l’entrada de noves empreses. Ja sabem que no existeix la competència

perfecta.

2.1. El monopoli:

Un monopoli és un mercat que sols té un únic oferent, i que per tant,

podrà fixar el preu que vulga.

Aquests mercats es caracteritzen per:

• L’existència d’un únic oferent.

• L’homogeneïtat del producte.

• L’existència de barreres a l’entrada d’empreses. Per això hi ha una única empresa al mercat

Un monopoli natural és una empresa que té un cost mitjà per

unitat produïda, que disminueix indefinidament.

Com ja hem dit abans, en el monopoli hi ha tan sols un oferent que té

capacitat per determinar un preu. En aquest mercat, passarà el següent:

• La corba de demanda del mercat, serà idèntica a la de demanda de l’empresa.

• Com no té competència, el preu que fixa als seus productes és major, la qual cosa perjudica els consumidors.

2.2. Causes de l’aparició del monopoli:

El control exclusiu d’un factor productiu per part d’una empresa o el domini de fonts més importants de la matèria primera que són indispensables per tal de produir un bé.

La concessió d’una patent, que genera una situació monopolística que és temporal. Una patent confereix a un inventor el dret de la fabricació d’un producte durant un temps determinat.

El control estatal de l’oferta de determinats serveis. És el que origina els monopolis estatals, com per exemple el cas de correus, telègrafs o ferrocarril. Solen ser subministrats per empreses concessionàries.

L’existència d’un mercat de mida gran i una estructura de costos de la indústria peculiar. En aquest cas, podrem parlar d’un monopoli natural.

2.3. Comparació entre monopoli i competència perfecta:

Quan una indústria és monopolista:

El preu de venda és més alt que el que fixa el mercat en competència perfecta, i el nivell de producció és inferior.

Per tant, l’empresa monopolística obtindrà beneficis més alts que en les condicions de competència perfecta: beneficis extraordinaris

Els consumidors es veuran perjudicats, perquè hauran de pagar més diners i a més, veuran que es reduirà la quantitat ofertada d’un bé.

Com a causa d’aquests efectes, els governs casi sempre estableixen

polítiques reguladores, per intentar protegir els consumidors i les empreses competidores.

2.4. Els mercats oligopolístics:

Parlem de mercat oligopolístic quan en un mercat hi ha pocs oferents

que produeixen productes homogenis i fan front a una gran quantitat de

compradors.

Hi ha pocs oferents, per tant, açò fa que puguen tenir control sobre el

preu, i que, el que faça un oferent afecte a la resta d’integrants del

mercat.

La característica bàsica és la interdependència

estratègica, la qual sorgeix quan hi ha poques empreses en un mercat,

de manera que el que fa una empresa depèn del que facenn els rivals.

Fixació de preus en l’oligopoli:

Les empreses determinen els preus basant-se en el que fan les altres

empreses, és a dir, els rivals.

Així, els oligopolistes tenen les següents possibilitats:

o Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar estratègies en conseqüència.

o Arribar a acords i formar un càrtel, la qual cosa significa cooperar en lloc de competir. Al fer açò, hi ha dues possibilitats: que es reparteixen el mercat o que fixen un preu amb el qual estiguen d’acord.

o Iniciar guerres de preus, les quals sorgeixen quan les empreses integrants intenten incrementar la seua quota de mercat reduint els preus successius.

Una guerra de preus és una situació en la qual les empreses integrants

d’un mercat oligopolístic decideixen entrar en una disputa econòmica de

preus baixos.

Si totes les empreses decideixen baixar els preus, la quota de mercat no

serà modificada i disminuiran els ingressos. Açò beneficiarà els

consumidors.

Aquests resultats justifiquen que les empreses arriben a acords formant

càrtels.

Cal dir, que els càrtels estan prohibits a la UE i a la majoria dels països

occidentals.

2.5. La competència monopolística

La competència monopolística és l’estructura del mercat en la qual

moltes empreses venen productes semblants. La diferència entre béns i

serveis és la clau de l’aparició de la competència monopolística.

Els béns són heterogenis, gràcies a la marca, qualitat, publicitat...

És el tipus de mercat que més es dóna a la realitat.

POLÍTICA DE MARQUES I LLIBERTAT D’ENTRADA I SORTIDA:

Cada venedor és capaç de diferenciar el seu producte del que ofereix la

resta, de manera que actua com a monopolista d’una marca

determinada.

CLAUS DE LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA:

1)El mercat està atomitzat. El sector està format per mopltes empreses, i cap d'elles té una part substancial del mercat.

2)Els béns que produeixen les empreses estan diferenciats. Els consumidors són capaços de distingir quins fabrica una empresa i quins fabrica un altra, per l’existència de marques que reflecteixen diferències entre els productes (reals o suposades).

3)Cada empresa té poder, per fixar el preu del producte quan actua de manera individual.

4)No hi ha barreres d’entrada ni de sortida. Hi ha llibertat per a que entren noves empreses.