TITULO PROPUESTO DEL PROYECTO DE...

33
827 BIBLIOGRAFÍA - Bibliografía general - Publicaciones periódicas - Fondos documentales y cartográficos

Transcript of TITULO PROPUESTO DEL PROYECTO DE...

827

BIBLIOGRAFÍA

- Bibliografía general- Publicaciones periódicas- Fondos documentales y cartográficos

BIBLIOGRAFÍA

829

Bibliografía general

ABEL, J., JORDANA, J. (1987): L'activitat econòmica al Vallès Oriental. Ed. Oikos TauS.A. Vilassar de Mar.

AGUILERA, L. (1992): Estudio sobre las aguas mineromedicinales de losestablecimientos balnearios de “Caldetas” y “Titus” Barcelona. Ed. U.C.M. Madrid.

AIZPURU, M., RIVERA, A. (1994): Manual de historia social del trabajo. Ed. SigloXXI.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (1922): Comissió de Cultura. Escola del Mar. Ed.Tallers Gràfics Vilajoana. Barcelona.

AJUNTAMENT DE CALDES DE MALAVELLA. (1986): Guía de Caldes de Malavella.Ed. Ajuntament de Caldes de Malavella.

AJUNTAMENT DE SANT HILARI DE SACALM. (1999): El nostre patrimoni. Ed.Ajuntament de Sant Hilari de Sacalm.

ALBANO VILLAR, A. (1979): Caldas de Bohi. Anecdotas de mi vida Balnearia. Ed.Gráfica 82. S.A. Barcelona.

ALFONSO, E. (1909): La salud por el agua. Número 63. Librería Bergua. Madrid.

ALIMEN, M.H., STEVE, M.J. (1986): Prehistoria. Ed. Siglo XXI. Madrid. 21 edición.

ALMAGRO, M. (1983): Introducción al estudio de la Prehistoria y de la Arqueología decampo. Ed. Labor. Barcelona

ANGLADA, J. (1833): Traité des eaux minérales et des Etablissemens Thermaux duDepartement des Pyrénees-Orientales. Tome Premier, a Paris chez Baillière libraire, eta Montpellier chez Sevalle libraire.

ANGUERA, J., CASAS, J.B. (1990): L’economia del Vallès Occidental. De laindustria als serveis. Ed. Caixa Catalunya. Barcelona

ARAGAY, J.J., GRANDE, A. (1978): Marketing Turístico. Ed. S.E.E.S.A. Madrid.

ARCOS, C. (1918): De las grandes ventajas económicas que produciría el desarrollodel turismo en España. La Industria del turismo en España. Ed. Herederos de Juan Gíli.Barcelona.

ARGANY, C. (1984): Les segones residències a Catalunya. Ed. Arquitectura iHabitatge de la Generalitat. Barcelona.

AROSTEGUI, J. (1995): La Investigación Histórica: Teoría y Método. Ed. Crítica.Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

830

ARMENGOU MARSANS, J.Mª. (1991): Guía de las aguas curativas de Cataluña.(Balnearios y Fuentes). Ed. Obelisco. Barcelona.

ARNIJO VALENZUELA, M., SANMARTÍN BAICOA, J. (1994): Curas Balnearias yClimáticas Talasoterapia y Helioterapia. Ed. Complutense. Madrid.

ARROM, D., (1925): Archivos del Instituto de Medicina Práctica. Año II, Tomo II,números 11 y 12, Noviembre y Diciembre. Imp. Vilallonga. Cassa de la Selva (Girona).

ASOCIACIÓN GALLEGA DE LA PROPIEDAD BALNEARIA. (1998): Termalismo enGalicia. Balnearios de Galicia. Imp. Mundo. Santiago de Compostela.

ASSEGOND, A. (1825): Manuel des bains de mer. Compère Jeune Libraire. Paris.

ÁVILA GRANADOS, J. (1993): Rutas y paseos por los balnearios de Catalunya. Ed.Sua Edizioak. Bilbao.

AVIÑOA, X. (1997): Manuel Blancafort. Ed. Generalitat de Catalunya-Proa. 1ª edición.Barcelona.

AYUNTAMIENTO DE LA GARRIGA. (1908): Ordenanzas Municipales de La Garriga.Ed. Imprenta San Joseph. Granollers.

BADIA, S. (1900): Balneología y climatología. La Cerdaña, sus aguasmineromedicinales. Ed. Imprenta Condal, de M. Macia. Barcelona

BALCELLS, A. (1984a): Cataluña contemporánea I (Siglo XIX). Ed. Siglo XXI. Madrid.

BALCELLS, A. (1984b): Cataluña contemporánea II (1900 -1939). Ed. Siglo XXI.Madrid.

BALNEARIOS Y MANANTIALES DE CATALUNYA MINERO-MEDICINALES. (1916):Publicación de la Sociedad de Atracción de Forasteros. Syndicat d’Iniciative deBarcelone. Estaciones de Aguas de Catalunya. La Garriga pp. 7. Tipografía de JoséSabadell y Compañía. Barcelona.

BARBAZA, Y. (1966): Le paysage humain de la Costa Brava, París. Armand Colín.(Traducido al Catalán como: El Paisatge humà de la Costa Brava, Vol I y vol II). Ed.Edicions 62, Barcelona.

BARBE I DURAN, Ll. (1970): Dinámica y perspectiva del Vallés 1969. Vol II. La zonadel Congost. La Garriga y su zona de influencia. Ed. Caja de Ahorros de Sabadell.Sabadell.

BARRAGÁN MUÑÓZ, J.M. (1994): Ordenación, planificación y gestión del espaciolitoral. Ed. Oikos-tau. Vilassar de Mar.

BATALLER, J.R. (1926): Estudios geológicos sobre las aguas minerales de Cataluña.Imprenta. Revista Ibérica. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

831

BATLLE, A. (1985): Caldes d'Estrac / Caldetes, un vell plet. Ed. Ajuntament de Caldesd'Estrac. Caldes d'Estrac.

BAYÈS i FUSTER, A. (1881): Aguas minero-medicinales, salino-yodo-sulfuradas deS. Andres de Tona. Establecimiento tipográfico de Ramón Anglada y Pujals. Vich.Reedición a cargo del Ajuntament de Tona (1999). Tona.

BAYON MARINE, F. (1999): 50 Años del turismo español. Un análisis histórico yestructural. Ed. Centro de Estudios Ramón Areces. Madrid.

BEAVON, K.S.O. (1981): Geografía de las actividades terciarias. Ed. OikosTau.Vilassar de Mar.

BEGUER PINYOL, M. (1948): El Valle de Cardó. Monografía histórica. Ed. Algueró yBaiges. Tortosa.

BELLIDO Y DÍAZ, L. (1891): Memoria sobre las aguas minero medicinales de Cardó.Distrito de Tortosa, Provincia de Tarragona. Establecimiento Topográfico de SalvadorMonero. Barcelona.

BENZECRY i FORTUNY, A. (1985a): La Garriga día a día. Volum I. 1901 - 1926. Ed.Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de La Garriga.

BENZECRY i FORTUNY, A. (1985b): La Garriga día a día. Volum II. 1927 - 1936. Ed.Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de La Garriga.

BLANCAFORT DE ROSELLÓ, P. (1976): La Garriga el balneari i jo. Croniques,personatges i anecdotes. Ed. Ariel. La Garriga.

BLANCO FREJEIRO, A., MANGAS, J., MARTÍN, J. L., VALDEÓN, J., DOMÍNGUEZORTÍZ, A., AROSTEGUI, J., TUÑON DE LARA , M., PABLO FUSI, J. (1986): Historiade España. Ed. Historia 16. Madrid.

BOADAS i RASET, J., CASA i BUSQUETS, J.M., y otros. (1987): Caldes de Malavella.Manantial de Catalunya. Ed. Ajuntament de Caldes de Malavella. Caldes de Malavella.

BORRELL I SABATER, M. (1999): El Balneari Termas Orión. Imp. Arts GràfiquesCantalozella, SA. Santa Coloma de Farners.

BRETON, F., MARQUÈS, A., CLAPÉS, J. (1994): Us i percepció de les platges a laregió de Barcelona, en Documents d’anàlisi geografica, núm. 25. Ed. U.A.B. Serveisde Publicacions. Bellaterra.

BROC, N., en RIQUER PERMANYER, B. (1996): La descoberta turística delsPirineus, en Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. La consolidaciódel món burgués 1860-1900. (pp 342 – 343), Vol 7. 1ª edició. Ed. EnciclopediaCatalana.

BIBLIOGRAFÍA

832

BROQUETAS PRESBITERO, J., BROUETAS, S. (1790): Luz de la Verdad y Extinciónde Preocupaciones, tratado de la aguas Thermales de la Villa de Caldes de Montbuy,del Principado de Catalunya, sus propiedades, y precauciones, que deben observarse,para el logro de la salud en varias enfermedades. Ed. Bernardo Pla Barcelona.Reedición bajo el soporte del Ajuntament de Caldes de Montbui (1984). Imprenta Roca.Granollers.

BRÚ, J. (1853): El amigo del bañista, o consejos y reglas medico higiénicas a los queusan aguas mineromedicinales, en bebida o en baño. Ed. Imprenta Narciso Ramírez.Barcelona.

BRUGERA, S. (1847): Anotaciones sobre el pueblo de La Garriga, sus aguas y bañostermales. Ed. La Abeja Médica Española. Barcelona.

BUTLER, R. W., WALL, G. (1998): Tourism and Sustainable Development: Monitoring,Planning and Managing. Ed. by J.G.Nelson U. of Waterloo Press, Waterloo. Canadá.

CABALLÉ, T. (1916): La Torre dels Encantats, Leyenda de Caldetes. Ed. Barcelona.

CAHNER, M. (1995): Gran Geografía Comarcal de Catalunya. l’Alta Ribagorça. Ed.Enciclopedia Catalana.

CALABUY, J. (1933): La vivienda moderna en el campo. Imprenta Clarasó. Barcelona.

CALDERÓ, X. (1932): El problema del turismo. Contribución a la formación de unapolítica turística en España. Tipografía Empórium S.A. Barcelona.

CALS, J. (1982): La Costa Brava i el turisme. Estudis sobre la politica turística el territorii l'hoteleria. Ed. Kapel. Barcelona.

CALS i GÜELL, J. (1991): Els canvis turístics. Incidència en els municipis costaners deBarcelona. Ed. Diputació de Barcelona. Barcelona.

CALS i GÜELL, J., LOSTADO i BOJO, R., MATAS i PRAT, A. (1984): El BaixEmpordà. Recursos i estructura econòmica. Col.lecció Catalunya Comarcal. Ed. Caixad'Estalvis de Catalunya. Barcelona.

CALS i GÜELL, J., en NADAL, J i SUDRIA, C. (1984): Industria finances i turisme, enHistòria Economica de la Catalunya Contemporània. Vol segle XX. Ed. EnciclopediaCatalana 1ª edició Barcelona.

CALS i GÜELL, J., LOSTADO i BOJO, R., MATAS i PRAT, A. (1987): L'Alt Empordà.Recursos i estructura econòmica. Col.lecció Catalunya Comarcal. Ed. Caixa d'Estalvisde Catalunya. Barcelona.

CARNER, J. (1981): Les Bonhomies i altres proses. Edicions 62. Barcelona

CARRERAS CANDI, F. (1911): Notes historiques de Sant Hilari Ça-Calm. ImprentaFills D. Casanovas. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

833

CARRERAS i MARTI, J. (1994): Diccionari Enciclopedic. Ed. Enciclopedia Catalana, 1aedició. Barcelona.

CARRERAS i VERDAGUER, C., SALVA i TOMAS, P., y otros. (1994): El Turisme, elcomerç i les finances, en Geografia General dels Països Catalans, Vol.5. Ed.Enciclopedia Catalana, 1a edició. Barcelona.

CARDOSO, C.F.S., PEREZ BRIGNOLI, H. (1981): Los Métodos de la Historia. Ed.Crítica. Barcelona.

CASTELLS, M. (1883): Memoria médico-química-hidrológica sobre las aguasbicarbonatadas salinas, nitrogenadas de Caldes de Montbuy, provincia de Barcelona.Imp. Barcelona.

CASTELLS, R. (1883): Riqueza hidro-mineral y climatológica de España. Imp. RicardoF. de Rojas. Madrid.

CASTELLARNAU, Dr. (1900): Programa prontuario de servicios Higio-Terapeuticos delInstituto Hidroterapeutico del Dr. Castellarnau. Barcelona.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. (1922): La Costa Brava. Suc R de J.Comas. Sabadell.

CHANG, K.C. (1976): Nuevas perspectivas en Arqueología. Ed. Alianza. Madrid.

CIRERA SAMPERE, J. (1888): Advertencias y consejos a los bañistas de San Hilariode Sacalm. J.Cirera Sampere, médico consultor de sus aguas minero medicinales. Ed.La Academia. Barcelona

CLARK, G. (1980): Arqueología y Sociedad. Ed. Akal. Madrid.

CRUZ CANTERO, J. (1986): Guía de Balnearios y Estaciones Termales. Ed.Dirección General de Política Turística.

CODINA DURAN, S., BECH ROTLLAN, J. (1922): L'amic del Turista. Caldes deMontbuy. Ed. P. Montaner. Sabadell.

CORBELLA, R. (1898): Lo Nostre Poble. Ed. Tipografía Católica de Sant Joseph. Vich.

CORBIN, A. (1993): El territorio del vacío. Occidente y la invención de la playa (1750–1840). Ed. Mondadori. Madrid.

CORIAT, C. B. (1982): El taller y el cronómetro. Ed. Siglo XXI. Madrid.

COSTA i RIERA. J., BONAL i FOLGAS, R. (1982): La Garriga, AproximaciónSociológica. Ed. Ajuntament de La Garriga. La Garriga.

COSTA i DEU, J., ROVIRA, J. (1936): Joan Vallès i Pujals a la Conselleria d’ObresPubliques de la Generalitat. Reportatge de l’obra que ha de transformar Catalunya.Llibreria Verdaguer. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

834

CUERVO, C., MARTÍNEZ, A., TRUJILLO DEL VALLE, J.A. (1990): Introducción a laeconomía. Ed. McGraw-Hill. Madrid.

CUNLIFFE, B. (1993): The Roman Baths at Bath. Ed. Stephen Bird. Bath

CUSPINERA i FONT, Ll. (1994): La Garriga, guía arquitectonica. Ed. Obra Cultural dela Caixa de Pensions i d'Estalvi. La Garriga.

CUSPINERA i FONT, Ll. (1988a): Manifestacions de l’art modernista a La Garriga. VolI. 1900 – 1912. Col·leccions monografies de Contrapunt. La Garriga.

CUSPINERA i FONT, Ll. (1988b): Manifestacions de l’art modernista a La Garriga. Vol II. 1913 - 1926. Col·leccions monografies de Contrapunt. La Garriga.

DARWIN, R.C. (1879): Journal of Researches during H.M.S. Beagle’s Voyage roundthe World. Traducción de L. Pons y Dalmau (1982). Ed. Altafulla. Barcelona.

DAHDÀ, J. (1990): Publicidad turística. Ed. Trillas México.

DEFERT, P. (1966): La localisation touristique. Publications de l’Associationinternationale d’experts scientifiques du tourisme. Ed. Gurten. Berne.

DEFERT, P. (1979): Elements generaux de localisation touristique. Cahiers dutourisme. Série C nº 13. Ed. C.H.E.T. Aix – en – Provence.

DEFERT, P. (1972): Les Ressources et les activités touristiques: essai d’integrationCahiers du tourisme. Série C nº 19. Ed. C.H.E.T. Aix – en – Provence.

DE NADAL, J. Mª. (1944): Las Playas del Ochocientos. Ed. Librería Dalmau.Barcelona.

DEPARTAMENT D'INDUSTRIA i ENERGIA. (1988): La Calor de la Terra. EnergiaGeotèrmica a Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

DE SOUZA, A. (1913): El Naturismo. Talleres tipográficos La Gutenberg. Valencia.

DEL AMO LA FORGA, E. (1983): Topografía médica de Caldes de Momtbui. RealAcademia de Medicina de Barcelona. Barcelona

DERRUAU, M. (1983): Geografía humana. Ed. Vicens Vives Universidad. Barcelona.

DÍAZ ALVAREZ, J.R. (1989): Geografía del Turismo. Ed. Síntesis. Madrid.

DOLLFUS, O. (1988): El Análisis Geográfico. Ed. Oikos Tau.Vilassar de Mar.

D’ORS, E. (1980): La ben plantada. Gualba de les mil veus. Edicions 62. Barcelona.

D’ORS, E. (1980): Oceanografía del tedi. El pobre Ramon. Edicions 62, L’Alzina 21.Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

835

DONAIRE BENITO, J. A. (1997): El turismo a los ojos del postmodernismo. Unalectura desde la dialéctica socioespacial. La Costa Brava, Tunicia y los Malls. Tesidoctoral. Facultat de Filosofia i Lletres. Ed. Publicacions de la UAB. Bellaterra.

ELEIZEGUI, J. (1907): Pequeña enciclopedia científica e industrial. Higiene del agua.Editor P. Orrier. Madrid.

EMILE KIECHLE, M. (1908): El Veraneo en Vernet-Les-Bains. Balneario Termal yClimatológico. Ed. La Neotipia. Barcelona.

ESPINOSA, S., GENDRA, R., MARTÍNEZ, A., PERIS, S. (1987): L'ensenyament a LaGarriga 1850 - 1880. Ed. La Garriga. La Garriga.

ESTEVE, R., FUENTES, R. (2000): Economía, historia e instituciones del turismo enEspaña. Ed. Pirámide. Madrid.

ESTRADA i PLANELL, G. (1989): La Puda. Un balneari als peus de Mobtserrat. Ed.Ajuntament d’Olesa. Kao Corp. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Olesa deMontserrat.

FARRERAS, A. (1973): El Turisme a Catalunya del 1931 al 1936. Col·lecció llibre debutxaca, núm. 70. Ed. Portic. Barcelona.

FARRERAS, E., LLORENS, J. (1992): Historia de Catalunya. Ed. Grup Promotor.Barcelona.

FAHRAEUS, R. (1956): Historia de la Medicina. Ed. Gustavo Gíli. Barcelona.

FERNÁNDEZ ALVAREZ, M. (1956): Aportaciones a la historia del turismo en España.Gráficas Ibarra. Ediciones de la Secretaria General del Ministerio de Información yTurismo. Madrid.

FERNÁNDEZ CARO, A., NOUVILAS, A. (1912): Guía del Turismo y Balnearios deEspaña / Recopilada por Angel Fernández-Caro y Nouvilas. Imp. A. García Izquierdo.Madrid.

FERNÁNDEZ FÚSTER, L. (1991a): Geografía general del turismo de masas. Ed.Alianza Universidad Textos. Madrid.

FERNÁNDEZ FÚSTER, L. (1991b): Historia General del Turismo de Masas. Ed.Alianza Universidad Textos. Madrid.

FERNÁNDEZ FÚSTER, L. (1991c): Introducción a la teoría y técnica del turismo. Ed.Alianza Universidad Textos. Madrid.

FERRER i GIRONES, F. (1985): L'economia del set-cents a les comarques Gironines.Ed. Cambra de Comerç Industria i Navegació de Girona. Barcelona.

FINKEL, L. (1995): La organización social del trabajo. Ed. Pirámide. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

836

FINLAYSON, C. (1979): The Strath. The biography of Strathpeffer. The Saint AndrewPress. Edinburg. Scotland. U.K.

FLACELIERE, R. (1993): La Vida Cotidiana en Grecia en el Siglo de Pericles. Ed.Temas de Hoy, S.A. Madrid.

FOLCH i GUILLEN, R., y otros. (1992): Història natural del Països Catalanas. Espaisnaturals. Ed. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona

FOLCH i GUILLEN, R., y otros. (1992): Història natural del Països Catalanas.Geologia II. Ed. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona

FOLCH i GUILLEN, R., y otros. (1985): Historia Natural dels Països Catalans, Vol 3.Recursos Geològics i Sòl. Ed. Fundació Enciclopedia Catalana 1a edició. Barcelona.

FONT i BARÓ, F. (1927): Guía oficial ilustrada de Caldas de Malavella. Ed Tipografía laEconómica. Girona.

FONT i GAROLERA, J. (1999): La formació de les xarxes de transport a Catalunya(1761 – 1935). Col·lecció xarxes i territori 2. 1ª. Edició. Ed. Oikos Tau. Vilassar de Mar.

FRAGUELL i SANSBELLÓ, R. M. (1993): Turisme residencial i territori: La segonaresidencia a les comarques gironines. Tesi Doctoral. Ed. U.A.B. Bellaterra.

FUNDACIÓ LA CAIXA. (1997): Espanya fi de segle 1898. Ed. Patronat de la Fundació"La Caixa".Barcelona.

GARCÍA ARMEIJEVIAS, M. C. (1994): La Balneoterapia en las Comarcas deBarcelona: Estudio evolutivo de las indicaciones hidroterápicas. Tesi Doctoral.Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina. Ciències de la Salut. Barcelona.

GARCÍA BALLESTEROS, A. (1998): Métodos y técnicas cualitativas en geografíasocial. Ed. Oikos - tau. Vilassar de Mar. Barcelona.

GARCÍA BALLESTEROS, A. (1986): Teoría y práctica de la Geografía. Ed. AlhambraUniversidad. Madrid.

GARCÍA CARRERA, R. (1993): La bolera. Història d’un barri. Exemplar núm 11. Ed.A.V.L.B. Caldes de Montbui.

GARCÍA CARRERA, R. (1984): El calderí. Història del ferrocarril Mollet – Caldes deMontbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.

GARCÍA LÓPEZ, A. (1875a): Hidrología Médica, tomo I. pp 230–231. La Garriga. Ed.Imprenta de Sebastián Cerezo. Salamanca.

GARCÍA LÓPEZ, A. (1875b): Hidrología Médica, tomo II. Ed. Imprenta de SebastiánCerezo. Salamanca.

BIBLIOGRAFÍA

837

GARCÍA LÓPEZ, A. (1876): Guía del bañista o compendio de hidrología medica. 2ª Ed.Imprenta Sebastián Cerezo. Salamanca.

GARRIGA i ANDREU, J. (1978): Revolta i Guerra Civil a La Garriga. Ed. L'AixernadorEdicions Argentonines. La Garriga.

GARRISON FIELDING, H. (1921): Historia de la Medicina, tomo I. Ed. Calpe. Madrid.

GARRISON FIELDING, H. (1922): Historia de la Medicina, tomo II. Ed. Calpe. Madrid.

GASPARIS SCHOTTI, P. (1663): Anatomia Physica-Hydrostatica Fontium acFluminum. Herbipoli, Sumptibus. Viduae Jo. Godofr. Schönwetteri. Bibliopola-Francofurtensis, Excudit Jobus Hertz. Typogr.Herbipolensis. cap I, II, V (3) Lacus falfusin Hispaniola, .

GENERALITAT DE CATALUNYA. (1993): Balnearis a Catalunya. Ed. Serveid'Informació Documentació i Publicacions. Barcelona.

GÍL DE ARRIBA, C. (1994): La practica social de los baños de mar. Establecimientosbalnearios y actividades de ocio en Cantabria (1868-1.936). Documents d'AnalisiGeografica, núm 25. Ed. Serveis de Publicacions de la U.A.B. Bellaterra.

GÍL GAYA, S. (1984): Diccionario Ilustrado de la Lengua Española. Ed. Bibliograf.Barcelona.

GRACIA ALONSO, F., MUNILLA CABRILLANA, G. (1997): Protohistoria. Ed.Universitat de Barcelona i Columna Edicions SA. Barcelona.

GRANADOS i SÁNCHEZ, J. (1995): Les Fonts Naturals i la Conca de l'Alt Congost, enAnalecta d'Historia Garriguenca, núm 3. juliol-setembre, pp 13 Ed. Centre d'EstudisHistorics Garriguenc. La Garriga.

GRANDAS, M. C. (1988): L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Ed. Elsllibres de la frontera. San Cugat del Vallès.

GRAVAGNUOLO, B. (1998): Historia del urbanismo en Europa 1750 – 1960. Ed.Akal. Madrid.

GONZÁLEZ MINGUEZ, C., DE LA HOZ, M.C. (1991): La infraestructura viariabajomedieval en Álava: Documentos para su estudio. Ed. Universidad del PaísVasco. Vitoria.

GONZÁLEZ REVERTÉ, F. (2002): El Vendrell, de poble a ciutat. Ed. EdicionsCossetània. Valls.

GUAJARDO, R. (1909): Hotel y baños de Alhama de Aragón. Imprenta de la Vda de M.Minuesa de los Ríos. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

838

GUÍA DEL BALNEARIO DE ARCHENA. (1925): Balneario de Archena. Ed.Tejada.Murcia.

GUÍA DE LOS ESTABLECIMIENTOS-BALNEARIOS DE AGUAS MINEROMEDICINALES EN ESPAÑA 1.943. (1943): Censura Sanitaria 2.496. Ed. Luis Marty-Herráez. Madrid.

GUÍA DE LOS ESTABLECIMIENTOS-BALNEARIOS DE AGUAS MINEROMEDICINALES EN ESPAÑA 1.945. (1945): Censura Sanitaria 2.496. Ed. Luis Marty-Herráez. Madrid.

GUÍA DE LOS ESTABLECIMIENTOS-BALNEARIOS DE AGUAS MINEROMEDICINALES EN ESPAÑA 1.946. (1946): Censura Sanitaria 2.496. Ed. Luis Marty-Herráez. Madrid.

GUÍA ILUSTRADA DE LAS AGUAS MINERALES Y BALNEARIOS DE ESPAÑA.(1896): Con grabados intercalados en el texto. Imprenta Colonial, a cargo de G.Gutiérrez. Madrid.

GUÍA OFICIAL DE LAS AGUAS MINERO-MEDICINALES Y ESTABLECIMIENTOSBALNEARIOS DE ESPAÑA 1.907. (1907) pp 48 y pp 78. Ed. Imp. Hijos de J. A.García. Madrid.

GUÍA OFICIAL DE LAS AGUAS MINERO-MEDICINALES Y ESTABLECIMIENTOSBALNEARIOS DE ESPAÑA 1.911. (1911): AÑO VI. Ed. Imprenta de ValentínTordesillas. Madrid.

GUÍA OFICIAL DE LOS ESTABLECIMIENTOS BALNEARIOS Y AGUASMEDICINALES DE ESPAÑA 1.927. (1927): Ed. S.A. Editorial y de Publicidad. Madrid.

GUÍA OFICIAL DE BALNEARIOS Y AGUAS MINERO-MEDICINALES DE ESPAÑA1.950 - 1952. (1950): Ed. Asociación Nacional de la Propiedad Balnearia. Madrid.

GUTIERREZ HERNANDEZ, P. (1985): Relaciones entre turismo y comercio: un casoespecial del impacto turístico de Canarias. Ed. Banco de Bilbao. Madrid.

HARVEY, D. (1983): Teorías, leyes y modelos en Geografía. Ed. Alianza UniversidadTextos. Madrid.

HENRY, L. (1983): Manual de demografía histórica. Ed. Crítica. Barcelona.

HERNANDES i OLIVERES, J., y otros. (1988): Monografies del Montseny-3.Amics delMontseny. L'aigua Termal, factor determinat de La Garriga. Diputació de Barcelona iGirona. Ed. Cedel. Viladrau.

IÑIGO, J.M., ARADILLAS, A. (1999): Visita a los balnearios de España. Más de 150rutas. Ed. Everest. León.

BIBLIOGRAFÍA

839

JUNTA DE COMERÇ DE BARCELONA. (1780): Discurso sobre la agricultura,comercio e industria del principado de Cataluña. Edición a cargo de Ernest Lluch(1997). Ed. Altafulla. Barcelona

JURDAO ARRONES, F. (1992): Los mitos del turismo. Ed. Ebdymon. Madrid.KNEIPP, S. (1893): Método de Hidroterapia. Aplicado durante más de 35 años y escritopara el tratamiento de los enfermos y para guía de los sanos. Versión Española de la33ª edición alemana. Tipografía y librería de José Kösel, editor. Kempten (Baviera).Madrid. Juan Gili librero.

KNEIPP, S. (1893): Como habéis de vivir. Avisos y consejos para sanos y enfermos óreglas para vivir conforme a la sana razón y curar las enfermedades según lospreceptos de la naturaleza. Versión Española de la 17ª edición alemana. Tipografía ylibrería de José Kösel, editor. Kempten (Baviera). Madrid. Juan Gíli librero.

LALIENA, C., MARTÍN DUQUE, A., CAUCCI, P., LÓPEZ ALSINA, F., GARCIA DECORTAZAR, J.A., MARTÍNEZ SOPENA, P., SUÁREZ BELTRAN, S., PORTELA, E.,PASSINI, J., RUIZ DE LA PEÑA, J.J., LACARRA, M.J., (1994): El camino deSantiago y la articulación del espacio hispánico. XX Semana de EstudiosMedievales, Estella 93. Ed. Fondo de Publicaciones del Reino de Navarra.Pamplona.

LANQUAR, R. (1991): La economía del turismo. Colección ¿Qué sé?. Ed. Oikos-tau.Vilassar de Mar.

LADERO QUESADA, M. A. (1992): El mundo de los Viajeros Medievales. Ed. Anaya.Madrid.

LISON HERNÁNDEZ, L., LILLO CARPIO, M. (1983): Aguas Termales y tipos deaprovisionamiento en la Región Murcina. Espacios de ocio, en VIII Coloquio deGeógrafos Españoles, pp 197-204. Imp. I.G.Suñol. Barcelona.

LOMBARDI, L., CORAZZA, A. (1995): Le Terme di Caracalla. Ed. Fratelli PalombiEditori. Roma.

LÓPEZ DE AZCONA, J.M. (1966): Las aguas minerales en el libro del siglo XVII.Instituto de España. Madrid.

LÓPEZ PALOMEQUE, F. (1994): El Turisme, en Geografia General dels PaïsosCatalanas. Vol. V, pp 17–105. Ed. Enciclopedia Catalana. 1ª edició. Barcelona.

LUIS GÓMEZ, A., GÍL DE ARRIBA, C., SAN PEDRO, A., HERREROS, J. J. (1987);Aproximación Histórica al Estudio de los Balnearios Montañeses (1.826-1.936). Ed.Camara de Comercio Industria y Navegación de Cantabria. Santander.

LUENGO, M. (1932): Prontuario Manual Alfabético de Hidrología Médica. Para usodel Médico Práctico. Imp. Ed. Gambón.

BIBLIOGRAFÍA

840

LUQUE DÍAZ, J.E. (1966); Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad delestablecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas.Barcelona.

LLUCH, E., CAMPISTOL, P. (1972): Les consequencies comarcals del turisme a laCosta Brava. Ed. Banca Catalana. Barcelona.

MÁDOZ, P. (1849): Diccionario, Geográfico, Estadístico, Histórico de España y susposesiones de Ultramar. Tomo XII, pp. 543. La Garriga. Madrid, 1ª Ed.1846 -1849.

MAESTRE DE SAN JUAN, A. (1854): Novísima guía del bañista en España.Compendio. En la historia, método, usos y ventajas de los baños de aguas dulces atodas temperaturas, de aguas minerales y de mar. Segunda edición. Imprenta y libreríade V. Matute. Madrid.

MAJORAL, R. coord, LÓPEZ PALOMEQUE, F., FONT, J., SÁNCHEZ, A. (2002):Cataluña. Un análisis territorial. Ed. Ariel Geografía. Barcelona.

MALISSARD, A. (1996): Los Romanos y el Agua. Ed. Herder. Barcelona.

MAÑE SABAT, A. (1999): Excursió per les termes romanes de Catalunya. Ed.Generalitat de Catalunya y Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

MANZANEQUE Y MONTES, M. (1892): Los Baños Termales de La Garriga en lasAfecciones cutáneas. Ed. Hispano Americana. Barcelona.

MANZANEQUE Y MONTES, M. (1883): Monografía de las Aguas Minero-Medicinalesde La Garriga (Provincia de Barcelona). Ed. Tipografía de Delclos y Marfany.Barcelona.

MANZANEQUE Y MONTES, M. (1888): Monografía de las Aguas Minero-Medicinalesde La Garriga (Provincia de Barcelona). Ed. Tipografía de Delclos y Marfany.Barcelona.

MANZANEQUE Y MONTES, M. (1923): Caldas de Oviedo. Bosquejo terapéutico desus aguas termales azoadas. Ed. Julio Cosano. Madrid.

MARAVER EYZAGUIRRE, F., en Pérex Agorreta, Mª.J. (1997): Aportaciones de losmédicos del Cuerpo de Baños al Termalismo Antiguo. Siglo XX., en Actas del PrimerCongreso Peninsular del Termalismo Antiguo, pp 49 – 57. Arnedillo. La Rioja. Ed.U.N.E.D. Madrid.

MARTÍ SALLÓ, Ll. (2001): La Puda i el seu balneari. Ed. Martí Sallò. Imp. Aubert 1ªedició. Banyoles.

MARTÍN ESCORZA, C.(1992): La estructura geológica de la península Ibérica y susaguas termales, en Espacio, Tiempo y Forma, revista de la Facultad de Geografía eHistoria de la UNED. Serie II, nº 5. Historia Antigua. Termalismo. Ed. UNED. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

841

MARTÍNEZ ALCUBILLA, M. (1886): Diccionario de la Administración Española. CuartaEdición. Tomo I. Ed. Administración Arco de Santa María. Madrid.

MARTÍNEZ SAURA, F., MONTERO, S. (1997): La balneoterapia en la obra deCelso, en Termalismo Antiguo. I Congreso Penínsular. pp 235–240. Ed. U.N.E.D.Madrid.

MARTÍNEZ QUINTANILLA, P. (1865): La Provincia de Gerona. Datos Estadísticos. Ed.F. Dorca suc de J. Grases. Gerona.

MASCARÓ, J. (1913): Tipografía médica de Banyoles. Banyoles

MESSEGUER, J. (1954): El manantial termal de Blancafort en La Garriga. Boletin de laReal Sociedad Española de Historia Natural. Madrid.

MAURI i SERRA, J. (1954): Historia de La Garriga, Vol I. Ed. Romagraf. L'Hospitaletdel LLobregat.

MAURI i SERRA, J. (1954): Historia de La Garriga, Vol II. Ed. Romagraf. L'Hospitaletde LLobregat.

MAURI i SERRA, J. (1954): Historia de La Garriga, Vol III. Ed. Romagraf. L'Hospitaletde LLobregat.

MEMORIA GENERAL DEL V CONGRESO INTERNACIONAL DE TURISMO. (1912):Madrid de 24 al 30 de Octubre de 1.912. V Congreso Internacional de Turismo de laFederación de Sindicatos e Iniciativas Franco-Hispano-Portuguesas. Bajo el Patronatode S.M. el Rey y Organizado por la Asociación de Propaganda de Madrid. Ed. ArtesGráficas Mateu. Madrid.

MENDEZ, R., CARAVACA, I. (1996): Espacios y Sociedades. Organización Industrialdel Territorio. Ed. Síntesis. Madrid.

MERINO i SERRA, J., NOLLA i BRUFAU, J., SANTOS i RETOLAZA, M. (1994): AquaeCalidae. Presencia Romana a La Selva. Ed. Consell Comarcal de La Selva-Centred'Estudis Selvatans. Sta Coloma de Farners.

MINISTERIO DE COMERCIO Y TURISMO. SECRETARIA GENERAL DE TURISMODE ESPAÑA. (1994): Guía de Balnearios. Ed. Secretaria General de Turismo deEspaña. Madrid.

MINISTERIO DE FOMENTO. DIRECCION GENERAL DE AGRICULTURA,INDUSTRIA Y COMERCIO. (1892): Monografía de la Aguas Minerales y Termales deEspaña. Ed. Imprenta del Colegio Nacional de Sordo-Mudos y de Ciegos. Madrid.

MIRO BALMAS, A. (1977): Caldes d’Estrac. Caldetes. Arenys de Mar.

BIBLIOGRAFÍA

842

MITJÀ, A., Y OTROS. (1999): Els recursos minerals de Catalunya. Les aigüesminerals. Balnearis. Ed. Associació Balnearia y Generalitat de Catalunya.

MITJÀ, A. (2003): Balnearis de Catalunya. Ed. Associació Balnearia y Generalitat deCatalunya.

MOLDOVEANU, M. (1999): Ciudades termales en Europa. Ed. Lunwerg. Barcelona.

MOREU REY, E. (1962): La rodalia de Caldes de Montbui. Ed. Teide. Barcelona.

MULLET, A., ESCALAS REAL, J. (1923): Guía de Mallorca oficial del Fomento delTurismo. Imp. Amengual y Muntaner. Palma de Mallorca.

MUÑOZ DE ESCALONA, F. (1995): Economía de la producción turística: ¿Un retocientífico?.pp 171-198, en A.E.C.I.T, I Congreso de la Asociación Española deExpertos Científicos en Turismo. ¿España un país turísticamente avanzado?.Marbella 1994. Ed. I.E.T. Madrid.

MUNTANYOLA, A. (1932): Organització turistica de Catalunya. Ed. Arts GràfiquesL'Estampa. Barcelona.

MUNNER I VALLS, V. (1868): Análisis de las Aguas salino-termales de La Garriga: porel doctor Munner y Valls. Esto. Tipográfico de Jaime Jesús Roviralta. Barcelona.

MUNFORD, L. (1963): La carretera y la ciudad. Ed. E.M.C. Buenos Aires.

NADAL, A. (1884): Compendio de Hidrología Médica. Con apuntes sobre todos losestablecimientos principales de España y del extranjero por don Alfredo Nadal, doctoren medicina y cirugía. Obra revisada por el doctor Bartolomé Robert. Ed. Montaner ySimón Editores. Barcelona.

NADAL i FERRER, J.Mª. (1951): Un tros de Barcelona, Caldetes 1800. Ed. Librería.Barcelona.

NADAL, J., SUDRIA, C. (1984): Història económica de la Catalunya Contemporània.Segle XX. 1ª edició. Ed. Enciclopedia Catalana. Barcelona.

OLAECHEA, R. (1985): Viajeros españoles del XVIII en los balnearios del altopirineo francés. Ed. Colegio Universitario de La Rioja.

OLIVER ALONSO, J. (1994): Catalunya comarcal anuari economic 1994. Ed. Caixade Catalunya. Barcelona.

ONS i GURI, J.Mª. (1944): Craneoterapia española. Biblioteca Terapéutica. Vol VIIIbis. Salvat y Cia. Madrid. Barcelona. 1915 pp 318. ( FC)

OSBORNE, B. (1999): Llandrindod Wells. Beard Digital. Brighton.

BIBLIOGRAFÍA

843

OSBORNE, B., WEAVER, C. (1996): Aquae Britania Rediscovering. 17th CenturySprings & Spas. Aldine press limited. Malvern. Worcestershire. U.K.

PACHECO, T. (2000): Balnearios con encanto. Ed. El País-Aguilar. Madrid.

PARDO CANALIS, J. (1951): La Garriga. Geografía y topografía médica. Ed. Alpina.Granollers.

PAULA POUDEVIDA, F. (1874): Agua mineral de San Hilario Sacalm – Memoriasobre las propiedades y eficacia de la misma. Imp. Narciso Ramírez y Compañía.Barcelona.

PÉREZ, V. (1753): El promotor de la salud de los hombres sin dispendio el menor desus caudales. Admirable methodo de curar todo mal, con brevedad, seguridad y placer.Disertación historico-critico-medico-práctica en que se establece el agua por remediouniversal de las dolencias. Impreso en Toledo. reimpreso en Zaragoza y en Barcelonaen casa de Teresa Piferrer Vda.

PÉREZ JIMÉNEZ, N. (1892): Termas de San Hilario. Estudio-clínico hidrológico.Imp. Henrich y Compañía en Comandita. Barcelona.

PÉREX AGORRETA, Mª. J., y otros. (1997): Actas del Primer Congreso Peninsular deTermalismo Antiguo. Arnedillo La Rioja. Ed. Cas de Velázquez. U.N.E.D. Madrid.

PERUCHO, J. (1975): Els balnearis. Ed. Destino. Barcelona.

PI SUÑER, A. (1919): "Bellamar" Playa de San Vicente de Calders (Tarragona). AguasNaturales Medicinales del manantial Comarruga. Estudio fisioterapeútico de las aguaspp 6. Barcelona

PIERA HILL, I. (1984): Setanta anys del Balneari de Vallfogona de Riucorb. Ed.Fundació Història de l'Art. Santes Creus.

PIERNAS, N., DE PLANELL, M., POUS, R. (1997): Font de Salut. Història del VichyCatalán. Edicions 62. Barcelona.

PILHES, M. (1787): Traitè analytique et pratique des Eaux thermals d'ax et d'ussat,avec la description des bains, des douches et des fontaines, et le meilleure maniere deles employer dans les differents maladies. Imprimeur des Etats de Foix.

PLADEVALL i FONT, A. (1990): Tona mil cent anys d’historia. Ed. Eumo / Ajuntamentde Tona. Vic

PLADEVALL, A., ABEL, A., en CAHNER, M. (1995): El Ripollès. Camprodon., en GranGeografia Comarcal de Catalunya, vol VIII. Ed. Enciclopedia Catalana. Barcelona

PLANAS Y VIVES, D.G. (1909): Las Aguas Termales de La Garriga, bajo el punto de laHidrologia Médica. Ed. Hijos de Domingo Casanovas. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

844

POLUNIN, O. (1978): Árboles y arbustos de Europa. Ed. Omega. Barcelona.

PRATS i CANALS, LL. (1996): La Catalunya rància: les condicions de vida materials deles classes populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques.Col.lecció El Pedrís, 36. Ed. Alta Fulla. Barcelona.

PRIESTLEY, G.K. (1983): The role of Tourism as an agent of social and culturalchange: the case-study of Sitges. Ed. Universitat Autònoma de Barcelona.

PUIGVERT, J. Mª. (1998): Els metges higienistes i les topografies mèdiques, enRecerques, núm. 35. Ed. Curial. Barcelona. PUIGVERT, J. Mª. (1998): L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunyacontemporània: la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia (1908–1936), en Estudis d’història agrària, núm. 12. Institut de Llengua i Cultura Catalanes.Universitat de Girona. Girona.

PUIG i CADAFALCH, J. (1936): Els Banys de Girona, guia descriptiva. Institut d'EstudisCatalans. Ed. Imprenta de la Casa de Caritat. Barcelona.

PUIG ROVIRA, J. M., TRILLA, J. (1996): La Pedagogía del ocio. Ed. Laertyes. 2a.Barcelona.

QUATRECASES, J. (1936): La hidrología en la práctica médica, en MonografiesMèdiques, any XI, núm 97. Librería Catalonia. Barcelona

REDAVID, G. (1989): Terme Romane e vita quotidiana. Ed. Edizione Quasar. Roma.

RIBA, O., DE BOLOS, O., PANAREDA, C., GOSALBEZ, J. M., NOGUERA, J. (1980):Geografia Fisica dels Països Catalans. Ed. Ketres 3ª edición.Barcelona.

RIQUER PERMANYER, B. (1996): Història. Política, societat i cultura dels PaïsosCatalans. La consolidació del món burgués 1860-1900. Vol 7. 1ª edició. Ed.Enciclopedia Catalana.

ROCA BALLBER, S. (1917): Aigües minero medicinals. Balnearis de Catalunya, pelmetge oculista de Barcelona Salvador Roca Ballber. Imprenta de Vda. Badia Cantenys.Barcelona.

ROCK, T. (1992): Roman Baths in Britain. P. Shire Publications Ltd. PrincesRisborough. Buckinghamshire. U.K.

RODRIGUEZ PINILLA, H. (1902?): Hidrología Medica. Manuales XXVIII. Ed.Sucesores de Manuel Soler.-Editores. Barcelona.

RODRIGUEZ SANCHEZ, J.A., en Pèrex Agorreta, Mª.J. (1997): Historia y legitimaciónen los tratados hidrológicos españoles del siglo XIX., en Actas del Primer CongresoPeninsular de Termalismo Antiguo. Arnedillo. La Rioja. pp 49 – 57. Ed. U.N.E.D.Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

845

ROSÉS, J. (1989): El Maresme. Diversificació econòmica i aprofitament intensiu delterritori. Ed. Caixa d’Estalvis de Catalunya.

RUBIO, Pedro Mª. (1853): Tratado completo de las Fuentes Minerales de España.Madrid.

ROZEZ, G. (1922): Luchon. Reine des Pyrénées. Ed. Baudelot. París

SAGARRA, J. Mª. (1953): Turismo i Costa Brava. S’Agarò, en Publicación de Turismo.S’Agarò.

SALADRIGAS, R. (1973): L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya.Converses amb Pere Verges. Ed. Edicions 62. Barcelona

SALARICH i VERDAGUER, J. (1881): Caldetas. Apuntes. Ed. J. Sala. Barcelona.

SALARICH i VERDAGUER, J. (1882): Caldetas. Apuntes para la Historia de Caldas deEstrach. Ed. La Renaixensa. Barcelona.

SAN JOSE ARANGO, C. (2000): Guía Médica de los Balnearios de España.Secretaria de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Sevilla.

SAN MARTIN GARCÍA, J.M. (1997): Psicología del ocio y el turismo. Ed. Aljibe.Málaga.

SAN PEDRO MARTINEZ, M. A. (1993): El Balneario de Puente Viesgo (1.796-1.936).Ed. Servicio de Publicaciones Universidad de Cantabria. Cantabria.

SAN ROMAN, J. (1954): Anales Hispano Americanos de Hidrología Medica yClimatología. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto AlfonsoLimón Montero. Madrid.

SANCHEZ FERRE, J. (1992): Guía de Establecimientos Balnearios de España. Ed.Ministerio de Obras Públicas y Transportes. Madrid.

SANPONTS, F. (1791): Análisis de las aguas minerales de Gavà en el Principado deCatalunya. Con licencia en Barcelona Vda. de Piferrer. Librería de Juan Sallent.

SARRIES, L. (1994): Nuevos modelos de organización industrial. Ed. Dykinson.Madrid.

SANTANA, A. (1997): Antropología y Turismo. Nuevas hordas y viejas culturas. Ed.Ariel. Barcelona.

SANTIAGO OTERO, H. (1992): El Camino de Santiago, La Hospitalidad Monástica ylas Peregrinaciones. Ed. Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turísmo.Salamanca.

SAUVY, A. (1983): La Población, sus movimientos y sus leyes. 8ª Ed. Buenos Aires.

BIBLIOGRAFÍA

846

SEGNE, P. M. (1995): La Quinta Disciplina. Ed. Granica. Barcelona.

SEGURA, I., SELVA, M. (1984): Revista de dones 1846 - 1935. Ed. Edhasa.Capellades.

SERRANO, Mª. M. (1993): Las Guías urbanas y los libros de viaje en la España delsiglo XIX. Geocrítica. Ed. U.B. Barcelona.

SMITH, M. D. (1980): Geografía Humana. Ed Oikos Tau. Vilassar de Mar.Barcelona.

SOLÀ-MORALES, I. (1986): Arquitectura Balneària a Catalunya. Ed. Ketres. Badalona.

SOLER, G. (1995): L'estiueig a Catalunya 1900-1950. Ed. Edicions 62. Barcelona.

SORRE, M., (1967): El hombre y la tierra. Ed. Labor. Barcelona.

TABOADA, M. (1870): Anuario de Hidrología Médica. Vol I. Imp. Carlos Bailly-Bailliere.Madrid.

TAMAMES, R. (1987): Introducción a la Economía Española. Ed. Alianza Editorial, S.A.17ª edc. Madrid.

TATJER, M. (1996): La construcción del espacio costero siglos XIX y XX. Del mundoportuario al mundo del ocio. El caso del puerto de Barcelona 1856 – 1936. Actas delColoquio Internacional “El sistema portuario español” Madrid, 19-21 octubre, 1995.C.E.H.O.P.U, Ministerio de Fomento, C.S.I.C. pp 371 – 392. Madrid.

TAYLOR, F. W. (1970): Managament científico. Ed. Oikos Tau. Vilassar de Mar.Barcelona.

TENAS I BUSQUETS, M., VILA BONAMUSA, LL.,OLIVERAS I LÓPEZ, J. (1990): Elpatrimoni arqueologic de La Garriga. Col·lecció monografies de Contrapunt. Sant Cugatdel Valles.

TENAS GRACIOS, J. (1928): Secretario del Ayuntamiento de La Garriga. TurismoIbérico de Catalunya. Ed. Impresos Costa. Barcelona.

TERÁN, M., SOLÉ, J., VILÀ, J. (1987): Geografía General de España. Ed. Ariel.Barcelona.

TERRADES i PLA, F. (1923): Les possibilitats ginecològiques de les aigüesmineromedicinals de Catalunya. Graficas Romestre S.L. Barcelona

THUILLIER, G., TULARD, J. (1988): Como preparar un Trabajo de Historia. Métodos yTécnicas. Ed. Oikos Tau. Vilassar de Mar.

TOPOLSKY, J. (1982): Metodología de la Historia. Ediciones Cátedra. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

847

TORA i FERRER, B. (1876): Análisis de las aguas salino-termales de La Garriga: por ellicenciado en medicina y cirujia. D. Benito Torá y Ferrer. Imp. de Federico Martí yCantó.

TOUCHARD, J. (1993): Historia de las ideas políticas. Ed. Tecnos. Madrid.

UCELAY DA CEL, E. (1982): La Catalunya populista. Imatge, cultura i politica enl’etapa republicana (1931 – 1939). Ed. La Mangrana. Barcelona.

URTEAGA, J. L. (1980): Miserias, Miasmas y Microbios. Las topografías médicas y elestudio del medio ambiente en el siglo XIX., en Geocrítica, nº 29 de septiembre.Ediciones de la Universitat de Barcelona. Barcelona.

VALERO CASTEJON, A. (1990): Estación termal de Caldes de Boí. Ed. Gráficas AriasMontano. Madrid.

VALLS I BROQUETAS, O. (1936). Topografía médica d’Esparraguera.

VARGAS, M.; (1920): Baños Castelldefels. Baños de Castelldefels, S.A.

VERA REBOLLO, J. F. (1987): Turismo y urbanización en el litoral Alicantino. Ed.Instituto de Estudios "Juan Gil Albert" Diputación. Provincial de Alicante. Alicante.

VERA, J. F. coord, LÓPEZ PALOMEQUE, F., MARCHENA, M. J., ANTON, S. (1997):Análisis territorial del turismo. Ed. Ariel Geografía. Barcelona.

VIÑUALES GONZALEZ, J. (1992): Espacio, Tiempo y Forma. Historia Antigua.Termalismo.S.II.5. Ed. U.N.E.D. Madrid.

VILA, F. (1995): Fotografies antigues de Caldes 1870 – 1962 i 1870 – 1962 (2n volum).Ed. Triangle s.c.p. Caldes d’Estrac.

VILLAR EZCURRA, J.L. (1980): Régimen Jurídico de las Aguas Minero-Medicinales.Ed. Montecorvo. Madrid 1980. El Concepto de Agua Minero-Medicinal (legislación)

VIÑETA BELLASERRA, J. (1890): Argentona y sus aguas minero-medicinales.Tipografía de Luis Tasso. Barcelona 3ª edición.

WADE LABARGE, M. (1992): Viajeros Medievales. Los ricos y los insatisfechos. Ed.Nerea. Madrid.

WRIGLEY, E. A. (1985): Historia y Población. Ed. Crítica. Barcelona.

XALABARDER SERRA, A. (1914): Reseña histórica del hospital de la Villa de Caldesde Montbuy. Imp. Hijos de Domingo Casanovas. Barcelona.

XIV.CONGRESO INTERNACIONAL DE MEDICINA. (1903): Aguas Minero-medicinales de España. Abril de 1903. Imprenta Ricardo Rojas. Madrid.

YOUELL, R. (1998): Tourism. An introduction. Ed. Longman. Essex.

BIBLIOGRAFÍA

848

BIBLIOGRAFÍA

849

Publicaciones periódicas

ALARI, F. (1980): La República d'Infants de Vilamar, en la revista Retruc. Portanveu deCalafell (I). Gener-Febrer. núm. 16. pp 13–14. Calafell.

ALARI, F. (1980): La República d'Infants de Vilamar, en la revista Retruc. Portanveu deCalafell (II). Març-Abril. núm. 17. pp 15-16. Calafell.

ALARI, F. (1980): La República d'Infants de Vilamar, en la revista Retruc. Portanveu deCalafell (III). Maig-Juny. núm. 18. pp 13-14. Calafell.

ALCAIDE GONZÁLEZ, R. (1999): Las publicaciones sobre higienismo en Españadurante el período 1.736 - 1.939: Un estudio bibliométrico” Scrip Nova. Revistaelectrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona

ARNIJO VALENZUELA, M. (1994): Interés terapéutico de las aguas envasadas.Boletín de la Sociedad Española de Hidrología Médica, Vol III, nº 3.133. Madrid.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1912): Syndicat d'Iniciative. Año II. Abril, núm 15. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1912): Syndicat d'Iniciative. Año II. Junio, núm 17. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1912): Syndicat d'Iniciative. Año II. Agosto, núm 19. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1912): Syndicat d'Iniciative. Año II, Septiembre, núm. 20. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1913): Syndicat d'Iniciative. Año III, Junio, núm. 29. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1913): La Junta directiva de la S.A.F.B., en Barcelona Atracción, Año III, Agosto, núm.31, pp 3-4. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1916): Balnearios y Manantiales Minero medicinales de Catalunya. Tipografía deJosé Sabadell. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1925): Las Playas Catalanas, en Barcelona Atracción, Año XV, Junio, núm. 168. pp.8-11. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1925): Turismo Automovilista, en Barcelona Atracción, Año XV, Junio, núm. 168,pp.18-20. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

850

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1927): en Barcelona Atracción, Año XVII, Abril, núm. 190. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1927): en Barcelona Atracción, Año XVII, Agosto, núm. 194. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1927): Exposición de la Industria Hotelera y de la Alimentación, en BarcelonaAtracción, Año XVII, Diciembre, núm. 198, pp. 31-35 .Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1930): Patronato Nacional de Turismo, La Subdelegación de Aragón, Cataluña yBaleares, en Barcelona Atracción, Año XX, Enero, núm. 223, pp. 19-21. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1933): Número dedicado al XXV aniversario de la S.A.F, en Barcelona Atracción, AñoXXIII, Mayo, núm. 263,. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1934): La VII Feria de Barcelona y el Primer Salón de Turismo y de los Deportes, enBarcelona Atracción, Año XXIV, Agosto, núm. 278, pp 233-236. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1934): La I Asamblea de los Sindicatos de Turismo de Cataluña, en BarcelonaAtracción, Año XXIV, Agosto, núm. 278, pp 247-252. Barcelona.

BARCELONA ATRACCIÓN. Revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros.(1936): III Asamblea de la Federación de Sindicatos de Iniciativa de Cataluña, enBarcelona Atracción, Año XXVI, Julio, núm. 301, pp 198-200. Barcelona.

BAREY, A. (1981): Els primers temps d'estiueig a Catalunya, en revista L'Avenç. núm.51 pp.16-21. Ed. L'Avenç S.A.Barcelona.

BRUNET, J. (1980): “Caldetes”, en revista L’Avenç núm 8, agosto. Barcelona.

CAROL, M., CAPELLÀ, Ll. (1974): L’altre cara del turisme, en Oriflama revista de lajuventut. núm 143. Juliol-Agost, pp 40 - 45. Oriflama edicions. Barcelona.

CARRERAS ARAGÓ, D. (1883): Reseña de la "Monografia de las aguasmineromedicinales de La Garriga" (Provincia de Barcelona). Revista Ciencias Médicas,Año IX, núm. 18 de 25 de julio. Barcelona

CASACUBERTA, M. (1994): La Sitges de Santiago Rusiñol: de meca del Modernismea centre d'atracció turística, en revista L'Avenç, núm. 183. pp 6-13. Ed. l'Avenç S.A.Barcelona.

CANALS, A. (1983): La nostra vila. Fisonomia dels carres i plaçes, en La Tortuga nº85 de l’Associació Cultural-Caldes de Montbui.

BIBLIOGRAFÍA

851

CANALS, A. (1983): La part superior de la plaça “Font del Lleó, en La Tortuga nº 89de l’Associació Cultural-Caldes de Montbui.

CERETANIA. (1911): Colonia Veraniega. pp 1. Imp. Puigcerdà.

CENTRIC CLUB; (1930): Programa de Actividades. La Garriga 1930. Ed. Oliva deVilanova. Barcelona.

D’ACI i D’ALLÀ. (1922): Les aigües bones de Catalunya. Santa Coloma de Farnés,número 55, pp 544-548. Ed. Catalana. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): S.P.A., Bélgica. Estación de baños en 1857,número 153. Del 2 de Junio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): Baños Orientales, número 154. Del 5 de Junio.Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): La Puda, número 158. Del 7 de Junio. Imp. ElBrusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): Establecimiento de baños de agua de mar,número 162. Del 11 de Junio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): Establecimiento hidroterápico, número 171. Del20 de Junio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): Baños de mar en Palamós, número 177. Del 26de Junio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): Empresa de diligencias, número 181. Del 12 deJulio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): Los ferro-carriles y las carreteras, número 254.Del 12 de Julio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1857): El antiguo establecimiento de baños de Garan,en Caldes de Mombuy, número 265. Del 25 de Julio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1858): La Puda de Monserrat, número 182. Del 4 deJulio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1858): Baños de agua del mar en Cadaqués, número185. Del 2 de julio. 153. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1859): Aguas Minerales de La Garriga, número 190. Del9 de Julio. Imp. El Brusi. Barcelona.

DIARIO DE BARCELONA. (1859): Baños de mar, número 194. Del 13 de Julio. Imp.El Brusi. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

852

EL LLEÓ DE CALDAS. PUBLICACIO MENSUAL. (1912): número 1 de octubre-noviembre.

EL LLEÓ DE CALDAS. PUBLICACIO MENSUAL. (1913): del número 3 de enero al16 de octubre.

ESCARDO, J. (1903): Las colonias veraniegas y el football, en Los Deportes. Año VII,6 de septiembre, núm. 36, pp 566. Barcelona.

ESCARDO, J. (1903): La colonia Bertrán de San Gervasio, En los Deportes. Año VII,13 de septiembre, núm. 37, pp 586. Barcelona.

FERNANDEZ, R. (1981): Els observados de la il·lustració, en revista L'Avenç. núm. 51.Del dossier - Viatgers per Catalunya. pp 51. Ed. L'Avenç S.A. Barcelona.

FOLCH i TORRES, M. (1927): Sobre un punto de estrategia de actuación turística, enla revista Barcelona Atracción de la Sociedad de Atracción de Forasteros, núm. 194.Agosto, pp 235-246. Barcelona.

GACETA DE MADRID. (1869): del 16 de Abril, Dirección General de Beneficiéncia,Sanidad y Establecimientos Penales, pp 2, concurrencia de 1869.

GARCÍA CARCEL, R. (1981): Els diplomatics del Reinaxement, en L'Avenç. núm. 51.Dossier - Viatgers per Catalunya. pp 49-52. Ed. L'Avenç S.A. Barcelona.

GRAU i MOLIST, L. (1980-82); Estudio sobre la ocupación de la línea de playa.Revista La Veu de Caldes. Ajuntament de Caldes.

GRABULEDA, J., TARRÚS, J. (1993): Banyoles. Quaderns de la revista de Girona.núm 40. Ed Diputació de Girona / Caixa de Girona.Girona

HERNANDES i OLIVERES, J. (1995): Els Blancafort del Carrer o de Plaça, en Analectad'Història Garriguenca, núm. 4 pp. 21, octubre-desem.1995. Ed. Centre d'EstudisHistòrics Garriguenc. La Garriga.

JANE i RIBAS, M., SANTACANA MESTRE, J. (1984): El Sanatori de Calafell, enRetruc. Portanveu de Calafell. Agost, núm. 41. Calafell

J.B.C. (1935): Un triomf garriguenc, en El Congost. La Garriga.

JUBANY, F de P. (1930): El que ens diu el President de l’Atracció de Forasters de LaGarriga, en El Congost. La Garriga.

LA VOZ DEL PIRINEO. (1881): El Vernet, núm. 37 Año III. Imprenta de Pablo Mas. 28de julio. Puigcerdà.

LA CERDANYA., Antes La Voz del Pirineo. (1902): Estación Veraniega. 14 de Agosto.Imprenta de P. Mas. Puigcerdà.

BIBLIOGRAFÍA

853

LUJAN, N. (1977): La invención del veraneo, en Historia y Vida. pp 18–30, núm. 113.Ed. T.I.S.A. Barcelona

MAGGIONI, E. (1952): Las Termas de Caldes d’Estrac. Programa de la FiestaMayor de 1952.

MARTÍNEZ SHAW, C. (1981): El llibre de viatges com a font històrica. en L'Avenç.núm. 51. Dossier - Viatgers per Catalunya. pp 46-48. Ed. L'Avenç S.A. Barcelona.

MAS, J. (1989): Blancafort de La Garriga, 150 anys de tractaments termals. Revista ElNou 9, nº 0 juliol. pp 20-21. Granollers.

MONTBUY, PERIODIC DEMOCRATIC. (1925): del número 1, de julio al 6 dediciembre.

MUNDO TURÍSTICO. Edición internacional (1956) números 2-3 año II. Ed. Oromi.Barcelona.

MUNDO TURÍSTICO. Edición internacional (1956) números 4 año II. Ed. Oromi.Barcelona.

MUNDO TURÍSTICO. Edición internacional (1956) números 5-6 año II. Ed. Oromi.Barcelona.

MUNDO TURÍSTICO. Edición internacional (1957) números 9 año II. Ed. Oromi.Barcelona.

OBREGÓN, E. (1988): El turismo rancio en España, en Historia y Vida, nº 245, pp104-119. Imp. T.I.S.A.

OBREGÓN, E.; (1994): El turismo en la Costa Azul, en Historia y Vida, nº extra 75,pp 20-33. Imp. T.I.S.A.

MASACHS i CASTELLS, J. (1994): De costa de pescadores a paraíso demillonarios, en Historia y Vida, nº extra 73. Ed. T.I.S.A. Barcelona.

MASRIERA, A. (1978): Catalunya: Los “Estiuejants” de alpargatas y domino, enNueva Historia, nº 19, de Agosto pp 59-62. Ed. Cumbre S.A. Barcelona.

RAURICH, J.Mª., SICART, F. (1981): Les segones residéncies a Catalunya. RevistaEconomica. núm. 61. Ed. Banca Catalana. Barcelona.

SÁNCHEZ, A. (1981): Els sommiadors del Romanticisme, en la revista L’Avenç, núm.51. Dossier – Viatgers per Catalunya, pp 66-73. Ed. L'Avenç S.A. Barcelona.

SERRA, E. (1981): Els militars del Barroc, en la revista L'Avenç. núm. 51. pp 53-57.Dossier - Viatgers per Catalunya. Ed. L'Avenç S.A. Barcelona.

SERRADESANFERM, A. (1997): Evolució urbanistica de Sant Hilari, segles XVIII –XIX, dins del programa de Festa Major de Sant Hilari de Sacalm 1997. Ed.

BIBLIOGRAFÍA

854

Ajuntament de Sant Hilari de Sacalm Área de Cultura pp 22-26.

SOLDEVILA, C. (1926): L'hora de la platja, en la revista D’aci i d’alla, núm. 103, juliol,pp 610. Llibreria Catalonia. Barcelona

SOLDEVILA, C. (1926): El turisme. La invasió anglo-saxona: París ple d’auto-cars. Lanova religió en la revista D'aci i d'alla, núm. 104, juliol, pp 626. Llibreria Catalonia.Barcelona.

SUNYOL, M. (1989): Del passat i del futur d'una estació termal. En la revistaContrapunt. núm. 4 pp 61. Ed. Contrapunt. La Garriga.

YBÁÑEZ BUENO, E. (1997): Respuestas españolas en las diversas fases delfenómeno turístico, en Estudios Turísticos, nº 133, pp 41-76. Instituto de EstudiosTurísticos. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

855

Fondos documentales y cartográficos

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1897): TomoXXX, número 2. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1897): TomoXIII, número 4, pp 70-77. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1903): TomoXV, número 1 y 2. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1904): TomoXVI, número 1º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1906): TomoXVIII, número 1º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1908): TomoXX, número 1º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1909): TomoXXI, número 1º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1910): TomoXXII, número 1º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1912): TomoXXIV, número 1. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1914): TomoXXV. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1918): TomoXXIX, número 1º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1917): TomoXXVIII, número 2º. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1918): TomoXXIX, número 2. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1919): TomoXXX, número 4. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1919): TomoXXX, número 5. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1919): TomoXXX, número 6. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

856

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1920): TomoXXXI, número 1. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1921): TomoXXXII, número 1. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA; (1921): TomoXXXII, número 5. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1924): TomoXXXIV, número 12. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1928): TomoXXXVII, número 1. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1928): TomoXXXVII, número 1. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1929): TomoXXXVII, número 12. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1931): TomoXXXVIII, numero 6. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ANALES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIDROLOGÍA MÉDICA. (1931): TomoXXXVIII, número 12. Imp. Ricardo F. de Rojas. Madrid.

ARRÓ Y TRIAY, F. (1876): Topografía médica de Caldes de Malavella. C.I.T,manuscrit, caixa III, núm. 4. Barcelona.

ARXIU MUNICIPAL DE CALDES D’ESTRAC – CALDETES. (1898): Libro de actasnúmero 11.3.

ARXIU MUNICIPAL DE LA GARRIGA, PADRÓN MUNICIPAL DE 1866.

ARXIU MUNICIPAL DE MONTGAT, copia de la relación de la lista nominal deimpuestos de los baños de Montgat del año 1934

ASOCIACIÓN DE DUEÑOS DE BALNEARIOS Y MANANTIALES MINERO-MEDICINALS DE CATALUÑA. (1917): Memoria, de los trabajos realizados durante elaño de 1.916, presentada por la Junta Directiva a la Junta General ordinaria, en susesión celebrada el día 22 de enero. Barcelona.

ASOCIACION DE DUEÑOS DE BALNEARIOS Y MANANTIALES MINERO-MEDICINALS DE CATALUÑA. (1918): Memoria, de los trabajos realizados durante elaño de 1.917, presentada por la Junta Directiva a la Junta General ordinaria, en susesión celebrada el día 29 de enero. Barcelona.

BOLETIN DE LA ASOCIACION NACIONAL DE LA PROPIEDAD BALNEARIA. (1941):7 de Junio. Madrid.

BIBLIOGRAFÍA

857

BUTLLETI ASSOCIACIO CATALANA DE BALNEARIS I AIGUES MINERO-MEDICINALS. (1932): Any I. Juliol. núm 2. Barcelona.

BUTLLETI ASSOCIACIO CATALANA DE BALNEARIS I AIGUES MINERO-MEDICINALS. (1932): Any I. Agost. núm 3. Barcelona.

BUTLLETI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (1934): Sanitat iAssistencia Social, núm. 153. pp 1.391. Barcelona.

BUTLLETI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (1935): Decreto deltraspaso de los Servicios de Turismo al Departamento de Obras Publicas, núm. 148.pp 1.722. Barcelona.

BUTLLETI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (1934): Decreto decreación del Patronato de la Costa Brava, núm. 263. pp 2.068. Barcelona.

CASINO DE LA GARRIGA (1924), Libro de actas.

DE LA VEGA INCLAN, M. (1918): Presidencia del Consejo de Ministros. ComisariaRegia del Turismo y Cultura Artística. Noticia de algunas instancias elevadas a laComisaria Regia del Turismo al Gobiernos de S.M. Desde 1.912 – 1.917. Madrid.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989): Estudi hidrogeològic de les afeccions a lessurgències d’aigua termal de Caldes de Montbui. Barcelona

ESTATUTOS DE LA SOCIEDAD DE ATRACCION DE FORASTEROS DE LAGARRIGA. Sindicato de Iniciativa; (1929). Industrias Gráficas. Barcelona.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Banyoles.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Barruera -Caldes de Boí-.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Campelles.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Caldes d’Estrac.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADISTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Caldes de Malavella.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Caldes de Montbui.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADISTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Esparreguera.

BIBLIOGRAFÍA

858

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Sant Hilari de Sacalm.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADISTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Santa Coloma de Farners.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de La Garriga.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADISTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Tona.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA – I.N.E.- (2003): Cifras de población dehecho desde 1900 a 1991 de Vallfogona de Riucorb.

REGLAMENTO. (1817): Que à propuesta de la Real Junta Superior Gubernativa deMedicina, manda observar S.M. para la inspección, gobierno, uso y demás artículosconvenientes y necesarios por el director e inspector general, los directoresparticulares, los enfermos y los sirvientes de todas las aguas y baños minerales deEspaña. Con licencia en Madrid. Imprenta de Don Francisco de La Parte.

SOLER, T. (1868): Grande Establecimiento de baños llamado de Rius en Caldes deMontbuy memoria y planos presentados por D. Tomás Soler, Maestro de Obras.Imprenta de la Viuda Bassas, a cargo de J. Medina. Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA

859

Cartográficas

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Arenys de Mar. pp 120-121Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Banyoles. pp 60-61Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana.

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Boí. pp 30-31Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Caldes de Montbui. pp 104-105Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): La Garriga. pp 106-107Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Olesa de Montserrat. pp 148-149Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Ripoll. pp 42-43Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Sant Hilari Sacalm. pp 82-83Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Santa Coloma de Farners, Caldesde Malavella. pp 84-85. Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament dePolitica Territorial i Obres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa,Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Tona. pp 80-81Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA (1999): Vallfogona de Riucorb. pp 60-61Escala 1:50.000. Generalitat de Catalunya. Departament de Politica Territorial iObres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. Ed. Proa, Enciclopèdia Catalana

BIBLIOGRAFÍA

860

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (2000): Mapa topogràfic de Catalunya,1:250.000. Generalitat de Catalunya. DPTOP. 3ª. edició de desembre. Ed. ICC.Barcelona.

AJUNTAMENT DE BANYOLES, Regiduria d’UrbanismeMapa del año 1905. Escala No figuraMapa del año 1936. Escala 1:2.000

AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS, Regiduria d’UrbanismeMapa del año 1978. Escala 1:5.000

AJUNTAMENT DE CALDES D’ESTRAC – CALDETES, Regiduria d’UrbanismeMapa del año 1996 Escala 1:2.000

AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI, Regiduria d’UrbanismeCatalogo de edificaciones urbanas del año 1992

AJUNTAMENT DE CALDES DE CALDES DE MALAVELLA, Arxiu general

AJUNTAMENT DE LA GARRIGA, Fundació Mauri (Regiduria d’Urbanisme)Programa y memoria de proyecto de ensanche de 1880

AJUNTAMENT DE TONA, Regiduria d’UrbanismeMapa del año 1969. Escala 1:2.000

AJUNTAMENT DE SANT HILARI DE SACALM, Regiduria d’UrbanismeMapa del año 1882. Escala No figuraMapa del año 1928. Escala 1:1.000

SERVICIOS CARTOGRAFICOS DEL EJÉRCITOMapa del año 1959. 1:50.000 de La Garriga. código 217118813-3714.

CASTELLS, R., y otros; (1994): Ciutats de Girona. Catàleg de plànols des del segleXVII al XX. Ed. Col·legi oficial d’Arquitectes de Catalunya.

GEOTÉCNIA (1973): Memoria del estudio realizado sobre las aguas termales deCaldes d’Estrac.