Tot controlat?

36
RdR1 1 de març de 2011 > Jonquerencs “a l’exili” Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada Gabriel Páez Un jonquerenc que viu un “exili” voluntari a Tordera des de l’any 1994 > Entrevista Exposició Museu i centre d’interpretació de l’Albera a Can Laporta > Patrimoni 3 - Núm. 113 - 1 de març de 2011 Revista mensual i diari digital Un poble, quatre policies Tot controlat? Jaume Mach Pintor que inspira i reflecteix el simbolisme esotèric

Transcript of Tot controlat?

Page 1: Tot controlat?

RdR1

1 de març de 2011

> Jonquerencs “a l’exili”

Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada

Gabriel PáezUn jonquerenc

que viu un “exili” voluntari a Tordera des de l’any 1994

> Entrevista

ExposicióMuseu i centre

d’interpretació de l’Albera a Can

Laporta

> Patrimoni

3 - Núm. 113 - 1 de març de 2011Revista mensual i diari digital

Un poble, quatre policiesTot controlat?

Jaume MachPintor que

inspira i reflecteix el simbolisme

esotèric

Page 2: Tot controlat?

2

1 de març de 2011

Eurocenter • Polígon Mas Morató • C/ Galícia, 2 • T. (00.34) 972 55 59 7817700 LA JONQUERA • E-mail: [email protected]

Page 3: Tot controlat?

1 de març de 2011

CRÈDITS

Infojonquera.cat Diari digital de la JonqueraL’Esquerda de la BastidaRevista mensualApartat 151 - 17700 LA JONQUERA(00.�4) 972 554 105Disseny/impremta. www.impremta.infoContractació publicitat: 972 55 41 05Dipòsit legal. GI-1574-9�Núm. exemplars. [email protected]. Ivan SanzConsell de redacció. Koke del Campo, Judith Nadal, Josep Ribas i Gemma ArchéDefensor del lector. Manel López([email protected])Fonts d’informació. Agències, El Punt, Diari de Girona Ajuntaments i entitats Opinió. Els articles d’opinió reflec-teixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva res-ponsabilitat. Portada: Assaig per intervenció d’estupefaents de la policia local de la Jonquera en un vehicle (Falgués Fotografia)

Amb el suport de:

Editorial

Agermanats amb Revista Massana L’Albera - Argelers de la Marenda i Revis-ta de Roses

A finals de gener un camioner que trans-portava material aeronàutic va intentar fer una denúncia pel robatori que havia patit al seu camió. Va haver de des-plaçar-se a Figueres.Veïns de la Jonquera han pogut compro-var que sovint veuen com vehicles dels Mossos circulen pel costat dels camio-ns aparcats al voral de la N2 (infracció sancionable que, a més, pot provocar accidents), però passen de llarg.De tant en tant la Policia Nacional desti-nada al control d’immigració munta dis-positius a l’entrada sud de la Jonquera, quan sempre s’havien fet per controlar l’entrada de nord a sud.No fa gaires dies una cadena de Tv francesa va contactar amb la direcció d’aquesta revista per resoldre un dubte de competències policials sobre armes, caçadors, Guàrdia Civil i Policia Local.Tambè s’ha donat la situació que, per proximitat davant el fet delictiu flagrant, la Policia Local hagi d’actuar a l’instant assumint competències què no li són pròpies, i que posteriorment adrecen al cos de seguretat corresponent, perdent el mèrit i l’estadística sobre l’acció poli-cial aconseguida.Són cinc exemples que poden reflectir la situació que es dóna a la Jonquera: quatre cossos policials operant-hi amb diferents competències i recursos per a una població peculiar com la nostra i l’eficiència dels quals sembla que podria ser millorable.

Aquest mes de febrer s’ha reunit la Junta local de seguretat de la Jonquera, què agrupa els responsables directius a la zona de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra i Policia Local.Les dades de coordinació entre els quatre cossos, segons es desprén de la reunió de la Junta local de seguretat són acceptables i el nombre de delictes registrats, segons les memòries pre-sentades, demostren la necessitat de la presència d’aquests cossos policials. Tot això passa en el marc d’una població de �.200 habitants, per la qual circulen milers de persones de tota procedència cada dia. Algunes fent parada i fonda i altres amb actituts delictives, en un entorn que sovint ho afavoreix, sobretot perquè la crisi s’exten generant pobresa i situacions extremes que poden donar lloc a solucions desesperades.

D’entrada, val a dir que no és habitual que la Jonquera disposi d’un cos de Po-

licia Local que, per nombre d’habitants, no li correspondria. Però han passat els anys i ja ningú no es qüestiona deixar el nostre poble sense la seva presència, que ha estat bàsica, professional i de gran ajuda als jonquerencs.Tot i així no podem deixar de fer unes reflexions sobre aquesta realitat.El més lamentable, encara que com-prensible donada la situació econòmica actual, és que el projecte de construcció de la comissaria de mossos a la Jonque-ra es demori encara un any més. Sent tant necessària la seva implantació al municipi, a causa de les competències de les què s’ocupen i la tipologia dels de-lictes que, tot i la forta presència policial, es continuen donant.I finalment, segurament ens convindria a tots fer autocrítica amb l’actitut que alguns tenen/tenim davant determinats cossos policials i la seva funció. La majoria dels ciutadans desconeixem quines són les competències de cada agent uniformat i això, tot sovint és el motiu, o l’excusa, per carregar de culpes a un determinat cos quan el problema de fons és la manca de recursos, agents o autoritat sobre el fet punible. En altres casos s’aprofita per fer-los tot tipus de retrets per la inseguretat ciu-tadana quan en realitat ells fan la feina però per culpa d’una legislació deficient la seva feina queda qüestionada. I això no és just per a uns agents que en la gran majoria apliquen un veritable espe-rit de servei.

Potser, i com a conclusió final, no aniria malament que els cossos policials adop-tessin una funció més pedagògica, pot-ser una campanya de proximitat per part dels quadres directius, ja que milloraria molt la relació amb els veïns i crearia una major complicitat amb la població local, que sovint té la sensació de ser una espectadora de només una part del què interessa que se sàpiga. En qualsevol cas, des d’aquesta editorial convidem als cossos policials esmen-tats a continuar col·laborant com estan fent. Celebrem la bona entesa entre les administracions responsables de cada cos i els encoratgem a continuar fent una feina que ens convé molt que doni els seus resultats.

1 de març de 2011

> La Jonquera: un poble, quatre policies

Infojonquera té canal propi a Face-book i a YouTube: www.youtube.com/infojonquerahttp://www.facebook.com/infojo-nquera

Membres de:

Page 4: Tot controlat?

4

1 de març de 2011Tendències i senyals

> LES QUATRE PREGUNTES

1 - Per què tots els reportatges que es fan sobre la Jonquera sempre s’acaben re-creant en la prostitu-ció?

2 - Qui són i amb quin objectiu els qui han contribuït a crear la percepció que la pros-titució només existeix a la Jonquera?

3 - Per què la il·luminació de la N-2 uns dies funciona, uns altres no, avui és un tram i demà n’és un altre?

4 - Les obres de la N2 que s’han més o menys reiniciat, s’acabaran algun dia?

> INFORMACIÓ

Aquest mes de febrer ens hem trobat un nou rètol informatiu a l’entrada de la Jonquera.Com es pot com-provar es tracta d’un rètol ben fet, curós, fet aplicant una normativa gràfica. En definitiva, és molt bonic i útil i es nota que els del MUME encara tenen “algo” de pressupost.

Pel febrer, rètols comme il faut i rètols low-cost

• Rètol informatiu a la carretera N-2, a prop de la rotonda dels bombers

I també aquest febrer, a l’N2, hem trobat aquest “grafitti” policial, que informa als xofers que si s’aparquen al voral de la N2 rebran la corres-ponent sanció. No és una mala idea, però es nota que a la Generalitat ja no quedava pressupost per als Mossos. Tal com van les coses, en veurem més d’aquesta tipologia, no?

• “Grafiti” informatiu a la carretera N-2, a prop de la rotonda del polígon Mas Morató

Page 5: Tot controlat?

5

1 de març de 2011 Tendències i senyals

> ES RUMOREJA QUE...

Uns rumors es passe-gen des de fa dies per la Jonquera. Un rumor diu que aquest edifici del carrer Lluís Com-panys haurà d’anar a terra. Però un altre rumor diu que no, que hi faran un hotel. Un altre rumor diu que potser hi faran una caserna. Tot plegat, “són rumores” però qui sap...

“Son rumores, son rumores...”

> TOPONÍMIA

A la resclosa de “correus”, co-neguda pels nostres avis com “la piscina”, ja fa dies que hi ha un parell de palets. Potser els hi va portar algun navegant aventurer que volia fer de raier pel Llobregat d’Empordà. Però allà els va deixar. Ben mirat, després de tants dies, podrien servir com a excusa per donar un altre nom a la resclosa: la resclosa dels palets? O millor el salt dels Palets?

“La piscina” o la resclosa de correus? O potser...

> BREUS

Un veí del carrer Rocabertí ens va avisar de l’existència d’aquests bancs tant deteriorats. Doncs sí, els hi falta una bona capa de pintura o de vernís.

Bancs molt gastats...

Al polígon Mas Morató tenen el “gafe”. Només feia deu dies havien col·locat uns senyals per prohibir l’aparcament de camions a les voreres. A la primera tramuntanada ja n’ha caigut un. Això d’importar ferralla xinesa...

La ferralla surt cara...

Page 6: Tot controlat?

1 de març de 2011Informació

• Actuació dels estudiants de la Jonquera Diego Fernández i Raquel G. Cancio, combinant rap i dança a l’escenari (Foto particular)

> T’HO VAS PERDRE?

> Cançons dels brigadistes

El MUME va organitzar un concert de cançons dels brigadistes el dissabte 12 de febrer a la sala de la “Societat de la Unió Jonqueren-ca”. Un èxit de públic gaudint de les cançons a càrrec del “Brossa Quartet de Corda”

• Brossa Quartet de Corda (Falgués Fotografia)

> “Sepe” en concert

El concert d’en “Sepe” al Cafè de la Societat divendres 11 de febrer.Una sessió de rumba-flamenc amb imitacions de veu única que va entusiasmar als assistents.

• En “Sepe” l’11 de febrer passat (Falgués Fotografia)

La vesprada del dijous 27 de gener 150 alumnes de 1� instituts de secundària de les comarques gironines, entre els quals la Jonquera, van oferir un espectacle musical i teatral al Teatre Municipal de Girona amb motiu del Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP). La direc-ció de l’espectacle va anar a càrrec de Mercè Rigau i Cràdula Teatre, i totes les aportacions de les persones assistents a la representació del musical es van cedir a Intermón Oxfam per a destinar-los a tasques d’ajut al desenvolupament que Intermón Oxfam impulsa a Tanzània. La realització d’aquest espectacle suposa un gran esforç a organitzadors i participants, però permet fer un treball sobre valors com la pau, la solidaritat i la cooperació utilitzant la música i el teatre com a eina d’expressió i mobilització i oferir un magnífic musical al públic gironí a benefici d’un projecte que ha de per-metre reduir la pobresa a moltes famílies d’aquell país. L’acte va estar organitzat pel col·lectiu de professors/es de música dels centres Bosc de la Coma d’Olot; Cassà de la Selva; Alexandre Deulofeu de Figueres; Illa de Rodes de Roses; IES La Jonquera; Rafael de Campalans d’Anglès; Caldes de Malavella; Salvador Espriu i SES de Salt; Vilablareix; Vilafant;

> L’IES La Jonquera va participar en la cantata per la pau DENIP

El Pedró de L’Escala; Jaume Vicens Vives, Montilivi, Narcís Xifra i l’IES Santa Eugènia; i per l’Ajuntament de Girona i Intermón Oxfam, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalun-ya i BTM Sound. Cal destacar l’actuació de “rap” del jove estudiant de la Jonquera Diego Fernán-dez acompanyat per la ballarina, també de l’IES Jonquera, Raquel G. Cancio. Des d’Infojonquera.cat es pot enllaçar la notícia amb un video-resum que ha linquejat la professora Monica Pozo de l’IES la Jonquera.

> Magnífica actuació dels estudiants de la Jonquera Diego Fernández i Raquel G. Cancio

Page 7: Tot controlat?

7

1 de març de 2011 Informació

El passat 1 de febrer es va celebrar la tercera reunió del Treball en Xarxa d’aquest curs 2010-2011. En aques-ta trobada es va parlar de temes del Pla d’Igualtat, al qual la Jonquera es va adherir per així poder acollir-se a subvencions i a accions de formació. També es va acabar de polir el protocol d’Absentisme, el qual quedarà aprovat definitivament en la propera sessió. Entre tots els membres es van donar diferents idees per a intentar sol·lucionar alguns temes conflictius que afecten a la biblioteca del poble. Es va informar sobre el Taller de deures de secundària,

> Reunió dels integrants del “Treball en Xarxa”

que es va iniciar el passat mes de gener, una iniciativa que havia sorgit del Treball en Xarxa. Pel que fa a temes d’acollida, es va acordar fer una sèrie de visites guiades a tots els equipaments de la vila ( CAP, IES, biblioteca …) per tal de que els nouvinguts coneguin in situ tot el que els hi podem oferir. El Treball en Xarxa a La Jonquera, desprès de quatre anys de reunions cada dos mesos, va donant els seus fruits, per això estem molt satisfets i esperem poder continuar treballant amb la gent del poble i millorar entre tots tot el que necessiti el nostre poble.

> Aquest organisme permet lluitar de forma coordinada contra l’absentisme escolar

> L’alcalde, guardonat per l’Estat francès

04/02/2011 L’alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, ha estat guar-donat com a Chévalier de l’Ordre du Mérite per part de l’Estat francès, un guardó que es con-

cedeix a qui “ ha tingut un tracte de favor amb França”, segons explicava l’alcalde jonquerenc, i que hi ha poquíssima gent de nacionalitat no francesa que el tingui. Cabezas explica que se li va comunicar fa uns quinze dies per carta i que va quedar molt sorprès. No sap qui l’ha proposat però afirma que ha tingut sempre bona relació amb alcaldes de la Catalunya del Nord amb projectes com ara el Museu de l’Exili. Cabezas, de CiU, que al maig acabarà el mandat i que no es presenta a la reelecció, desconeix si se li farà algun acte oficial.

> RedTortuga comercialitza un nou gasoilRedtortuga, companyia independent d´Estacions de Serveis a tot Europa, amb estació de servei pròpia a la Jo-nquera, comercialitza el seu gasoil de marca pròpia i altres serveis a travès de la seva targeta Diesel Card Tortuga. Ac-tualment està comercialitzant carburants de darrera generació i des de gener tots els automòbils amb motor diesel poden repostar el nou Diesel Flash Tortuga amb uns avantatges molt interessants pels conductors mes exigents.• Tercera reunió del “Treball en Xarxa”, organisme creat per la Regidoria d’Ensenyament (Falgués Fotografia)

Page 8: Tot controlat?

1 de març de 2011Informació

> INFRAESTRUCTURES

> La deixalleria d’Agullana informatit-zada en xarxa

05/02/2011 La deixalleria d’Agullana, entre moltes altres, ja té instal·lat un sistema informàtic en xarxa. Els veïns d’aquest municipi disposen d’una tarja per accedir a la instal·lació del seu municipi. La ges-tió informàtica de la Xarxa comarcal de mini-deixalleries permet una interconnexió ràpida en el control de dades i l’activació d’un mercat de segona mà gratuït. Aquesta iniciativa ha consistit en crear un espai a la deixalleria on s’exposen els objectes que els ciutadans han portat a la deixalleria però que estan en prou bon estat com per a ser reutilitzats.

> Projecte tècnic de millora per la Jonquera i Agullana

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va aprovar a mitjans de febrer la relació de projectes inclo-sos dins del programa d’assistència tècnica per a l’any 2011. Aquest programa implica la redacció de projectes municipals a càrrec dels serveis tècnics del Consell.Aquesta iniciativa facilita la redac-ció de projectes d’obres que hagin d’integrar-se en el Pla Únic d’Obres i Serveis. Cada municipi només podia demanar la redacció d’un sol projecte i en el cas d’Agullana el projecte beneficiat serà la rehabi-litació dels carrers de l’entorn de l’església i en el cas de la Jonquera ho serà la rehabilitació i millora del cementiri municipal .

0�/02/2011 Ramaders, veïns i alcaldes dels municipis rossellonesos de l’Albera, denuncien el perill creixent que repre-senten grups de vaques, abandonades que s’han anat transformant en animals salvatges. Els denunciants afirmen que l’origen del problema prové dels ramats del vessant sud, que cada vegada amb més freqüència, passen al vessant nord, sobretot en època d’estiu o períodes de sequera. Al llarg dels últims cinc anys, els animals abandonats s’han anat reproduint i ara ja hi ha dues o tres gene-racions de bovins que erren a la muntan-ya sense cap control sanitari, en estat semisalvatge. Les nombroses vaques i braus que es troben en aquesta situació s’agrupen en ramats espontanis d’entre cinc a vint individus i han començat a

> Denuncien el perill de vaques en estat salvatge a l’Albera

baixar fins a les parts habitades. Els po-bles com la Roca d’Albera, Montesquiu o l’Albera, han patit i continuen patint intrusions en jardins, horts o carrers, efectuant destrosses i diversos casos documentat d’atacs a persones. Els tres principals canals de televisió francesos TF1, France 2 i France � ja s’han fet ressò diverses vegades del problema de les vaques salvatges de l’Albera, amb reportatges sobre el terreny en els seus principals telenotí-cies, del migdia i el vespre. La cadena europea Arte també ha dedicat recent-ment un extens reportatge al tema i les principals ràdios estatals franceses, com ara RTL, Europe 1 i RMC, també s’hi han interessat.

• Exemplar de la raça Vaca de l’Albera a la zona de la carena divissòria dels vessants nord i sud de la serra (Arxiu de Falgués Fotografia)

• Entrada cementiri municipal (Imatge d’arxiu)

Page 9: Tot controlat?

9

1 de març de 2011 Informació

> Equipen 4 aules de l’escola amb pissarra digitalL’escola Josep Peñuelas ha equipat 4 aules amb pissarra digital amb l’objectiu de treballar les noves tecnologies. De moment, l’experiència està resultant molt positiva ja que els alumnes es mostren molt motivats i poden aprofundir en els aprenentatges.

> “Padrins” per la lectura a l’escola

L’escola Josep Peñuelas està duent a terme l’ activitat “Padrins de lectura”. Els nens i nenes de �è fan de

padrins dels alumnes de 2n. i així una estona a la setmana han d’ajudar a llegir als seus “fillols”. És un treball en parella amb l’objectiu que aprenguin junts. Els petits aprenen a llegir millor i els grans assumeixen una responsabilitat i un compromís.

1�/02/2011 Un dels motius de la creació del Paratge natural de l’Albera va ser l’existència dels boscos caducifolis més orientals de la península Ibèrica, espe-cialment rouredes (Quercus pubescens i Q. Petrae), fagedes i boscos d’auró negre (Acer monspessulanum). Última-ment s’ha vingut observant entre els 400 i els �00 metres d’altitud un increment considerable d’heura (Hedera helix), que s’enfila pels roures i aurons i creix fins a l’extrem de tombar-los i provocar-los la mort. Les alzines i els fajos, altra-ment, no se n’han vist afectats. A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França,

> Estudien el sorprenent incre-ment de les heures a l’Albera

per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalit-zada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la prima-vera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixe-ment d’aquest arbust enfiladís. Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o �0 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals. Sigui com sigui, el fenomen de l’heura que està creixent i matant ar-bres és una realitat. L’equip del Paratge Natural de l’Albera n’està realitzant un seguiment per tal de poder preveure si pot representar un perill per als boscos de caducifolis del massís. En aquests moments, s’està duent a terme una actuació consistent a eliminar l’heura d’una zona concreta i així poder estudiar la seva evolució.

> S’ha detectat en boscos caducifolis provocant la mort o abatiments de roures i aurons negres

• Exemplar d’heura a l’entorn d’un tronc (Fototeca Internet)

• Una de les aules equipades amb pissarra digital (Foto CEIP)

Page 10: Tot controlat?

10

1 de març de 2011Informació

> L’alcalde de Figueres defensa la funció del MUMELa vicepresidenta del Govern de la Ge-neralitat de Catalunya, Joana Ortega, va destituir el mes de gener al director del Memorial, Miquel Caminal, i a la directo-ra general de la “Memoria Democràtica”, María Jesús Bono. Ortega va acusar a ICV d’haver-se apropiat de la paternitat de les víctimes i va advertir que l’ens podria passar de 40 a 10 empleats. Santi Vila, alcalde de Figueres, que va ser professor d’Història a la Universitat de Girona, es va reunir el 10 de febrer amb Ortega per defensar la funció del Me-morial i el Museu de l’Exili. El Memorial només té garantida la seva programació fins a març. La direcció general de la “Memòria Democràtica”, que desapa-reix, i el “Memorial” van tenir el 2010 un

pressupost de 7,� milions. El 50% es va destinar a sufragar projectes i la Xarxa d’Espais de la Memòria, que compta amb 70 punts, inclosos els museus. Governació considera l’alarma creada és injustificada i entén que al Memorial ho defensen historiadors i també els municipis com un reclam turístic que els aporta ingressos. Malgrat això, Santi Vila, alcalde de Figueres, va explicar que volia transmetre a Ortega la funció de la institució. “M’he implicat profundament en el museu de l’Exili de La Jonquera. Amb la crisi hi haurà un correctiu”, va dir Vila que va advocar per no deixar oblidat el Memorial: “No és un organis-me de partit, és del país i hauria de ser més independent del Govern”.

> Detingut un ho-landès amb 24 qui-los de marihuanaLa policia espanyola va detenir el 1� de febrer un ciutadà holandès de 29 anys amb 24,150 quilograms de marihuana al pas fronterer de la Jonquera. Els agents van aturar una furgoneta amb matrícula holandesa i en van identificar el seu ocu-pant, que va mostrar una actitud nervio-sa. Davant d’aquests fets, van inspeccio-nar tot el vehicle i van localitzar amagats entre eines de jardineria nou sacs de color gris degudament precintats, on hi havia els 24 quilos de marihuana. Per aquest motiu, el jove va quedar detingut per un delicte de tràfic de drogues i va passar a disposició del jutge a Figueres, que va decretar el seu ingrés a presó sota fiança de 2.000 euros. (Font: ACN)

> Incendi d’un camió a l’N-IIUn accident de camions van entorpir el trànsit el 10 de febrer a la N-II al seu pas per la Jonquera, ja que va precisar de tallar el trànsit. El camió accidentat es va incendiar quan era prop de la Jonquera, segons van informar el Servei Català del Trànsit (SCT), la policia local i els Bombers de la Generalitat. A dos quarts de quatre, els Bombers de la Generalitat rebien l’avís que la cabina d’un camió frigorífic que transportava una càrrega de Coca-Cola s’havia incendiat a la N-II a la Jonquera. Una roda es va encendre i va afectar la cabina. El conductor va poder contenir les flames amb extintors fins a l’arribada dels Bombers. La N-II va romandre tallada fins quarts de cinc de la tarda.

> La campanya d’Intereconomia contra Bono arriba a la JonqueraJa fa mesos que a José Bono, president del Congrés de diputats espanyol i des-tacat membre del PSOE, el diari del grup Intereconomía La Gaceta, li ha publicat a les seves pàgines més de 200 suposa-des insídies, de les quals una trentena a la portada del diari. Tot això sembla que amb la finalitat de posar en dubte l’honorabilitat i legalitat del seu patrimoni. La campanya continua i just aquest mes de febrer el mateix grup de comunicació publica la relació i vinculació de Bono amb l’alcalde de Salobre (Albacete) però també amb la Jonquera, documentant-ne els vincles personals amb l’alcalde Francisco Martínez i el veí de la Jonque-ra Abel Escudero, un dels accionistes

principals del Grup Escudero. L’ amistat entre Bono, Martínez i Escude-ro ve motivada perquè van néixer en el mateix municipi de Salobre. Actualment destaca la campanya de “La Gaceta” contra l’actual president del congrés de diputats i les persones que puguin haver tingut alguna relació perso-nal, econòmica o familiar amb ell. Amb aquesta estratègia el diari ha aconseguit magnificar i dimensionar la campanya de desprestigi de Bono, implicant-hi perso-nes o empreses que d’entrada sembla que no hi tenen res a veure però que tal com s’exposen en les seves notícies ja passen a ser un punt de mira i per tant de possible seguiment.

Page 11: Tot controlat?

11

1 de març de 2011 Informació

> El polígon de Mas Morató recupera l’enllumenat públic09/02/2011 Dos anys després de des-aparéixer de forma definitiva l’enllumenat públic del polígon Mas Morató, els veïns de la zona tornen a disposar d’aquest servei bàsic des del 7 de febrer passat. El servei no havia funcionat mai co-rrectament i quan ho feia era de forma intermitent. Aquest fet havia estat de-nunciat públicament per veïns i usuaris de la zona, ja que suposava un perill circular per la zona, en especial els dies de pluja i durant el període de l’hivern. També havien advertit de la insegure-tat que suposava la manca de llum els Mossos d’Esquadra, i també ho havien fet passar pel Ple municipal els partits de l’oposició a l’Ajuntament de la Jonquera. En el Ple municipal del setembre de 2010 s’hi van plantejar algunes de les deficiències existents al polígon, com l’enllumenat per una banda. Des de

l’equip de govern es va justificar que la urbanització estava pendent d’entrega per part de la promotora tot i que les empreses instal·lades a la zona paguen des de fa anys tots els impostos propis de la zona a l’Ajuntament de la Jonque-ra: IBI, rètols comercials, guals i portals, aparcaments privats i accessos, recolli-da de deixalles i clavagueram. Queden pendents de resoldre però, els imbornals obturats i l’aparcament d’alguns camions sobre les voreres. Actualment el polígon de Mas Morató és un dels espais urbans del municipi amb més activitat de serveis i industrial ja que a l’entorn dels seus carrers s’hi han anat instal·lant una gran varietat d’activitats econòmiques. La última en fer-ho però ha estat el polèmic prostíbul “Paradise”, amb una afluència important de clients que va creixent progressivament.

> CULTURA

> El Casal de l’Avi, de teatre a BCN

El 1� de gener el Casal de l’Avi de La Jonquera va organitzar una sortida a Barcelona per anar a veure l’obra de teatre “Pel davant i pel darrere”, al teatre Borràs.

> Webs solidàries amb els valencians i TV3

Amb el lema “Per la llibertat d’accés a la cultura, la informació i la comu-nicació”, el dissabte 19 de febrer dos espais webs de la Jonquera Infojo-nquera.cat i el blog “Tocat per la Tramuntana” van deixar d’editar i publicar informació i articles en suport i solidaritat amb l’entitat valenciana “Acció Cultural del País Valencià”.

> Sala d’exposicions d’El Voló

Del 17 de març al 7 de maig la Sala Espace des Arts d’El Volo (Vallespir) ha programat l’exposició de pintura i escultura “Aux Arts Etc!”, de Richie i Didier Triglia. L’inauguració serà el divendres 1� de març a les 1�.00 h.Més info: http://espacedesarts.over-blog.fr• Avinguda Euskadi del polígon Mas Morató (Febrer de 2011 - Infojonquera.cat)

Page 12: Tot controlat?

12

1 de març de 2011Informació

Segons dades de l’informe Anual de la Policia Local de la Jonquera, l´any 2010 es van registrar aproximadament el mateix nombre de trucades que els anys anteriors, excepte l´allau que es va rebre els dies �, 9 i 10 de març, per efectes de la nevada i les seves conseqüències. L’informe també fa referència a la dismi-nució dels serveis derivats dels Mossos d´Esquadra, sobretot durant el període de l´estiu per efecte dels reforços desti-nats al sector. També van augmentar les presentacions a les dependències per gestions diver-ses. Les notes d´avís per incidències de serveis municipals es van duplicar respecte a l´any anterior. Hi ha haver una reducció d´actes d´un 5�% respecte a l´any 2009, la major part, el �9,90%, per actes de comís preventiu de la venda ambulant. Es va detectar una disminució important de ve-nedors i és que amb motiu de la crisi no hi ha demanda i per tant l’oferta de vene-dors ha baixat. També va influir el fet de no disposar dels auxiliars destinats al barri del Portús que varen plegar al mes de maig, just abans de la campanya d´estiu per motius pressupostaris. Els vehicles retirats de la via pública també van disminuir, sobretot per esta-cionar al lloc de mercat setmanal en un �7% ja que es va reforçar la senyalitza-ció existent. Es va produir un augment d´actes per immobilitzacions preventives de vehicles, la majoria per deficiències administratives del conductor. Seguint directrius de l´equip de Govern i per des-afecció en el funcionament del sistema, que hauria d´haver donant resultats en matèria de prostitució a la via pública, no es va fer tanta pressió policial, i per conseqüència hi va haver una disminució

important (del 25%) de les denúncies aixecades per infraccions lleus, és a dir, per oferir-se. La resta, les greus i molt greus, es van tramitar totes. Es van registrar un augment de persones detingudes al 2010 en un 1�%, respecte de l´any anterior. Els delictes contra la seguretat del trànsit ho van fer en un 4�%, mentre que l´altre part més impor-tant, el �4%, va ser per delictes contra el patrimoni. Com a novetat de dades es detalla la relació del perfil i motius de les persones detingudes i/o imputades. En matèria de salut pública es va practi-car la detenció de dues persones, el dia 12 de gener de 2010, per estar en pos-sessió al seu domicili de 11� peces tipus “bellota” de Haixís, amb un pes de ��2 grs. i �.900 euros en efectiu. També es va col·laborar estretament amb el grup de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de la Comandància de Girona. Aquest grup va realitzar al 2010, l´operació “Brujas”, amb el resultat final de quatre

persones detingudes, una imputada i l´intervenció de 725grs. de cocaïna, 900 grs. d´heroïna, 2,5 kgs. de haixix i el comís de 1�.000 euros en efectiu. El 12 d’octubre, el Tinent Coronel Jefe de la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona, José Luis Tovar Jover, va felicitar públicament tres membres de la Policia Local de la Jonquera, en el transcurs dels actes de celebració de la Patrona del Cos. El diploma va ser lliurat per les autoritats presents en reconeixe-ment a l’estreta col·laboració mantinguda de tots els agents de la Policia Local amb la Guàrdia Civil des de fa temps per les diferents operacions d’aquest cos amb la lluita pels delictes contra la salut pública. Finalitzem l´any 2010 amb quatre agents proposats pels comanda-ments de l´ABP de Figueres, per a llurs felicitacions públiques, en reconeixement de la tasca duta a terme en dues actua-cions policials.

> Informe anual 2010 de la Policia Local de la Jonquera

• Entrega de diplomes a la Policia Local de la Jonquera el 12 d’octubre de 2010 (Arxiu El Punt.cat)

Carrer Nord, 22Tel. (00.�4) 972 55 44 ��17700 LA JONQUERAwww.aduanerallorente.com

Page 13: Tot controlat?

1�

1 de març de 2011 Informació

Carrer Major, �4T. (00.�4) 972 55 41 90

17700 LA JONQUERA (Alt Empordà)

El matí de divendres 25 de febrer es va reunir la Junta de Seguretat Local de la Jonquera. A la reunió s’hi va tractar la situació de la seguretat ciutadana a la Jonquera i se’n va fer una anàlisi i valoració. També s’hi va fer un resum de les actuacions portades a terme pels diferents cossos i forces de seguretat de la Jonquera i una proposta d’accions a coordinar en el futur amb els diferents cossos i forces de seguretat.

> SENSE COMISSARIA

Entre els diferents temes tractats a la reunió es va poder constatar que el projecte de la comissaria de Mossos a la Jonquera s’ajorna. La comissaria continua estant en el programa previst pel nou govern de la Generalitat, però com a mínim s’haurà d’esperar un any per començar el projecte.

> PROSTITUCIÓ

El delegat de la Generalitat, Eudald Casadesús, també va informar a la Junta que el seu govern s’havia posat a treballar per aconseguir un marc legal que permeti eliminar la prostitució a la carretera, una modalitat que és la que preocupa més als municipis.

> TIPOLOGIA DE DELICTES Durant l’any passat, a la Jonquera es van detectar un total de 1.�04 casos de delictes i faltes penals, i la majoria, �27, són casos de robatoris a l’interior de ve-

hicle, sobretot a camions que aparquen per fer l’aturada reglamentària. Segons l’alcalde de la Jonquera Jordi Cabezas cal destacar que, tot i l’actuació de les bandes organitzades que saquegen les caixes dels camions, de robatoris amb intimidació només n’hi va haver set en tot l’any i que, en termes generals, la sensació de seguretat al nucli de la població ha millorat molt. Ho atribueix a la bona col·laboració de tots els policies que treballen a la Jonquera i també a la supressió de les cabines de la frontera que han obligat la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a fer els controls a la zona

més propera a la població. El que sí que augmenta és la presència de petits trafi-cants que mercadegen al carrer proveint de droga la clientela que els ve sobretot de França. Finalment cal esmentar el gran augment de botigues regenta-des per magrebins que comercialitzen bàsicament roba, sabates i maletes i això preocupa. S’ha demanat als cossos de seguretat que investiguin els establi-ments, que estan legalitzats i tenen totes les llicències en regla, però s’han passat de 10 a 25, tots venen el mateix produc-te i no es correspondria amb el nombre de clients que poden tenir.

> Reunió de la Junta Local de Seguretat de la Jonquera

• Reunió de la Junta Local de Seguretat de la Jonquera, el 25 de febrer (Falgués Fotografia)

> El projecte de la comissaria de Mossos a la Jonquera s’ajorna

> La Generalitat anuncia una nova llei per afrontar la prostitució

Page 14: Tot controlat?

14

1 de març de 2011Informació

El primer web de turismede la Jonquera!

PATRIMONI - PARATGESTRADICIONS - HOSTALERIA

Ajuda’ns a difondre aquest espaii enllaçeu-nos des del vostre web

www.lajonquera.info

• Remolc del camió objectiu del robatori intervingut per la policia local de la Jonquera (Policia Local de la JOnquera)

1�/02/2011 La Policia Local de la Jon-quera va evitar la matinada del 17 de febrer un nou robatori de mercaderia en un camió estacionat en un parquing del municipi, en aquest cas a l’àrea de ser-vei de CEPSA. Amb aquest ja són 2 els robatoris que ha frustrat la Policia Local al llarg del mes de febrer. La primera actuació fou al Mas Morató aproxima-dament a les 0�:00 hores del matí del diumenge � de febrer quan els agents del torn de nit, recolzats per agents de la Policia Nacional, acabaven amb la detenció d’un individu marroquí de �� anys com presumpte autor d’un delicte de robatori amb força i la recuperació

> La Policia Local frustra el sa-queig d’un camió a la Jonquera

de 20 escalfadors d’aigua elèctrics, així com la pròpia furgoneta IVECO utilitzada per cometre el robatori que constava com a sostreta. La darrera actuació fou la del 17 de Febrer quan a les 0�:05 del matí els agents actuants van observar al parquing de la benzinera CEPSA dos individus al darrera d’una furgoneta Mer-cedes que en veure la presència policial van sortir corrents aconseguint fugir. En aquesta ocasió, a part de la furgoneta que també constava com a sostreta, es van recuperar �� caixes de roba que va ser el material que va donar temps de carregar als lladres abans de la seva fugida.

> En el transcurs del mes de febrer s’han evitat dos robatoris als aparcaments de camions

> Detingut per robar més de 8.000 pots de xampú 09/02/2011 Els Mossos d’Esquadra van detenir diumenge un jove de 2� anys, Aziz H., com a suposat autor del robatori de �.41� pots de xampú en una àrea de descans de la Jonquera. Els fets es van produir cap a les sis del matí, quan els Mossos van rebre l’avís que en una àrea de descans un home estava robant la càrrega d’un camió. Els mossos van aconseguir la descripció del vehicle i el van seguir per aturar-lo. En adonar-se, es va iniciar una persecució fins que els agents el van poder dete-nir. Paral·lelament, la policia espanyola arrestava el seu cosí, Abdelilah D., de �� anys d’edat i veí de Barcelona, que també estava cometent un robatori en un altre pàrquing de la zona.

> Detingut amb set quilos d’heroïna 14/02/2011 La Guàrdia Civil va detenir A.S., de 2� anys i de nacionalitat marro-quina, en un domicili a la Jonquera per tenir set quilos d’heroïna de gran puresa i 100 grams de cocaïna. Com a continua-ció d’altres operacions dutes a terme a la mateixa zona i tenint coneixement que en aquell moment s’hi podria trobar gran quantitat de droga, els agents van regis-trar un pis cèntric de la localitat el passat 11 de febrer, on es van confiscar les substàncies, així com diversos objectes suposadament procedents d’intercanvi per droga. En el moment de l’entrada, l’únic ocupant d’aquell moment va inten-tar evadir-se saltant al pis contigu, però la policia el va detenir de seguida.

Page 15: Tot controlat?

15

1 de març de 2011 Informació

Segons ha informat el diari El Punt, la policia administrativa dels Mossos i la Policia Local de la Jonquera han decidit aixecar acta contra els responsables del bordell “Paradise” per discriminació envers les dones, en no haver permès l’entrada al local de dues diputades franceses i la cap de la policia local, que anava de paisà. Les dues diputades franceses, una d’elles la socialista Danielle Bosquet, formaven part d’una missió especial des-plaçada a l’Estat espanyol per estudiar la legislació vigent en matèria de prostitu-ció i veure sobre el terreny com es mou aquest negoci amb vista a promoure una possible modificació de la legislació francesa, que prohibeix els locals de prostitució tal com funcionen a l’Estat es-panyol. En la mateixa comissió hi havia un diputat i dos agregats de l’ambaixada francesa a Madrid. El membres de la missió van arribar a la Jonquera i es van entrevistar amb les autoritats locals i la caporal de la policia, Lluïsa Santos. Se’ls

va informar de la situació i als polítics francesos els va sorprendre que un 90% dels clients de les prostitutes fossin francesos i molts d’ells nois molt joves. La comissió francesa va voler veure amb els seus propis ulls com funcionava el Paradise i va dirigir-se cap al bordell. Ja a l’entrada van poder veure que hi havia una cua de joves que s’esperaven per accedir al local, que encara no havia obert les portes. Els homes del grup van poder entrar-hi sense problema, pagant la corresponent entrada amb consumi-ció, però les dues diputades i la caporal Lluïsa Santos, tot i que els responsables del local la coneixen bé i que ella no va voler fer valer la placa, van haver de quedar-se a l’exterior per la seva condició de dones. Com que en cap lloc s’especifica que el local tingui restringida l’entrada a les dones ni uns motius que ho justifiquin, la policia ha decidit aixecar acta administrativa pel que es considera una discriminació que vulnera els drets fonamentals de les persones.

> Priven l’entrada al “Paradise” a dues diputades franceses

> Judici al policia que “abusava” de placaL’inspector de la Policía Nacional Fermín Martí Rodríguez està siguent acusat al jutjat número 1 de Figueres per un cas d’amenaces a prostitutes del club Dallas, d’Agullana, per obtenir sexe gratis. El judici es troba en fase de conclusions amb els informes de les parts, que han variat molt considerablement respecte al procés inicial. Segons fonts judicials, la fiscal, que en un principi demanava una pena de 1� mesos de presó per un delic-te de coaccions, ara augmenta aquesta sol·licitud a 12 anys de presó. El que fa és demanar una pena de � anys de presó per al processat per cada una de les quatre prostitutes que van denunciar els fets. Per tant, Martí passa d’enfrontar-se a una pena d’un any i mig de presó, a 12 anys. Per la seva banda, l’acusació particular demana que l’inspector de la Policía Nacional sigui condemnat a una pena de dos anys de presó per un delicte de coaccions, o bé a tres anys de presó per tres delictes d’amenaces. Pel que fa a la defensa, demana l’absolució, o bé que se’l condemni per un delicte de coaccions continuades amb l’atenuant de dilacions indegudes. Durant el judici celebrat aquest mesde febrer, les prostitutes que van declarar en el judici van coincidir a dir que Martí Rodríguez

“abusava i s’aprofitava de la placa” policial per tenir sexe gratis amb elles. Al final del judici, Fermín Martí Rodríguez es va declarar innocent.

• Fermí Martí Rodríguez (Elpunt.cat)• Entrada al Club Paradise (Imatge d’arxiu)

Page 16: Tot controlat?

1�

1 de març de 2011Informació

Pr> ELECCIONS MUNICIPALS

> Presentació de les candidatures de CIU i ERC

Quan només falten dos mesos i escaig per a les eleccions muni-cipals, es comencen a anunciar i confirmar les primeres llistes elec-torals de la Jonquera. La primera en presentar-se en públic serà CIU, que ho farà el proper 11 de març a les 20,�0h a la Sala-Teatre de la Societat. I la segona serà ERC, que ho farà el divendres 25 a les 20h als Porxos de Can Laporta.

> Damià Contreras presenta la seva llista

24/02/2011 “Unió per Cantallops EPM” vol consolidar i continuar amb la tasca de govern de Damià Contreras a Cantallops. La llista estarà vinculada a ICV i serà encapçalada per Damià Contreras (a l’anterior legislatura es va pre-sentar de segon amb CIU), que es presenta a les properes eleccions municipals amb “la voluntat de con-solidar la tasca de regeneració que va iniciar a Cantallops fa tres anys” segons s’informa en el comunicat de premsa emés avui. La llista està encapçalada per Damià Contreras i en formen part Pere Moradell, Miquel Verdaguer, Vanesa Valls, Òscar Cea, Núria Mach, Christian Mata, Elena Mach, Joan Manuel Barragán i Ricard Balot. (Font i imatges: iniciativa.cat)

El conflicte es va donar a conéixer públi-cament el juliol de 2009 quan en el Ple municipal l’afer va ser posat en coneixe-ment de l’Ajuntament de la Jonquera. Des de l’equip de govern, i a instàncies de l’oposició, es va admetre tenir co-neixement que les obres sense permís en un carrer estaven a punt de finalitzar però van deixar entendre que el permís d’obres el donava el Ministeri d’Hisenda (Esquerda 97 - Pag. �). Un any i mig després l’empresari Antoni Escudero ha hagut de comparèixer com a imputat al jutjat de Figueres per una denúncia en què se l’acusa d’asfaltar un aparcament en un sector qualificat com a zona verda. Es tracta d’una parcel·la tra-vessada per un vial conegut coma la “ca-rretera unidireccional de la duana” provi-nent de la campa d’importació del recinte duaner. Segons determina el POUM, el sector va passar a ser urbanitzable i el Grup Escudero va asfaltar un aparca-ment proper a la gasolinera CEPSA, que

> Acusacions de delicte urbanístic a la zona duana

a més dóna servei a un supermercat i altres negocis de la zona. Sembla que el nou asfaltat va desviar el trajecte original i es va desviar uns metres evitant partir la finca. Segons informava el diari El Punt els advocats de la part demandant, Josep Maria Prat i Laura Vene, aquests canvis es van fer sense permís i el pàrquing va ocupar en part una zona que el POUM defineix com a zona verda. L’alcalde, Jordi Cabezas, va explicar al mateix diari que el terreny encara s’ha d’urbanitzar i que l’actuació d’Escudero ha suposat una multa de �.000 euros. Actualment ja s’ha tramitat la urbanit-zació de la zona, pendent només dels tràmits finals un cop tingui el vistiplau de la comissió d’Urbanisme. Quan es des-envolupi serà llavors que s’haurà de fer la cessió de la zona verda. Escudero, per la seva banda, va explicar al mateix diari que ha mostrat al jutge tots els permisos de l’Estat per canviar el vial i atribueix la denúncia a disputes personals.

• Vista parcial de la carretera “unidireccional” de la Jonquera (Imatge d’arxiu)

Page 17: Tot controlat?

17

1 de març de 2011

GENOR K GRUP 2003, S.L.C/ Nord, 5 - 1er - 17700 LA JONQUERA

T. 972 555 200 - F. 972 555 [email protected] • www.genorgrup.es

ASSESSORIA INTEGRALMercantil, fiscal, comptable, laboral, gestions administratives, assegurances, declaracions

de renda i tràmits d’estrangeria

> Nova exposició a Can Laporta24/02/2011 La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Jonquera ha organit-zat per aquest mes de març l’exposició de fotografies i poemes “METÀFORES DE TRANSFORMACIÓ” a càrrec de Joan A. Parés. Aquesta mostra es podrà

visitar en ho-rari de dilluns a divendres de 1� a 20 h (per l’entrada del c. Major) fins al dia 11 de març. L’exposició va ser inau-gurada la vesprada del 25 de febrer als porxos de Can Laporta.

> Prolonguen el període l’exposició temporal al MUME24/02/2011 Segons informa la direcció del MUME (Museu Memorial de l’Exili) l’exposició “Josep Subirats. Periple d’un artista: del front als camps de concen-tració i dels batallons de treballadors als suburbis de Barcelona (19��-1941)”, es podrà visitar fins al 17 d’abril de 2011. Des del MUME també s’informa d’una Visita Guiada Gratuïta per a particulars a l’exposició permanent i temporal el pro-per diumenge 27 de febrer a les 11h. Els interessats en assistir-hi han de confirmar la seva assistència al 972 55 �5 ��.

En el Ple municipal del passat �0 de desembre l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar modificar l’ordenança que regula els locals de prostitució. Segons consta en l’Acta de Ple, la proposta de modificació s’ha fet després de constatar la necessitat d’adaptar alguns aspectes concrets del text inicial a l’obertura del nou prostíbul. Així, sí en el primer text s’establia la prohibició de pernoctació en l’establiment i l’ús d’habitatge, amb la modificació recent això ja no serà així.La mesura va ser debatida en el Ple mu-nicipal i l’alcalde va comentar que el que es feia amb l’ordenança de la Jonquera era equiparar-la a la d’altres municipis que també tenen locals de prostitució però va admetre que la petició de can-

> Les prostitutes podran treballar i pernoctar al mateix prostíbul

viar aquest aspecte l’havia fet el mateix propietari del nou prostíbul. També hi va afegir que el propietari havia comen-tat que els Mossos d’Esquadra “posen problemes” si veuen que l’ordenança municipal no permet pernoctar a les noies al mateix local. En el debat també hi va intervenir la secretària de la corpo-ració per comentar que el fet de treure la prohibició no implicava que les noies que hi pernoctin puguin fer constar l’adreça del prostíbul com a domicili fix, ja que no es tracta ni d’un hotel ni d’un habitatge. L’ordenança es va aprovar amb els vots de l’equip de govern mentre l’oposició hi va votar en contra per considerar que la mesura lliga les noies al prostíbul i fomenta el paper dels proxenetes.

> Segons el Ple l’ordenança aprovada s’adapta així a les necesitats del nou prostíbul

• Ple municipal de l’Ajuntament de la Jonquera corresponent al 24 de feber (Falgués Fotografia)

Informació

Page 18: Tot controlat?

1�

1 de març de 2011Informació

Oficina 0191Av. Miquel Mateu i Plà, �17700 LA JONQUERATel.: 972 55 70 00 - Fax: 972 55 59 19

> L’Àrea d’Esports informaEl 1� de Març es celebrarà la 2ª edició del Rodajoc de la Jonquera, al centre de la Vila de les 9:00h fins les 1�:00h.L’àrea d’Esports del Ajuntament, junta-ment amb el C.T.T. Albera han tingut la iniciativa de crear un Concurs per a la creació del logotip d’aquest Club. Les bases del mateix estan a Can Laporta i a www.lajonquera.cat. Molt aviat els jonquerencs podran gaudir de la nova pista de Tennis que s’està construïnt a la Zona Esportiva.

14/02/2011 Diumenge �0 de gener els atletes kenyans Peter Kosgei, amb un registre de 1:02.19 en categoria mascu-lina i Priscah Jeptto amb un temps de 1:10.0�, nou rècord de la prova en fè-mines, es van imposar sota la pluja a la XXI edició de la Mitja Marató de Barce-lona, que va comptar amb la participació de �.110 corredors, rècord absolut en la història de la prova. Per part de Centre Excursionista Jonquerenc van participar, Jéssica Garrote, Jordi Picornell, Carles Plana, i José A. Moreno, acompanyats per Joan Manel, un company de Figue-res que després de fer la seva jornada laboral a la nit, es va posar el dorsal i va fer rècord personal. A la cita va faltar José Manuel Garrote, que estava inscrit i no va poder córrer per lesió. Els temps i categories aconseguides pels jonque-rencs van ser: José A. Moreno 1h 20 min 19 seg, (Classificat 19�) Carles Plana 1h 2� min 42 seg (Classificat �95) Joan Ma-

> Resultats CEJ a la XXI Mitja Marató de Barcelona

nel Crespo 1h �� min 10 seg (Classificat 2.255) Jordi Picornell 1h 51 min 50 seg (Classificat 4.757) Jéssica Garrote 2h 07 min 05 seg (Classificat �.��5).

> Resultats Online d’hoquei i futbol Els lectors d’Infojonquera.cat poden seguir tots els dilluns els resultats dels equips de futbol i hoquei de la UE la Jo-nquera i el CP Jonquerenc. Des del pas-sat mes de setembre, i com ja es va fer l’any 2010 i el 2009, el portal de notícies d’actualització diària Infojonquera.cat publica els resultats del partits disputats el cap de setmana.

• Els jonquerencs participants a la Mitja Marató de Barcelona

> Un ex-jugador d’hoquei patins del FC Barcelona fa de professor a la JonqueraMiquel Calero, ex jugador professional del Barça i del Liceo d’ hoquei patins, ha arribat a l’escola de la Jonquera aquest mes de gener. Actualment és a més el mestre tutor de la classe de �er A. Els seus alumnes l’han entrevistat i des de l’Esquerda i Infojonque-ra.cat oferim el nostre espai per a la seva divulgació.

Com vas arribar al Barça? Es van fixar en mi quan jugava amb el Blanes.Quants anys has sigut professional del Ba-rça? Quatre anys. Quantes copes o títols has guanyat? 2 lli-gues, 1 Copa del Rei i 1 Copa Cers.Quina t’ha fet més il·lusió? La primera lliga.Tens alguna relació amb l’ hoquei ara? Sóc entrenador del Palafrugell a nens de �er i selec-cionador de Girona Infantil a l’ARC (alt rendi-ment català).Trobes a faltar ser jugador professional? Si, ja fa tres anys que ho vaig deixar... Com veus l’hoquei a La Jonquera? Doncs, tro-bo que té molt mèrit subsistir essent l’únic club de la comarca. Tinc entès que treballeu molt les bases, i realment aquesta és la manera de tirar endavant quan ets lluny dels altres clubs.

> Núria Ballester, com a possible seleccionadaLa jujadora de l’equip femení del CP Jonquerenc Núria Ballester té possibili-tats de ser inclosa a la selecció d’hoquei

patins Sub1�. Ac-tualment aquesta jonquerenca està realitzant entre-naments al CAR de Sant Cugat per tal de guanyar-se una plaça per a la selecció sub1� de Girona. (Font i imatges: CPJ)

Page 19: Tot controlat?

19

1 de març de 2011

Page 20: Tot controlat?

20

1 de març de 2011Àlbum fotogràfic

> Grups escolars del curs 2010-2011. Carnaval al CEIP Josep Peñuelas del Río.

> Falgués Fotografia • Cursos escolars

Page 21: Tot controlat?

21

1 de març de 2011 Àlbum fotogràfic

> Falgués Fotografia • Carnaval a les escoles

Totes aquestes imatges les podreu trobar al nos-tre establiment, al carrer Major 120 de la Jonque-ra. Telèfon: 972 55 40 ��. Servei ràpid i econòmic d’ampliacions i còpies.

Page 22: Tot controlat?

22

1 de març de 2011Entrevista

> “Entre el material i l’espiritual”

En Jaume ha trobat la millor definició del seu fet pictòric: el simbolisme esotèric. Tot i néixer com a moviment literari a França a finals del s. XIX, el simbolisme també va estendre’s a les altres arts com a reacció al realisme i el naturalisme. Els pintors simbolistes van recórrer a la mitologia i el món dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l’ànima, l’espiritualitat; però feien servir una iconografia força figurista, encara que evocada en contexts onírics. Esotèric (ve del grec i significa ‘des de dins’) i es refereix a un conjunt de coneixements, doctrines, ritus; de caràcter religiós o filosòfic; que són secrets o de difícil accés i comprensió, i que per això només està a l’abast de poques persones. En Jaume expressa a través dels seus quadres la seva concepció cosmològica, en perpètua transformació, creació i evolució; i una certa metafísica: la vida i la mort i la vida que roman després d’aquesta: en la natura, els objectes, en l’univers. Ens planteja reflexions com ara si l’objecte existeix quan és tangible o quan és imaginable. Ara bé, quan en Jaume Mach explica el seu procés creatiu i hom contempla la seva pintura, el podríem entroncar al surrealisme del dictat màgic, inconscient, que Breton

proposava per substituir les idees concertades i dirigides per la raó. Al límit del somni i la vigília es busca la clau de la inspiració, el món del subconscient, i l’accés als móns paral·lels i llunyans, astrals. Però alhora, al rela-cionar-ho amb temes més metafísics, ens pot fer pensar en l’expressionisme del Kandinsky més madur: el de les impressions i les composicions. O fins i tot amb l’expressionisme abstracte dels anys 40 als Estats Units, postsurrealista i existencialista, al que pertanyia Mark Tobey, a qui en la pintura li interessava l’espai, no com a buit, sinó com un enorme magatzem d’energia. Però tot i aquestes analogies conceptuals, la pintura d’en Jaume difereix radicalment en la seva tècnica: perquè el gest pictòric exaltat i vehement en els expressionistes, anguniós, amb marcades pinzellades; en Jaume el plasma amb una lleugeresa etèria i aquosa, que fa dubtar dels elements emprats per crear-la: oli, aquarel·la, ...? esponges, pinzells, ...? i és aquí on rau la seva originalitat. Ens trobem a la Mediateca de El Voló (Le Boulou) on ha exposat una trentena de les seves darreres creacions, del 5 al 26 de febrer. L’entrevista es desenvolupa mentre fem un recorregut per l’exposició.

Jaume: Aquí tenim una petita represen-tació de les tres sèries que exposo aquí: una és Les constel·lacions, l’altra és La transformació de l’energia en matèria, i l’altra és L’alliberament de l’energia de la matèria que es descomposa, que es la més recent.

Les constel·lacions El planeta Sion és un planeta que està a 40.000 anys llum de la Terra, que està en plena condensació i per això està cremant. Aquest planeta dintre de milions d’anys es convertirà en sol, que donarà lloc a la galàxia de Sion que és aquest punt d’aquí. És una galàxia que està encara en procés d’ordenació, quan l’estrella s’hagi acabat de desen-volupar formarà un sistema amb tots aquests planetes al seu voltant. Altres quadres de la sèrie: La constel·lació de la Calavera i El planeta Vulcano estan dins d’aquesta galàxia. Com el planeta Pandàrius dit així perquè recorda la forma de l’ós xinès, aquest triangle d’aquí és una visió ampliada de la composició dels elements que l’envolten dins aquest univers, com una lupa.

Perdona la ignorància però, existeix aquest Sion?Jo l’he vist en somnis. Per tant per mi existeix, si haguéssim d’aprofundir molt, i anéssim al pla espiritual, diria que

dintre d’uns milions d’anys ens reencar-narem en aquest planeta.

Això tu ho somnies sense més o és fruit de lectures que tu fas i que t’inspiren? No, jo no tinc ni idea d’astronomia, és a través de somnis que ho veig. Moltes vegades, un d’aquests quadres em passo tres o quatre nits fent-lo i refent–lo mentalment, una veu interior em dicta cap a on haig d’anar o seguir fins que l’acabo i satisfà aquest anhel interior. Després, plasmar-lo sobre el llenç és ràpid, començo i sense parar gairebé d’una manera inconscient vaig pintant-lo fins que m’adono que ja l’he acabat, tal i com l’havia imaginat. Com l’escriptura automàtica, doncs en els meus quadres és semblant.

El procés de transformació d’energia en matèria. Representa les energies que s’estan condensant i agafant forma Les partí-cules d’esperit flueixen i es condensen i van formant nuclis, que en relacionar-se es transformen en matèria. L’energia s’està condensant i aquí ja tenim una part de matèria formada, és aquesta part més dura (en color); i l’altra, la més lleugera i sensible, és on s’estan acumulant les partícules d’esperit per fer-se matèria. Aquest és un quadre

molt difícil de fer, tots aquests colors i barreges. Les parts més blanquinoses del llenç són com els buits d’energia, parts en les que encara no s’ha trans-format i per tant encara està enmig del procés de concreció. Paisatges que s’estan materialitzant, el procés de les coses quan es transformen en matèria.

L’alliberament de l’energia de la matèria. Tota matèria, quan comença el procés de descomposició, torna a alliberar la seva energia què l’havia format, i hi ha un moment que aquesta energia es queda entremig de dos estats: entre el material i l’espiritual. Perquè no es perd mai! estarà com en un estat de suspensió en el que es pot quedar molts anys, fins que torna a materialitzar-se una altra vegada, en un moment donat, en una altra forma o amb la mateixa, però sempre en una escala evolutiva.D’aquesta sèrie tenim L’olla, El del carro d’Hermes que ha recollit les coses dolentes de la terra, l’essència del que ha anat transportant, els camins que ha recorregut, ha anat captant coses, coses, coses, i ara les allibera a l’espai. També Les àmfores, La cadira. Tot plegat és una física filosòfica, em recorda l’Aristòtil. Però tu em dius que tot això et ve revelat...

> Jaume Mach Planas • El pintor del simbolisme esotèric

Page 23: Tot controlat?

2�

1 de març de 2011 Entrevista

> Jaume Mach Planas • El pintor del simbolisme esotèric

Sí, bé jo et puc dir que he estudiat 14 anys de psicologia a la Universitat San José de Califòrnia, i vam tocar temes de filosofia: física, metafísica.. però no sé concretar-te el què inspira els meus somnis.

Podries definir-te doncs com un surrealista? O expressionista potser? No, jo ho considero el naixement d’una pintura diferent de qualsevol altra, etèria, que prescindeix de la matèria.

Explica’ns com apliques la pintura. Quina és la teva tècnica? No ho puc explicar, és el meu secret.

Però, el fet sorprenent és que tu pintes amb oli, però el treballes d’una manera inusual, genuïnament teva, perquè no es veu la textura densa de l’oli, no es veu cap pinzellada.Sí, molts pensen que són aquarel·les. Per la barreja de colors i que no es veu cap ratlla enlloc. A la gent li intriga, perquè és una pintura diferent.

Com tries els colors? Veig que fas servir colors freds per l’alliberament de l’energia de la matèria i que són més policromades les constel·lacions.No, no, els imagino així, els veig així en el quadre mental, i així els haig de fer. Em faig totes les mescles jo. És a dir: tinc sis o set colors bàsics i a partir d’ells en vaig creant d’altres nous, més o menys líquids, jugant amb l’aiguarràs i

el color.

Sembla que per aconseguir aquestes formes aquoses en colors diferents que es superposen i alhora es mantenen haguessis d’esperar a que s’assequés un primer per poder aplicar el segon. No, al contrari si s’assequés després ja no es podria fer. Has de treballar molt ràpid per poder aconseguir aquestes barreges En treballar amb aquesta tècnica, creus que tindràs problemes de conservació? No, no crec

Quan fa que pintes, Jaume?Pinto des de que tenia 14 anys, el que passa que fins ara no he tingut el temps per dedicar-me. Feia quadres per amics, feia pintura més figurativa aleshores, més paisatges. Però fa uns tres anys vaig començar a experimentar més, i aquest estil oníric ara deu fer un any i mig que el treballo.

De mitjana, quant de temps et porta crear un quadre?Tardo molt a confeccionar-lo mentalment.

Fas esbossos? No, és tot mental. Després pintar-lo és més ràpid, quasi automàtic.

I quan el veus mentalment ja el veus

amb tots els detalls i tots els colors?Sí, tanco els ulls i el veig. I si quan el plasmo no em surt igual, torno a emblan-quir el llenç i l’endemà el torno a fer, fins que em surt fidel a la imatge de com l’he imaginat. Hi ha un dels quadres que el vaig repetir cap a trenta vegades, el tenia al cap, me’l coneixia de memòria, sabia cada detall de com volia que fos, però el feia i no em sortia, i l’endemà el tornava a provar. De cop un dia, un fet fortuït: un cop de vent, què creà un accident al taller sobre el llenç, fou revelador de com havia d’aconseguir l’efecte que buscava. I després d’allò, quasi podria dir que en un quart d’hora el vaig tenir fet. Paisatges, siluetes, en dos o tres mesos he fet molt canvis en les meves maneres de treballar.

Des que vas deixar l’estil figurista i vas abordar aquest contingut més esotèric, quants quadres has pintat? Tinc una vuitantena de quadres d’aquest darrer any i mig.

Ja has començat a vendre? Jo només venc dos o tres quadres cada any, lo just per poder cobrir despeses, de moment no en tinc necessitat de més, i per molt que me’ls demanin no me’n vull despendre, de moment. M’estimo més que la gent es quedi amb les ganes de comprar-ne un.

On podem veure els teus quadres?Tinc una pàgina web a internet, però ara l’estic actualitzant perquè les imatges pesaven massa. www.jaumemach.com. L’obra estarà classificada en cinc carpetes corresponents a les diferents temàtiques que he anat treballant: La carpeta esotèrica, la de La vida a través del triangle, Les constel·lacions i móns paral·lels, La transformació d’energia i matèria i L’alliberament de l’energia de la matèria.

Properes exposicions? Al juliol o l’agost al Castell de Sant Ferran. També m’han ofert en un parell de municipis d’aquí al Rosselló, però encara no s’ha concretat res. I també participaré en una exposició col·lectiva a Figueres que organitza el Conjunt d’artistes empordanesos, on hi exposaré tres quadres.

Per Judith [email protected] de 2011

• Jaume Mach, davant una de les seves darreres obres exposades a la sala Espaces d’Art d’El Voló (Foto: J.N.)

Page 24: Tot controlat?

24

1 de març de 2011Opinió

A l’esquerda 112, del mes de febrer, hi ha dos articles que voldria rectificar o aclarir, ja que de la seva lectura se’n po- den despendre interpretacions errònies. Per evitar dos articles o dos respostes, i degut a què la seva intenció coincideix en els objectius, ho faré conjuntament.

A l’article d’opinió del Sr. Jaume Do- mènech, titulat Austeritat..., hi ha unes apreciacions que no es corresponen amb la realitat, o en tot cas tergiversen aquesta realitat.

Primer. Parla d’un dèficit de �00.000 € de la liquidació del pressupost del 200� i interessadament no parla del superàvit pressupostari de més de 900.000 € del 2009 en despesa corrent, i de més de �00.000 € en iversions, en un any amb pitjors condicionaments econòmics.

Segon. El Sr. Domènech hauria de saber que, quan es redacta un pressupost, es fa amb les previsions d’ingressos i despeses per l’any següent. I l’any 2009 i el 2010 teníem la previsió d’ingrés per la llicència d’obres de l’Oulet que s’ha de construir al polígon de les Oliveres. Si per qüestions alienes a cap responsa-bilitat municipal no s’han començat les obres, és normal que el propietari, que havia assegurat que es començarien, i que havia presentar l’avantprojecte, co-breixi aquest desequilibri pressupostari.

Tercer. El Sr. Domènech no diu que tenim una economia sanejada, amb uns pagaments als proveïdors dins els períodes acceptables de 90/120 dies, i que el nivell d’endeutament està molt per sota de la majoria dels ajuntaments del nostre entorn i de la nostra capacitat.

Entenc que s’acosten les eleccions i que el Sr. Domènech ha de justificar la feina sempre dura d’oposició. Com a membre de l’equip de govern, he escrit aquestes apreciacions amb la més gran simpa- tia cap al cap de l’oposició, i amb la voluntat de debatre i de discrepar sobre afirmacions que considero errònies o interessades.

En l’article de l’apartat d’economia titu- lat Comparativa sobre fiscalitat aplicada a les activitats econòmiques, sense signatura, pel que es desprèn que és un article editorial, voldria també fer unes apreciacions. En la comparativa de diferents impostos o taxes, en què fa referència als im- postos de vehicles de tracció mecànica i a la taxa de publicitat, caixers, tendals, etc., ens trobem en un terme mig, i en alguns casos més barats que altres municipis del nostre entorn. És en la comparativa de la taxa (que no impost) de recollida d’escombraries i residus comercials que existeix més diferència amb els municipis amb què a l’autor li interessa establir la comparativa. Amb l’editor de la revista, el Sr. Ivan Sanz, hem parlat d’aquest tema abas-tament, sense arribar mai a un acord, i sense que per part seva intenti entendre els raonaments municipals del per què la taxa d’escombraries és més cara a la Jonquera que a cap altre poble de les nostres contrades. La Jonquera és un poble diferent en molts aspectes, i també en la generació d’escombraries. La Jonquera produeix diàriament unes deixalles equivalents a un municipi de 12.000 habitants (14/15.000 kg. diaris). El cost de la recollida i tractament de les escombraries a l’abocador, neteja, deixa-lleria, substitució de contenidors, etc. representa aproximadament 1.400.000 € l’any, al nivell d’una ciutat de més de 12.000 habitants. Les tones de deixa-lles que produeixen el sector comercial de la Jonquera representa el 94% del total (hi ha un nivell d’activitat econò-mica molt més elevat que cap altre municipi de �.000 habitants). Les tones de deixalles que produeixen els habitants de la Jonquera representa només el �% del total.Les tones de deixalles que produeix el sector comercial de Girona, o de Roses, o d’altres municipis mes grans, repre- senta aproximadament el 20 o el � 0% del conjunt, de manera que les deixalles domèstiques representen l’altre 70% o �0%. No hi ha municipi a Catalunya ni a

Espanya, de �.000 habitants, que tingui l’activitat comercial de la Jonquera. Que tingui mes de �.000 camions diaris. Que generi mes de 70.000 kg. de cartró mensual. Que reculli mes de 14.000 kg. de deixalles diàries. Que les activitats econòmiques obrin ��� dies a l’any, que fa necessària la seva recollida i trans- port a l’abocador diàriament.

Aquestes característiques tan espe-cials fan que les taxes també hagin de ser especials. I és totalment impossible reduir-les substancialment. I el que per responsabilitat no farem serà augmentar les taxes dels habitants de la Jonque- ra, que generen només el � % de les deixalles, i que actualment ja estan pagant aproximadament el 10% de la despesa.

El Sr. Ivan sap que la llei de residus no obliga l’Ajuntament a recollir i gestionar les deixalles de les activitats comer-cials. Poden gestionar-ho indivi- dual-ment cada empresa. També sap el Sr. Ivan que algun empresari o grup d’empresaris han intentat gestionar-ho fora de l’Ajuntament i que el cost en molts casos era superior.

És possible que existeixin fórmules de distribució diferent, que per altra banda estem estudiant amb l’elaboració d’un Pla de Gestió de Residus Municipal que estem treballant amb el Consell Comar- cal. En tot cas, està clar que els residus són molt cars de recollir i de gestionar, i que les taxes que cobra l’Ajuntament co- breixen puntualment la despesa. I el que està encara més clar és que la despesa de residus que generen les activitats comercials (94%) l’han de pagar les ma- teixes activitats i mai poden repercutir en les taxes de les deixalles domèstiques o de les llars dels jonquerencs i jonqueren- ques.

Per Jordi CabezasFebrer de [email protected]

> Ja hi tornem a ser!

> Article de rèplica • Resposta a dos articles de l’Esquerda 112

L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.

Page 25: Tot controlat?

25

1 de març de 2011 Opinió

Catalunya té una llengua pròpia, hereta-da directament del llatí. La llengua cata-lana és una llengua moderna i rica cul-turalment i literàriament, amb novel·les, teatre, història, poesia, cançons i estudis científics. El català és la llengua de tothom i per a tothom. Del pagès, del que viu a ciutat, del mariner, de l’empresari, de l’obrer i del comerciant. És la llengua de l’Església. Les autoritats polítiques i lingüístiques tenen l’obligació i el dret de vetllar per la seva puresa i garantir el seu ensenyament.

El fet polític que Catalunya formi part de l’Estat espanyol no autoritza la llengua castellana a ocupar a les escoles la mateixa alçada lingüística que la llengua catalana; una qüestió que s’ha mani-pulat des de Madrid. Als col·legis de Catalunya, les normes lingüístiques són diferents de les de l’Estat espanyol. Cal advertir-ho a les famílies de funcionaris, comerciants o treballadors que s’instal·lin a Catalunya.

Per tal de desfer males informacions, cal que tot Espanya sàpiga que qualsevol espanyol que vingui a viure a Catalunya o a fer turisme no té cap problema par-lant en castellà. Els catalans, siguin co-merciants i tothom, comprenen les dues llengües. Català i castellà viuen sense problemes en moltes famílies bilingües.Cal aclarir que la llengua castellana és una llengua sobrevinguda a Catalunya. No és la llengua que Catalunya ha rebut de la història lingüistica. La llengua castellana l’han portat a casa nostra els funcionaris estatals, com policies, guàr-dia civils, agents duanes i altres, i els treballadors que han vingut a treballar a Catalunya. Actualment, també a través dels immigrants. La gran majoria de fills i néts de les persones no nascudes a Catalunya i que s’hi han casat parlen en català. Esperem la catalanització dels immigrants, començant per la infància a l’escola.Culturalment ens és molt grat mani-festar que la llengua castellana mereix

l’admiració de totes les persones cultes. És una de les llengües més riques en el món cultural, en literatura, art, i ciència. El català coneix la llengua castellana per cultura. També per ser sabedor de la po-lítica i de les notícies de l’Estat espanyol. Així mateix, per llegir periòdics, revistes i veure televisions en castellà. Si ens dediquem a negocis i hem de relacionar-nos amb clients o proveïdors de diverses regions espanyoles, necessitem conèixer la llengua castellana.Les recents resolucions del Tribunal Constitucional i el Suprem sobre qüestio-ns lingüístiques estan en desacord amb la voluntat del poble català, manifestat al Parlament. No poden ser acceptades aCatalunya. Caldrà valorar-les novament. Si la Constitució no determina clarament les limitacions entre les dues llengües, és a causa dels malentesos polítics dels que la van redactar.A La Jonquera, les famílies dels guàrdia civils i policies, dels funcionaris i dels tre-balladors vinguts de fora, mai no han tin-gut cap problema a l’escola a causa de la llengua. La senyora que viu a Sabadell no nascuda a Catalunya que ha provocat aquest embolic a Madrid, cal quemediti bé sobre aquestes veritats lingüís-tiques. Li desitgem que visqui de

gust i feliç a Catalunya.

Per Francesc A. PicasGener de [email protected]

> Catalunya i la llengua catalana

> Article sobre llengua i cultura

> Culturalment ens és molt grat manifestar que

la llengua castellana mereix l’admiració de totes les persones cultes

<

A finals de febrer vaig assistir a unenterrament, cosa que habitualmentfaig quan ho considero necessari, tot ique la veritat és que a vegades em pre-gunto el per què d’aquest costum. El cas és que alguns dels que hi assistim somreligiosos i d’altres no ho som, però tots volem acompanyar els familiars en moments tant tristos i volem que la gent vegi la nostra presència. El que sí queés cert, és que aquest dia del que usfaig esment, hi havia molta gent, suposo que perquè era una persona molt jove, il’església estava molt plena. Jo vaig estar, com molta altra gent, a prop de

la sortida, tocant el carrer, i me’n vaig adonar d’una cosa en què mai abans m’hi havia fixat; i que consti que no vull ofendre ningú, perquè jo mateix en més d’una ocasió ho he fet.A fora el carrer hi havia prop d’unavintena de persones, tot homes, que noparaven de xerrar, alguns amb la veumés aguda que d’altres.Va arribar un moment en què total’església era en silènci i, d’altra banda,a les nostres espatlles se sentia aquellmurmuri tant molest.Quedi clar que només és el meu punt devista, però quan assistim a un acte tant

dolorós i sentit, penso que no costa tantmantenir-nos trenta minuts en silènci.Passat aquest temps, ja podrem parlari cridar el que faci falta. Suposo que novaldrà res, però si quan em vaig giraren un moment donat per adreçar-mea aquestes persones allí presents i elsvaig demanar que baixessin el to de veu,ja saben què en penso.

Per Jorge LuqueFebrer de [email protected]

> Suposo que no ens n’adonem...

> Article sobre una actitut involuntària

Page 26: Tot controlat?

2�

1 de març de 2011Opinió

La Jonquera és diferent. Sí senyor, així és: geogràficament és un carrer de pas. La tramuntana passa i ens porta les energies de Perpinyà. El llombrígol del món, deia en Dalí. Allà es generen unes energies elèctriques que creuen les línies que van d’un costat a l’altre del món.

Sabeu que la terra està creuada per dues línies elèctriques que van de nord a sud? Aquestes línies són tant potents que donen força a la terra. D’aquí parteixen línies que passen pel Paral·lel de Barcelona. Què tindrà el Paral·lel que sempre ha tingut tant de moviment? Què serà, que la Jonquera hagi agafat la força del Paral·lel? La Jonquera, antic pantà de vida, ensorrada segles abans, ara al segle XXI és un paral·lel de tota mena de notícies. Les bones notícies no tenen ressò. Per això no es parla només que dels fets escandalosos. N’estic tipa! Avorrida de que es parli només del que alguns volen que parlem.

Quan jo vaig arribar a la Jonquera, era la perruquera més complerta que es pogués trobar, la més moderna, però també la més cara. Jo cobrava 12 pessetes per assecar i rentar els cabells. Les altres � o 5 pessetes. Què havia de fer, sinó, per treure els diners necessaris per pagar les 500 pessetes del lloguer, més la llum i els impostos (aleshores molts comerciants no havien pagat mai impostos), més el gas que baixava de Portbou... més de 775 pessetes en lletres, i a banda havia de poder menjar i pagar a recader el gènere divers. Em vaig inventar pintar les portes de blau fosc, després de groc canari... calia que tothom que passés sabés que allà hi havia quelcom de nou. Volia dir: Ei,

> El Racó de l’Àvia

nena! Vine, que sortiràs feta una flor! Semblaràs la Sofia Loren!

Conec molt bé la dinàmica de la publi-citat. Per això trobo de molt mal gust alguns escrits i comentaris, com per exemple, sobre el clavegueram de la Jonquera. Trobo insensat parlar del que no volem que tingui ressò públic. Vols que ningú parli de tu? Doncs queda’t a casa teva, al cap de poc seràs mort per tothom.

El plaer del Paradise el pregonen els que són sectaris als infeliços que volen innovar. D’això no n’hauríem de dir res, si volen publicitat que paguin per fer-la! Un poble és el que vol ser. Jo visc a casa meva, al meu poble, amb gent normal... i no vull saber res més; i els altres que parlin.... Són les autoritats que ens governen les que han fet el mal, no nosaltres! Per tant, la vergonya és seva. Em sorprèn força el sr. Botana amb les seves preocupacions per les prostitutes dels bordells. Sobre l’esclavitud de les noies dels clubs, però no diu ni piu de les mateixes esclaves de la carretera. Aquestes no tenen ‘mansos’? Aquestes no corren el perill de ser maltractades, apallissades o mortes? Diu que per la seva feina coneix bé la problemàtica, però es deu posar ulleres fosques quan entra o surt del poble, ja sigui cap al nord o cal al sud. I aquestes, tenen règim sanitari? Paguen impostos? Recullen la merda que fan? Qui les controla? Sap el senyor Botana que aquestes poden ser camells més fàcilment que les que estan enclaustrades? Pensa vostè, i els que pensen com vostè, que elles fan de vigilants per a posteriors robatoris?

Antigament la gent llençava els purins

per la finestra a primera hora del matí, fins que un rei va obligar a fer una cana-lització per aquestes aigües brutes, a la vila de Madrid. Més endavant aquests canals foren coberts per evitar les pudors i les malalties. El mateix cal fer amb tota la ‘merda’: conduir-la, regular-la i controlar-la.

A La Jonquera passa quelcom més que el que té cada poble o ciutat, però hem d’aprendre a valorar el que tenim, donar-li el seu preu just. Tenim una esportista fantàstica que, si no vaig malament de memòria, es diu Núria Ballester, en Sergi Aznar que encara competeix conquerint premis a campionats. Si al seu moment la secció de natació l’hagués ajudat més, ben segur que ell hagués portat arreu el nom de la Jonquera. Durant anys, el club Jonquera de piscina descoberta fou el terror del Figueres! L’any 19��, el meu fill, en Xavier Nierga, fou el campió en papallona; aleshores el club natació Jonquera era capdavanter. Deien que teníem comprats els àrbitres! Ara el meu fill és àrbitre nacional, i a en Xavi ningú no el compra. Els clubs no tenen diners per això. El que el club natació torni a ser de nou el que podria ser depèn dels pares.

Cal sacrificar-se pels fills. Els nens i nenes no et demanen que els omplim l’habitació de joguines. Feu que els petits practiquin algun esport. Feu que creixin sans de ment i cos. Els pares tenen l’obligació de tenir cura d’ells. Després, quan siguin grans ja no podem fer-hi més. Les persones som com la natura. En un terreny erm res no es crea, però poseu-hi bona terra a sobre, aigua, llum, sol... i tindreu una bona llavor. Després només cal collir la flor ben plantada. Molts pares creuen que els mestres tenen el deure de fer de pares. És amb el bon enteniment i respecte d’ambdós (pares i mestres) com els nens pugen drets. L’esport és una bona disciplina.

> Sinergies i divergències

IMPRESSIÓ - PUBLICITAT - DISSENY GRÀFIC I WEBEDICIÓ - SERVEI DE PREMSA

Polígon Mas Morató - Avda. Euskadi, 10 nau 6 - 17700 LA JONQUERA Tel. / Fax: 972 554 105 - www.impremta.info

Passa a la pàgina següentRequadre inferior

>Són les autoritats que ens governen les que han fet el mal, no nosaltres! Per tant, la vergonya és seva.

<

Page 27: Tot controlat?

27

1 de març de 2011 Opinió

L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.

Els alcaldes de la nostra estimada co-marca o són cínics o són ingenus; i amb tota la seva ignorància i falta de visió estratègica, no només ens volen destruir la salut i el territori que heretaran els nostres fills, sinó que a més a més ens volen fer creure que ells no en són els responsables.

Per exemple, amb el tema eòlic diuen que com a ajuntaments no hi tenen res a fer per aturar la seva catastròfica implantació perquè, segons ells, les empreses eòliques i la Generalitat els han amenaçat dient que si s’hi neguen o posen pals a les rodes, els projectes seran declarats d’interés públic i tots els guanys -compensacions per megawat, llicència d’obres, etc.- aniran directament a les arques de la Generalitat. I que si els propietaris es neguen a cedir el seu terreny, els expropiaran.

Ni a Catalunya ni a cap lloc d´Europa s´ha fet cap parc eòlic sense autorit- zació municipal. Els ajuntaments tenen

l’última paraula, perquè si no donen permís d´obra i llicència ambiental no poden construir-ho, ni que fos per interès públic o decret llei. Això perquè amb el tema d´energies renovables és imprecin-dible el consens territorial. I si la donen a canvi de compensacions econòmiques, se’n diu suborn i corrupció. Aviam si Darnius cobra per l’energia fabricada pel pantà de Boadella, o si els propietaris de la terra cobren cada més per tenir els camps inundats.

La meva proposta és que els alcaldes que es van reunir contra la MAT i per un nou model energètic no siguin hipò- crites i continuin lluitant per exigir que tots aquests milions i milions d´euros que volen invertir en energia “renova-ble” i insostenible serveixi perquè cada poble tingui autonomia energètica neta, produida i consumida localment, amb una xarxa interlligada (que ja existeix) i solidària entre pobles.

I que quan s´hagi de fer un estudi ener-

gètic no es faci la cagada de l´estudi Cerdà del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. No es tracta de col·locar els megawats que les màfies imposen, sinó que la pregunta clau és: quanta energia necessita cada poble? Com cada muni- cipi pot fabricar-la, tenint en compte totes les tecnologies existents i la peculiaritat de cada microregió? Només és qüestió de voluntat i de treure’ns aquests renecs especuladors de l´esquena. L’autonomia energètica dels pobles és més barata, genera més llocs de treball, té valor afegit, és menys agressiva amb el medi ambient, més segura i el més important: està gestionada pels pobles i la riquesa es queda als pobles.

Això no és una utopia, és una necessi- tat. I recordeu que la responsabilitat no només és política, sinó que és de cada un de nosaltres.

Per Francesc [email protected] de 2011

> Article sobre el debat eòlic a l’Alt Empordà

> El territori no està en venda

Creieu-me l’època més bona dels meus fills fou la dels estius a la piscina. El seu pare en gaudí sobretot, com molts pares, de la sana activitat dels seus fills.

Viure sempre ha estat una lluita, no entenc que ara es queixin dels impostos que paguen alguns. Sempre ha sigut dur obrir la persiana cada dia, però el comerciant té el deure de renovar el seu negoci. Avui dia tot canvia massa de pressa. Els que trobo que ho tenen que passar més malament són els pagesos. Qui té un negoci s’ha d’espavilar, aprofitar les noves tecnologies al seu abast i no adormir-se. Antigament farà vuitanta o setanta anys el negoci funcionava a cau d’orella. Ara és diferent: qui té un sou és feliç, treballa les vuit hores i prou, a casa ben contents!

Ha mort a Empuriabrava la Montse

de Perelada. La Montserrat es llevava a les 5 del matí i anava de poble en poble venent embotits. Simpàtica, molt dolça. Amb bons preus i bona qualitat. La parada de la Montse sempre era plena de dones. – Nena, maca, no passis sense dir-me hola! – Montse, és que no necessito res, tinc pressa. – Espera, bonica! Carinyo! Té, prova aquest formatge que tinc nou, té, no te’n vagis, maca! (la parada, plena) Però calia la nena que no em compra avui. Per la Montse no existia la crisis. La gent amb prou feines guanyava per pagar una habitació rellogada, o bé vivien amb els avis. Ves! Avis, marit, fills, gats, gossos d’atura, bestiar... tot a càrrec de la ‘nena’ que es lleva i, sense rentar-se la cara, anar a fer l’esmorzar dels avis, nens, bestiar... Corrents a la plaça, corrents a fer l’olla que arriba en Manel i cal tenir el plat a taula. La Montserrat fou la primera paraula amable que rebia. Després els amos d’Empuriabrava li veneren un

local perquè fes venir estrangers. Eren temps de gana, la Montserrat, amb el seu home al darrere, aixecà el supermercat. L’engrandí, i en va obrir un altre més endavant. Un viatjant que em devia m’ha demanat ajorna-ment de lletres perquè no en fa prou. Pobra Montse! La Montserrat, la gran, la maca, la bonica ha mort a peu del canó. Montse, mai no t’oblidaré. Tu has estat mestra per moltes dones, com aigua beneïda per les pobres que no sabien què fer per dinar amb tan pocs calés. Són les persones així les que marquen camí.

Pau, salut i feina, amics!

Per Amada RubioEl racó de l’Àvia Febrer de 2011

Ve de la pàgina anterior

Page 28: Tot controlat?

2�

1 de març de 2011Jonquerencs a l’Exili voluntari

Nom i cognoms: Gabriel Pàez GarciaEdat: 5� anys, a l’abril en faré 59.Lloc de residència actual: Tordera (comarca del Maresme)Vaig arribar a la Jonquera el 19�0 amb els meus pares i germana, uns oncles i un cosí. Passats uns anys els meus tiets i el cosí van tornar a Andalusia, al seu lloc de procedència. I la meva família es va quedar a viure a la Jonquera.

Quan vas marxar de la Jonquera i per quin motiu? Vaig marxar de la Jonquera el 20 de juny de 1994, havien inaugurat el tram d’autopista de Mataró a Palafolls de la C-�2, més coneguda com a l’autopista de la costa. Tenia sol·licitat venir a treballar al Maresme.

De què treballes actualment?De cobrador de peatge a l’estació de Santa Susanna-52.

Què és el que més t’agrada del teu nou poble o ciutat actual? Els diumenges al matí és fa el típic mercat setmanal de fruites i verdures, animals (aviram de corral) i tota classe de roba que ocupa tots els carrers del centre, la plaça de l’església i el marge del riu. Fa uns anys van inaugurar el Teatre Clavé que està molt bé per a tota classe d’espectacles i un formidable pavelló d’esports. Ara han inaugurat un Centre d’Atenció Primària nou i després tenim dos hospitals a prop, a Calella i a Blanes, i, finalment, que estem molt ben comunicats amb Girona i Barcelona.

Què trobes a faltar de la Jonquera? La tramuntana. Aquí a Tordera el clima és molt humit, per tenir el riu tant a la

> Gabriel Páez, un jonquerenc que s’ha establert a Tordera (El Maresme)

“Jonquerencs a l’exili voluntari” és una secció de l’Esquerda de la Bastida que busca antics veïns del nostre municipi que viuen arreu del món o del país. Volem saber què fan, per què van marxar i què troben a faltar del seu poble d’origen. Inspirats en el programa “Afers Exteriors” que presenta Miquel

Calçada a Tv3, volem difondre aquesta “diàspora” amb orígen i vincles a la Jonquera. Convidem els lectors de la revista a difondre aquest espai i buscar candidats que hi vulguin participar. Només necessitem un nom i un telèfon: la resta és feina nostra i del candidat.

vora i perquè el vent no bufa tant sovint com a la Jonquera. També les tertúlies de la Societat que es feien a l’estiu, l’aplec de Santa Llúcia, tot i que aquí es fa el de Sant Ponç, però no és el mateix.

Què diuen els teus nous companys o veïns quan els dius que ets de laJonquera?Ens va costar una mica integrar-nos perquè no coneixíem el poble però un

cop la meva filla va entrar a la guarderia “Àngel Custodi” se’ns van obrir les portes i ja vam començar a conèixer més pares i veïns. També és veritat que quan vaig arribar a Tordera sí que tenia dos

coneguts amb qui entaular conversa, un dels quals era en Garriga, l’entrenador d’hoquei patins que havia passat per la Jonquera i l’Eduard Sanz, germà d’en Joan Sanz d’aquí de la Jonquera. Quan saben que vinc de l’Empordà n’hi ha que em diuen que estic una mica tocat per la Tramuntana.

Vens de tant en tant a la Jonquera? O si no fos el cas, tens pensat tornar-hi

algun dia definitivament?Darrerement ja no pujo tant, però sí que vinc a veure els amics que encara queden. I també a casa de la meva germana, què se n’ha anat a viure fa poc a Cantallops. No tinc pensat de tornar, ara estem molt ben integrats a Tordera. Quan van eliminar el peatge de Sant Cugat vaig tenir l’oportunitat de tornar, però ja estàvem bé jo i la meva família i vam decidir quedar-nos al Maresme, però sí que m’agrada pujar de tant en tant a la Jonquera.

Des del teu “exili”, t’agrada saber el què passa a la Jonquera? Si és el cas, com t’informes?Rebo mensualment la revista i m’informo i també miro per internet el portal de notícies de la Jonquera infojonquera.cat.

Què vols dir o afegir als lectors de l’Esquerda? Que s’animin a col·laborar amb L’Esquerda i a parti-cipar, que a més està molt bé pels qui vivim a fora de la Jonquera, ens enterem

del què hi passa. I records per a tots els jonquerencs.

Febrer de [email protected]

Page 29: Tot controlat?

29

1 de març de 2011 Comunicació

El febrer de 2001 es va publicar L’Esquerda número 2�. A la portada el preu s’anunciava en pessetes i en euros, eren doncs 500 pessetes i �,01 euros. Es tractava d’una edició especial que tenia dos objectius, d’una banda es donava sortida a una nova periodicitat, passant de ser mensual a ser bimestral i de l’altra, tenint en compte que s’iniciava un nou segle, el XXI, l’edició 2� era un recopilatori d’algunes de les millors imatges de la Jonquera realitzades al llarg del segle XX. El material va ser facilitat per la secció de fotografia de l’ACEJ. L’edició 2�, però, no va incloure cap tipus d’informació ni articles, i en conseqüència els fets noticiables corres-ponents al gener i febrer d’aquell any es van publicar en la revista número 29, amb data de �0 d’abril.

> GENER I FEBRER DE 2001

A l’Esquerda 29 l’editorial tractava el fenomen de la immigració que rebia la Jonquera. Ciutadans de tots els con-tinents, especialment Amèrica llatina i nord d’Àfrica, s’havien establert a la Jonquera atrets per l’oferta laboral i les possibilitats de negoci que oferia la Jonquera. Eren anys de creixement econòmic alt i constant i la Jonquera ho reflectia en el seu padró municipal, però també pel carrer.Les revistes Esquerda (la Jonque-ra) i Massana (Argelers) iniciaven l’agermanament. A més, la revista ja es podia comprar al quiosc de l’FNAC de

Barcelona.La Creu Roja de la Jonquera va inaugu-rar el 19 de gener el Centre d’Acollida. El local del carrer Bosch de la Trinxeria es va convertir en un centre d’atenció pels immigrants que arribaven a la Jonquera o que estaven de pas camí de França.

> BREUS

L’equip sènior del bàsquet a la Jonquera va quedar campió de lliga.El CEJ assolia per segona vegada el cim del Toubkal (4.1�7 m.), a l’Atlas del Marroc.L’entitat Gràfic renovava la Junta direc-tiva.El GAT editava una guia a color amb diferents itineraris pel terme municipal.Els Diables i Castellers de l’Albera parti-cipaven a les “Decennals” de Valls.El grup de rock jonquerenc “Contra” presentava el seu nou disc.Cantallops Acció Cultural dedicava una jornada a recuperar camins de bosc.L’ajuntament iniciava una reurbanització de l’actual carrer Jesús Mercader i apar-caments del carrer Àrias Comellas.Les deu naus de promoció de l’Ajuntament finalment es van adjudicar en el tercer concurs públic.L’Ajuntament anunciava l’obertura d’un “centre obert” destinat a menors.El 2� de febrer l’Associació de Comer-ciants de la vila organitzava una jorna-da de formació i competitivitat, amb el suport de l’Agrupació de Botiguers de Catalunya.

> Ara fa deu anys era notícia...

• Reproducció portada exemplar núm. 2� de L’Esquerda • Reproducció portada exemplar núm. 29 de L’Esquerda

La cadena de supermercats Novavenda anunciava l’obertura d’un centre a la Jonquera.Les gasolineres Valcarcel i Repsol anunciaven l’obertura de les respectives estacions de serveis als polígons Vilella la primera i Mas Morató la segona.Mocions en diversos municipis de la comarca per aturar la degradació del castell de Requesens.El cementiri es quedava sense aigua.

Febrer de 2011 / [email protected]

> BREUS DE COMUNICACIÓ

> Nova edició de “la Correra”

1�/02/2011 El grup municipal IC-AM a l’Ajuntament de Cantallops ha publicat l’edició núm. 25 del full infor-matiu “La Correra”. El grup municipal fa difussió d’un seguit d’informacions d’interés vinculades majoritàriament a la gestió i actuació de l’Ajuntament.S’ha fet difussió casa per casa i via correu electrònic en suport PDF.

> “Espai Terra” a la Jonquera

El programa “Espai terra” de Tv� va visitar a mitjans febrer l’Alt Empor-dà per fer conèixer els indrets de la retirada de la Guerra Civil, els passos frontrerers de la Vajol, la Jonquera i Maçanet de Cabrenys acompanyats per Miquel Giralt, ex-alcalde de la Vajol.

> “Callejeros Viajeros” a la Jonquera

“La Jonquera” és el nom del repor-tatge del programa “Viajeros Calleje-ros”, realitzat per Alejandro Vázquez de Canal Cuatro, que es va emetre la nit del divendres 1� de febrer. Va ser la segona vegada que el programa visita la Jonquera, després de fer-ho el 2007. En el reportatge hi van participar de forma molt activa Jordi Cabezas, Sergi Aznar, Pere Bahí i la família Medrano. Es van passejar per diferents carrers del Portús i la Jonquera i s’hi va tractar el sector comercial i la prostitució, entre altres.

Page 30: Tot controlat?

�0

1 de març de 2011Patrimoni local

El patrimoni de la serra de l’Albera és excepcional. En un espai relativa-ment petit s’hi troba una gran varietat d’ambients, amb espècies tan emble-màtiques com la tortuga mediterrània, la vaca autòctona de l’Albera, en un entorn on les poblacions humanes han deixat la seva empremta des del neolític fins als nostres dies. Tota aquesta informació la podem trobar de forma sintetitzada i en forma d’exposició al centre d’informació del paratge natural de l’Albera. Es troba al carrer Major 2, de la Jonquera, ocupant els baixos de l’antiga Casa pairal Can Laporta. (Centre d’informació i exposició permanent, Tel: 972 55 52 5�).És un punt d’informació atés per perso-nal del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Es complementa, a més, amb quatre sales que contenen una exposició permanent que fa difusió de l’espai social, natural i econòmic de la zona i una sala d’actes. El visitant pot fer-se una idea de la riquesa i diversitat natural, cultural i ar-quitectònica de la serra de l’Albera. Amb l’existència d’aquest centre, obert el 200�, el municipi de la Jonquera es va convertir en la porta d’entrada principal de l’Albera, donat que a més compta amb uns serveis privats al seu entorn que la complementen perfectament a nivell logístic i hostaler. En aquest centre també s’hi realitzen presentacions de llibres, exposicions temporals de fotografia i actes propis vinculats a la zona com cicles de xerra-des o audiovisuals temàtics.Els visitants també poden obtenir

informació dels itineraris de la zona per mitjà de material imprés, com ara guies, plànols i fulletons. Des del mateix centre és possible adherir-se a algunes de les excursions que de forma intermitent es realitzen pel territori.

> CURIOSITATS

El 27 de maig de 200� el Centre d’informació va ser l’espai escollit per celebrar els vint anys de la declaració de Paratge Natural d’Interés Nacional

> El centre d’informació i d’interpretació de l’Albera a Can Laporta

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difusió del patrimoni

de l’Albera.Dins l’edifici, en una de les sales d’exposicions, s’hi conserva el molí d’oli fet en pedra de granit. La bellesa de sala que l’acull ha estat motiu de reclam fotogràfic per algunes entitats de la Jon-quera, com ara l’Orfeó Jonquerenc l’any 1999 en motiu del seu 50è aniversari. El mateix molí original s’ha fet servir com a imatge central d’una etiqueta d’oli d’oliva que es comercialitza a la majoria de supermercats i centres comercials de la Jonquera.

• Passadís i sala d’exposicions del Centre d’Interpretació de l’Albera a Can Laporta (L’Esquerda)

Page 31: Tot controlat?

�1

1 de març de 2011 Patrimoni local

> BIBLIOGRAFIA

• L’Esquerda de la Bastida núm. 41 - Abril de 200�

• Crònica del procés seguit per al naixement i evolució del Museu Memorial de l’Exili - L’Esquerda de la Bastida núm. 74 - Desembre de 2007

A la façana sud de Can Laporta, al voltant del rellotge solar, es conserven sense restaurar els impactes de bala de l’anomenat foc de la Jonquera, que va patir la població el � d’octubre de 1�7�.

> ORIGENS DE L’EXPOSICIÓ

L’any 1987 la Generalitat de Catalunya va buscar un municipi de l’Albera que po-gués acollir de forma ràpida la seu de les oficines i el punt d’informació del Paratge Natural de l’Albera, creat aleshores. El municipi receptor va ser Espolla, que va respondre amb rapidesa i celeritat a la petició. La Jonquera va deixar escapar l’oportunitat de convertir-se en la porta natural del paratge protegit.Aquell fet va propiciar un sentiment de correcció a les autoritats munici-pals per compensar la pèrdua del punt d’Informació de l’Albera. Va ser durant la legislatura 1987-1991 quan l’Ajuntament de la Jonquera, sent alcalde Josep Rigau, va comprar l’actual casa pairal de Can Laporta, tot i que la intenció era destinar l’edifici a casa consistorial.L’any 1994 l’aleshores alcalde Pere Bru-gat, declarava a l’Esquerda de la Bastida núm. �, el suggeriment d’ubicar a Can Laporta un museu de la Frontera. L’any 1997 es van licitar les primeres obres de condicionament dels baixos de Can La-porta i, un any més tard, ja s’hi feien les primeres exposicions de caire cultural. L’any 1999 també en una entrevista

realitzada per L’Esquerda amb el nou alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, s’hi anunciava que finalment la Jonquera tindria un Museu de l’Albera i la Frontera a Can Laporta.Un any més tard, s’inauguraven les obres de reforma integral de l’actual edifici i s’iniciava la redacció del projecte museístic. El 2001, com a primer pas, es va decidir dedicar la planta baixa de Can Laporta

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difusió del patrimoni

com a espai d’una exposició perma-nent, que no un museu, del paratge de l’Albera. El Museu de la Frontera, que després va derivar en Museu de l’Exili, es desvinculava definitivament de l’Albera i de l’edifici de Can Laporta per entendre que eren dues parts amb prou entitat cadascuna per anar per separat. Finalment, dos anys més tard, el diven-dres 11 d’abril de 200� es va inaugurar oficialment el Punt d’Informació i el Cen-tre d’Interpretació de l’Albera, situats als esmentats baixos de Can Laporta. L’acte va comptar amb la presència del conseller de mediambient de la Gene-ralitat de Catalunya, Ramon Espadaler i diverses autoritats de la comarca, alcaldes i regidors. En l’acte inaugural ja es va fer constar que és el Centre d’informació més important de la zona de l’Albera i, encara avui, és la millor forma de conèixer la serra, el seu en-torn i la zona compresa dins el Paratge Natural d’Interés Nacional de l’Albera.

Febrer de 2011 / [email protected]

• Molí original d’oli que es pot visitar a la sala d’exposicions del Centre d’Interpretació de l’Albera (L’Esquerda)

• Recepció de l’oficina i museu del Centre d’Interpretació de l’Albera (L’Esquerda)

Page 32: Tot controlat?

�2

1 de març de 2011Agenda

Cada dia, les notícies de la Jonquera al diari digital

> REGISTRE CIVIL

Naixements

• EL SHAMY JERROUDI, Aya 01/02/2011• MELGAREJO NACHKOVA, Milena 02/02/2011• PAYANO SÁNCHEZ, Marc 0�/02/2011• ERRAHMOUNI, Fatima-Zahra 19/02/2011

Matrimonis

• OLMEDO, Dario-Miguel i BUSTOS, Romina-Elizabeth 07/02/2011

Defuncions ocorregudes a la Jonquera

• BARCELÓ GARRIGA, Catalina 22/02/2011

Inhumacions / Enterraments de defuncions / Enterraments fora vila

• LÓPEZ TERROBA, Maria (1�/02/2011) (14/02/2011)• SALELLAS FÀBREGA, Alfons (15/02/2011) (17/02/2011)• CARDOSO PUJOL, M. Àngels (25/02/2011) (2�/02/2011)

> INTERNET

El més clicat els últims 30 dies:

�1/01/2011 - > Carta oberta de Hèctor Marcos Martos: “Moments difícils”(750 lectures)09/02/2011 - > Austeritat...(1�0 lectures)17/02/2011 - > El programa de Cuatro “Callejeros” visita per se-gona vegada la Jonquera(12� lectures)

> Política• Darrer dijous del mes

PLE MUNICIPAL a l’Ajuntament Hora: 20.�0h.Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament

> Cultural• Fins a l’11 de març

Exposició: “METÀFORES DE TRANS-FORMACIÓ”, FOTOGRAFIES I POE-MES a càrrec de Joan A. ParésLloc: Porxos de Can LaportaHorari de visita: de dilluns a divendres de 1� a 20 hOrganitza: Regidoria de Cultura

• Dijous 10 de març

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “GUIA DE LA FLORA I FAUNA DE L’ALBERA”, a càrrec dels autors: Jenar Fèlix, Toni Llobet i Joan Budó.Lloc: Oficina Informació PNIN de l’AlberaCan Laporta - Hora: 19.�0 h

• Diumenge 6 de març

CARNAVAL12 h Cercavila de Carnaval amb els Xanquers de l’Albera i els Tambors de l’Albera. 1� h Animació infantil amb “El pot petit”, davant la Societat.14 h DINAR POPULAR a la Sala de la Societat17 h BALL DE CARNAVAL amb el con-junt METROPOLLloc: Sala de la Societat

• Dilluns 7 de març

Inici del TALLER DE LA MEMÒRIA (Més informació a l’interior del butlletí)

• Divendres 11 de març

BORSA DE TREBALLServei destinat a orientar i informar

a persones que es troben en situació d’atur o volen millorar la seva situació laboralLloc: Can Laporta - Hores convingudesOrganitza: CCAE i Ajuntament Jonquera

ACTE DE PRESENTACIÓ DE CIULloc: Societat “La Unió Jonquerenca”Hora: 20.�0 h

CARNAVAL10 h Rua de la Llar d’Infants(Recorregut: des de Can Laporta fins a la plaça Àrias Comellas)1� h T’atreveixes a fer skate disfressat? T’esperem a la pista d’skate.Organitza: Punt Jove la Jonquera2� h Ball de les donesLloc: Sala Polivalent de l’IES JonqueraPreu: �.5 € (una consumició inclosa)Organitza: alumnes 4t d’ESO IES Jon-quera

• Dilluns 14 de març

SERVEI LOCAL D’ATENCIÓ FAMILIARServei d’atenció individualitzada (SAI)Hora: de 19 a 20.�0 hEscola de mares i paresHora: de 21 a 22.�0 hLloc: Can LaportaOrganitza: Regidoria de Benestar Social

• Dimecres 16 de març

Excursió per a la gent gran: LA SAGRA-DA FAMÍLIA i CAIXA FÒRUM Preu socis col·laboradors: 44 € Preu no socis: 49 €Organitza: Casal de l’Avi

• Divendres 18 de març

RODAJOC 2a edicióLloc: plaça de l’AjuntamentHora: de 9 a 1� h

• Del 18 de març al 3 d’abril

Exposició: “PAISATGES DE L’EMPORDÀ”, de Sònia RoggiaLloc: Porxos de Can LaportaHorari de visita: de dilluns a divendres de 1� a 20 h, dissabtes de 17 a 19.�0 h i diumenges d’11 a 1�.�0 hOrganitza: Regidoria de Cultura

AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS

Page 33: Tot controlat?

��

1 de març de 2011 Serveis al lector

> ClimaDades gener 2011

Temperatura màxima absoluta: 21,1 ºC (07/01/11)Temperatura mínima absoluta: -2,� ºC (25/01/11)Mitjana del mes: 7,9 ºCCop de vent màxim en km/h: 72 (21/01/11)Pluja recollida en litres: ��,4 (2 tongades)

> ClimaDades febrer 2011

Temperatura màxima absoluta: 22,5 ºC (05/02/11)Temperatura mínima absoluta: -0,� ºC (0�/01/11)Mitjana del mes: 10,2 ºCCop de vent màxim en km/h: 71 (02/02/11)Pluja recollida en litres: 51,� (2 tongades)

DADES LA JONQUERA EN DIRECTE A: http://meteolajonquera.50webs.com/24hours.html • http://www.meteoclimatic.com/mapinfo/ESCAT

• Dies 18 de març i 1 i 8 d’abril

Taller: FEM CONFITURA D’AGLANSLloc: Can LaportaHora: de 1� a 20 hActivitat gratuïta, prèvia inscripció Organitza: Regidoria de Cultura

• Diumenge 20 de març

TEATRE: representació de l’obra “Un fanàtic del Barça”, a càrrec del grup TEIATRU.Lloc: Societat “La Unió Jonquerenca”Hora: 1� hPreu: gratuït. Cal recollir les invitacions a Can Laporta, de dilluns a divendres de 1� a 20 h. Places limitades.

• Divendres 25 de març

REUNIÓ GENERAL DE SOCIS DEL CASAL DE L’AVILloc: Porxos de Can LaportaHora: 17 hDesprés de la reunió hi haurà pa amb tomata i botifarra per a tothom.

ACTE DE PRESENTACIÓ D’ERCLloc: Porxos de Can LaportaHora: 20 h

• Diumenge 27 de març

VISITA GUIADA GRATUÏTA AL MUMEHora: 11 hCal reservar lloc trucant al 97255�5�� o per mail a l’adreça [email protected] cas que no hi hagi un mínim de 10 persones inscrites, la visita s’ajornarà per al proper mes.Organitza: Museu Memorial de l’Exili

• Dilluns 28 de març

SERVEI LOCAL D’ATENCIÓ FAMILIARServei d’atenció individualitzada (SAI)Hora: de 19 a 20.�0 hEscola de mares i paresHora: de 21 a 22.�0 h

Lloc: Can LaportaOrganitza: Regidoria de Benestar Social

• Dimarts 29 de març

DEMOSTRACIÓ PARC URBÀ SALUTLloc: Plaça Catalunya (Barri del Carme)Hora: 10 hOrganitza: Dipsalut i Àrea d’Esports

• Dimecres 30 de març

L’HORA DEL CONTE, Contes de pooor! a càrrec de la Minúscula.TrinxeriaHora: 17.�0 a 1�.�0 hPreu: gratuïtOrganitza: Biblioteca C. Bosch Trinxeria

• Dimecres 13 d’abril

Excursió per a la gent gran: RUTA DE LA BOTIFARRAOrganitza: Casal de l’Avi

> Esports• FUTBOL

Aleví 3a divisióDissabte 19 de març a les 12 hLA JONQUERA UE A–EMPURIABRAVA CE A

Benjamí promocióDiumenge 1� de març a les 11 hUE LA JONQUERA – A.E. ROSESDiumenge 27 de març a les 11 hUE LA JONQUERA – PORTBOU

1a TerritorialDiumenge 20 de març a les 1�.�0 hUE LA JONQUERA – SANT GREGORIDiumenge 27 de març a les 1�.45 hUE LA JONQUERA – RIPOLL

3a TerritorialDissabte 12 de març a les 1�.�0 hUE LA JONQUERA – BASE ROSES

• HOQUEI

Prebenjamí iniciació GR ADissabte 19 de març a les 15.�0 hCP JONQUERENC – CLUB PATÍ CAL-DES

Prebenjamí GR ADissabte 19 de març a les 1�.�0 hCP JONQUERENC – CH PATINS BLA-NES

Benjamí preferentDissabte 19 de març a les 19.�0 hCP JONQUERENC – CP HOQUEI OLOTDissabte 2� de març a les 17 hCP JONQUERENC – FD CASSANENC

AlevíDissabte 19 de març a les 17.�0 hCP JONQUERENC – GEIEGJuvenilDissabte 19 de març a les 1�.�0 hCP JONQUERENC – GEIEG

2a CatalanaDissabte 19 de març a les 20.�0 hCP JONQUERENC – CLUB PATÍ BRE-DA

1a Catalana FemeníDissabte 12 de març a les 1� hCP JONQUERENC – PHC SANT CU-GATDissabte 2� de març a les 1� hCP JONQUERENC – CH PATINS BLA-NES

PATINATGE ARTÍSTIC

Dissabte 5 de març CAMPIONAT PATÍ DE BRONZE I PATÍ DE PLATA

AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS

Page 34: Tot controlat?

�4

1 de març de 2011

Si no em vols guardar, recicla’m, i envia’m a un contenidor blau. Paper lliure de clor. Tornem a sortir el proper 1 d’abril 2011

Edició final

> TELÉFONS D’INTERÉS

Mossos d’Esquadra 0��Bombers 112Generalitat de Catalunya 012Electricitat (Avaries) 900 770 077Policia Local 972 554 975Policia Nacional 972 554 �2�Guàrdia Civil 972 554 029Ajuntament de la Jonquera 972 554 005Creu Roja Jonquera 972 554 ���CAP Dr. Subirós 972 554 5��Centre d’Informació de l’Albera 972 555 25�Can Laporta 972 555 71�CEIP Josep Peñuelas del Rio 972 554 �20IES la Jonquera 972 554 440Llar d’Infants 972 554 704Biblioteca Municipal 972 554 ���Casal de l’Avi 972 554 9�2Sorea Servei d’Aigua 972 555 2�5Correus 972 554 �10Farmàcia 972 554 014Clínica Dental 972 554 4�5Deixalleria �25 �5� 1�2Pavelló �2� 050 24�Serveis socials 972 555 ���

> Llistat telefònic d’anunciantsADVOCATS• Vazquez i LambeaT. 972 510 832

AGENTS DE DUANES• TranszuazuT. 972 554 305• Aduanera LlorenteT. 972 554 436 • PivesaT. 972 554 117

AJUNTAMENTS• Ajuntament de la JonqueraT. 972 554 338

ASSESSORIES• Garrido HermanosT. 972 554 458• Assessors AssociatsT. 972 506 776• AGE AssessorsT. 972 555 200• Blanch-LliuróT. 972 513 520• Bou AssessorsT. 972 555 776

BANCS I CAIXES• La Caixa T. 972 557 000

BARS• El TocT. 972 554 402• La Unió JonquerencaT. 972 554 339

BUFFETS LLIURES• Le Grand BuffetT. 972 555 878• Buffet El MiradorT. 972 556 350• El Buffet LibreT. 972 555 053

COMERÇ DIVERS• Puerta de EspañaT. 972 554 155

CONSTRUCCIÓ• Materials MercaderT. 972 555 594• ConstrucmegaT. 629 928 342 - 696 906 723• Construccions JonqueraT. 659 956 650 - 686 731 654

ESTACIONS DE SERVEI• Estació Frontera - Montroig BPTel. 972 554 636

• Sol JonqueraT. 972 556 040

FOTOGRAFIA• Falgués FotografiaT. 972 554 036

FUSTERIES• Fusteria EmpordàT. 972 54 91 13• Fusteria SalellasT. 972 554 678

GELATERIES• Gelats MarcoT. 972 554 830

HOTELS• Hotel TramuntanaT. 972 556 558

IMPREMTES• Impremta InternacionalTel. 972 554 105

INFORMÀTICA• IdseT. 902 001 126

ELECTRICITAT• VerdaguerTel. 972 555 255

MODA• Mas del Pla Moda (Tramuntana): T. 972 564 045

PASTISSERIES• Plastisseria l’AlberaT. 972 554 190

PERFUMERIA• Rosita ComasT. 972 554 155• Marionnaud Mas del Pla: T. 972 554 253• Marionnaud Avda. ArriateT. 972 555 507• Marionnaud Duana:T. 972 554 499 / 972 224 570

PLANXISTERIA• Planxisteria JonqueraT. 972 555 060

PERRUQUERIES• Zig-Zag Home i donaT. 972 555 978• Perruqueria Josep Homes

T. 972 554 624

PINTORS• Pubill, S.C.T. 607 156 106 - 670 292 607

RESTAURANTS• Restaurant ArtigasT. 972 554 652• Restaurant MarfilT. 972 554 378 - 972 554 002• Restaurant BiurrunT. 972 554 463• Restaurant El Cérvol: T. 972 554 746• Restaurant Tramuntana:T. 972 554 701

SOUVENIRS• Puerta de EspañaT. 972 554 155

SUPERMERCATS• Grup EscuderoT. 972 555 235• SolJonqueraT. 972 555 831• El CérvolT. 972 554 412• La TortugaT. 972.554.967• Tramuntana Mas del Pla:T. 972 556 633• Tramuntana N-II: T. 972 554 980

TALLERS MECÀNICS• Garatge InternacionalT. 972 554 297

TRANSPORTS• Arjona AlvarezT. 972 556 522

TORRONERIA• Torrons VicensT. 972 556 212

VIATGES• Viatges DomitiaT. 972 554 040

PER FORMAR PART D’AQUEST LLISTAT POSI’S EN CONTACTE AMB EL TELÈFON: 972 554 105

> FESTIUS LOCALS 2011

• Les festes locals de la Jonquera per al 2011 són el � i 9 de setembre. Aprovat per Ple l’agost de 2010.

Page 35: Tot controlat?

�5

1 de març de 2011

Page 36: Tot controlat?

��

1 de març de 2011