Editorial

51

omencem un nou curs amb il·lusió i bons propòsits, que després haurem d’anar duent a la pràctica. El món és ple de bones intencions i idees, però el que és important és portar-les a terme. El treball, la constància, el fet de pensar que cada dia és el

primer de la resta dels nostres dies ens duu a la conclusió que el més important, avui, és fer el que encara ens resta.

Des de l’any 1985, el Grup CETT, amb la creació de la borsa de treball, les trobades Escola + Universitat + Empresa, i el dia a diaals centres d’aplicació i a les empreses del sector, ha anat augmentant els enllaços amb l’entorn empresarial del món turístic.Per fer un pas més, acabem de constituir el Consell d’EmpresesCETT-UB, amb la missió d’enfortir els contactes i de liderar el Fòrum Universitat-Empresa Turística.

Fa 30 anys, per ésser competitius en el mercat laboral, n’hi haviaprou amb tenir un títol; fa 10 anys s’havia d’haver estudiat un postgrau i anglès; ara tot això no és suficient, ja que el mercatvalora altres capacitats, com ara el treball en equip, la comunica-ció, la negociació, el lideratge i l’orientació del client.

En els temps actuals, per ésser un bon professional en qualsevolbranca, es demanen competències:

• Saber (la formació tècnica, teòrica, els idiomes, les noves tecnologies)

• Saber fer (la metodologia; saber aplicar els coneixements als casos pràctics)

• Saber estar (participar en l’activitat professional, la capacitat per relacionar-se i participar amb companys en accions d’equip)

• Saber ser (ser persona; actuar a la vida segons valors com ara la fidelitat, laresponsabilitat, l’honradesa... a l’hora de resoldre problemes)

En aquest context, les empreses del sector tenen una funcióimportant, completant la posada en pràctica dels coneixementsadquirits i facilitant el desenvolupament de les competències.

El lligam entre l’empresa i la universitat ens permet, com a GrupCETT, combinar el rigor universitari amb la realitat pràctica del diaa dia; alhora, també permet reflexionar permanentment sobreels canvis pel que fa a l’enfocament i el contingut dels programeseducatius i d’investigació, a fi que la formació sigui més congruentamb els nous requeriments de responsabilitat i desenvolupamentsostenible.

La formació en el CETT, tant a l’Escola Universitària d’Hoteleria iTurisme-UB com a l’Escola d’Hoteleria i Turisme, ens permet combi-nar i complementar la millor formació teòrica amb unes excel·lentspràctiques en el mercat real dels centres d’aplicació, tutelats permagnífics professionals competents i molt compromesos en la for-mació dels equips.

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

C

BONS PROPÒSITS PER AL NOU CURS

Neix el Consell d’Empreses CETT-UB

E3, el nou Espai Estudiant Empresa CETT-UB

L’Hotel Alimara es reintegra a la junta directiva del Club EMAS

TOT SUMARIEditorial

1

Notícies

4

Bons propòsits per al nou curs

5

6

7

8

Notícies del CETT

10

Com fer carrera a l’empresa turística: una lliçó exemplar per iniciar el curs9

12

12

El model de turisme residencial, en ple creixement

Rothiermurchus, un espai per al turisme al cor d’Escòcia

Els resorts de super luxe ja són una realitat a Espanya

L’ACAV opina sobre l’assignació de la terminal Sud de l’aeroport del Prat

Marenostrum Restaurant, l’alta cuina a la Xina

Fundació

13

14

La recerca en turisme i hoteleria de batxillerat, guardonada

Premis, beques i acords de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

16

17

Àgora BCN inicia el curs acadèmic

Formació i món laboral: grans moments, grans canvis

Tema

18 El sector turístic, preparat per a la comercialització on line

542

“Sabor e saber”, un proyecto pionero de máster hecho realidad

Le patrimoine gastronomique marocain, gage du développement de son tourisme culturel

CETT Formació

25

26

I Trobada Gastronòmica per a futurs professionals de la restauració

Taller de disseny i cuina: el CETT i l’Escola Massana sumen experiències

Entrevista

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona22

Estudis i investigacions35

37

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Opinió24 L’economia del coneixement,

el nou paradigma de les societats

Cuina i química30 Truita al salfumant

(Primera part: sistemes dispersos)

Recepta • Coneguem Catalunya 27 Descobrint les torres de guaita del Solsonès

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

28 Els exalumnes i antics alumnes emprenedors

34 Antics alumnes del CETT arreu del món

Internacional32 Nous destins per realitzar una estada a l’estranger

54 3

44

Notícies

El model de TURISME RESIDENCIAL, en ple creixement

Afortunadament, la variable ambiental s’ha convertit en unfactor de competitivitat i de desenvolupament equilibratdels complexos residencials. Els turistes són més selectius iexigents pel que fa als requeriments mediambientals, i aixòfa que els productes turístics relacionats amb el mediambient tinguin una major probabilitat d’èxit. En aquestsentit, algunes companyies promotores de complexos resi-dencials estan implantant models de desenvolupamentturístic sostenible compatibilitzant l’activitat turística ambel medi ambient. Un exemple el constitueix el projecte decreació, per part d’una promotora de Múrcia, d’una plantadessaladora d’aigua i de sistemes de depuració de l’aiguaconsumida pels residents, per utilitzar-la en zones verdes icamps de golf.

MedGroup, una empresa pionera

Entre les empreses promotores especialitzades en turismeresidencial, la catalana MedGroup esdevé una de les empre-ses líders i pioneres a l’Estat espanyol tant pel que fa al des-envolupament immobiliari com a la gestió de comunitatsresidencials que inclouen un camp de golf com a valor afe-git fonamental per captar un tipus de turista d’alt nivelladquisitiu i, sovint, estranger.Fundada l’any 2000, compta amb projectes que s’ubiquen alllarg de la costa mediterrània espanyola, en àrees de granpotencial de creixement. Després de sis anys d’intensa acti-vitat, MedGroup està duent a terme 11 projectes de comu-nitats residencials, en diferents fases de desenvolupament, i15 hotels especialitzats.

Paral·lelament al creixement del tradicionalturisme hoteler, motor econòmic d’Espanyadurant dècades, també s’ha desenvolupat deforma considerable un sector que en els últimsanys ha pres entitat pròpia per la seva impor-tància: el turisme residencial.

El model turístic basat en la segona residència presentagrans avantatges respecte al turisme tradicional. Un d’ellsconsisteix en l’augment de la fidelitat envers el destí en haverrealitzat una important inversió en lleure que cal amortitzar.Una altra característica interessant és que aquest modelcontribueix significativament a la tan necessària desestacio-nalització de les nostres destinacions turístiques tradicionalssituades a la costa, fet de gran rellevància donada la fortacompetència existent en el segment de sol i platja.Però aquests complexos urbanístics poden presentar unariquesa purament immobiliària si no van units a una estra-tègia de planificació. La necessitat de planificar els desenvo-lupaments turístics i residencials conjuntament amb l’admi-nistració hauria de preveure la creació d’infraestructures,equipaments i serveis públics capaços d’atendre les necessi-tats del turisme residencial. En cas contrari, un cop finalitzatel procés d’edificació, poden aflorar una sèrie de conseqüèn-cies negatives, resultat del consum i l’ús indegut del sòl, del’impacte mediambiental i de la manca d’infraestructures iserveis turístics.

DADES D’INTERÈS

• Quan fem referència al turisme residencial podem constatarque el mercat espanyol, amb més de 3,6 milions d’immoblesturístics, suposa el 16% del mercat europeu, i ja és el segonmés gran del vell continent. A més, les previsions per a l’any2010 assenyalen que la demanda de segona residència serà de150.000 immobles. Malgrat que l’inversor estranger ha estat elmés actiu els últims anys, amb el 53% de les adquisicions, lademanda interna comença a guanyar importància.

• A l’hora de desenvolupar complexos residencials, les empre-ses promotores, constructores i entitats financeres defineixenproductes diferents segons si el client és nacional o estranger,i estrableixen diferents canals de comercialització i màrque-ting per apropar l’oferta al comprador.

55

L’estratègia de la divisió hotelera de Med-Group es dirigeix a una activitat d’inversió ies recolza en l’establiment d’aliances estra-tègiques amb grans operadors internacio-nals, desenvolupant tres tipologies diferentsd’hotel en funció del públic objectiu:Westin, Sheraton i Hyatt per als hotels-Resort de luxe; Dolce per als de reunions iconferències; i Holiday Inn per als express.D’altra banda, l’increment de l’oferta hote-lera tradicional en municipis costaners haprovocat que aquest negoci no sigui tanrendible. Aquest factor, juntament amb l’in-crement de la demanda d’habitatge devacances, ha incentivat que algunes cade-nes facin ús de noves fórmules immobilià-ries com ara els hotels en condomini o con-dohotels. En aquest sentit, MedGroup ialtres grups empresarials com ara Sol Melià,Pierre&Vacances, Kempinski o Hyatt sónexemples de companyies que han utilitzatl’enginy per treure el màxim profit als seusestabliments.

Els hotels en condomini

La nova fórmula, que té un llarg i profitósrecorregut en d’altres llocs com ara elsEstats Units i Sud-amèrica, consisteix en lapossibilitat d’adquirir un apartament situaten un complex hoteler i gaudir-ne durantun mes a l’any, distribuint el temps segonsles necessitats. La resta de l’any l’habitatgees lloga mitjançant la gestió de la cadena iels ingressos es reparteixen entre el propie-tari i el gestor.Així, i mitjançant un contracte a llarg termi-ni (20 anys), el propietari obté una rendibi-litat aproximada del 5% sobre el preu decompra durant els primers cinc anys i unarenda variable al 40% de la facturació,obtenint un 5% o un 6% de rendibilitat finsel final del contracte, i amortitza la inversióen 20 anys.D’aquesta forma el condohotel es consti-tueix com l’alternativa perfecta, ja que per-met combinar el fet de gaudir d’una segonaresidència (podent utilitzar tots els serveisdel complex hoteler) amb la rendibilitat quegenera en llogar-la a tercers. No obstantaixò, aquest producte turístic requereix d’unalt nivell de flexibilitat en els hàbits de lleu-re, ja que els mesos de més demanda es des-tinen a l’hotel per obtenir-ne la màximarendibilitat. n

David Canela. CETT Consultors

En un moment de replantejament dels modelsde desenvolupament territorial vinculats alturisme, sobretot en espais amb un elevat valorecològic, resulta interessant observar propostesque fa temps que funcionen en altres indrets delplaneta i que mostren les seves virtuts pel quefa a un model de desenvolupament turístic har-monitzat amb l’entorn natural.Rothiemurchus, una propietat privada vinculada a la mateixa família desdel segle XVI i situada al bell mig del Parc Nacional de Cairngorms, aEscòcia, se’ns presenta com un interessant exemple de planificació i gestiód’una finca de gran extensió per a usos diversos, entre els quals es troba l’a-collida de visitants, amb un ampli programa d’activitats turístiques. Tot,fruit del treball conjunt i coordinat amb les agències públiques i autoritats.Sota un lideratge familiar, disposa d’un pla de gestió que es revisa periòdi-cament on destaquen com a valors i objectius clau potenciar els recursosculturals, naturals, històrics i recreatius, crear un entorn agradable perviure, realitzar un ús viable i curós de la terra i encoratjar els visitants agaudir de l’espai i sentir-lo seu. A partir d’aquests principis, Rothiemurchustreballa i potencia clarament la imatge de marca enfront de la d’un produc-te concret. En la línia de les tendències més actuals, presenta accions demàrqueting destinades, no només a parlar dels espais físics o de les activi-tats a realitzar, sinó sobretot a remarcar la idea del territori com a espai devivència, amb valors culturals i naturals destacables on les experiències esviuen d’una manera singular.Rothiemurchus presenta propostes lúdiques per a tot tipus de públic dispo-sat a gaudir d’un entorn natural privilegiat sense malmetre’n els valorssocioculturals i naturals, tot obtenint-ne una rendibilitat econòmica isocial, tant per als seus propietaris com per a les persones que hi residei-xen. Oberts a tothom, els centres d’acollida ofereixen, a més d’informació,tota mena de serveis al visitant. El turista, a part d’allotjaments de diferenttipologia, pot triar activitats de durada diversa com ara el senderisme, lacaça i la pesca, el tir al plat, l’observació d’espècies o les rutes en quatre perquatre o quads, tot sota la supervisió d’un equip de professionals formatsper a aquestes tasques. També s’ofereix la possibilitat de fer-hi celebracionso esdeveniments especials, tant particulars com per a empresa, amb activi-tats i propostes d’entreteniment adaptades a cada necessitat, així com l’úsdels diversos enclavaments patrimonials i paisatgístics com a espais per afilmacions, presentacions o altra mena d’actes.En definitiva, es tracta d’una mostra i un bon exemple d’explotació comer-cial d’un espai natural protegit però que, gràcies a un treball conjunt delsactors implicats, tant públics com privats, i a una correcta planificació, s’haconvertit en un producte turístic de qualitat i amb projecció de futur. n

Ramón Serrat. CETT Consultors

ROTHIEMURCHUS,un espai per al turisme al COR D’ESCÒCIA

46

Notícies

La fórmula dels complexos turístics de superlu-xe serà present a Espanya el proper any ambl’obertura del Evason Latitude & Six Senses Spaat Jafre, establiment propietat de la cadenacatalana Prestige ubicat a Jafre (Girona), queserà gestionat pel grup Six Senses.

L’Evason Latitude & Six Senses Spa a Jafre es convertirà, amitjan 2008, en la primera experiència hotelera en el terri-tori europeu del grup tailandès Six Senses, companyia ambàmplia experiència en la gestió de grans complexos hotelers,balnearis i centres de repòs de luxe a tot el món (avui en diagestiona l’spa de l’hotel Arts de Barcelona). El nou resort comptarà amb luxoses instal·lacions, nousequipaments i tot tipus de serveis de superluxe en un com-plex hoteler i termal que s’ha creat basant-se en la filosofiaoriental del Feng-Shui i que comptarà amb l’entorn caracte-rístic de l’Empordà. Propietat de la cadena hotelera Prestige,tindrà una extensió de 15.700 m2 en una parcel·la de122.392 m2 de característiques excepcionals, de la qual30.000 m2 corresponen a un bosc de pi mediterrani.Adreçat a un públic majoritàriament estranger, a mercatscom l’alemany i l’anglès, i amb un preu mitjà aproximat de700 € per habitació, l’Hotel Evason Jafre posarà a disposiciódels clients 97 habitacions, de les quals 45 tindran piscinaprivada d’aigua termal i jardí. El complex també comptaràamb el balneari d’aigua termal més gran d’Europa, una ins-tal·lació d’aproximadament uns 3.000 m2.

Les claus de l’èxit en el mercat del luxe

Productes com ara l’Hotel Evason Jafre s’adrecen a un seg-ment de gran luxe, amb un ampli potencial de creixement.Segons Michael Frese, responsable de Detour (operadorturístic líder en viatges exòtics fora d’Europa), la demandad’aquest tipus de serveis creix a un ritme del 15% i es pre-veu que avanci fins a un 20% els propers anys. Segons indica un estudi independent anomenat 21st Cen-turion Living, encarregat per American Express, i que ha tin-gut com a objectiu explorar el futur del luxe, les actituds delpúblic vers aquest estan canviant. La identificació del pro-ducte de luxe com allò que és ostentós i car s’està reduintenfront de la valoració d’allò excepcional, potenciant el ca-

ràcter de vivència de les vacances. Així doncs, l’estudi iden-tifica que les claus de l’èxit en el mercat del luxe són l’ex-periència (les emocions), el coneixement (l’estimulacióintel·lectual), el valor (la distinció, l’exclusivitat) i la cons-ciència (l’ètica, la responsabilitat social i ambiental).Actualment l’oferta d’establiments adreçats a aquest públices troba en un mercat no saturat i al nostre país és mínima. De fet, el sector hoteler espanyol encara no ha explotataquesta veta de mercat i tan sols determinats hotels de 5*GLde Barcelona i Madrid, així com d’altres molt concrets de lesIlles Balears i les Canàries, es beneficien d’una clientela ambuna despesa mitjana de 4.500 € per viatge. L’evolució demogràfica i l’envelliment de la població estancontribuint a augmentar el nombre de persones amb un ele-vat poder adquisitiu que cerquen aquests productes exclu-sius, que volen arribar on altres no arriben, viure experièn-cies inigualables i sentir allò que d’altres no poden. Actual-ment, per exemple, hi ha 8 milions de persones al món ambmés d’un milió de dòlars; 2,4 milions són a Europa i 80.000milionaris resideixen a Espanya.

La gestió de productes d’extrema qualitat

Companyies internacionals com ara Six Senses ofereixenassessorament i serveis de desenvolupament i gestió de pro-jectes sobre resorts i spas de luxe. Els guien des de la sevaconcepció, a fi que operin sota les seves marques, fortamentposicionades com a producte d’extrema qualitat.Six Senses, companyia que opera des de l’any 1988, disposade dues línies de negoci diferenciades: els hotels de propie-tat (Soneva Gili i Soneva Fushi) i aquells dels quals es facàrrec de la gestió, que esdevenen la part de negoci mésgran. La clau de l’èxit dels serveis del luxe més extrem és elfet que oferten una combinació harmònica entre l’actituddels empleats, les olors, els sons, les textures i agradables vis-tes..., un equilibri de sensacions i una experiència d’allò mésrelaxant i inoblidable que comercialitzen sota quatre mar-ques diferenciades: Soneva (“luxe intel·ligent”), Evason

Hideaways (“estil innova-dor”), Evason (“redefini-ció d’experiències”) i SixSenses Destination Spas(“enriquint la vida”). n

Glòria Sanmartin. CETT Consultors

ELS RESORTS DE SUPER LUXEja són una realitat a Espanya

57

Notícies

decisió de revocar no es concentri només en unes mans, sinóen totes les parts implicades: AENA, Govern, Generalitat isector. Finalment, l’ACAV espera que el nou vot de confian-ça del Govern a Iberia es tradueixi en un canvi en la políticade l’aerolínia a l’aeroport del Prat. n

L’ACAV opina sobre l’assignació de laterminal Sud de L’AEROPORT del PratAmb relació a l’assignació dels espais de la terminal Sud del’aeroport del Prat del passat mes d’octubre, l’AssociacióCatalana d’Agències de Viatges (ACAV) es va pronunciar pú-blicament expressant el seu desacord amb AENA i els res-ponsables de la gestió. L’ACAV considera que la decisió deconcedir els espais de la nova terminal és la resposta a unavoluntat política de satisfer totes les parts afectades, mésque una aposta real per al desenvolupament del Prat com anexe de connexió internacional i transcontinental. L’ACAV retreu a AENA que l’assignació de la T-Sud s’hagi fetsense preveure el futur; l’entitat considera que això perjudi-carà el creixement de la infraestructura, ja que sense novesrutes ni conexions serà difícil arribar a l’objectiu pel que faal volum de passatgers l’any, que es valorava en 55 milions.El president de l’associació majoritària del sector a Cata-lunya, Francesc Carnerero, també va expressar la seva críticaa la transparència d’AENA respecte als criteris d’assignació,en acceptar companyies -com ara Iberia i Lufthansa- quefins ara no han mostrat interès per fer un hub al Prat.Segons Carnerero, acceptar aquesta decisió suposa acceptarque l’aeroport del Prat assumeixi el paper d’un aeroportsecundari, mentre que el fet que el Prat no esdevingui unaeroport intercontinental fa que perilli el volum de negocique implica el turisme d’oci i de negocis, amb la possiblerepercussió en l’organització de fires, salons i congressos; endefinitiva, de grans esdevenimensts d’aquest tipus.D’altra banda, l’ACAV valora positivament la decisió d’apos-tar per la fórmula d’una “assignació” d’espais en lloc de lestradicionals “concessions”, ja que el nou mecanisme permetla possibilitat de revocació en cas que la companyia no com-pleixi amb les condicions que s’han pactat. No obstant això,l’Associació es mostra prudent davant aquest nou recurs, jaque el seu bon funcionament ve determinat pel fet que la

En la mort del Sr. Daniel Resines

Recentment ens ha deixat DanielResines, enginyer industrial espe-cialitzat en mecànica, que vadedicar gran part de la seva vida ala formació professional. Resinesva impulsar la creació de la Fun-dació Barcelona Formació Profes-sional i, a través de l'AssociacióXARXA FP, va promoure la mobili-tat de més de 800 joves per 22ciutats europees. Durant la sevatrajectòria professional va ocupar càrrecs de gestió com acoordinador de la FP dels centres públics de titularitat del’Ajuntament de Barcelona i de diferents programes educa-tius europeus. A més de gerent de la Fundació BarcelonaFormació Professional, era membre de l’equip directiu del’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i secretari delConsell de Formació Professional de Barcelona, entre d’al-tres càrrecs. Bon amic del CETT, Daniel Resines és recordatpels nombrosos i assenyats consells en l'àmbit de la forma-ció professional i com a membre de la comissió paritària debeques del CETT, de la qual formava part. n

Notícies

48

Després de cinc anys d’èxit a Barcelona, XavierFranco, propietari del Saüc Restaurant i professorcol·laborador del CETT, es proposa mostrar a lapoblació xinesa els secrets que li han valgut elreconeixement a nivell mundial, i que li han supo-sat una estrella Michelin, entre altres distincions.Amb aquest propòsit, el MareNostrum Restaurantha obert les portes recentment a Beijing, on com-bina la modernitat dels plats que ofereix amb latradició dels ingredients.

El passat 12 de setembre, al districte de Chaoyang, a Beijing,el MareNostrum Restaurant iniciava la trajectòria oferint alsclients una cuina d’autor, senzilla i directa. L’establimentdefensa un model gastronòmic basat en la cuina espanyolaon els plats se serveixen generalment en tres actes, on cadas-cun dels títols de la carta requereix la seva tècnica i on tots elsingredients s’elaboren acuradament. El MareNostrum Restau-rant es presenta com un restaurant cosmopolita en què s’es-pera que el client valori el bon menjar i una cuina sofisticadaperò no artificiosa. En una atmosfera lluminosa, on cada ele-ment té el seu color, s’ofereix un ambient relaxant i acollidor,i un servei personalitzat i agradable. Xavier Franco ens explica que “el MareNostrum és un restau-rant de cuina catalana en un 80% i de cuina de la resta del'Estat en un 20%. Hem dissenyat una oferta on es barregenplats d'autor del Saüc amb plats de tall més tradicional, perdur a la Xina la nostra manera de concebre la cuina i la res-tauració, amb la premissa bàsica de ser el més autèntics pos-sible i exportar la nostra cultura”. Segons Franco, “Beijing, adiferència de Shangai, és una ciutat encara per explotar pelque fa a l’oferta d'alta cuina i de referents occidentals”. Jordi Vallès (cap de cuina), Laia Pons (segona cap de cuina),Jordi Brau (cap desala) i Guim Valls(director comer-cial) formen l’e-quip de XavierFranco que duu eldia a dia al res-taurant. Com suc-ceeix al Saüc Res-

taurant, bona part d’aquest equip està constituït per anticsalumnes del CETT. “Com que la nostra premissa passa per serel més fidedignes possible a la feina que fem a Barcelona,tenim bons professionals a càrrec del projecte. Ja que jo no hipuc ser present, necessitava gent de molta confiança i que amés a més, sobretot a la cuina, s'hagués format amb mi, ja fosal CETT o al Saüc. En aquest cas, el Jordi Vallès i la Laia Ponscomplien el perfil exacte. En el cas de la sala, vaig contactaramb l'Elisenda Farràs i l'Esther Obiols, del SOPCP, perquè fes-sin una crida als antics alumnes del CETT. Amb una rapidesa ieficàcia lloables, van aconseguir dos candidats molt motivatsper anar a la Xina: en Jordi Brau per a maître i en Guim Valls,el qual, amb estudis en diplomatura de turisme, també s'a-daptava al perfil que necessitava com a suport per al Jordi iper a la feina comercial i de RRPP. Ara tot l’equip funciona ala perfecció assumint el control del projecte; són la meva pro-longació a 8.000 km i me'n sento molt orgullós i satisfet.” “A més -afegeix Franco- en la formació del personal xinèstambé hi han col·laborat uns mesos l'Albert Ferrer, en FerranMaicas, i en Ferran Soler, treballadors del Saüc i antics alum-nes del CETT, així com en Pablo Javier Rodríguez, també tre-ballador del Saüc.” Pel que fa als reptes de futur, “passen per-què els ciutadans xinesos provin la nostra cuina. Per això calque ens coneguin i reconeguin la nostra tasca a Beijing.Necessitem entrar en un segment de la població que dónamolta importància a la imatge i al prestigi, i tot i tenir-lo aBarcelona, a la Xina desconeixen la Guia Michelin i les virtutsque han fet de la cuina catalana i espanyola un referent de lacuina mundial. Així que gairebé partim de zero i això vol dirque tenim una tasca de difusió molt engrescadora per davant.”

Més informació: www.marenostrum.com.cn

MARENOSTRUM RESTAURANT,una proposta d’alta cuina a la Xina

59

Notícies del CETT

Al Saló Catalunya de l’Hotel Alimara, el directorgeneral d’Hoteles Hesperia, Ramón Aragonés, vapronunciar la conferència inaugural “Com fercarrera professional a l’empresa turística”, inci-dint en la importància de la vocació, l’ambició ila constant formació com a mitjans per aconse-guir els objectius i els somnis en l’àmbit laboral.

Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, vaser l’encarregat de presentar, el passat 19 d’octubre, l’acted’inauguració del curs acadèmic 2007-08 del CETT. El primertorn de paraula va ser per a José Antonio Pérez Aranda, eldirector de l’EUHT-UB, el qual va explicar que entre els reptesde l’Escola hi ha seguir aportant al sector nous professionalsformats amb les competències necessàries que siguin atrac-tius per a les empreses turístiques, la raó de ser del Grup CETT.Va demanar a l’alumnat una actitud activa, exigent, empre-nedora, creativa i plena de confiança; i a les empreses, quesegueixin donant suport al projecte docent del Grup. Nan Farreres, directora de l’EHT CETT, va destacar el fermcompromís que l’Escola té amb el sector per tal d’oferir for-mació d’alt nivell, que es tradueix en un esforç per disposarde les eines necessàries -com ara les pràctiques a empreseso les estades a l’estranger- perquè l’alumnat pugui realitzaruna carrera professional exitosa. També va animar els estu-diants a iniciar el curs amb compromís i il·lusió.A continuació, el director general d’Hoteles Hesperia, RamónAragonés, va pronunciar la conferència inaugural “Com fercarrera professional a l’empresa turística”, analitzant lasituació del sector. Aragonés va parlar de les agències deviatges i de l’hosteleria com a dues grans sortides professio-nals. En el primer cas va explicar que, amb Internet, les novestecnologies i els canvis pel que fa a la interacció amb elclient a les agències on i off line, caldria tornar al concepted’agència interdisciplinar, i va demanar als nous professio-nals que, a l’hora de plantejar-se el futur, tinguin en comp-te les noves tecnologies, l’autoformació i l’especialització endestins específics. Amb referència al món de l’hosteleria,Aragonés va inicidir en la seva importància i en les perspec-tives de creixement pensant en el futur a tot l’Estat espan-yol. Va explicar que aquesta professió, “meravellosa”, exigeixuna gran vocació, ja que s’hi ha de donar tot, i per tant, calgaudir-ne mentre es treballa. A més, Aragonés va parlar del’ambició, i va demanar a l’alumnat que decideixi què vol

arribar a ser, i que esbrini quina és la formació necessària peraconseguir aquesta fita. Entre els factors indispensables perfer una carrera exitosa en el món laboral va destacar elsidiomes (sobretot l’anglès, recomanant fer una estada d’unsdos anys a Anglaterra o als Estats Units), el fet de fer unacarrera sòlida impregnant-se de coneixements i començantdes de la base (va aconsellar que, per complementar elsconeixements i adquirir experiència, alhora que per guan-yar-se el respecte professional dels companys de feina iconèixer-ne els codis interns, és vital passar per tots elsdepartaments d’una empresa, en aquest cas, l’hotel). Tambéva parlar de la importància de les habilitats socials o de lacapacitat d’aprendre constantment, cada dia. Mencionant lafantàstica col·laboració que hi ha entre el CETT i HotelesHesperia (8 antics alumnes del CETT en són directors d’hoteli molts d’altres hi treballen), Aragonés va desitjar als pre-sents molta sort, convidant-los a perseguir els somnis. A continuació, Miquel Alsius, president del Grup CETT, va ferincís en els vincles del Grup amb el sector. Dirigint-se a l’a-lumnat, va destacar quatre grans competències per esdeve-nir un bon professional: les tècniques (el saber), les metodo-lògiques (el saber fer), les participatives (el saber estar) i lespersonals (el saber ser). Va comentar la importància de lafunció que fan les empreses turístiques i els centres d’apli-cació del CETT, ja que permeten complementar la formacióteòrica amb la pràctica; i del lligam existent entre aquestesempreses i la universitat, per donar coherència al vincleentre formació i realitat. Alsius va concloure el parlamentexplicant el paper formatiu del CETT, que contribueix a lasocietat mitjançant la creació i transmissió de coneixement,la transferència d’aquest coneixement al sector, i el servei ala col·lectivitat i a les empreses turístiques.Màrius Rubiralta, rector de la UB, va cloure l’acte fent refe-rència al valor afegit que suposarà per a la formació i per alsector la recent creació del Consell d’Empreses CETT-UB, i vadeclarar inaugurat el curs acadèmic 2007-08 del CETT. n

Com fer CARRERA a l’empresa turística:una lliçó exemplar per iniciar el CURS

410

Notícies del CETT

El CETT, la Fundació Gaspar Espuña CETT, junta-ment amb la Universitat de Barcelona, han creatrecentment el Consell d’Empreses CETT-UB, pertal que les empreses i institucions turístiquess’apropin encara més a la vida diària del centre,tant des de la vessant de la formació com de lainvestigació. Amb la finalitat de crear més lla-ços entre el CETT, la UB i el seu entorn empre-sarial, el Consell vol liderar el primer FòrumUniversitat-Empresa Turística a Catalunya i l’Es-tat espanyol, perquè esdevingui un marc per ala reflexió i el debat, i contribueixi a millorar laformació, el desenvolupament professional deles persones que treballen en el sector, la trans-ferència de coneixement i el seu impacte en laindústria turística.

El passat 19 d’octubre, i després de promoure la creació delConsell d’Empreses CETT-UB, el CETT, la Fundació Gaspar Es-puña CETT i la Universitat de Barcelona van signar, amb untotal de 10 empreses, l’acord de col·laboració pel qual aques-tes passaven a formar part del Consell en qualitat de mem-bres fundadors. Aquesta iniciativa respon a la necessitat deformalitzar acords i concertar compromisos concrets dona-da l’evolució de les trajectòries de les entitats participants,els esdeveniments externs i l’actualització necessària de larealitat turística i empresarial, i té com a objectiu l’estipula-ció de fórmules de col·laboració mútua en l’àmbit delsrecursos humans i la gestió de les persones, en l’àmbit deformació i recerca, i en l’àmbit de difusió d’activitats comer-cials i pedagògiques, entre altres. Per exemple, el Consell d’Empreses contempla, com a priori-tats de futur, establir una comunicació i diàleg permanentssobre els canvis del mercat a fi de poder adequar els estudisa les necessitats reals; donar suport i ser present en les acti-vitats vinculades a l’Espai Estudiant Empresa CETT-UB (E3CETT-UB) i a l’Associació d’Antics Alumnes CETT, i reconèixeri difondre les activitats de recerca i investigació que realitzael CETT o les empreses del Grup. D’altres objectius destacats del Consell són facilitar la con-vergència entre la responsabilitat formadora i els perfilsactuals i futurs que demanen els sectors socials i productius;

participar en avaluacions periòdiques sobre les titulacionsdel CETT, copsant-ne la demanda i l’ocupació; potenciar laimatge d’aquestes titulacions i participar activament en elprojecte pedagògic del Grup. També es fomentarà la partici-pació a la Trobada Escola+Universitat+Empresa i als actes iactivitats acadèmiques d’interès. A més, el Consell tindrà unpaper destacat en la reflexió i posterior avaluació de lescompetències clau que es desenvoluparan dins el modelpedagògic del CETT-UB, fent especial atenció a la conver-gència europea i al nou títol de grau, i en l’establiment d’a-

Neix el CONSELL D’EMPRESES CETT-UB

AMB EL SECTOR, CAP AL FUTUR

Fa prop de 40 anys que el Grup CETT fa camí en el sector turístici amb el suport del sector turístic, amb una missió: la formacióexcel·lent en turisme i hoteleria, mitjançant un model pedagògicpropi recolzat en les empreses d’aplicació que integren el Grup(Viatges Century, Hotel Alimara, CETT Consultors, Àgora BCN,Residència Universitària Internacional...) com a part essencial delprojecte formatiu, ja que participen directament en el dia a diadel sector. La presència del CETT en el món del turisme i l’hotele-ria han convertit el Grup en un referent internacional en forma-ció, innovació, recerca i transferència de coneixement. Des de la creació de la borsa de treball, l’any 1985, fins a l’actualE3 CETT-UB (Espai Estudiant Empresa CETT-UB), una de les prio-ritats del CETT ha estat l’orientació de l’alumnat, l’organització detrobades Escola+Universitat+empresa, els workshop d’empre-ses... per fomentar la mobilitat d’alumnes i professors, i alhorafacilitar l’accés dels millors professionals a les més de 900 empre-ses col·laboradores. Amb la creació del Consell d’Empreses CETT-UB, es convida lesempreses del sector més compromeses amb la formació i el des-envolupament de les persones en les empreses turístiques a par-ticipar amb un paper destacat en aquest nou repte de futur, enel marc del gran repte de la convergència europea (el grau enturisme, el model propi de competències, la mobilitat internacio-nal i els àmbits de coneixement expert i de recerca aplicada).

511

El passat 5 de juliol, l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, alcalde president de l’Ajuntament de Barcelona i president honorífic de laFundació Privada BCN Formació Professional; el Sr. Josep Arcas i Romeu, president executiu d’aquesta entitat; i Maria Abellanet,com a representant de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, van signar un conveni pel qual l’EHT CETT passa a formar part de laFundació com a col·laboradora tant a nivell institucional com acadèmic. n

Més informació: http://w3.bcn.es/fitxers/home/noticies/dossierfundaciofp.434.pdf

Acord entre la Fundació BCN Formació Professional i l’EHT CETT

liances estratègiques concretes d’interès mutu per a les em-preses i institucions turístiques. La materialització d’aquestspropòsits es durà a terme mitjançant dues reunions anualsdel Consell, coincidint amb la inauguració del curs acadèmici amb la Trobada Escola+Universitat+Empresa del CETT.

• MÉS COL·LABORACIÓ AMB LES EMPRESESQualsevol àmbit relacionat amb els recursos humans que

pugui afavorir la relació entre l’alumnat de l’escola i lesempreses del sector, des de la comunicació i difusió de lesofertes i demandes laborals a estudiants i a antics alumnes,fins a la col·laboració pel que fa a les pràctiques, serà prefe-rent per al nou Consell Assessor d’Empreses CETT-UB. Tambého seran la formació i la recerca, ja que aquest organismepromourà, per exemple, l’organització de seminaris o altresparticipacions lectives per a l’alumnat del CETT. n

LES 10 EMPRESES FUNDADORES

Les 10 primeres empreses del sector que mitjançant l’acord decol·laboració han passat a integrar el Consell d’Empreses CETT-UB com a membres fundadors, mantenien prèviament una es-treta relació amb el Grup CETT:

• ALICIA. Destaquen les col·laboracions del director d’Alicia, ToniMassanés, en formació; el científic Pere Castells i el cuiner JaumeBiarnés, a la I Trobada Gastronòmica; del CAGEC, amb una ponènciade ciència i cuina i la presentació del lèxic culinari, etc.

• RITZ-CARLTON HOTEL ARTS. L’empresa, que ha assistit 5 anys alWorkshop i és una de les millor valorades per part de l’alumnat, par-ticipa a taules rodones organitzades pel Grup CETT, i als màsters,aportant-hi professorat. També fa formació abans de començar-hi lespràctiques, i durant l’any passat va comptar amb 5 incorporacionslaborals d’alumnes del CETT. A més, la cadena envia mensualment lesvacants laborals perquè es publiquin al campus, mentre que el direc-tor de recursos humans, el Sr. Jordi Sala, és antic alumne del CETT.

• VUELING. A més de participar en la taula rodona, i als soparscol·loqui de l’Associació d’Antics Alumnes CETT, l’empresa ha incorpo-rat 9 alumnes del CETT com a treballadors en els darrers dos anys.

• GRUP SOTERAS. Entre els vincles amb l’empresa de restauració (elSr. Soteras és antic alumne del CETT), aquesta ha assistit 6 anys alWorkshop, és una de les millor valorades per part de l’alumnat, icol·labora amb alumnes de TSR en la realització de pràctiques a lacuina del Restaurant Dom i al departament comercial.

• HOTELS HESPERIA. A més de rebre el Premi a la millor empresacol·laboradora del curs 05/06, Hotels Hesperia ha assistit a totes lesedicions de la Trobada Escola+Universitat+Empresa, a les taulesrodones, i manté una estreta col·laboració amb la formació pràcticade l’alumnat del CETT, que ha valorat com a “excel·lents” les pràcti-ques realitzades a l’empresa. Professionals de la cadena participen alsmàsters com a professors.

• PARADIS GROUP. Cada any l’empresa -una de les més actives iparticipatives a les activitats que es duen a terme al Grup CETT- haassistit a la Trobada Escola+Universitat+Empresa i a les taules rodo-nes. Col·labora amb alumnes de totes les formacions (des dels ciclesfins als màsters), i aporta professorat als màsters.

• TURISME DE BARCELONA. Premiada com a millor empresacol·laboradora del curs 02/03, Turisme de Barcelona assisteix cada anya la Trobada Escola+Universitat+Empresa, ha incorporat 94 alumnesen pràctiques els últims 5 cursos, desenvolupa projectes de recerca, iha estat una de les empreses millor valorades pels alumnes del curs06/07.

• GRUP HUSA-HOTEL REY JUAN CARLOS I. L’empresa ha assistit 5anys al Workshop, ha estat una de les empreses millor valorades pelsalumnes del curs 06/07 i la que ha incorporat el major nombre d’a-lumnes en pràctiques (21) el curs 06/07. A més, l’any passat 5 alum-nes del CETT van realitzar estades pràctiques a hotels de la cadena (aFrança i Bèlgica) amb excel·lents resultats. El Grup Husa envia men-sualment les vacants laborals de la cadena per poder publicar-les alcampus de l’Associació d’Antics Alumnes, i aporta professorat per alsmàsters.

• CARLSON WAGONLIT TRAVEL. Fa molts anys que hi ha una estre-ta col·laboració entre el CETT i l’empresa, però l’any passat aquesta vaescollir el CETT per dur a terme un programa de pràctiques fet a midaper a l’alumnat: el Passport to Business Travel, que han realitzat 5alumnes, dos dels quals s’han incorporat a l’empresa, una de lesempreses millor valorades pels alumnes del curs 06/07.

• SODEXHO. L’empresa, que ha assistit 5 anys al Workshop, també haparticipat al MasterEvents (curs 06/07), a les taules rodones organit-zades pel Grup CETT, i al màster de restauració, aportant-hi professo-rat. A més, col·labora amb alumnes de segon de TSR en pràctiques.

412

Notícies del CETT

Enguany el CETT disposa d’un nou espai oberti de relació. És l’E3, un punt de contacte entreel CETT-UB, els estudiants i l’empresa, que ofe-reix tot tipus de serveis a aquests col·lectius,des de l’orientació professional a la gestió dela borsa de treball, passant per l’organitzaciód’esdeveniments per apropar el món de l’em-presa al formatiu.

Emplaçat a l’abast de tothom -al costat del vestíbul del CETT-,l’E3, que substitueix el Servei d’Orientació Professional, Col·lo-cació i Pràctiques (SOPCP), esdevé un espai de servei dinà-mic i competent, de relació i assessorament per als estu-diants del CETT, els antics alumnes, l’AAA CETT, el Grup CETT iles empreses i institucions turístiques. Entre les funcions queexerceixen les 5 persones que formen l’Espai 3, trobem lagestió de la borsa de treball, pràctiques i estades, l’orientacióprofessional, el vincle amb els antics alumnes, el Conselld’Empreses CETT-UB o l’organització de la Trobada Escola-Universitat-Empresa, el Mou-te, presentacions, jornades... n Més informació: e3@cett.es

E3, el nou Espai Estudiant Empresa CETT-UB

L’Alimara presenta el Pla d'acció del CompromísCiutadà per la Sostenibilitat -Agenda 21 Barcelona

Després de la signatura del compromís ciutadà per lasostenibilitat i adhesió a l’Agenda 21, realitzada el 24d'octubre de l’any 2005, el passat 3 d’agost l’Hotel Ali-mara va presentar el Pla d'acció que certifica aquestaadhesió. Tots aquells que vulguin conèixer el contin-gut íntegre d’aquest pla, poden consultar la pàginaweb d'Agenda 21: http://www.bcn.es/agenda21/ Per a la realització d'aquest projecte s’ha comptat ambla col·laboració de l'alumne del màster en direcciód’empreses hoteleres del CETT, Manolis Damanakis,que ha aprofitat aquest motiu per desenvolupar elprojecte del màster. n

El Club EMAS és una associació privada, sense ànim delucre, formada per empreses i altres organitzacions dediferents sectors i dimensions que tenen en comú la vo-luntat de millora ambiental, materialitzada amb la parti-cipació en el sistema comunitari de gestió i auditoriaambientals (EMAS), l’abast del qual inclou, com a mínim,un centre ubicat a Catalunya. L'Hotel Alimara és membre fundador del Club Emas desde la seva creació el mes de juny del 2006, any en què vaocupar una de les vicepresidències de la junta directiva. A partir del mes de setembre d’enguany, l’Alimara s’hatornat a integrar a la junta directiva com a empresa cer-tificada amb l’EMAS des de l'any 2002.

Més informació: www.clubemas.cat

L’Hotel Alimara es reintegra a LA JUNTA DIRECTIVA DEL CLUB EMAS

513

Fundació

La Fundació Gaspar Espuña-CETT ha premiatquatre alumnes en el primer certamen convocatper guardonar els millors treballs de recerca enturisme i hoteleria realitzats per l’alumnat debatxillerat de tot Catalunya.

“Les torres de guaita del Solsonès” han estat les protago-nistes de la primera convocatòria dels Premis als treballs derecerca en turisme de batxillerat. Amb aquest projecte d’in-vestigació (vegeu pàgina 27 d’aquesta edició del Tot CETT),Pol Riu, de l’IES Francesc Ribalta, de Solsona, ha resultatguanyador del primer premi del concurs, creat per la FundacióGaspar Espuña-CETT. La convocatòria ha nascut amb la fina-litat de donar a conèixer als estudiants d’aquest nivell el sec-tor turístic, com a plataforma de futur tant acadèmic comprofessional, atès l’impacte territorial que aquest sector téarreu del país com a font generadora de desenvolupament id’interculturalitat.

Durant l’acte oficialcelebrat el 18 d’oc-tubre, s’han lliuratels diplomes i pre-mis als treballsfinalistes i guardo-nats, respectiva-ment. L’elecció delsguanyadors, però,es va fer el passat 4de juliol. Dels 18 treballs procedents dels diferents instituts iescoles de batxillerat de la geografia catalana que s’havienpresentat a aquesta primera convocatòria -una xifra de par-ticipació especialment elevada i que fa evident l’elevat interèsque suscita aquesta temàtica entre els joves i la societat engeneral-, un equip de tècnics especialitzats va fer una prime-ra selecció d’un total de 8 treballs finalistes. Després de la deliberació, el jurat va acordar, per unanimitat,atorgar els dos premis més importants a dos projectes que“posen en valor recursos patrimonials emblemàtics i propis dela identitat de la societat i el territori del nostre país”. Així, amés del guardó adjudicat a Pol Riu, el segon premi ha estatper a Maria Griñó i Albert Boneta, de l’IES Hug Roger III,de Sort, pel seu treball sobre “Les moles hidràuliques alPallars Sobirà”. Finalment, el tercer premi s’ha concedit aAnna Moriano, de l’IES Thos i Codina, de Mataró, per “Unmodel de turisme: Lloret de Mar”, centrat en l’anàlisi d’unadestinació madura que pateix els efectes heretats del creixe-ment descontrolat del turisme en les seves primeres etapes,tot fent front a la necessària adaptació al nou paradigmaactual, amb una aplicació concreta al cas de Lloret de Mar. Els Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat sónels més ben dotats d’aquestes característiques a Catalunya,ja que premien no només l’autor -que pot costejar-se elsestudis universitaris que decideixi cursar-, sinó també al pro-fessor-tutor i l’escola. El certamen ha estat patrocinat perl’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a laUB, i per Àgora Bcn, Residència Universitària Internacional, icompta amb el suport del vicerectorat d’Estudiants de la Uni-versitat de Barcelona, el departament d’Innovació, Univer-sitats i Empresa, i el d’Educació, de la Generalitat de Cata-lunya, de l’Agència Catalana de Joventut, de la Generalitat deCatalunya, i amb la col·laboració de l’empresa MT, Noves Co-municacions. n

Més informació sobre la propera convocatòria dels Premisals millors treballs de recerca sobre turisme i/o hoteleria enel curs 2007-08: www.cett.cat/cat/fundacio.html

La RECERCA en turisme i hoteleriade batxillerat, GUARDONADA

EL GUANYADOR DELCERTAMEN ENS DIU...

Pol Riu Bonvehí té 18 anys i ha estatestudiant d’ESO i batxillerat a l’IES Fran-cesc Ribalta, de Solsona. Assegura que elfet que el seu treball de recerca sobre lestorres de guaita del Solsonès hagi rebutel primer premi suposa “una satisfacciómolt gran, així com un reconeixement a tota la tasca realit-zada durant l’any passat, que ha valgut la pena, i al suportrebut dels meus pares”. En Pol, que ha decidit realitzar elsestudis d’economia a la Universitat Pompeu Fabra amb labeca que ha rebut de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, reco-mana a l’alumnat de batxillerat que es presenti al proper cer-tamen: “els aconsello que s’esforcin a l’hora de fer els seustreballs de recerca, ja que aquest esforç els serà recompensat”.També opina que “aquest tipus de premis motiven el jovent al’hora de fer treballs sobre turisme i hoteleria, ja que són pre-mis importants promocionats per fundacions de renom”.Pel que fa a la recerca sobre les torres de guaita que es tro-ben a la comarca del Solsonès, assegura que “el principalobjectiu del treball era divulgar-les turísticament, ja que a lacomarca hi ha una gran desconeixença sobre aquestes cons-truccions i la seva història”.

414

El III Concurs de projectes emprenedors en elsector turístic, convocat per la Fundació GasparEspuña-CETT, ha atorgat el primer premi a laproposta Ta with you, un traductor automàticpersonal a través del telèfon mòbil que permetla comunicació amb qualsevol persona de qual-sevol país del món de forma instantània.

“Ta with you es dedica a complir un somni: possibilitar la comuni-cació instantània entre persones de diversos llocs del món, gràciesa les tecnologies més avançades de traducció automàtica, proces-sament d’imatge i reconeixement i síntesi de veu, que donen lloc aun servei de traductor automàtic personal a través del mòbil.”Aquesta és la síntesi de la proposta guardonada amb el primerpremi -dotat amb 3.600 euros- del III Concurs de projectesemprenedors en el sector turístic, convocat per la Fundació GasparEspuña-CETT i presentat per Diego Bartolomé Calvo i MontserratFornés; actualment aquesta iniciativa ja funciona, oferint la tra-ducció de missatges SMS o fotografies en set idiomes europeus.Diego Bartolomé, de 30 anys, doctorat en enginyeria de telecomu-nicacions a la UPC, i llicenciat en administració i direcció d’empre-ses a la UAB, ens explica que “rebre el primer premi del certamenm’ha suposat el reconeixement per un projecte tecnològic d’altvalor afegit dirigit principalment al sector turístic (hotels, agènciesde viatges, línies aèries, lloguers de cotxes, sector públic, etc.) i unimpuls a les activitats dins el sector. Considero que és absoluta-ment necessari que des d’institucions de prestigi com ara la Fun-dació es potencïin les iniciatives per tal que, especialment els mésjoves, vegin la creació d’empreses com una opció de vida que potser molt gratificant. Aquest esperit emprenedor s’ha de combinaramb noves idees de futur, ja que la innovació és un element clauper posicionar el nostre país dins l’avantguarda internacional”. “Ara cal fer créixer i evolucionar Ta with you (www.tauyou.com)segons hem previst amb la meva sòcia Montse Fornés, ja que hi

creiem fermament. Per això m’imaginoel meu futur professional dirigint el pro-jecte, convertit en el referent interna-cional que volem ser, amb desenes depersones treballant unides amb unobjectiu comú molt ambiciós.” n

Més informació sobre el IV Concurs de

projectes emprenedors en el sector turístic:

www.cett.cat/cat/fundacio.html

COMUNICACIÓ + TECNOLOGIA: un projecte emprenedor de primera

Fundació

0EL LLIURAMENTDE PREMIS

El lliurament dels premis del IIIConcurs de projectes emprene-dors va tenir lloc el passat mesde juny al Paranimf de la Uni-versitat de Barcelona, coincidintamb l’acte de finalització d’es-tudis del CETT.Els premis, que compten amb elvaluós patrocini de l’Obra Socialde Caixa Sabadell des dels seusinicis i que es convoquen anualment, van ser creats per laFundació Gaspar Espuña–CETT per estimular la iniciativaemprenedora i sensibilitzar un creixement sostenible delturisme, incentivant els joves perquè desenvolupin les sevesidees i ajudant-los a convertir els seus projectes en realitat. Dels 14 projectes presentats a concurs el jurat va acordaratorgar, a més del primer premi (veure notícia adjunta):

• El primer accèssit (dotat amb 2.400 euros) a “La Casona deCalderón”, un hotel de 3 estrelles de caire rural situat a Osuna (Se-villa). Les promotores de la idea són les germanes Helena i Aurora M.Calderón, que compten amb l’únic hotel d’aquest tipus a la zona,basat en la “museïtzació” de la casa de finals del s. XIX amb els objec-tes que han anat passant de generació en generació.

• El segon accèssit (dotat amb 1.800 euros) a “Globus Mundi”,iniciativa presentada per Francesc Canals, director de l’agència deviatges Jet Comunity i consultor. Es tracta d’una plataforma de pro-moció de viatges en globus, recentment constituïda com a agènciade viatges en globus, que posa en contacte el client que vol viatjar-hi amb les persones del medi rural que proporcionen aquest servei.

• Gaspar Espuña, president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT,va atorgar, fora de concurs, el Premi honorífic a l’emprenedorpioner al Sr. Ramón Bagó i Agulló, persona clau en el món delturisme i l’hoteleria i en el seu desenvolupament a Catalunya; “unhome compromès amb el sector i amb el país”, que ocupa els càrrecsde president del Grup SERHS i del Saló de Turisme de Catalunya.

L’acte fou presidit per Gaspar Coll, adjunt al vicerectorat de PolíticaAcadèmica de la UB, per delegació del rector; Joan Carles Vilalta,director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya; JosepFrancí, director general de Formació Professional i EducacióPermanent de la Generalitat de Catalunya; Miquel Alsius, presidentdel Grup CETT; Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; JoséAntonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT i Nan Ferreres, direc-tora de l’EHT CETT. Entre els assistents, a més d’estudiants del CETT,familiars i guardonats, també hi van ser presents representants insti-tucionals de l’Obra Social de Caixa Sabadell, com Miquel Sacristán,director de Zona, i professionals rellevants del sector turístic català.

54 15

Fundació

Les beques CETT 2006-07

Seguint la filosofia de la Fundació Gaspar Espuña–CETTi del Grup CETT, en relació amb l’assumpció de respon-sabilitats socials a través de diferents línies d’actua-ció, essent-ne una de les principals l’atorgament debeques, el darrer curs 2006-07 se n’han distribuït 88,amb un import global d’uns 115.000 €. Un total de 88estudiants del CETT s’han beneficiat d’una de les bequesd’estudis o de mobilitat. Pel que fa als estudis universita-ris, 53 alumnes de la diplomatura en turisme han obtingutbeques per un import global de 70.212 €. En relació ambels màsters, 11 alumnes els cursen amb el suport de beques,l’import global de les quals arriba als 24.043 €. I pel que faals estudiants de cicles formatius al CETT, 18 en veuenalleugerida la quota, gràcies a l’aportació econòmica de lesbeques per un import de 14.000 €.Aquestes contribucions a la formació han estat finança-des per la Fundació Gaspar Espuña–CETT i el Grup CETT,amb l’ajut i el concurs de l’Obra Social de Caixa Sabadelli de la Fundació Caixa Laietana, els quals, fruit dels con-venis signats amb la Fundació Gaspar Espuña–CETT, hanaportat 9.015 € i 9.600 €, respectivament. En relació amb les beques de mobilitat, 6 estudiants desegon de diplomatura en turisme han estat mereixedorsde la beca de la Fundació Gaspar Espuña-CETT a la mobi-litat per un import total de 5.900 €. En el marc d’Eras-mus, l’han rebut Mireia Carné, que és a la HochSchule deBremen (Alemanya); Òscar Brusca, a la Haaga Universityfor applied Sciences, d’Hèlsinki (Finlàndia); Ignasi Arauz iMarina Bardají, a la Universitat de Savoie, a Chambéry(França), i Pablo Mena, que cursa els estudis a la Norwe-gian School of Hotel Management, a Stavanger (Norue-ga). En el marc del conveni bilateral entre l’UQAM i l’EUHTCETT, s’ha lliurat la beca a Miriam Antín, que és a la Uni-versitat del Quebec, a Montreal (Canadà). n

Signatura d’acord entre la Fundació Gaspar Espuña-CETT i el CIRE

La Fundació Gaspar Espuña-CETT, com a entitat de referència en el sector de la formacióturística i hotelera, i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l’empresa pública delDepartament de Justícia dedicada a la reinserció sociolaboral de les persones sota mesura judicial mitjançant la formació pro-fessional ocupacional i el treball productiu, han signat un acord de col·laboració en matèria de formació. A través d’aquest con-veni, el CIRE i la Fundació treballaran conjuntament en la creació d’un programa integral d’assessorament i desenvolupamentde formació especialitzada en hostaleria, un dels sectors amb més demanda en el mercat de treball. En el marc de l’acord sig-nat entre el gerent del CIRE, Adolf Cabruja, i el director de la Fundació Gaspar Espunya-CETT, Manel Bassols, aquesta institucióassessorarà el Departament de Formació del CIRE sobre els continguts i l’estratègia docent en restauració i hostaleria, a més defer formació de formadors. La col·laboració amb la Fundació Gaspar Espuña-CETT s’inscriu en la iniciativa que ha pres el CIRE, mitjançant el seu consellassessor, d’implicar els agents socials en la seva tasca de reinserció de les persones sotmeses a mesures judicials. n

El passat 12 de juliol es va reunir a Barcelona el jurat de la IIIedició dels Premis als millors crèdits de síntesi per donar elveredicte sobre aquests guardons que, convocats per laFundació Gaspar Espuña-CETT, pretenen incentivar els estu-diants de l’EHT CETT perquè desenvolupin els crèdits de sínte-si i premiar-los amb l’ampliació dels estudis.Entre els 7 treballs proposats pels diferents tutors, el juratacordà per unanimitat concedir el Premi al millor crèdit desíntesi dels cicles formatius TSAL, TSAV i TSCIT, al treball“Ecotur”, realitzat per Meritxell Sánchez i Kelly Assís Pontes,de TSAV, sobre la creació d’una agència consultora de turismesostenible.El Premi al millor crèdit de síntesi de TSR l’ha merescut el tre-ball “Aero Aliment”, realitzat per Camille Plassat, ElisabetPonti, Albert Sánchez i Roger Xiberta, de TSR, que consisteix enla creació d’una empresa de càtering aeri. El premi consisteixen l’import total del primer curs de la diplomatura en turis-me (excepte les taxes de la UB) o del primer curs d’un altrecicle formatiu impartits al CETT l’any acadèmic següent. El mateix dia també es va reunir el jurat de la tercera convo-catòria dels Premis als millors projectes final de carrerade diplomatura de turisme, als quals podien optar els estu-diants de l’EUHT CETT que haguessin obtingut la qualificaciód’excel·lent o matrícula d’honor i manifestat a la Fundació lavoluntat de participar en el certamen. La guanyadora de laconvocatòria d’enguany ha estat la Sra. Paquita HernándezVentura, que va fer una presentació oral del seu treball sobre“El turisme a judici. 10 anys de turisprudència arrel del’aprovació de la Llei del viatge combinat”. El Premi con-sisteix en l’import total d’un màster (excepte les taxes de laUB) impartit al CETT l’any acadèmic següent. n

La Fundació concedeix els Premis al millor CRÈDIT DE SÍNTESI

I PROJECTE FINAL DE CARRERA

5416

Fundació

El passat 12 de setembre es va iniciar el cursacadèmic 2007-08 a l’Àgora BCN, amb mésde 250 estudiants d’una vintena de naciona-litats que cursen prop de 80 carreres dife-rents a les diverses universitats de Barcelona.A continuació us oferim altres dades d’inte-rès sobre el perfil dels residents.

• Fent una primera aproximació a les característiquesdels residents de l’Àgora BCN trobem que, pel que fa a l’e-dat, la mitjana se situa en els 19 anys, per bé que una granpart en té 18, dada que corrobora l’accés majoritari d’aquestsalumnes a primer curs de carrera (quasi el 90%). Pel que fa alsexe, el 56% dels residents són dones, mentre que el 44% sónhomes, cosa que indica una distribució bastant equilibrada.

• Un 37,4% dels col·legials provenen de Catalunya, un18% de les Illes, un 6,6% del País Valencià i un altre 6,6%d’Andorra. L’alumnat que arriba de la resta de l’Estat espan-yol en representa un 19,3%, destacant com a orígens Aragói Andalusia, mentre que un 12% ho fa des de d’altres països.Cal tenir present, però, que en aquestes dades no s’ha inclòsun grup molt específic procedent de Panamà que, amb untotal de 44 estudiants, cursarà els cicles formatius de grausuperior en turisme i màsters al CETT.

• En relació amb els estudis que emprenen o continuencursant els residents, el ventall és tremendament ampli. Noobstant això, destaquen les carreres d’ADE (administració idirecció d’empreses) i d’arquitectura, amb el 9,5% i el 9%,respectivament. A continuació, i també de manera destaca-da, hi figura la psicologia, amb el 7,9%, seguida de la diplo-matura en turisme al CETT, amb un 3,9%.

En un segon nivell, però amb percentatges prou importants,hi trobem disseny, amb un 5,6%, i les diverses enginyeries,també amb un 5,6%. El dret apareix a continuació, amb el3,4%, i amb un 3% ho fa la medicina (inclosa l’odontologia),els màsters i els cicles formatius. Seguidament trobem la bio-logia, farmàcia i magisteri amb un 2,3%. A continuació apa-reixen moltes carreres amb percentatges inferiors al 2%, desd’econòmiques fins a la filologia, la comunicació àudiovisual,la criminologia, les ciències polítiques, la física, la química, elperiodisme o treballs socials, per citar-ne algunes.

• Pel que fa a la universitat on cursen els estudis, un 39%dels residents de l’Àgora BCN estudien a la Universitat deBarcelona (un 7% ho fa a CETT). En segon lloc apareix laUniversitat Ramon Llull (inclosa la Blanquerna, ESADE i IQS),amb un 20%. La Pompeu Fabra representa el 7,9%, i a certadistància hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya (3,9%),la Universitat Internacional de Catalunya (3,4%), la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (2,8%) i l’Abat Oliva (0,6%).

Des de la direcció de l’Àgora BCN desitgem a tots els residentsuna molt bona estada i l’assoliment de l’èxit acadèmic que, deben segur, ha estat un dels propòsits per al nou curs. n

ÀGORA BCN inicia el curs acadèmic

54 17

Fundació

La taula rodona “De l’Escola a la Universitat;de la Universitat a l’Empresa. Grans moments,grans canvis” va centrar l’acte d’inauguraciódel curs 2007-08 al Col·legi Major. La partici-pació de destacades personalitats de l’àmbitde la docència i l’empresa van convertir la ses-sió en una lliçó magistral plagada de bonsconsells per als alumnes i futurs professionalsdel sector.

Els assistents a l’acte acadèmic que va donar el tret de sorti-da al nou curs 2007-08 a l’Àgora BCN van poder fruir d’unataula rodona centrada en les particularitats de les diversesetapes que es donen durant la trajectòria de l’alumnat pelmón formatiu (sobretot en el canvi que suposa el pas del bat-xillerat a la universitat), i d’aquest al món laboral. L’exposició va anar a càrrec de tres destacats participants:Montserrat Casas, directora general d’Educació Bàsica i Bat-xillerat, del Departament d’Educació; Gaspar Coll, adjunt alvicerectorat de Política Acadèmica de la UB; i Joan Carles Vi-lalta, director general de Turisme, del Departament d’Innova-ció, Universitat i Empresa. L’encarregada de moderar la taularodona va ser Maria Abellanet, directora general del Grup CETT.En primer lloc va prendre la paraula Montserrat Casas, que vadefinir el pas del batxillerat a la universitat com a fonamen-tal, assegurant que en aquest moment l’alumne ja ha d’haverassolit una sèrie de competències imprescindibles per tenirèxit en la nova etapa educativa, com ara l’autonomia en laforma d’actuar, la responsabilitat, el saber raonar i dialogar,comunicar, tenir iniciativa, saber conviure, tenir respecte pelsaltres..., és a dir, competències de creixement personal, que espodrien resumir en el saber estar, fer i escoltar. Segons Casas,és en l’entrada al món universitari on cal treballar altres com-petències, tant de tipus comunicatiu (saber-se informar bé,triar la informació adequada, tenir opinió pròpia i saber-laargumentar...), de convivència, i competències digitals (persaber-se moure en el món d’Internet, seleccionant-ne lainformació). Pel que fa al coneixement, la directora generald’Educació Bàsica i Batxillerat va destacar que, atès queaquest canvia constantment, més enllà d’acumular dades, elmés important és “tenir el cap clar”. La segona intervenció, a càrrec de Gaspar Coll, va tenir coma eix central el paper que ocupa la universitat en la vida de

la persona. Així, l’adjunt al vicerectorat de Política Acadèmicade la UB va explicar que la universitat no pot ni s’ha de des-entendre de la formació integral de l’individu, de la formacióde la ciutadania, ja que es tracta d’una institució que deixaempremta per sempre perquè ofereix un nivell d’educaciósuperior. Coll va dir que les universitats s’han de renovar cons-tantment per reactualitzar les competències en funció delsgraus i nivells, i que cal treballar per evitar l’abandó d’alum-nes a partir del segon curs. Alhora va recomanar als alumnesque, atès que l’objectiu de la universitat és formar per a laprofessió, un cop acabats els estudis, passin pel món laboralabans de realitzar un màster o un doctorat, ja que l’experièn-cia pràctica és essencial, mentre que la universitat sempre res-tarà oberta per poder-hi realitzar futurs estudis. Del pas de la universitat al món laboral en va parlar JoanCarles Vilalta, director general de Turisme, en nom del depar-tament d’Innovació, Universitat i Empresa. Vilalta va aconse-llar als estudiants que, després de la formació, i per tal de ferel salt al mercat laboral, es plantegin on és la demanda, qui-nes són les necessitats reals del sector pel qual estan interes-sats; que aprofitin les pràctiques a l’empresa, on realitzaran laveritable carrera laboral i professional, i participin en les tro-bades escola-empresa. Donada la demanda de professionalsben qualificats, va comentar que un dels reptes de la forma-ció és la constant adaptabilitat. Vilalta va dir que la universi-tat ha d’ensenyar l’alumne a ser atractiu per al món laboral,mentre que és una obligació de les empreses implicar-se peroferir al futur professional la capacitat de creixement. Tambéva mencionar que la formació no acaba mai, i per tant ha deser continuada, en un món laboral cada cop més competitiu iexigent, de manera que l’alumne ha de treballar permanent-ment capacitats com l’aprenentage, la imaginació i la inicia-tiva. Per finalitzar, Vilalta es va referir al turisme comentantque cal que l’alumnat el tingui en compte com una sortidalaboral i una professió de qualitat, ja que aquest sector dina-mitzador és una de les principals indústries del país. En el torn de debat, tots els participants en la taula rodonavan emfatitzar en la importància que tenen les pràctiques pera la formació de l’estudiant, i dels tutors d’aquestes pràcti-ques, tant al centre formatiu com a l’empresa, com a orienta-dors amb vista que l’alumne les aprofiti amb eficiència, quemés tard es tradueixi en una experiència professional exitosa.Finalment, Gaspar Espuña, president de la Fundació, va dirigirunes paraules als assistents. Després de felicitar els residentsde l’Àgora BCN per la seva elecció i de destacar el valor del’estudi i la convivència, va donar per inauguat el curs alCol·legi Major. n

Formació i món laboral: GRANS MOMENTS, GRANS CANVIS

418

En el sector turístic, un dels àmbits que més ha evolucionat en els últims anys, conjuntament ambla gestió de les persones, ha estat la comercialització. No només ho ha fet en les seves estructu-res tradicionals, sinó també, i de forma especialment significativa, en la comercialització on line.

El sector turístic, preparat per aLA COMERCIALITZACIÓ ON LINE

Tema

comportament del client i el desenvolupament de la percep-ció i projecció de la marca de l’empresa. Sota aquests parà-metres, el sector turístic ha anat construint una realitat online que potser ningú imaginava al començament, fins alpunt que una gran majoria dels actes de compra que es fanper Internet tenen relació amb el transport aeri, l’allotja-ment i el lleure en general, com demostra el següent quadre:

Internet s’ha consolidat com una eina d’informació clauquan algú vol organitzar un viatge, molt més que les agèn-cies de viatges tradicionals o els amics i familiars(1), aconse-guint, com a canal, elevades taxes de reserva. La llibertat,comoditat, rapidesa i fiabilitat que aporta Internet fa que laseva importància en els comptes d’explotació de les empre-ses no deixi de créixer. El sector turístic ja és conscient d’a-questa realitat i, des de fa temps, no ha deixat d’invertir enaquest canal de comercialització. En concret, a Catalunya, elconseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Gene-ralitat, Josep Huguet, va indicar, en presentar l’estudi “L’em-presa turística del segle XXI: conèixer per a créixer”, que“quasi el 100% de les empreses turístiques catalanes haninvertit en informàtica, internet i sistemes d’informació enels darrers anys”(2), fet que referma la idea de l’aposta deci-dida i clara que el sector turístic està fent en aquesta via decomercialització.És evident, doncs, que tots els actors del sector turístic hanincorporat les utilitats on line de què disposen. Des del sec-tor públic fins al privat, des del sector hoteler fins a l’aeri,passant per les escoles universitàries, aquestes eines s’hi hanincorporat amb una clara finalitat: millorar la comercialitza-ció, intentant alhora incrementar la rendibilitat, sempre através de la millora dels serveis als clients. Els agents turís-tics han fomentat així la proximitat amb els clients, per talde conèixer encara més el seu públic. En definitiva, ara és elclient qui està més en contacte amb els proveïdors d’allotja-ment i transport, utilitzant Internet per contractar-ne elsserveis.

Les claus de l’èxit

El bagatge de la comercialització on line en el sector turísticfins a l’actualitat ja permet definir una sèrie de factors crí-tics d’èxits, entre els quals es troben la comprensió del “nou”

(1) Estudi de Synovate per a NH Hotels. IDG.es, 21 de setembre de 2007.(2) “Casi el 100% de les empresas turísticas catalanas invierte en internet”.

Hosteltur, 17 d’abril de 2007.

Figura 1: Compres a través de la pàgina web

Font: Hosteltur - AECEM, febrer de 2007

Altres: 33,6%

SSEECCTTOORR TTUURRÍÍSSTTIICC:: 6666,,44%%

Lloguer de cotxes: 2,3%

Venda de paquets turístics: 3,6%

Reserves hoteleres: 11,1%

Oci i espectacles: 17,7%

Venda de bitllets: 31,7%

54 19

Aquesta realitat no ha passat pas desapercebuda per al sec-tor turístic, que ja ha implementat totes i cadascuna de leseines que la tecnologia ha posat al seu abast des de la irrup-ció d’Internet. L’adopció d’aquestes mesures li permet apro-fitar la situació amb total garantia d’èxit; això sí, exigint unaalta preparació tècnica i estratègica als professionals que lagestionen, ja que el grau de complexitat de la comercialitza-ció, sens dubte, ara és més elevat (vegeu figura 2).Alhora, la situació ajuda el sector a apostar per la creació dedepartaments de comercialització directa que integrin la no-va filosofia comercial (sense oblidar l’anterior i la seva rea-litat, com ara la intermediació, per posar un exemple), quetota empresa del sector turístic hauria de seguir, on s’inte-grin les concepcions del reveneu management amb el su-port d’un call center i del portal de la companyia. Aquestacombinació permetrà controlar l’inventari i una major efi-ciència en les relacions amb els clients i el branding de l’em-presa. Així doncs, la pàgina web s’ha de transformar en unaveritable eina de comercialització per a les empreses del sec-tor turístic (figura 3), on el triangle “atreure-convertir-mesurar”(3) regni en les estratègies de màrqueting:

• Atreure: a través del posicionament natural als cercadors, de cam-panyes “pay per clic” (SEM), de newsletter, de campanyes de comu-nicació on line (banners, enllaços, etc.) i off line (premsa, relacionspúbliques, etc.), de presència al món “2.0” (blocs, podcast, etc.), decampanyes d’e-mailing i de programes d’afiliats.

• Convertir: mitjançant la correcta aplicació a la pàgina web delscriteris d’usabilitat vigents (disseny clar, fàcil navegació, entornintuïtiu, etc.) i el seu pilotatge amb tècniques d’investigació comara l’eyetracking, per exemple.

• Mesurar (“i-marketing”): a través de l’aplicació de sistemes itècniques d’analítica web (Google Analytics: estudi de visites, defidelització, paraules més cercades, evolució de trànsit, etc.;www.alexa.com: anàlisi de visites, comparativa amb la competèn-cia, webs enllaçats, etc.; http://adwords.google.com: estadístiques

d’inversió, de paraules, de rendiment, de conversió, etc. ).

És de vital importància recordar que no és suficient ser aInternet, sinó que cal preocupar-se (i ocupar-se) d’aparèixerentre els primers resultats de cerca que proporcionenGoogle, Yahoo, Windows Live o altres cercadors especialit-zats. Conscients d’aquest fet, les empreses del sector turísticestan invertint molts recursos en activitats de posiciona-ment, ja sigui natural (el que els cercadors proporcionensegons els seus propis criteris -SEO-); de posicionament“pagat” (que permet aparèixer en els primers llocs dels resul-tats -els famosos “enlaces patrocinados” de Google, perexemple-, però pagant per cada clic que l’usuari fa al nostreenllaç -SEM(4)-); i el que es pot tenir a les xarxes socials(SMM: Social Media Marketing), creant continguts als blocs,per exemple, perquè augmenti el nombre d’enllaços a la webi aquesta sigui visible als cercadors. Les accions de SEM reque-reixen, sens dubte, professionals molt preparats, ja que sóninversions que es fan considerant la licitació per la comprade paraules clau que situaran l’empresa en els primers llocsdels resultats de la cerca, en què un sistema de subhasta fixael preu, i obliga l’empresa a monitoritzar els costos d’aquestsclics perquè aporti la ràtio de conversió(5) esperada.

La web 2.0: les tecnologies socials en la comercialització on line

Un cop la gran majoria de les empreses del sector turístic jadisposa de la seva pàgina web i se n’ha adonat de la impor-tància en la comercialització dels productes i serveis, arri-bant a assolir un gran nivell d’efectivitat, es comencen a adop-

(3) Model presentat per Atrazcion. Màster de l’EUHT CETT–UB, 2006-07.(4) Els sistemes més populars són Google Adwords, Yahoo! Search Marketing,

Espotting.(5) La ràtio de conversió és el tant per cent d’usuaris que, arribats a la pàgina

web a través de clics pagats, hi acaben fent alguna compra.

Figura 2: Model multi canal de comercialització

Font: Tirso Maldonado. Màster en e-Tourism, EUHT CETT–UB, 2006-07

5420

portals turístics, les centrals turístiques, les cadenes hotele-res, etc., a integrar les tecnologies socials en les seves pàgi-nes web per ajudar el client en el procés de decisió de com-pra. Hauran de fer-ho... o els clients marxaran”.Sense cap mena de dubte, actualment el sector turístic nonomés vol realitzar transaccions, sinó que també té com aprioritat relacionar-se amb una idea, amb una marca, ambuna experiència, amb una comunitat..., i aquestes tecnolo-gies, i la filosofia que hi ha al darrere, permeten que el sec-tor estableixi aquests nexes d’unió, forts i rendibles.www.myspace.com és un exemple més de la utilitat de lessocial networking, no només en la vessant del “2.0”, sinótambé per les campanyes de màrqueting que pot implemen-tar, doncs permet que les marques creïn un perfil propi (ones poden incorporar fotografies, vídeos, música, etc.), con-vertint-se en un membre més de la comunitat i establintdirectament converses amb la resta de perfils (més de 150milions d’usuaris al món i, en el cas d’Espanya, quasi migmilió d’usuaris d’entre 18 i 24 anys).D’altra banda, i com a complement a les tecnologies socials,han aparegut eines com ara el Google Earth o el Google Maps,que permeten georefenciar els hotels (com ja han fet Pa-radores o Iberostar) i que els usuaris incorporin aquestes dadesals navegadors per dirigir-los sense pèrdua (figura 6).

tar el que s’han anomenat les tecnologies socials o, encaramés breument, la web 2.0, després d’una etapa on els agre-gadors d’informació, com Orbitz, Travelocity i Expedia, perexemple, han desenvolupat la missió d’esdevenir el pontnatural entre ambdues fases.Aquestes tecnologies fan que l’usuari tingui una gran relle-vància, ja sigui com a creador de continguts, blocs, perexemple (www.technorati.com permet la cerca entre quasi50 milions de blocs), com a recomanador o no de productesturístics (és el cas de portals d’avaluació com el www.tripad-visor.com), o per compartir fotografies (www.flickr.com,www.panoramio.com) o vídeos turístics (www.youtube.com).Són, per tant, noves eines per a una nova etapa i per a unnou consumidor (figura 4).La idea clau de totes aquestes tecnologies socials rau en l’o-portunitat que donen a l’usuari per compartir les seves ex-periències i emocions, abans, durant i després del viatge, cre-ant un vincle emotiu més fort que la simple informació quefins ara apareixia a les pàgines web (figura 5). Per aquesttipus de client no és suficient aquesta informació, o la queproporciona l’agència de viatges, sinó que prefereix contras-tar la seva decisió amb altres usuaris que ja n’han viscut l’ex-periència. L’expert en “2.0”, Tirso Maldonado, no té cap dubtesobre el futur del turisme a Internet: “aquest fet forçarà els

Figura 3: Exemple d’ús correcte de la pàgina web

Font: www.hesperia.es

Figura 4: Projecte Alicia: incorporació de vídeo “you tube”

Font: www.alimentacioiciencia.org

54 21

• Coneixements d’internet: buscadors (SEO i SEM i SMM), màrqueting i comunicació on line, CRM, web 2.0, gestió de campanyes de comunicació.

• Coneixements d’internet aplicats al sector turístic: PMS,motors de reserves, IDS, portals.

És evident, doncs, que la tecnologia existeix; només cal incor-porar-la al nostre pla de negocis, a la nostra comercialització icomptar amb professionals que sàpiguen utilitzar-la i integrar-la en l’estratègia de l’empresa. n

Eugeni OsàcarEnric López

Professors de màsters de l’EUHT CETT-UB

Els nous perfils professionals per a la comercialització on lineen el sector turístic

L’EUHT CETT ha apostat de manera decidida per formar profes-sionals que combinin un gran coneixement del sector turísticamb el domini de les noves tecnologies i la contribució a lacomercialització on line. El Màster oficial en gestió estratègicad’empreses turístiques, en la seva especialització en “E-Tourism:estratègies de màrqueting i comercialització”, dóna resposta aaquesta necessitat, cada cop més creixent, de nous perfils pro-fessionals. De forma resumida, i gràcies a les opinions d’alguns dels expertsdocents(6) que participen en el màster, es proposen unes pautesclau del perfil professional “comercialitzador on line” en el sec-tor turístic. Lògicament, aquesta relació es pot incrementaramb altres habilitats i coneixements adquirits en la pràcticadiària:

• Actituds: proactivitat, implicació, capacitat de recerca i anticipació a les necessitats de la demanda.

• Formació turística.• Especialització en màrqueting, comerç electrònic

i revenue management.

(6) Voldríem mostrar el nostre agraïment a tot l’equip docent delMàster oficial en gestió estratègica d’empreses turístiques, en la sevaespecialització en “E-Tourism: estratègies de màrqueting i comercia-lització”, per la seva contribució en la definició d’aquest perfil profes-sional, i en especial a Toni Mascaró, director general d’eMascaró,Crossmedia Consulting; a Elisa Valero, responsable d’usabilitat iarquitectura d’Informació d’OgilvyInteractive; a Joan Gou, directorgeneral de l’agència de viatges receptiva Viatges Marítim; i a CarlesSanabre, de Sanabre Comunica.

Figura 5: Incorporació de comentaris de clients

Font: www.grup-soteras.com

Figura 6: Incorporació del Google Earth: EUHT CETT

Font: Google Earth

422

Entrevista

• Des de l’àmbit turístic, quins són elsreptes de futur per a la ciutat de Bar-celona tenint en compte que es tractad’un sector de vital importància per al’economia? Barcelona té una posició internacionalenvejable. Som una “marca” molt atrac-tiva, tant per als visitants com per a lesempreses, i amb el mèrit afegit que somla ciutat que no és capital d’Estat mésben situada en aquests paràmetres, co-sa que vol dir que la ciutat té una per-sonalitat molt definida i unes qualitatsque la fan apta per als negocis, el turis-me, la inversió, la investigació d’ex-cel·lència, etc. En aquest sentit, som unaciutat que s’està situant molt bé en elsnous corrents econòmics del món glo-balitzat, que s’equilibren entre la indús-tria del coneixement, la investigació tec-nològica i els serveis avançats, entre elsquals podem posar el turisme.El turisme és, parlant clar, una indústria,amb múltiples agents i activitats rela-cionades, però una indústria de primernivell. Ara bé, no podem convertiraquesta indústria en monopoli i, de fet,no conec cap ciutat europea que pre-tengui viure només del turisme; peròtampoc cap ciutat que li tanqui les por-tes. El repte és adequar el turisme a lescaracterístiques de la ciutat, fer-ne unvector de riquesa i d’internacionalitza-ció, però en equilibri amb les condicionsde vida i de convivència que volem per ala ciutat. Cal recordar que el turismerepresenta el 14% del PIB de Barcelona. Dit això, els reptes de futur quedaran

reflectits en el Pla estratègic del sectorque estem dissenyant. Té tres eixos ver-tebradors: serveis turístics de qualitat,amb alt valor afegit; extensió de l’ofer-ta a tot l’any per trencar l’estacionalit-zació; i estendre l’oferta als barris deBarcelona per descongestionar zonescom ara Ciutat Vella i l’Eixample. I no caldir que una de les meves prioritats és ferque els beneficis derivats del turisme,com de qualsevol altra font de riquesa,reverteixin de manera directa en el be-nestar de la ciutadania. La riquesa ha detraduir-se en oportunitats, i el benestar,en cohesió social.

• Quins són els punts forts i febles del’oferta turística de Barcelona? L’èxit turístic de Barcelona demostra quela ciutat té molts punts forts, i moltvariats. Però hem de treballar més en elsaspectes que he assenyalat abans, enespecial en l’aposta dedicida per la qua-litat, que implica millorar la formaciódels professionals, per exemple, o l’espe-cialització en alguns serveis. I vull des-tacar la competència i el molt bon nivelldels empresaris del sector hoteler i la se-va capacitat emprenedora. Crec que hem de potenciar el turismearreu de la ciutat, i no només en el cen-tre, i que la cultura pot ser un factor peraconseguir-ho, a través de la xarxa d’e-quipaments culturals que estem creant.Barcelona és una ciutat única –com sónúniques totes les ciutats, és clar!— pelseu caràcter i per la seva cultura, i hemde reforçar aquests trets com a atractiu

turístic. Quan dic cultura no dic noméspatrimoni cultural, sinó també creativi-tat. Crec que la creativitat de Barcelonaés un factor a promocionar, perquè esmanifesta en l’art, però també en l’ar-quitectura, la gastronomia, la moda...Això fa de Barcelona una ciutat impor-tant.

• La fórmula més exitosa del model degestió del turisme de qualitat és el ba-sat en la col·laboració entre el sectorpúblic i el privat?En general, sóc partidari de models degestió mixtos amb fortes sinergies, pertal de crear valor afegit. Turisme de Bar-celona és un model d’aquesta manerad’entendre la gestió, ja que en el consor-ci hi són representades les administra-cions i els empresaris i les associacionsdel sector. És un model basat en lacol·laboració, l’entesa i el diàleg entre lesparts. I on hi ha diàleg, hi ha intel·ligèn-cia i voluntat de trobar respostes davantdels reptes nous, voluntat de formarpart de la solució i no del problema.Cadascuna de les parts, segons els seusinteressos i experiència, aporta una vi-sió del tema, de les demandes socialsque hi bateguen, i això ens dóna unaperspectiva global d’un aspecte tancomplex com és el turisme.

• Què diria als barcelonins que assegu-ren que el turisme els provoca més mo-lèsties que beneficis? Per on passa lagestió de l’impacte del turisme que tin-gui en compte els drets i deures tant

JORDI HEREU, alcalde de Barcelona

“Barcelona té una posició internacional envejable. La personalitat i qualitats com a ciutat la situen molt bé en els nous corrents econòmics del món globalitzat,que s’equilibren entre la indústria del coneixement, la investigació tecnològica i els serveis avançats, entre els quals trobem el turisme de qualitat.”

523

dels residents com dels usuaris de laciutat i en millori el benestar? Tornem a ser davant la necessitat deconciliar drets de diversa mena a l’horade compartir l’espai públic de la ciutat.L’espai públic és limitat i per això cal di-versificar-ne els usos, conciliar els inte-ressos particulars i mantenir i conservaraquest espai comú que és l’escenari dela convivència. A Barcelona ens interes-sa un turisme de qualitat, respectuós iendreçat, i això comporta establir unacerta autoritat sobre l’espai públic (elcarrer, per entendre’ns), perquè altra-ment s’hi instal·la una falsa idea de lli-bertat que tendeix a l’abús. Això, no hovolem. I no ho admetem. L’Ordenançaper la Convivència ens dóna legitimitatper establir aquestes regles de joc.És veritat, també, que el turisme es con-centra sobretot en el centre de la ciutat,però aquesta pressió és inevitable per-què és on també es concentra el patri-moni històric més valuós. Hem d’apren-dre a conviure amb això, com ho fantantes altres ciutats a Europa i al món;però ha de ser una convivència pacífica,ordenada i equilibrada.

• Per on passen les polítiques amb vistaa millorar la projecció internacional deBarcelona? Per un turisme de qualitatlligat a la cultura?Les polítiques de projecció internacionalestan del tot consolidades, però lògica-ment hem de continuar defensant lanostra posició. Insisteixo molt en l’ofer-ta cultural, perquè és això el que mouuna gran part del turisme urbà actual;això, i l’ambient de la ciutat, vull dir laqualitat que fa agradable el passeig,seure en una terrassa, observar, conver-sar. El turisme té pocs secrets: s’ha d’o-ferir qualitat i una relació de preus co-herent. Això atreu un tipus de visitantque a Barcelona se sent com a casa i querespecta la ciutat. M’és igual si aquestvisitant arriba en un creuer de luxe o enun vol “low-cost”: el que vull és el res-pecte per la ciutat i per l’entorn, lacuriositat, la convivència. Al turisme deborratxera se’l combat potenciant laqualitat i marcant unes normes que im-pedeixin l’abús en l’espai públic.

• Vostè ha dit que una de les prioritatsper als propers anys és enfortir la capa-citat creativa de la ciutat com a motorde la nova economia, mentre se se-gueix apostant per la diversificació dela base econòmica, amb el turisme, elcomerç i els serveis com a pilars. Enspot explicar aquest punt?

Volem que Barcelona sigui una ciutatinclusiva, cohesionada i segura, és a dir,amb una convivència real, des de lacomplexitat i la solidaritat. La qualitatde vida també es basa en això: convi-vència, oportunitats i serveis de quali-tat. Per garantir-ho, necessitem que l’e-conomia funcioni i que Barcelona tinguiun cert lideratge en el sud de l’Europamediterrània, perquè la competènciaentre ciutats és avui molt intensa. Aixòens obliga a tenir un model econòmicmolt diversificat, el motor del qual ésl’economia del coneixement: tecnologia,investigació, universitat, creativitat,valor afegit i internacionalització. Desd’aquest cim de qualitat i exigència, ensobrim a tots els altres camps de l’econo-mia, perquè hem de satisfer un mercatde treball amb nivells molt diferents dequalificació. Aquest model integral tam-bé abasta el turisme: el nostre turismede congressos i convencions està basaten el coneixement, el “know how” d’or-ganitzar grans congressos amb èxit comel 3GSM, o els encontres científics deprimer nivell.

• Defineixi el “model Barcelona” de ferciutat en el nou context de la globalit-zació... El “model Barcelona” és la Barcelonaque es veu al carrer. Una ciutat densa,barrejada, diversa, activa, creativa, i totaixò relligat per una bona convivència.Barcelona és una ciutat de tots i per atots. Els barris en són, potser, l’essència:espais d’identitat, que sumen en el con-junt, on la gent aprèn a relacionar-se,on troba els serveis bàsics, on participaa través de les entitats... Històricaments’ha entès el “model Barcelona” com unmodel de creixement basat en lacol·laboració públic-privat, però jo vullanar més enllà. Vull que Barcelona siguiun model de convivència i de serveis dequalitat, perquè aquest és el repte queavui mateix tenen plantejat les gransciutats arreu del món desenvolupat.

• Si una part essencial per assolir ladimensió i competitivitat que Barce-lona vol com a ciutat passa per millo-rar-ne les infraestructures de capitali-tat, ja siguin de base econòmica (comara l’aeroport), social o cultural, quinapostura s’adoptarà en relació amb lesaltres administracions? Sóc sempre partidari de la cooperar i decompartir i no pas de plantejar greuges,que no vol dir que no reclami per a Bar-celona unes infraestructures de conne-xió que tinguin el nivell que en requereix

l’economia. Puc dir que la relació amb laresta d’administracions implicades ésd’entesa i de cooperació, i que l’actitudde l’Ajuntament de Barcelona és d’exi-gència i de “serena” vigilància. Per això,com a alcalde de Barcelona, vull que elconsistori tingui capacitat decisòria enels principals òrgans que es creïn pergestionar els serveis. Tal i com mana laCarta Municipal, l’Ajuntament deBarcelona ha de tenir veu i vot en totsels òrgans decisioris estratègics enmatèria d’infraestructures. Ara bé, perprimera vegada, després de molts anys,les inversions de l’Estat comencen amaterialitzar-se, així que és moment demirar endavant i intentar recuperar eltemps perdut. Que no vol dir que la ciu-tat no hagi passat per una etapa d’es-pecial duresa pel que fa a la fallida d’in-fraestructures bàsiques i que algú hauràde respondre per això.

• Què suposarà per a Barcelona i les se-ves infraestructures l’arribada de l’AVEi el seu traçat de pas per la ciutat? És vital per ala ciutat i per a Catalunya.Quan estigui feta la connexió amb Fran-ça, importantíssima, d’alguna maneracomençarà a saldar un deute històric.Ara bé, més enllà del trànsit de passat-gers i mercaderies, l’AVE tindrà reper-cussió en la vida dels ciutadans, perquèl’alta velocitat permetrà doblar la capa-citat de la xarxa de rodalies, així quemillorarà la mobilitat metropolitana. Itant Sants com la Sagrera, les dues es-tacions intermodals, guanyaran centra-litat i en milloraran els entorns, en especialla zona de la Sagrera, on el cobriment devies permetrà crear-hi equipaments, zonesverdes i pisos de protecció. Sóc conscientque el traçat de l’AVE pel centre de la ciu-tat és polèmic i desperta una legítimainquietud –sovint alimentada ambdemagògia— però malament aniríem sino fóssim capaços de fer aquesta obra,que altres ciutats han dut a terme, ambtotes les garanties de seguretat i eficà-cia. No hi ha un altre traçat possible perlligar en línia recta –la que demanen elstrens— les dues estacions. Paral·lelament, la Generalitat està pla-nificant la millora de la xarxa ferroviàriaarreu de Catalunya. I l’ampliació del Porti la inauguració de la terminal sud del’aeroport ha de revertir positivament enl’economia global del país i en la conso-lidació de Barcelona com a ciutat cap-davantera a l’Europa mediterrània. Aixíque tenim motius per ser optimistes, perposar-nos a treballar amb plena con-fiança en el futur. n

424

Opinió

trònic o la pos-sibilitat de trans-metre informacióa qualsevol partdel món en qües-tió de segons. Elprocés de mun-dialització de l’ac-tivitat econòmicas’ha retroalimen-tat amb l’apariciód’una revoluciótecnològica de

primera magnitud liderada per les TIC, que si bé són les principalseines que han promogut el canvi, per si mateixes no han trans-format la societat: han facilitat la difusió del coneixement i acrear-ne de nou, atès que són eines que permeten alliberar elpotencial creatiu i el coneixement que posseeix la gent.La confluència d’aquests fenòmens ha determinat el procés deglobalització, entès com la generalització de les capacitats de tre-ball en xarxa d’una economia que funciona a temps real i a esca-la planetària, la qual cosa implica una important mobilitat delsfactors productius i de les mercaderies (béns i serveis). A més,aquestes importants transformacions de l’oferta es combinenamb importants canvis en la demanda, que progressivament s’o-rienta cap a la despesa en mercaderies de caràcter intangible. El creixement sostingut del PIB no passa només per fer inversionsen la tecnologia, sinó que cal tenir suficient capital humà, és a dir,saber, educació i formació de la població activa. El coneixement il’educació han de ser tractats com a productes empresarials,mentre que els productes i serveis intel·lectuals innovadors i d’e-ducació poden ser exportats amb un elevat valor de retorn, itambé com un recurs productiu. Hi ha d’haver una transició capa una producció basada en la ciència i la tecnologia avançada,fonamentada en la recerca i l’educació superior.En aquest context, si es vol que Catalunya entri plenament en lasocietat del coneixement i que es trobi entre els països més com-petitius del món, hem d’exigir al Govern que lideri un canvi deparadigma. Les empreses que utilitzen mà d'obra poc qualificadaabandonen els països on l'Estat del benestar és elevat i els costoslaborals són alts per anar a cercar països amb mà d'obra barata.L’economia del coneixement ens demana noves competènciesvinculades amb les necessitats de la societat i involucra la capa-citat d’aprenentatge de les institucions, el sector productiu i aca-dèmic, la generació de xarxes interinstitucionals per a la solucióde problemes i l’ús intensiu del coneixement a nivell social. n

Enric CanelaPresident del Cercle del Coneixement

L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT,el nou paradigma de les societats

En l'últim decenni els països desenvolupats hementrat, amb més o menys intensitat, en la socie-tat del coneixement. A hores d’ara, totes lesteories sobre el desenvolupament econòmicestan d’acord amb el fet que l'increment delsconeixements i els canvis tecnològics, i no l'acu-mulació pura i simple de capitals, són el motord'un creixement durador. Això ha portat a lessocietats actuals cap a un nou paradigma co-negut com a “economia del coneixement”, onaquest és l’essència de la competitivitat i el mo-tor del desenvolupament a llarg termini.

A la nostra societat, el desenvolupament econòmic i social i elmanteniment de l’Estat del benestar es basen, essencialment, enel coneixement, en tots els seus aspectes: creació, emmagatze-matge, transmissió i aplicació; o, en d’altres paraules, recerca, des-envolupament, disseny i innovació.Dins l’anomenada economia del coneixement, la informació i elconeixement han desplaçat en importància al capital en la crea-ció de riquesa. La diferència en el nivell de desenvolupament deles societats contemporànies s’ha deixat d’explicar a través de lapossessió de recursos naturals o de la capacitat de la seva infraes-tructura física.Com a sistema, aquesta economia comporta una nova definiciódels factors de la producció. Als països més desenvolupats els fac-tors motor de la riquesa són ara la recerca científica i, particular-ment, el desenvolupament tecnològic. Com va dir l’any 1990 elpremi Nobel de Física, Jerome Friedman, “la innovació és la claudel futur, però la recerca és la clau de la innovació”. Des de la II Guerra Mundial, el resultat de l’activitat econòmicad’alguns països ja va començar a dependre menys de la transfor-mació de la base física de la producció, és a dir, dels objectes(matèria i energia transformades en productes manufacturats),per passar a fer-ho més de la transformació de la base intel·lec-tual de la producció, és a dir, dels processos i les representacionsdels objectes. Avui, més del 80% del PIB d’alguns països el gene-ren activitats basades en el coneixement. El capital humà és clau en el creixement del PIB i la producció efi-cient descansa sobre la informació i el know-how. Més del 60%de treballadors de les economies més desenvolupades són treba-lladors del coneixement, que manipulen i interpreten informacióen lloc de manipular màquines.L’economia del coneixement no es limita a la revolució en les tec-nologies de la informació i comunicació (TIC), ni al comerç elec-

525

Entre els dies 14 i 18 de maig va tenir lloc, al’Escola d’Hoteleria i Turisme del CETT, la I Tro-bada Gastronòmica, un esdeveniment amb vo-cació de continuïtat pensat especialment per al’alumnat que cursa cicles formatius de cuina,serveis de restaurant i restauració, i concebutcom un banc de proves gastronòmic en l’entornpedagògic.

Carles Gaig va ser l’encarregat d’inaugurar oficialment laprimera edició de la Trobada Gastronòmica celebrada el pas-sat mes de maig a l’Escola d’Hoteleria del CETT, en què cadajornada es va desenvolupar sota un especial leitmotiv.El dilluns 14 es va iniciar el torn d’activitats d’aquest encon-tre, amb la investigació culinària com a eix central. Hi vahaver xerrades a càrrec de Jordi Herrera (Restaurant Ma-nairó), Oriol Castro (elBullirestaurant), Pere Castells (Alícia.Centre d’Investigació en Alimentació i Ciència) i XavierMestres (IRC Investigació i Recerca culinària), així com dife-rents tallers sobre els ingredients per a la restauració (C.A.SOSA), l’ànec (Collverd) o el bacallà (Bacallaneries Ràfols).El dimarts 15 va estar dedicat a la restauració, amb demos-tracions de tall de pernil ibèric (Estirpe Negra) o de pa (Tri-ticum), i xerrades a càrrec de Ramon Freixa (El Racó d’enFreixa), Paco Guzmán (Restaurant Santamaría), o Alfred Ro-magosa (Restaurant Drolma). Però el punt fort de la jornadava ser la celebració de la final del XII Concurs de Cuina i Res-taurant CETT: els guanyadors en sala van ser la parella for-

mada per Sergi Garcia i Carla Banon, i en cuina, l’equip com-post per Víctor Dellago, Sergi Puig i Jaume González. El juratl’integraven diferents personalitats del món de la gastrono-mia i el disseny, com ara Roser Torras (GSR), Josep M. Vidal(Escola Massana), Ramon Freixa (El Racó d’en Freixa), AlfredRomagosa (Drolma) i Jordi Butrón (Espai Sucre).Els antics alumnes de l’Escola d’Hoteleria que actualmentocupen llocs de rellevància en el sector van protagonitzar latercera jornada de la Trobada. Hi van intervenir FerranCentelles (sommelier d’elBullirestaurant), Josep Armenteros(cap de pastisseria del Restaurant Gaig), Marc Fibla (cap decuina del Dom), Anna Doñate i Sergi Sevillano (RestaurantSaüc), Silvia Rojas (cap de cuina d’Orígen 99’9%) i RogerViñas (segon cap de cuina del Restaurant Manairó). El 17 de maig es va dedicar al món de la cocteleria, l’enolo-gia i els productes propis del servei de sala, amb les inter-vencions d’Agustí Torelló (cava), Vichy Catalán (aigües),César Cànoves (el coneixement del tast), Carpier (fumats),Estirpe Negra i Bodegues Torres (maridatge de vins i pernilibèric), i Cacao Barry (xocolata). Finalment, i per cloure laI Trobada Gastronòmica, a la tarda va tenir lloc la final delI Concurs de Mojito Bacardí CETT, de la qual va resultar gua-nyador Sergi Garcia, gràcies a la presentació que va realitzardel Mojito Tradicional i Mojito Innovació. Així doncs, durant el certamen l’Escola es va convertir en seud’un petit congrés de restauració contemporània adreçat alsfuturs professionals del sector, que va comptar amb tots elsingredients que s’apleguen en les grans cites de la gastrono-mia. Una fita que possiblement assolirà encara més èxit enla propera cita: la II edició de la Setmana Gastronòmica alCETT, del 19 al 22 de maig de 2008. n

CETT Formació

I TROBADA GASTRONÒMICA per a futurs professionals de la restauració

5426

ELS M STERS DEL CETT responen a l’especialitzaciódel sector

CETT Formació

rebre una classe sobre tècniques de disseny a l’Escola Mas-sana, mentre que els alumnes de l’Escola Massana assistiena una demostració de pastisseria al CETT. El fil conductor dela sessió va ser la creativitat i la manera de traspassar-la auna elaboració dolça.Després d’aquesta primera immersió en l’altra disciplina esvan formar setze grups integrats per quatre alumnes -dosde cada escola-, que van haver de treballar en equip per dura terme una sèrie de treballs al llarg de diverses sessions. Perexemple, cada grup va desenvolupar una recepta de mane-ra interdisciplinària, millorant-la amb l’aplicació de les tèc-niques de disseny, i fent una reflexió, tant al voltant de larealització culinària com dels continguts estètics i la sevacapacitat de comunicació i transmissió de missatges.El resultat d’aquesta feina en equip sobre la creativitat, lacuina i el disseny es va presentar el dia 11 d’abril al salóCatalunya de l’Hotel Alimara. Entre els treballs més impac-tants van destacar campanyes publicitàries on el menjar espresentava de forma eròtica, com a reclam d’un producteturístic; jocs amb pigments comestibles fets a base de ver-dures, amb la finalitat d’introduir aliments poc acceptats enla dieta dels nens; o cartes de restaurant que jugaven ambel sentit de l’olfacte. n

Taller de DISSENY I CUINA: el CETTi l’Escola Massana sumen experiències

Com ja anunciàvem en l’anterior edició del TotCETT, durant els mesos de març i abril de 2007,alumnes del graduat universitari en arts i dis-seny de l’Escola Massana i alumnes de primercurs de CF de grau superior de restauració del’Escola d’Hoteleria del CETT van compartir co-neixements i intercanviar experiències al vol-tant del món del disseny i la cuina. El resultat:un tast gastronòmic ple de creativitat i enginy.

La primera experiència conjunta entre l’EH CETT i l’EscolaMassana, el taller “Què, qui, com, quan?”, es va desenvolu-par en dues fases: en primer lloc, els alumnes del CETT van

La ponència de dos professors del CETT, finalista al Seminari Internacional d’Innovació i Turisme

L’exposició dels professors del CETT Eugeni Osácar i Enric López va ser escollida com afinalista entre les ponències que es van presentar en el “Seminari Internacionald’Innovació i Turisme. Turisme i Branding: la clau per al desenvolupament turístic”,que va tenir lloc del 26 al 28 de setembre, al Parc Bit de Palma de Mallorca. La ponèn-cia es va basar en el Projecte de Transferència de Coneixements entre l’EUHT CETT-UBi Turisme de Barcelona (Tourism Destination Placement), que està donant lloc al webespecialitzat en cinema, “Barcelona i cultura: Barcelona de pel·lícula”, que molt aviatserà operatiu. n

IngredientsCremós dur d’avellanes i formatge: 110 g de pasta deGianduja avellana CACAO BARRY (30% de xocolata amb llet,70% de pasta d’avellana), 35 g de pasta d’avellana, 50 g de for-matge de Maó ratllat, 40 g de xocolata amb llet.Pa de pessic de xocolata amb llet: 75 g de xocolata amb lletCACAO BARRY, 75 g de mantega, 30 g de rovells, 40 g de sucre,75 g de clares, 25 g de farina. Salsa de taronja: 60 g de suc de taronja natural, quantitatsuficient de sucre.Placa de xocolata i formatge: 150 g de xocolata amb llet, 30 g de pols de formatge de Maó.Altres: 9 grills de taronja.

ElaboracióCremós dur d’avellanes i formatge: Desfem la xocolata almicroones, barregem les pastes i hi afegim el formatge.N’omplim un tuper quadrat de plàstic prèviament folrat ambpaper film i ho reservem a la nevera.Pa de pessic de xocolata amb llet: Desfem la xocolata i lamantega al microones. A continuació barregem els rovells d’oui 10 g de sucre. Muntem les clares a punt de neu amb el sucrerestant, hi afegim les dues elaboracions prèvies i, finalment, la

farina. Omplim el motlle sense superar un gruix d’1,5 cm i hodeixem coure a 180ºC durant uns 12 minuts. Ho retirem delforn i ho guardem a la nevera.Salsa de taronja: Fem el suc de taronja, hi afegim el sucre,l’escalfem i el deixem reduir a la meitat. El colem i el deixemrefredar a la nevera. El posem dins d’un biberó de cuina.Placa de xocolata i formatge: Desfem la xocolata i l’estiremper poder fer-ne plaques molt fines. Abans que la xocolata qua-lli, en ratllem el formatge per damunt, perquè el formatge hiquedi enganxat quan qualli. La tallem amb la forma desitjada.

MuntatgeCol·loquem una porció de pa de pessic a la base del plat. Asobre posem un rectangle de placa de xocolata i formatge i, perfinalitzar, posem el cremós al damunt de la xocolata i decoremel plat amb la salsa de taronja i uns grills. n

Xocolata amb llet, formatge de Maócurat i taronja

La Recepta

Coneguem Catalunya

Recepta per a 4 persones

©Ò

scar

Mar

tínez

5

Les torres de guaita del Solsonès són un element patrimonial,històric i cultural molt important en la història d’aquesta comar-ca, tot i que són força desconegudes pels solsonins. Per donar-les

a conèixer, Pol Riu, de 18anys, n’ha analitzat la his-tòria en un treball de re-cerca que ha resultat gua-nyador del primer premials treballs de recerca iturisme de batxillerat con-vocats per la FundacióGaspar Espuña-CETT. “Com que el principal ob-jectiu era divulgar turísti-cament aquests monu-ments, vaig iniciar unarecerca sobre la seva histò-ria. En no trobar informa-ció als arxius històrics deSolsona, únicament sobre

el context històric de l’època, i en constatar que en general esdisposa de poca documentació, vaig emprar una altra metodolo-gia: preguntar, entrevistar i visitar veïns propers a les torres oexperts en la matèria -història o arqueologia- perquè m’oferissinuna informació fiable. Llavors vaig pensar que seria molt interes-sant i útil, un cop feta la recerca històrica, editar uns fulletonspropagandístics; constarien d’un breu resum dels estudis mono-gràfics del treball, que estarien complementats amb recorregutsa peu o en bicicleta entre les torres, i recorreguts des de Solsonaa qualsevol torre per carretera.” Aquesta és l’essència del projectede recerca que ha elaborat en Pol, que creu que “potser la causaprincipal de la gran desconeixença de les torres per part de lapoblació de la comarca es deu a la poca importància que les admi-nistracions públiques donen a les torres tot i ser-ne les propietà-ries (Sallent i Riner en són les úniques de propietat privada).” Tot i que la iniciativa d’aquest alumne de batxilletat és només unaproposta, explica que elaborant el treball ha après molt sobre lahistòria de la comarca i ha conegut espais on mai havia estat, totgaudint-ne a l’hora de fer el recorregut en bici. Per això convidatothom a visitar el Solsonès per descobrir les torres de guaita. n

Descobrint les TORRES DE GUAITA del Solsonès

27

428

Els EXALUMNES DEL CETTAVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Anna ALBUIXECHAmb només 33 anys, i des de l’agost de 2006,l’Anna Albuixech és directora del Neri Hotel &Restaurant, un hotel de 4 estrelles superiordel grup Habitat Hotels. Ja fa onze anys quel’Anna va acabar els estudis de TEAT al CETT(1992–1995), que li van “aportar una baseteòrica de coneixements del sector que em vapermetre poder accedir a l’àmbit laboral més preparada. Del CETT entinc molts bons records: companys, anècdotes, una relació molt bonaamb el professorat, amb una gran experiència com a professionalsdel sector i com a docents que va ser molt enriquidora...”.Avui en dia, com a directora del Neri Hotel & Restaurant, l’Anna s’en-carrega de gestionar el pressupost (ingressos i despeses), de la con-tractació del personal, la supervisió de les diferents tasques de l’ho-tel, l’atenció als clients “i tot allò que calgui perquè l’hotel no nomésfuncioni sinó que ho faci amb un alt nivell de qualitat i amb diferen-ciació”. Assegura que està entusiasmada amb la feina actual:“L’establiment és fantàstic, la localització immillorable i l’equip humà,molt professional. És un producte del qual em sento orgullosa de for-mar-ne part.” De fet, el somni de l’Anna sempre ha estat ser directo-ra d’hotel: “Una vegada assolida aquesta fita, el meu objectiu ésaconseguir més experiència i coneixements que em permetin millo-rar dia a dia en l’execució del meu càrrec. També m’he plantejat l’en-senyament en un futur. Penso que ha de ser fascinant poder trans-metre la teva experiència als futurs professionals del sector”.La trajectòria laboral de l’Anna, que també ha cursat la llicenciaturade ciències polítiques i sociologia a la UNED, i que actualment estu-dia la llicenciatura de publicitat i relacions públiques a la UOC, sem-pre ha estat molt vinculada al sector de l’hoteleria i el turisme: “Desdels 16 anys compatibilitzo els estudis amb la feina. Vaig començarmolt jove perquè volia conèixer els hotels des de la base per poderdesprés ser una directora amb experiència en tots els departamentsi poder comprovar per mi mateixa la importància que cada càrrec del’hotel té en el funcionament global de l’establiment”.L’Anna, que ja havia treballat com a cambrera, cuinera i recepcionis-ta a l’Hotel Carlos de Canet de Mar (1989-1992) i com a recepcionis-ta i al departament d’atenció al client en el Restaurant Café Polo del’Hotel Rei Joan Carles I de Barcelona (1993-2005), va utilitzar laborsa de treball del CETT quan acabava els estudis de TEAT a l’Escola:“Era l’últim dia de classe i vaig anar-hi per veure què em podien ofe-rir. Em van adreçar a Aqualeón Park (el Vendrell) i després d’unaentrevista em van donar la feina com a comercial. Va ser una expe-riència molt bona”. Des d’aleshores, ha treballat com a professora derelacions públiques d’un curs de formació ocupacional de laGeneralitat de Catalunya, a Calella (1996–1997), com a responsabledel departament de banquets de l’Hotel Alimara (1996-1997) i coma executiva de vendes a Derby Hotels Collection (1998-2001), aBarcelona . També ho ha fet com a directora comercial i directora dequalitat de l’Hotel Roger de Flor, de Lloret de Mar (2001-2002), i coma directora de l’Hotel Coral Platja de Prestige Hotels, de Roses (2002-2004) i de l’Hotel-Balneari Colón, de Caldes d’Estrac (2004-2006). n

Lara_ZABALLA“Em vaig llicenciar en filosofia a la Universitatde Barcelona l’any 2003. Al CETT vaig fer elcurs de tècnic en cuina i serveis de restauranti bar (2003-2006) i ara estic estudiant un pos-tgrau de processos editorials a la UOC.” Ens hoexplica la Lara Zaballa, de 27 anys, que actual-ment i des de fa poc més d’un any treballa aMontagud Editores, a la redacció del quadern d’alta gastronomiaApicius. “Mai m’havia plantejat la possibilitat de treballar en una edi-torial gastronòmica, però era al lloc adequat en el moment adequat.Va sorgir la possibilitat i em va semblar un somni...”Efectivament, es podria dir que l’actual feina de la Lara li va com anellal dit: “Mentre estudiava al CETT era consumidora compulsiva dels lli-bres de Montagud Editores. I una fan total d’Apicius, ja que hi estavasubscrita des del primer número. Sempre m’ha apassionat el móndels llibres i les revistes i la meva família sempre ha estat vinculadaal periodisme escrit. Si a més la temàtica és la gastronomia... millorimpossible. És perfecte. No puc estar més satisfeta. A vegades ni m’hocrec...”.La tasca que desenvolupa la Lara li permet compaginar a la perfeccióla carrera universitària amb la tècnica: “Amb en Javi Antoja, directordel quadern, pensem els possibles continguts de cada número. Ensposem en contacte amb els cuiners, visitem els restaurants i fem lessessions (fotografies, converses…). Quan tenim tot el materialcomença el treball de redacció, disseny, maquetació, revisió... i tor-nem a començar. A més també dono un cop de mà en la correcciód’alguns llibres a nivell tècnic (control de receptes, proporcions, voca-bulari específic…)”. Amb il·lusió, la Lara diu que li agradaria poder des-envolupar el futur professional en aquesta branca. “De fet, estic estu-diant un postgrau sobre processos editorials per ampliar els meusconeixements.” Quan li preguntem sobre quan i com es va començar a interessar pelsector turístic i hoteler, ens assegura que “la cuina m’ha apassionatdes de sempre. Sóc una autèntica boja de la cuina però mai m’haviaplantejat estudiar-la. A la meva família no hi ha cap relació profes-sional amb el sector, però sí una passió brutal. Suposo que si a aixòhi sumem un futur incert tot just acabada la universitat i l’alineaciódels astres del 13 de juliol del 2003, van fer que em decidís a buscaruna escola. Al cap de dos mesos ja estava estudiant al CETT. L’Escolaem va proporcionar la base necessària per poder-me desenvolupar enel món de la restauració, tant a nivell pràctic com teòric. Fins i tot ara,pel fet de seguir vinculada al món de la gastronomia, mantinc el con-tacte amb alguns professors, amb qui en general vaig tenir molt bonarelació”.Si durant la carrera la Lara va compaginar els estudis amb feines al’estiu de monitora de natació, socorrista i en hotels dels Estats Units,les Canàries i Holanda (“era la millor forma de viatjar i la més econò-mica”), al primer any al CETT va fer ús del servei de borsa de treball del’Escola: “Vaig trobar feina de cuinera a l’Hotel Barcelona, una expe-riència que em va anar molt bé per finançar-me els estudis i per apli-car els coneixements adquirits al CETT”. n

529

Lluís_SÁNCHEZ“Quasi es podria dir que vaig néixer en un hotel. Els meus pares elvan comprar quan jo tenia 6 anys i sempre hi he viscut. De jove tre-ballava els estius i vacances a la cuina i al menjador”, ens comentael nostre protagonista quan li demanem quin és l’origen del l’inte-rès pel món del turisme i l’hoteleria. Tècnic en empreses i activitats turístiques, formació que va cursaral CETT entre els anys 1988-89 i el 1990-91, de seguida que va aca-bar els estudis va començar a treballar al departament de recepcióde dos hotels de la cadena Sol-Melià, a Menorca. Després de 3mesos va incorporar-se al negoci familiar, l’Hotel Avenida de La Seud’Urgell, fent tasques de cap de recepció, administració i comercia-lització, i més endavant va ocupar el càrrec de sotsdirector, feinaque realitza fins a l’actualitat. Als 36 anys, en Lluís Sánchez combi-na aquesta tasca amb la gestió del Restaurant Miscela i la del por-tal turístic spainmountains.com, del qual és director general.“Durant l’estiu del 1999, després de parlar amb els professionalsturístics de la zona, vam veure que la majoria no tenien ni idea delque significava Internet i les possibilitats que oferia la xarxa perpromocionar i comercialitzar negocis. Ens vam començar a plante-jar la idea de crear un portal turístic a la xarxa, que estigués espe-cialitzat en turisme d’interior i muntanya, ja que hi havia unamanca total d’oferta d’aquest tipus de turisme. Així va néixer www.spainmountains.com. En un principi ens voliemcentrar únicament en els Pirineus, però finalment vam decidirabraçar totes les zones de muntanya i l’interior d’Espanya, i d’aquíve el nom del portal.” Constituïda per un grup de socis vinculats almón del turisme i les noves tecnologies, l’empresa ofereix, des dela Seu d'Urgell (Lleida), un producte de qualitat basat en l’atencióespecífica i personalitzada per a cada client, buscant un equilibri

entre les exigències, necessitats idemanda d’un mercat globalcada vegada més ampli i exigent,i els interessos empresarials delsassociats. “Oferim solucions in-tegrals. Amb l’ús de les tecnolo-gies més innovadores, millorem ioptimitzem la relació qualitat-preu i el valor afegit d’una gran

diversitat de serveis i productes,facilitant la realització de reservesdirectes a temps real a través dela pròpia central de reserves, l’ad-quisició de productes o la comprad’un paquet turístic complet. D’una banda, i pensant en elsmilers de petites infraestructuresturístiques que existeixen en les zones de muntanya del territorinacional, generalment de caire familiar, els oferim la possibilitatd’utilitzar un espai en el nostre portal per vendre globalment lesseves ofertes de serveis, a través de la gran finestra mundial d’in-ternet i mitjançant un login i una clau d’accés, per tal d’actualitzarles ofertes en temps real les vegades que ho considerin oportú. Del’altra, facilitem als turistes nacionals i estrangers una completainformació sobre les muntanyes: allotjaments, restaurants, esportsi activitats a l’aire lliure, oci i entreteniment, artesania i productestípics, mapes, creació de rutes, central de reserves on line... El nostre és l’únic portal d’Internet d’aquestes característiques i lanostra vocació és la de convertir-nos en el punt de referència peral turisme i l’oci en totes les zones de muntanya de la geografiaespanyola. Per això, a curt termini, els meus objectius professionalspassen per posicionar www.spainmountains.com a la xarxa i acon-seguir comercialitzar i rendibilitzar al màxim les línies de negoci.” Amb referència a l’hotel i el restaurant, en Lluís diu que s’ha fet“una reforma integral que ens permetrà augmentar la categoria del’establiment i donar un millor servei adaptat a les noves necessi-tats i preferències dels clients”, mentre que en un futur més llunyàes planteja “obrir una xarxa d’oficines-agència arreu d’Espanya percomercialitzar i gestionar la informació de les diferents àrees geo-gràfiques i donar millor servei en cada zona.” L’exalumne del CETT (fins avui segueix amb interès, a través de larevista i d’Internet, l’evolució de l’Escola) compta, entre l’hotel, elrestaurant i el portal, amb una plantilla de 23 persones. Recomana“treballar una temporada a un altre país. És molt enriquidor, prac-tiques idiomes i tens una visió diferent de com es treballa fora i dela manera de pensar que tenen els turistes que ens visiten. Tambéseria interessant cursar estudis relacionats amb el món del turismei les noves tecnologies, ja que en un futur inmediat seran impres-cindibles. En darrer lloc, crec que l’especialització, la vocació i lapràctica són essencials per aprendre i millorar tot treballant.” n

AAA CETT

Els exalumnes EMPRENEDORS

430

La meva xerrada se sol dir "La cuina, la química complicada"o un nom similar. No es tracta de grans novetats ni realitzoexperiments sofisticats. Es tracta d'il·lustrar un discurs ambsenzilles manipulacions de productes quotidians, amb l'ob-jectiu d'habituar els assistents a observar la realitat amb unamirada més científica. Inicialment presento a l'auditori la visió científica com unaactivitat mental que consta de quatre etapes: la primera, laconstatació que existeixen objectes, substàncies, organis-mes. La segona, la constatació que evolucionen o es modi-fiquen per interacció mútua, o en presència de l’energia; ésa dir, hi ha fenòmens. La tercera etapa, un intent d'explica-

ció del per què es donen aquests fenòmens, que ens duu aentendre que, per tant, hem de tenir una explicació generaldel món o, dit en altres paraules, hem de tenir les nocionsde ciència que permetin aclarir el fenomen concret.Finalment, la conclusió que una visió prou completa delmón permetrà predir fenòmens nous amb un cert grau deversemblança.

El primer experiment

Abans de començar la xerrada faig un primer experiment o,millor dit, la meitat d'un experiment. El meu experimentnúmero 1 es diu "Glaçons contradictoris". Tinc un got llargtransparent ple fins a la meitat amb un líquid transparent, atemperatura ambient. Hi afegeixo dos glaçons i van a parar-ne al fons. Normalment algú de l'auditori sol expressar sor-presa pel fet que els glaçons no surin. Si ningú reacciona, jomateix provoco l'observació. No explico el perquè d’aquestcomportament poc habitual. Reservo el vas amb els glaçonsen un racó de la taula ja que, en acabar el discurs, en torna-rem a parlar.La meva explicació sol començar per plantejar-me i plante-jar a l'auditori la següent pregunta: "Per què els ànecs surenmés que els humans?" Una primera explicació basada en la menor densitat de l'à-nec és qualitativament un bon intent, però quantitativa-ment no funciona. La densitat de l'ànec no és tan baixa comaixò. Un segon intent d'explicació podria basar-se en l'aireatrapat per les plomes untades del greix de la glàndula uro-pígia situada a la cua: els ocells es freguen aquest greix perles plomes, que les fa en certa manera impermeables. Peròamb l'aire atrapat per les plomes tampoc n'hi ha prou. S'ha de recórrer a una tercera explicació addicional, quesembla que és la correcta: la causa principal és que la cober-

Cuina i Química

Sovint imparteixo conferències amb demostracionssobre ciència i tecnologia de la vida quotidiana, i espe-cialment sobre cuina i alimentació a col·lectius diversos.Els meus objectius bàsics són ajudar a comprendre elmètode científic; contribuir a introduir una mica deracionalitat en les opinions i creences; i presentar l'ac-tivitat industrial i la tecnologia com una cosa natural,racional i convenient.

TRUITA AL SALFUMANT (Primera part: sistemes dispersos)*

531

tura de plomes greixades no esmulla amb l'aigua, i això generauna força de flotació que com-pensa el pes de l'animal. Cadabarba de cada ploma simple-ment es troba dipositada a l'ai-gua, que es deforma una micasota seu. Cadascuna d'aquestesdeformacions genera una forçamicroscòpica dirigida capamunt que sustenta una mical'ànec, i la suma de totes les for-ces és capaç d'aguantar l'animalquasi fora de l'aigua.Si més o menys s'entén l'expli-cació anterior, a continuaciófaig una nova pregunta: "Per quèles truites s'enganxen en certespaelles però no en altres?”. Se-guint l'argument anterior, elfenomen de la no mullabilitatque explica la flotabilitat dels ànecs, explica també per quèles truites no s'enganxen a les paelles de tefló –no el mullen-, però sí que s'enganxen a les de ferro o de ferro esmaltat.

La segona demostració

Això ho il·lustro a la xerrada fent una truita. És el meu expe-riment núm. 2: "Truita que no s'enganxa". Bato primer laclara de l'ou fins a punt de neu i després hi barrejo el rovell.Escalfo una mica d'oli en una paella amb recobrimentantiadherent i destaco el fet que l'oli no s'enganxa en abso-lut a la superfície, perquè rellisca per sobre sense mullar-la.Finalment preparo la truita que, en una paella nova, no s'en-ganxa en absolut i, sense forquilla, salta netament de la pae-lla al plat, sense deixar cap resta a la paella... Un cop posats en el tema de l'ou, faig una pregunta addicio-nal: "Què és una truita, des del punt de vista fisicoquímic?";les respostes són molt variades: un sòlid groc, calent, flexi-ble, gustós... Una barreja de proteïnes, greixos, colorants...Però, quin tipus de barreja? Una dissolució? Com estan dis-posades aquestes proteïnes i aquests greixos? Separades to-talment? Els greixos hi són disposats com a boletes? I l'aiguade la clara i del rovell?La clara està formada principalment per aigua i albúmina,que són proteïnes globul·lars. Per la seva banda el rovell téaigua i proteïnes, però també greixos, que apareixen comgotetes disperses entre l'aigua, amb les proteïnes. Un oubatut és, doncs, un sistema dispers amb una fase aquosaexterna que té disperses les proteïnes globulars i les gotetesde greix del rovell. En coure l'ou les proteïnes globulars esdespleguen -coagulen- per l'increment de la temperatura ies tornen a enredar formant el gel proteínic hidrofílic, quereté en el seu interior l'aigua i els greixos. És com si fos unaesponja de gel que retingués l'aigua i els greixos. També sóngels similars un iogurt o un flam. Un gel és un sistema dispers, és a dir, una barreja de dues

fases immiscibles, una de sòlida queforma l'estructura i una altra de líquida,retinguda en el sòlid. Es genera un sis-tema dispers quan es juxtaposen ínti-mament dues o més matèries immisci-bles. Les propietats que té són diferentsde les dels components individuals, i nodepenen només de la composició sinótambé de la mida i el nombre de partí-cules del sistema. Una maionesa, perexemple, és un sistema dispers, unaemulsió d'oli en aigua, amb proteïnes icolorants del rovell de l'ou. L'oli hi és enforma de gotetes, mentre que l'aigua dela clara de l'ou és la matriu contínua onhi ha disperses aquestes gotetes d'oli. Laviscositat d'una maionesa és més grancom més gotetes hi hagi i més petitessiguin.

Les barreges culinàries

Es veu a simple vista que el pa és un sistema dispers, amb lesseves bombolles de gas. Però l'interior de la massa del patambé ho és, perquè és un sistema dispers d'aigua, greix,midó i proteïna. I la llet, tot i que el sistema dispers que és-una emulsió- ja no es veu a ull nu. Malgrat això, el fet quesigui blanca ens ho permet sospitar: vol dir que hi ha peti-tes partícules disperses en un líquid. Efectivament, la llet ésun complex sistema dispers format per una dissolució d'ai-gua i lactosa que té disperses les gotetes de greix i els sòlidsde la llet. En un gelat de llet típic hi ha una certa quantitat de líquid,que és aigua amb sucres i colorants dissolts; dins d’aquestlíquid hi ha dispersos els sòlids de la llet, les bombolles d'ai-re, els cristalls d'aigua gelada, les gotetes de greix líquides,els cristallets de greix sòlids i, a més, cristalls de lactosa,colorants i altres substàncies en menys quantitats. Per això la cuina és complicada: les barreges culinàries sónmolt complexes.Encara ho sónmés les pecesculinàries deriva-des de la biologia,com ara una cuixa de beo una col, o els objectes artificial-ment preparats, com ara un caneló o una croqueta, líquidao no.

(Continuarà) n

Claudi Mans i Teixidó. Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona.

cmans@ub.edu

*Resum de l'article Truita al salfumant, pendent de publicació a la revistaNotícies per a Químics.

Internacional

mint tasques d’informació, de facturació i de caixa; i com arecepcionista i cambrera al Marenostrum Restaurant de Bei-jing, una experiència “molt valuosa, perquè crec que gràciesa ella ja disposo de capacitat per treballar en un restaurantde nivell”. “El meu objectiu era acostumar-me a la jornadalaboral de la Xina, ja que vull treballar-hi quan acabi lacarrera, però si pogués repetir i fer una nova estada, triariaels Estats Units o altres països on es parli anglès, per millo-rar i practicar l’idioma”. I precisament als Estats Units, un dels nous destins que ofe-reix el CETT per realitzar-hi les estades, és on han viatjat enVicenç Alcalde i l’Ana Domingo. Ambdós van ser durant unmes i mig a Nova York, treballant com a monitors d’estu-diants a la Columbia University. El Vicenç va decidir fer l’es-tada perquè altres companys que les havien fet li van re-comanar l’experiència, i hi havia l’atractiu del destí. “A mésdel fet de treballar a Nova York i de reforçar l’idioma, podiaconèixer bé la ciutat i gaudir d’un entorn 100% real i autèn-tic. El resultat ha superat les meves expectatives: ha estatmolt gratificant i he conegut molta gent -érem 80 moni-tors de països diferents-”, ens diu. Pel que fa a l’Ana, expli-ca que “a mi em va captivar la presentació que en va fer lacompanyia al CETT. Vaig pensar que era una oportunitatúnica i que calia aprofitar-la per posar a prova les meveshabilitats en la vida laboral. A la Columbia University hemtreballat amb 1.000 estudiants, 600 dels quals estaven allot-jats al campus. L’organització era perfecta; sabíem exacta-ment què haviem de fer en tot moment. I la ciutat és espec-tacular, així com la gent que hi hem conegut”. Bèlgica, França, Itàlia o Irlanda han estat altres destins esco-llits per realitzar-hi treballs de tot tipus relacionats amb elmón del turisme i l’hoteleria. L’Esther Garrido ha treballatdurant dos mesos a l’alberg Killarney Youth Hostel, d’Irlanda.Comenta que les tasques variaven en funció del nivell d’an-glès: “Jo he fet pràctiques no remunerades com a housekee-ping, i després al bufet d’esmorzars, atenent els clients ...”. La

NOUS DESTINS per a les estadesen pràctiques A L’ESTRANGER

A més d’Irlanda, França, Bèlgica, el Regne Unit,Portugal o Itàlia, els alumnes del CETT que deci-deixen fer una estada a l’estranger per comple-mentar els estudis amb les pràctiques ja podentriar nous destins, com ara la Xina, la RepúblicaDominicana o els Estats Units.

“Magnífic, meravellós, espectacular, únic, bestial, increïble,immillorable, gratificant, dur, extraordinari, útil, divertit,professional, inoblidable, crea addicció...” Amb adjectius comaquests descriuen l’experiència els alumnes de la dipomatu-ra de turisme del CETT, d’entre 20 i 24 anys, que han realit-zat una estada a l’estranger. Enguany, als destins tradicio-nals que el CETT posa a disposició per a fer l’stage se n’hihan sumat de nous: els Estats Units, la República Domi-nicana o la Xina, per exemple. Tres països que els estudiantsno han dubtat a descobrir, mentre ampliaven la trajectòriaprofessional amb les pràctiques.Tot i que per a la majoria era el primer cop que viatjaven al’estranger per fer una estada d’aquest tipus, hi ha qui ja hohavia provat anteriorment, com l’Ana Domingo, que haviaestudiat durant quatre mesos a Finlàndia amb el programaErasmus de la Universitat de Barcelona, o en Jordi FigolsGagliardi, que va néixer i es va criar a Roma, “on vaig treba-llar com a cambrer en un parell de restaurants, i a VascelloTour, una agència de viatges. A finals de l’any 2005 em vaigtraslladar a Dublín, a Irlanda, per estudiar anglès. Vaig tre-ballar a Fallon & Byrne, un food hall, durant 4 mesos”.Un altre cas curiós és el de la Yi Yang, xinesa. Estudia al CETT,de manera que va aprofitar l’estada a la Xina per tornar alseu país, retrobar-se amb la familia i amics, i gaudir de lesvacances, mentre realitzava les pràctiques. Ha estat treba-llant com a recepcionista a l’Hotel Guomai, de Qiqihar, assu-

432

533

Nerea Zamorano va practicar i millorar el nivell de francès aParís, com a recepcionista d’un hotel Husa situat a Mont-martre: “Aquesta oportunitat m’ha permès sortir fora peraprendre molt i de debò; a més, hem rebut força ajuda eco-nòmica i la situació de l’hotel era impressionant”. La Zuzana Kuljaceková i la Irene Maldonado han compartitestada, remunerada amb 250 euros, a Brusel·les, a l’hotel HusaPresident Park, de 4 estrelles. Durant tres mesos hi han tre-ballat com a housekeeping i al departament de recepció ireserves. Per a la Zuzana els objectius han estat més queassolits: “He après molt i he millorat considerablement elnivell de francès, en una ciutat amb molta història. Jo voliaconèixer gent i costums nous, millorar l’idioma, i al mateixtemps superar el repte que suposa ser en un país on noconeixes ningú i on hi ha la barrera lingüística. I crec que men’he sortit molt bé durant aquests tres mesos”. La Irene Maldonado diu que ha ampliat amb escreix els seusconeixements i experiència als departaments on ha treba-llat: “He après moltíssim sobre les diverses formes de treba-llar i d’organitzar-se, sobre la pràctica del dia a dia als depar-taments, i ho he fet en un altre idioma. He aprofitat almàxim aquesta oportunitat. De fet, m’agradaria tornar aBrusel·les per passar-hi una temporada i perfeccionar elfrancès, així com aprendre el flamenc.” A Roma, el Jordi Figols ha realitzat les pràctiques a Il Romitello,una “casa per ferie” transformada en estructura d’allotja-ment gestionada per la seva família, i propietat de la Con-gregación de las Hermanas de la Inmaculada Concepción deCastres. “Les pràctiques es van centrar en la direcció d’una

estructura hotelera de 32 habitacions. Hi vaig fer tot tipusde tasques (d’administració, al restaurant, a la recepció...),amb un sol objectiu: aprendre, aprendre i aprendre, i incre-mentar l’experiència laboral. Tot i que no es poden compa-rar les pràctiques a Roma amb les que vaig fer al restaurantde l’Hotel Alimara del CETT, he pogut veure quins són els hà-bits de treball a ambdós països. Treballar en una estructuramés petita m’ha permès treballar in situ a tots els departa-ments de l’hotel. A més, des que vaig arribar em van donarmolta confiança, ja que des del primer dia vaig supervisar lesoperacions al restaurant. Allà he tret gran profit del meupràcticum a l’Alimara”. Tots els stagières repetirien l’experiència, a llocs com Àustria,Alemanya, Austràlia, els Estats Units, a països de l’Àfrica od’Àsia, al Carib... Com diu l’Esther Garrido, “al mateix lloc oen qualsevol altre. La qüestió és provar coses noves perquèquan ets allà, sol, t’espaviles”. Coincideixen a dir que és unaexperiència molt interessant i positiva que els estudiants delsector del turisme i l’hoteleria han de viure, perquè és per-fecta per experimentar noves sensacions, aprendre bé l’idio-ma, conèixer un altre país, nova gent, nous costums, peraprendre de debò i fer-te més fort com a persona, madurari conèixer gent nova. Com diu la Zuzana Kuljaceková, “jo horecomano a tothom, perquè es tracta d’una gran oportuni-tat professional i perquè pots passar un dels millors estius dela teva vida, tot i que estiguis treballant”. I en Jordi Figolsconclou: “cal aprofitar aquesta oportunitat per al desenvo-lupament personal i professional. Per això jo sempre reco-mano que es provi.” n

Durant el recent mes de juliol, l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT ha desenvolupat el curs d’estiu “Barcelona:modelo de destino turístico urbano y sostenibilidad” per a una vintena d’alumnes de l’entitat SENAC i de l’Instituto deCooperación e Desarrollo Ambiente Total, importants institucions del Brasil. Tant professors de l’EUHT com de l’EHT delCETT han col·laborat en aquesta formació, que s’ha dut a terme a les instal·lacions de la ResidènciaÀgora BCN, on també s’han allotjat els participants. Donat l’èxit del curs, l’Escola ja es planteja la pos-sibilitat d’ampliar la col·laboració amb les dues entitats brasileres de cara al futur.

D’altra banda i per segon any consecutiu, l’EUHT CETT ha impartit a alumnes de la Universidad de Monterrey, de Mèxic,el programa formatiu compost pels mòduls de “Mercadotècnia de Serveis” i de “Retail Marketing”, en què han col·labo-rat professors de l’Escola. Com en el cas anterior, la formació i l’allotjament també han tingut lloc a Àgora BCN. n

Gran èxit dels programes formatius més internacionals de l’EUHT CETT

434

En Jaume Valldaura és director de RRHH delPenha Longa Hotel, Spa&Golf Resort ManagetRitz Carlton, de la companyia Hotel Arts, aLisboa (Portugal). Diu que el seu pas pel CETT liva proporcionar la base de formació que li hapermès desenvolupar les competències profes-sionals amb garanties de creixement. Avui, esplanteja una nova fita a assolir: “Arribar a serdirector general d’un gran hotel”.

Només té 37 anys però ja en porta 24 vinculat al sector delturisme i l’hoteleria. I és que en Jaume Valldaura duu lavocació professional a la sang; per això va decidir estudiarTEAT al CETT, i va fer un programa de relacions laborals aEADA. “Durant el meu últim any de carrera vaig treballar al’Hotel Arts compaginant els estudis amb la feina. La mevaprincipal responsabilitat era oferir la màxima i més persona-litzada atenció als organitzadors d’esdeveniments de l’hotel(Meeting Planners), amb el repte afegit que la posició deConference Concierge encara era totalment desconeguda.Va ser una experiència molt enriquidora que em va possibi-litar, després del que havia après a la diplomatura, entendremillor l’operativa d’un gran hotel i desenvolupar el talent del’hospitalitat, en fer sentir els hostes com a casa i fer-los lavida molt més fàcil”. L’esperit de motivació per fer sempre lescoses el millor possible i una actitud positiva van permetreque en Jaume promocionés dins l’hotel com a agent de con-

vencions i banquets, una feina onla capacitat de negociació i aten-ció al client són essencials.“Després em van oferir la posicióde cap de vendes de l’hotel MeliáGran Sitges, un repte importantper a mi perquè va suposar unaexperiència totalment nova. Per pri-mer cop liderava un grup de per-sones i vaig haver de fer un granesforç per aprendre les estratègies de venda individuals i degrups, i ser capaç d’elaborar un pla de màrqueting i pressu-post per a un hotel de 307 habitacions amb molt potencialde convencions. Al cap d’un any i mig vaig passar a treballaren un hotel de la cadena Tryp Apolo. El fet de poder enten-dre millor el concepte de «Revenue Management» em va sermolt útil amb vista al següent destí professional: la docèn-cia. Volia provar l’experiència d’ensenyar el que havia aprèsfins aleshores. Fruit de la casualitat, vaig enviar el meu currí-culum al Grup CETT, i vaig rebre l’oferta de treballar-hi coma responsable de l’àrea d’hoteleria, fent classes de TSAL,diplomatura i màsters; recerca i formació a CETT Consultors.A més, en seguir actiu a l’Hotel Alimara com a responsablede Qualitat i Medi Ambient mai vaig deixar d’estar prop deles persones -empleats, alumnes en pràctiques o clients-. Finalment, després de passar un any lectiu al CETT, vaigretornar a l’Hotel Arts com a assistent del director de RRHH.He passat tres anys fantàstics en què he après molt d’un boncap i amic per arribar avui a ser director de RRHH d’un hotelde la mateixa companyia a Portugal. Actualment faig el quem’agrada: seleccionar persones que estimin i sentin aquestafeina; aconseguir que les persones que hi treballen ho facinde gust; que cada dia tots fem les coses millor, amb qualitat,respecte i compromís; i sobretot desenvolupant, motivant ireconeixent les persones que donen el millor de si en el sec-tor, que és el més important del país”. En Jaume valora en els treballadors la formació, però tambéla presència i el nivell d’idiomes, i sobretot, l’actitud i lesganes d’aprendre a fer les coses bé. Fruit de la seva experièn-cia, no dubta a recomanar a l’alumnat del CETT “que aprofi-tin els coneixements i l’experiència dels docents de l’Escola,i que quan facin pràctiques a qualsevol empresa s’esforcin aoferir el millor de si perquè és molt probable que aquestasigui la via per quedar-s’hi”. També afegeix que “els idiomessón bàsics i l’única manera d’aprendre’ls bé és desplaçar-seal país. De fet, crec que obligatòriament s’hauria de fer unade les pràctiques a l’estranger”. Pel que fa a les competènciesdiu que “les empreses turístiques, com a tals, ofereixen ser-vei, de manera que tot el que es relaciona amb la maneracom es fan i es diuen les coses és important”. n

Internacional

Antics alumnes del CETT ARREU DEL MÓN...

Traspassant fronteres

• El CETT, a Turiciencia 2007 (Buenos Aires)Al congrés internacional Turiciencia 2007, que va tenir llocdel 13 al 15 de setembre a Buenos Aires, Argentina, la pro-fessora Alícia Nuzzolese va presentar, representant al CETT,la ponència “Metodologia de diagnosi d’implementació imonitorització de la competitivitat dels destins turístics”.

• Estudiants de Panamà, al CETTProvinents d’un programa becat pel govern de Panamà, 33alumnes d’aquest país cursen al CETT els estudis de grausuperior en informació i comercialització turística i el d’a-gències de viatge, amb vista que un cop finalitzin el cicleaccedeixin a la diplomatura en turisme. Tanmateix, tambéexisteix un acord pel qual 12 llicenciats de Panamà realit-zen durant aquest curs diferents programes de màster alCETT. El grup d’estudiants s'allotja a Àgora. n

535

Estudis i investigacions

“Sabor e Saber”, un proyecto pionero de inter-cambio cultural entre Catalunya y Minas Geraiscon la gastronomía como protagonista princi-pal, se hizo realidad el pasado mes de agosto.Durante unos días, ocho aclamados chefs decocina de Catalunya movilizaron al público delX Festival Internacional de Cultura y Gastro-nomía de Tiradentes, con cenas y charlas sobrela culinaria catalana. Esta iniciativa, que logróuna gran repercusión en todo Brasil, era elresultado final del máster en turismo y media-ción didáctica del patrimonio cursado en laEUHT CETT, destinado al desarrollo de proyectosturístico-culturales.

Ahora que el proyecto “Sabor e Saber” ya se ha hecho reali-dad, para mi es muy gratificante recordar el nacimiento, losprimeros momentos de esta iniciativa. Fue hace aproxima-damente dos años, cuando la que sería una gran aventuraeran simples ideas e ilusiones de una “chica brasilera” afin-cada en Barcelona.Mi deseo inicial era unir dos regiones muy presentes e im-portantes en mi vida: Minas Gerais, que me vio nacer y cre-cer, y Catalunya, que me ha ofrecido oportunidades profe-sionales y personales. Mis ideas y motivación personal ibanen aumento, pero sentía que me faltaba una formación másespecífica en el campo turístico y cultural. Desde el primer día que estuve en la EUHT CETT-UB supe queallí podría encontrar lo que estaba buscando: un mástersobre turismo y patrimonio, centrado en el desarrollo deproyectos turístico-culturales, dónde ámbitos como el mar-

keting turístico y cultural, la creación de productos turísti-co-culturales y el empleo de herramientas didácticas para lamediación cultural son aspectos básicos para su viabilidad.

Un máster con mucho gusto

Los primeros meses del máster me aportaron nuevos cono-cimientos sobre el turismo y el patrimonio pero, sobre todo,me permitieron definir mucho mejor el proyecto, tantodesde el punto de vista académico como científico. Deci-dimos que la gastronomía debía ser el elemento clave demediación y unión entre Catalunya y Minas Gerais. A partirde este concepto básico iniciamos las diferentes fases delproyecto, desde el análisis de la situación hasta la concre-ción del producto a ofrecer, pasando, por ejemplo, por lacreación de la marca o el plan de comercialización y comu-nicación.Los distintos meses de esfuerzos y nervios, sumados a laayuda inestimable de la dirección del máster y el apoyo demuchas personas, entre ellas los compañeros/as del máster,dieron como resultado “Sabor e Saber”, un proyecto pionerode intercambio cultural. Partiendo de la idea básica de nuestra iniciativa, considera-mos que lo más oportuno era que distintos profesionales dela cocina catalana viajaran a Brasil, para que pudieran pre-sentar la gastronomía catalana y conocer la culinaria minei-ra. Mientras buscábamos la mejor vía para conseguir estepropósito, tanto económicamente como a nivel de repercu-sión mediática entre la población brasilera, hallamos unagran oportunidad estratégica en el hecho de enmarcar “Sa-bor e Saber” dentro de un evento gastronómico ya consoli-dado en Brasil y realizado en Minas Gerais: el Festival deCultura e Gastronomia de Tiradentes.

“SABOR E SABER”, un proyectopionero de máster hecho realidad

Juliana Velloso, con los chefs y camareros de “Sabor e Saber”, en Tiradentes.

436

Brasil saborea la cocina catalana

Gracias a la solidez del proyecto y al patrocinio y colabora-ción de diversas empresas e instituciones, “Sabor e Saber” sehizo realidad el pasado mes de agosto. Del 17 al 25 de agos-to, ocho aclamados chefs de cocina de Catalunya moviliza-ron al público del X Festival Internacional de Cultura y Gas-tronomía de Tridentes, en Minas Gerais, con sus cenas ycharlas sobre la culinaria catalana. Cerca de mil personas,entre profesionales del sector, visitantes y comunidad local,pudieron conferir los “sabores e saberes” de Montse Estruch,Jordi Llobet, Alex Garès, Ismael Alonso, Oscar Teixidó y SergiFerrer, así como del minero André de Melo y del argentinoLucas Neri, ambos residentes en Barcelona.La primera edición del “Sabor e Saber” generó repercusiónen todo Brasil. Además de visitantes de varias regiones, losprincipales medios de comunicación del país, ubicados enSao Paulo y en Rio de Janeiro, también invadieron Tiradentespara entender las razones por las que la cocina catalana causatanto furor en todo el mundo. Con las invitaciones agotadas,150 comensales disfrutaron de cada una de las cuatro cenas. El resultado no podría haber sido mejor. La innovación y lacreatividad, aliadas a la refinada técnica de los chefs catala-nes, sorprendieron gratamente a los paladares de los parti-cipantes a los diferentes actos.La Escola d’Hoteleria CETT estuvo representada en Brasil conla participación destacada de Òscar Teixidó y Sergi Ferrer.Estos reconocidos cocineros y profesores presentaron la po-nencia “Cocina Catalana: Técnicas, fundamentos y basesculturales”. Además de conocimientos teóricos, ofrecieron alos asistentes un conjunto de recetas sobre cocina catalanaque fueron muy bien recibidas y valoradas por el público.

Satisfacción y consolidación futura

La valoración de la primera edición de “Sabor e Saber” esplenamente satisfactoria. El intercambio cultural gastronó-mico ha sido positivo para Minas Gerais y Catalunya; ahoraexiste un mayor conocimiento e interés entre ambas regio-nes. Además, se ha conseguido poner en valor el conceptobásico del proyecto: situar en el eje central a la gastronomía,como patrimonio intangible a proteger y difundir. La reper-cusión del evento en los medios de comunicación brasileñosy catalanes refuerza la idea del turismo vinculado a la gas-tronomía, favoreciendo el mayor conocimiento turístico deambas regiones. Para el año 2008, el objetivo de “Sabor eSaber” es consolidar la marca e intentar introducir el pro-yecto en el calendario anual de eventos de Minas Geraiscomo una iniciativa que lleve a Brasil la cultura de otros paí-ses o zonas con identidad propia, a la vez que promocioneMinas Gerais en el exterior. La relación con Catalunya siguevigente, a fin de reforzar el intercambio cultural y gastronó-mico ya iniciado. Por ejemplo, el evento se realizará enBarcelona en dos periodos diferentes del año, incorporandocomo novedad la música. En Brasil tendrán lugar tres even-tos, siendo el más importante el que se celebrará en agosto,cuando se pretende que esté representada toda la culturacatalana. En definitiva, y gracias a la formación académica yprofesional que me aportó el máster de la EUHT CETT y a laexperiencia del primer evento, estoy convencida que, duranteel año 2008, “Sabor e Saber” en Barcelona será aún mejor. n

Juliana Velloso. Alumna del Màster en turisme i mediació didàctica del patrimoni 06-07Més informació: www.saboresaber.com

L’EUHT CETT-UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània preparen el cicle de conferències “Mediterrani: les cuines de la convivència”

L’EUHT CETT-UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània estan dissenyant conjuntament el cicle de conferències “Mediterrani: lescuines de la convivència”, que s’hauria de realitzar durant el primer trimestre del 2008. La finalitat principal d’aquest cicle ésaportar reflexions interdisciplinàries i diferents propostes que permetin valorar l’existència d’una base alimentària comuna dinsl’àrea mediterrània, com a instrument de comunicació, complicitat, convivència i diàleg. Aquest cicle comptarà amb la parti-cipació de diferents i reconeguts especialistes internacionals relacionats amb el món de l’alimentació, la cultura i la convivèn-cia al Mediterrani, i es preveu que es pugui acreditar l’assistència com a crèdits de lliure elecció. n

De izquierda a derecha, la ponencia Cocina Catalana: técnicas, fundamentos y bases culturales, a cargo de los chefs Òscar Teixidó y Sergi Ferrer; el equipo de camareros; y el equipo de “Sabor e Saber”, degustando la típica cocina de Minas Gerais.

Si le Royaume du Maroc offre une mosaïque deplats riches et savoureux, ce n’est pas un purhasard mais bien évidemment grâce à sa situa-tion privilégiée, à la croisée des cultures et descivilisations, depuis la haute Antiquité.

Le Maroc est gourmand de son authenticité, de ses recettesqui sont à cent pour cent le reflet de la longue histoire richeen traditions, ainsi que des particularités régionales. LeRoyaume recèle des secrets gourmands profonds issus d’unsavoir-faire ancestral, miroir du patrimoine du terroir. Lacuisine est l’art qui témoigne du degré de civilisation dansun pays car les habitudes alimentaires d’un peuple sont tou-jours intimement liées à la géographie de sa localité. Unealternance d’austérité et de majesté, de rudesse et de dou-ceur, de mesure et de démesure qu’offrent les montagnes,les plaines, les mers et les lacs, se retrouve dans sa cuisinemarocaine, tout à la fois rustique et opulente. C’est dire quele patrimoine culinaire marocain se définit comme étant lemiroir d’un passé séculaire et ancestral riche. La gastrono-mie marocaine, t’émoigne d’un brassage de cultures et decivilisations qu’a vécu cette terre, reconnue comme étant uncarrefour de rencontres et de vie pacifique. Enfin cette gas-tronomie est le fruit d’un mixage de savoirs et de savoirsfaire multiples, venus de plusieurs horizons.

• La gastronomie est l’une des Composantesessentielles de l’offre touristiqueEtant donné que l’on ne peut pas concevoir une hôtellerieet, en l’occurrence, un tourisme sans une restauration, sansun hébergement, entre autre, nous considérons que le patri-moine culturel est l’une des composantes importantes etessentielles de cette industrie des loisirs. Dés lors, il n’est pasconcevable de s’en passer car c’est le moyen le plus efficacepour divulguer un savoir faire des citoyens en la matière, cequi contribue à la promotion de la culture locale ancestra-le. La cuisine n’est pas seulement faire à manger, mais aussiet surtout faire appel à une culture, à une cérémonie, à destraditions, selon chaque région, chaque tribu. Le patrimoinemarocain détient donc une grande place dans la promotiondu tourisme et contribue, efficacement, si elle est bien faite,

au développement du secteur. Une bonne cuisine savoureu-se, délicieuse, riche et variée, comme la marocaine, ne peutque rehausser la qualité du produit touristique. Par consé-quent, il est de notre devoir à tous de mieux l’enseigner, lasauvegarder...

• Ce patrimoine gastronomique est une véritable ressource économique dans le cadre de la politique touristique que mène le paysAu moment où le fast food a tenté de conquérir toute laplanète, par l’implantation des entreprises de la restaurationrapide et de repas à emporter (drive in, drogue store, MacDonald’s… ), et où les Etats Unis ont voulu imposer cette tra-dition alimentaire, on constate aujourd’hui, que les finsGourmets ont une nostalgie de la bonne table. Les person-nes aux grandes traditions culinaires veulent alors retrouverles bonnes habitudes. C’est ce qui a donné naissance à cequ’on appelle le Slow Food, né en Italie. Le slow food prôneun retour aux plaisirs de la bonne chère. Ceci induit de pren-dre le temps d’apprécier un bon repas, de privilégier les pro-duits du terroir et de saison et, si l’on va au restaurant, dechoisir un établissement dont le chef de cuisine manipuleces produits avec goût et passion.Le slow food est un véritable mouvement lancé par uneassociation qui porte son nom et qui comporte plus de qua-tre-vingt mille adhérents à travers le monde. Cette associa-tion encourage les gens à se réjouir des repas servis et demieux savourer les préparations du terroir qu’un chef artis-te présente avec doigté. Cette Association mène égalementdes actions concrètes pour sauvegarder la diversité des gas-tronomies régionales, seul gage de notre identité et de notreculture.A la lumière de ces mouvements, nous confirmons la cuisi-ne traditionnelle comme étant une vraie ressource économi-que, moyen important pour la création des économies deniches dans les régions de grand tourisme, là où la cuisine afait sa renommée, telle que Fès, Marrakech, Essaouira... Lestouristes deviennent de plus en plus amateurs de la bonnecuisine, de la cuisine du terroir, une cuisine faite bio. Notreresponsabilité est alors grande dans le sens que nous devonsencourager la création d’une restauration traditionnelle raf-finée dans toutes les villes cibles d’un tourisme culturel,haut et de moyenne gamme. La gastronomie nationale

5

Estudis i investigacions

LE PATRIMOINE GASTRONOMIQUEMAROCAIN, gage du développementde son tourisme culturel

37

5438

marocaine est, au même titre que l’artisanat, le folklore..., legage de notre tourisme local de niche.

• Nécessité de créer une Académie Nationale de GastronomieEtant donné que le Maroc est un pays de grande cuisine,d’un patrimoine culinaire très varié et riche, la créationd’une Académie Nationale de Gastronomie est nécessairepour permettre la conservation et la mise en valeur de cetteculture ancestrale.Ce conservatoire de la Gastronomie Nationale aura commeobjectifs essentiels la revalorisation des cuisines et des pro-duits en voie de disparition de même que la sauvegarde etla promotion du caractère honnête et sincère des cuisinesrégionales et nationales. Ce qui va prévenir le fait de déna-turer cet art ou de le conduire à la médiocrité.Une fois mise sur pied, cette Académie de GastronomieNationale, aura à entreprendre, comme tâche noble, uneaction permanente en faveur d’une cuisine de qualité éla-borée à partir de produits naturels et authentiques, tant auplan gustatif que nutritif.D’ailleurs, l’implantation du centre de qualification hôtelièreet touristique, dans l’enceinte de Touarga, à Rabat exprimepleinement cette volonté d’assurer la pérennité de cettefacette de la richesse culturelle marocaine. Ce centre a latâche de participer à la sauvegarde du patrimoine civilisa-tionnel, culturel et humain. L’art culinaire marocain tradi-tionnel, inlassablement transmis de mère en fille, est aujour-d’hui la noble mission assignée au centre de qualification deTouarga.

• A une époque marquée, à la fois, par un culte vouéau patrimoine sous toutes ses formes et toutes sesexpressions, et par les craintes liées à la mondialisation,le Maroc doit réorganiser son patrimoine gastronomiqueA cette époque où la mondialisation est le phénomène quiinquiète tout le monde, la sauvegarde du patrimoine cultu-rel devient nécessaire pour que les nations maintiennentleur authenticité et identité culturelle. C’est pourquoi lasauvegarde du patrimoine gastronomique dans toutes sesformes s’impose dans le temps et dans l’espace. Et donc, l’art culinaire doit être vrai, sans maquillage ni fal-sification; en cuisine la vérité c’est la vérité. La cuisine doitêtre vraie parce qu’elle est l’expression d’une éthique issuedes profondeurs de notre civilisation. C’est un art de vivrehumain, une pratique qui, autour d’une table, permet d’a-méliorer et de conserver les rapports entre les membresd’une famille, d’un groupe d’amis, de collègues... La cuisineest un ensemble, un tout, une entêté, sans oublier que toutepréparation destinée à nourrir l’être humain peut être etdoit être de la cuisine. La gastronomie est une expression artistique qui impliqueune relation avec la pensée dont elle s’inspire de la mêmemanière que la musique, la peinture, le tapis, et un art popu-laire quelconque. Si l’on dit que le peintre dispose de septcouleurs, le musicien de sept sons, le cuisinier lui aussi dis-pose de sept saveurs; c’est dire que l’art de la cuisine ne rési-de pas uniquement dans la confection des plats employant

des produits de luxe (truffe, foie gras homard...) ; toutefois,une simple purée de pommes de terre faite dans les règlesde l’art doit être de la vraie cuisine.Enfin, la cuisine est une culture qui fait partie intégrante denotre vie quotidienne, c’est le principal moyen de réparationde l’organisme, et c’est la bonne cuisine qui fait le maintiende la santé en bon état. C’est aussi l’un des principauxtémoins de la civilisation et des traditions d’une nation.Alors, sauvegardons notre cuisine, par la création d’un con-servatoire national de la gastronomie, à l’instar des pays desgrandes de renommée culinaire.

• La gastronomie marocaine aujourd’hui tant à l’étranger que dans le pays revêt une importance capitaleCar la cuisine est le signe d’une civilisation, d’une culture, sasauvegarde devient un phénomène incontournable. Cettecuisine jouit d’une bonne image, au niveau national qu’à l’é-tranger. Le mode de vie ou l’art de vivre d’une nation se tra-duit par sa façon de se tenir à table et par sa tradition ali-mentaire. La cuisine marocaine, variée et riche, est le symbo-le d’une haute civilisation, car elle recèle un savoir faire trèsfin et très savant. C’est une cuisine riche en saveurs, engoûts, grâce à l’utilisation des condiments et des épicesextraits d’un espace sain et pur (les montagnes et les plainesqui sont très fertiles et qui abritent cette variété d’épices etde condiments).La cuisine de nos arrières grands-mères constitue donc unart culinaire du terroir car faite avec finesse et avec goûtdans des ustensiles fabriqués avec des matériaux purementnaturels (argile, métal...) à base de produits naturels.C’est pourquoi on peut dire que la cuisine est l’âme d’unpeuple car elle est le miroir de ses traditions ancestrales. La cuisine marocaine est le résultat d’un mélange des savoirset du savoir- faire, grâce aux différentes civilisations et cul-tures qui se sont installées dans le pays au fil des siècles(berbères, juives, chrétiennes...). C’est ce qui a fait de cettecuisine une mosaïque de cultures et un tableau artistique devaleur. n

Salah Chakor. Directeur ITHT de TangerMés informació: www.salahchakor.com

chakor52@gmail.com

Viatges Century participa en un workshop aNord-amèrica. Del passat 29 d’abril al 4 de maig, Viatges Century, l’agència deviatges del Grup CETT, va participar amb 27 empreses turístiques més de Catalunya en unworkshop organitzat per Turisme de Catalunya i Turisme de Barcelona a les ciutats de NovaYork, Montreal i Toronto, tot coincidint amb l'exposició "Barcelona Modernity" en el museuMetropolitan de Nova York. Aquesta acció correspon a una iniciativa per tal d’incentivarque Catalunya i Barcelona siguin destinacions turístiques d’aquests països. Amb aquestaparticipació, Viatges Century va aconseguir promocionar els seus productes com a agènciareceptiva de turisme acadèmic i de turisme gastronòmic a més de 200 operadors turísticsnord-americans i canadencs.

La directora general del Grup CETT, a la nova juntadel Cercle per al Coneixement. El passat 19 de juliol van tenir llocles eleccions per tal d’escollir una nova junta directiva que lideri l'associació Cercle per alConeixement, amb la integració del Barcelona Breakfast, fins l'any 2010. La candidaturaencapçalada per Enric Canela va aconseguir el suport dels associats i va poder formar lanova junta directiva composta per Enric I. Canela Campos, com a president; Joan BrunetMauri, com a vicepresident primer; Antoni Brey Rodríguez i Ricard Ruiz de Querol com avicepresidents; Remo Suppi Boldrito, com a secretari general, i Maria Abellanet Meya(directora general del Grup CETT) com a tresorera.

Alumnes de batxillerat de l’Escola Betània-Patmos, al CETT. Des del 25 de juny i fins al 13 de juliol, alumnes de primer curs de batxillerat de l’Escola Betània-Patmos van realitzar una estada de pràctiques als diferentsdepartaments del CETT. Aquesta iniciativa permet a l’alumnat d’ensenyaments secundarisrealitzar pràctiques en centres de treball i prendre contacte amb el món del treball i el seusistema de relacions socials i laborals.

L'EHT CETT, seu de la cinquena semifinal de la II edició del concurs Cocinero del Año. El xef Sergio Ruiz, delrestaurant de l'Hotel Neri, de Barcelona, es va imposar davant Víctor Ibáñez (restaurant El Mirador de la Venda, de Barcelona) i Oriol Margalef (restaurant La Venda, de Barcelona) en la cinquena semifinal del concurs Cuiner de l'Any (CCA, 27 i 28 de juny), que pertany ales comunitats de Catalunya, Aragó i les Balears. El cèlebre restaurador Martín Berasategui(3 estrelles Michelin i president del jurat) va lliurar el màxim guardó en una brillant galacelebrada a les instal·lacions del CETT, on la festa social va posar el fermall d'or a un esdeveni-ment que durant dos dies va reunir nombrosos professionals del sector de la restauració.

El CETT acull el Curs de maridatge del formatge MahónMenorca amb la cuina catalana. Xefs catalans de renom com ara CarlesGaig, Montse Estruch, Xavier Franco, Jordi Herrera i Òscar Teixidó, responsable i professor decuina del CETT, així com el sommelier Adolfo Gómez, han estat els mestres de cerimònia delCurs de maridatge del formatge Mahón Menorca, que s’ha dut a terme els dies 1 i 8 d'octu-bre, a l’Aula Demostració de l'Escola d'Hoteleria del CETT. Organitzat pel Consell Reguladordel Formatge Mahón Menorca, el curs s’adreça al sector professional. No obstant això, alumnes de 3r curs de tècnic en cuina i serveis de restaurant i bar del CETT van poder gaudirde les sessions.

TOT FLAIX

54 39

440

• Amich-Galí, J. Los elementos científicos de lasgastronomía. Barcelona: Eopro, 2006.

• Andreu Alabarta, E.; Martínez-VilanovaMartínez, R. Cómo gestionar una PYMEmediante el cuadro de mando. Madrid: ESICEditorial, 2007.

• Báez y Pérez de Tudela, J. Investigación cuali-tativa. Madrid: Esic, 2007.

• Blanco Prieto, A. Atención al cliente. 3a ed.Madrid: Pirámide, 2007.

• Carlsen, J.; Charters, S. Global wine tourism.Research, management & marketing. Oxford:Cabi Head, 2006.

• Cerrillo Martínez, A. (coordinador); Gil Casión,I.; Roca Fernández-Castanys, M. L. Casos prác-ticos de derecho de las actividades turísticas.Barcelona: UOC, 2006.

• Cabarcos Novás, N. Promoción y venta de ser-vicios turísticos. Comercialización de serviciosturísticos. Vigo: Ideas propias, 2006.

• De Jaime Eslava, J. Pricing: Nuevas estrategiasde precios. Madrid: ESIC Editorial, 2007.

• Esteve Secall, R.; Fuentes García, R.; MartínRojo, M. del M. Estructura de mercados turís-ticos. Barcelona: UOC, 2006.

• Fickson, D. Human resource management for

the hospitality and tourism industries.Amsterdam: Elsevier, 2007.

• García Villanueva, R.; Pérez López, C.; PiñasAzpitarte, M. J. Gestión financiera en el sectorturístico. Inversión y financiación a largoplazo. Madrid: Pirámide, 2007.

• Golombek, D.; Schwarzbaum, P. El cocinerocientífico. Cuando la ciencia se mete en lacocina. Barcelona: RBA, 2007.

• Harris, M. Bueno para comer. Madrid: Alianza,2007.

• Institut Català de la Cuina. Corpus de la cuinacatalana. Barcelona: Columna, 2006.

• Kühnhanss, Ch. El arte de saber venderse.Barcelona: Robinbook, 2007.

• López Bonilla, J. M. Perfiles de personalidad enla adopción de innovaciones turísticas: El bille-te electrónico como autoservicio tecnológico.Sevilla: Junta de Andalucía.

• Luís Aduriz, A.; Gauthier, F-L. Diccionario botá-nico para cocineros. Donostia: Gourmandia,2006.

• Martínez Giokolea, E.; Sebastià, L. Formació iorientació laboral. Madrid: McMillan, 2007.

• Ministerio de Medio Ambiente. Buenas prácti-cas ambientales en los hoteles. Madrid:

Ministerio de Medio Ambiente, 2006.

• Murray, R. Cómo escribir para publicar enrevistas académicas. Barcelona: Deusto, 2006.

• Pardo, M.; Luna, R. Recursos humanos paraturismo. Madrid: Pearson Educación, 2007.

• Petrini, C. Bueno, limpio y justo. Principios deuna nueva gastronomía. Madrid: Polifemo,2007.

• Rodríguez Ardura, I. (coordinadora). Principiosy estrategias de marketing. Barcelona: UOC,2006.

• Rodríguez González, P. Los andaluces y el turismo. La percepción social del turismo.Sevilla: Junta de Andalucía, 2007.

• Salinas, G. Valoración de marcas: revisión deenfoques, metodologías y proveedores.Barcelona: Deusto, 2007.

• Tapscott, D.; D. Williams, A. Wikinomics. Lanueva economía de las multitudes inteligentes.Barcelona: Paidós, 2007.

• Tudela Aranda, J. El derecho del turismo en elEstado autonómico. Una visión desde la Leydel Turismo de la Comunidad Autónoma deAragón. Zaragoza: Cortes de Aragón, 2006.

• Tudurí, C. Turismo responsable, 30 propuestasde viaje. Barcelona: Alhena media, 2007.

Gestión del ocio en el ámbito turístico

Xavier PuertasEditorial Síntesis

El valor del present llibre resideix en la seva deci-siva aportació a la construcció d’una metodolo-gia estable per a la gestió d’un tipus de temps id’activitats que denominem genèricament “d’oci”. Articulat en dues parts ben clares i definides, a la

primera s’analitzen els conceptes d’oci i de temps lliure com a productes turísticsen què el consumidor té un paper preferent. A la segona s’examinen les princi-pals formes d’oci que es gestionen en l’àmbit turístic, la seva evolució històrica il’estat actual. Per tot això, som davant d’una obra que interessa tant als profes-sionals del turisme com a d’altres especialistes, ja que constitueix una base meto-dològica útil sobre la qual edificar futurs treballs d’investigació.

Recursos turístics

Manual de Food Service

Mario Cañizal, amb la col·laboració d’Isabel Acevedo. Editorial Artyplan

Aquest llibre suposa la culminació d’una trilogia demanuals que s’han creat amb la finalitat de donarresposta a tothom que vulgui millorar els coneixe-ments sobre l’evolució del sector de la restauració

fora de la llar a Espanya, tant des de la vessant econòmica com comercial.Cadascun dels manuals es correspon amb una fase evolutiva en particular del sec-tor de la restauració i a cada llibre en figura una anàlisi estructural. En aquest cas,el llibre, que inclou gràfiques, fotografies i fitxes amb exemples reals, lecturesrecomanades... descriu conceptes, doctrines i mostra les tendències del sector a leseconomies occidentals i a Espanya.

Pàgines web d’interès

Agències de viatgeww.aedave.es/publico/premios/1a_convocatoria_premios.htmwww.tripology.com

Serveis complementariswww.firstluggage.com

Recerca turísticawww.waksberg.com

Portalswww.expreso.infowww.ithotelero.com

Allotjamentwww.galacticsuite.com

Blogswww.turismo20.comwww.diariodelviajero.comwww.travelblog.org

Destinacions turístiqueswww.walkit.comwww.portalturismoaccesible.org www.tripconnect.com

Administració públicawww.turismo2020.es

5

ÀREA DE TURISME PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament, Agenda Local 21 28 i 29 de gener 10 i 11 de novembreGestió d’eines i canals electrònics en la comercialització de les destinacions turístiques 28 i 29 de gener 5 i 6 de maigCreació i comercialització de projectes de turisme cultural 4 i 5 de febrer 19 i 20 de maigLa innovació com a resposta a les noves tendències en el turisme mundial 11 i 12 de febrer 5 i 6 de maigLa gestió del patrimoni cultural i el seu ús turístic 11 i 12 de febrer 28 i 29 d’abrilEstar al mercat, estratègies de comunicació i comercialització 18 i 19 de febrer 2 i 3 de junyGestió eficaç d’oficines de turisme i centres d’informació 25 i 26 de febrer 6 i 7 d’octubreGestió de vendes: la comunicació i persuasió com a eines de la venda en el sector turístic 3 i 4 de març 13 i 14 d’octubrePlanificació estratègica per al desenvolupament turístic local 7 i 8 d’abril 3 i 4 de novembreFinançament de municipis, creació i gestió de productes turístics 14 i 15 d’abril 27 i 28 d’octubreDirecció estratègica del màrqueting turístic 20 i 21 d'octubre 15 i 16 de desembre

ÀREA D'HOTELERIA PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Finances per a no financers a l’hoteleria 28 i 29 de gener 9 i 10 de junyLa venda i comercialització hotelera en els canals electrònics 21 i 22 de gener 9 i 10 de junyGestió econòmica per a responsables del manteniment hoteler 4 i 5 de febrer 26 i 27 de maigGestió del F&B. Optimització de recursos 11 i 12 de febrer 15 i 16 de setembreBones pràctiques ambientals en els hotels 18 i 19 de febrer 30 de juny i 1 de juliolL'atenció al client: una oportunitat de venda 18 i 19 de febrer 29 i 30 de setembreManagement Global 25 i 26 de febrer 9 i 10 de junyRevenue Management I 25 i 26 de febrer 29 i 30 de setembreTècniques de venda i comercialització en el sector hoteler 7 i 8 d’abril 15 i 16 de setembreGestió d’equips interculturals 31 de març i 1 d’abril 16 i 17 de junyGestió de banquets i congressos d'un hotel. Optimització de recursos 31 de març i 1 d’abril 6 i 7 d’octubreImplantació de sistemes de qualitat en empreses hoteleres: un cas pràctic 7 i 8 d’abril 10 i 11 de novembreRevenue Management II 7 i 8 d’abril 27 i 28 d’octubreGestió de l'allotjament en establiments hotelers. Optimització de recursos 14 i 15 d’abril 13 i 14 d’octubreAnàlisis de costos en el sector hoteler 5 i 6 de maig 17 i 18 de novembreGestió del manteniment hoteler 5 i 6 de maig 17 i 18 de novembrePosicionament i optimització de webs d'establiments hotelers 26 i 27 de maig 24 i 25 de novembreGestió hotelera: Direcció d'equips 2 i 3 de juny 1 i 2 de desembre

ÀREA D'IDIOMES ÚNICA EDICIÓ

Francès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 4 de febrer al 5 de marçAnglès per al personal de sala (nivell bàsic) Del 5 de febrer al 6 de marçAnglès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 31 de març al 30 d'abrilAnglès per al personal de sala (nivell mitjà) De l’1 d’abril al 6 de maigFrancès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 7 d’octubre al 6 de novembreAnglès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Del 13 d’octubre al 12 de novembre

ÀREA DE RESTAURACIÓ I CUINA PRIMERA EDICIÓ SEGONA EDICIÓ

Tècniques de servei de restaurant Del 28 de gener al 13 de febrer Del 29 de setembre al 15 d’octubreCreativitat, la intuïció al plat 4 i 5 de febrer 29 i 30 de setembreDisseny i elaboració de pa per a la restauració 11 de febrer 27 d’octubreTaller de pastisseria d’avantguarda en restauració 18 i 19 de febrer 20 i 21 d'octubreAplicacions del buit a la cuina 25 i 26 de febrer 13 i 14 d'octubreIniciació a sommeliers De l’1 al 30 d’abril Del 14 d'octubre al 12 de novembrePerfeccionament de tècniques de servei de restaurant i iniciació a la direcció de sala Del 7 al 22 d’abril Del 3 al 19 de novembreGelats i postres fredes 7 d’abril 3 de novembrePlanificació de menús i dietes especials 14 i 15 d’abril 13 i 14 d'octubreLa gestió del capital humà a la restauració 21 i 22 d’abril 3 i 4 de novembreTècniques i tecnologies innovadores a la cuina 21 i 22 d’abril 17 i 18 de novembreGestió de restauració en grans esdeveniments 28 i 29 d’abril 17 i 18 de novembreRevenue Management en Restauració 5 i 6 de maig 29 i 30 de setembreTècniques de servei de cafeteria i bar (barman) Del 2 al 12 de juny Del 17 al 27 de novembre

www.cett.cat/formacio_continua

ESCOLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA CETTCALENDARI DE CURSOS 2008

4

TOT CETT:

publicació del Centre d’Estudis d’Hosteleria i Turisme

CETT, i de l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme

CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

PRESIDENT: Gaspar Espuña.

CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés.

HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO:

Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà,

Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon

Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas,

Josep Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns,

Llorenç Torrado, Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu

Vilaginés.

REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Publicació del Grup CETT

President: Miquel Alsius

Consell de redacció:Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Enrique Portales

Han col·laborat en aquest número:Manel Bassols, David Canela, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Ricard Edo, Elisenda Farràs, Enric López, Isabel Lugo, Kenia Mármol, Maite Martínez,Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osàcar, Ramón Rodrigo, Monique Rous, GlòriaSanmartín, Ramón Serrat, Xavier Torres

Agraïments:ACAV, Anna Albuixech, Vicenç Alcalde, Diego Bartolomé, Enric Canela, Núria Carmona,Francisco Carnerero, Salah Chakor, Anna Domingo, Glòria Deulofeu, Jordi Fígols, Xavier Franco, Esther Garrido, Jordi Hereu, Zuzana Kuljacekova, Irene Maldonado, Ainhoa Medrano, Claudi Mans, Òscar Martínez, Marian Muro, Pol Riu, Lluís Sánchez,Jaume Valldaura, Juliana Velloso, Yi Yang, Lara Zaballa, Nerea Zamorano

EdicióMar de Paraules

RedaccióOlga Prat

Dipòsit legal:B-52.226/2001

Grup CETTAv. Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77www.cett.cat – cett@cett.es