TRASTORN DE LA PERSONALITAT

PER DEPENDÈNCIA

Soraya Pozo

Cuca Solà

Clelia Dall’Oglio

QUÈ ÉS?

És un trastorn que ocasiona la incapacitat general per a

prendre decisions per sí mateix i la necessitat de que

s’ocupin d’un, fins i tot en les parcel·les quotidianes.

TRANSTORN DE PERSONALITAT PER DEPENDÈNCIA

SÍMPTOMES

• Pessimisme• Inseguretat en sí mateixos• Minimització de les seves capacitats i els seus valors• Referir-se a sí mateixos com “estúpids”• Pèrdua de fe• Busquen una sobreprotecció i ser dominats• Eviten posicions de responsabilitat• Ansietat• Relacions socials limitades

SÍMPTOMES DEPENDENTS DE LA CULTURA, L'EDAT I EL SEXE

L’edat i els factors culturals han de tenir-se en compte per avaluar el diagnòstic de cada criteri.

La societat pot promoure el comportament dependent d’una forma diferent en homes i dones.

El comportament dependent pot ser apropiat en el procés del desenvolupament.

El trastorn s’ha diagnosticat amb major freqüència en dones

S’estima que podrien afectar a un 10-15% de la població

Molts casos lleugers podrien passar desapercebuts en un continu amb la població normal.

Aquests pacients tenen una prevalença de trastorns psiquiàtrics molt superior a la població de personalitat normal.

EPIDEMIOLOGIA

Pot arribar a patir altres complicacions:

Depressió

Hipocondria

Ansietat

Es caracteritza per:

• El pessimisme i la seguretat en sí mateixos

COMORBILITAT

Sent temor exagerat i irreal a ser abandonat o quedar-se sol.

Al finalitzar una relació de parella, s’encamina ràpidament en la cerca intensa d’una altra relació.

Es sent incòmode o desemparat quan està sol.

S’ofereix com voluntari per realitzar tasques desagradables, o pren treballs poc gratificants.

Tendeix a permetre que altres assumeixin les seves pròpies responsabilitats.

CRITERIS DIAGNÒSTICS

Teràpia individual: Se l’ha d’incitar a que explori els seus pensaments i sentiments respecte la terapeuta, relacionant-los amb el que pensa i sent respecte altres persones.

* Com estimular la seva participació activa en la teràpia:És millor que la terapeuta utilitzi el descobriment guiat i la interrogació socràtica i que el vagi animant a una participació cada vegada major.

* Com desenvolupar el seu sentit d’autoeficàciaEstablir metes clares i específiques. Així, al anar arribant-hi, desapareix la seva creença “jo no sóc capaç”.

Teràpia de grup: Suposa un marc més adequat i més segur per l’entrenament en habilitats socials i assertives.

Finalització de la teràpia

TRACTAMENT

Un home de 50 anys, casat, amb dos fills d’edat universitària i una dona que treballa i estudia

educació superior. Aquest home va patir anteriorment un trastorn depressiu major i alts nivells

d’ansietat.

Li explica al metge quatre aspectes fonamentals:

-Preocupació per la forma com s’estan portant les relacions a casa.

-Autoavaluació personal com dependent.

-Dificultat per acceptar que altres persones facin coses amb les que ell no està d’acord,

-Manifesta estar presentant un “temor a ser homosexual”.

Es troben:

-Símptomes cognitius.

-Símptomes autonòmics.

-Símptomes afectius.

-Símptomes comportamentals.

La dificultat més gran es presenta en la relació amb la seva parella.

D’aquesta manera, se li diagnostica el “trastorn de personalitat per dependència”

ESTUDI D'UN CAS

CONCLUSIONS

És trastorn curiós i bastant comú.

Es pot confondre molt fàcilment amb altres desordres de personalitat normal.

És realment un problema que necessita un procés de rehabilitació i ajuda terapèutica.