treball de sintesis grup 4
54
L’abanç i el després 2 L’abans i el desprès Nova temporada 5 pessetes A continuació la gran entrevista amb Edu Soto El nostre suplement de la setmana Els nostres lectors donen la seva opinió Edu Soto amb nosaltres Els misteris de Santa Maria Rodolins amb uns
-
Upload
aula-2neso -
Category
Documents
-
view
233 -
download
1
description
Maria José, Judith,Deina, Quico, Dani, "Jordi" de 2 ESO A
Transcript of treball de sintesis grup 4
L’abanç i el després
2
L’abans
i el desprès
Nova
temporada
5 pessetes
A continuació la gran
entrevista amb Edu Soto
El nostre
suplement de
la setmana
Els nostres lectors donen
la seva opinió
Edu Soto amb nosaltres
Els misteris de Santa
Maria
Rodolins amb uns
dibuixos impressionants
L’abanç i el després
3
la revista i membres del grup
la nostra revista trobareu un recull d‟informació i activitats molt
interessants sobre el nostre passat, Iluro.
Trobareu des de els Romans fins ara. Des de que Mataró fou
fundada fins ara.
Els canvis de edificis, carrers, comerços... però tot hi que ha
passat el temps, encara guardem i mantenim les nostre arrels sobre el temps
passat.
Aquesta revista us ensenyarà tot el canvi de la nostre ciutat, i així
aconseguireu més riquesa cultural, ja que ens recordarem de les nostres arrels.
Esperem que us agradi, ja que em ficat molt d‟esforç per fer una bona revista
cultural.
L’abanç i el després
4
L’abanç i el després
5
L’abanç i el després
6
Jo he ajudat al grup fent el treball de anar per Mataró fent
fotos a les coses que
havien canviat tant fins ara , en manaven feina i la feia , em
movia amb agilitat pels llocs per buscar la informació
necessària.
Especialitat: Jo he fet la veu del lector, learn english with us !,
audar al Jordi Mendoza amb lo del Jordi Arenas, amb
presentación de l‟esperit de la revista i membres del grup el
punt 4.
Al meu grup he fet l‟activitat de l‟arquitectura, una petita
escultura, l‟auca, un tros del viatge en el temps, un tros de la
veu del lactor i el reportatge de denúncia
Jo he ajudat el grup en organitzar , repartir la feina i algunes
activitats i he ajudat al jordi a acabar lo de coll regas i mes
coses, q ajuntat tot el treball i fer la meva part de el dibuix.
L’abanç i el després
7
Jo he fet el Learn English with us!, cartes al director,
reportatge denuncia, donat feina en jorid i ajudar-lo,
repassar i ajudar en les coses que no es trobaven o
faltava algo. Una mica de Mates i de Coll i regás.
Jo e fet la Netgrafia
L’abanç i el després
8
INDEX
Presentació de l‟esperit de la revista i membres del grup 3p.
Cultura i Societat: Viatge en el temps 9p.
Estil: Arquitectura i decoració 11p.
Viatges: Mataró, cultura i enigmes 16p.
Learn English with us! 37p.
Art: personatges il·lustres 41p.
Art Fusió: Historia, literatura i imatges 44p.
La veu del lector 45p.
Cartes al director 51p.
El reportatge denuncia 53p.
El suplement de la setmana 54p..
L’abanç i el després
9
cultura i societat: viatge en el temps
Ermessenda de Carcassona va ser comtessa consort de Barcelona. El castell
va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació
que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que
Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Un castlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i
el govern d'un castell i sovint també del seu territori o terme. El castlà podia
ésser un cavaller, molt sovint de procedència no noble, que rebé, a l'Edat
mitjana central, d'un magnat, un vassall del comte, l'encàrrec temporal o no de
tindre un castell, amb les terres i drets que en depenien.
El castlà normalment tenia els seus propis cavallers.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit
Castell de Sant Vicenç fins el 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc,
ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d‟utilitzar-me definitivament, però no va
ser fins el1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a
l'ajuntament de Cabrera de Mar.
La forca és una eina amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre
generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials
lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser
fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.
Estaven situades en el quartet de les coses d‟agricultura en el Castell de
burriac.
Els senyors del castell de Burriac van ser Berenguer Ramon 1, Francesc
Carreras Candi, Pere Joa n Ferrer, Miquel Ferrer. Van haver principalment, dos
famílies: els Desbosc que van tenir molts descendents i els Sant Viçens.
L’abanç i el després
10
La nostra conclusió es que el nostre passat es molt interessant i el que ens
falta per descobrir, el Castell de burriac es un lloc molt interessant per anar a
visitar.
1 4
2
5
6 3
7
L’abanç i el després
11
Encarregada per l'industrial tèxtil
mataroní Joaquim Coll i Regàs, va
ser construïda l'any 1896.
Constitueix el més interessant
exponent del modernisme a la
ciutat. En aquesta obra, Puig i
Cadafalch s'expressa amb el seu
característic llenguatge florit, farcit
de referències procedents del gòtic
nord europeu, del plateresc o del
barroc.
Podem veure moltes finestres que
permeten que penetri la llum i hagi
més claritat dintre la casa.
A la planta baixa hi ha unes finestres
protegides amb barrots de ferro forjat.
Al mig hi ha un balcó amb una façana i
al costat unes finestres, decorades amb
pintures acolorides. A dalt hi ha unes
finestres, també fetes de ferro i una
petita terrassa esta molt ornamentada.
:Façana de la casa
L'interior és també excepcional. Les parets i els sostres estan decorats amb
una gran varietat cromàtica. La part baixa dels murs es protegeix amb ceràmica
vidriada de diferents formes i colors. A l'entrada del menjador hi ha un
rentamans amb forma de petxina, i al costat del despatx, una llar de foc
ricament ornamentada. La il·luminació del centre de la casa es realitza a
mitjançant una claraboia per on entra llum zenital.
L’abanç i el després
12
La façana presenta ornaments estucats, ceràmiques decorades, reixes de ferro
forjat a les finestres i una gran escultura: la Filosa; d'Eusebi Arnau sobre la
porta principal.
L’abanç i el després
13
La façana és un dels elements més notables de l'edifici. Està integrada per
una tribuna revestida de ceràmica amb gran profusió de símbols, com
l'escultura de la Filosa, obra d'Eusebi Arnau, així com d'esgrafiats que també
apareixen a l'interior, en paraments verticals i en sostres.
L'exquisit treball de forja és present en les dues grans reixes de la façana
principal i la barana de l'escala. Els mosaics, de colors suaus i tons pastel,
formen composicions geomètriques florals.
De les vidrieres destaquen les de la planta baixa i la claraboia central, ambdues
de gran bellesa. La casa, propietat de l‟entitat financera Caixa Laietana, va ser
restaurada amb molt de respecte pel projecte original.
La façana compta amb una important escultura, "La filosa"d'Eusebi Arnau,
que representa una dona amb un fus a la mà i que està envoltada de balances.
L’abanç i el després
14
També apareixen petites escultures, com un gat, un conill, o fins i tot una
papallona. En
aquesta obra de Puig i Cadafalch destaquen elselements vegetals i animals.
Les plantes son gegant com us em explicat.
Tècniques i vocabulari :
Esgrafiat ve de l'italià Sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina
especial anomenada estilet. L'esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix
a fer incisions sobre el cos de l'objecte o paret, en la part superficial, de manera
que quedi al descobert la capa inferior. Estructura inferior d'un sostre pla o en volta constituïda per l'encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals. La lluerna es una obertura feta al sostre d'una habitació o a la part alta d'una paret d'un soterrani, generalment vidrada, que serveix per a fer claror a l'interior.
El rentamans es troba a la saleta que comunica la sala central amb el menjador.
L’abanç i el després
15
Diem Modernisme al moviment artístic i cultural que es desenvolupen a
Catalunya duran els últims anys del segle XIX y primes del segle XX. Entre
altres, les seves manifestacions plàstiques més caracteritzades (també les
havia literàries i musicals) son l'arquitectura i d‟interiorisme, amb un especial
èmfasis en els arts decoratius, així com la pintura i la escultura.
En principi es un art urbà, com ho eren per aquells mateixos anys els
moviments equivalent desenvolupat en ciutats com Glasgow, París, Torí,
Brusselas, Viena, Praga, Chicago... Com es reflectia en els noms adoptats per
designar-los, buscaven la originalitat i la llibertat creativa, la expressió de la
personalitat individual o nacional i, sobre tot, bevent a vegades de les
ensenyances de l'art del passat, dotar de un esperit modern a les seves
realitzacions.
L’abanç i el després
16
6. guia
Benvinguts a la ruta autoguiada sobre la nostre estimada ciutat: Iluro, o més
comú: Mataró
Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. És la capital i la
ciutat més gran de la comarca del Maresme. Es troba a uns 30 quilòmetres al
nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de
la Península Ibèrica, amb el recorregut Mataró- Barcelona, el 1848.
Començarem per la casa del poble: l‟Ajuntament.
L‟Ajuntament va ser fundat al segle XVII.
La persona que va dirigir les obres del ajuntament va ser Miquel Garriga Roca
La van reformar i li van donar una imatge neoclàssica dirigida per Jaume
Vendrell
Desprès de la reforma de l‟ajuntament s‟hi distingien dues figures la de la
Justícia i la Pronúncia.
La casa del poble, està situada a la riera
Durant els anys, va ser remodelat, fins donar-li una imatge neoclàssica
Ara, parlarem de la Capella de Sant Sebastià:
Al llarg del segle XVII, podem descobrir molts portals que donen entrada a la
ciutat veïna de Barcelona.
A un d‟ells, hi havia una antiga capella dedicada al sant Sebastià, protector de
la vila contra la pesta.
L’abanç i el després
17
La façana del portal hi ha tres escuts de pedra, esculpits. Eren els de La
Corona d‟Aragó, Barcelona i Mataró.
Seguit d‟això, us explicarem algo sobre l‟Església de Santa Anna.
L' església de l'antic Col·legi Escolapi de Santa Anna té planta de creu llatina,
amb tres naus i cúpula sobre el creuer. La portada va ser realitzada el 1789 pel
germà escolapi Josep Guàrdia segons traça atribuïda a Carles Moretó. El seu
estil és plenament barroc, amb un frontó de línies ondulades presidit per una
imatge de la santa.
Ara, continuem amb la visita.
La casa de cós tenia una amplada de 4cosos.
Generalment, les cases tenien plata baixa i primer pis.
Les xafarderes son unes estructures de metall, que no permet que la gent que
passeja per el carrer no et vegi, i tu pot mirar per allà, també permetés que no
hi entri la llum a casa, que també entra la calor i també protegeix.
L’abanç i el després
18
Depenent de qui la fabriqui, son diferents, més petites o grans, però el
funcionament és la mateix.
Dibuix de dos diferents:
Desprès de visitar les xafarderes, anem a parar a la peixateria, que pertany a
l‟estil barroc, construïda en el 1841.
Aquí es podia comerciar amb els peix que pescaven els pescadors que hi
vivien en aquell barri. Tots els pescador hi vivien junts. Els carrers
s‟anomenaven dependent de quin ofici hi practicaven els habitants, en aquest
cas, com que estan a prop del mar, els pescadors i peixades decidiren viure
allà.
A la façana es poden veure sis columnes, i a la part superior, s‟hi pot veure,
coronat per l'escut de la Vila i dos grups escultòrics de tema mitològic als
extrems.
Mentres pescaven, la bandera marítima de la província s‟alçava. Aquesta es la
mateixa que tenim com a la de la ciutat, ja que la adoptaren els ciutadans.
Dibuix de la bandera:
L’abanç i el després
19
A continuació, la muralla de Can Xammar:
La muralla de Mataró disposava de set portals i accessos, el més destacat dels
quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la riera amb la plaça de
Santa Anna. Els altres portals eren els d' Argentona, de Cabrera o de Sant
Josep, d'en Feliu, del Pou de la Sínia i a la Baixada de Les Escaletes.
El 1480, Ferran II havia concedit a Mataró el privilegi que incorporava la
població a la corona i que l'alliberava de la submissió senyorial. En menys d'un
segle, el 1569, la ciutat va aconseguir de construir la muralla, però a finals del
segle XVI ja havia quedat petita. Aleshores van començar a sortir els primers
ravals a l'entorn del camí ral, als afores de la muralla.
El creixement de Mataró no es va interrompre durant el segle XVII, i es va
accelerar durant les darreres dècades del segle. Els ravals s'estenien seguint
qualsevol camí o riera, encara que el creixement principal es va dirigir cap al
mar i es va configurar ben clarament un barri de pescadors i mariners. La ciutat
també va adoptar una nítida diferenciació social: mentre dins de les muralles
s'aixoplugaven les cases amb lloguers més elevats, on vivien les classes
benestants, als ravals es construïen els habitatges més humils de treballadors i
jornalers.
Al final, els va tenir que destruir una part, per poder fer la ciutat més gran, però
encara es pot veure alguns restes de la muralla protectora.
Dibuix de la muralla amb entrades:
L’abanç i el després
20
Seguit d‟això, l‟Hospital de St. Jaume I Sta. Magdalena:
Avanç, estaven a la carretera de serra, I avanç, a l‟antic Ajuntament, però van
canviar de lloc, ja que així podien comunicar-se millor, i poder portar als malalts
a una altre lloc sense problemes.
Ara, està sobre el Mataró perquè, a l‟interior de la ciutat, quasi a la zona nord.
Continuem,
La confiança es una botiga d‟estil modernista, realitzada per Puig i Cadafals,
l‟any 1896.
Els element que es poden veure‟s son: relleu, flors, treball de ferro i guix.
Seguim amb la visita i arribem al Mercat del regne, en el qual hi trobem 3
edificis d‟estils diferents:
Can Llorell, Can Boix, que tenen al davant una Font pública, que són d‟estil
barroc
També podem veure, d‟estil neoclàssic, la Vilallonga, que en els seu temps, va
ser l‟ajuntament.
El nom el va donar una noble anomenada: Magí de Vilallonga.
I per últim, un edifici d‟estil modernista, que es troba al mig de la plaça, on ara
hi ha un mercat.
Seguit d‟això, trobem Santa Maria de Dolors, és una Basílica de Mataró,
construït a partir de 1675, amb referències a la seva existència que daten de
l'any 1008. Està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Abans de
L’abanç i el després
21
l'actual temple hi va haver una església romànica i encara abans un temple
d'origen romà. El 23 de gener de 2010 va acollir la beatificació de Josep Samsó
i Elias, en la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII. El
beat està enterrat a la basílica de Santa Maria de Mataró, que també acull les
relíquies de les santes Juliana i Semproniana.
Ja em arribat a la Casa Parera, feta per Josep Puig i Cadafals. La façana
d'aquesta antiga casa de cos va ser projectada per Puig i Cadafals l'any 1894,
per encàrrec de Miquel Parera i Partegàs. Presenta esgrafiats amb elements
florals i motlluratge goticista d'estuc sobre la llinda dels balcons. Especialment
remarcable és el coronament, amb dos relleus esculpits plens de referències
medievals, obra d'Eusebi Arnau, que iniciava amb aquest edifici la seva
fructífera col·laboració amb l'arquitecte. El ràfec, molt sobresortit, és de maó
vist. Són molt curioses les màscares de pedra, de la boca de les quals surten
les dues senyaries d'aigua.
A continuació hi ha la presó
Edifici inaugurat el 1863. Està format per un cos rectangular i un altre de
semicircular, de tipus modular, que generen un pati interior en forma de mig
cercle. La façana principal, de maó vist, amb un sòcol de grans carreus, té
obertures de mig punt emmarcades amb pedra, igual que el remat de les
cantoneres. Tot plegat li confereix una imatge gairebé de fortificació medieval.
Va servir de presó preventiva, però ara està fora de servei.
I ara, arribem a La Beneficència
La seva primera funció era la caritat, feta per Puig i Cadafals, que treballa amb
un estil modernista.
L’abanç i el després
22
Seguim el recorregut i arribem al Conjunt de Sant Josep.
Va ser edificat entre el 1588 i el 1603, però va caure el 1835, només va restar
l‟església, de3 tipus classicista
Dintre, hi havien els diferents ordres religiosos, però es concentraven en els
carmelitans.
Es un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que
va sorgir al voltant del segle XII al mont Carmel(Palestina). Des de la fundació
al segle XVI de la reforma dels carmelites descalços. Els frares carmelites
posposen al seu nom les sigles O.C. o O.Carm.
els carmelites combinen la dimensió contemplativa i l'activa, fent tasques
d'assistència i apostolat: evangelització, cura de centres d'espiritualitat com
santuaris marians, gestió d'escoles i parròquies, activitat missionera i en el
marc de Justícia i Pau, organització ocupada en ajudar necessitats, marginats i
gent sense recursos.
També hi havien Orde de canonges regulars: formades pels canonges d'una
comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida comunitària i
la combinen amb l'ofici clerical.
Monàstics: formades per monjos o monges que viuen en comunitat, separats
del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la
vida contemplativa.
L’abanç i el després
23
A continuació Trobem Can Serra Arnau, es un edifici del segle XVI situat al
Carreró. És l‟únic exemple arquitectònic civil que queda a Mataró d‟aquesta
època.És una construcció típicament renaixentista. La dovella mestre del portal
indica 1565, l'any de construcció. Destaca per la simetria absoluta, la
recuperació d'elements clàssics com els frontons i les columnes estriades
adossades. Es pot observar encara la distribució de la casa pairal: planta baixa
amb portal i finestrals als costats, primer pis amb finestres més reduïdes i
golfes amb finestrons. Pels volts del 1920, l'Ajuntament de Mataró adquirí
l'immoble que reformà i modifica profundament. Actualment encara acull el
Museu de Mataró.
Tot seguit trobem la masia i la torre de Can Palauet.La torre i la masia de Can
Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d‟ Argentona. La part
principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i
pis, inicialment separats de la torre. El cós principal té un portal rodó adovellat i
amb un finestral del segle XVI.
I a qui acaba la nostra visita guiada per la ciutat de Mataró.
L’abanç i el després
24
Xafarderes
L’abanç i el després
25
L’abanç i el després
26
Estil Barroc
L’abanç i el després
27
L’abanç i el després
28
Estil Neo
Clàssic
L’abanç i el després
29
L’abanç i el després
30
Estil Modernista
L’abanç i el després
31
L’abanç i el després
32
Museu de Can
Serra Arnau
L’abanç i el després
33
L’abanç i el després
34
CONCURS DE LA BASÍLICA MISTERIOSA : Santa Maria
LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MATARÓ
La guanyadora del concurs ha estat : La senyora Josefa Fernández Arufe
AQUESTES SÓN LES SEVES RESPOSTES
1-Si ens miréssim la basílica des del cel , quina forma tindria ? Dibuixeu-la
La basílica vista des de vista del cel te forma de creu
L’abanç i el després
35
2-Qui va pintar les pintures Baptisteri ?
La persona que va pintar les pintures del Baptisteri va ser Jordi Arenas
3-Escriviu alguns dels noms de les persones mortes que hi ha enterrades
Les tres persones que estan enterrades son: Doctor Samsó, Santa Juliana i
Santa Pruniana
4-Quants instruments musicals hi ha a la nau? Quin son? En trobeu algun
a les pintures?
Els instruments son: orgue, piano i micròfon , si que hi ha instruments a les
pintures
5-Quin element és el que hi ha més repetit a la nau? Quants n’ hi ha?
Els bancs hi ha 250
6-Quants metres fa la nau de nord a sud ?i d´ est ?
De nord a sud 48 metres i d´ est a oest 43 metres
7-Quin element és el més constant a l´ Altar del Roser? Hi ha alguna porta
falsa?
El que es repeteix constantment son els angelets, hi ha dues portes falses
8-Creus que l´ orgue de Santa és un dels més important d´ Europa? Per
que?
Es el tercer orgue més important de Europa per que te 3.857 tubs
L’abanç i el després
36
9-Com descriuries les pintures de Viladomat de l´ Altar dels Dolors?
Acostumen a ser fosques i dramàtiques i sempre il·luminant la cara de les
persones importants
L’abanç i el després
37
Learn English with us!!!
In this apartat, we teach you English.
In the first photo, you can see a little building.
In that time, the floor of the street was
irregular and made of stones.
In front of there, it was a big tree, and a park,
well the Saint Anna`s Square.
They was others buildings around the
Square.
Mataró. creu de terme
1915/2011
Before 2000, there didn‟t used to be a big car park at the end of saint Anne‟s
Square there only used to be a big, tall, old building but now there is a big,
modern school. The school is much bigger than the building that was there
before.
Now there are some beautiful green trees in front of the school but before there
weren‟t any. Now this part of Mataró is much more modern than before.
L’abanç i el després
38
In the second photo, you can see a little
monument.
They were a big square.
That monument was arrowed of people.
They were dancing.
The trees didn‟t have leaves, because
they were atom.
They were buildings around that
monument. They were old, and they
weren‟t a lot of shops. .
Mataró Saint Anne‟s Square
1915/2011
Before the year 2000 Saint Anne‟s Square didn‟t use to have a lot of trees but
now it has more trees.
There used to be a monument in the centre of the Square but now they have
taken it away.
Saint Anne‟s church and Saint Anne‟s school are the same as before.
NOW THE SQUARE IS WIDER THAN BEFORE AND people can walk freely
because the cars don‟t pass through the Square.
L’abanç i el després
39
In the third photo, we can see a park.
this park were big and they were a lot of
plants.
They were different kind of trees, and
different kind of plants.
At the end of the park, they were a church.
In there they were people.
That people they played into the park.
They were kid into the park and they played football.
Mataró. Convent of the caputxetes
1915/2011
The Convent of the “Caputxetes” has existed for a very long time The Convent
itself has stayed the same but there have been some changes around it. Before
the trees were much thinner because they were new, but now they are much
bigger and thicker because they have grown. Before 2000, there didn‟t use to
be a park in front of the building but now there is one. The toll Cypress trees
that used to be in front of the Convent have now disappeared.
L’abanç i el després
40
In this photo, you can see the “renfe”, the
station of the train of Mataró.
They can see the railway, made of wood, and
the floor was made of sand.
The train was old and the railways too.
The place where the people waited, was little and old.
Renfe station 19212/2011
This was the station of Renfe in Mataró. We can see, in the first photo, the old
station of Renfe. The differences of the two photos are:
The station of Renfe didn‟t used to be occupied.
The trains they didn‟t use to be moderns or technologic, but when the time pas,
they were rustic and made of wood .Now the station is more big, beautiful and
modern.
L’abanç i el després
41
In this photo, you can see Can
Fàbregas.
In the past, the manufactures of Can
Fàbregas, the building was old and
destroyed.
There were mountains of different
materials, wood, plastic…
The building was big and next of there, they were a chimney. The chimney was
big and tall.
Can Fàbregues 2000/2011
At the 2000, the manufactures of Can Fàbregas was big, old and rustic.
Now, the manufactory is destroyed, and all was full of plant, and the building
there isn‟t.
This wasteland is full of plats, and nobody used it.
Without the building, the place was more big, and full of different materials and
plants.
L’abanç i el després
42
8.Art: Personatges il·lustres
Jordi Arenas Clavell, pintor de Mataró. Mataró, 7 de novembre de 1920 mori el
199 a Mataró Jordi Arenas i Clavell, pintor polifacètic que llegà arriba a la
seva ciutat la casa on va néixer i on va viure i l „obra que en ella es
conservava, tant seva com d' altres artistes, i del seu germà Jaume. Un dels
seus marmessors testamentaris , Francesc Masriera, ha escrit a quest llibre
de caràcter biogràfic impregnat de la subjectivitat que implica conèixer i
apreciar-la persona biografiada.
Va entrar a formar part del cercle de Jordi Arenas el 1958, i amb els
dietaris de l‟artista com a font d‟informació íntima, Francesc Masriera va
desgranant-la trajectòria vital del personatge.
A les primeres pàgines queda clar el perquè del títol triat per acompanyar
el nom de Jordi Arena s, amb la definició que el Diccionari General de la
Llengua Catalana de Pompeu Fabra dona de la paraula sublim: " que
desperta una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa
grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensió humana ".
L’abanç i el després
43
Finalment, també s'hi exposa el Resurrexit 1952 de Jordi Arenas, així com un
breu recull dels esbossos del pintor mataroní. L'obra religiosa d'Arenas és, de
nou, un veritable estudi sobre el cos i la seva claredat per explicar la bellesa
humana. A l'obra citada, a més, el fons marí li possibilita mostrar el trànsit de la
resurrecció 'celestial', amb trajectes diversos i un 'paisatge' que com cap altre
dóna idea del canvi de realitat i de dimensió.
L’abanç i el després
44
Benvinguts al I concurs d’auques d’Iluro
Una auca consisteix en un tipus
d'art en què 48 imatges sobre un
tema en concret s'acompanyen
cada una per
dos versos heptasíl·labs amb rima
consonant, que es diuen rodolins. A
la pràctica la mètrica per fer una
auca es pot relaxar -es poden fe
tercets o quartets de rima assonant i
amb diferent nombre de síl·labes, per
exemple- però el que hi ha o d'haver
és versos rimats acompanyant cada
imatge de l'auca. El text se sol posar al
peu i fora de la imatge. S'ha d'evitar la
rima fàcil amb gerundi o infinitiu.
UN AUCA FARÀS I UNA BONA ESTONA
PASSARÀS. Hos esperem el dia 3 de maig de 2011
De 10 al matí a 13 del mig dia
L’abanç i el després
45
Auca Guanyadora:
Iluro va ser fundada per uns estrangers que el llatí parlaven
Els llatins ven arribar i una ciutat van crear
El clima era calor i en ocasions tremolos
Els Romans van crear meravelles perquè nosaltres gaudíssim d‟elles
Els de Iluro van crear muralles per defensar
Els d‟Iluro parlaven llatí perquè els romans els van
establir
La Via Augusta van crear per poder-se comunicar
Els aqüeductes van inventar per l‟aigua poder
transportar
Els Romans van arribar i les dutxes van inventar
Una moneda van crear per poder comerciar
Un tramvia van crear per poder transportar
L’abanç i el després
46
10. LA VEU DEL LECTOR
En aquest apartat parlarem dels barris de
Mataró
Freqüència absoluta: Percentatge:
A les afores lll = 0,071
Centre llllllll = 0,160
Rocafonda lllllll = 0,142
Cerdanyola l = 0,035
Vista alegre llll = 0,08
Llantia = 0,017
L‟habana lll = 0,07
Pla d‟ en boet ll = 0,05
Molins lllll = 0,10
Cirera ll = 0,05
Xampla l = 0,03
Camin de la serra lll = 0,07
jauma racude l = 0,035
pera mas Illl = 0,09
llaeneras lll = 0,07
escurxador = 0,017
A les afores lll 5,9 %
Centre llllllll 13,2%
Rocafonda lllllll 11,8%
Cerdanyola l 3.4%
Vista alegre llll 8,9%
Llantia 1,7%
L‟habana lll 7,1%
Pla d‟ en boet ll 5,4%
Molins lllll 10,8%
Cirera ll 5,4%
Xampla l 3,6%
Camin de la serra lll 7,1%
jauma racude l 3,5%
pera mas Illl 9%
llaeneras lll 7%
escurxador 1,7%
L’abanç i el després
47
La població que predomina és la marroquina, ja que hi ha amb 8.249 habitants aixos és un 39,28% de la població.
) com que es mouen en massa estan casi tots allà mateix i es a rocafonda
perquè es barat.
L’abanç i el després
48
Estimats col·laboradors de la revista L‟avanç i el després. Em dic Francesc
Ferrer i soc un lector de la vostra extraordinària revista. Responen a les vostres
preguntes, visc al barri del Centre, al tocar amb el barri de Rocafonda. Al centre
hi ha el carrer principal de Mataró que es la riera amb botigues i edificis
significatius. Hi ha bastants parcs infantils i també zones per passejar els
gossos. No hi ha tanta immigració com a altres barris com Rocafonda o d‟altres
però també hi ha.
Gràcies per la vostra atenció
L’abanç i el després
49
Hola:
Em dic Maria, i visc al barri de l‟Eixampla. Molt a prop, hi viuen molts
immigrants.
Estic davants de la platja i hi ha un edifici que tothom coneix: El de la Caixa
Laietana, el que marca la hora, i quin dia es. Es gegant i tothom el coneix.
Tinc unes vistes genial i també hi arribo a la platja en 2 min.
També tinc alguns parcs a prop, on es pot jugar a futbol i hi ha zones infantils.
No hi han tantes tendes com al centre, però hi han.
Espero que us hagi servit d‟ algo. Deu
Bon dia em dic Deina soc una col·laboradora de la nostra revista us donaré la
meva opinió .
Jo vic als molins es el meu barri no hi ha molts immigrants, no hi ha molts
paisatges ens trobarem un descampat i els diumenges es fa un mercat esta a
prop de cirera i rocafonda i arribant a Mataró parc.
Es un bon lloc per viure no us trec mes temps a deu ciau.
Hola em dic Daniel i visc al barri de Cirera es un barri on hi ha molts nens
adolescents amb molts parcs per poder jugar i desconnectar del col·legi . A part
de nens també hi han avis de no més de 80 anys , per Cirera hi ha bastants
negocis com : peixateria , carnisseria, perruqueria sabateria ... No es gaire
conflictiu però abegades passa alguna cosa.
L’abanç i el després
50
de santa anna
Estimats col·laboradors de la revista L‟avanç i el després. Em dic Francesc
Ferrer i soc un lector de la vostra extraordinària revista. Responen a les vostres
preguntes, visc al barri del Centre, al tocar amb el barri de Rocafonda. Al centre
hi ha el carrer principal de Mataró que es la riera amb botigues i edificis
significatius. Hi ha bastants parcs infantils i també zones per passejar els
gossos. No hi ha tanta immigració com a altres barris com Rocafonda o d‟altres
però també hi ha.
Gràcies per la vostra atenció
L’abanç i el després
51
Hola:
Em dic Maria, i visc al barri de l‟Eixampla. Molt a prop, hi viuen molts
immigrants.
Estic davants de la platja i hi ha un edifici que tothom coneix: El de la Caixa
Laietana, el que marca la hora, i quin dia es. Es gegant i tothom el coneix.
Tinc unes vistes genial i també hi arribo a la platja en 2 min.
També tinc alguns parcs a prop, on es pot jugar a futbol i hi ha zones infantils.
No hi han tantes tendes com al centre, però hi han.
Espero que us hagi servit d‟ algo.Deu
Bon dia em dic deina soc una col·laboradora de la nostra revista us donaré la
meva opinió .
Jo vic als molins es el meu barri no hi ha molts immigrants, no hi ha molts
paisatges ens trobarem un descampat i els diumenges es fa un mercat esta a
prop de cirera i rocafonda i arribant a Mataró parc.
Es un bon lloc per viure no us trec mes temps a deu cia-ho.
L’abanç i el després
52
Cartes al director:
Perquè??
Benvolgut Sra. Dolores:
Em dirigeixo a vostè amb aquesta carta oberta per denunciar i preguntar per
què ha desaparegut el club mític de Mataró, el CE Mataró.
No entenc perquè ha desaparegut aquell equip, que formava tants nois, amb
talent i dedicació.
Li vull preguntar, si vostè sap, si, hi hauria alguna manera de tornar-lo a obrir.
Em sembla injusts, ja que els nens estaven molt il·lusionats i li han trencat la
seva il·lusió, no sap vostè que significa per algunes persones o nois el que en
feien ,per a alguns era la seva vida,i no poden fer lis això, hi ha molta gent que
ens recolza.
El club mític de Mataró tindria que seguir obert o que ens donin una informació
correcta de per que s‟ha tancar ja que per nosaltres es molt important, i sobre
tot per als nois.
Li demano una resposta.
Gràcies per la vostra atenció.
L’abanç i el després
53
Reportatge de denúncia
Sra. Dolores:
Em dirigeixo a vostè per denunciar
la poca atenció que hi ha en alguns
edificis de la nostre estimada ciutat.
Soc discapacitat físic i vaig en
cadira de rodes. La haig de tirar
amb les meves mans , i no soc
l‟únic, coneix-ho gent que porta
muletes, i hi ha edificis i lloc s
públics on si no es difícil entrar, es
impossible.
Per exemple, hi ha col·legis en el
que no puc entrar sense ajuda.
Necessito que algú m‟ajudi.
També quan haig de anar a comprar
el pa al forn, no puc entra perquè no
tenen una rampa.
Per entrar en tendes per comprar
roba, no puc, necessito ajuda i això
no m‟agrada gens. Es injust.
Però també hi ha lloc on si puc
entrar, com:
l‟autobús
escales del
jutjat
tend
es
L’abanç i el després
54
Espero que ho tinguin en compte:
Mariano.
L’abanç i el després
55
El suplement de la setmana
Aguesta setmana, com a suplement, us regalem un C.D on podeu veure al
nostre convidat especial de la Setmana, l‟Edu Soto, artista i actor.
També us donem una audioguia sobre la nostre estimada ciutat, Mataró.
Esperem que us agradi tot el nostre treball de tota la setmana.
![[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/588a560a1a28ab7a768b4845/grup-daltes-capacitats-treball-alumnes-daltes-capacitats.jpg)
