Treball de Síntesi 1r ESO

Bloc temàtic: Les construccions al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

1. Situació

· Quina superfície té el Parc? 13.694 hectàrees

· Quins termes municipals ocupa? Quina superfície ocupa de cada terme?

· Castellar del Vallès: 1347 ha.

· Granera: 23,86 Km2.

· Matadepera: 2079 ha.

· Monistrol de Calders: 22 Km2.

· Mura: 47 Km2.

· El Pont de Vilomara i Rocafort: 1000 Ha aprox.

· Rellinars: 700 aprox.

· Sant Llorenç Savall: 1600 Ha aprox.

· Sant Viçens de Castellet: 200 ha aprox

· Talamanca: 800 Ha aprox.

· Terrassa: 1000 Ha aprox

· Vacarisses: 40,54 Km

2. Ocupació humana del territori

A continuació tens un llistat d’assentaments i construccions ubicades al parc natural. Fes una taula, classifica els llocs cronològicament i fes una petita fitxa de 3 d’aquestes ubicacions, segons el que es demana a continuació.

Cova del Frare: 3850 aC

Monestir de la Mola: Segle XI.

Els Òbits: Segle XI edat mitjana

Sant Jaume de Vallhonesta: És un hostal del camí Ral que s'esmenta per primera vegada al segle XV però es va construïr abans.

La Barata: Segle: any 1330.

La Porquerissa: La primera vegada que es va escruire sobre aquesta Balma va ser a l'any 1225.

Can Pobla: 1888-1910

Cova del Mal Pas de Puigdoure: 1958

Torre de vigilància de la Pola:

Mas de la Vall: Any 1962

Caseta dels Peons Caminers de la Mata:

Santa Agnès: És la cova on els serraïns van amagar el drac de petit que més tard va matar Guifré el Pilós. Al segle XIV.

Santa Creu de Palou: Segles XI-XII

L’Hospital de Sang: Segle XIX

Cova del Lladre: Era on s'amagava en Serrallonga per robar als traginers.

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

Construccions Assentaments CronologiaMonestir de la Mola s. X

Cova del Mal Pas de Puigdoure Any 1958Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta s. XV

Cova del Lladre s. XV Hostal La Barata Any 1330

Els Obits Edat mitjanaCan Pobla 1888-1910

Cova del Frare 3850 a.CTorre de Vigilancia de la Pola Edat mitjana

La Porquerissa Any 1.225Mas de la Vall Any 1962Ermita de Santa Agnes Any 1341Santa Creu de Palou Segle XI

Hospital de Sang Segle XIXCaseta dels peons caminers de laMata Segle XX

Els óbits: Els òbits de Sant Llorenç són Balmes que van estar ocupades al Segle XI quan es va fer el Monestir de la Mola. Estaven habitats al neolitic i tenien corrals per als animals. Aquestes coves van servir per refugiar als creients que van tornar a la muntanya al segle XI quan es va construïr el monestir a la Mola.

El Monestir de La Mola: Aquest Monestir es va fer en època romànica això es pot saber identificant l'arc central que té. En el 1450 es va incendiar. És una copia exacta de l'abadia de Sant Cugat però més petita. Està dedicada a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel. El seu primer abat va ser l'Abat Borrell.

L'Hospital de laSang: És un Hospital dins de la roca que travessa tot el Turó de la Fosca. Això va ser a les Guerres Carlines. Servia per a curar a els soldats Carlins feritsa les guerres. Van fer l'hospital allà perquè hi havia La Font del Rossinyol i els proporcionava aigua per curar a la gent.

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

Assigna un número d’ordre a cada lloc. Assenyala la seva posició en un mapa del parcnatural. Posa-hi un identificador numerat de color groc (prehistòria), verd (edat mitjana), blau (edat moderna), vermell (època contemporània). Acompanya-ho d’una llegenda (etiqueta) amb els noms corresponents.

3

13 15

7 6

14 10 8 12 4

2

5 1 11 9

1. Can Pobla

2. El Monestir de La Mola

3. Sant Jaume de Vallhonesta

4. La Barata

5. La Porquerissa

6. Cova del Mal pas de Puigdoure

7. Cova del Lladre

8. Els Òbits

9. Cova del Frare

10. Torre de vigilància de la Pola

11. Mas de la Vall

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

12. Ermita de Santa Agnés

13. Santa Creu de Palou

14. Hospital de Sang

15. Caseta dels Peons Caminers de la Mata

3. Tipus d’assentaments i construccions

Escull dos d’aquests grans blocs:

· Les balmes obrades. Explica què són. Les Balmes Obrades són forats a la roca formats per l'erosió de l'argila i que llavors l'humà ha fet la façana. En aquests forats que es formen, els antics habitants de Sant llorenç els aprofitaven per aixoplugar-se i fins i tot per viure.Els equipaven amb tot tipus decomoditats per l'època que vivien com corrals per als animals etc.

· Des de quan es van començar a construir? Es van començar a construïr a la prehistòria per viure.

· Segons l’ús que se’n feia, quins tipus de balmes obrades existeixen? Hi havia balmes habitades i Balmes per treballar com les de la Calç.

· A quin sector del parc n’hi ha més: a l’occidental o a l’oriental? Occidentalperquè toca més el sol.

· Fes una descripció més detallada de la balma obrada més important del parc natural. Indica a quina zona del parc es troba. Explica les característiques de la construcció, de quina època és i els usos que ha tingut. Complementa les explicacions amb fotografies i elements gràfics. Els òbits de Sant llorenç són unes balmes obrades que estaven habitade al Segle XI. Es van habitar quan es va construïr el monestir de la Mola. Es troba ala zona del mig molt a prop de La Mola.

· Les construccions defensives. Per a què servien? Quines causes van motivar la seva construcció? A quins llocs es situaven? De què vivien els senyors propietaris dels castells? Quins lligams socials i econòmics hi havia establerts entre els pagesos i els senyors feudals?

Fes una recerca d’informació sobre la Torrota de l’Obac i sobre el Castell de Pera. Explica les característiques i estructures de cada construcció, de quina època és i els usos que ha tingut. Complementa les explicacions amb fotografies i elements gràfics.

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

. Les construccions religioses. El monestir és la construcció més important, i es va dedicar a l’advocació de Sant Llorenç. Per extensió, això ha donat nom a tota la muntanya. Investiga qui va ser Sant Llorenç. Per què unes graelles són el símbol de Sant Llorenç?

Què pot explicar la important presència d’edificis religiosos d’època medieval a la zona del parc?. Fes una llista de totes les edificacions religioses de l'època medieval que hagis descobert que hi ha dins dels límits del parc. Localitza-les en un mapa. Exceptuant el monestir, fes una fitxa descriptiva de les dues que consideris més importants.

A què creus que és deguda la construcció del monestir al cim de La Mola? Hi havia hagut construccions d’èpoques anteriors on ara hi ha el monestir? Per què es feien construccions monàstiques en llocs tan apartats? De què vivien els monjos? Quins lligams socials i econòmics hi havia entre el monestir i els pagesos?

Fes una bona recerca d’informació sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt, i troba resposta al que se’t planteja tot seguit:

Sobre plànols i dibuixos del monestir, indica les parts de què constava. Fes unadescripció de l’església, acompanyada d’imatges: A quin estil artístic correspon? Quines són les mides aproximades de l’església? Com s’anomena la planta arquitectònica que té? Identifica totes les parts més importants de l’església, tant interiors com exteriors.

Quan va tenir lloc la consagració del monestir? De quin orde religiós eren els monjos de Sant Llorenç? A quin altre monestir de la comarca estava vinculat? Quants abats va tenir el monestir? Per què hi ha un camí anomenat Camí dels Monjos? Cap on va? Quins motius van propiciar l’abandonament definitiu de l’activitat monàstica? Quan va passar?

· Els masos. Durant l’època medieval hi havia nombrosos habitatges aïllatsdins de l’àrea del parc.

· Quan es produeix el despoblament dels petits masos? Els van abandonar per la gran epidèmia provocada per la pesta negra (1347-1351). Es va morir molta gent i es van despoblar

· Quines causes el van motivar? L'arribada de la Filoxera que va matar totes les vinyes.

A partir de quin període històric es van formant les majors propietats rurals al massís de Sant Llorenç? A partir de la “Marca Hispànica”

Fes una llista de 10 dels masos més importants que hi ha hagut a Sant Llorenç.

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

Matadepera

1. La Barata

2. Can Pobla

Mura

3. El Puig de la Bauma

4. El Puigdoure

Rellinars

5. Casa Joana

6. Can Gibert de Dalt

Vacarisses

7. Casa Vella del Obac

8. Torreblanca

Terrassa

9. Casa Nova de l'Obac

10. Mossen Homs

Situa’ls en un mapa. Fes un esquema descriptiu de les parts que formaven un mas d’aquesta època.

3

4

5 16

7 9

8 2

10

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

Quins són els masos més importants de la Vall de Mur i de la Vall d’Horta. Són tots de la mateixa època?

Els masos més importants de la Vall del Mur són: El mas Borrell, el mas Dalmau i el Davi.

Tenen un aspecte semblant? No perquè el mas del Borrell està en runes. Només queda una paret. En canvi el mas Dalmau està sencer però deshabitat.

El mas del Borrell

El Dalmau

El mas del Daví

Quins encara estan habitats? El Mas del Borrell no està habiat perquè està en runes.El Dalmau

Quin és el mas més conegut d’aquesta zona i que es va reformar a finals del segle XIX?

Explica a quin estil artístic correspon i fes una descripció dels seus trets arquitectònics més rellevants.

4. Les activitats econòmiques

· Agràries. En l’àrea del parc, la superfície destinada a conreus ha estat gran o petita? Per què? Ha estat gran sobretot de vinya perquè totes les masies tenien plantacions de vinya.

· A quines zones del territori del parc hi ha hagut més activitat agrària? A les zones on hi havia argila

· Quins tipus de conreus han estat els més importants? Els de vinya i els de blat.

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

· Quins van caracteritzar el període de major productivitat i rendiment econòmic?

· A banda de la sembra i recol.lecció, quines activitats de transformació estan lligades a la trilogia agrària mediterrània?

Troba el significat dels mots següents: Feixa. Guaret. Boïga. Cup.

Feixa: Peça de terra de conreu plana, limitada per marges.

Guaret: Terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys per tal que reposi.

Boïga: Artiga on s’empren boïcs com a adob.

Cup: Recipient generalment d’obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.

Quines propietats agràries ubicades al parc continuen funcionant actualment?

· Ramaderia. Quin tipus de ramaderia hi ha hagut tradicionalment al massísde Sant Llorenç? Hi ha hagut ramaderia porcina (dels porcs).

· Els recursos del bosc. Quines activitats econòmiques estaven lligades a l’explotació dels recursos dels boscos de Sant Llorenç i que actualment ja s’han abandonat? Els llenyataires per tallar llenya i vendre-la, i els forna de calç que hi ha més de 100. Nlts d'aquests forns de calç estan en ruïnes i no es poden veure molt bé.

· Aconsegueix una representació gràfica d’un pou de glaç. Explica com s’obtenia el gel i com es transportava? El gel era abans un producte de luxe? Per què? El gel s'anava a buscar a l'hivern a les rieres i les basses de l'entorn. L'aigua congelada es tallava en blocs i es portava al pou per evitar quees fongués amb la calor de la primevera i l'estiu. Sí. Era considerat un productede luxe per consevar aliments i beure fresc gelats i orxates perquè era molt difícil de mantenir i un pou de glaç era molt car de construïr.

·

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

Fonts específiques de documentació electrònica

http://www.lamola.com/

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=4

http://www.viuelparc.org/stllorens/stllorens.php

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt#Hist.C3.B2ria

http://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo07munt.htm

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5802

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2011/03/balma-de-la-pola.html#.U5_6-VF1PFY

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2011/02/santa-creu-de-palou-405-m.html#.U6BD5VF1PFY

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2012/08/la-porquerissa-i-els-aglans-de-la-pola.html#.U6BEN1F1PFY

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2012/09/les-masies-de-sant-llorenc-del-munt-i.html#.U6Ea0VF1PFY

Bibliografia monogràfica

· Ferrando i Roig, Antoni: El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. (1983)

· Ferrando i Roig, Antoni: L’establiment humà al Parc Natural de Sant Llorenç delMunt i l’Obac. (1984)

· Ferrando i Roig, Antoni: El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves posessions. (1987)

· Ferrando i Roig, Antoni: El Mas Puig de la Balma (Mura-Bages). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. (1993)

· Ferrando i Roig, Antoni: LaVall del riu Ripoll, la vall d’Horta, la vall de Mur, Les Arenes i Cadafalc. (1997)

· Pladevall i Font, Antoni: El Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. (1980)

· Ballbè, Miquel: Les ermites i capelles del Parc Natural de Sant Llorenç del Munti Serra de l’Obac. (1995)

· Luna, G: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. (2002)

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL

· Sant Llorenç. Diari de Terrassa. (1996). Volum format per col.leccionables editats pel Diari.

· Mapa excursionista de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Escala 1:25.000. Coedició CET i Diputació de Barcelona

Centres de documentació

Museu de Terrassa

Biblioteca Central de Terrassa

Casal de Cultura de Matadepera

Centre Excursionista de Terrassa

Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2012/10/el-santuari-prehistoric-o-la-torre-de.html#.U56piFF1PFY

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2012/08/les-agulles-de-sant-llorenc-del-munt-i.html#.U56xlFF1PFYhttp://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2009/12/cova-de-les-cases.html#.U6E3Z1F1PFY

POL FILELLA GIBERT, ARNAU PIQUÉ CABALLERO, IKER SOTO PICÓN, ARNAU TRICAS ARJOL