Ébola. Aspectes biològics, socials, econòmics i culturals d'una

malaltia

Lames Dorbor, de 8 anys, és traslladat per personal mèdic davant la sospita d’estar infectat amb el virus en Monròvia (Libèria), el 5 de Setembre de 2014.

1

Components del grup: Marta Llorens Garduño, Paula Micó Cervera, Andrea Valiente Haba, Noemí Vicedo Pérez, Marina Villanueva Chulvi. 1r V - L6

2

Índex

1. Introducció..............................................................................................................................................3

2. Orígens de la malaltia.............................................................................................................................3

3. Característiques de la malaltia...............................................................................................................4

4. Ébola: un problema local o un problema mundial?...............................................................................6

5. Aspectes socials i econòmics de la malaltia...........................................................................................6

6. Aspectes culturals...................................................................................................................................8

7. Prevenció i tractament de la malaltia...................................................................................................11

8. Conclusions...........................................................................................................................................14

9. Bibliografia............................................................................................................................................15

3

1. Introducció

L’objectiu d’aquest treball ha sigut conèixer un tema d’interès actual com és l’Ébola i tractar les seues vessants implicades. La importància d’aquesta malaltia radica en la necessitat d'una actuació humanitària internacional amb caràcter d'urgència tenint en compte el conjunt de determinants socials, polítics, culturals i geopolítics que requereixen d'una mirada local i global complexa.

Per a realitzar aquesta tasca, s’ha fet una cerca d’informació a la xarxa en bases de dades i pàgines web, degut a l’actualitat del tema. S’ha utilitzat l’eina Google Docs (Drive) per posar en conjunt tota la informació i poder consultar-la simultàniament totes les components del grup. Les referències bibliogràfiques s’han organitzat mitjançant el gestor Zotero.

Els capítols que inclou el treball són la definició dels aspectes biològics (causa, signes, símptomes, transmissió, tractament i prevenció) i l’anàlisi de les repercussions socials, culturals i econòmiques passades i actuals de la aquesta malaltia, tant a nivell local com a nivell mundial.

2. Orígens de la malaltia

Els primers contactes humans amb el Ébola registrats venen a Marburg, Frankfurt i Belgrad (pel moment era Yugoslàvia) per un brot del virus Marburg. Encara que aquest virus no és l’Ébola, prové de la mateixa família, filovirus, virus que causen febres hemorràgiques, vòmits i diarrees amb sang.Aquesta malaltia va donar-se per primera vegada a laboratoris d’aquestes ciutats per l’arribada d’un carregament de monos procedents d’Uganda de l’espècie cercopiteco verde. Va afectar principalment al personal encarregat de remoure els desfets dels animals, i va suposar un 23% de letalitat del total de persones afectades.

Al mateix temps, un virus molt similar al Marburg va aparèixer en la República Democràtica del Congo i a Sudàn, al 1976. Aquest virus va matar a 9 de cada 10 persones afectades a la RDC i a 5 de cada 10 en Sudàn. Amb aquest primer brot moriren 431 de 602 persones infectades, no obstant això, posteriorment ocorrerien brots més mortífers d’aquest mateix virus.Degut a la elevada mortalitat del virus es van enviar les probes a diferents laboratoris, entre ells el Microbiological Research Establishment, laboratori que es trobava a Anglaterra i que també havia estudiat els brots de Yugoslàvia i Alemània. Es va determinar que el virus causant de la infecció era morfològicament similar al Marurg (filovirus) però serològicament diferent. Es va anomenar Ébola al virus degut a la proximitat de l’origen del brot amb el riu del mateix nom. S’establí la relació entre el virus i les rates penades de la fruita, ja que el brot original en Sudan i un altre posterior començaren amb la infecció de treballadors d’una fàbrica de cotó on penjaven aquestes rates penades del sostre. Posteriorment, al 1980 i 1987 es donaren altres casos en persones que havien entrat a una cova amb rates penades a l’est de Kènia.

4

En 2005 la revista Nature va publicar les conclusions d’uns científics que afirmaven haver trobat l’orígen de l’Ébola en 3 rates penades africanes: Hypsignathus monstrosus, Epomops franqueti y Mynoceris torquata, possibles vectors transmissors, ja que encara que havien entrat en contacte amb el virus no la patien.

Segons la OMS, des del descobriment del virus Ébola a 1976 fins al 2012 s’han descobert 1850 casos de febre hemorràgica, dels quals més de 1200 casos han sigut mortals. Efectivament, les xifres ens mostren la perillositat del virus.

El brot més grau fins a la data va ser a 2013 quan el virus va aparèixer per primera vegada a Àfrica Occidental. Certes condicions com la aparició del brot en zones allunyades de difícil accés, el desconeixement de la població i la debilitat dels sistemes sanitaris provocaren un agreujament de la situació. Aquest brot particular provocà 3431 morts i 7470 infeccions, generalment produïdes a Guinea Conakry, Libèria, Serra Leona, Nigèria, Senegal i República Democràtica del Congo. La primera vegada que la malaltia va arribar a Europa i a Estats Units va ser en 2014, sent el brot més grau des del produït al 2013 ( 23.253 contagis i 9380 morts, taxa de mortalitat del 70%).

Als Estats Units foren repatriats 2 missioners que treballaven a l’organització Samaritan’s Purse a Monròvia. Foren traslladats i curats amb un procediment experimental, no obstant això, un ciutadà que estava de viatge a Libèria es va contagiar i va morir un mes després, contagiant a dos membres del personal sanitari que el supervisava a l’hospital. Els contagis a Europa es produïren majoritàriament per repatriacions de personal de ONGs que treballaven prop del brot. A Espanya, el Regne Unit, França, Suïssa, Noruega, Itàlia i els Països Baixos es produïren repatriacions. Les úniques morts produïdes van ser a Espanya i a Suïssa i a més, Espanya va ser el primer cas de la història d’infecció amb el virus fora d’Àfrica, per contagi d’una auxiliar d’infermeria que tractava a un missioner contagiat i repatriat que va morir més tard.A pesar de la perillositat del virus i la gran quantitat de contagis, l’únic país que es va oferir a tractar a infectats no nacionals va ser Alemanya. Van acollir a un epidemiòleg senegalès, a un metge ugandés i a un voluntari d’una ONG sudanés.

3. Característiques de la malaltia

CAUSESEl virus de l’Ébola causa en l’ésser humà la malaltia de l’Ébola, que pot arribar a tindre una taxa de letalitat del 90%. És un dels tres membres de la família de virus d’ARN anomenada Filoviridae (filovirus). Aquest gènere, l’ebolavirus, compren cinc espècies diferents: ebolavirus Zaire, ebolavirus Sudán, ebolavirus Bundibugyo, ebolavirus Taï Forest i ebolavirus Reston. Les tres primeres s’han associat a grans brots d’Ébola en Àfrica, al contrari que els altres dos. L’última, trobada en Filipines i Xina, ha causat malaltia en primats però no en humans - només els infecta.

5

S’ha descobert com el virus inicia el procés de desactivació de les defenses de l’organisme. Segons la investigació realitzada, la proteïna VP24 de l’Ébola és la responsable d’alterar el sistema immunitari de les cèl·lules, i és la que realitza el primer pas en el camí del virus per provocar esta malaltia, ja que inhibeix el mecanisme de l’interferó, una proteïna produïda pel sistema immunitari com a defensa contra els virus. Aquesta proteïna VP24 bloqueja la proteïna STAT1, encarregada de transmetre el missatge antiviral de l’interferó al nucli de la cèl·lula, on s’inicia la resposta immune urgent, de manera que STAT1 no pot entrar al nucli i aquest mecanisme queda annulat.

TRANSMISSIÓAquest virus s’introdueix en la població humana per contacte estret amb òrgans o fluïds d’animals infectats. En Àfrica s’han donat casos d’infecció associats a la manipulació d’animals morts per aquesta malaltia. Posteriorment, el virus es propaga a la comunitat mitjançant la transmissió per contacte directe (a través de membranes mucoses o solucions de continuïtat de la pell) amb òrgans, sang, secrecions o altres líquids corporals de persones infectades, o per contacte indirecte amb materials contaminats amb aquestos líquids. Les cerimònies d’inhumació on els integrants del corteig fúnebre tenen contacte directe amb el cadàver també poden ser causa de transmissió. Els homes poden seguir transmetent el virus a través del semen fins set setmanes després de la recuperació clínica. Entre els treballadors que han tingut contacte amb micos o porcs infectats per l’espècie del virus Reston s’han registrat diversos casos d’infecció asimptomàtica. Per tant, i com s’ha dit abans, esta espècie té menor capacitat que altres d’emmalaltir el ser humà.

La transmissió nosocromial, que fa referència a la propagació d’una malaltia dins d’un centre hospitalari, ocorre amb freqüència durant els brots d’Ébola. En la majoria dels centres de salut d’Àfrica els pacients són atesos sense màscares, bates o guants. A més, quan les agulles o xeringues que s’utilitzen no poden ser d’un sol ús, si es contaminen amb el virus i després es tornen a utilitzar, moltes persones poden ser infectades. De fet, si se produeix la mort de l’afectat pel virus, el protocol indica que no se’l pot realitzar l’autòpsia per l’alt ris de contagi pels fluids de la víctima, per la qual cosa haurà de ser incinerat.

SIGNES I SÍMPTOMESLa malaltia causada per l’Ébola sol estar caracteritzada per l’aparició sobtada de febre, feblesa intensa, molèsties en les articulacions, dolors musculars, de cap i de gola. Estos símptomes van seguits de vòmits, diarrea, erupcions cutànies, disfunció renal i hepàtica i, en alguns casos, hemorràgies internes i externes. Els resultats de laboratori mostren una disminució del nombre de leucòcits i plaquetes, així com un augment dels enzims hepàtics.

El període d’incubació oscil·la entre 2 i 21 dies, després dels quals s’inicien els símptomes assenyalats, tot i que el més habitual és que apareguen entre els dies 8 i 10.

6

TRACTAMENTNo existeix cap vacuna o medicament contra la malaltia pel virus de l’Ébola. S’estan desenvolupant vacunes i tractaments farmacològics, però encara no s’ha pogut provar la seua eficàcia, per la qual cosa no estan disponibles per a l’ús clínic.

Per tant, es tracten els símptomes i complicacions de la malaltia a mesura que apareixen, i la recuperació es veu afavorida per un bon recolzament, com s’explicarà més endavant en el punt 7 Prevenció i tractament.

4. Ébola: un problema local o un problema mundial?

L'Ébola està suposant un colp devastador per a la regió d'Àfrica occidental i un alarmant senyal d'avís per al conjunt de la comunitat internacional. El que va començar com un més dels quasi vint brots que hem conegut des de 1976 ha degenerat en una crisi triple: a les víctimes directes d'aquesta malaltia se sumen la destrucció dels sistemes de salut i la desprotecció sanitària de la resta de la població local, així com l'acumulació de costos econòmics i la constatació dels riscos que s'estenen a molts altres països. El que és més inquietant, demostra la fragilitat d'un sistema de salut global subjecte a un joc ineficaç d'incentius.

L'epidèmia de l'Ébola serà doblement tràgica si no permet corregir els errors que ens van portar fins a ací en primer lloc. Existeix el risc que els països més rics donen per finalitzada l'emergència una vegada que els casos que els han afectat de manera directa hagen quedat enrere, com ha començat a ocórrer a Espanya i en altres països desenvolupats després de l'alarma creada pels seus propis casos d'Ébola. Els actors locals i internacionals han d'oferir una resposta que permeta frenar l'avanç de la malaltia, prevenir nous casos i asseure les bases d'un model de cooperació internacional en salut que reflectisca els riscos i interessos comuns als quals fem front. Espanya –que ha patit en carn pròpia aquesta malaltia i ha adquirit noves responsabilitats després de la seua admissió en el Consell de Seguretat de l'ONU- ha de ser part central d'aquest esforç.

5. Aspectes socials i econòmics de la malaltia

L´Ébola és un virus que està sembrant el pànic a nivell mundial per la gran quantitat de morts que està provocant. Aquest virus que avui en dia , continua sense estar controlat, afecta principalment a quatre països ( Nigèria, Sierra Leona, Guinea Conakry i Libèria), però realment l´actual alerta i reocupació sobre aquest brot no es centra en la devastació que està provocant en Àfrica Occidental, sinó en el riscos de difusió fora del continent africà.

Aquesta epidèmia, que ha provocat una alarma social a nivell mundial , és entre altres coses, producte d´un gran dèficit en la economia i en el govern mundial. La pobresa dels països africans , les pèssimes

7

condicions d´higiene, la inefectivitat del govern , així com el dèficit en els serveis sanitaris i la falta de formació front a catàstrofes d´aquest tipus, no són més que factors que expliquen l´extensió brutal que ha desenvolupat el virus en aquestos països.

La propagació de l´Ébola a nivell mundial és un dels aspectes que més preocupa als investigadors. Aquest fet ens fa preguntar-nos perquè el virus s´ha propagat d’aquesta forma. Com Michael Osterholm va dir: “Si estudiamos este brote de Ébola, el virus no ha cambiado . Es África la que ha cambiado” . Abans, el brot de l´Ébola podia sorgir en poblacions concretes, però mai havia assolit aquesta extensió, açò és degut a que abans , els sanitaris podien controlar la malaltia posant en quarantena als poblats afectats, però actualment açò és impensable. Actualment, la població del continent africà s´ha triplicat en els últims 40 anys. L´augment de la població i factors com la desforestació han fet que siga impossible controlar el virus.

Però com hem dit abans, l´alarma social està provocada pel temor de que el virus s´estenga fora del continent africà. Es a dir, no és fins que la por s’estén per tot arreu quan les potències mundials prenen l´epidèmia de l´Ébola com el que és, un problema ben seriós. Durant mesos els països occidentals es van mostrar insensibles front al brot d´Ébola a Àfrica Occidental. Els avisos que van donar l´ OMS i l’associació de Metges sense Fronteres a maig no va tindre cap efecte, ja que cap país ho va prendre seriosament, doncs no era d’interès per a ells que milers de negres africans estigueren morint a causa d´aquesta epidèmia. L´única mesura que van prendre els països occidentals va ser la de prohibir vols a eixos països amb l´objectiu de que els contagiats no s’estengueren fins els seus països. No va ser fins que es registraren uns 3000 morts a Àfrica fins que els governs dels països desenvolupats van començar a prendre algun tipus de mesura. Van passar set mesos d’indiferència general des de l´alerta llançada per l'OMS i per Metges sense Fronteres fins que els governs dels “22” es reuniren el passat 2 d'octubre a Londres a la Conferència de Donants per combatre l'epidèmia.

Dades estadístiques ens informen que fins l´any passat països com Sierra Leona no disposaven de guants esterilitzats; aquest no és més que un exemple de com aquesta pràcticament inexistent sanitat pública d'Àfrica Occidental és la que ha hagut de fer front a la malaltia gairebé tota sola, atesa la insolidaritat internacional. No pot estranyar, per tant, que el virus s'haja estès molt i ràpidament.

El desenvolupament i la investigació per trobar una cura front a l´Ébola , no han sigut causa de la epidèmia produïda en uns del països més pobres del món. Tota l´alarma social va començar quan es van donar els primers casos als Estats Units, a Espanya, a Gran Bretanya... Darrere de tot açò trobem, com sempre , els interessos econòmics i polítics dels països que dirigeixen l´economia mundial.

El diari digital citat recollia les declaracions de Stephan Guenther, director de l'Institut de Medicina Tropical d'Hamburg, segons el qual fins ara "el virus de la sida ha generat [...] un mercat de 14.000 milions de dòlars", però investigar sobre el virus de l'Ébola no era rendible fins aquell moment perquè "el petit nombre de casos" que es produïen a cada epidèmia era "un element dissuasiu" alhora que "les grans empreses farmacèutiques" es decidissin a invertir en aquell nínxol de negoci. El panorama canvià

8

quan Tekmira va apostar en el moment adequat -casualitat, segurament- per obtenir el medicament contra aquest virus, ja que ho va fer just abans que es coneguera el gran brot actual de la malaltia. Ara ja són totes les gran farmacèutiques del món les que lluiten per obtenir l'antídot, que serà com un tresor de valor econòmic incalculable per a les empreses que el comercialitzen.

Per a les grans farmacèutiques no era rentable invertir en la recerca de la cura d´un virus que nomes afectava als països en vies de desenvolupament.

Ens resulta inevitable centrar-nos en la forma com el nostre govern i país ha reaccionat front a la epidèmia que el virus ha provocat.

L´arribada de la notícia del contagi d'una infermera de l'hospital Carlos III de Madrid, la qual va participar en l'atenció al religiós Manuel García Viejo infectat d'Ébola a l'Àfrica fa uns mesos, va ser la causa de que es dispararen totes les alarmes a Europa. El cas, de la infermera Teresa Romero, va ser el primer cas a Europa però Àfrica ja feia anys que la estava patint. De fet, el primer cas d´Ébola a Europa es va donar quan a Àfrica ja s´alcançaven xifres de 3400 persones mortes a causa del virus.

Ens resulta destacable nomenar que la imatge d´ Espanya front a l´Ébola es caracteritza per l´egoisme. Espanya podria haver mobilitzat recursos econòmics i diplomàtics molt abans de que el problema s´estenguera fins a ella, però no ho va fer. El govern va utilitzar l´excusa de la crisi per a retallar en el fons per a la cooperació del desenvolupament. Un exemple de que només s´ha preocupat pel seu interès va ser quan van repatriar als missioners espanyols que havien sigut infectats sense preocupar-se de tot el que deixaven enrere en aquells països. Informes que anaven sorgint dies posteriors a conèixer el cas de Teresa Romero ens informaven de que Espanya no estava preparada per a rebre un cas de virus d´ aquesta importància.

Resulta llastimós que la vida humana tinga diferents valors depenent del país d´origen. No és el mateix nàixer a Europa que a continents com l’africà que tenen governs i economies que no protegeixen els drets dels seus ciutadans. És una tasca de la humanitat que encara està pendent de resoldre i que faria que tot fóra més ètic del que és actualment.

6. Aspectes culturals

La desatenció a la cultura i a les creences a l’Àfrica ha sigut una barrera fonamental en els esforços internacionals per a aturar l'epidèmia de l'Ébola, segons la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR). Si bé diferents desastres de l'última dècada, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, han mostrat la importància de prendre en compte la cultura i les creences en les activitats d'emergència i recuperació, l'epidèmia de l'Ébola ha subratllat que açò no solament és important, sinó vital.

9

Combatre la malaltia o evitar la seua propagació no és tasca fàcil. Els organismes que l'enfronten (l'OMS, la Creu Roja i Metges Sense Fronteres) s'han topat amb una oposició frontal dels habitants de la zona crítica, els qui desconfien d'europeus i estatunidencs i els acusen de ser els propagadors del virus. D'acord amb Barry Hewlett, professor del Departament d'Antropologia de la Universitat Estatal de Washington i un dels pioners en la recerca social de l'Ébola, açò es deu al fet que els plans de control de l'OMS i dels equips internacionals de salut són “inadequats i insensibles” a les cultures locals afectades i no integren els coneixements que apliquen els propis habitants per a protegir-se de la malaltia. També lamenta que l'antropologia mèdica (que investiga com les poblacions perceben la salut i les malalties i com les atenen) no forma part permanent dels programes de l'OMS i de les seues organitzacions de suport contra l'Ébola. La labor dels antropòlegs és doble, d'una banda ajudar a canviar les pautes de comportament que faciliten l'expansió i dificulten el tractament de la malaltia i d’altra banda desenvolupar estratègies que ajuden a frenar-la. Alguns dels problemes són particularment greus i dolorosos per a les poblacions de la zona, entre ells:

1. Es donen interpretacions molt dispars a les causes de la malaltia, cosa que no afavoreix ni la seua prevenció ni el seu tractament.

2. L'aïllament dels malalts xoca frontalment amb el sentit de la solidaritat de la família i resulta incòmode i contrari a la seua cultura.

3. Els ritus relacionats amb la mort i el món dels avantpassats té una gran importància però en aquest moment afavoreixen el contagi de la malaltia.

Una recerca duta a terme pel Ministeri guineà de salut i Metges Sense Fronteres sobre la percepció dels intents de contenció de l'Ébola dins de la comunitat pretenia conèixer el per què alguns grups rebien bé als equips de resposta mèdica i uns altres, en canvi, no. Les discussions en profunditat amb les comunitats ressaltaven la importància dels ritus funeraris, ocasions crítiques en la transmissió i font de problemes per a la salut pública. Per a algunes comunitats, la mort és un viatge i per a aquest viatge un necessita anar equipat amb materials, com a robes que han de ser llavades i planxades abans de tancar el taüt. La persona morta pot també transportar coses per a altres que es troben en el més enllà. Assistir a l'enterrament, fins i tot entrar en contacte físic amb el cos, és vist com una obligació no solament envers els vius, sinó també envers els afins morts amb anterioritat. Aquest tipus d'informació permet entendre que canviar les pràctiques funeràries no és simplement una qüestió de millorar la higiene, sinó també una pertorbació del teixit social de les relacions de parentiu. Truncar aquestes formes de contacte amb els morts està al mateix nivell que tallar els llaços amb els vius, implica una separació forçosa amb el present a més de amb el passat. L'atenció etnogràfica a l'organització concreta d'enterraments i les dinàmiques socials del dol tenen una enorme rellevància epidemiològica: el registre detallat dels assistents són un instrument crític a l'hora de rastrejar els contactes interpersonals. Per això és necessari el desenvolupament de pràctiques funeràries que siguen segures però incorporen la necessitat profundament arrelada de les persones d'atendre adequadament els cossos dels seus éssers estimats, o l'intent de prendre de debò els rumors i l'objecció i usar aquesta informació per a construir relacions de confiança entre els equips externs i les comunitats afectades.

10

A aquest aspecte se li uneixen les creences i supersticions, especialment entre la població de les zones rurals més remotes. Moltes vegades els camperols atribueixen els símptomes de l'epidèmia a la influència dels mals esperits, i atribueixen els seus efectes mortífers a casos de bruixeria. Les gents més humils de Serra Lleona, que viuen sumides en una pobresa extrema, ignoren què és i com actua un virus. No comprenen què els ocorre a les víctimes de l'Ébola i cerquen en la seua pròpia cultura una explicació per als patiments dels seus parents i veïns, arrossegats per una espiral de dolor i mort fins ara desconeguda."La fetilleria és una cosa molt arrelada en la mentalitat tradicional africana", explica Joe Turay, rector de la universitat de Makeni. "Ahi el poble sol atribuir les seues pitjors desgràcies a l'actuació de bruixes malignes o a la influència de mals esperits. Així, quan creuen que un poblat pateix les conseqüències de la seua maledicció, molts dels seus habitants solen allunyar-se del lloc, espantats".La falta de metges i la profunda pobresa dels camperols afavoreixen que es mantinga la preeminència dels remeiers. Aquests, mitjançant una sèrie de medicaments naturals i de rituals, s'esforcen a mitigar els sofriments i a minorar la influència negativa de les bruixes. Però, contra l'Ébola els seus antics coneixements i la seua experiència no serveixen de res. Fins i tot el seu contacte amb els malalts pot contribuir a l'extensió de l'epidèmia. En resum, detenir la difusió de la malaltia exigeix un programa de salut pública de gran abast. Les organitzacions internacionals solen arribar als llocs on han ocorregut desastres creient que és suficient amb disseminar la informació sobre com prevenir més riscos, sense entendre que "compartir la informació no és el mateix que entendre i aprendre". Els treballadors humanitaris que van a les aldees han de tenir alguna familiaritat amb els aspectes culturals locals. Han d'explicar amb paciència i atenció la situació a la comunitat. Les relacions són importants, com les que s'observen entre les aldees i els equips sanitaris que intenten ajudar-les. Algunes societats poden no prendre seriosament les quarentenes si aqueix concepte no forma part de la seua herència o memòria cultural. Els riscos sempre són percebuts a través de les ulleres de la cultura, segons la pròpia visió del món. Cal ressaltar la importància de la bona comunicació en tals casos. L'existència d'una vacuna o d'una intervenció post exposició només serà eficient si els sistemes de salut i de comunicació locals faciliten informació i productes. En lloc d’intervenció en cas de crisi solament durant els brots, els governs d'Àfrica Occidental han de fer un seguiment continu de l'Ébola i instruir a les poblacions afectades en temps de calma. Per a contenir aquesta epidèmia s'han d'acceptar les dinàmiques de la por i les obligacions de la cura en un context on tothom està espantat. És una trivialitat antropològica, però implica veure les poblacions no com un obstacle per a detenir la propagació, sinó com el nostre únic recurs.

11

Joseph Gbembo busca la tomba de sa mare, Sia, en el cementeri de Foia (Libèria). Quatre membres de la seua família van morir per culpa del virus de l’Ébola.

7. Prevenció i tractament de la malaltia

PREVENCIÓSegons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el control i prevenció del virus de l’Ébola es basa en tres pilars fonamentals: Controlar la infecció en animals Actualment no hi han vacunes dirigides a previndre la infecció pel virus de l’Ébola-Reston en animals, es per això que es deuen aplicar mètodes químics de desinfecció utilitzant hipoclorit de sodi i altres detergents de forma regular en les granges d’animals tant de porcs com de micos. Davant la sospita de qualsevol brot del virus els animals deuen ficar-se en quarantena o podrien inclòs sacrificar-se per evitar la transmissió a essers humans i els seus cadàvers deuen ser incinerats. La restricció o prohibició del moviment d’animals de les granges infectades a altres zones també pot reduir la propagació de la malaltia.

12

Com les infeccions humanes han estat precedides per brots de RESTV en porcs i micos, l’establiment d’un sistema actiu de vigilància de la sanitat animal per detectar nous casos es essencial amb el fi d’alertar de manera prematura a les autoritats veterinàries i de salut pública.

Disminuir el risc de la infecció humana Al no existir una vacuna per als éssers humans ni tampoc un tractament específic contra la infecció pel virus de l’Ébola, la educació de la població en risc es un arma fonamental. Es deuen implementar campanyes de conscienciació sobre els diferents factors de risc i les mesures de protecció front a ells. En certs països africans, quan detecten un brot d’Ébola s’activen mecanismes d’informació i difusió de missatges per reduir el risc de transmissió, els quals deuran enfocar-se en els següents aspectes:

● Disminuir el contacte amb animals salvatges que pogueren estar infectats com simis, micos i

alguns tipus de rates penades. Evitar el consum de carn crua. ● Utilització de guants i roba protectora per manipular animals. ● Utilitzar guants, mascarelles i bates especials per disminuir el risc de transmissió d’una persona a

un altra, en particular tindre especial precaució amb els líquids corporals dels infectats. ● Rentar-se les mans freqüentment, sobre tot després de visitar a familiars malats a l’hospital, així

com després d’haver cuidat malalts al seu llar. ● Difondre missatges d’informació a la població sobre les característiques de la malaltia i de les

mesures de control del brot, en particular la inhumació de cadàvers. Els malalts que moren per aquesta causa deuen ser sepultats ràpidament i en condiciones de seguretat.

● A l’Àfrica, les granges de porcs poden participar en la amplificació de la infecció degut a la presencia de rates penades frugívors. Deuen implantar-se mesures de bioseguretat per limitar la transmissió. Pel que fa al RESTV, els missatges educatius de salut pública deuen centrar-se en la reducció del risc de transmissió del porc a l’esser humà a conseqüència de pràctiques poc segures de cria i sacrifici, així com del consum de sang fresca, llet crua o teixits animals.

Prevenir la infecció de l’Ébola als centres de salut La transmissió de l’Ébola està associat principalment al contacte directe o indirecte amb sang o líquids corporals. S’han notificat cassos de transmissió al personal sanitari en situacions en les que no s’havien adoptat mesures apropiades de control de la infecció. Això fa referencia a l’ús de mesures d’aïllament i utilització d’equips necessaris (guants, mascarelles, bates) per reduir el risc de transmissió des dels malalts al personal sanitari, com metges, infermeres, així com tècnics de laboratori que manipulen sang i altres líquids corporals dels pacients infectats amb el virus.Es important que els professionals estiguen molt atents dels pacients ja que sempre no es possible identificar prematurament als pacients infectats d’Ébola. Deuen assegurar-se que es compleixen unes pautes: higiene bàsica de mans, la higiene respiratòria, l’ús d’equips de protecció personal (en funció del risc d’esguitades o altres formes de contacte amb materials infectats) i pràctiques d’injecció e inhumació segures.

13

Quan tinguen contacte estret (menys d’un metre) amb pacients amb EVE, els professionals sanitaris deuen protegir-se la cara (amb màscara o mascarella mèdica i ulleres) i utilitzar una bata neta, encara que no estèril, de manegues llargues i guants (estèrils per alguns procediments).

TRACTAMENT En l’actualitat no existeix cap medicament dirigit a combatre el virus de l’Ébola, per lo tant sols es pot realitzar tractament simptomàtic o mesures de recolzament. Els símptomes i les complicacions de la malaltia es tracten a mesura que van apareixent. Entre elles tenim:

● Per a la febre: administrar Acetaminofèn, mai prendre Aspirina (àcid acetilsalicílic) pel risc que

existeix de manifestacions hemorràgiques.● Ingerir abundants líquids per evitar la deshidratació i mantindré l’equilibri hidroelectrolític (sals

corporals).● Guardar repòs al llit.● Mantindré els nivells adequats d’oxigen i la pressió arterial.● Tractar altres infeccions que es presenten.● Transfusions de sang.

Si el pacient té manifestacions hemorràgiques requerirà la administració per via endovenosa de líquids, així com concentrat de plaquetes, factors de coagulació o de transfusions de sang si existeixen pèrdues importants.

Igualment, dins del tractament de l’Ébola, és necessari tindre un control estricte dels signes vitals com la freqüència cardíaca, el pols i la pressió arterial amb el fi de determinar qualsevol signe indicatiu de shock.

Actualment, degut al virulent brot d’Ébola-Zaire que està tenint lloc a l’Àfrica Occidental, s’està procedint a tractar a alguns pacients amb un sèrum experimental conegut com ZMapp. Altres companyies farmacèutiques treballen a contrarellotge per donar amb la cura o amb una vacuna efectiva per lluitar front aquest virus. Mentre tant, a alguns malalts se’ls està administrant, amb resultats positius en alguns cassos, sèrum hiperimmune (plasma sanguini) obtingut de pacients que han aconseguit superar la malaltia, ja que la seua sang ha generat anticossos per combatre la infecció.

La recuperació de la malaltia de l’Ébola depèn d’un bon recolzament i de la resposta immune del pacient. Les persones que es recuperen de la infecció pel virus produeixen anticossos que duren més o menys 10 anys, i més possiblement. Es desconeix si els que aconseguisquen recuperar-se son immunes de per vida o poden infectar-se amb diferents espècies de la malaltia de l’Ébola. Algunes de les persones que es recuperaren de la malaltia han desenvolupat complicacions a llarg terme, com problemes articulares i de visió.

14

8. Conclusions

1. En aquest treball s’ha abordat el tema de l’Ébola des de l’aspecte biològic, social, econòmic i cultural.

2. L'origen del Ébola va ser a Sudàn i a la República Democràtica del Congo, probablement es va transmetre per rates penades africanes i el seu nom es deu a un riu proper a on aparegué el primer brot.

3. Pel que fa a les característiques d’aquesta malaltia: a. Està causada per diferents espècies del virus Ébola.b. S’introdueix entre els humans per contacte amb fluids d’animals infectats. Es transmet

per contacte directe amb fluids de persones infectades o per contacte indirecte amb materials contaminats amb aquestes substàncies. També és molt freqüent la transmissió dins els centres hospitalaris per falta de mesures de seguretat sanitàries.

c. Els símptomes van avançant progressivament, començant amb febra, feblesa, dolor i continuant amb diarrees i vòmits, disfunció renal i hepàtica i fins i tot hemorràgies.

d. A dia de hui no s’ha trobat cap medicament o vacuna capaç de curar la malaltia. El tractament va enfocat a reduir la simptomatologia en la major mesura possible.

4. L’Ébola és un problema tant local com mundial. Els actors locals i internacionals han d'oferir una resposta que permeta frenar l'avanç de la malaltia, prevenir nous casos i asseure les bases d'un model de cooperació internacional en salut que reflectisca els riscos i interessos comuns als quals fem front.

5. Si s’analitzen els aspectes socials i econòmics de la malaltia es veurà que: L´Ébola és un clar exemple de la desigualtat social que encara al segle XXI pateix la humanitat. Una causa que provoca açò és que la economia mundial es meneja depenent dels beneficis que puga obtindre en cada lloc.

6. És necessari abordar la malaltia incloent la dimensió cultural. Les pràctiques tradicionals de cura o enterrament dels morts, que impliquen el contacte amb les persones afectades, els hàbits alimentaris, els rumors i mites que circulen per diferents països sobre la veracitat del virus així com la resistència en les relacions amb els equips sanitaris han contribuït a l’empitjorament de l’escenari actual.

7. En la prevenció de la malaltia s’ha de tenir en compte que: a. La prevenció té un paper molt important, ja que es transmet pels fluids i sinó es

compleixen una sèrie de mesures es molt probable infectar-se, la prevenció es basa principalment en el control dels animals, previndre el risc de contagi en els humans i controlant el treball als centres de salut per a que aquest risc de contagi siga inexistent.

b. El tractament es simptomàtic ja que encara no existeix cap medicament per a aquesta malaltia, es vol evitar la febre, la deshidratació amb la ingesta de líquids, controlar les constants i fer transfusions de sang. Ha hagut un brot d’investigació després dels casos a Europa, però el sèrum que es va crear no va donar molt de resultats. Hui en dia encara s’investiga per traure la cura d’aquesta malaltia, però aquesta investigació es mínima ja

15

que els casos que ocorregueren a Europa es van solucionar i ja no es un problema realment per ella.

9. Bibliografia

1. Cronología de brotes: enfermedad del virus del Ébola | Enfermedad del Ébola (Enfermedad del virus del Ébola) | CDC [Internet]. 2015 [cited 2015 May 6]. Available from: http://espanol.cdc.gov/enes/vhf/ebola/outbreaks/history/chronology.html

2. El origen del ébola, el virus más temido de África [Internet]. 2015 [cited 2015 May 6]. Available from: http://www.teinteresa.es/salud/origen-ebola-virus-letal-Africa_0_1168685080.html

3. Enfermera Española Infectada - ¿Cuál es el origen del virus ébola? - ABC.es [Internet]. 2015 [cited 2015 May 6]. Available from: http://www.abc.es/sociedad/20141007/abci-origen-virus-ebola-201410062024.html

4. Epidemia de ébola de 2014-2015 - Wikipedia, la enciclopedia libre [Internet]. 2015 [cited 2015 May 6]. Available from: http://es.wikipedia.org/wiki/Epidemia_de_%C3%A9bola_de_2014-2015#Casos_en_Estados_Unidos

5. Tratamiento | Enfermedad del Ébola (Enfermedad del virus del Ébola) | CDC [Internet]. [cited 2015 May 7]. Available from: http://espanol.cdc.gov/vhf/ebola/treatment/index.html/

6. OMS | Enfermedad por el virus del Ebola [Internet]. WHO. [cited 2015 Jun 5]. Available from: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs103/es/

7. Ébola: descubren cómo el virus inicia el proceso de desactivación de las defensas del organismo [Internet]. [cited 2015 May 7]. Available from: http://noticias.universia.es/actualidad/noticia/2014/08/15/1109795/descubren-mecanismo-inicial-ebola-desactivar-defensas-organismo.html

8. Síntomas de la infección por virus Ébola - Salud al día [Internet]. [cited 2015 May 7]. Available from: http://www.webconsultas.com/salud-al-dia/ebola/sintomas-de-la-infeccion-por-virus-ebola-8763

9. Ébola, qué es y cómo se transmite - Salud al día [Internet]. [cited 2015 May 7]. Available from: http://www.webconsultas.com/salud-al-dia/ebola/ebola-8762

10. El espejo del Ébola >> Café Steiner >> Blogs Internacional EL PAÍS. (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://blogs.elpais.com/cafe-steiner/2014/10/el-espejo-del-ebola.html

11. L’assassí implacable | El Temps. (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://www.eltemps.cat/ca/notices/2014/10/l-assassi-implacable-6380.php

12. Médicos Sin Fronteras nos desvela los secretos del ébola. (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/medicos-sin-fronteras-nos-desvela-los-secretos-del-ebola-971407769183

13. ¿Qué causas son las culpables de la propagación del ébola en África? (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://www.europapress.es/internacional/noticia-cambios-demograficos-sociales-ambientales-culturales-principales-culpables-propagacion-ebola-20140907221123.html

16

14. Som PANGEA!: LA CRISI DE L’EBOLA. (n.d.). Retrieved May 7, 2015, from http://sompangea.blogspot.com.es/2014/10/la-crisi-de-lebola.html

15. González T. Diferencias culturales serían determinantes en expansión de virus ébola (lloc a Internet). DiarioUchile. Disponible a: http://radio.uchile.cl/2014/08/12/diferencias-culturales-serian-determinantes-en-expansion-de-virus-ebola. Accés el 7 d’Abril 2015.

16. Saco I. Epidemia ébola muestra que factor cultural es crucial para reducir los riesgos (lloc a Internet). La Vanguardia. Disponible a: http://www.lavanguardia.com/vida/20141016/54417180239/epidemia-ebola-muestra-que-factor-cultural-es-crucial-para-reducir-los-riegos.html. Accés el 7 d’Abril 2015.

17. Marí A, Kelly A, Brown H. Apuntes sobre el paciente cero: antropología en los tiempos del ébola (lloc a Internet). Lamarea. Disponible a: http://www.lamarea.com/2014/10/09/apuntes-sobre-el-caso-paciente-cero-antropologia-en-los-tiempos-del-ebola/. Accés el 7 d’Abril 2015.

18. Vázquez JM. Antropología y ébola (lloc a Internet). Enxeñeria Sen Fronteiras. Disponible a: http://esfgalicia.blogspot.com.es/2014/08/antropologia-y-ebola.html. Accés el 7 d’Abril 2015.

19. Appel M. Combatir el ébola, combatir los mitos (lloc a Internet). Proceso. Disponible a: http://www.proceso.com.mx/?p=381449. Accés el 7 d’Abril 2015.

20. Romero M, Romero V. Los campesinos creen que el ébola es brujería (lloc a Internet). El Mundo. Disponible a:

http://www.elmundo.es/internacional/2014/11/01/5453d5ee268e3eb9078b4572.html. Accés el 7 d’Abril 2015.

21. Aldekoa X. Ébola, epidemia de pánico (lloc a Internet). La Vanguardia. Disponible a: http://www.lavanguardia.com/internacional/20140806/54412801559/ebola-epidemia-panico.html. Accés el 7 d’Abril 2015.

22. Talise M. Ébola (sitio en internet). Web consultes. Disponible en: http://www.webconsultas.com/salud-al-dia/ebola/prevencion-de-la-infeccion-por-virus-ebola-8814. Acceso el 9 de abril 2015.

23. OMS. Enfermedad por el virus del Ébola (sitio en internet). Organización Mundial de la Salud. Disponible en: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs103/es/. Acceso el 9 de abril de 2015.

24. Talise M. Ébola (sitio en internet). Web consultes. Disponible en:http://www.webconsultas.com/salud-al-dia/ebola/tratamiento-del-ebola-8764. Acceso el 9 de abril de 2015.

25. CDC. Enfermedad del Ébola (Enfermedad del virus del Ébola). (Sitio en internet). Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades. Disponible en: http://espanol.cdc.gov/vhf/ebola/treatment/index.html/. Acceso el 9 de abril de 2015.

26. Ébola: consecuencias, respuestas y causas de un problema político y global | TODO ES POSIBLE [Internet]. [cited 2015 May 9]. Available from: https://oscarmateos.wordpress.com/2014/10/07/ebola-consecuencias-respuestas-y-causas-de-un-problema-politico-y-global/

17

27. Berehulak D. The 2015 Pulitzer Prize Winners: feature photography (lloc a internet). The New York Times. Disponible a: http://www.pulitzer.org/works/2015-Feature-Photography. Accés el 9 de maig 2015.

18