Sebastià LLadó FemeniesBàrbara Payeras Coll

Grau d’educació primàriaGrup 3; m­02

20/12/13

1

Contextualització

1. Geografia

La Índia se’ns presenta com una república federal del sur d’Àsia, la qual compren la regió l’Indostan. Demogràficament és el segon país més poblat del món i un dels més extensos (aquesta gran extensió fa que aquest país presenti una gran diversitat de climes, a més d’una diversitat de flora i fana abrumadora).Tot i que moltes vegades trobem confusions, cal dir que quan parlem de la Índia no parlem d’una península.

A més, la Índia comparteix frontera al nord amb Nepal i Butàn i el sud, amb l’estret de Palk i el Golf de Mannar i finalment l’est amb Birmania, Bangaldés i el Golf de Bengala.

La seva capital es denominada com Nova Delhi i la seva ciutat més gran és Bombay.

2. Context històric­cultural:

És importantíssim remarcar que en la cultura Índia, la religió va lligada íntimament a totes les facetes de la vida quotidiana d’aquest país. Tot i tenir una democràcia secular és un dels pocs països de la terra on les estructures socials i religioses, les quals defineixen la identitat nacional del país romanen intàctes. A més, ha estat així durant milenis tot i que històricament la Índia ha sofert invasions, persecucions, anys de colonialisme europeu i etàpes d’agitació política. També cal dir que tot i els avenços tecnològics i l’establiment d’aquest país com una futura (per no dir actual) potència mundial, la ruralitat es manté intacta. Les institucions socials i religioses són tan fortes que han absorbit, ignorat o rebutjat tots els intents de canvi radical o de destrucció cultural.

Finalment, cal dir que el bagatge cultural d’aquest país és enorme, degut a que en ell degut a la convivéncia de centenars de grups étnics, es a dir, la seva cultura es pot comprendre com un amalgama de moltes i diverses subcultrues diseminades, sobre tot el subcontinent indi i tradicions que com ja hem dit, es remonten a varis mil∙lènis.

Finalment, per acabar amb aquest apartat de contextualització, es necessari explicar que les tradicions culturals de la Índia es remunten a mitjans del 2on mil∙lèni a.C. en que és va compondre el Rig­veda, el qual és manifesta com el text més antic de la Índia. A més diversos elements de la cultura Índia, com la religió, la gastronomia han tingut un important impacte en el món degut a la globalització.

2

3. Sistema educatiu:

La Índia ha estat un dels principals llocs d’aprenentatge durant milers d’anys. En l’època moderna, moltes institucions educatives del país tenien i tenen un gran prestigi i reconeixement.

El principal repte del país (en quant a educació es refereix) és el d’alfabetitzar al 100% de la població, tot i els constants problemes a l’hora de financiar aquesta educació als nens i nenes pobres, juntament amb el manteniment de la qualitat educativa en les zones rurals.

Tots els nivells de l’educació Índia estàn supervisats pel Ministeri de Desenvolupament de recursos Humans i fortament subvencionats pel Govern de la Índia.

A més cal dir que aquesta educació universal (tot i tenir grans xifres d’abandonament), juntament amb un desenvolupament industrial, es podia convertir en el motor del desenvolupament indi. Apart, també es considerada una “arma” d’unificació de totes les classes socials, ja sigui per nivell econòmic, casta o religió, amb les màximes de: pluralitat, sucularisme i recerca de l’excelència de la formació universitària.

4. Sistema de llengües.

La Índia és un dels països més enriquits en llengues que existeixen i per la qual cosa n’és una de les seves principals característiques. Actualment aquest país ens ofereix un total de 1650 llengues de les quals la constitució només en reconeix 22. Cal dir que el sistema educatiu Hindú, per altra banda, en reconeix 60.Aquestes llengües es classifiquen en quatre grans famílies, les quals són la Indoària, la Dravídica, la Munda i la Tiberato­birmana. Així depenent de cada regió i de la religió majoritària de la zona, es parla una llengua o una altre, ja que tenen un fort vincle amb aquest àmbit.

No obstant les més utilitzades per la Unió India són les dues grans famílies de Indoària i Dravídica, a les quals se les suma la llengua anglesa, com a llengua globalitzadora i apte per els negocis, l’educació, i a la que se la coneix com a “llengua oficial subsidària”D’aquesta manera l’Hindi i l’anglès quedarien com a les dues principals llengües del pais.

En relació a l’alfabet que fan servir, es basen amb el sistema denominat Devanagari, del qual en deriven diversos alfabets com són principalment el sànscrit i l’hindi.

3

5. Organització familiar

Es tracta principalment d’una societat pratiarcal, on el pare és el nucli familiar i el que s’ocupa d’organitzar els matrimonis. Així doncs, els matrimonis combinats són encara vigents a n’aquesta societat i es regeixen per les riqueses de l’altre família, així també com la casta i la posició social. Una vegada la dona estigui casada passa a formar part de l’altre família, vista així com un bé econòmic per a la nova família política. Cal esmentar, que a n’aquesta societat no hi tenen cabuda les dones vídues, ja que només són repectades en el casament i considerades com a dones a n’aquestes condicions.Per altre banda, al considerar­se una societat que prioritza el paper de l’home, a l’hora de tenir fills, és més important que sigui nen abans que nena per seguir així el cicle establert de dominació de l’home.Tot i que la constitució garanteixi els drets de la dona i que es vagin introduint millores en el sistema hindú, a la pràctica la figura femenina seguiex desvalorada i menyspreada, inclús baix sotmetiments de violació, maltractament i opressió social.

6. Organització política­econòmicaEn temes polítics, la India constitueix una de les democràcies més poblades del món tot i tenir un sistema encara bastant centralitzat. Durant aquests darrers anys la Índia ha experimentat un desenvolupament econòmic complex, posicionant­se com a la dotzena potència en creixement econòmic a escala mundial, tant que s’ha començat a liberalitzar el seu mercat. Per altre banda, també ha experimentat un creixement polític important quant a termes de descentralització del poder. Aquest dos pilars són els que han refet el sistema político­econòmic hindú, però no han estat suficients per desplaçar totalment les ideoligies i tendències dominants del pais.

Dificultats d’integració i problemàtiques dintre de l’aula.

1. LlenguaEl principal conflicte que pot trobar qualsevol nouvingut al nostre centre, és la incomprensió de la llengua de la zona on ha de residir en el futur. En aquest el nostre cas es tracta del castellà o el català. A més, una altre dificultat que podrien presentar seria l’aprenentatge de l’abecedari, ja que el seu és reprensenta mitjançant símbols i el nostre amb lletres, llavors es plantejaria com un aspecte ambigu. La gramàtica, la forma d’escriure (d’esquerra a dreta)...També en serien part d’aquesta dificultat.

4

2. ReligióAquest és un altre problema, tot i que el cristianisme en algunes zones del nostre país va perdent força, la religió en la Índia (l’hinduisme com a majoritària) té una gran repercussió social i un gran respecte per part de tota la societat, però tot i així en les nostres escoles (ja que no gaudeix d’oficialitat en el nostre país) no hi té ni significativitat ni cabuda.

3. La família indiaLa família dins de la Índia té una significativitat enorme, és a dir, la família ho és tot. Aquesta familia presenta una jerarquia patriarcal i molts de cops, la unió matrimonial es du a terme de forma concertada. Això fa que la visió de la nostra societat per part del nouvingut (i la nostra) sigui rara ,curiosa i fins i tot criticada, ja que avui en dia existeixen diversos tipus de famílies, desde la més tradicional, fins a la família monoparental, passant per la família formada per dues persones del mateix sexe, cosa que resulta impensable en una societat tan arreïgada i tan classicista quant a temes familiars com és la hinduista.

4. AlimentacióSegons l’hinduisme, el que menjam determina la nostra salut mental, així com l’estat físic. Els aliments que menjem ens ajuden a ser nosaltre mateixos i configurar la base del nostre benestar i salut. A més cal dir que no tots els hindus no eviten menjar carn, però quasi tots eviten la carn de boví, degut a que la vaca es venerada pels hinduistes. Aleshores els nins podrien presentar dificultats a l’hora de menjades escolars o bé falta total d’integració.

5. Hàbits d’higiene i vestimentaEs pot apreciar a simple vista que els seus hàbits són totalment diferents als nostres; la forma de menjar, la forma de vestir, l’espiritualitat a l’hora de “maquillar­se”, etc. Per tant l’adaptació a la nostra societat pot ser difícil.

Estratègies per a fomentar la integració.

1. Adaptació lingüísticaDavant l’entrada de nouvinguts al centre, i a falta de formació dels docents front a les noves circumstàncies, el primer que s’hauria de fer és que el professorat es posi al corrent de les característiques lingüístiques dels infants, s’informin sobre aquestes, i fruit d’això du a terme una sèrie d’activitats per introduïr­los a l’aula. Com exemple d’activitat es podria fer un mural amb l’equivalència dels dos abecedaris. També es podrien fer fitxes amb estructures senzilles gramaticals com per exemple: Quin és el teu nom? Quants d’anys tens? D’on vens? … Des de un principi integrar l’infant dins grups petits, per tal de que l’escolta sigui més lleugera i més centrada. Es treballaria en materials més visuals per tal facilitar la relació d’informació a l’infant. Les activitats a classe es farien de forma més dinàmica i lúdiques per tal de garantir la participació i la integració de tots i totes.

5

2. ReligióSi avui en dia ja és dificil donar cabuda a la nostra pròpia religió a les aules encara resulta més difícil introduir la hinduista. S’hauria de donar total respecte i llibertat per a la pràctica d’aquesta, i en el cas que els infants ho solicitassin es condicionariua un espai. A més, tal com encara estableix la normativa vigent la religió es optativa, aleshores es dóna la lliure elecció d’aquesta.

3. Paper de l’home i la dona a la societat.Tal vegada, depenent de l’edat en que s’inicien a l’escola, els nouvinguts venen amb uns valors i principis determinats condicionats per la seva cultura. Tanmateix per transmetre els valors democràtics i d’igualtat entre sexes a l’aula es podria treballar mitjançant jocs de rols, taller de teatre, jocs d’imitació... Una altre idea seria la de poder donar xarles per part d’especialistes per la conscienciació de l’imparcialitat mitjançant exemplificacions. Es més, els propis infants podrien expressar les seves vivències, i entre tota la classe analitzar les diferències i les similuts del tractament de l’home i la dona de les dues cultures,sempre des de el respecte. És important no fer apologia de la societat occidental, ja que es podria ofendre a l’infant i com a conseqüència a la seva familia.

4. AlimentacióQuant al tema d’alimentació i hàbits alimenticis, en primer lloc s’estableria un horari referent a menjades el qual tots els infants haurien compremeter­se. Per altre banda, s’establirien uns certs dies per a la ingesta de fruites i làctics, productes bàsics a les dues cultures.Si més no, es podria fer un dia de jornades obertes, per què els pares i mares dels nouvinguts ens demostressin plats típics, i viceversa a través de taller de cuines, etc.Finalment seria convenient fer saber a tot el centre de les característiques alimenticies de tal cultura, per a poder adaptar­se al màxim a les noves condicions.

5. Habits d’higiene i vestimenta.Davant aquesta problemàtica es podrien donar dues solucions. En primer lloc, es podria fer saber a tots els alumnes que cada persona és diferent i té la seva pròpia personalitat, una vegada més insistint en valors morals i ètics. Per altre banda, tot i que no la forma més òptima i correcte, seria imposar l´ús d’un uniforme com a mètode unificador quant a vestimenta.Introduiriem a més, una sèrie d’hàbits que tots els nins haurien de fer, tals com rentar­se les mans abans i després de les menjades, tossir amb la boca tapada, un mínim d’endreçament, etc. A classe es podria elaborar un mural amb els diferents hàbits que els alumnes de forma consensuada creguin més importants.

6