NATALIA BARCELÓ SUAYMARIA VILLANUEVA GARCÍA

PAU MONEO COLLPAULA MARTÍNEZ CARRIÓN

MARINA SOTO BERNAD

Treball Presocràtics

L’ESCOLA JÒNICA

TALES ANAXIMANDRE ANAXÍMENES HERÀCLIT

Tales

Biografia

Va nàixer i va morir a Milet.

Va ser el Primer dels Set Savis de Grècia i representant dels coneixements de la seua època.

Va viatjar a Egipte, on el sacerdots, li ensenyaren geometria, també va entrar en contacte amb escribes y calculistes.

Es pensa que Tals podia haver sigut el mestre d'Anaximandre i que va ser el primer filòsof natural de l'escola Milesiana.

Va fundar a Milet una escola de matemàtiques i filosofia anomenada escola jònica.

Aportacions

El fundador de les matemàtiques gregues, i més exactament el fundador de la geometria grega.

El teorema de Tals. Invenció de la demostració matemàtica rigorosa. Les primeres demostracions de teoremes geomètrics per

mitjà de raonament lògic. Va descobrir la constel·lació de l'Óssa Menor i que

considerava a la Lluna 700 vegades menor que el sol. Va explicar els eclipsis de sol i de lluna. Va determinar el número correcte de dies de l'any. Va ser el primer a estudiar el fenomen magnètic.

Anaximandre

Biografia

(Milet, hui desapareguda, actual Turquia, 610 a.C.-id., 545 a.C.)

Filòsof, geòmetra i astrònom grec.

Deixeble de Tals, va ser membre de l'escola de Milet, i va succeir a Tals en la direcció de la mateixa.

També va ser un actiu ciutadà de Milet, i va conduir una expedició a Apol·lònia (Mar Negre).

Aportacions

Es va dedicar a afirmar que la Terra és esfèrica i que gira entorn del seu eix.

També se li atribuïx el traçat d'un mapa terrestre, la fixació dels equinoccis i els solsticis, el càlcul de les distàncies, les grandàries de les estreles, l'elaboració d'un rellotge de sol i una esfera celeste.

Sobre l'origen dels sers vius i de l'home, tots procedixen del fenomen humit.

Respecte a la filosofia d'Anaximandre, la seua obra Sobre la naturalesa se sap que coincidix amb Tals a defendre que hi ha un sol principi bàsic com a generador de totes les coses.

Anaxímenes

Biografia

Filòsof grec.

Deixeble d'Anaximandre i de Parmènides.

Membre de l'escola milèsia.

Aportacions

Va afirmar que el principi material i primer, l'origen de totes les coses era l'aire.

Amb estes dos nocions, explica els canvis de la naturalesa, o el que és el mateix, dos modalitats de moviment: quantitativa i qualitativa.

Va concebre el món com un ser viu, anàlogament a com concebia l'ànima dels hòmens.

En relació amb el principi fonamental de la seua teoria cosmològica, la divinitat s'identifica amb l'aire immens, infinit i en perpetu moviment.

Van atribuir alguns escriptors antics a Anaxímenes, el descobriment de l'obliqüitat de l'eclíptica.

Heràclit

Biografia

Va nàixer a mitjan del segle VI abans de Crist

A causa de la seua vida solitària, i a la foscor i misantropia de la seua filosofia, va ser cridat el fosc.

Se li pot considerar com un del iniciadors de la metafísica grega.

Les seues idees deriven de l’escola jònica de la filosofia grega.

Aportacions

Heràclit pensava en el foc com a substància primordial creadora dels fenòmens del món sensible.

Va incorporar el concepte de "devenir“.Va sostindre que la virtut consistix en la subordinació de

l'individu a les lleis d'una harmonia raonable i universal. Va ser crític amb les cerimònies de la religió popular del

seu temps. S'atribuïx un tractat així a cada filòsof de l'antiguitat, està

dividit en tres seccions: "Sobre l'universo", "La política" i "La teología".

Influència de Heràclit en la teoria de Plató

En l'exposició de la teoria de les Idees podem apreciar nombroses influències de filòsofs anteriors a Plató: D'Heràclit presa la importància d'analitzar els elements

oposats per a aconseguir una conclusió en una determinada investigació. Heràclit: Va afirmar que les coses estan en contínua

transformació, en constant fluir. Des d'este punt de vista podem dir que Plató

representa la primera síntesi filosòfica en la història del pensament, a l'intentar una mediació entre el pensament d'Heràclit i el de Parmènides.

Postula l'existència d'una doble realitat (el món de les idees i el món sensible) i dos formes de coneixement (el coneixement sensible i l'intel·lectual o racional).